Què és PDF?

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Per a molta gent les sigles PDF no volen dir res.

Pels que estem en el món informàtic les sigles PDF són l'abreujament de 'Portable Document Format', o el que és el mateix: un format de documents que no depèn de la plataforma que s'utilitzi. Si voleu més detall consulteu aquesta entrada de la Vikipèdia.

Però per alguns altres - encara una minoria - les sigles PDF provenen de 'Personal Democracy Forum'.

El 'Personal Democracy Forum' és un blog (tot i que potser hauria de dir website) que fou creat per Andrew Rasiej i Micah Sifry. A més, des del 2004 organitzen anualment la 'PDF Conference' amb l'objectiu de tenir reconeguts polítics professionals, tècnics i executius sense ànim de lucre compartint opinions, debatint sobre com la tecnologia està canviant (o podrà canviar) el futur de la democràcia, el futur de la societat.

En el seu site, 'Personal Democracy Forum' s'autodefineix com:

"Technology and the Internet are changing democracy in America. This site is one hub for the conversation already underway between political practitioners and technologists, as well as anyone invigorated by the potential of all this to open up the process and engage more people in all the things that we can and must do together as citizens."

Us recomano que llegiu el seu manifest: és clar i, a la vegada, molt potent.

El PDF Europe és un blog a nivell europeu per, tal com diu l'Antoni: "(...) dar a conocer las políticas de participación, acción y comunicación que, a través de la tecnología y de las redes sociales, se realizan en Europa y cómo se está usando la Red para difundirlas y llevarlas a cabo".

Enguany es celebrarà un PDF Europe Conference a Barcelona (de la mà de NuestraCausa), de fet, vindrà a ser com l''acte fundicional' d'aquest PDF Europe.

És, per tant, un esdeveniment molt important per a la ciutat de Barcelona, pel nostre país i, de fet, per Europa.

Tan sols fa falta que aquesta 'criatura' vagi creixent amb el temps... de ben segur que es farà gran, fort i revolucionarà el que entenem per política.

Al cap i a la fí, tal com diu l'Idoia: "PDF ayudó, colaboró para que emergiese un lider en EEUU que respondiese a los deseos ciudadanos que abriese definitivamente el gobierno."

No ho creieu possible a casa nostra?

---

Enllaços relacionats:

• PdF is Coming to Europe!.
  
• Personal Democracy Forum.
• Personal Democracy Forum Europe.
• NuestraCausa.
• PdF, Personal Democracy Forum.
• Una red de ciudadanía, una red de redes: De Nuestra causa a Pdf Europe.
• PDF Europe, una buena oportunidad.
• #Talkingabout X: PDF, Technology is changing politics.
• #talkingabout X – Tecnology is changing politics.
  

Impressions des del PodCamp Barcelona 09 (segona part: tarda)

Aquestes són les impressions (escrites en directe) del PodCamp Barcelona 2009 (sessions de la tarda).

(El resum de les sessions del matí el teniu aquí)

Comencem la tarda amb la Dolors Reig parlant de Free.

"Nous models d'excel·lència i negoci d'eLearnig"

Dolors ha començat la seva xerrada des del seu blog (com és habitual en ella) escrivint aquest post.

Empresa 2.0, Cultura 2.0, Periodisme 2.0, Educació 2.0... Passió 2.0

"Va a cambiar mucho la educación (después de ver los cambios en los periódicos y en los negocios)" Seth Godin

Hi ha molts continguts a Internet (i alguns molt bons!) però es necessita tenir passió per (auto)motivar-se per aprendre.

[Què ràpida que parla la Dolors!, segur que els traductors van de bòlit...]

"A cada nueva abundancia se genera una nueva escasez": Ara tenim informació amb abundància, què escasseja?

L'atenció i la rellevància.

Una cosa és escriure (tothom ho pot fer) però no tothom és escoltat (escasetat).

