Brou Casolà

Les possibilitats del Web Social aplicades al sector del vi. Xerrada a Els Guiamets.

2012-01-21T14:52:00.005+01:00

Fa uns mesos vaig participar en la 3a jornada puntXpunt, unes jornades organitzades per la Fundació puntCat amb l'objectiu d'apropar les TIC a diferents sectors professionals, (la primera jornada puntXpunt va estar relacionada amb el vi, la segona amb el món del turisme, i aquesta tercera sobre l'àmbit de l'agricultura ecològica).

Se'm va demanar que, durant una hora, expliqués les possibilitats que aporta Internet en el sector de l'agricultura ecològica, un sector encara relativament nou, amb unes perspectives de creixement importants i, a més, amb una tipologia de productors molt atomatitzada: és un sector ple de microempreses.

Fruit d'aquesta xerrada vaig poder parlar amb el Joan Maria d'un petit poble de El Priorat: Els Guiamets.

Em va demanar si volia repetir la presentació - de forma totalment altruística - al seu poble, centrant els exemples en el sector del vi.

L'objectiu principal segueix sent el mateix: transmetre als assistents que això del Web Social (Web 2.0) també va per ells... és més, probablement serà una eina imprescindible si volen sortir-se amb èxit en la seva aventura empresarial en l'àmbit del vi en l'actual Societat del Coneixement.

Tot seguit us adjunto la presentació que faré aquesta tarda (que la teniu disponible també al meu compte d'SlideShare) i, molt important, us afegeixo també totes les meves anotacions de cada diapositiva.

Espero els vostres comentaris...

"Les possibilitats del Web Social aplicades al sector del vi .
Xerrada a Els Guiamets"

Diapositiva #1:
Presentació de la ponència.

Diapositiva #2:
M'agrada començar les meves xerrades amb alguna cita. En aquest cas he seleccionat aquesta d'Antonio Machado:

"Todo lo que se ignora de desprecia"

He seleccionat aquesta cita per què és el motiu principal pel qual faig aquesta presentació: per a que els habitants de Els Guiamets no despreciïn el Web Social (Web 2.0) i, en general les possibilitats que ofereix Internet, per ser-ne ignorants.

Diapositiva #3:
Els objectius d'aquesta sessió són els següents:

Explicar que ja no estem a la Societat Industrial, ara estem a la Societat Digital, la Societat del Coneixement.
Explicar què és el Web Social, el Web 2.0, quins són els ‘valors 2.0’ i quines són les principals eines que s’utilitzen, (amb especial atenció a les xarxes socials).
Convèncer que podeu (i debeu) aplicar aquests conceptes a la vostra realitat. Explicaré exemples de persones/institucions de l’àmbit del vi que ja ho han fet.

Diapositiva #4:
Don Tapscott és una de les persones que millor explica la situació actual, no només com aquella persona que és capaç d’explicar els canvis que estem patint/gaudint sinó que, a més, Tapscott dóna recomanacions – moltes de l’àmbit empresarial – per millorar tot adaptant-se a la nova situació actual.

És co-autor del best-seller “Wikinomics” (conjuntament amb Anthony D. Williams).

És un llibre que explora com les TIC aplicades a les relacions socials (Web 2.0) han revolucionat l’economia tradicional.

Al gener d’enguany va venir a Barcelona, entre d’altres accions, va ser entrevistat a La Vanguardia, algunes de les cites més destacades d’aquesta entrevista són:

"Esto no es una crisis, es un cambio histórico".
"Internet nos lleva de la era industrial a la digital".
"En las universidades se da la educación industrializada: una clase magistral de uno a muchos; como en los medios de comunicación, la producción y distribución masiva (...) y la democracia".
"El nuevo modelo está basado en 5 principios: 1: Colaboración (en lugar de jerarquía); 2: Apertura y transparencia; 3: Interdependencia; 4: Nueva gestión de la propiedad intelectual; 5: Integridad.".
"El resultado de la falta de honradez de los banqueros de Nueva York es un 40% de desempleo juvenil en España.".

Diapositiva #5:
Si creieu que Don Tapscott és llunyà a vosaltres, us ofereixo aquesta entrevista a Joan Subirats (catedràtic de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona, destacat contertulià de diferents programes de ràdio i moltíssims mèrits més...).

Al juliol de l'any passat, el diari Noticias de Gipuzkoa el va entrevistar, el titular va ser:

“Más que una época de cambio vivimos un cambio de época, como fue el paso a la época industrial”

Diapositiva #6:
Abans d’entrar en matèria, m’agradaria saber quin coneixement teniu del món web?

Qui té pàgina web (personal o d’empresa).
Blogs?.
Xarxes socials? Quines? A nivell personal i/o a nivell empresarial?…

Per cert, aquesta placa és al CERN, a l’edifici on Tim Berners-Lee (i més gent) va crear la tecnología Web.

Diapositiva #7:

La societat està canviant…

Més ben dit, el paradigma social està canviant.

Tal com ens deia Don Tapscott, estem passant d’una societat industrial a una societat digital, una Societat del Coneixement.

I què comporta un canvi de paradigma social?

Implica un canvi en les regles del joc.

Canvis en tots els sentits:

Canvi cultural, de manera de ser/actuar. Un exemple: els joves estan connectats a la Xarxa sempre ... amb tot el que això implica. Un altre exemple: el sentit de la privacitat, és evident que els nadius digitals demana una privacitat menys pronunciada que els immigrants digitals.
Canvi de poder. El poder ara prové de les idees, de la reputació, del talent... no de la jerarquia, no del lloc que ocupes, no de la grandària de la teva empresa... ara prové de la meritocràcia.
Canvi de comunicació. Ara les minories poden propugnar les seves idees de forma massiva a un cost pràcticament zero. S'han revolucionat les regles de la comunicació, per exemple, la recent revolució social als països àrabs o, més aprop, el moviment dels “indignats” (#15m)...
Canvis econòmics: La Globalització... el fenomen Google: oferir serveis a cost zero: Ara ja no necessàriament oferir un servei de valor implica un preu (directe), a més, els clients cada cop són menys fidels, la competència és mundial i cada cop n'hi ha més.
Ens han educat per no improvisar, per no assumir riscos, per tenir-ho tot controlat abans d'actuar; ara és tot el contrari, la incertesa forma part dels fonaments de la nova societat del coneixement, per tant cal improvisar contínuament, el risc existeix sempre, per tant, gestionem-lo, no esperem a tenir-ho tot controlat per actuar... és molt possible que no actuéssim mai. A més, la velocitat és una característica d'aquesta societat, els canvis es succeeixen cada cop més ràpidament.

La clau d’aquesta nova societat són les tecnologies de la informació i comunicació (TIC). Accedir a la Xarxa ha de ser un dret de tothom, qui estigui fora d'Internet estarà fora de la societat. És un luxe que bona part de la societat encara no estigui, o no pugui, connectar-se a Internet.

Diapositiva #8:
Per si no us queda clara la importància d’Internet...

A principis de juny del 2011 l’ONU va decidir que l’accés a Internet és un dret humà.

Actualment no és analfabet el que no sap llegir ni escriure... És analfabet qui no sap llegir, escriure i no té connexió a Internet.

Internet és la font d’informació, la font del coneixement i, per tant, també és la pedra clau per garantir el desenvolupament de cada persona.

Diapositiva #9:
Aquest és el context genèric en el que ens trobem...

Centrant-nos més en el món Web, comentar-vos que si parlem d'un Web 2.0, és a dir, de la segona versió del Web, és lògic pensar que hi ha una primera versió del Web.

El “Web 1.0” és el “Web tradicional”, l’original… el tipus de Web on pocs publiquen informació i molts consulten l’esmentada informació.

És a dir, és un tipus de web on la comunicació és “tradicional”: pocs emissors per a molts receptors.

Per tant, la informació (i el dret a informar) es troben en mans de (relativament) poques persones.

De fet, tot i que es va comentar que el Web seria una forma de democratitzar l’accés i la publicació de la informació, amb el “web tradicional”, encara que tècnicament era factible, a la pràctica això no era així. És a dir, informar encara estava a l’accés dels grups més poderosos.

El problema era la necessitat de coneixements tècnics - i econòmics - per poder publicar contingut.

Diapositiva #10:
I això és el que soluciona el Web 2.0: permet que un usuari pugui publicar continguts sense que necessiti tenir coneixements tècnics i, a més, sense cap cost (directe).

La gran aportació del Web 2.0 és la usabilitat, ara és molt senzill crear contingut a Internet.

Aquest 'petit' canvi ha provocat que l'usuari sigui el canvi essencial en el “fenomen” 2.0.

L’usuari ha passat de ser només consumidor a ser, a més, productor: productor + consumidor = prosumidor.
L’usuari ha passat de ser passiu a ser plenament actiu.
L’usuari ha passat de ser individual a voler socialitzar-se.

L’usuari ara és actiu, s’implica.

Aquest canvi és molt important, té un potencial brutal!

Es comença a parlar de “Web 2.0” en la primera conferència sobre aquesta temàtica que es va fer a l’octubre de 2004 (organitzada per Dale Dougherty i Tim O’Reilly).

Diapositiva #11:
Com us deia, una de les principals novetats que ha portat el “Web 2.0” ha estat la millora de la usabilitat en la publicació de continguts web: ara no cal tenir cap noció informàtica per poder crear/pujar contingut web, és molt fàcil.

Per tant, ara tots els usuaris podem ser actius, tothom té la capacitat de comunicar i d’escoltar de forma fàcil.

Això ha provocat que tothom pugui publicar - de forma massiva - les seves idees, les seves opinions.

Aquest és un dels elements clau imprescindibles per entendre l'èxit del moviment anomenat dels ‘Indignats’. Cal recordar que aquest ha estat – i segueix sent – un seriós avís als governants; és segurament el moviment civil més important dels darrers anys a Espanya i a bona part del món (de fet, la revista Time acaba d’assignar a l’”Indignat” com a personatge de l’any).

I tot gràcies a que tothom pot publicar a Internet sense (pràcticament) cap cost. Com diu Manuel Castells, ara qualsevol pot ser un autocomunicador de masses.

Diapositiva #12:

El fet que tothom pugui ser autocomunicador de masses ha provocat que, en el fons, el poble recuperi el seu poder. Sóna bucòlic però realment comença a ser així.

Això ha provocat que alguns governs estiguin molt nerviosos i comencin a legislar per intentar trencara la neutralitat i llibertat que hi ha a Internet.

A casa nostra tenim la llei que s'ha conegut com la Ley Sinde, ja aprovada.

Als Estats Units estan debatint aquests dies la llei SOPA (Stop OnLine Piracy Act).

En el fons tot respon al mateix objectiu: poder controlar Internet.
Creieu que no és possible aquest model?

Diapositiva #13:
Tot i que el Web 2.0 evidentment està basat en tecnologia de la informació i comunicació (TIC): Internet, Web, etc, cal deixar ben clar que el Web 2.0 no és un tema tecnològic.

És un tema de valors, de cultura de l’organització, de com s’encara la vida… de manera de ser, d’actitud.

Per tant, va més enllà del Web, és més adequat parlar de “dospuntzerisme”, de filosofia de vida… contraposada a una societat molt comercial fruit d’un origen industrial.

És qüestió de valors.

De valors com ara compartir, col·laborar, reciclar, socialitzar, confiar, innovar constantment, gaudir del que s’està fent, meritocràcia, honestedat, humilitat, generositat, obertura, transparència, …

Tal com diu un amic meu, són valors que, en bona part, ja predicaven els Hippies en una era pre-Internet ;-)

Diapositiva #14:
Un dels valors més propis del Web 2.0 és la col·laboració entre tothom, l'acció que permet que aflori el es coneix com a Intel·ligència Col·lectiva.

Aquest valor està basat en un fet: per molt bons que siguin els teus assessors, mai superaran l’acció, el pensament, les idees, la creativitat, el talent de tota la societat en conjunt.

Un exemple claríssim: La Wikipedia, que l'any passat va celebrar el desè aniversari de la versió catalana, la Viquipèdia.

D’altra banda, ja és hora d’acabar aquesta tradicional visió paternalista dels ciutadans, els ciutadans som prou madurs per poder decidir lliurement, per poder implicar-nos i participar en el que calgui, per ser responsables dels nostres actes.

Diapositiva #15:
Una bona manera de diferenciar algú “2.0” d’algú que no ho és és comprovant si comparteix la seva obra amb la resta de la societat.

La compartició és una pràctica habitual, natural, en el món 2.0.

Una anècdota: Fa més d’un any vaig participar en una presentació sobre Web 2.0 a estudiants de Màster MBA d’una important escola de negocis, tots ells directius d’empreses.

Els hi vam parlar de 2.0… però també de societat digital, dels canvis que està patint/gaudint la societat i tot el que això implica en un entorn empresarial.

Recordo que un tema que va generar controvèrsia va ser aquest: la compartició.

Els directius no podien entendre que es volgués compartir la seva obra, per ells compartir implica perdre negoci!

Però per algú 2.0 és precisament tot el contrari, gràcies a la meva compartició jo dono a la resta de la societat, la societat em dóna molt a mi; per tant, jo m’enriqueixo i el valor conjunt de la societat augmenta.

Com podeu observar aquesta tampoc és una qüestió tècnica, és una qüestió d’actitud.

Diapositiva #16:
Un altre valor és la transparència, l’honestedat.

En el “món 2.0” l’engany es detecta ràpidament i és rebutjat!

Les persones “2.0” són honestes, humils… i esperen que les organitzacions també ho siguin.

Hi ha grans projectes d’impuls d’obertura del software, d’obertura de la informació, d’obertura de les institucions… de tenir el cap (i la ment) oberta!

És cert que moltes d’aquestes iniciatives no vénen del món 2.0, però aquest les recolza.

Es pretén que no hi hagi grups que monopolitzin la informació, el software, les institucions (especialment les públiques) i, molt menys, que les manipulin o la tergiversin.

Que l’accés a la informació sigui un dret lliure per tothom.

Diapositiva #17:
En una societat basada en la meritocràcia no se’t valora per ser qui ets sinó per les teves accions, per les teves idees.

L’important és el teu talent!, què pots aportar, no el lloc que ocupes, ni si véns d’una organització poderosa o no.

Això us beneficia a vosaltres, productors d'agricultura ecològica, no importa que sigueu una petita empresa, si teniu talent i el sabeu comunicar adequadament (gràcies a les eines 2.0) el mercat us recolzarà.

En el cas concret d’empreses més grans, un entorn obert facilita que el treballador pugui parlar, participar, sentir-se que és part de l’empresa, que pot aportar idees i que aquestes són escoltades. L’aportació de tothom suma, amb independència de la posició jeràrquica de l’empresa. Fomentar una cultura de participació, compromís i col·laboració facilitarà que aflori el talent de l’empresa, la veritable força de la institució.

Per tant, s’ha de promoure eines, accions que ajudin a potenciar aquest talent que tenen els treballadors de qualsevol organització.

Diapositiva #18:
Una de les conseqüències d’aplicar els conceptes 2.0 és l’eliminació de les jerarquies, en el vostre cas això es trasllada a l’eliminació d’intermediaris, especialment en la comunicació amb el client, podeu (i debeu) parlar directament amb el client, establir conversa fluïda i constant amb ell.

Per efecte de la comunicació directa i de valorar (i fer aflorar) el talent, estigui on estigui, la jerarquia s’aplana moltíssim.

Diapositiva #19:
La socialització i la creació de comunitats és un dels elements més potents del món 2.0.

Segons la Viquipèdia, tradicionalment, una "comunitat" ha estat definida com un grup de persones que viuen en interacció en un lloc comú.

Gràcies a Internet, i sobretot a les eines 2.0, aquesta limitació geogràfica ha desaparegut.

A més, la globalització permet que es creïn comunitats d’àmbits temàtics molt concrets, molt específics, àmbits que en una zona geogràfica determinada potser no tindrien suficient massa crítica, però a nivell global sí que tenen sentit.

La comunitat és una de les característiques del món 2.0 que més s’anhelen, donat que tenir una comunitat de seguidors implica tenir un grup fidel a la vostra feina, als vostres productes… és a dir, passem de tenir clients a tenir socis, companys… amb aquests socis no només els hi véns els productes sinó que dissenyes conjuntament l’oferta de productes, és una relació molt més propera.

Diapositiva #20:
Amb tot els valors que hem vist relacionats amb un “món 2.0” és evident que cal tenir una gestió dels drets d’autor diferent a la tradicional.

En molts casos, el copyright tradicional ha quedat desfasat per la realitat.

El que temps enrera fou una manera de promoure la investigació i la creativitat ara és tot el contrari, és un fre en un món 2.0 on la reutilització és una pràctica molt habitual (i necessària).

Cal una gestió diferent, amb més opcions i que fomenti l’intercanvi d’idees i d’informació.

Una solució – no l’única – és la gestió dels drets d’autor via Creative Commons que et permet diposar d’una granularitat més detallada per, per exemple, cedir les teves obres a qui vulgui, sempre que no se’n faci un ús comercial, o sempre que no es modifiqui l’original, entre moltíssimes més opcions.

Però no limitem la difusió del coneixement per culpa dels drets d’autor.

Diapositiva #21:
Resumint: el “món 2.0” es un món de valors:

Col·laboració.
Compartició (reutilització).
Transparència, honestedat, humilitat.
Meritocràcia.
Senzillesa però potència.
Socialització, comunitat.
Amb una gestió diferent dels drets d’autor que fomenti la reutilització i en tregui el màxim suc per la societat.

Al cap i a la fí, el món 2.0 és un món on es premia el sentit per la comunitat enlloc del sentit individualista.

Per tant, no qualsevol cas, no qualsevol aplicació és un exemple “2.0”.

