divendres, 28 de novembre del 2008

Webpol 2.0

El dijous de la setmana passada vaig anar a una reunió al Gobierno del Principado de Asturias, concretament a la Direcció General de Informática.

L'objectiu era la participació de l'Ajuntament de Barcelona en un projecte relacionat amb l'ús del Web 2.0 en les administracions públiques.

La idea és analitzar de forma sistemàtica els riscos que té per a una administració pública la utilització d'eines Web 2.0 i, a més, veure com minimitzar aquest risc.

Es parteix de la següent fórmula:

Risc = Probabilitat * Dany

Així obtenim 5 nivells de riscos (en funció de la seva gravetat):
  • Risc trivial.
  • Risc tolerable.
  • Risc moderat.
  • Risc important.
  • Risc intolerable.

Aquests 5 nivells de riscos provenen de les combinacions dels diferents graus de probabilitat, (alta, mitja, baixa i nul·la) i del dany (greu, nociu, lleu, cap dany).

D'altra banda, les conseqüències a què pot arribar un risc poden ser:
  • Legals.
  • Mediàtiques o d'imatge.
  • Econòmiques.
  • Socials (o de qualitat del servei).
Pel que fa als riscos podem tenir:
  • Amenaces.
  • Apologia il·legal de delictes.
  • Apologia no il·legal d'actividats no desitjades.
  • Assetjament.
  • Assetjament sexual.
  • Atacs a la intimitat personal, a l'honor i a la pròpia imatge de les persones.
  • Atacs o insults.
  • Baixa participació.
  • Incompliment de l'accesibilidad.
  • Participació de baixa qualitat.
  • Participació 'destructiva'.
  • Participació restringida a un sol sector de l'univers.
  • Pèrdua de control.
  • Publicitat negativa.
  • Revelació i divulgació de secrets.
  • Sabotatge: malware, virus, troians, spyware, ...
  • SPAM o missatges masius no sol·licitats
  • Subscripció massiva ('morir d'èxit').
  • Suplantació de la personalitat.
  • Ús de la plataforma per a la promoció empresarial o personal.
  • Usurpació il·legal de llistes d'e-mail.
  • Vulneració de drets de propietat intel·lectual de tercers.
  • Vulneració de la llei de protecció del menor.
  • Vulneració del dret a la protecció de dades de caràcter personal.
  • Vulneració del dret de protecció de menors.
  • Etcètera.
Donats aquests riscos i conseqüències i tenint en compte tot l'abast del projecte, s'ha format un equip de treball multidisciplinar format per:
(Per cert, el nom intern d'aquest grup és 'Webpol 2.0', d'aquí el títol d'aquest post).

Un exemple el trobem en l'ús de les llistes de distribució. Per exemple, pel risc d'atacs a la intimitat personal, a l'honor i a la pròpia imatge de les persones, tenim (pel cas concret de les llistes de distribució):
  • Perill inicial: Mitjà.
  • Dany inicial: Alt.
  • Risc inicial: Important.
  • Actuacions:
    • Moderació prèvia a la publicació basada en les llistes de classificació dels usuaris:
      • Perill final: Es redueix.
      • Dany final: Es redueix.
    • Identificació dels participants:
      • Perill final: Es redueix.
      • Dany final: Queda igual.
    • Filtrat automàtic de continguts:
      • Perill final: Es redueix.
      • Dany final: Queda igual.
    • Eliminació del missatge:
      • Perill final: Queda igual.
      • Dany final: Es redueix.
    • Avisos de la resta d'usuaris:
      • Perill final: Queda igual.
      • Dany final: Es redueix.
La idea és fer una fitxa d'aquestes per cada risc de cada servei associat al Web 2.0. D'aquesta manera tindrem una documentació que ens permetrà saber a què atendre'ns quan utilitzem un servei Web 2.0 i, a més, com minimitzar les seves conseqüències.

Encara que sembli estrany, els companys de la seu espanyola del consorci W3C ens van comentar que no consta que ningú hagi fet aquest treball abans.

Personalment ho trobo molt interessant!

(Imatge inicial d'aquest post extret del blog Bokardo.com)


Enllaços relacionats:

Estava escoltant el brutal disc 'Roll With You' de l''Eli 'Paperboy' Reed' mentre redactava aquest post.

Breument (però molt clar): Si us agrada el soul no us podeu perdre aquest disc (i aquest autor), és, de llarg, el millor que es fa actualment en aquest tipus de música.

Personalment escoltar aquest disc ha estat una molt bona sorpresa.

Absolutament recomanable!

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

dilluns, 17 de novembre del 2008

Situació de l'administració electrònica a Corea del Sud

Fa uns dies el meu cap (el Director d'Administració Electrònica de l'Ajuntament de Barcelona) em va passar uns informes relacionats amb l'administració electrònica a Corea del Sud, em va demanar que en fes un resum.

Aquest post conté una síntesi d'aquest resum, per tant, no és un document on s'indica exhaustivament la situació de l'administració electrònica a Corea del Sud, no tinc (ni pretenc tenir) coneixement ni prou experiència per a realitzar aquesta tasca. És només un resum... amb alguna aportació personal.

Primer, i enllaçant amb d'altres posts d'aquest blog, convé indicar quina és la situació de l'administració electrònica de Corea del Sud (una de les millors del món).

En aquest post us vaig explicar l'aportació de l'Irene Mia en el curs Sociedad Red 2008, concretament va parlar sobre el Global Information Technology Report, (GITR), un estudi que abasta 127 països i que serveix per veure com aquests països aprofiten l'ús de les TIC.