"L'educació és conversació"

Dolors parla dels MOOCs (Cursos Oberts Massius OnLine).

"El problema de l'educació és una qüestió de MindWare (canvi de mentalitat) no de software ni de hardware..."

Quins problemes tenim?

• La demanda d'acreditacions, sembla més important l'acreditació que no pas el que aprens.
• Mala fama de l'e-learning (guanyada en bona part gràcies als pèsims cursos de les primeres époques de l'e-learning).
• Desconfiança a Internet.
• Continguts escombraria a Internet (tenen més fama que no pas repercusió real).

Hem comentat que una de les escasetats actuals és l'atenció, a on hem de posar la nostra atenció?

Característiques de l'e-learning 2.0?

• Pretén donar veu a l'alumne. Intenta fomentar la participació i les competències digitals. Construcció col·laborativa de coneixement (entre els propis alumnes amb la participació - o no - del professorat).
  
• Es forma la "identitat digital 'professional'" (el que Prensky - 2009 - anomena 'sabiduría digital').
• Es valora més la transparència que el prestigi.
• Economia de la confiança (entorn Groundswell).
• És important la personalització, tenir l'educació contextualitzada (per encarar el caos que tenim actualment amb tanta abundància d'informació).
• Ús d'eines centralitzadores de la distribució de la informació i el coneixement (PLE: Entorns personalitzats d'aprenentatge).
• En l'extrem tenim els artesans, els educadors artesans.
• Materials accessibles, embodiment, multimèdia, multiformat, mobilitat, etc.
• Immediatesa, agilitar, estar al día...
• Responsabilitat social, (ara creem entre tots el coneixement).
  

Què poden fer els educadors per facilitar aquesta educació 2.0?

Actualment ja hi ha molts professors que practiquen l'educació 2.0, però encara en queden molts que ni ho coneixen.

Els professors són els primers interessats, millora l'educació als alumnes i millora també l'educació dels propis professors, és una "retro-alimentació".

---

José Antonio Galaso - "Espacios para el trabajo".

"La oficina perfecta no existe", entre otras cosas por que las oficinas están basadas en la sociedad industrial, no en la sociedad de servicios.

[El José Antonio ha fet aquest post]

Hemos adaptado todos nuestros espacios (dónde nos desarrollamos como personas) en espacios industriales.

Es el momento de hacer un breakout!

El concepto.

Nos muestra fotografías del Citilab y nos explica como un edificio industrial se ha transformado en un edificio que alberga acciones relacionadas con la sociedad del conocimiento.

Actualmente los ciudadanos tienen más 'poder' y con más ganas de ejercerlo...

Es una nueva manera de entender los negocios, de hacer negocios y con la ayuda de la tecnología.

Un ejemplo es el co-working: un espacio donde la gente puede compartir ilusiones, ideas, proyectos.

Es una filosofía diferente de crear y realizar proyectos, (José Antonio pone el ejemplo de una oficina con un sofá, imposible de ver en una empresa 'tradicional', estaría mal visto, no es productivo).

Que sean las necesidades las que crean las funciones, y no al revés!.

Las acciones.

Experimento: Han buscado un sitio en un parque (en el World Trade Center de Cornellà) para tener una no-oficina en medio de los edificios (8 grandes oficinas).

La gente está interesada y ayudan (con ayuda logística).

Este será el break out, (previsto para todo el lunes 28/09/09).

Los resultados.

Dinámicas de creación de actividad entre personas que actúan en ese momento.

Estudio de transformación de espacios y de participación de las personas en esta transformación.

Hacer co-working 'real' y con gente que no está acostumbrada a hacer co-working.

Y cómo hacer explícito el conocimiento, romper la mentalidad industrial de que el conocimiento se tiene que quedar entre las paredes de la empresa.

En el fondo será un gran experimento, una gran investigación sin saber con claridad qué saldrá.

Pero, por què tiene que ser un acto presencial?