És a dir, hi ha d’haver un canvi d’actitud per a ser considerat 2.0.

L’etiqueta “2.0” està de moda i tothom l’aplica on vol, és a dir, hi ha una vulgarització de tot allò relacionat amb l'etiqueta “2.0”.

A més, com és lògic, no tot té sentit que s’apliquin solucions “2.0”, no és la panacea a tot.

Heu de tenir en compte que tot just es comença a caminar per aquest món “2.0”`.

No sabem cap a on ens portarà el camí, ni si serà molt llarg o molt curt… de fet, ni tan sols sabem si hi haurà varis camins, o un… o cap!

En tot cas, ja sabeu que “caminante no hay camino; se hace camino al andar…”.

Diapositiva #22:
Aquest és un comptador, de Gary Hayes, que, tot i no ser oficial, deixa ben clar la magnitud de l’ús actual del Web 2.0 (especialment de les xarxes socials).

Fixeu-vos com, en pocs segons, creixen els indicadors, en pocs minuts tenim milers de comentaris a Facebook, o s'han pujat tants vídeos que, literalment, és impossible que una persona els pugui veure tots mai, etc.

Queda clar que s'utilitza molt el social media.

Diapositiva #23:

Gràcies a que en el món 2.0 la compartició és habitual, tenim a la nostra disposició moltes eines 2.0 que ens poden simplificar molt la nostra feina.

A més, bona part d’aquestes eines no tenen un cost directe.

Per tant, en molts casos només és qüestió de saber triar l’eina que més ens satisfà, que més s’adapta a les nostres necessitats o, simplement, l’eina que més ens agrada.

D’altra banda, i seguint la tendència actual, moltes d’aquestes eines són executables on-line, és a dir, és el que es coneix com a Cloud Computing: no cal que ens instal·lem res en el nostre ordinador, només cal tenir una connexió a Internet, res més.

Diapositiva #24:
Un blog (en català bloc) és, (segons la Viquipèdia):

“És un diari interactiu personal a Internet. Un bloc (o blog) és dissenyat perquè, com un diari, cada article tingui data de publicació, de manera que la persona que escriu (autor) i les que llegeixen puguin seguir tot el que s'ha publicat i editat.

Usualment els articles (o posts), són presentats en un ordre cronològic invers, és a dir, el que es pública en darrer serà el primer que surti en pantalla

En cada missatge o article d'un bloc els lectors poden escriure comentaris (si l'autor ho permet) i aquest, al seu torn, donar-los resposta.

Cada blog té el seu propi tema i n'hi ha de tipus personal, econòmic, periodístic, tecnològic, educatiu, polític, etc.

Hi ha nombroses eines de manteniment de blocs que permeten, sense necessitat de coneixements informàtics, administrar-los.”

Hi ha moltes eines gratuïtes per crear blogs, les més conegudes són WordPress i Blogger, (eines tremendament usables).

Per cert, el nom prové de Web Log (dietari Web).

En el vostre cas, és ideal per poder explicar, amb certa profunditat, les característiques dels productes ecològics, de les tècniques que empreu per cultivar, del valor ecològic (valgui la redundància) de la feina que feu, de l'estimació que teniu per la terra, … en definitiva d’explicar, amb detall, de tot allò relacionat amb la vostra activitat agrària ecològica, una bona manera d’explicar al públic aquest món.

Diapositiva #25:
De sempre tot allò que és multimèdia - imatge, so, moviment - sempre és molt més fàcil d’arribar al públic. Actualment crear contingut multimèdia és molt fàcil, una altra vegada aquí tampoc no cal tenir coneixements tècnics específics, només disposar d’una càmera (o fins i tot amb un mòbil n’hi ha prou).

Per exemple, crear vídeos és molt senzill, no cal que siguin molt complicats, un bon exemple és aquest de la botiga Xerigots, correspon a una sessió de maridatge de formatges i vins de Parès Baltà:

I com podeu veure, es poden 'incrustar' en un blog, i és molt fàcil fer-ho.

Diapositiva #26:
Un wiki és, (segons la Viquipèdia):

“Un wiki (del hawaià wikiwiki, «ràpid») és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d'un wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida.

Un dels wikis més coneguts és la Wikipedia. Els projectes wiki tenen normalment historials amb totes les modificacions que s'han fet dels seus continguts. D'aquesta manera se'n poden veure totes les versions i recuperar informació eliminada o desfer edicions vandàliques, ja que els canvis s'apliquen normalment a l'instant, sense que cap mena d'usuari de confiança o administrador els haja de revisar i confirmar abans. Tanmateix, si el vandalisme és excessiu, es poden protegir les pàgines wiki per tal d'impedir que ningú o només una part d'usuaris les puga editar. Fins ara, l'aplicació dels sistemes wiki deuen la seua fama sobretot a la creació d'enciclopèdies col·lectives com la Viquipèdia.

Les característiques dels wikis els converteixen en una eina efectiva per a l'escriptura col·laborativa, i cada vegada són més usades en empreses i comunitats com a webs i intranets econòmiques i eficaces per a la gestió del coneixement.”

Tothom pot crear el seu wiki, un bon exemple és la ciutat de Davis, Califòrnia. Han creat aquest wiki que, entre d’altra informació, té un apartat específic sobre agricultura, allà hi podeu trobar les empreses d’aquella ciutat que es dediquen a aquest àmbit professional: productors, distribuïdors, venedors, etc.

I tot organitzat i muntat des de la societat civil, els propis ciutadans, les institucions públiques no hi tenen res a veure.

Cal que tingueu present que el món 2.0 està ple de serveis/aplicacions que simplifiquen les teves gestions. Us recomano que quan tingueu una necessitat, la que sigui (per simple que sigui) busqueu a Internet, segur que trobareu un servei que ja ho fa (i molt probablement amb un cost nul o molt baix).

Altres exemples de serveis que personalment utilitzo: Prezi (per fer presentacions), Thumbalizr (per fer capturacions de pantalla), Dropbox (per compartir fitxers entre diferents persones), Google Docs (per compartir – i editar – documents entre vàries persones), Del.icio.us i Diigo (per guardar – i classificar – els meus enllaços preferits), SlideShare per compartir presentacions i documents, i un llarg etcètera.

Diapositiva #27:

Nicholas A. Christakis és un metge i sociòleg americà d’origen grec.

Es va donar a conèixer mundialment per un estudi que va fer (en el 2007) on va demostrar que l’obesitat es pot transmetre d’una persona a una altra mitjançant les xarxes socials, com si fos un virus durant una epidèmia.

Des de llavors que investiga la influència de les xarxes socials en d’altres aspectes com ara el tabaquisme o la pròpia felicitat.

De fet, el que fa aquest investigador és deixar clar que l’espècie humana és intrínsicament social.

Per tant, és lògic que la gent es vulgui socialitzar.

L’”únic” que ha fet el “Web 2.0” és proporcionar la tecnologia adequada per a que aquesta socialització sigui còmode i fàcil de fer.

Per tant, ha millorat molt la usabilitat d’aquest tipus d’eines.

És a dir, no s’ha inventat la socialització, però sí que s’ha facilitat i, sobretot, se n’ha augmentat exponencialment la seva potència eliminant les barreres geogràfiques.

El resultat ha estat tan espectacular que les xarxes socials són la cara més visible del “web 2.0”, de fet, sovint es parla de la “Web Social”.

Gràcies a les xarxes socials podem estar connectats, això no és només per finalitats d’oci, també poden ser per infinitats d’altres usos, un exemple és potenciar equips de treball/investigació.

La clau és la connexió, estar connectats facilita l’intercanvi d’informació, intercanvi de coneixement…

Christakis comenta que “Les xarxes socials estan bàsicament relacionades amb aspectes positius, el que el món necessita ara és estar més connectat.”

Resumint: la socialització és un valor clau en el món 2.0.

Diapositiva #28:
Facebook és actualment la xarxa social més popular amb més de 500 milions de persones donades d’alta.

És la “xarxa social”.

Va ser fundada en el febrer de 2004 (fa només 7 anys).

Si algú vol oferir serveis a la ciutadania (en alguna xarxa social) cal que estigui a Facebook, és el nou àgora (digital).

A més, ofereix unes funcionalitats ideals per a treballar en equip i, a més, està ple d’aplicacions creades per tercers que proporcionen serveis addicionals, (aquest va ser l’encert de Facebook respecte a d’altres xarxes socials).

Precisament aquesta possibilitat de crear serveis addicionals ha omplert aquesta xarxa d'aplicacions lúdiques, que aporten poc valor i, a la vegada, redueix la reputació de Facebook, se l’associa només a aspectes lúdics de poc valor.

Això fa que sigui menyspreada, especialment per no ser “seriosa”.

Diapositiva #29:
Realment Facebook és per temes poc seriosos?

La reforma de la Constitució d’un Estat és un tema bastant seriós, oi?

Cal remarcar aquesta frase de la notícia: “Si no hacemos que la gente participe ahora, no va a existir un sentimiento de propiedad hacia el nuevo documento”.

És una qüestió de legitimitat, d’implicació, de col·laboració... l'ús de Facebook és només un via per aconseguir aquesta implicació de la societat.

Fins i tot l'Església, una institució molt clàssica, també s'està introduïnt en aquest món.

Diapositiva #30:
Twitter és una xarxa social basada en missatges de només 140 caràcters, de fet, la fortalesa de Twitter radica en això: en l’extraordinària senzillesa però, a la vegada, enorme potència que té.

El passat 21/03/2011 es van celebrar els 5 primers anys de Twitter, (va ser fundada en el 2006) amb un creixement espectacular.

A més, és una xarxa molt efímera, els missatges (tweets) de seguida cauen en l’oblit.

Un usuari de Twitter envia tweets (missatges de com a molt 140 caràcters) als seus seguidors (followers), i ell veu els missatges de les persones a qui segueix.

Res més que això.

La clau està en escollir convenientment les persones a qui segueixes.

En el meu cas, des de fa força temps que Twitter és la principal font d’informació i de relació/coneixença amb d’altres persones (especialment de l’àmbit professional).

Actualment més de 250 milions de persones ja estan donades d’alta en aquest servei, però el ritme de creixement segueix sent altíssim, per tant, en poc temps aquesta xifra ja quedarà àmpliament superada.

Diapositiva #31:
LinkedIn (com Xing, o antigament Neurona) és un tipus de xarxa social especialitzada en l’àmbit professional.

Els usuaris de LinkedIn introdueixen les seves dades professionals (CV, mèrits, formació, idiomes, etc).

Entre usuaris estableixen un lligam quan, per exemple, han treballat junts, o bé tenen un amic en comú, etc.

És una xarxa pensada pel món professional.

És una manera més de veure en la realitat la teoria dels 6 graus de separació...

Diapositiva #32:
Tuenti és la xarxa social creada a Espanya més important.

La particularitat de Tuenti és la necessitat de disposar d'una invitació per poder ser-ne membre, això li ha donat una “aureola” de secretisme que ha fomentat que sigui la xarxa social per defecte dels adolescents espanyols (sobretot els de parla castellana).

Es va crear en el gener de 2006 i actualment té prop de 10 milions d’usuaris, (actualment és propietat de Telefónica).

El nom prove de “tu entidad”.

Diapositiva #33:
Ning és un servei que et permet crear la teva pròpia xarxa social.

Va ser molt popular per què inicialment permetia la creació de xarxes socials gratuïtes, ara ja no és així, tot i que el preu no és molt car.

Diapositiva #34:
Per si encara no teniu clara la importància de les xarxes socials...

El dilluns 18/07/11 es va donar a conèixer el darrer Informe eEspaña 2011 de la Fundación Orange.

Conté moltíssima informació sobre l’ús de les TIC a Espanya.

Hi ha un apartat específic sobre l’ús de les xarxes socials.

Més d’un 80% dels usuaris d’Internet a Espanya (el total són 22 milions de persones) utilitzen assíduament alguna (o vàries) xarxes socials.

Destaca Facebook (3 de cada 4 usuaris d’Internet la utilitza); Tuenti (1 de cada 3); Twitter (1 de cada 4, però és la xarxa que percentualment creix més, pràcticament ha duplicat el seu percentatge en només un any).

A més, el nombre d’usuaris d’Internet, l’ús de les xarxes socials i l’ús des del mòbil són tres indicadors que no paren de crèixer.

Diapositiva #35:
Tot seguit us detallo exemples d’aplicació de Web 2.0 en l’àmbit del vi.

Diapositiva #36:
Debatdevi:

Va ser una iniciativa de l'Incavi per generar debat entre els diferents col·lectius implicats en el sector del vi, l’objectiu principal va ser debatre el futur del sector del vi.

Per generar aquest debat i promoure i dinamitzar comunitats de pràctica es van utilitzar diferents eines 2.0.

Diapositiva #37:
Gary Vaynerchuk:

Aquest home és un dels “anti-gurús” dels vins.

Segons es comenta a Área del Vino:

“Para quienes no lo conocen, en 2006, Gary Vaynerchuk, decidió trabajar en la tienda de sus padres, llamada Wine Library y se propuso hacerla exitosa gracias a su programa on line Wine Library TV. Hoy cuenta con su propia página, en donde sube sus programas, muestra sus post en Twitter y conferencias, entre otras cosas.
Sin embargo, estos programas no son como las demás degustaciones dirigidas. De hecho, lo que ha generado el éxito de este personaje son sus declaraciones de cada uno de los vinos de una forma distinta, con pura emoción, casi desmedida, divertida y muchas veces inapropiada para algunos.
Este hombre es seguido por muchos porque no le importa escupir un vino, decir que es desagradable porque simplemente no le gustó, así como también, asegurar que probar determinado vino es "lo mejor que le pasó en el día". Todo esto da al consumidor la seguridad de que no hay dinero e intereses de por medio en los vinos que degusta y sus declaraciones son totalmente sinceras”.

"Las puntuaciones [com per exemple del Robert Parker] están siendo reemplazados por las historias".

El coneixement de tota la societat està substituïnt al dels gurús, (tradicionalment un món molt tancat).

Diapositiva #38:
OpenWineConsortium:

Una autèntica comunitat de persones que comenten, comparteixen, creen contingut, idees, passions sobre el vi.

Actualment està a punt d'arribar a les 6.000 persones inscrites.

Diapositiva #39:
Vintank:

Fins i tot ja hi ha think tanks en l'àmbit del vi.

Vintank està format per experts que analitzen com interactua la tecnologia amb la indústria del vi.

Per exemple van publicar les claus de l'èxit que pot suposar internet per al vi. Per exemple, la major part de les botigues de vins en línia s'han convertit també en xarxes socials; que els 20 blocs de vins representen una major audiència que el Wine Spectator en línia; o que la publicitat i el màrqueting on-line ofereixen moltes més possibilitats a la indústria del vi (per exemple, les restriccions de publicitat de l'alcohol a internet encara no estan regulades).

Diapositiva #40:
Vintaix:

Tal com diu el Janquim: “El web de Vintaix vol agrupar-ne els aficionats, sense que hagin de ser experts, i els ofereix diverses eines per intercanviar opinions i compartir el gust pels vins, com ara un blog, un canal de vídeo i contactes amb les xarxes socials”.

“Com explica al 3cat24 el seu promotor, Miguel Figini, Vintaix es caracteritza per la pretensió de posar-ne en contacte els aficionats, més enllà de les aproximacions professionals. Tant és així, que tenen un espai dedicat als que s'interessin pels vins barats. L'altre element distintiu és la seva aposta exclusiva pels vins i els caves catalans. "És una llàstima", assegura Figini, "que tres quartes parts dels vins del país s'exportin", i que en canvi els catalans consumeixin sobretot vins de la resta d'Espanya. Vintaix pretén oferir una finestra als productors vitivinícoles catalans perquè enllacin amb els clients. A la vegada, vol "donar a la gent el que busca: la prescripció entre iguals, d'aficionat a aficionat".”

Una altra iniciativa semblant és Uvinum.

Diapositiva #41:
Vinthink:

Tal com explica la Gemma Urgell: "Vinthink és un punt de contacte entre persones interessades pel vi. Els usuaris que es donin d’alta a aquesta xarxa social poden presentar els seus productes preferits, puntuar-los i descriure’ls, així com recomanar-los a altres amics seus. I també té la seva aplicació mòbil, que ja es pot descarregar per l’iPhone. Així doncs, un dels resultats d’aquesta eina serà que es comptarà amb una gran base de dades de vins amb opinions dels propis consumidors. Apareix doncs una nova oportunitat pel celler, si sap usar-la adequadament: un nou espai on contactar directament amb el consumidor i on, sobretot, veure què opinen dels seus vins. Una mostra més de què amb eines TIC el consumidor està més a prop del productor i que per molts cellers amb poca capacitat de despesa en publicitat en els mitjans massius, internet és una oportunitat."

De fet, tal com comenta la Gemma Urgell, les xarxes socials funcionen molt bé en el sector del vi, bàsicament per dos motius:

Perque el vi té molta informació, convé difondre-la.
Perque hi ha un interès cada cop més gran per aprendre sobre el vi, per tenir més coneixement i per generar comunitat.

Diapositiva #42:
Deconstruint el vi català:

Uns aficionats del vi, amb l'ajut d'eines d'Internet, estan creant un documental sobre el vi català. Un documental sobre les persones, el territori i el vi del nostre país, explicat d’una forma refrescant i amena, des del punt de vista d’un consumidor amant del vi que inicia un viatge per entendre millor la cultura del vi a Catalunya.

A més, han comptat amb ajuda a través de Verkami, un servei de micromecenatge que darrerament s'estan utilitzant força.

Diapositiva #43:
Aprofiteu-vos dels serveis gratuïts que hi ha a la Xarxa que us permeten comunicar amb molta gent.