L'eina principal d'aquest Global Information Technology Report, (GITR) és el Networked Readiness Index, (NRI), un índex que intenta reflexar quina preparació té cada país per a un desenvolupament en xarxa. De fet, està realitzat a partir de 9 subíndexos en funció de l'entorn, la preparació, i l'ús de les noves tecnologies tan a nivell ciutadà com a nivell empresarial o governamental.

Els 10 primers països amb els millors resultats d'aquest índex pel 2008 són els següents:
  1. Dinamarca, amb una puntuació de 5,78.
  2. Suècia 5,72.
  3. Suïssa 5,53.
  4. Estats Units 5,49.
  5. Singapur 5,49.
  6. Finlàndia 5,47.
  7. Holanda 5,44.
  8. Islàndia 5,44.
  9. Corea del Sud 5,43.
  10. Noruega 5,38.
Espanya es troba en la posició 31 amb una puntuació de 4,47.

Per tant, podem veure que, segons aquest estudi, Corea del Sud és el novè país del món on les TIC estan més ben desenvolupades.

En la següent imatge teniu la comparació entre Corea del Sud i Espanya en els diferents subíndexos que forman el Networked Readiness Index, (NRI).

(feu click a la imatge per ampliar-la)

Com es pot veure en el gràfic, hi ha força diferència entre Espanya i Corea del Sud, en tots els conceptes hi ha diferència però el que cal remarcar és el fet que tan la preparació i l'ús governamentals és on Corea del Sud té una millor posició a nivell mundial, per tant, el govern coreà és un dels governs del món que més aposten per les TICs.

D'altra banda, un estudi de les Nacions Unides (que us vaig comentar en aquest altre post), també deixa en molt bona posició a Corea del Sud.

Les Nacions Unides donen un índex (e-government readiness) que dóna un rànquing dels països en funció del nivell que té l'administració electrònica en cada un d'ells, com més a prop s'està d'1 millor implantació de l'administració electrònica tens, Corea del Sud té una puntuació del 0,8317 i és el sisè país de tot el món:
  • Posició - País - Índex d'e-administració
  • 1 Suècia 0,9157
  • 2 Dinamarca 0,9134
  • 3 Noruega 0,8921
  • 4 Estats Units 0,8644
  • 5 Holanda 0,8631
  • 6 Corea del Sud 0,8317
  • 7 Canadà 0,8172
  • 8 Austràlia 0,8108
  • 9 França 0,8038
  • 10 Gran Bretanya 0,7872
Espanya es troba en la posició 20 amb una puntuació de 0,7228.

L'altre índex que elabora les Nacions Unides és l'e-participation, (vindria a ser com la tramitació electrònica). En aquest cas tenim:
  • Posició - País - Índex d'e-participació
  • 1 Estats Units 1,0000
  • 2 Corea del Sud 0,9773
  • 3 Dinamarca 0,9318
  • 4 França 0,9318
  • 5 Austràlia 0,8864
  • 6 Nova Zelanda 0,7955
  • 7 Mèxic 0,7500
  • 8 Estònia 0,7273
  • 9 Suècia 0,6591
  • 10 Singapur 0,6364
Espanya es troba en la posició 35 amb una puntuació de 0,3636, (la metodologia de generació de l'índex perjudica Espanya ja que només es té en compte l'administració central).

Per tant, la situació de l'administració electrònica de Corea del Sud és (pràcticament) immillorable.


Els diferents documents que tinc sobre la taula relacionats amb l'administració electrònica a Corea del Sud coincideixen en assenyalar aquest país com un dels més avançats en aquesta àrea.

De fet, un dels documents té per títol: 'The Realization of World's Best Digital Government'. (No cal dir que aquest document està realitzat pel propi govern de Corea del Sud.

L'esmentat document comença amb una petita història de l'administració electrònica a Corea del Sud:
  • 1987-1996 - Digitalització de la informació i dels serveis. Es posen les bases de l'actual administració electrònica.
  • 1997-2000 - Creació de l'administració electrònica. Implementació electrònica de serveis com ara la gestió dels impostos, de les patents, dels passaports, etc.
  • 2001-2002 - Implementació a gran escala.
  • 2003-2007 - Administració electrònica avançada. Implementació de 31 grans projectes sota el paraïgua del 'e-Government roadmap'.
Per tant, les iniciatives d'administració electrònica provenen de finals de la dècada dels 80; en el 2001 l'administració electrònica va ser catalogada com un dels projectes prioritaris del govern coreà amb l'objectiu de millorar la valoració que els ciutadans tenen dels serveis públics.

De fet, l'administració electrònica a Corea del Sud persegueix els 4 objectius 'clàssics' que té l'admnistració electrònica:
  • Millorar el servei al ciutadà.
  • Augmentar la participació ciutadana.
  • Incrementar l'eficiència en l'administració pública.
  • Fer una gestió eficient de la informació (utilitzant/establint estàndards, metodologies, interoperabilitat entre administracions).
Veient el resultat, és evident que ha Corea del Sud han tingut èxit en l'aplicació de l'administraciço electrònica... ara haurem de veure què fan amb el següent pas natural: l'open government.


Enllaços relacionats:

dijous, 13 de novembre del 2008

'Club de usuarios de Vignette' (sessió de tardor)

Abans-d'ahir 11 de novembre es va realitzar una nova jornada del 'Club de usuarios de Vignette de las Administraciones Públicas Españolas'.

La darrera reunió fou el passat 24 d'abril, (ja us vaig informar en aquest altre post).

Tal com us vaig comentar en el post de l'anterior reunió, aquest és un club d'usuaris amb dos grans objectius (al meu entendre):
  • Unir-se per fer més pressió al fabricant, (en aquest cas Vignette). Per tant, constituir-se com un lobby.
  • Aprendre dels èxits/errors d'altres administracions de cara a ser més eficients amb l'experiència de tothom.