Porque está pensado para empresas, para administraciones públicas, no para individuos.

"Sin oficina (cerrada)"

Cómo transformar el ruido?

Los orígenes.

Una necesidad de cambiar la forma de relacionarse, de organizarse.

Hacer del problema el centro de interés.

Lo que se persigue es:

• Apertura.
• Colaboración.
• Flexibilidad.
• Cercanía.
• Adaptación.
  

Más información en su blog: Sin oficina.

---

Marc Cortés : Cava & Twitts

Parla de com s'ha gestat el Cava & Twitts en aquest primer any de vida (12 sessions: molt cava begut!).

"El foro romano de Barcelona está en Cava & Twitts" (en al·lusió a l'anterior presentació).

[En Marc ha escrit aquest post sobre la presentació]

En aquest any s'ha après:

• Que la gent vol participar (i emmerdar-se).
• Que a la gent li interessa parlar de coses tangibles, no tant de tecnologia.
• La part essencial de Cava & Twitts és la part real (la sessió) més que no pas el blog, twitter, etc.
• La gent cada cop aborreix més les ponències tradicionals... la gent el que vols és compartir i enriquir-se conjuntament.

En resum:

"La tendència del que hi ha al darrera del Web 2.0 és la tornada a la socialització després de l'individualisme"

La gent necessita desvirtuar-se i socialitzar-se, de trobar-se físicament.

Segons es diu en antropologia: un ésser humà es pot relacionar en com a màxim 150 persones.

En Cava & Twitts hem vist que això es pot superar, com? tenint diferents nivells de relacions (cercle interior, cercle exterior, cercle llunyà).

Es poden muntar actes, esdeveniments, però, en alguns casos, com aquest, acaben sent un acte entre família.

Per què en el fons veure cava està molt bé però veure cava entre amics està molt millor!

---

Carles Campuzano - Ricard Espelt: "Contextualització de la xarxa NuestraCausa - presentació Mixedink"

Comença el Ricard Espelt explicant què és NuestraCausa (i demana que la gent s'hi impliqui!)

NuestraCausa és una xarxa ciutadana amb l'objectiu de fomentar la col·laboració entre la ciutadania, les administracions públiques i la política.

Més informació aquí: NuestraCausa.

I explica alguns dels exemples: Colabora en tu ciudad, Copons 2.0, UsNow, PDF'09, Fes Europa, etc.

Carles Campuzano agraeix a NuestraCausa que li hagin proposat l'ús de l'eina MixedIn per a debatre sobre la reforma de la llei d'estrangeria.

Però l'objectiu - segons comenta el Carles - no és tant debatre sobre el redactat de la llei, ni fer un debat legal (la llei d'estrangeria és molt complexa).

La idea és debatre sobre 6 temes, 6 visions que el grup polític del Carles - Convergència i Unió - els hi interessa debatre i copsar què hi diu la societat civil.

Es vol tenir un espai a la Xarxa per ampliar la discussió, el debat, per escoltar però, sempre tenint present que els grups polítics tenen un programa (que és com un 'contracte' amb els seus votants) i que, en principi, l'han de seguir.

No és qüestió de ser absolutament immòbil, però tampoc d'anar d'un cantó a un altre en funció de com bufa el vent.

El debat ja ha començat... des d'aquest dimarts.

Però tot just només té dues aportacions, cal fer-ne més difusió (estar al PodCamp BCN 09 hi ajudarà) i també tenir paciència, ja se sap que en el món 2.0 la viralitat costa d'arrancar, però arribat a un cert punt després 'ja va sol'... però cal arribar a aquest 'cert punt').

Aquesta eina pot ser molt útils als partits polítics per copsar millor què diu la societat civil.

De fet, segons comenta el Carles, el correu electrònic ja va ser una molt bona eina per conèixer les opinions de la gent.

L'objectiu també és enriquir-se mútuament, ampliar, millorar, matisar, els punts de vista que té tothom (partits polítics, ONGs, ciutadans, etc).