Un bon exemple: Marcel Sabaté va ser un dels primers enòleg en utilitzar Twitter com a mitjà de comunicació (fins i tot etiqueta la seva adreça de Twitter a les ampolles de vi).

Diapositiva #44:
Gastroteca.cat:

“Gastroteca.cat és una eina de suport a la comercialització dels productes agroalimentaris locals; un canal interactiu i dinàmic al servei dels professionals del sector (distribuïdors, cuiners, productors, elaboradors, artesans alimentaris, gastrònoms, promotors del turisme gastronòmic, etc), consumidors i entitats que treballen entorn els productes agroalimentaris locals.
A gastroteca.cat hi trobareu tota la informació dels productes, qui els produeix, punts de venda on poder-los comprar (inclosa la venda per Internet), com cuinar-los, les seves propietats nutricionals, restaurants on tastar-los, rutes gastronòmiques, agenda d'activitats, notícies del sector... Tot un món al voltant del bo i millor de la nostra terra!”

És un excel·lent exemple que demostra que les institucions públiques (en aquest la Genralitat de Catalunya) també ajuden a difondre els productes ecològics d’aquí.

Una altra iniciativa semblant és la de Productes Km-0 (promoguda per Asaja Barcelona).

Diapositiva #45:
Ètim - Cooperativa de Falset-Marçà

Ben aprop de vosaltres teniu un bon exemple, la botiga on-line de la Cooperativa de Falset-Marçà.

Un exemple de com apropar-se al client amb l'ajut de les eines 2.0, especialment de les xarxes socials.

Diapositiva #46:
Xerigots

Un altre exemple, ben humil i, per tant, on es queda més clar encara que amb molt pocs recursos es pot arribar a molt públic, amb l'ajut de les eines 2.0.

Xerigots és una botiga de vins (i d'altres aliments relacionats) de Vilafranca del Penedès que està aconseguint crear una comunitat de persones al voltant d'aquest negoci.

Com ho fa? Mantenint un contacte continu amb els seus clients, constantment escriuen articles, promouen activitats per dinamitzar una comunitat de persones que comparteixen la mateixa passió pel vi.

Diapositiva #47:
Conclusions:

Ja no estem a la Societat Industrial, ara estem a la Societat Digital, la Societat del Coneixement. Adapteu-vos-hi quan abans millor.
El Web Social, el Web 2.0, està basat en uns ‘valors 2.0’ que fomenten el sentit de comunitat per sobre de l’individual.
Aprofiteu-vos de tots els serveis gratuïts (o molt barats) que us proporciona el Web 2.0. Segur que són part de la solució de l’actual crisi...

Diapositiva #48:
Fí de la presentació.

Espero, com a mínim, haver despertat la vostra curiositat cap al món del web 2.0, especialment cap a les xarxes socials, estic convençut que poden ésser una eina clau en la vostra feina relacionada amb el vi.

Diapositiva #49:
Origen de les imatges utilitzades en aquesta presentació.

Agraeixo la col·laboració de la Gemma Urgell en la cerca d'exemples per il·lustrar aquesta presentació.

Enllaços relacionats:

Presentació "Les possibilitats del Web Social aplicades al sector del vi" al servei SlideShare. Marc Garriga.
Els Guiamets.
"Esto no es una crisis, es un cambio histórico". Don Tapscott a La Vanguardia.
"Más que una época de cambio vivimos un cambio de época, como fue el paso a la época industrial". Entrevista a Joan Subirats al Diario de Noticias de Gipuzkoa.
Where The Web Was Born. Max Braun a Flickr.
Gary's Social Media Count. Gary Hayes.
"United Nations report: Internet access is a human right". Los Angeles Times.
La Viquipèdia celebra 10 anys entre les 15 edicions amb més articles del món. 3Cat24.cat.
El nou desig de les organitzacions: el talent dels seus treballadors. Xarxa d'Innovació Pública (XiP).
Community Supported Agriculture Page. DavisWiki.
Sustainable Agriculture Standard Wiki. Leonardo Academy.
Islandia reforma la Constitución vía Facebook. El País.
L'Església catalana forma els capellans en l'ús de les xarxes socials. 3Cat24.cat.
Telefónica compra Tuenti por 70 millones. CiberPais.
Informe eEspaña 2011. Fundación Orange.
El 30% de los jóvenes usa al menos tres redes sociales. La Vanguardia.
El sector de l'alimentació es beneficia de les xarxes socials. BTV.
Article publicat a ACEnologia sobre la xarxa i el vi. Gemma Urgell.
Vintaix.
Vinthink.
Neix a internet una comunitat sobre els vins i els caves catalans. Janquim al 3Cat24.cat.
OpenWineConsortium.
Uvinum.
Debat de Vi.
Deconstruint el vi català.
Per què les xarxes socials funcionen en la comunicació del vi?. Gemma Urgell.
Gary Vaynerchuk.
¿Quiénes son los anti-gurúes del vino?. Área del Vino.
VinTank.
Reflexions des de La Garriga (#1): La innovació en el vi: sacrilegi?. Marc Garriga.
Gastroteca.cat.
Productes Km-0.
Ètim, la botiga de la Cooperativa de Falset-Marçà.
Xerigots.
“El vi, cada cop més social”, article publicat a El 3 de vuit. Gemma Urgell.
Més orígen pel vi català. Gemma Urgell.
"Web 2.0: Xarxes socials", jornada tècnica en el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Marc Garriga.
Les possibilitats d'Internet aplicades a l'agricultura ecològica. Participació a la 3a jornada puntXpunt. Marc Garriga.

Presentació sobre Indicadors web en el Programa de Postgrau en Gestió Museística organitzat per l'IDEC i el Museu Picasso.

2012-01-19T00:53:00.006+01:00

Dimarts al vespre vaig fer una presentació sobre indicadors web, (i, de fet, sobre indicadors en general), en el Programa de Postgrau en Gestió Museística organitzat conjuntament per l'IDEC-UPF i el Museu Picasso.

Tot seguit us apunto unes breus anotacions del que vaig explicar.

Els tres principals objectius que em vaig imposar per aquesta sessió van ser:

Conscienciar de la importància de les estadístiques.
Definir què és la analítica web i quins són els seus conceptes essencials.
Proporcionar uns consells bàsics per poder tenir unes estadístiques web de qualitat.

Si algú vol seguir el debat, ho pot fer en aquest blog.

Indicadors Web

View more presentations from Marc Garriga

Breu comentari per cada diapositiva:

#1: Presentació.
#2: "La mort d'un home és una tragèdia. La mort de milions és una estadística", atribuït a Iósif Stalin (tot i que alguns diuen que és una cita de Kurt Tucholsky).
#3: Objectius d'aquesta sessió (indicats anteriorment).
#4: Índex de la sessió.

Primera part: Conscienciació de la importància de les estadístiques.

#5: A principis de juny de 2011 l’ONU va decidir que l’accés a Internet és un dret humà. Actualment no és analfabet el que no sap llegir ni escriure... És analfabet qui no sap llegir, escriure i no tingui connexió a Internet.
#6: "Internet nos lleva de la era industrial a la digital". Entrevista a Don Tappscott a La Vanguardia. Estem canviant de tipus de Societat, amb tot el que això comporta, especialment respecte als canvis en les "regles del joc".
#7: Un dels principals canvis (i el que ens ocupa aquí) és que ara tot és mesurable amb detall, no cal fer aproximacions, podem saber al detall les estadístiques de (pràcticament) qualsevol servei digital.
#8: Què és el que ha canviat més? L'usuari ha passat de ser només passiu a poder ser totalment actiu. Això ha provocat que hi hagi molt més contingut a la Xarxa, també ha provocat que aquests nous usuaris creadors de contingut tinguin curiositat estadística pel seu contingut, tot plegat ha comportat una socialització de l'ús dels sistemes estadístics, (semblant a la socialització que es va produir en l'àmbit geogràfic amb la irrupció de Google Maps).
#9: A més, aquest nou contingut és mesurable, aquesta revolució, aquesta nova societat és mesurable com es pot veure en aquest exemple.
#10: De fet, podríem dir que el sector dels indicadors (especialment en l'àmbit digital) està vivint un bon moment, cada cop és més habitual que se'n parli, ha deixat de ser un tema només per experts. Iniciatives com les infografies ajuden a trencar aquest aïllament.
#11: Les diferències, en quant a estadístiques d'ús, són molt diferents en funció del mitjà de comunicació. En el cas de la TV utilitzem enquestes per panel (per tant, no deixa de ser una aproximació, això sí, estadisticament 100% vàlid); el cas de la ràdio és molt semblant. El cas de la prensa escrita està auditada per un ens independent (com ara la OJD) però bàsicament l'únic que controla és la difusió del mitjà escrit, però no quin ús se'n fa. El cas del canal web és molt diferent, podem saber exactament l'ús que se'n fa amb un nivell de detall impensable per a la resta de canals de comunicació i amb un cost francament molt baix.
#12: A més, com darrerament va dir un bon amic (Jorge Campanillas), estem vivint en la Societat de la Dada, tenim dades de tot, per tot arreu i a tota hora. Això fa que sigui encara més indispensable una bona gestió de les estadístiques que ens permeti extraure conclusions i reduir la incertesa derivada de l'ingent volum de dades disponibles.
#13: Un bon exemple d'aquest BigData el provoca les iniciatives anomenades SmartCity que, entre d'altres, provocarà tenir sensors per tota la ciutat. Això donarà grans volums de dades en temps real que caldrà saber extraure'n el valor. Aquest és un dels principals valors de la estadística: extraure valor de les dades.
#14: Un altre dels principals valors dels indicadors és permetre calcular el retorn de la inversió. Dit d'una altra manera, si un servei/producte no és mesurable no podrem saber mai si la inversió efectuada ha resultat exitosa o no.
#15: Fins i tot una bona gestió estadística ens pot ajudar a predir el futur, (com és el cas del web de Google que prediu les epidèmies de grip en funció de les estadistiques relacionades amb les cerques que serveixen).

Segona part: Què és la analítica web i quins són els seus conceptes essencials.

#16: Es defineix l'Analítica Web com: "Estudi de l'ús que es fa d'un web a partir de les dades resultants de la navegació que han realitzat els seus usuaris".
#17: Com funciona?.

Cada vegada que realitzem una petició a un lloc web, aquesta arriba al servidor web que la processa retornant la pàgina (o el que sigui) a l'usuari.
A més, per cada petició es guarden traces en uns fitxers anomenats de log. A partir d'aquesta informació es generen les estadístiques web.

#18: Exemple d'entrades d'un fitxer de log.
#19: Encara que l'usuari només posi una URL al seu navegador, aquest usualment realitza diverses peticions web (hits):
- 1 petició per la URL que li ha sol·licitat l'usuari.
- Quan el servidor web retorna la pàgina sol·licitada, aquesta probablement tindrà altres elements web (sovint imatges però no només això) que la complementen.
- Per a cada un d'aquests recursos web, el navegador - i de forma totalment transparent a l'usuari - realitzarà noves peticions al servidor web.
- I així fins que no quedi cap recurs web per demanar.
#20: Es defineix una visita com aquella successió de peticions d'un mateix usuari que entre una petició i una altra no passen més de 30 minuts, (aquesta quantitat és un estàndard de facto). És complicat de definir però és un concepte fàcil d'entendre.
#21: Des d'un punt de vista lògic, tots sabem què és una pàgina. Però no és tant fàcil definir-la formalment: És una petició al servidor web que retorna dades codificades en llenguatge HTML? En aquest cas tenim 1 visita de 3 pàgines, (la darrera pàgina ja no és del nostre site) [En aquests exemples he suposat que el nostre site és el del Museu Picasso]. Per tant, es dedueix que una visita té com a mínim una pàgina, dit d'una altra manera, el volum de pàgines servides ha de ser igual o superior al volum de visites rebudes.
#22: Un visitant únic és aquell que realitza les visites, és el concepte més proper a les persones, per això és un dels indicadors més utilitzats. ¿Però, com diferenciem un visitant d'un altre?, Com sé que una petició és de l'usuari A i no del B? Gràcies al que es coneix com a tracking d'usuaris, és a dir, discernir cada petició de quin usuari és. Habitualment no és fàcil de calcular, especialment si el lloc web no té activades les cookies, per això s'acostuma a fer aproximacions.
#23: La duració d'una visita és el temps (en segons) que hi ha entre la primera petició d'una pàgina i l'última (dins de la mateixa visita). També podem saber el temps que destinen els usuaris a cada pàgina (sempre que després hi hagi una altra petició). Per tant, no sabrem mai el temps que està un usuari a la darrera pàgina d'una visita. Això és així degur a com està creat el protocol HTTP.
#24: Un referrer és aquell lloc que ha proporcionat visitants (mitjançant el clic a un enllaç) al meu lloc. Google és un dels principals referrers que existeixen actualment.
#25: Gràcies als referrers podem saber quantes visites al nostre lloc web provenen de cercadors. A més, podem saber quines paraules estaven cercant quan han arribat a nosaltres.
#26: Paths: Podem saber quins són els “camins” del nostre lloc web amb més demanda.
#27: Gràcies al penúltim camp dels fitxers de log (l'anomenat UserAgent) podem saber quin navegador està utilitzant l'usuari i, a més, en quina plataforma. Actualment això s'utilitza també per diferenciar (tot i que no és fiable al 100%) si ens estan visitant des d'un dispositiu mòbil o no.
#28: L'Analítica Web també ens proporciona estadístiques d'errors (detectats). Les estadístiques més interessants en aquest sentit són els errors de pàgina no trobada (el famós codi 404), són errors produïts per enllaços trencats.
No només és capaç de dir-nos els enllaços trencats sinó que a més ens indica quina pàgina té l'enllaç trencat (sigui del nostre lloc web o no) gràcies a la informació proporcionada pel camp referrer.
#29: També podem saber l'origen geogràfic de les visites. No obstant cal tenir en compte que és una dada no fiable al 100%, especialment quan es dóna a nivell de ciutat.
#30: Tota la informació necessària per generar aquestes estadístiques (amb tota la combinatòria possible, incloent la informació de dia i hora) s'obtè del fitxer de log.
#31: L'ús d'estadístiques basats en fitxers de log té una clara limitació: només es poden obtenir indicadors dels 10 camps estàndards que té un log, res més. Per exemple, no podem crear cap indicador que ens doni xifres de visites al nostre web en funció del sexe del visitant.
#32: Hi ha un altre sistema per fer estadístiques web: el sistema de tags (marcatge).
#33: Un altre sistema és el de panel, d'empreses com Nielsen.
- A partir de mètodes estadístics, i seleccionant només una petita part dels internautes, s'infereixen les estadístiques per a tot l'univers del meu lloc web.
- El problema és saber definir quin és l'univers del meu lloc web, no és tant fàcil saber-ho en l'actual Societat Digital on els teus visitants potencialment poden ser de qualsevol lloc del món.
- És un sistema car, però que permet comparar-nos amb d'altres webs similars al nostre.
#34: Un altre sistema és per enquesta (a l'estil tradicional d'enquestes i després inferir - mitjançant mètodes estadístics - les estadístiques de tot el lloc web). És un sistema car i per moments puntuals (encara que es recomana que siguin repetits cada cert temps per poder contrastar al llarg del temps).
#35: Actualment en el mercat hi ha un ampli ventall d'eines d'analítica web. Aquestes en són només uns exemples.
#36: Com hem d'interpretar les xifres?
#37: Les dades sense contextualitzar-les ni contrastar-les amb períodes anteriors no serveixen de res.

Tercera part: Consells bàsics per poder tenir unes estadístiques web de qualitat.