En aquest cas l'agenda fou:
  • 10:00 Café de bienvenida
  • 10:30 Introducción a la jornada por Pilar Conesa Santamaria, Gerente de e-administración y sistemas de información del Ajuntament de Barcelona.
  • 11:00 Roadmap Productos (Vignette)
    • VCM, VAP, Dynamic, Collaboration, etc.
    • Demostración nuevos productos (Vignette)
    • Recommendations (web 2.0)
  • 12:15 Descanso
  • 12:30 Entorno colaborativo e Integración de VCM con el sistema de traducción automática (presentado por el Ayuntamiento de Madrid)
  • 13:30 Comida (y café)
  • 15:00 Problemáticas en el día a día con el gestor de contenidos VCM y VAP
    • Entorno multiproveedor: pros y contras
    • Pases entre entornos: automatización, mejores prácticas (presentado por la Generalitat de Catalunya)
    • Preguntas y Debate
  • 16:00 Breve descanso
  • 16:15 Elección nuevo presidente club usuarios para el año 2009
  • 16:30 Demostración nuevos productos (Vignette)
    • Plataforma de Vídeo
    • Debate sobre la problemática de estándares de vídeo, su gestión y la aplicación de la accesibilidad
  • 17:00 Mesa redonda
    • Comentarios sobre los temas tratados hoy, y propuesta temas interesantes para la próxima reunión del club
  • 17:30 Cierre y despedida
Les organitzacions que hi van assistir han estat, (per ordre alfabètic):
  • Agencia Tributaria
  • Ajuntament de Barcelona
  • Ayuntamiento de Madrid
  • Banco de España
  • Junta de Andalucía, Consejería de Medio Ambiente
  • Generalitat de Catalunya
  • Iberia
  • Universidad Politécnica de Madrid
  • Principado de Asturias
  • Vignette Ibérica
Resum dels actes fets:

Matí


La reunió va començar amb una presentació de la Pilar Conesa, gerenta adjunta d'administració electrònica i sistemes d'informació de l'Ajuntament de Barcelona.

Va parlar dels dos objectius principals que té marcat l'Ajuntament de Barcelona:
  • Millorar la qualitat dels serveis que ofereix, (actualment no es tracta d'ampliar el volum de serveis oferts sinó de millorar-ne llur qualitat).
  • Ser més propers al ciutadà, (per exemple es potenciaran els 73 barris, enlloc dels 10 districtes).
També va parlar del canvi en el model de gestió de l'Ajuntament, anomenat Barcelona 2.0. Aquest 2.0 prové de ser una nova versió del model de gestió de l'Ajuntament (després de superar el model 1.0 establert a principis de la dècada dels 80 en el que es descentralitzava la gestió de l'Ajuntament i on es diferenciava l'estructura executiva de l'estructura política). Per tant, en aquest sentit (i parlant en termes informàtics) estem fent un upgrade de la versió del model de gestió.

Aquest 2.0 també prové d'apostar per eines de col·laboració, participació del ciutadà, en la línia dels que tenim alguna noció sobre Web 2.0.

En tot aquest procés el lloc web bcn.cat és un element clau, també ho és la Intranet municipal, i, per tant, el gestor de continguts que utilitzem - de Vignette - és una peça molt important de tot aquest engranatge.

Després d'aquesta presentació de la Pilar Conesa, Jaime Compan i Chus Pastor de Vignette ens van fer un roadmap dels principals productes, (això no és res més que explicar quines seran les properes novetats de Vignette.

Van comentar que es vol donar molta rellevància a la part 'social', és a dir, i en paraules textuals, es vol poder oferir un 'facebook for enterprises'.
  • Web 2.0: La idea és oferir una plataforma completa i integrada de serveis Web 2.0, (utilitzant eines i plataformes que ja disposin les organitzacions, com per exemple el gestor de bases de dades Oracle). Aquí hi tenim el Vignette Community Services i el Vignette Community Applications.
  • Multimèdia: Vignette Rich Media Services Asset Module, Vignette Rich Media Services Video Module i Vignette Video.
  • Personalització: Vignette Recommendations.
  • Rendiment: Vignette High Perfomance Delivery.
A part, óbviament, també s'estan fent canvis en els productes del nucli dur, per exemple en el Vignette Content Management.

Després de comentar tot el roadmap, el Jaime ens va explicar què és el Vignette Recommendations (no vaig acabar d'entendre per què ens explicava això quan, de fet, ja no ens ho va mostrar en la darrera reunió del Club de Usuarios de Vignette).

La idea que hi ha al darrera del Vignette Recommendations és que se'm mostrin els continguts més interessants (per mi) en funció dels meus gustos, de les meves preferències.

¿Com ho fa? A mesura que els usuaris naveguen pel site anem coneixent (en temps real) què visita, què li interessa més i, a partir d'això, es mostren uns determinats continguts o uns altres.

Tot està fet a partir d'etiquetes, (tags), semblants a les que tenim per temes estadístics (aquí teniu un post que explica com funciona el sistema d'estadístiques via tags), per tant, implica modificar una bona part de les pàgines del nostre lloc web.

També hi ha recomanacions 'per defecte', és a dir, per exemple, llistats de 'contingut més visitat'; per tant, recomanacions extretes del comportament de la totalitat de visites al nostre site.

D'altra banda, també ens permet extendre els nostres continguts a d'altres webs mitjançant l'ús de widgets. D'aquesta manera podem portar el nostre contingut a les pàgines dels nostres usuaris (per exemple als seus blogs) i portar el contingut a on està l'usuari (per exemple a YouTube).