En el debat es parla sobre transparència, aquestes eines donen una major transparència.

El Carles parla del concepte de petjada política, és a dir, deixar 'rastre' sobre què has dit o què has fet a nivell polític...

D'entrada sembla molt interessant, i necessari, però no sempre és fàcil de fer això...

D'altra banda també es debat sobre com aterrar, com cristal·litzar tot aquest debat en coneixement col·lectiu, com podem trobar conclusions (per a la vida real) de tanta infoxicació.

---

Gregor Gimmy - "Sclipo"

Ja l'he vist vàries vegades... és molt interessant i el Gregor és molt bon comunicador.

Si voleu més informació sobre Sclipo aquí teniu aquest resum que vaig fer de la Sessió Web (al CEJFE) que va fer el Gregor Gimmy l'11 de juny de 2008.

Presenta Sclipo com una eina que és un mix entre SlideShare, Flickr, iTunes, YouTube, Skype, EventBrite, UStream, Facebook, Moodle...

No sé si és perquè estic cansat... però avui no m'està agradant la presentació del Gregor, no l'està fent amena.

---

Trina Milan - "Innovant amb un blog"

(La presentació està aquí).

Es presenta com una professora... que a més treballa en el Departament d'Educació i presidenta d'Stic.cat.

I comença explicant un conte!: El trèvol màgic.

Vladimir Propp va ser una persona que va estudiar tots els contes populars de les diferents cultures.

Va trobar que hi ha unes característiques concretes que es repeteixen a tots els contes populars del món, es coneixen com les característiques de Propp, (a la Vikipèdia podeu trobar aquestes característiques de Propp).

Fa un símil i comenta que els blogs també són contes, compleixen bona part de les característiques de Propp.

També parla de Guttenberg i les similituds i les diferències entre la invenció de la impremta i el desenvolupament real d'aquest eina contrastant-ho amb la invenció d'Internet i el desenvolupament real de l'eina (en aquest cas un blog).

La diferència principal està en la rapidesa: entre la invenció de la impremta i el seu desenvolupament real van passar molt anys, segles!.

Entre la diferència en la invenció d'Internet i el seu ús real han passat molt poc anys.

Quina és la conclusió del conte?

"Potser no saps que només obtindràs coses noves quan faràs coses noves" Àlex Rovira i Fernando Trias de Bes.

---

Començo a estar cansat, m'hauria agradat quedar-me més estona però el meu cap ja comença a estar saturat... ;-(

He fet una mica de podcamp al vestíbul... i després a casa.

He aprofitat per desvirtuar a la Trina, a l'Antoni, al Marc, l'Ana... i parlar amb molta, molta gent.

---

Enllaços relacionats:

• Impressions des del PodCamp Barcelona 09 (primera part: matí).

Impressions des del PodCamp Barcelona 09 (primera part: matí)

Aquestes són les impressions (escrites en directe) del PodCamp Barcelona 2009.

Primera sorpresa: Arribo tard i encara sóc dels primers! (em comenten que l'autobús que havia de portar el gruix de gent des de Barcelona s'ha equivocat d'hora: pensava que havia de portar la gent a les nou de la nit!!).

Comença a fer la presentació el regidor d'El Masnou: Ernest Suñé: "Declarado inaugurado este pantano, perdón, esta PodCamp BCN 09".

Acaba la presentació del regidor, estem esperant que arribi l'autobús (no tenim ni ponents...), mentrestant xerro amb la Gemma i amb el Ricard...

Arriba la gent del bus!

En Chris es disculpa pel retard...

---

Isabel Sabadí comença la seva presentació: "Las 5 claves para promocionar contenidos en las redes sociales".