#38: Coneix sempre com es generen (tècnicament) els indicadors web.
Cal dominar-ho per entendre el perquè dels resultats obtinguts i deduir com millorar-los.
Per exemple cal conèixer bé es dos principals sistemes de generació de estadítiques web: per logs vs. per tags. Els pros d'un sistema són les contres de l'altre.
Sistema basat en fitxers de log:
- No requereix la modificació de les pàgines.
- No es genera més trànsit de l'estrictament necessari.
- Permet la generació de dades velles (sempre que es disposi dels fitxers de log).
Sistema basat en etiquetes, (tags):
- Podem tenir estadístiques més riques i adaptables a cada cas.
- Permet tenir el web hostatjat en remot, no necessàriament cal que estigui en el teu CPD.
- El càlcul de les estadístiques pot ser continu (i més lleuger).
#39: Coneix la varietat d'indicadors disponibles.
Visita: L'indicador més subjectiu... però segueix sent un dels més utilitzats. Però, quan realment acaba una visita?
Visitant (únic): S'utilitza per ser l'indicador més semblant al nombre de persones diferents que consulten la web. Però, com identifiquem a un visitant únic?
Sol·licitud de pàgina: S'utilitza més a nivell intern. No s'hauria d'utilitzar aquest indicador per a comparar webs degut a que no està clara la definició d'una pàgina.
Petició (hit): És l'únic indicador 100% objectiu. És un indicador molt tècnic que bàsicament s'utilitza per gestionar la càrrega de servei dels servidors web.
Referrer: On estava abans el nostre visitant?
Indicadors d'errors: De servidor ... de client ...
Durada de les visites: No és el mateix la mitjana aritmètica que la mediana (més utilitzada en l'àmbit de les estadístiques web que no pas la mitjana).
Temps mitjà de resposta: Millor diferenciar per entorns.
Disponibilitat del servei: En percentatge respecte al temps total (utilitzat per veure si es compleixen els acords de nivell de servei (SLA) pactats amb el nostre proveïdor).
I tot això des del punt de vista de tot el web, però també a nivell de seccions del web.
A més, hi ha molts més indicadors...
#40: Sempre compara amb períodes anteriors. L'important són les tendències, no les xifres absolutes.
#41: Si cal, desgrana fins assolir el detall desitjat/requerit.
#42: Explica els motius que justifiquen les dades obtingudes.
#43: Complementa les dades estadístiques internes amb dades d'origen extern. No només et servirà de complement sinó que, a més, podràs contrastar el teu web amb el de la teva competència. Una bona font de dades estadístiques externa és Alexa, n'hi ha més: Compete, HitWise, ComScore, Google Trends, etc.
#44: Innova constantment el catàleg de serveis web analytics. La tecnologia web no para d'evolucionar, per tant, has d'evolucionar també els indicadors que registren l'activitat del web. En aquest punt cal tenir en compte tot el món 2.0 que, a dia d'avui, encara no hi ha cap producte que resolgui, de forma íntegra i amb un mínim de qualitat, les principals necessitats d'indicadors 2.0. Cal que el sector maduri una mica més...
#45: De fet, hi ha una important amalgama de serveis 2.0 que dificulta molt saber en quins indicadors ens hem de centrar i, després, com generar-los. Hi ha una gran hetereogeneïtat.
#46: És molt important fer contínuament pedagogia dels indicadors web en tots els implicats.
Les estadístiques web són una de les tasques que generalment sempre se li dedica menys esforços, està poc valorada... però és la millor manera (sovint la única) de saber el retorn de la inversió que s'està fent al site.
Convé explicar bé els 'quatre conceptes' bàsics dels indicadors web per estalviar-se problemes i malentesos.
No és un tema tècnic, és un tema de negoci, de saber el retorn de la inversió, de saber si s'ha invertit bé. L'analítica web proporciona dades molt importants per a la Direcció, conseqüentment convé explicar bé els conceptes més importants.
Aspectes a destacar:
- En aquesta pedagogia deixa clar que les estadístiques web es generen a poc a poc (diàriament) i sempre cap endavant, mai enrere.
- Avança't als esdeveniments, sigues proactiu, crear noves estadístiques, modifica les ja existents a partir de les notícies, informació, que disposis del site.
- 'Cuina' els resultats i proporcionals 'premasticats' als dirigents perquè aquests els puguin 'digerir' més ràpidament. No donis números, dóna respostes. Tal com diu Gemma Muñoz: "Si sólo reportamos datos somo parte del problema, si reportamos conocimiento somos parte de la solución".
- Elimina informació massa tècnica i afegeix prosa.
- Redacta informes amb periodicitat.
- Fixa't més en les tendències i poc (molt poc) en els valors absoluts.
#47: Integra l'analítica web amb altres indicadors de l'organització.
No té sentit que les dades analítiques estiguin aïllades, tot té una explicació o una dada que el complementa, i això no sempre està "controlat" sota el paraigua de l'analítica web.
Per exemple, és convenient integrar amb altres tecnologies com els tests d'usuaris, o amb el SEO, o amb el sistema de reputació social, etcètera.
#48: Un exemple de procés a integrar amb l'analítica web és l'escolta activa.
L'escolta activa (a Internet) són els processos d'anàlisi de la informació relacionada amb els nostres interessos que es produeixen a la Xarxa.
Aquesta informació pot ser generada pels nostres clients, pels mitjans de comunicació, per líders d'opinió, per experts, per la competència, etc.
Es tracta de transformar el soroll en valor.
#49: Un altre exemple són els processos de reputació social, influència social, (aquest és un exemple centrat d'una persona però també pot ser a nivell corporatiu).
#50: Es poden treure mil conclusions diferents de les mateixes dades.
Pel que és important saber per a què es volen les dades i, en funció d'això, ressaltarem una dada o un altre.
No es tracta de mentir, es tracta simplement de reforçar un missatge respecte d'un altre.
Aspectes a tenir en compte:
- L'estadística és una ciència 'poc exacta'.
- Es poden llegir les mateixes dades de diferent manera per realçar (o dissimular) determinats aspectes.
- Tingues sempre en compte quina política està aplicant l'organització, i, especialment, parla amb els teus superiors per deixar clar com es volen 'vestir' les xifres.
- Mai s'ha de mentir, es tracta 'simplement' de llegir adequadament els resultats, jugar amb els períodes de temps, les variables, afegir (o no) comparacions amb altres anys, etc.
#51: I sempre amb sentit comú i amb humor! :)

#52: Conclusions de la sessió:

Conscienciar de la importància de les estadístiques.
Definir què és l'analítica web i quins són els seus conceptes essencials.
Proporcionar uns consells bàsics per poder tenir unes estadístiques web de qualitat.

#53: Final de la presentació.

Enllaços relacionats:

Programa de Postgrau en Gestió Museística, IDEC-UPF i Museu Picasso.
Presentació 'Indicadors web' a SlideShare. Marc Garriga.
"Esto no es una crisis, es un cambio histórico". Don Tapscott a La Vanguardia.
Gary's Social Media Count. Gary Hayes.
"United Nations report: Internet access is a human right". Los Angeles Times.
60 Seconds. Things that happen every sixty seconds (Part 2). Go-Gulf.com.
Estat de la grip a Espanya. Google.
Museum Analytics.
The Wilderness of Mirrors a review of the top 50 social media analysis tools. Brand Aura.
Social Media Metrics. Llibre de Jim Sterne.
Analítica Web. Medir para triunfar. Llibre de Sergio Maldonado.

L'acudit l'he trobat al web de l'Enrique Quevedo, concretament d'aquí.

'L'accés lliure a les dades públiques genera oportunitats de negoci' Article sobre #OpenData a l'Econòmic

2011-12-30T12:43:00.005+01:00

Dies enrera es va posar en contacte amb mi el Francesc Muñoz de L'Econòmic.

El Francesc volia escriure un article sobre l'obertura de dades públiques (OpenData) que estan realitzant algunes administracions públiques, algunes molt properes com per exemple l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya o l'Administració General de l'Estat.

Sempre he defensat la necessitat de socialitzar l'obertura de dades, és a dir, que els beneficis de l'OpenData arribin a la societat.

Però hi ha un pas previ: divulgar què és això de l'OpenData.

Per aquest motiu mai rebutjo cap possibilitat d'explicar l'obertura de dades, i més si, com és aquest cas, el públic a qui va dirigit és majoritàriament neòfit en aquest àmbit.

A continuació us transcric l'article que ha redactat el Francesc Muñoz després d'entrevistar a vàries persones, jo inclòs :)

L'accés lliure a les dades públiques genera oportunitats de negoci

Algunes administracions han començat a posar a internet part dels seus arxius i estan estimulant la reutilització de les dades per generar nous serveis i negocis. El desconeixement i una oferta de fitxers en obert encara limitada estan alentint la implicació de la iniciativa privada en aquest nou focus d'activitat.

30/12/11 02:00 - Barcelona - Francesc Muñoz

El desenvolupament de l'economia del coneixement, que està significant una autèntica revolució per a molts sectors i professions, ha trobat una nova frontera en l'open data: un ideari que s'està imposant a poc a poc i que reclama universalitzar l'accés a les dades públiques perquè tothom en pugui fer ús. Amb quin objectiu? Amb una intenció de control de l'acció del poder públic per part del ciutadà -que hauria d'afilar el seu esperit crític-, en un exercici de transparència de part de les administracions.

Però també amb la idea que el tractament i la combinació de les dades generin nous serveis i nous negocis o millorin els ja existents per la via de l'eficiència en incorporar nou coneixement.

La plasmació d'aquest corrent és el que a Europa ha vingut a anomenar-se RISP: reutilització de la informació del sector públic. La Comissió Europea, que l'11 de desembre passat va proposar obligar tots els governs a fer accessibles els seus arxius, estima la riquesa que es podria generar al conjunt de la Unió en 140.000 milions d'euros en un any. Alguns estudis circumscrits a l'Estat Espanyol parlen de l'emergència d'un sector amb un potencial de 2.000 milions d'euros que crearia uns 45.000 llocs de treball en una dècada.

La bona notícia és que Catalunya i l'Estat espanyol parteixen d'una molt bona posició. Alberto Abella, en el seu llibre Reutilización de información pública y privada en España, assegura que el desenvolupament de l'open data situa l'Estat espanyol en el segon lloc a Europa, després del Regne Unit, “que conjuntament amb els Estats Units poden considerar-se líders mundials”. Assenyala que el País Basc és el territori capdavanter, tot i que a vegades és més precís parlar d'organismes o ens capdavanters. En el cas de Catalunya, a falta d'una llei que obligui les instàncies públiques a exposar els seus arxius, les principals institucions, entre les quals hi ha els ajuntaments de Barcelona, Lleida o Badalona, la Diputació de Barcelona, l'Institut d'Estadística (Idescat) o la Generalitat, han adoptat una posició de motor.

En concret, l'Ajuntament de Barcelona ha creat el seu portal Opendata BCN, que posa a l'abast del ciutadà les dades que el consistori té sobre demografia, territori, economia, etcètera, i sol·licita a l'usuari que suggereixi quines dades s'haurien d'obrir i encara no ho estan. El mateix tarannà té la Generalitat, que reuneix aquesta informació al portal Dades Obertes de Gencat, on està prioritzant la informació d'ús social, com per exemple la vinculada a la mobilitat.

En aquest cas, el govern català hi aboca les dades procedents d'operadores com ara Renfe i FGC -en els pròxims dies s'hi afegirà informació de trànsit dels principals eixos viaris i més endavant informació de metro i bus de Barcelona-. A partir de les dades que s'obren, el Departament de la Presidència va creant perfils de Twitter per oferir de manera proactiva informació sobre horaris i trànsit de manera que les dades oficial es posen al costat de les que emeten els usuaris d'aquests transports, a través de plataformes com ara Rodalies.info. Aquest és un bon exemple de coproducció, crowdsourcing, entre l'administració i altres actors (ciutadania, empreses, associacions), que, gràcies a les dades que obre la Generalitat i a través de l'acció a les xarxes socials i als serveis per a dispositius mòbils, s'elaboren i difonen també continguts de valor públic. Un cas similar s'està fent amb la informació sobre ofertes d'ocupació.

Des de la iniciativa privada, l'empresa Gynoid Apps ha desenvolupat una aplicació per a Iphone i Android de realitat augmentada que permet identificar uns trenta mil equipaments públics -amb dades en obert-, utilitzant la càmera del dispositiu mòbil, i contactar-hi per les dades de localització que ofereix.

A mesura que s'alliberin més dades, millori la seva qualitat i es desperti la creativitat de tercers, les possibilitats són enormes. Però és un procés que exigeix un canvi de cultura i mentalitat importants. Les dades públiques són un patrimoni col·lectiu que pot esdevenir un intangible de primer nivell en uns moments d'accentuada crisi com l'actual i que, al capdavall, “és un coneixement que ha estat pagat amb els diners de tots”, recorda Ignasi Genovès, director general d'Atenció Ciutadana i Difusió de la Generalitat. Però, per avançar i obtenir resultats, “cal fer molta pedagogia dins i fora de les administracions, per les dinàmiques i models vigents fins ara i el desconeixement que cal contrarestar”, afegeix.

Potser per aquesta raó el procés, a més de tenir el suport polític, està reclamant professionals persuadits dels avantatges d'alliberar el coneixement que estan liderant i s'estan implicant en la tasca educativa: dinamitzant l'oferta i la demanda alhora.

Dinamitzar l'oferta vol dir, entre altres coses, que el responsable públic sigui proactiu a l'hora de detectar les dades susceptibles de ser alliberades i que les treballi mínimament per facilitar-les al públic en unes condicions i un format que posi les coses fàcils als que les reutilitzin. És el que s'anomena linked data, és a dir, “vincular les dades entre si amb l'objectiu de tenir una trama comuna i fàcilment automatitzable per ser processada per les màquines amb un cost baix”, explica Marc Garriga, expert en open data.

Tot i que comença a haver-hi uns certs consensos i criteris més o menys acceptats internacionalment, el cert és que la falta d'estàndards universals sobre com s'han d'alliberar les dades suposa una limitació per a l'avenç però en cap cas frena un procés imparable.

Vessant econòmic

No menys interessant és tot el que es refereix a la dinamització de portes enfora de l'administració. “Un dels grans frens actuals és la baixa demanda de dades que hi ha en el mercat. Estic convençut que creixerà, però caldrà una tasca de divulgació important”, explica Garriga.

Als Estats Units, per resoldre aquest inconvenient, l'Ajuntament de Nova York va convocar un concurs d'aplicacions que va tenir un gran èxit i ha esdevingut un referent internacional. Aquí s'ha replicat la idea amb iniciatives com la de Desafío Abredatos, que premia les millors aplicacions basades en dades públiques.

Francesc Masana, un dels fundadors de la firma catalana de solucions web Zona en Línia, que va quedar finalista en la darrera edició d'Abredatos, pensa que la clau perquè augmenti l'interès de les empreses és que hi vegin retorn, i que això ara per ara és difícil: “Només si aportes un valor afegit pots obtenir beneficis, i la clau és disposar de dades de qualitat, és a dir actualitzades a temps real i de temes interessants”, explica Masana. Aquí os quedáis, l'aplicació desenvolupada per Zona en Línia, permet escollir la comunitat autònoma ideal per viure-hi en funció de diversos paràmetres d'interès que selecciona l'usuari.

“Les empreses ens demanen dades en calent”, reconeix Genovès. En aquest sentit, la Generalitat està desenvolupant la tecnologia que permeti avançar en aquesta direcció. La idea és que l'usuari no s'hagi de descarregar els arxius sinó que pugui efectuar consultes directament en el núvol, a internet.

Per conèixer de prop les demandes de les empreses i contribuir a difondre l'ús de l'open data, els responsables de la Generalitat mantenen trobades amb diferents organitzacions i grups d'empresaris. “La primera reacció és de sorpresa: els estranya que l'administració s'adreci a ells per explicar-los que està alliberant dades i demanar-los quines els poden resultar útils”, explica Genovès. Les primeres demandes es concentren en activitats com ara el turisme o l'urbanisme. “L'objectiu del govern català és cercar la complicitat d'algunes empreses de referència perquè siguin tractores i dinamitzadores en l'ús de dades obertes en l'àmbit empresarial”, diu.

Els primers negocis que han utilitzat les dades obertes són els que ja hi estaven acostumats i, en concret, els usuaris de sistemes d'informació geogràfica (SIG), que posen capes d'informació sobre una base cartogràfica. Una de les capdavanteres a Catalunya és la gironina Nexus Geografics, creadora de la plataforma de localització Cercalia. David Comas, soci gerent de la firma, pensa que l'open data inaugura una nova etapa en què, en una primera instància, s'hi sumaran petites empreses tecnològiques que crearan aplicacions de tota mena, sovint vinculades al mòbil.

Marc Garriga pensa que el procés pujarà un esglaó quan les empreses tradicionals comencin a incorporar els arxius alliberats per guanyar eficiència en els seus productes i serveis. Posa l'exemple d'una firma de control de plagues que orientaria millor la seva activitat comercial si tingués informació sobre quines són les zones on es registren les queixes ciutadanes. “La demanda augmentarà i exigirà més a l'oferta: serà una bola de neu”, preveu Garriga. Cal pensar que actualment, i pel que fa només a la Generalitat, les dades alliberades “representen la punta de l'iceberg” dels fitxers potencials, reconeixen al govern català.

L'open data, de la mateixa manera que altres moviments germans com ara l'open source (programari lliure) o l'open innovation (innovació oberta), es basa en la idea de la intel·ligència col·lectiva i que compartint la informació tothom hi guanya. Per tant, la quadratura del cercle vindrà quan les empreses també comencin a obrir part de les seves dades. Hi ha sectors com ara el financer que disposen d'una informació molt valuosa per al conjunt de l'economia.

La legislació hauria d'acompanyar el procés obligant les administracions a alliberar les dades establint límits i condicions.

Com trobar el local adequat per al negoci

L'empresa Planol.info és una de les firmes més dinàmiques en l'aplicació de nous serveis innovadors en open data a Catalunya. Fundada a finals del 2007 com una enginyeria dedicada a la informació geogràfica, a poc a poc s'ha anat especialitzant en informació econòmica d'àmbit municipal. El seu projecte estel·lar és Eixos, un observatori econòmic que va rebre el suport econòmic d'Ajuts Puntcat sota la condició que aconseguís la meitat del finançament del projecte via crowdfunding (micromecenatge), que ja ha assolit.

Combina les dades obertes d'equipaments que alliberen la Generalitat, l'Oficina Virtual de Catastro, l'Institut Cartogràfic de Catalunya i l'Institut d'Estadística (Idescat). I incorpora les dades censals d'establiments a peu de carrer que membres de la mateixa empresa confeccionen periòdicament. El resultat és una plataforma de promoció econòmica que aspira a incorporar les principals ciutats de Catalunya. De moment, és especialment exhaustiva en aquells municipis que s'han interessat per anar més enllà: Mollet del Vallès, Montcada i Reixac i Cornellà de Llobregat. Recentment s'hi ha incorporat Barcelona (acaben de fer el cens de l'Eixample) i a poc a poc s'hi aniran sumant localitats. El comptatge general es fa un cop l'any i els principals eixos comercials es revisen cada trimestre.

Amb el suport dels ajuntaments i dels comerços del territori, s'han incorporat al mapa serveis com per exemple la cerca de productes d'oferta des del mòbil, fet que suposa un estímul a l'activitat comercial local.