Aquest Vignette Recommendations és un servei que ofereix Vignette, és a dir, no és un software que s'instal·li a les nostres màquines sinó que es contracte un servei (amb el seu corresponent llicenciament) directament a Vignette.

Col·laboració i gestió de les traduccions del contingut

Després d'un breu descans, la Mercedes Lozano de l'IAM (Informática del Ayuntamiento de Madrid) ens va explicar dues experiències, una relacionada amb la realització d'eines que ajudin en el treball col·laboratiu i l'altre relacionada a com gestionen les traduccions del contingut.

Pel que fa als entorns participatius va explicar que ells han desenvolupat codi propi en el Portal de Vignette i amb l'ajut del cercador Autonomy.

Amb aquest codi han realitzat enquestes i fòrums tan a la seva Intranet (anomenada Ayre: Ayuntamiento en Red) com al seu web municipal (munimadrid.es), (tot i que en producció actualment només ho tenen a la Intranet).

Aquest codi permet crear fòrums (moderats i administrats pels propis departaments responsables) i enquestes utilitzant els tipus de contingut de 'foro' i de 'encuesta' que tenen en el propi gestor de continguts, a més, la seva filosofia és tenir un sol gestor a Ayre i a Munimadrid.es, només canvia la presentació.

D'altra banda, la Mercedes va comentar que també utilitzaven el Vignette Collaboration, però, de moment, només per grups reduïts, molt especialitzats i personalitzats.

La seva experiència en aquest producte no és negativa però tampoc positiva, no n'està del tot convençuda i, a més, ho troba car, especialment pel model de llicenciament per usuaris, implica que s'ha de tenir molt clar qui vol ser-ne usuari i que realment ho utilitzarà.

La segona presentació que va fer la Mercedes va estar relacionada amb les traduccions del contingut.

Va comentar que el volum de continguts no para de créixer i la freqüència de modificació també.

Per a resoldre el tema de les traduccions dels continguts van dissenyar un gestor de traduccions pensat per a:
  • Indicar quin contingut nou s'envia a traduir.
  • Indicar quins canvis impliquen una nova traducció.
  • Gestionar els enviaments/recepcions amb l'empresa de traducció, (Lingua Services).
Del que va comentar en aquest tema de traduccions, un dels aspectes que personalment més valoro, és que el buscador busqui en funció de l'idioma en que està l'usuari. És a dir, mai es barregen els idiomes en els resultats de les cerques.

A més, si estàs navegant amb un determinat idioma i arribes a un contingut que no està traduït per aquell idioma llavors t'ho indica i et deixa veure-ho en l'idioma original. D'aquesta manera la usabilitat està assegurada.

Foto de grup

Just abans de dinar vam fer una foto de grup, (feu click per ampliar-la):




Tarda

'Sonrisas y lágrimas'

Per la tarda van parlar la gent de la Generalitat de Catalunya sobre la problemàtica del dia a dia del gestor de continguts, bàsicament pels molts proveïdors que tenim habitualment en aquests entorns.

També van parlar dels problemes al fer 'pases' a producció, tenen 5 persones dedicades exclusivament a això, queda clar que no és un procés gens àgil.

Elecció de nou president

En aquest punt estava previst l'elecció d'un nou president, ara que fa un any que la presidència recau en l'Ajuntament de Barcelona.

No obstant, no hi va haver cap candidatura, per aquest motiu es va renovar l'actual presidència.

Vignette Video

Jaime Compan, de Vignette va presentar l'eina Vignette Video, un repositori on emmgatzemar els vídeos que tinguis del teu web.

És un servei que ofereix Vignette, per tant, no està pensat per ser instal·lat en els nostres servidors sinó per llicenciar el servei que ofereix directament Vignette.

Vignette Video està basat en l'eina que oferia l'empresa Vidavee que fou adquirida per Vignette.


L'eina permet les típiques funcionalitats d'un repositori de vídeos: ingesta, transcodificació, etiquetatge, etc. Fins i tot també et permet afegir publicitat (o els missatges) que desitgem en determinats moments del video, en funció del fotograma que s'estigui emetent en aquell moment.

També ofereix un player amb les funcionalitats habituals i amb d'altres més avançades, (com per exemple poder enviar un tros de video a algú o disposar d'una barra d'scroll feta amb fotogrames del video).

D'altra banda el mòdul d'estadístiques també és força potent, per exemple té el que ells anomenen 'User Behaviour Collection' que ens indica quins trossos del video són els més vistos.

Evidentment s'integra amb la resta d'aplicacions de Vignette, tot i que no requereix tenir-les.


Enllaços relacionats:

Estava escoltant el disc 'Afraid Of Sunlight' dels Marillion mentre redactava aquest post.

És un disc que potser no és el més conegut de la llarga discografia de Marillion però, tot i això, conté grans cançons com, per exemple, 'Beautiful', 'Beyond You' i, especialment, 'Out Of This World', 'Afraid Of Sunlight' i 'King'.

Recomanable escoltar-lo!

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

divendres, 7 de novembre del 2008

Visió de la Societat Xarxa des de l'empresa. Aportació d'Enrique Dans en el curs SociedadRed 2008.

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Després de l'aportació d'Irene Mia al curs 'Sociedad red: cambios sociales, organizaciones y ciudadanos', (i explicada aquí), ara us comentaré el que va explicar l'Enrique Dans professor de l'Instituto de Empresa.

Enrique Dans va començar la seva aportació a aquest curs aixecant-se i acostant-se al públic, es nota que és un gran orador. El que va voler és fer una visió històrica i un repàs als temes més 'calents' relacionats amb la societat xarxa.