- "Hay que pensar qué contenidos ponemos en cada red social".
- "Cada vez es más fácil introducir contenidos, la gran liberación ha sido que cualquier persona puede introducir contenidos, no haca falta tener conocimientos técnicos".
- "Las redes se estan transformando en plataformas con muchísimas visitas".
- "Las redes són grandes escaparates".
- "Los blogs son lo que actualmente genera más valor para las empresas, después las redes como Facebook".
- "1a clave: Ir hacia donde está el usuario".
=> Ejemplo: Serie on-line "Mama Saga" de Sara Lee (en Facebook).
- "2a clave: Establecer conversación".
=> Ejemplo: Campaña de MINI en un juego on-line, con widgets, aplicaciones, etc. Se intenta generar conversación mediante la diversión.
- "3a clave: Usar más de una red social".
=> Ejemplo: Versace en Facebook, Twitter para dar una imagen de modernidad y de ubicuidad (en diferentes redes).
- "4a clave: Fomentar la recomendación-viralidad".
=> Ejemplo: Privalia: Ha creado una 'chapa digital' para fomentar el apadrinamiento para recomendar a Privalia a tus amigos de Facebook (a cambio tienes 5€ de bonificación).
- "5a clave: No es una campaña, hay que mantener este diálogo contínuamente".
El objetivo es que el contenido en las redes nos sirvan para nuestro día a día.

Conclusiones:

• Escoger la red que más nos interesa (en función de nuestros objetivos).
• El tipo de conversación, la interacción es lo clave.
• Hay que premiar la viralización.

---

Steve Lawson: "Amplified09"

Em costa seguir-lo... (no aporta cap suport visual a la seva veu), m'adono que el meu nivell d'anglès és pitjor del que pensava... a més, ens quedem sense xarxa durant una bona estona, desconnecto (de la xarxa i del ponent: I'm sorry!).

Democracy..., transparency..., Twitter..., quick..., children..., ideas..., education..., Shakespeare...

L'objectiu és fer servir les eines 'social media' per amplificar (d'aquí el nom) idees, projectes de la societat (preservant les característiques de transparència, participació, col·lectivitat, facilitat de transmissió de la informació, cost baixíssim d'aquesta transmissió).

Network of networks: Amplified'09.

---

Stefaan Lesage: "Educational Podcasting"

Ús dels Podcast via diferents eines (iPod, PSP, etc) per l'educació.

Característiques: mobilitat (puc utilitzar-ho a la feina... o a casa... o al carrer), no sincronitzat (en el moment que em va millor):

Avantatge principal: Pots decidir com vols aprendre i a on, esculls el teu ritme des del lloc (o llocs) que més m'interessin, (per exemple des del cotxe, com fèiem abans amb els cassettes).

S'han fet vàries investigacions sobre si el sistema de podcast funciona o no: els resultats no només són iguals sinó lleugerament millors respecte al sistema tradicional).

Passive Aproach:
Utilitzar el Podcast tal com fèiem amb els cassettes, l'alumne és passiu.
És un sistema vàlid però que aporta poc valor.

Active Approach:
Utilitzar el Podcast de tal forma que els alumnes sigui actius (millor dit: proactius).
Es creen els continguts col·lectivament, d'aquesta manera - involucrant-se - aconsegueixes que s'impliquin i és molt més fàcil que adquireixin els coneixements que els hi volies transmetre.

Exemple: Radio Lingua Network
Servei de Podcast per aprendre idiomes, no és només l'àudio sinó que també hi ha documents PDF per fer exercicis. Està pensat com a petites càpsules per aprendre 'petites porcions' d'un idioma.

Exemple: IzzyVideo
Un altre servei de Podcast amb tota mena d'informació relacionada amb la creació de vídeos.

Exemple: Screencasts Online
Servei de Podcast amb molt material relacionat amb Macintosh.

Exemple: iTutor Podcast
Igual que el cas anterior però en danès, flamenc.

S'ha d'anar pensant en aquests nous formats per ser utilitzats en l'escola, en les empreses... en qualsevol col·lectiu que necessiti aprendre.