Però un dels principals valors afegits d'Eixos és la localització d'establiments buits per a l'inici d'activitat. “És una tecnologia molt útil per als nous emprenedors que comencen un negoci i volen assegurar-se l'èxit”, explica David Nogué, director de Planol.info. L'usuari disposa d'informació sobre com es distribueix la competència sobre el mapa de la ciutat, on estan ubicats els equipaments públics que poden incidir en el negoci, quina zona disposa de places d'estacionament o aparcaments, i on estan els locals disponibles, i el seu preu. Al final del procés, l'emprenedor pot saber quin és el local més adequat per a l'activitat que vol engegar i com contactar amb l'agent immobiliari.

Tota aquesta informació està disponible en obert, però Planol.info també fa estudis de localització a mida. La informació recopilada permet elaborar anàlisis sobre les dinàmiques comercials de les localitats, molt útils per a la presa de decisions polítiques.

L'experiència acumulada en aquests anys treballant amb open data ha fet veure a David Nogué que és molt important el contacte entre les empreses que les utilitzen i les administracions que les alliberen, per orientar un procés molt marcat per la novetat. “És un terreny minat en què tothom mira on posa els peus”, explica Nogué.

Tant és així, que per descobrir en què han de millorar Planol.info sovint adopten el paper d'usuaris d'ells mateixos. “Així hem vist que als ciutadans se'ls han de cuinar les dades”, diu.

Enllaços relacionats:

L'accés lliure a les dades públiques genera oportunitats de negoci. Francesc Muñoz a L'Econòmic.
Proyecto Aporta, Reutilización de la Información del Sector Público.
Public Dataset Catalogs Faceted Browser. Fundación CTIC.
Principals impediments al desplegament i extensió d’iniciatives OpenData. Marc Garriga.
Public Sector Information - Raw Data for New Services and Products. Comissió Europea.
Informe sobre la reutilización de información pública y privada. Alberto Abella en Rooter.
Com aconseguir que es reutilitzi més la informació del sector públic, #RISP (#OpenData). Marc Garriga.
34 nous perfils de trànsit a Twitter. Generalitat de Catalunya.
23 nous perfils d'ofertes de feina a Twitter. Generalitat de Catalunya.
Portal de Dades Obertes (OpenData) de l'Administració General de l'Estat.
Portal de Dades Obertes (OpenData) de l'Ajuntament de Badalona.
Portal de Dades Obertes (OpenData) de l'Ajuntament de Barcelona.
Portal de Dades Obertes (OpenData) de l'Ajuntament de Lleida.
Portal de Dades Obertes (OpenData) de la Generalitat de Catalunya.
Gynoid Apps publica el canal de realidad aumentada “Equipaments de Catalunya” para Layar y Junaio. Gynoid Apps.
NYC Big Apps 3.0. New York City Council.
Desafío Abredatos. Pro Bono Público.
Aquí os quedáis. Zona en Línia.
Plataforma de localització Cercalia. Nexus Geogràfics.
L'efecte bola de neu en l'obertura de dades: la socialització de l'OpenData. Marc Garriga.
Eixos, observatori econòmic urbà. Plànol.info.
Convocatòria d'Ajuts PuntCat. Fundació PuntCat.
Oficina Virtual de Catastro. Administración General del Estado.
Institut Cartogràfic de Catalunya.
Institut d'Estadística de Catalunya.
Què necessitem respecte a #RISP #OpenData?, la meva participació a #DAElocal_ES. Marc Garriga.
Reflexions sobre l’estat del moviment #OpenData. Marc Garriga.
“L’#OpenData té molt poc de tècnic i molt de polític”. Entrevista a Marc Garriga per la Karma Peiró.

El gràfic "Com funciona l'OpenData?" l'he obtingut de l'article de L'Econòmic.

¿Això és transparència? No és qüestió d'actuar amb transparència sinó de ser transparents.

2011-12-29T23:57:00.000+01:00

Aquest post només està disponible en castellà:

¿Esto es transparencia? No se trata de actuar con transparencia sino de ser transparentes.

L'efecte bola de neu en l'obertura de dades: la socialització de l'OpenData

2011-12-26T23:45:00.003+01:00

Aquest post només està disponible en castellà:

El efecto bola de nieve en la apertura de datos: la socialización del OpenData.

"Govern Obert (#oGov), Dades Obertes (#OpenData), Transparència informativa, Periodisme de dades". Presentació per l'IDEC, UPF.

2011-12-19T23:59:00.001+01:00

El dilluns 19 de desembre vaig fer una xerrada en el Diploma de Postgrau en Comunicació Estratègica Digital ofertat per l'IDEC-Universitat Pompeu Fabra.

Vaig realitzar una presentació exposant 4 conceptes relacionats amb la generació, gestió i investigació de les dades:

Govern Obert (oGov).
Dades Obertes (OpenData).
Transparència informativa.
Periodisme de dades.

Tot seguit us transcric totes les anotacions que tinc en cada diapositiva de l'arxiu de la presentació.

Abans però, un petit incís. Sempre abans de fer una presentació intento conèixer quin tipus de públic tindré, "simplement" per adaptar-m'hi per a que aquest tingui una millor experiència a l'escoltar-me.

Tanmateix, en aquest cas em va costar molt fer aquest exercici donat que era un entorn - el del periodisme - força nou per mi i, a més, després vaig veure que els periodistes només eren la meitat del públic, la resta eren professionals del ram de la comunicació (en un sentit ampli del concepte 'comunicació').

Tingueu en compte que la presentació la teniu disponible per descarregar-la i fer-ne qualsevol ús (només cal que em citeu) aquí.

Diapositiva #1:

Diapositiva #2:

Comencem aquesta presentació explicant una història real relacionada amb la ciutat de Bruges (Bèlgica).

Després d’un greu període de pluges (1.134), la ciutat de Bruges va tenir, per primera vegada, un canal de sortida (navegable) fins al mar.

Aquest fet va provocar que la ciutat de Bruges prosperés moltíssim a nivell econòmic.

Tot i que no tenien cap recurs natural “especial”, la vocació comercial unida a la recent nova comunicació (fluvial) va provocar aquest creixement econòmic; creixement que va fer que en el segle XIV Bruges fos el principal port entre l’Europa Occidental i el Mediterrani.

Mica en mica d’altres col·lectius van anar també a Bruges: intel·lectuals, artesans, noblesa, reialesa... La ciutat estava en plena ebullició.

De fet, la ciutat va arribar fins als 45.000 habitants (per aquell moment Londres no tenia ni la meitat d’aquesta xifra).

Prosperitat, dinamisme, cultura, ... eren les “etiquetes” que llavors se li assignava a Bruges. De fet, si haguéssim nascut en aquells anys, sens dubte que voldríem viure en aquella ciutat, era la crème de la crème.

Fins i tot la ciutat era capaç de superar les contínues disputes que hi havia en aquella época. La ciutat va canviar de mans en nombroses ocasions sense que això afectés al seu pròsper desenvolupament.

Però cap a finals del segle XV, principis del segle XVI, el canal de comunicació fluvial es va començar a assecar-se, els governs que estaven més preocupats per disputar-se la ciutat no van fer res per solucionar aquest problema... Fins que en poc temps la majoria de vaixells ja no hi podien navegar.

En poc temps la ciutat va entrar en una profunda decadència en benefici d’Anvers.

Cap al 1850 Bruges era la ciutat més pobre de tot Bèlgica.

Avui Bruges viu, en bona part, del fet d’haver-se mantingut inalterable els últims 5 segles, el seu casc urbà és tot com si fos un decorat.

Diapositiva #3:

Quines lliçons en treiem d'aquest cas?

S’ha d’estar connectat, abans era fluvialment, ara és mitjançant les TIC.
S’ha d’estar obert al món. Bruges no tenia cap recurs interessant, per això va entendre que el millor que podia fer era escoltar i fer d’intermediari entre aquells que sí que tenien recursos: Anglaterra, Escòcia, Normandia, Gascunya, Venècia, etc.
Bruges va entendre que l’important no és tenir sinó enllaçar, va establir (i mantenir) unes potents xarxes de comerciants, d’artesans, etc.
Bruges va esdevenir un important pol atractiu de talent, això va provocar que es retroalimentés i, per tant, que la ciutat encara fos més atractiva, el talent va ser, és i serà, sinònim de creixement, de prosperitat. De fet, en l’actual Societat del Coneixement, el talent és el bé més preuat, és el que cerquen les organitzacions.
El control és important... Però, en general, no és crític, si la resta funciona el govern no afecta, això és el que li va passar a Bruges: el veritable poder està en mans de les xarxes de comerciants, banquers, artesans, etc.

Estem en la mateixa situació que Bruges?, se’ns està assecant el nostre canal fluvial?, som capaços de veure-ho? o estem condemnats a repetir aquest error històric?

Què en penseu?

[Teniu més detalls sobre aquesta història en aquest excel·lent post de l'Alberto Ortiz.]

Diapositiva #4:

L'índex d'aquesta presentació és el següent:

- Situar-nos (breument) en el context actual.

- Explicar els següents conceptes (tots relacionats amb les dades):

Govern Obert (oGov)
Dades Obertes (OpenData).
Transparència informativa.
Periodisme de dades.

- Mostrar exemples reals d’aquests conceptes.

Diapositiva #5:

Quin és el gran canvi?

Per què ara hi ha tanta informació (dinàmica) a Internet?

Ara tots podem crear contingut a Internet, tots podem comentar.

Quan es va crear la tecnologia web es va comentar que això facilitaria l'accés al coneixement, que aquest fluiria per tota la societat.

Però la veritat és que el que va passar és que es va reproduir la situació que existia en aquell moment però en el món digital.

Això era: uns pocs publicaven continguts, informació, dades, la resta - la majoria de persones - es limitaven a "consumir" continguts.

Però amb l'anomenada Web 2.0 ha estat quan realment s'ha revolucionat la difusió del coneixement... fins al punt que s'ha canviat la societat!.

Diapositiva #6:

Com us deia, en aquests darrers temps estem vivint una revolució tecnològica brutal!

Un exemple és aquest comptador (no oficial) de Gary Hayes que deixa clar com s'està utilitzant les eines 2.0; les dades són per reflexionar-hi...

L'aparició del Web 2.0 és un “petit” canvi que té una immensa dimensió.

Diapositiva #7:

Don Tapscott és una de les persones que millor explica la situació actual, no només com aquella persona que és capaç d'explicar els canvis que estem patint/gaudint sinó que, a més, Tapscott dóna recomanacions - moltes de l'àmbit empresarial - per millorar adaptant-se a la nova situació actual.

És co-autor del best-seller "Wikinomics" (conjuntament amb Anthony D. Williams). Un llibre que explora com les TIC aplicades a les relacions socials (Web 2.0) han revolucionat l'economia tradicional.

El gener d'aquest any va venir a Barcelona, entre altres accions, va ser entrevistat a La Vanguardia, algunes de les cites més destacades d'aquesta entrevista són:

"Això no és una crisi, és un canvi històric".
"Internet ens porta de l'era industrial a la digital".
"En les universitats es dóna l'educació industrialitzada: una classe magistral d'un a molts, com en els mitjans de comunicació tradicionals...".
"El nou model està basat en 5 principis: 1: Col·laboració (en Lloc de jerarquia); 2: Obertura i transparència; 3: Interdependència; 4: Nova gestió de la propietat intel·lectual; 5: integritat".
"El Resultat de la manca d'honradesa dels banquers de Nova York és un 40% d'atur juvenil a Espanya".

Un altra entrevista en el mateix sentit és aquesta a Joan Subirats en el Diario de Noticias de Gipuzkoa: "Más que una época de cambio vivimos un cambio de época, como fue el paso a la época industrial".

Diapositiva #8:

A principis de juny d’enguany l’ONU va decidir que l’accés a Internet és un dret humà.

Actualment no és analfabet el que no sap llegir ni escriure... Ara és analfabet qui no sap llegir, escriure i no tingui connexió a Internet.

Internet és LA font d’informació, la font del coneixement i, per tant, també és la pedra clau per garantir el desenvolupament de cada persona.

Diapositiva #9:

Estem passant d'una Societat Industrial a una Societat en Xarxa, la Societat del Coneixement.

Això implica forts canvis en les "regles del joc".

Canvis en tots els sentits...

Per exemple, hi ha importants canvis en les regles de comunicació: Ara les minories (fins i tot les persones individuals) poden propugnar llur idees de forma massiva a un cost pràcticament zero.

Per tant, tal com diu Manuel Castells, ara qualsevol pot ser un autocomunicador de masses.

Diapositiva #10:

El moviment (anomenat dels ‘Indignats’) ha estat – i segueix sent – un seriós avís als governants; és segurament el moviment civil més important dels darrers anys a Espanya i a bona part del món (de fet, la revista Time acaba d’assignar a l’”Indignat” com a personatge de l’any).

Diapositiva #11:

Aquesta és una fotografía feta per David R. Jordan a l’acampada dels Indignats de Sevilla.

En ella es demana el Govern Obert i l’obertura de dades públiques (OpenData).

De fet, aquesta demanda és lògica, sobretot si tenim en compte les peticions del moviment #15m.

Un dels documents amb conclusions s’exposen els 3 principis que – segons aquest col·lectiu – haurien de ser les línies principals de les primeres accions que cal modificar:

Reforma de la llei electoral.
Democràcia participativa.
Intolerància a la corrupció i transparència governamental.

Els dos darrers estan íntimament lligats als conceptes de Govern Obert i de Dades Obertes.

Diapositiva #12:

Bàsicament quina és la funció del Govern?

Donar servei a la ciutadania? (en un sentit ampli dels conceptes ‘servei’ i ‘ciutadania’).

Com us imagineu la relació entre el Govern i la Ciutadania?

Històricament la relació entre el Govern i la Ciutadania s’ha dibuixat així.

El govern (a dalt) presta uns serveis (sentit únic de la comunicació) a la ciutadania (que està a baix).

Els serveis són pensats, dissenyats, prestats i avaluats per (i només per) el govern.

La ciutadania és la receptora dels serveis públics, és la seva única funció, no participa de cap altra manera (llevat de dipositar el seu vot cada 4 anys).

Diapositiva #13:

En un Govern Obert el canvi més important és la humilitat del Govern, aquest reconeix que tot sol no pot governar i, per això, demana la implicació de la ciutadania en els afers polítics. Govern i Ciutadania estan al mateix nivell.

És a dir, la ciutadania participa activament, no és només dipositar un vot cada 4 anys.

Ara la comunicació entre el govern i la ciutadania és bidireccional, el govern escolta el que diu la ciutadania.

A més, els serveis són dissenyats i fins i tot servits (i avaluats) tant pel govern com per la pròpia ciutadania.

És utòpic? Creieu que és factible?

Diapositiva #14:

El govern obert – en anglès “Open Government” o simplement “oGov” – és una nova manera d’entendre la relació de l’Administració vers la ciutadania, la resta d’administracions públiques i les altres organitzacions de la societat (incloent-hi les empreses).

És un canvi cultural, segurament el canvi més important que han experimentat els governs (les administracions públiques) en tota la seva història.

No és un canvi tecnològic (com podria ser l’administració electrònica), és, a part de tecnològic, també cultural i, per tant, costa molt més d’implantar donat que no depèn només dels pressupostos.

Prové de diferents motius, però cal remarcar:

Model polític actual caduc (o com a mínim en revisió).
Maduració de la societat (exigeix molt més).
La tecnologia ha evolucionat suficient com per poder portar a la pràctica idees que anys enrera era absolutament inviable fer-ho.
El fenomen ‘open’ s’està estenent cada cop més en molts àmbits, és un moviment mundial que va començar en el món del codi, OpenSource, però ara ja està extès – amb les corresponents variants – a d’altres entorns: OpenSource, OpenInnovation, OpenBusiness, …

Diapositiva #15:

Un govern obert està basat en 3 eixos principals:

Transparència.
Participació.
Col·laboració.

De la transparència ja en parlarem extensament després...

Participació amb l’objectiu que la ciutadania debati les accions que fa el govern, això inclou també les lleis; actualment – i gràcies a les TIC – aquestes ja poden ser criticades, comentades, modificades, complementades per la ciutadania abans que es legislin definitivament. De fet, la pròpia ciutadania pot realitzar les seves aportacions per a que el govern les discuteixi i valori.
Però per arribar aquesta situació, és imprescindible el primer eix, la transparència. Si no informem al ciutadà aquest no podrà participar adequadament, no es podrà implicar en el govern de la seva ciutat, del seu país.

Col·laboració per aconseguir aquesta implicació de què parlàvem ara. El govern ha de ser humil, ha de situar-se al mateix nivell que la ciutadania (com diu l’Antoni Gutiérrez-Rubí: cal baixar a la plaça). La ciutadania, el govern, conjuntament amb la resta d’actors, poden i han de col·laborar i construir una millor societat amb l’ajuda de tothom, no és una quimera, és factible.

Diapositiva #16:

Per què és tant important la participació ciutadana?

Fonamentalment per 3 grans raons (segons Alberto Ortiz):

Per legitimitat: Qui millor que els propis ciutadans per saber què necessiten (i com).
Per implicació: Cal que s’impliqui la ciutadania, és el millor antídot a l’actual desafecció política.
Per eficiència: És evident que sempre s’obtindrà un millor resultat del pensament de moltes persones (ciutadania) que no pas d’unes poques (govern), per molt bo que sigui aquest darrer.

Diapositiva #17:

Per col·laboració ciutadana s’entenen totes aquelles accions per co-crear serveis públics.

De fet, és per co-crear, co-dissenyar, co-servir, co-avaluar serveis públics.

Un bon exemple és el cas de Rodalia.info, un servei que ofereix en temps real la informació sobre el servei de Rodalies de RENFE a l'àrea de Barcelona a partir de la informació que aporten els propis usuaris via Twitter.

És un servei creat a partir de la societat civil.