Va començar parlant de la definició d'Internet i de l'evolució de l'humanitat:
  • Fa 6 milions d'anys hi va haver un gran canvi: Vam assolir la capacitat de parlar. Podíem transmetre el coneixement.
  • Fa 5 milions d'anys hi va haver un altre gran canvi: Vam assolir la capacitat d'escriure. Ara podíem fer que el coneixement persistís. Tot i això, molts pocs tenien la capacitat d'escriure.
  • Fa 5 segles hi va haver una altre canvi important: La impremta. Amb aquest enginy podíem replicar el coneixement 'de forma massiva'. No obstant, amb el pas dels segles l'accés a una impremta es torna cada cop més difícil, de la mateixa manera que va passar amb la ràdio, l'accés es regularitza, es parcel·litza i es deixa de tenir un accés lliure i totalment democràtic cap a aquestes eines.
  • A finals del segle XX hi ha un altre canvi: Apareix Internet (aquí teniu un enllaç per saber exactament l'edat d'Internet). Podem comunicar-nos instantàniament a nivell mundial. Però en aquest cas, anem en direcció contrària als anteriors canvis, Internet s'obre cada cop més, és més popular, més usat, a mesura que va passant els anys i aquest canvi s'està fent de forma ultra-ràpida.
En aquest punt Enrique Dans va voler donar una definició de què és una organització.

Segons la Real Academia de la Lengua Española, una organització és:
"1. f. Acción y efecto de organizar u organizarse. 2. f. Disposición de los órganos de la vida, o manera de estar organizado el cuerpo animal o vegetal. 3. f. Asociación de personas regulada por un conjunto de normas en función de determinados fines. 4. f. Disposición, arreglo, orden."
Aquí ens interessa la tercera definició:
"3. f. Asociación de personas regulada por un conjunto de normas en función de determinados fines."
Va citar l'economista (i premi Nobel d'economia el 1991) Ronald Coase:
"Nos organizamos, coordinamos, en una empresa para reducir costes de transacción."
Però... això segueix sent vàlid?

Posem un exemple que ho contradiu: Linux.

Aquest és un cas on molta gent, de diferents parts del món, s'uneixen en un projecte molt, molt seriós, molt vàlid, però sense estar sota el paraigües d'una organització empresarial.

Per tant, en aquest cas no tenim empresa però sí producte.

D'altra banda, tenim el tema dels drets d'autor, un tema que s'està redefinint per complet... De fet, històricament es van crear els drets d'autor per potenciar la creativitat, es tenia un incentiu en ser creatius. Avui en dia, però, la propietat intel·lectual ens frena més que no pas ens motiva, de fet, constantment estem esquivant-la, fem 'workarounds', cal redefinir tot aquest tema, la societat, la tecnologia han canviat moltíssim, cal que també canviïn les lleis que hi estan relacionades.

Després de parlar dels drets d'autor va fer esment del que s'entén per un netòcrata. La netocràcia defineix el sistema d'una xarxa social distribuïda, intenta explicar que l'autèntic valor el tenim en la pertinença a xarxes socials. Els valors s'estan canviant, ara és més important la intel·ligència social que no pas la intel·ligència individual.

Aquest mot fou proposat per dos tecnòlegs suecs: Alexander Bard i Jan Söderqvist en el seu llibre Netocracy, (originalment en suec com 'Nätokraterna').

A l'empresa, a la societat, comencen a haver-hi gent que preveuen i comprenen els canvis que estant venint, actuen avançant-se a la resta.

Lligat amb aquest canvi (que en el fons pot arribar a ser un canvi polític) hi tenim un problema molt seriós: la fractura digital. Què fem amb la generació perduda?, és a dir, aquella gent que encara és productiva però que té una edat massa gran com per fer una assimilació al món digital.

Avui en dia a l'empresa hi ha una generació perduda, especialment (i això entorpeix el desenvolupament de la societat xarxa) en els nivells de decisió, en les jerarquies més altes.

Exemples de noves organitzacions

A partir d'aquest punt Enrique Dans va oferir un recull de casos d'èxit de la societat xarxa:
  • Amazon: No és una simple llibreria on-line, la 'gràcia' és que et ven els productes (no només llibres) que segurament t'agradaran més, coneix els teus gustos gràcies al que tu indiques i al que han expressat la resta dels usuaris. La novetat radica en l'autoorganització de la informació.
  • eBay: Aconsegueix que els mercats siguin cada cop més eficients, s'eliminen intermediaris i, gràcies a la xarxa, aconsegueixes volum interessat pels teus productes, per estrafolari que sigui. La novetat radica en les noves organitzacions de mercats.
  • Google: La principal idea que aporta és que vull que la resta facin la meva feina (quan enllacen el seu web amb d'altres webs).
  • Napster: L'aportació principal la trobem en la millora de les capacitats de transmissió i de difusió de la música a baix (o nul) cost.
  • Blogger: L'aportació ens la dóna en la brutal força democràtica dels blogs, es dóna veu al públic del carrer d'una manera molt senzilla, no cal ser cap tècnic en informàtica.
  • BitTorrent: L'aportació la trobem en la compartició de la informació entre tots, encara que siguin grans volums de dades.
  • Friendster: Va ser un dels primers llocs web que se'n van adonar que tots coneixem gent però que, amb el temps, els anem oblidant. Aniria bé tenir una base de dades per organitzar tota la informació de contactes.
  • Keyhole: Va ser una de les primeres empreses que es va adonar de l'enorme potència de georeferenciar la informació. Posteriorment la va comprar Google per esdevenir el Google Earth.
  • YouTube: La idea d'aquest servei és ben senzilla: la gent no podia compartir vídeos, així de simple. YouTube va solucionar aquesta necessitat... fins al punt que actualment avui en dia tot està a YouTube, és un estàndard de facto. Les organitzacions haurien d'utilitzar-lo, en el fons és on està el públic.
  • Facebook: És un cas semblant al de Friendster però amb una particularitat: va obrir la seva plataforma per a que tothom pogués desenvolupar-hi aplicacions. Aquí està el veritable valor de Facebook: l'ús de la seva plataforma (i això que aquest desenvolupament es realitza amb un llenguatge propietari i és clarament millorable).
Avui en dia hi ha poques empreses, poques organitzacions, que treguin partit d'aquests serveis, i perden oportunitats i possibilitats de reduccions de costos.