S'ha de compartir el talent amb el món, l'educació ha d'estar a tot arreu, és el moment de canviar d'arrel el sistema educatiu.

Acaba amb el (ja famós) vídeo de la Kaplan University sobre el canvi necessari en l'educació:



Temps de debat:

Els professors han de canviar la mentalitat, tenen por d'errar.

També hi ha un problema amb els drets d'autor.

S'ha de ser menys restrictius, l'important ha de ser que el coneixement flueixi a tothom.

Necessitem que hi hagi un Obama que digui a les escoles: "És el moment de canviar!"

---

David Allen: "Creating a successful podcast"

Comença parlant del (seu) blog: Mac20Q (Mac 20 preguntes).

És un blog ple de podcasts sobre el món dels Mac (és una de les passions de l'autor).

Està ple d'entrevistes a persones, entrevistes amb 20 preguntes.

El primer que s'ha de fer és publicar i promocionar el blog.

Prèviament has d'escollir les eines adequades per a fer el blog: ell ha escollit WordPress (hostatjat a GoDaddy) i per fer els podcasts utilitza Amadeus (?).

Segon: Personalitza el blog (utilitzant els WordPress Plugins).

Tercer: Protegeix el teu nom a tot arreu i promociona'l a tots els llocs que se t'acudeixin. La idea és fer un embut, és a dir, de diferents llocs arribar a un únic punt: el teu blog.

Com gestionar tots aquests llocs: amb Ping.fm.

Un altre servei molt interessant: Knowem.com: et diu si el teu nom d'usuari està lliure a moltíssims serveis on-line. Molt útil per triar un nom que no sigui encara utilitzat per ningú.

D'altra banda també és necessari interactuar amb el teu públic, no és qüestió només de penjar material, no es tracta només de fer spam...

Una bona manera és utilitzant Twitter, és àgil, ràpid i cada cop més utilitzat.

També és necessari fer un seguiment per saber què et demanda el teu públic (i el públic que encara no és teu però està interessat en el teu tema): Per exemple, anar a fòrums de Mac i anar fent comentaris, respostes, etc.

Amb SocialOomph aconsegueixes fer un autoseguiment a tots els teus seguidors, (per exemple enviant missatges directes a vària gent a la vegada), però cal anar amb compte per no caure en l'spam...

Un altre servei interessant Twitter Karma, amb aquest servei podem saber com va evolucionant els teus seguidors: quins són els teus nous seguidors, qui no et segueix ja.

Un altre servei: TWaiTter per repetir tweets cada cert temps (ideal si tens seguidors a d'altres parts del món), també cal anar amb compte per no caure en fer spam.

Hi ha una frontera molt fina entre l'spam i els 'missatges bons'.

"El correu electrònic ha mort, per a connectar a persones és molt millor les xarxes socials"

---

Catavino: "Wine and social media"

Portal web amb molta informació sobre vins espanyols i portuguesos, amb un públic d'arreu del món.

Ens ofereixen una cata de vi de Porto (Quevedo). (Això implica que estic postejant amb una copa de Porto a la mà ;-)

Un dels objectius que té CataVino: Ensenyar a les empreses què és un blog (o fins i tot, què és Internet).

Quan van començar a fer el blog hi havien molt pocs blogs sobre vins, actualmeny n'hi ha milers.

És un petit nínxol de mercat però molt actiu i d'abast mundial.

És curiós però, encara que sembli estrany, hi ha molta diferència entre els móns dels vins a Espanya i a Portugal, per exemple al fer una cata es fa direrent.

Hi ha molta desunió en el món del vi, molts 'regnes de Taifes', un dels objectius és educar i mostrar al món del vi que és millor unir-se, compartir.

Un altre dels objectius de CataVino és educar al públic, explicant el que ells creuen que s'ha de dir, encara que vagin en contra dels experts mundials en vi.