Diapositiva #18:

En el fons, l’objectiu últim d’un Govern Obert és fer factible la finalitat màxima d’una democràcia: un govern fet per tothom i per a tothom; és a dir, un missatge molt similar al que demana el moviment dels Indignats.

Diapositiva #19:

En el seu primer dia en el càrrec de president dels Estats Units d'Amèrica, Barack Obama va signar un memoràndum a totes les agències governamentals dirigides a fomentar la transparència, la participació i la col·laboració entre el govern i la ciutadania.

L'Open Government Directive és la directiva que marca les pautes que han de seguir les agències governamentals americanes per aconseguir més transparència, participació i col•laboració.

Entre d'altres objectius, obliga a controlar la qualitat de les dades públiques i a publicar-les - i en el format adequat - en el portal data.gov creat per a potenciar l'obertura de la informació pública.

De fet, l'objectiu principal de la directiva és la d'inculcar la filosofia de Govern Obert que es vol implantar en totes les administracions públiques americanes.

Teniu més informació aquí.

Diapositiva #20:

Un exemple de Govern Obert que vaig conèixer del Ricard Espelt: Copons 2.0

Per mi, és un bon exemple (i a més molt proper) on la ciutadania i l’Administració estan al mateix nivell amb un objectiu comú: millorar la qualitat de vida dels habitants del poble.

Un dels avantatges d’aquest projecte de govern obert és que ara la ciutadania de Copons coneix els límits del seu Ajuntament, de fet, sempre he dit que la ciutadania desconeix molt al sector públic i això que bona part de la seva qualitat de vida depèn d'aquest sector.

Diapositiva #21:

Un altre exemple proper – i molt més ambiciós, donat l’àmbit on s’aplica – sobre OpenGovernment (en funcionament des del 25/01/2010) és la iniciativa Irekia del Govern Basc.

Irekia és un projecte global del Govern Basc impulsat pel Lehendakari, que ha apostat, personalment, per liderar aquesta revolució cultural dins de l'Administració pública basca per fer-la més transparent i en la qual l'opinió de la ciutadania sigui veritablement rellevant.

Cal destacar:

Global: és de tot el govern, no només d’un determinat departament.
Impulsat pel Lehendakari: obrir el govern és un procés bàsicament polític, cal el recolzament total del polític de més rang de la institució.
Revolució cultural: com us deia, és un canvi cultural, de manera de fer, de manera de ser... No és una questió tecnològica.
Opinió pública realment rellevant: és el mateix que dir que s’espera la implicació de la ciutadania en els afers públics, el rol del ciutadà ara és actiu.

Navarra també ha iniciat el procés per disposar del seu servei oGov.

Diapositiva #22:

Trobo molt encertat aquest comentari del Lehendakari Patxi López en el seu discurs "Un nuevo contrato social entre vascos" (14/01/2010):

“En la Euskadi que yo quiero, el ciudadano o la ciudadana es una persona adulta que tiene capacidad de pensar, de decidir y de asumir su responsabilidad, participando en la construcción conjunta del país.

Y quiero insistir en esto: los tiempos en los que se trataba a los ciudadanos como niños que hay que llevar de la mano, a los que hay que decir qué tienen que hacer, han terminado. Los tiempos en los que las personas miran a los partidos o a las instituciones públicas para saber por dónde caminar han terminado.”

M'agrada que es tracti als ciutadans com persones adultes... L’Administració ja no ha de tractar de forma paternal als ciutadans, actualment això ja no té cap sentit fer-ho.

Els partits polítics perden el privilegi de dir als ciutadans cap a on hem d’anar. Els partits han perdut el privilegi exclusiu de l’acció política.

De fet, com ha demostrat el moviment #15m, és possible organitzar-se políticament sense cap partit (i inicialment sense cap cobertura mediàtica, llevat, és clar, de la cobertura proporcionada per les xarxes socials).

Diapositiva #23:

Algunes dels resultats (numèrics) d'Irekia són els següents, (són dades de quan el servei va complir el seu primer any, és a dir, dades de gener de 2011):

"Los accesos durante el primer año muestran la progresiva consolidación de Irekia como portal para la ciudadanía. Desde su puesta en marcha (25 de enero de 2010) hasta el 14 de enero de 2011 las páginas vistas han ascendido a casi 640.000. En cuanto a la participación, los ciudadanos han publicado directamente en la web 82 propuestas o sugerencias dirigidas a los diferentes Departamentos del Gobierno. Han llegado por dos vías: directamente en Irekia se han publicado 53 propuestas ciudadanas y en el foro OpenIdeiak, 29 sugerencias. El Gobierno, por su parte, ha publicado 29 propuestas (anteproyectos de ley, planes y actuaciones significativas)."

També ha recollit nombrosos premis, destacant el premi de la consultoria internacional ACOP que va dir que era el tercer millor web governamental, després del de la Casa Blanca i el del govern de Califòrnia.

A més, recentment s'ha "exportat" Irekia per terres argentines en previsió d'extendre-ho per tota llatinoamèrica.

Està a punt d'aparèixer la segona versió del Portal, que permetrà, entre d’altres millores, que un ciutadà pugui implicar-se amb el govern basc des de d’altres plataformes (especialment les de Social Media), no només es tindrà en compte les aportacions i la implicació feta al portal d’Irekia.

Diapositiva #24:

Tot seguit us explico, molt breument, iniciatives que estan relacionades amb l’Open Government.

Patient Opinion.

Aquest és un servei relacionat amb el Nacional Health Service del Regne Unit.

Bàsicament el que demanen és que els consumidors dels serveis públics de salut del Regne Unit opinin sobre aquests serveis, què es pot millorar, què funciona bé, etc. És a dir, demanen l’experiència, les queixes… però també les idees i els suggeriments.

A més, també demanen que la gent consulti què diu la resta de pacients.

És a dir, gràcies a aquest servei també es genera debat, no és només un mer lloc de queixes.

I, fruit dels seus comentaris, el Servei Nacional de Salut anglès fa canvis, aquí els publicita en base als comentaris de la ciutadania.

És un servei independent de l’estructura principal del NHS per tal de tenir més autonomia i credibilitat, de fet està catalogada com a ‘Empresa social’.

És força veterà donat que va començar – en fase pilot – al setembre de 2005 i al gener del 2006 va entrar en funcionament per tots els hospitals britànics.

Diapositiva #25:

Repara Ciutat és un servei que permet informar d’incidències a la via pública.

El ciutadà informa d’una incidència, el servei l’enviarà a l’Administració corresponent.

És un exemple de servei públic gestionat per una empresa privada on es demana la col·laboració de la ciutadania.

És semblant al Fix My Street de MySociety.

Diapositiva #26:

Parlio és un servei que fa més entenedor el que es decideix en el parlament (en aquest cas del País Basc).

És un servei que no té res a veure amb cap institució de govern d’Euskadi ni amb cap partit polític.

“Simplement” és un grup de persones – Pro Bono Público – que van decidir fer aquest servei a partir de la informació que proporciona el Parlament Basc.

És un exemple més que els propis ciutadans saben millor com han de ser els serveis, fent-ho així han aconseguit que la gent entengui millor què fan els polítics, què voten, etc.

Diapositiva #27:

Un cop vist el concepte de Govern Obert (oGov), comencem a parlar del concepte Dades Obertes (OpenData).

Sempre s'ha dit que "La informació és poder".

Però fins ara aquesta afirmació era en un sentit d'ocultació, de no oferir la informació si no volies perdre el poder.

Ara és tot el contrari, obre la informació!, posa a l'abast de tota la societat perquè aquesta obtingui poder ("empowerment") i, com a resultat, progressi tota la societat, no només uns quants.

Diapositiva #28:

Es defineix un procés d’obertura de dades públiques – també conegut per les paraules angleses “OpenData” – com aquell procés que posa les dades públiques a l’abast de la societat en formats digitals, estandaritzats i oberts, tot fomentant-ne la seva reutilizació automàtica.

Gràcies als serveis “OpenData” la societat pot accedir quan vulgui i fàcilment a aquestes dades per informar-se o per crear nous serveis, augmentant el valor social i, si és el cas, també el valor comercial d’aquesta informació.

Diapositiva #29:

Per què és important un procés "OpenData"?

Són diversos els motius que impulsen a les administracions públiques a realitzar un procés d'obertura de les seves dades públiques.

El primer motiu és, si m'ho permeteu, de matís ètic: tot el que s'ha generat amb diners públics hauria de poder ser accessible per a tota la societat sense discriminació (excepte les lògiques restriccions legislatives), així de clar, així de senzill.

Diapositiva #30:

Obrir les dades públiques és fer universal l'accés a aquesta informació ja que es donen les mateixes oportunitats a tots de disposar d'ella.

Conseqüentment s'evita la discriminació, es lluita contra l'opacitat informativa i s'eradiquen aquells grups de poder basats en tenir informació reservada.

Aquest és un segon motiu...

Diapositiva #31:

Un tercer motiu prové del fet que una obertura de les dades econòmiques permet que la ciutadania estigui informada tot moment d'on inverteixen els diners les administracions públiques, fins a l'últim cèntim.

És un procés que facilita que la ciutadania pugui retre comptes amb l'Administració de forma contínua.

Diapositiva #32:

L'obertura de les dades públiques també genera un impacte positiu en l'economia, no només pels motius ja vistos anteriorment, que, de per si, ja repercuteixen directament a l'economia, sinó que, a més, un procés d'obertura de les dades públiques és una manera de generar riquesa, especialment d'aquelles empreses, professionals, de l'àmbit de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC).

Un exemple és l'empresa BrightScope que es dedica a donar informació financera, treballa sobretot amb dades obertes per les administracions públiques.

Us recomano aquest estudi fet pel Proyecto Aporta de caracterització del sector infomediari - és a dir, aquelles organitzacions que reutilitzen la informació oberta - a Espanya.

Diapositiva #33:

Les tasques de Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+ i) es veuen afavorides amb les iniciatives OpenData atès que disposen de molta informació sense haver de demanar-la.

No es tracta només d'estalviar-se el permís per tenir determinada informació sinó que, a més, amb OpenData t'estalvies molta burocràcia.

També cal tenir a compte que mitjançant l'obertura de dades tens accés a informació interessant per a la investigació que, a priori, potser no sabies que et seria útil.

Diapositiva #34:

Des d'un punt de vista intern de l'Administració, posar dades a l'abast de la societat li permet a aquesta validar i controlar la qualitat d'aquestes dades, repercutint a una millora de l'eficiència del sector públic.

Externalitzem el control (o com a mínim una part d'aquest control) de la qualitat de les dades, especialment aquelles que no són financeres.

Diapositiva #35:

També des del punt de vista de l'Administració, un procés d'obertura de dades permet que la ciutadania conegui més a les organitzacions públiques, que percebi millor quins són els seus límits així com que percebi que els serveis públics no són gratuïts, dit d'una altra manera , que conegui més el sector públic redundant, a la llarga, a una millor percepció dels serveis públics.

Diapositiva #36:

Tenint en compte l'actual situació de crisi econòmica, és important destacar que mitjançant un procés d'obertura de dades públiques s'incrementa el volum de serveis públics ja que les empreses, o general qualsevol organització, o fins i tot els propis ciutadans, poden utilitzar la informació pública oberta per desenvolupar serveis que complementaran aquells proporcionats per l'Administració resultant en un millor servei al Ciutadà (amb independència de qui presti els serveis i de si aquests són de pagament o no).

També és molt útil per incrementar la interoperabilitat entre administracions públiques i la intraoperabilitat entre els diferents departaments d'una mateixa administració, (especialment en les administracions grans).

Diapositiva #37:

Tal com us he comentat abans, obrir les dades és un primer pas per tal que la ciutadania pugui participar de les decisions públiques, un primer pas per tenir una ciutadania més implicada envers a el sector públic, col·laboradora amb el disseny, prestació i avaluació dels serveis públics.

És el primer pas cap a un Govern Obert.

Diapositiva #38:

Després de veure els motius que justifiquen l'obertura de dades, quins són els impediments?, quins són els frens que impedeixen l'obertura de la informació pública?

El primer impediment és el polític.

Sempre he comentat que una iniciativa d'obertura de dades ha de tenir el vist-i-plau polític més alt possible, només així es podrà vèncer les potencials traves que posaran els responsables de les dades que s'hagin d'obrir. De fet, fa uns mesos vaig deixar clar que l'OpenData té molt poc de tècnic i molt de polític.

Diapositiva #39:

El segon impediment és derivat d'un contingut poc "endreçat".

Sóc dels que dic que obrir les dades no és gratuït, té un cost i aquest no és menyspreable (un altre tema és si el retorn (social) de la inversió a l'obertura de les dades és positiu per l'Administració).

No obstant, és cert que si les dades les tens endreçades com cal, és a dir, seguint els estàndards i les bones pràctiques que, entre d'altres, recomana el W3C llavors no és car obrir les dades. És a dir, sovint ens trobem que els processos d'obertura de dades fan aflorar les misèries en la gestió de les dades :(

Diapositiva #40:

Un altre impediment és el fet que no disposem de mètriques que ens ajudin a demostrar als escèptics els beneficis de l'OpenData.

Quan no convences no hi ha res millor que demostrar amb números el que estàs "predicant".

Però en aquest cas no és possible, aquest àmbit - mètriques en l'OpenData - encara està molt verd, tot just està en l'àmbit de la investigació universitària.

Diapositiva #41:

L'impediment derivat del desconeixement dels processos d'obertura de dades és, per mi, és el principal fre a dia d'avui, la meva experiència - i pel que he pogut veure també els hi ha passat a d'altres companys del "gremi", és que hi ha molt desconeixement dels beneficis d'obrir les dades i, de fet, sovint es desconeix què vol dir exactament obrir les dades.

Fa uns dies, en la sessió feta a Sevilla sobre l'Agenda Digital Europea vaig "tuitejar" algunes de les que, per mi, són les principals mancances en l'àrea de la reutilització de la informació del sector públic.

Un d'aquests tuits demanava que cal definir exactament què és OpenData i què no és.

Diapositiva #42:

Per tant, fa falta fer més pedagogia i investigar sobre els processos d'obertura de dades, en tots els sentits: polític, tècnic, mètric i, sobretot, social.

De fet, aquesta és la gran batalla que cal guanyar: trencar la barrera que diu que obrir les dades només és pel públic tècnic especialitzat.

Obrir les dades beneficia a tota la ciutadania, sense excepcions, per tant, cal que aquesta conegui els beneficis dels processos OpenData per tal que els reclami a les seves administracions.

Una manera és mitjançant els concursos de creació d’aplicacions com l’AbreDatos.

Un altre cas és el concurs basat en dades culturals (proporcionades per Europeana) celebrat a quatre ciutats europees, entre elles Barcelona (en el Museu Picasso).

Cal recordar que el primer concurs de creació d'aplicacions a partir de dades públiques es va fer a Washington (AppsForDemocracy). Va tenir un cost de 50.000 dòlars, però el valor de les aplicacions obtingudes (i cedides a la ciutat) es va valorar en 2,3 milions de dòlars, per tant, el retorn de la inversió és brutal!.

D'altra banda, crec que el moviment OpenData actualment ja és imparable, és com una bola de neu baixant per una muntanya :)

Diapositiva #43:

El 5è impediment és el legislatiu (si bé cal reconèixer que aquest mica en mica s'està "arreglant").

Des de fa un mes que a Espanya està en vigor el RD 1495/2011 que desenvolupa la llei 37/2007 sobre reutilització de la informació en el sector públic (RISP) en l’àmbit de l'Administració General de l'Estat.

Tot i que aquest Reial Decret només té potestat a l’Administració General de l'Estat, cal destacar:

Oficialitza i permet la RISP.
Crea la figura del coordinador de RISP de cara a gestionar qualsevol qüestió relacionada amb aquest tema.
La modalitat general bàsica per les dades reutilitzables ha de ser la posada a disposició sense estar subjecte a condicions específiques.
El cost per utilitzar les dades ha de ser 0 o només just allò derivat de la creació i gestió les dades, mai potser amb ànim lucratiu.
Obliga a tots els ens relacionats amb l’Administració General de l'Estat a obrir dades.

A més, recentment la Comissió Europea ha publicat un esborrany de directiva en el que, si no es modifica, obligarà a tots els Estats a obrir les dades públiques.

Diapositiva #44:

De la mà de la Fundación CTIC tenim aquest interessant mashup on es mostren les 117 iniciatives que actualment - 13/12/2011 - estan en funcionament, (hi ha les que tenen com a mínim un nivell 2, el nivell 1 és tan bàsic que personalment no ho considero OpenData).

Cal tenir en compte que, segons aquest servei, en només 8 mesos s'ha passat de 77 iniciatives a 117, fet que demostra que l'àmbit OpenData està en plena ebullició.

Diapositiva #45:

Quina diferència hi ha entre aquests dos serveis municipals de lloguer de bicicletes?

En el primer cas (Barcelona) la informació de les parades del Bicing no està oberta, per tant, el desenvolupador ha scrapejat la informació a partir de la pàgina web, (això vol dir 'escarbar' el codi de les pàgines web per extreure les dades que ens interessa, és una tasca feixuga que, a més, depèn completament de com estigui feta la pàgina web, per tant, si aquesta es canvia cal refer l'extracció de les dades).

En el segon cas (Bordeus) la informació de les parades del seu lloguer de bicicletes sí que està oberta, per tant, l’adquisició de la informació per part del desenvolupador és trivial, així doncs aquest es pot dedicar a d’altres qüestions més productives.

Diapositiva #46:

Un exemple de servei senzill que té una aplicació real és el cas d'una de les geladeries J. P. Licks de Boston, una molt propera a una de les principals estacions d'autobusos de la ciutat.