Enrique Dans va comentar que ell participa en l'empresa WeblogsSL, empresa que realitza tota mena de blogs i consultoria sobre blogs.

Va comentar que l'equip d'aquesta empresa està format per unes deu persones distribuïdes per diferents llocs d'Espanya (Pozuelo de Alarcón, Màlaga, Barcelona) i, fins i tot, a fora d'Espanya.

Però actualment la tecnologia ja no és 'ordinocéntrica' sinó que ara està 'surant' pels núvols, (és cloud computing), gràcies a això els diferents treballadors de WeblogsSL poden treballar plegats tot i estar físicament molt distants l'un de l'altre.

La escassetat de la informació és un model antic

Un altre gran canvi provocat per Internet és que fins avui el valor el teníem en trobar, aconseguir, la informació.

Però ara els nens van a Google i en un segon tenen tota la informació (i més!) que teníem nosaltres després de consultar diccionaris, enciclopèdies i visites a biblioteques; i, a més, tenen una informació actualitzada.

Per tant, ara no té cap valor aconseguir la informació, el valor està en 'triar el gra de la palla', en tenir criteri propi i saber què ens interessa, és a dir, en no 'infoxicar-nos'.

L'altre valor és saber què diuen de nosaltres, anar a la xarxa i saber escoltar què es diu sobre nosaltres de cara a poder copsar l'opinió de la gent.

Però tot i això, molts de nosaltres encara guardem la informació, sentim la obligació de fer-ho per si la perdem... però realment té sentit fer-ho?

I què fem amb la generació perduda?, aquella generació que és totalment analògica i que difícilment els portarem cap a la societat xarxa.

El que s'ha de fer és portar-los al núvol!.

Però per aconseguir-ho cal que els hi proporcionem una proposta de valor que els convenci per a fer el canvi, en cas contrari, per iniciativa pròpia, difícilment ho faran.

Si us hi fixeu tots els anteriors casos d'èxit pertanyen a empreses de nova creació, dit d'una altra manera, per què les empreses tradicionals no tenen èxit a Internet?

Perquè ara estem desestructurant, alleugerint estructura.

Les empreses creades a Internet solen tenir un nivell de subcontractació molt alt, hi ha un ecosistema al voltant d'elles.

A més, tenir empreses amb molt poca estructura és més senzill (i barat) en empreses creades des de zero que no pas en les ja existents.

Tot i això, per què Internet encara no té prou prestigi?, és a dir, per què no ens comprem un cotxe per Internet?, per què tenim la necessitat d'anar a un concessionari per comprar el cotxe que l'hem estat analitzant per Internet?

Perquè nosaltres hem nascut analògics i, en el fons, encara no ens ho creiem al 100%, a més els nostres caps encara creuen menys en Internet, només hi veuen els problemes, no els avantatges.

En aquest punt Enrique Dans va mostrar les estadístiques d'ús de Tuenti mentre es feia el partit entre Espanya i Itàlia del passat Europeu de Futbol. Quedava ben clar quan es feien els descansos del partit i quan la pròrroga i els penals. Anunciar-se en aquesta plataforma segurament hauria estat profitosa si ens atenem al volum d'usuaris connectats.

Un altre exemple el trobem en el llançament del navegador Google Chrome, no se n'ha fet cap mena de publicitat, només uns còmics i la viralitat se n'ha encarregat de la resta.

Les regles del joc estan canviant i la majoria de les empreses tradicionals no se n'han adonat.

Però com fem la transició d'allò que és tradicional a aquest nou enfocament?

Provocant!

El cost de la tecnologia és molt baix, això no pot ser cap excusa.


A partir d'aquí va començar el torn de preguntes per part dels assistents:
  • En els entorns col·laboratius, com controlem la veracitat dels continguts?
  • La veracitat dels continguts ve donada amb l'ús massiu. No és el millor sistema però sí que és bastant potent i, generalment, força bo. Però la clau està en tenir un ús massiu, (com per exemple a Digg o a Menéame).
  • Hi ha una manca de mètriques que ajudin a invertir i a tenir un feedback més clar.
  • No hi ha una manca de mètriques, el que falta és veure com ens poden ser útils aquestes mètriques, és a dir, falta enllaçar les mètriques tecnològiques amb les mètriques de negoci. Tot i això, cal reflexionar sobre... mètriques de conceptes intangibles?, com mesurar mètriques de coneixement?

Comentari personal sobre l'aportació d'Enrique Dans:

Personalment inicialment em vaig quedar una mica 'aclaparat' amb la presentació de l'Enrique Dans, és un gran orador, gesticula constantment, es mou contínuament, pregunta als assistents, sap com mantenir l'interès en el que està dient.

Tanmateix, al vespre, revisant les notes vaig veure que la seva aportació no havia estat gaire 'profunda', fou molt generalista, poc concreta, dit d'una altra manera, n'esperava més.

Potser el problema és que fa temps que segueixo el seu blog i vaig posar el llistó massa amunt...

No obstant això, considero que va ser una bona aportació al curs.