---

Primeres conclusions del PodCamp Barcelona 09:

• Acte molt interessant, tant pels assistents com pels ponents: ha estat un encert apuntar-s'hi, (tot i que, com és lògic, algun ponent ha estat més brillant que d'altres).
• No obstant, esperava més participació dels assistents... (tot i que a mesura que anem avançant el públic va participant més).
  
• Però està morint d'èxit: cal una major infrastructura (espai més gran, millors serveis (especialment el wifi), climatització, etc.), hi ha una agenda molt plena (cal pensar en fer-ho en dos dies?, o fer-ho semestralment enlloc de fer-ho anualment?).
  

---

Enllaços relacionats:

• Impressions des del PodCamp Barcelona 09 (segona part: tarda).
  

PodCamp Barcelona 2009

Demà assistiré al PodCamp Barcelona 2009.

Potser més que dir "assistiré" hauria de dir "participaré", donat que un PodCamp és una 'unconference', és a dir, una trobada on tots els assistents participen en ella, no és la típica conferència on uns parlen i els altres escolten.

En aquest cas, segons es comenta en el propi web de l'acte:

"L’objectiu és fomentar el concepte basat en comunitats d’usuaris per impulsar la col·laboració, participació i l’intercanvi de coneixement i experiències."

L'acte es realitzarà demà dissabte 19/09/09 des de les 9h del matí fins a les 21h de la nit a El Masnou, on poble d'El Maresme (aquí teniu l'enllaç a Google Maps).

Haig de reconèixer que em fa il·lusió anar-hi, vull veure què és això d'una 'UnConference', què és això d'un PodCamp.

A més, em trobaré amb gent que conec físicament i segueixo en el món virtual (a la Dolors, a la Gemma, a la Isabel, al Jesus, a la María, al Ricard)

I espero 'desvirtuar' a d'altres que encara només conec virtualment (a l'Àlex, a l'Ana, a l'Antoni, a la Francesca, al Marc, a la Trina)

I d'altres que encara no conec però que m'enriquiran molt com a professional, com a persona.

En un pròxim post us explicaré l'experiència.

---

Enllaços relacionats:

• PodCamp Barcelona 2009.
  

Reflexions des de La Garriga (#3): Catalunya serà el que vulguin els catalans!

Ahir dijous (10-set-09) estava escoltant l'acte de record de l'Avi Macià fet al Parlament des del cotxe, (gràcies al bon embús que hi havia a la xarxa viària per sortir de Barcelona).

Recordo els discursos del presidents Maragall, Pujol i Montilla, a més del discurs de l'Ernest Benach, president del Parlament.

En aquests discursos l'Estatut i, especialment, la resolució del recurs sobre l'esmentat Estatut era una referència constant.

Fins i tot recordo al President Pujol comentar que estem en un moment 'especialment perillós per a Catalunya'.

Personalment opino que segurament té raó, no sóc ningú per contradir-lo!

Però també sempre he pensat que Catalunya ha tingut una història tant poc plàcida - per dir-ho suament - que potser ja va sent hora que treiem conclusions.

La conclusió que en trec jo és que Catalunya serà el que vulguin els catalans, així de clar, així de senzill.

No vull caure en la demagògia, ni molt menys... sóc conscient que durant molts anys - especialment durant el Franquisme - Catalunya volia una cosa i el General Franco li donava una altra ben diferent.

Però també és cert que si no fos perquè els catalans volíem ser això, catalans, avui en dia la nostra cultura seria un reducte folclòric (com passa en tantes nacions sense estat).

Què ens tomben l'Estatut?, doncs sí realment el volem sortim massivament a manifestar-nos (pacíficament) al carrer.

Creieu que es pot anar en contra del sentiment massiu de la immensa majoria de catalans?

Sí que es pot fer, però costa més defensar la postura en contra...

Per tant, el que ens cal és estar units i ser coherents, perseverants, mantenint la dignitat d'un poble, del nostre poble.