L'equip de LostInBoston va crear una simple aplicació que, a partir de la informació dels autobusos proporcionada pel Massachusetts Department of Transportation, indica el temps estimat d'espera per a l'arribada de l'autobús de cada línia mitjançant un rètol lluminós.

D'aquesta manera tan senzilla, els clients podien esperar tranquil.lament dins de la gelateria sense haver d'esperar a la intempèrie, resultant, previsiblement, en un augment de la facturació.

Aquest és un dels exemples que més m'agraden citar donat que es fan servir les dades obertes com a complement d'un 'negoci tradicional', particularment crec que és com té més sentit aprofitar les dades obertes.

Diapositiva #47:

L'àmbit dels transports és un dels camps que s'està demostrant més prolífic per als serveis basats a la informació oberta.

Un exemple és infocarretera.com, un servei gratuït que informa - mitjançant el mòbil - sobre l'estat del trànsit a les carreteres i ciutats del País Basc (basat en les dades obertes del Govern Basc).

Aquest servei va guanyar la primera edició del concurs AbreDatos, el principal concurs espanyol d'aplicacions creades a partir d'informació pública que organitza la plataforma Pro Bono Público.

Diapositiva #48:

En l'àmbit de l'educació també trobem serveis basats en la informació oberta.

Un bon exemple el trobem en les escoles australianes, utilitzen dades obertes de turisme proporcionades pel seu propi govern per fomentar l'aprenentatge dels alumnes a partir de la recerca de la informació, amb la idea de fomentar el seu sentit crític a l'hora de saber separar el gra de la palla.

Diapositiva #49:

Un altre exemple és Schooloscope, un senzill servei que informa, i permet contrastar, sobre la qualitat de l'educació a cadascuna de les escoles angleses, està basat en informació proporcionada pel Department for Education del govern anglès.

Un altre servei semblant és SchoolScout que proporciona un llistat d'escoles a partir de determinades variables.

Diapositiva #50:

L'àmbit del medi ambient és també un terreny on ja hi ha nombrosos serveis creats a partir de dades obertes, en la majoria d'aquests casos, es tracta de serveis que visualitzen la informació disponible i que possibiliten que sigui més fàcil d'entendre i comprendre.

Un bon exemple a aquest sentit és AirText, un servei d'informació sobre la qualitat de l'aire de la ciutat de Londres, està pensat per aquelles persones que viuen o treballen en aquesta ciutat i que pateixen d'alguna malaltia que pot ser afectada per l'augment dels nivells normals de la contaminació atmosfèrica, per exemple asma, emfisema, bronquitis, malalties del cor o angina de pit.

Ofereix mapes detallats sobre la pol·lució i sobre la seva previsió. A més aquest servei també ofereix la possibilitat d'alertar als usuaris - mitjançant missatges de mòbils, correus electrònics o fins i tot trucades - perquè aquests prenguin les oportunes mesures de prevenció.

Diapositiva #51:

Un altre àmbit d'actuació és la salut.

Per exemple el National Obesity Comparison Tool s'ofereix informació sobre el percentatge d'obesos de cada municipi dels Estats Units i el contrasta amb 3 paràmetres:

Si no consumeixen vegetals ni fruites.
Si no fan exercici físic.
Si són fumadors.

És una bona manera de conscienciar la població de la necessitat de seguir una dieta equilibrada i saludable. A més també ofereix una informació molt interessant pels serveis de salut a l'hora de realitzar campanyes de prevenció in situ.

Anglaterra té un servei similar a aquest, que és el Obesity Data Visualisation.

També és apropiat comentar aquí el mapa The Geography of Diabetis que mostra el percentatge de malalts de diabetis a cada comtat dels Estats Units.

Diapositiva #52:

Un altre àmbit és el de la salut pública.

Resto-Net és un servei que informa sobre les inspeccions sanitàries (i els seus resultats) a establiments alimentaris de la ciutat de Montreal, Canadà. D'aquesta manera pots saber quins són els restaurants més sancionats per qüestions relacionades amb la higiene.

Altres serveis similars són RateMyPlace (amb informació sobre les inspeccions alimentàries als restaurants del comtat anglès de Staffordshire), Eat Safe (Estats Units) i Eat Sure (Londres, Ontario, Canadà).

Diapositiva #53:

Hi ha un tipus d'informació crítica per a l'elecció d'un lloc on viure: el nivell de criminalitat que té la zona.

Respecte a això ja hi ha moltes aplicacions que donen serveis a partir de la informació oberta de criminologia. Un exemple és CrimeMapping, un servei pensat per informar la ciutadania sobre les activitats delictives al seu veïnat (als Estats Units i Canadà). El seu objectiu és ajudar els departaments de policia a la reducció de la delinqüència a través d'una ciutadania ben informada gràcies a les dades obertes.

Diapositiva #54:

Un altre exemple molt conegut és AreYouSafe? Una aplicació per iPhone que proporciona el nivell de delinqüència de la zona de referència, mostra la informació simulant un velocímetre des d'un nivell Low (verd) a un nivell de High (vermell), i també mostra les dades desglossades per tipus de delicte. Aquest és un servei que es nodreix de la informació oberta per les diferents administracions públiques implicades, a aquest cas, són ciutats dels Estats Units: Washington, San Francisco, Dallas, Atlanta, Chicago, Sacramento, etc.

UK Crime Statistics Quiz és una altra interessant i simpàtica iniciativa per contrastar la percepció delictiva que té la ciutadania contrastant-la amb les estadístiques oficials. L'objectiu del servei és demostrar objectivament la situació delictiva dels municipis del Regne Unit, eliminant la subjectivitat de les percepcions.

Diapositiva #55:

Una altra informació que necessitem per trobar un lloc on viure són els preus dels habitatges i el temps de transport cap a, per exemple, el centre de les ciutats.

La combinació d'aquestes variables és el que proporciona el servei Where Can I Live centrat en la ciutat de Londres. Indicant una estació de metro, el temps de transport i les característiques de l'habitatge que volem comprar o llogar, proporciona possibles llocs on trobar habitatges que compleixin tot el que es requereix d'una forma bastant intuïtiva, visual i fàcil d'utilitzar.

Un altre servei semblant és Mapumental de l'organització MySociety.

Diapositiva #56:

Entre les empreses espanyoles destaquen casos com el de Euroalert.net, que ofereix accés diari a informació, continguts i serveis rellevants relacionats amb la Unió Europea, en espanyol i en anglès.

A més, Euroalert està treballant en el projecte "10ders Information Services" que pretén construir un prototip de plataforma paneuropea que inclogui informació de tots els concursos públics dels 27 estats membres de la Unió Europea, per tal de dissenyar productes i serveis d'informació barats i accessibles que ajudaran a les pimes a ser més competitives en aquest mercat.

De fet, un dels frens actuals a la reutilització de dades obertes és la no homogeneïtzació dels conjunts de dades disponibles (i dels seus formats) en les diferents iniciatives OpenData.

Diapositiva #57:

Un altre àmbit on ja hi ha moltes aplicacions creades a partir de dades obertes és la rendició de comptes de les administracions públiques, l'accountability.

Un exemple és el servei anglès Where Does My Money Go? que, a partir d'un nivell de sou, t'informa de quina és la teva aportació a impostos i a quines partides es destinen: sanitat, educació, defensa, cultura, etc.

Un exemple semblant a nivell espanyol és Dónde van mis impuestos.

Diapositiva #58:

Comencem el tercer bloc d'aquesta presentació.

Què és la transparència informativa?

"Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.". Article 19 - Declaració Universal de Drets Humans.

Per tant, tothom té dret a estar informat.

L'Avantprojecte de Llei de Transparència i Accés a la Informació Pública d'Espanya indica que la transparència és "el dret universal [de qualsevol ciutadà] a accedir a la informació elaborada o adquirida pels Poders Públics en l'exercici de les seves funcions, sigui quin sigui el suport i la seva forma de expressió."

És a dir, que si aquesta llei entrés en vigor, qualsevol ciutadà podria preguntar per qualsevol dada a la Administració, (excepte la informació de caràcter personal, o la que està relacionada amb la seguretat i la defensa de l'Estat).

Per als no introduïts en la matèria, podria semblar un gran pas endavant... però realment és un pas per "simplement" estar a l'alçada de la resta dels països dels nostre entorn, especialment d'aquells països amb més tradició democràtica, (com per exemple Suècia que fa segles que ja té una llei de transparència informativa, des del 1766!).

Cal recordar que estem en una democràcia, el poder és del ciutadà, el dret a saber és un dret fonamental.

Diapositiva #59:

Sovint es confonen els dos conceptes: Transparència no és OpenData.

Quan parlem de transparència parlem d'un concepte que es reflecteix en moltes accions, particularment en:

En qualsevol comunicació que fa el Govern, en particular, en el seu web.
Qualsevol acció que fa el Govern ha de tenir en compte aquesta característica de ser transparent, (llevat de quan una llei ho impedeixi).
En proporcionar les dades per a que la resta de la societat en faci el que vulgui, (OpenData).

És a dir, transparència no és només obrir dades públiques (OpenData) va molt més enllà, és una manera de ser.

L'obertura de dades públiques és una de les eines (ni molt menys l'única ni és imprescindible) que una administració pot utilitzar per a ser transparent.

Diapositiva #60:

Espanya és l’únic gran país de la Unió Europea que no té una llei de transparència informativa.

És cert que té d’altres lleis (més o menys sectorials) que “ajuden” a que les administracions públiques siguin més transparents, però no té una llei que ho “embolcalli” tot i li doni la força que necessita aquest dret fonamental.

Aquest és un mapa on es mostra la transparència informativa en els diferents cossos policials europeus, en el cas d’Espanya es deixa clar que és l’únic (l’únic gran país) que no té cap llei de transparència informativa.

Aquí teniu un llistat de països amb llei de transparència informativa.

Tingueu en compte que Espanya no té Llei de Transparència Informativa però la Unió Europea sí que la té, per tant, tota aquella dada que Espanya ha de donar a la Unió Europea sí que tenim el dret de poder-la demanar.

Diapositiva #61:

Hi ha molts motius pels quals es fa necessari disposar d’una llei de transparència informativa.

El primer i més que suficient: per què és un dret fonamental de tot ciutadà.

El segon, per combatre la corrupció.

És evident que amb una llei de transparència informativa és més difícil (però no impossible) que existeixi corrupció.

I també és evident que en els països més subdesenvolupats tenen aquesta condició (subdesenvolupament) en part degut a l’alt índex de corrupció.

Per tant, disposar d’una llei de transparència informativa és una mesura que farà millorar el desenvolupament del nostre país, farà augmentar la qualitat de vida dels ciutadans.

Aquí teniu un mapa amb els nivells de percepció de corrupció a tots els països del món, no és per casualitat que els que obtenen millor nota (menys corrupció) són els que tenen unes administracions públiques més transparents.

Diapositiva #62:

Un exemple dels beneficis de tenir una llei de transparència informativa: l'escàndol del destí de les dietes dels diputats del Regne Unit.

Tal com s'explica en aquesta notícia, si no fos per la llei de transparència informativa que existeix en el Regne Unit mai s'hauria pogut desvelar aquest cas de corrupció àmpliament estès a nombrosos diputats.

Diapositiva #63:

Un motiu més per obrir les dades és per gestionar millor el cost derivat de la gestió de les lleis de transparència informativa.

Tal com explica Alberto Ortiz, un dels principals motius que van empènyer Barack Obama a obrir les dades va ser reduir el cost derivat de la llei de transparència informativa dels USA, la FOIA: Freedom of Information Act:

Durante 2010 el gobierno estadounidense gastó una cantidad cercana a los 500 millones de dólares en materia de FOIA, esto es, a proporcionar información que solicitan los ciudadanos y que previamente no se había puesto online. Por supuesto, es más barata y satisfactoria una política de oferta (data.gov) que una de demanda (foia.gov), por lo que el Gobierno Abierto podría ahorrar mucho dinero en esta materia también.

Tingueu en compte que el pressupost del portal OpenData dels USA (data.gov) en el 2011 ha estat de "només" 34 milions de dòlars, fixeu-vos la diferència que hi ha de 500 milions a "només" 34.

Hi ha d'altres exemples que deixen ben clar el retorn de la inversió en les iniciatives OpenData, per exemple a Canadà i a Manchester.

Diapositiva #64:

De vegades la transparència mal aplicada (o mal entesa) pot provocar problemes addicionals, és el cas, per exemple, de l'obertura dels registres dels propietaris de la terra en la regió Índia de Karnataka (capital Bangalore, l'anomenat Sillicon Valley de la Índia). Aquesta obertura, pensada per fomentar la transparència informativa va acabar en una pressió de les classes mitjanes i altes, amb més ingressos i amb més coneixement jurídic, cap a les classes baixes que, sovint, l'únic que tenien era la seva terra; (teniu més informació sobre aquest cas en aquest article; també us recomano aquest altre article).

Diapositiva #65:

Tot i el cas anterior, les avantatges de tenir una transparència informativa superen de llarg els possibles problemes.

És per tots aquests motius (i especialment pel fet que a Espanya encara no tenim una llei de Transparència Informativa) que des de la Societat Civil s’ha generat la iniciativa TuDerechoASaber.es.

L’objectiu és ser un “sistema para presionar, hacer cumplir y que sea efectiva la ley de acceso a la información pública”.

Diapositiva #66:

Aquí comença el darrer bloc d'aquesta presentació: el periodisme de dades. Aquest és un altre dels motius per tenir una llei de transparència informativa.

El periodisme de dades descriu aquelles tasques d’investigació que estan relacionades amb la recerca a partir de dades públiques (o privades).

Per aquest motiu disposar d’una llei de transparència informativa és clau.

Per exemple, Mar Cabra (una de les millors expertes espanyoles en aquest àmbit), comentaba que no és el mateix que et donin una dada estadística, (per exemple que et diguin que el 10% [dada inventada] dels nens menors, l’Estat els hi dóna medicaments per malalties mentals greus); que et donin directament el número de nens (distribuït per àrea geogràfica, sexe, edat) que se’ls hi ha assignat medicaments per malalties mentals greus.

Amb aquesta segona opció – ella explicava el cas de l’Estat de Texas – es pot començar a investigar i veure si hi ha quelcom noticiable.

Us recomano que mireu aquesta ponència que va fer Mar Cabra a Medialab Prado sobre el periodisme de dades.

Penseu que les dades són la veritat, no són una interpretació, les dades no menteixen ni tenen diferents punts de vista.

Diapositiva #67:

Aquest és l'esquema de treball del periodisme de dades segons The Guardian. (Feu click a la imatge per fer-la més gran).

El resum és que gestionar les dades no és una tasca fàcil, cal invertir-hi molt temps en obtenir les dades, en “netejar-les” i en diposar-les de la manera que més ens interessi (en funció de l’objectiu inicial que tenim).

En periodisme de dades cal ser molt perseverant i acostumar-se a superar obstacles contínuament.

Diapositiva #68:

Aquí teniu un bon exemple de periodisme de dades, de periodisme d’investigació: Les subvencions al sector pesquer espanyol.

6.000 milions d’ajudes han ajudat al sector pesquer des del 2.000 fins al 2010.

Diapositiva #69:

Un altre bon exemple: despesa en telefonia del diputats del Parlament de Brasil.

Diapositiva #70:

Un altre exemple: Estudi comparatiu de l'acompliment escolar entre escoles públiques i privades del Brasil.

Tots aquests exemples tenen un comú denominador: després de "netejar" les dades i extreure'n conclusions es mostren els resultats amb tot luxe de detalls. Aquesta és una característica dels casos de periodisme de dades.

Aquí teniu un excel·lent resum del concepte 'periodisme de dades' i exemples relacionats.

Diapositiva #71:

Marko Rakar és un activista de Croàcia molt conegut per destapar casos de corrupció (política i econòmica) al seu país.

Va descobrir que Croàcia era l'únic país del món amb més electors que habitants... (això va ser a causa d'una especial Constitució redactada just després de la Guerra dels Balcans que permetia que les persones estiguessin empadronades a diversos llocs alhora).

Per exemple, a un poble va trobar que 404 electors vivien a la mateixa adreça, carrer Dusina número 0, qui viu a un número 0?

Per altra banda, just al finalitzar la guerra havien 326.000 veterans de guerra que gaudien de certs privilegis... Rakar va descobrir que a principis de 2010 aquest nombre havia crescut fins a superar els 500.000 veterans! (sense que Croàcia hagi participat en cap altra guerra).

Més informació aquí.

És un altre exemple de periodisme de dades, periodisme d'investigació.

Diapositiva #72:

Un altre exemple: la situació de la sanitat a Espanya.

És un exemple recent (novembre 2011) realitzat pel diari El Mundo.

Més informació aquí.

Diapositiva #73:

Resum de la sessió en 5 breus apunts:

El món ha canviat, ara estem en la Societat del Coneixement, la Societat Digital.
El Govern Obert (habitualment abreujat com oGov) és una manera d'entendre la relació entre l'Administració Pública i els ciutadans on totes dues parts se situen al mateix nivell i treballen plegats per oferir millors serveis públics i més eficients.
Els processos d'Obertura de Dades (OpenData) són aquells que situen les dades públiques a l'abast de la societat per a que aquesta les puguin reutilitzar automàticament.
La transparència informativa és aquella forma de ser de les administracions en que no tenen res a ocultar als ciutadans, ells tenen el dret de demanar qualsevol dada.
El periodisme de dades és aquell periodisme on s'investiguen les dades, es busquen, es netegen, es creuen dades amb l'objectiu de trobar quelcom noticiable.

Diapositiva #74:

En aquesta diapositiva hi ha un resum de l'origen de totes les imatges utilitzades en aquesta presentació.