Qüestions de debat associades:

En el torn de comentaris i preguntes dels assistents recordo que hi va haver gent que reivindicaven el fet de ser analògics, reivindicaven imprimir els correus electrònics per guardar-los, reivindicaven poder llegir sobre paper, no sobre pantalla; en el fons reivindicaven no haver de mutar per a ser 100% digitals.

Personalment crec que no hi ha res com llegir un llibre imprès, sovint m'imprimeixo els documents perquè no m'acostumo a llegir-los a la pantalla...

Però també és cert que jo era (i encara sóc) dels que compren CDs de música...

Per tant, opino que segurament l'Enrique Dans té raó, tard o d'hora mutarem i serem digitals, però sempre hi haurà qui no podrà o no voldrà fer aquest pas.

És el que l'Enrique Dans anomena la generació perduda.
  • Creieu que en aquesta generació perduda contindrà molta gent?, serà una fractura digital molt forta? al cap i a la fi, veig cada vegada més avis connectats a Internet (tot i que reconec que són una minoria).
  • Espanya està clarament endarrerida respecte a d'altres països capdavanters en l'ús de les TICs (com vam veure aquí), què creieu que es podria fer per canviar aquesta tendència?

Enllaços relacionats:

Segueixo escoltant la música del Bruce Springsteen mentre redacto els posts relacionats amb el curs Sociedad Red 2008.
En aquest cas estava escoltant el disc 'Born To Run', un disc que va significar el primer èxit seriós d'aquest autor després dels discos 'Greetings from Asbury Park, N.J.' i 'The Wild, the Innocent and the E Street Shuffle'.
En aquest disc The Boss va connectar definitivament amb un públic massiu gràcies, bàsicament, a dues cançons: 'Thunder Road' i 'Born To Run'.
El disc ofereix unes melodies i, a la vegada, una profunditat en les històries que fa que l'oient s'hi enganxi des de la primera vegada que l'escolta.
Personalment m'agrada el so de piano que inunda el disc, també valoro la frescor que té, es nota que és un dels primers discos d'aquest autor; un disc molt recomanable!

dilluns, 3 de novembre del 2008

Dades d'Alexa (novembre'08) sobre el posicionament del web de l'Ajuntament de Barcelona

Segueixo donant-vos dades sobre el traffic rank d'Alexa dels dos principals dominis web (el bcn.es i el bcn.cat) del web de l'Ajuntament de Barcelona.

Aquí teniu les dades dels mesos anteriors d'enguany:
Prèviament cal que tingueu en compte el següent:
  • Les dades provenen d'Alexa, (consulteu aquest post si voleu tenir més informació sobre Alexa).
  • Són les dades del traffic rank, (l'índex més conegut de tots els que genera Alexa).
  • S'ha agafat les dades del traffic rank mitjà dels darrers 3 mesos, (s'agafa aquesta dada mitjana per no caure en possibles pujades/baixades puntuals).
  • Només s'han agafat dades de webs municipals, no d'altres administracions.
  • S'ha comparat amb dominis de webs d'altres ciutats en 3 grans àmbits: Espanya, Europa (sense Espanya) i tot el món (excepte Europa).
  • No existeix, (com a mínim jo no ho conec), cap llistat de webs municipals, per tant, s'ha elaborat un llistat a partir d'aquelles ciutats en què creiem que tenia sentit comparar el web de Barcelona. Per tant, no és un llistat exhaustiu, probablement ens haurem deixat alguna ciutat important.
  • S'han escollit les webs oficials de la ciutat. És important aquesta puntualització ja que hi ha moltes ciutats que tenen vàries webs, només hem escollit aquelles webs fetes per l'ajuntament i que contenen la informació oficial, (si tenen més informació millor, però com a mínim ha de tenir la informació oficial).
  • Les dades s'han obtingut a principi del mes, (no necessàriament al dia 1).
D'altra banda, en aquest mes de novembre'08 hi he afegit les dades dels webs de l'Ajuntament de Moscú, (Rússia) i de l'Emirat-Ciutat de Dubai.

Comportament dels dominis de l'Ajuntament de Barcelona:

bcn.es

  • En el nostre rànquing de ciutats espanyoles es manté líder.
  • En el nostre rànquing de ciutats europees (excepte les espanyoles) perd una posició, ara està en el número 8, (de fet hauria pujat una posició si no fos que en aquest mes de novembre'08 s'ha afegit en aquest llistat l'Ajuntament de Moscú).
  • En el nostre rànquing de ciutats de la resta del món (és a dir, sense tenir en compte les europees) puja una posició, ara és 12.
  • En el nostre rànquing de ciutats de tot el món es manté en la posició número 19.
  • Disminueix (empitjora) 149 posicions en el traffic rank, ara es troba a la posició 16.579.
bcn.cat
  • En el nostre rànquing de ciutats espanyoles perd una posició, ara està en la posició número 3.
  • En el nostre rànquing de ciutats europees (excepte les espanyoles) perd una posició, ara és 12.
  • En el nostre rànquing de ciutats de la resta del món es manté en la posició 15.
  • En el nostre rànquing de ciutats de tot el món perd dues posicions, ara és 26.
  • Disminueix (empitjora) 1.041 posicions en el traffic rank, ara es troba a la posició 31.817.
Rànquing, (novembre'08):