En el cas contrari faran el que voldran de nosaltres.

Molt em temo que aquest és el veritable problema: els catalans no estem units...

---

Dos apunts més relacionats amb aquesta reflexió.

El primer:

La setmana passada, mentre estava ordenant retalls de diaris va sobresortir el discurs del Jordi Nadal (catedràtic emèrit de la UB) que va pronunciar el 20/05/09 en el marc dels 450 anys del Gremi de Fabricants de Sabadell (en presència del Rei).

Os recomano la seva lectura (aquí podeu llegir el discurs sencer).

El discurs comença amb un resum de la història del Gremi de Fabricants de Sabadell; seguidament recorda que els catalans vam renunciar a aspiracions polítiques (no teníem gaire èxit en això), per centrar-se en l'aspecte econòmic, en el treball (aquí sí que vam tenir èxit):

"Riquesa i benestar material en lloc de càrrecs i honors"

D'aquí es va forjar la famosa cita: "El català, de les pedres en treu pa".

Però desgraciadament - segons apunta Jordi Nadal - creix cada vegada més l'acomodament, els conceptes com ara rigor, esforç, compromís, ambició, risc, sacrifici no són els que estan més de moda.

I això no només passa en l'esfera individual... sinó que, al meu entendre, també està passant en l'esfera col·lectiva.

No volem arriscar, no ens volem comprometre, no ambicionem!

Qué trista que és una nació sense ambició... de fet, sense ambició, tard o d'hora deixarà de ser nació.

---

El segon apunt (de caire més personal):

Si us enrecordeu, en el 1988 la Generalitat va voler commemorar el mil·lenari de Catalunya, (per cert, ara costa molt trobar informació a la Xarxa d'aquesta commemoració).

En aquells moments jo estava fent batxillerat.

La Delegació Comarcal de Granollers de l'Òmnium Cultural va convocar un concurs de redaccions i dibuixos sobre el tema: Mil·lenari de Catalunya.

Jo hi vaig participar encoratjat pel que en aquell moment era el meu professor d'història: Santiago Cucurella (actual director de la Fundació Universitària Martí l'Humà).

El meu escrit va quedar segon en la categoria de batxillerat... i això que vaig fer una redacció molt crítica amb l'acte.

Bàsicament em vaig queixar del folclorisme de l'acte, i del poc rigor històric.

És a dir (cito textual):

"Fa aproximadament mil anys el comte de Barcelona i, a la vegada, de Girona i Osona, en Borrell II decidí no retre acte de vassallatge al rei francés Hug Capet, fill de Lluís V.

(...)

- S'alterà radicalment a favor la vida del pagès?, ... millorà l'esperança de vida?, ... adquirí una collita de franc?, ... o potser tingué dos bous de més per celebrar l'esdeveniment?"

També vaig reflexionar si aquest acte es va crear només per contrarestar els cinc-cents aniversari de la descoberta d'Amèrica.

Amb el temps s'ha anat oblidant el Mil·lenari, ens ha perdurat alguna estàtua i, sobretot, molts carrers de pobles catalans amb aquest nom.

És a dir, deixem-nos d'aspectes superficials que, perdoneu-me, són una mica de cara a la galeria i dediquem-nos a decidir què volem ser, no tinguem por a obrir el debat!

---

La primera imatge és de la senyera que oneja a la torre del Castell de Sant Martí Sarroca.
La segona imatge és en Jordi Nadal, catedràtic emèrit de la UB.
La tercera imatge és el logotip d'Òmnium Cultural.

(si feu click a les imatges les podreu veure més grans)

---

Reflexions des de La Garriga pretén ser un tipus de posts sobre allò en què vull reflexionar, sense que sigui necessàriament relacionat amb noves tecnologies, simplement allò que em passa pel cap i vull compartir-ho.

(La fotografia és d'un fanal d'una casa modernista del carrer Banys cantonada Figueral de La Garriga)