1 .- Sao Paulo http://www.prefeitura.sp.gov.br/ 1.590
2 .- Tòquio http://www.metro.tokyo.jp/ 1.647
3 .- Sidney http://www.cityofsydney.nsw.gov.au/ 3.078
4 .- Berlin http://www.berlin.de/ 3.508
5 .- Nova York http://www.nyc.gov/ 3.745
6 .- Melbourne http://www.melbourne.vic.gov.au/ 3.867
7 .- Rio de Janeiro http://www.rio.rj.gov.br/ 3.893
8 .- Osaka http://www.city.osaka.jp/ 4.002
9 .- Brisbane http://www.brisbane.qld.gov.au/ 5.472
10 .- Mèxic DF http://www.df.gob.mx/ 6.652
11 .- Hamburg http://www.hamburg.de/ 9.106
12 .- Viena http://www.wien.gv.at/ 9.185
13 .- Perth http://www.perth.wa.gov.au/ 9.256
14 .- Helsinki http://www.helsinki.fi/ 11.382
15 .- Istanbul http://www.ibb.gov.tr/ 11.444
16 .- Moscú http://www.mos.ru/ 11.481
17 .- Oslo http://www.oslo.kommune.no/ 11.484
18 .- Buenos Aires http://www.buenosaires.gov.ar/ 14.489
19 .- bcn.es http://www.bcn.es/ 16.579
20 .- Paris http://www.paris.fr/ 16.768
21 .- Toronto http://www.toronto.ca/ 18.709
22 .- Stockholm http://www.stockholm.se/ 20.820
23 .- Roma http://www.comune.roma.it/ 27.550
24 .- Madrid http://www.munimadrid.es/ 28.734
25 .- Chicago http://egov.cityofchicago.org/ 28.892
26 .- bcn.cat http://www.bcn.cat/ 31.817
27 .- Pequín http://www.beijing.gov.cn/ 32.029
28 .- Frankfurt http://www.frankfurt.de/ 33.743
29 .- Philadelphia http://www.phila.gov/ 34.132
30 .- Amsterdam http://www.amsterdam.nl/ 35.531
31 .- San Diego http://www.sandiego.gov/ 37.078
32 .- Milà http://www.comune.milano.it/ 38.486
33 .- Copenhagen http://www.kbhbase.kk.dk/ 43.368
34 .- Boston http://www.cityofboston.gov/ 47.645
35 .- Los Angeles http://www.ci.la.ca.us/ 49.216
36 .- Johannesburg http://www.joburg.org.za/ 57.152
37 .- Birmingham http://www.birmingham.gov.uk/ 57.911
38 .- Saragossa http://www.zaragoza.es/ 59.420
39 .- Houston http://www.houstontx.gov/ 64.504
40 .- A Coruña (ayto) http://www.aytolacoruna.es/ 64.748
41 .- Denver http://www.denvergov.org/ 67.084
42 .- Vancouver http://www.vancouver.ca/ 73.962
43 .- Zuric http://www.zh.ch/ 76.544
44 .- Ottawa http://www.ottawa.ca/ 77.772
45 .- Dubai http://www.dubai.ae/ 79.334
46 .- San Antonio http://www.sanantonio.gov/ 81.227
47 .- Londres http://www.london.gov.uk/ 81.767
48 .- Manchester http://www.manchester.gov.uk/ 85.337
49 .- Seattle http://www.ci.seattle.wa.us/ 90.823
50 .- Ginebra http://www.ville-ge.ch/ 90.891
51 .- Venècia http://www.comune.venezia.it/ 91.945
52 .- Dallas http://www.dallascityhall.com/ 94.525
53 .- València http://www.valencia.es/ 96.971
54 .- Lisboa http://www.cm-lisboa.pt/ 99.754
55 .- Glasgow http://www.glasgow.gov.uk/ 108.428
56 .- Edinburgh http://www.edinburgh.gov.uk/ 114.878
57 .- Bilbao http://www.bilbao.net/ 120.972
58 .- Sevilla http://www.sevilla.org/ 129.451
59 .- Brusel·les http://www.brucity.be/ 144.466
60 .- San Francisco http://www.ci.sf.ca.us/ 152.649
61 .- Liverpool http://www.liverpool.gov.uk/ 161.862
62 .- Palma de Mallorca http://www.palmademallorca.es/ 197.663
63 .- Granada http://www.granada.org/ 207.884
64 .- Atenes http://www.cityofathens.gr/ 209.338
65 .- Màlaga http://www.ayto-malaga.es/ 247.075
66 .- Gijón http://www.gijon.es/ 251.727
67 .- Vitoria-Gasteiz http://www.vitoria-gasteiz.org/ 256.576
68 .- Vigo http://hoxe.vigo.org/ 257.116
69 .- Girona (.gi) http://www.ajuntament.gi/ 308.482
70 .- Castelló http://www.castello.es/ 320.524
71 .- Sabadell (.cat) http://www.sabadell.cat/ 332.831
72 .- Terrassa (.org) http://www.terrassa.org/ 404.865
73 .- Tarragona http://www.tarragona.cat/ 406.459
74 .- Terrassa (.cat) http://www.terrassa.cat/ 466.875
75 .- Lleida http://www.paeria.es/ 488.022
76 .- Santiago de Compostela http://www.santiagodecompostela.org/ 616.488
77 .- L'Hospitalet de Llobregat (.cat) http://www.l-h.cat/ 616.539
78 .- Alacant http://www.alicante.es/ 727.241
79 .- L'Hospitalet de Llobregat (.es) http://www.l-h.es/ 788.381
80 .- Sabadell (.net) http://www.sabadell.net/ 801.582
81 .- Saragossa (ayto) http://www.ayto-zaragoza.es/ 1.315.693


Gràficament tenim, (feu click per ampliar):

Espanya:


Europa (excepte Espanya):


Món (excepte Europa):


Tot el món:



Enllaços relacionats:

Mentre escrivia aquest post estava escoltant el nou disc de la Lucinda Williams, (que té per títol: 'Little Honey').

És un molt bon disc d'aquesta cantautora, desprèn alegria, canya (és força rocker) i ganes de viure!.

Molt recomanable!

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)