Enllaços relacionats:

Presentació sobre oGov, OpenData, Transparència Informativa i Periodisme de dades. Marc Garriga.
Diploma de Postgrau en Comunicació Estratègica Digital, IDEC-Universitat Pompeu Fabra.
Impresiones, el blog de Javier Velilla.
Una historia de Brujas. Alberto Ortiz en Administraciones en Red.
El nou desig de les organitzacions: el talent dels seus treballadors. Xarxa d'Innovació Pública.
"Esto no es una crisis, es un cambio histórico". Entrevista a Don Tapscott a La Vanguardia.
"Más que una época de cambio vivimos un cambio de época, como fue el paso a la época industrial". Entrevista a Joan Subirats al Diario de Noticias de Gipuzkoa.
"La innovación tecnológica y los paradigmas sociales". Benjamín Suárez Arroyo.
Gary Hayes' Social Media Counts. Gary Hayes.
United Nations report: Internet access is a human right. Los Angeles Times.
TIME's Person of the Year: The Protester. Revista Time.
Consenso de mínimos. 15m.
Presidente, baje a la plaza. Antoni Gutiérrez-Rubí.
[open data euskadi] Transparencia y creación colaborativa en acción. Alberto Ortiz a SlideShare.
Open government: el concepto. Iñaki Ortiz en Administraciones en Red.
Transparency and Open Government. The WhiteHouse.
Copons 2.0.
Irekia. La iniciativa de Govern Obert del País Basc.
Un nuevo contrato social entre vascos. Patxi López a SlideShare.
La publicación de ACOP califica a Irekia como la tercera mejor web gubernamental a nivel mundial. Irekia.
Irekia: una experiencia de Open Government en Euskadi. Govern Basc.
El modelo de Open Government vasco llegará a 44 países americanos. Govern Basc.
WeG007: Irekia: El govern obert del País Basc. Marc Garriga al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona.
"Open Government, Gobierno Abierto" coordinat per César Calderón y Sebastián Lorenzo, a Scribd.
Navarra tendrá un Gobierno Abierto. César Calderón.
Patient Opinion.
ReparaCiutat.
Parlio.
Proyecto Aporta, Reutilización de la Información del Sector Público.
Estudio de Caracterización del Sector Infomediario. Proyecto Aporta.
¿Qué necesitamos respecto a #RISP #OpenData?, mi participación en #DAElocal_ES. Marc Garriga.
El efecto bola de nieve en la apertura de datos: la socialización del OpenData. Marc Garriga.
Real Decreto 1495/2011, de 24 de octubre, por el que se desarrolla la Ley 37/2007, de 16 de noviembre, sobre reutilización de la información del sector público, para el ámbito del sector público estatal. BOE.
Ley 37/2007, de 16 de noviembre, sobre reutilización de la información del sector público. BOE.
Comentarios acerca del Borrador del Real Decreto por el que se desarrolla la Ley 37/2007 de reutilización de la información del sector público (RISP). Marc Garriga.
Propuestas recibidas al Borrador del Real Decreto por el que se desarrolla la Ley 37/2007 de reutilización de la información del sector público (RISP). Marc Garriga.
Public Sector Information - Raw Data for New Services and Products. Comissió Europea.
Public Dataset Catalogs Faceted Browser. Fundación CTIC.
Declaració Universal de Drets Humans. ONU.
Llei de Transparència i Accés a la Informació Pública d'Espanya. Ministerio de Presidencia.
La transparencia es el mejor desinfectante... Marc Garriga.
La transparencia informativa es tu derecho a saber. Marc Garriga.
Llistat de països amb llei de transparència informativa. Acces.info.
Corruption Perceptions Index 2010 Results. Transparency International.
Transparencia y política tras el escándalo en Reino Unido. Diario Público.
El ROI de las políticas de open data en Europa. Alberto Ortiz.
Case Study: How Open data saved Canada $3.2 Billion. David Eaves.
Greater Manchester – Open Data City. Open Knowledge Foundation.
How OpenData is used against the poor. Marshall Kirkpatrick.
Why Open Data Alone Is Not Enough. Jesse Lichtenstein.
TuDerechoASaber.es. Servicio de transparencia informativa.
Periodismo de datos: y en España, ¿qué?. Mar Cabra.
Data journalism broken down: what we do to the data before you see it. The Guardian.
Periodismo de Datos, nueva profesión de autodidactas. Soraya Paniagua.
Croatia's Data Transparency Revolutionary Marko Rakar. Micah L. Sifry a TechPresident.
Government in the Lab. The Online Magazine for Government and Politics around the World.

Les 3 grans mancances dels espanyols: no sabem idiomes, ni comunicar, ni ser emprenedors

2011-12-18T19:16:00.002+01:00

Aquest post només està disponible en castellà:

Las 3 grandes carencias de los españoles: no sabemos idiomas, ni comunicar, ni ser emprendedores.

SocialDiabetes: com controlar i socialitzar la diabetis

2011-12-14T07:40:00.012+01:00

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

SocialDiabetes és un sistema que permet que un malalt s'autogestioni aquesta malaltia, (concretament de la Diabetis Mellitus tipus 1).

L'aplicació - disponible pels principals dispositius mòbils - té com a objectiu augmentar l'autonomia de les persones diabètiques i ajudar-les a controlar millor l'autogestió de l'alimentació i administració de les dosis d'insulina.

Ofereix moltes funcionalitats relacionades amb el control de la malaltia: gestió de controls, alarmes per avisar quan cal injectar insulina, calculadora de carbohidrats amb informació de centenars de productes alimentaris, dietes personalitzades en funció dels indicadors actuals del malalt, estadístiques complertes personalitzades de la ingestió de carbohidrats i d'insulina, fòrums per comunicar-se i aprendre de l'experiència d'altres usuaris, etc.

Personalment vull destacar dues grans aportacions d'aquesta aplicació:

Social: S'ha acabat això de patir aquesta malaltia individualment!. En l'actual época de les xarxes socials no té cap sentit no socialitzar aquesta malaltia crònica.

Com el seu nom indica, SocialDiabetes té com objectiu socialitzar aquesta malaltia, fer que els malalts comparteixin les seves experiències, els seus coneixements, les seves inquietuds, els seus èxits gràcies a l'ús d'aquest servei.

De fet, gràcies a l'ús d'aquesta aplicació, els diabètics assoleixen un augment d'autonomia obtingut de l'autogestió de la malaltia, això els hi permet gaudir de la vida sense haver de patir en tot moment pel que estan menjant o pel que han deixat de menjar.

Potser algú que no coneix aquesta malaltia no ho entendrà, aquest és un canvi molt important...

Control: La segona gran aportació és capacitar que sigui el propi malalt qui controli la malaltia, (és evident que aquesta afirmació té molta transcendència).

Tot i que en cap moment es pretén que l'aplicació substitueixi el metge, SocialDiabetes aporta més llibertat al malalt i, de fet, també proporcionar molta més informació al metge que li serà més fàcil supervisar l'evolució de la malaltia gràcies a les estadístiques que proporciona l'aplicació.

D'altra banda, en l'equip desenvolupador de l'aplicació hi ha un control mèdic i, a més, cal tenir en compte que el seu principal impulsor, Víctor Bautista, també és diabètic (per tant, el primer client és ell mateix).

Actualment aquesta aplicació està en fase de captació de fons per acabar el desenvolupament de la nova versió, per poder seguir ampliant el servei cap a d'altres dispositius, per oferir noves funcionalitats... en definitiva, per continuar desenvolupant SocialDiabetes i millorar el servei. Si ho creieu interessant no dubteu en aportar-hi el vostre granet de sorra :)

Aquest és un bon exemple de servei dirigit a la ciutadania ofertat per la iniciativa privada, és a dir, no sempre tots els serveis públics (en aquest cas de l'àmbit de la salut) han de ser gestionats per l'administració pública.

És un bon exemple d'un còctel molt interessant: emprenedoria més tecnologies de la informació més utilitat.

Un exemple a seguir!

Enllaços relacionats:

SocialDiabetes.
Captació de fons pel desenvolupament de SocialDiabetes. Plataforma Lánzanos.
Social Diabetes, con Víctor Bautista y Dídac Mauricio. Ricard Espelt.
What is #TheProject? The search for happiness... Marc Garriga.

Què necessitem respecte a #RISP #OpenData?, la meva participació a #DAElocal_ES

2011-12-11T23:46:00.001+01:00

Aquest post només està disponible en castellà:

¿Qué necesitamos respecto a #RISP #OpenData?, mi participación en #DAElocal_ES

Mapes generats a partir de l'ús de serveis...

2011-12-09T07:57:00.001+01:00

Aquest post només està disponible en castellà.

Mapas generados a partir del uso de servicios...

La transparència informativa és el teu dret a saber

2011-11-28T08:18:00.002+01:00

Aquest post només està disponible en castellà:

La transparencia informativa es tu derecho a saber

De nou, Barcelona torna a liderar la innovació urbanística (#SmartCityExpo)

2011-11-27T02:00:00.000+01:00

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El 1860 l'enginyer Ildefons Cerdà va presentar el que ell va anomenar "Proyecto de Reforma y Ensache de la ciudad de Barcelona", més conegut com Pla Cerdà.

Un pla que, com el seu nom indica, tenia per objectiu permetre el creixement urbanístic de la ciutat de Barcelona més enllà de les muralles que l'havien oprimit durant molt temps.

(Feu click a la imatge per veure-la més gran)

Tot i que aquest pla inicialment no va ser acceptat per l'Ajuntament de Barcelona, amb el temps ha esdevingut un dels trets identitaris més importants de la ciutat i, de fet, molts consideren a Ildefons Cerdà com un dels principals urbanistes moderns.

L'aplicació d'aquest pla s'ha realitzat al llarg d'aquests darrers 150 anys, els grans canvis urbanístics fruit de la XXV Olímpiada i del Fòrum de les Cultures van permetre portar la idea inicial de Cerdà fins al mar i fins a llevant.

Aquest període tant llarg d'aplicació permet copsar l'extraordinària complexitat d'aquest pla urbanístic, a més, és un pla tant avançat a l'època que s'ha integrat perfectament als importants i revolucionaris canvis socials que hem tingut en aquest segle i mig... especialment en qüestions de transport.

Crec que no cal recordar que a l'any 1860 no hi havia vehicles motoritzats, i la primera línia de tren de Barcelona (fins a Mataró) tot just tenia 12 anys.

Per tant, es pot afirmar amb rotunditat que Ildefons Cerdà va idear un pla urbanístic tant avançat, tant innovador, que ha sobreviscut als radicals canvis que ha experimentat Barcelona.

Gràcies al Pla Cerdà, amb idees tant senzilles i innovadores com les illes de cases ortogonals, i a d'altres iniciatives, la ciutat de Barcelona és un referent mundial en planificació urbanística.

(Feu click a la imatge per veure-la més gran)

Però potser ara, en ple segle XXI, sí que podem començar a afirmar que el Pla Cerdà ja no dóna més de si, cal repensar l'urbanisme de les ciutats tenint en compte els extraordinaris reptes que tenen actualment les ciutats (per exemple, segons dades de l'ONU, a finals de 2009 per primera vegada la població mundial resident en ciutats va ser superior a la resident en àrees rurals, i la tendència és seguir augmentant la població urbana).

Ara la planificació urbanística forma part d'un concepte molt més gran, un concepte on s'hi barregen moltes disciplines: la gestió energètica, la gestió dels residus, la sostenibilitat, el medi ambient, la redifinició de les administracions públiques, el nou rol de la ciutadania, les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), la mobilitat, el finançament, etc.

Aquest concepte s'ha batejat com SmartCity (personalment no m'entusiasme aquest nom, però reconec que és el que més s'utilitza).

La setmana que ve se celebrarà a Barcelona la primera edició de l'SmartCityExpo, un congrés - més una zona d'exposició - internacional de quatre dies de durada amb la participació dels millors experts i empreses mundials en aquest àmbit.

Per tant, Barcelona torna a liderar la innovació en l'urbanisme, ara però, vol anar més enllà, Barcelona vol liderar la innovació en la gestió de les ciutats.

Us perdreu aquest congrés?, jo no :)

Enllaços relacionats:

SmartCityExpo. Fira de Barcelona.
SmartCity. Wikipedia.
Pla Cerdà. Viquipèdia.
Ildefons Cerdà. Viquipèdia.
Smart Fun Cities. Marc Garriga.

Com aconseguir que es reutilitzi més la informació del sector públic, #RISP (#OpenData)

2011-11-23T08:22:00.001+01:00

Aquest post només està disponible en castellà:

Cómo conseguir que se reutilice más la información del sector público, #RISP (#OpenData).

'#OpenData. Oportunitats generades amb l'obertura de dades públiques.' Jornada organitzada per AENTEG.

2011-11-20T23:23:00.012+01:00

El passat dimecres 23 de novembre vaig estar en una jornada realitzada a Girona per difondre l'obertura de dades:

OpenData. Oportunitats generades amb l'obertura de dades públiques.

Va estar organitzada per AENTEG, l'Associació d'Empreses de Noves Tecnologies de l'àmbit de Girona.

L'acte va reunir a representants del projecte de Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya (Jordi Graells i Miquel Torregrosa), dos del projecte OpenData BCN de l'Ajuntament de Barcelona (Lluís Sanz i jo mateix) i un de l'empresa Nexus Geografics (Lluís Tartera).

Els representats de la Generalitat van explicar el concepte d'obertura de dades i òbviament van explicar el seu servei Dades Obertes, així com també aspectes tècnics associats. Aquí podeu consultar la seva presentació.

Des de l'Ajuntament de Barcelona ens vam centrar més en l'aspecte empresarial de l'obertura de dades, volíem convèncer al públic (bona part eren empresaris) dels "beneficis" d'aventurar-se a utilitzar les dades obertes, especialment com a complement del seu negoci, no tant per intentar buscar una idea feliç basada 100% només en OpenData. Aquí teniu disponible la presentació que vam mostrar, està plena d'exemples de serveis que utilitzen dades obertes.

També vam aprofitar per enllaçar el concepte OpenData amb el concepte SmartCity (aprofitant la realització de l'SmartCityExpo). Creïem que els serveis SmartCity produïran moltíssimes dades i, a més, en temps real, aquestes són un tipus de dades molt interessants per a ser obertes.

En l'interessant debat que es va generar al final de l'acte van aparèixer interessants comentaris, com per exemple el d'una empresa que realitza controls de plagues (d'insectes, de rates, etc). Van explicar que els hi aniria molt bé poder disposar del volum de queixes, el seu tipus i la seva ubicació de cara a focalitzar-se només en aquelles zones on potencialment tenen mercat.

Va ser una experiència prou enriquidora donat que vam compartir un interessant debat entre els que estem al costat de l'oferta de dades obertes amb els que estan, o estaran, al costat de la demanda, mantenir un contacte fluid entra ambdós "costats" és bàsic pel futur de la reutilització de les dades obertes.

Enllaços relacionats:

OpenData. Oportunitats generades amb l'obertura de dades públiques. AENTEG.
AENTEG, l'Associació d'Empreses de Noves Tecnologies de l'àmbit de Girona.
Dades Obertes a Catalunya. Presentació de la Generalitat de Catalunya.
Projecte d'Obertura de Dades Públiques de l'Ajuntament de Barcelona, "OpenData BCN". Presentació de l'Ajuntament de Barcelona.
SmartCityExpo. Fira de Barcelona.

La imatge de Lluís Sanz presentant és propietat de AENTEG, l'he obtinguda d'aquí.

Programa de Benvinguda a Barcelona en anglès

2011-11-17T17:00:00.000+01:00

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Després d'uns mesos en desenvolupament, ahir es va posar en marxa el Programa de Benvinguda a Barcelona en idioma anglès.

Tal com us vaig comentar fa 2 anys, el Programa de Benvinguda a Barcelona (anteriorment conegut com 'Benvingut a Barcelona') és una agrupació de tràmits i serveis que resol en un sol tràmit les demandes i necessitats més habituals de les persones que s’empadronen de nou a la ciutat, així com de les que canvien de domicili.

És a dir, de cop, es poden arribar a realitzar fins a 13 tràmits o serveis diferents.

Aquest programa respon a una idea diferent d'oferir serveis públics, es tracta de ser proactius i no només reactius. Fixeu-vos que el ciutadà ve a nosaltres - en qualsevol dels tres principals canals de tramitació: presencial, telefònic o via web - a empadronar-se de nou a la ciutat o a canviar de domicili dins de la mateixa ciutat.

És a dir, el ciutadà ve per fer un tràmit (obligatori), l'Administració li facilita la realització d'aquest tràmit i, a més, li suggereix i facilita la realització d'altres tràmits que estan estretament relacionats a aquest fet vital. Per tant, l'Administració és proactiva (sense que ningú li obligui a ser-ho).

No es tracta de fer més tràmits sinó de simplificar i facilitar la tramitació d'aquells que el ciutadà necessita fer.

No es tracta de fer una sèrie de tràmits un darrera l'altre, es tracta de personalitzar i facilitar la introducció d'informació que es demana a cada tràmit, així doncs, les dades bàsiques s'introdueixen només una vegada i es comparteixen de tràmit a tràmit.

No es tracta de fer només els tràmits de l'Ajuntament de Barcelona, la idea és fer aquells tràmits relacionats amb un canvi de padró, amb independència de si són de l'Ajuntament o no, (és cert que encara hi ha tràmits a integrar, com per exemple, el canvi de metge de capçalera, però també és cert que se n'han integrat d'altres com demanar cita per escolaritzar els nens o la sol·licitud d'un carnet per utilitzar les biblioteques públiques).

La novetat d'ahir és l'oferiment d'aquest servei en anglès (fins ara s'oferia en català i castellà).

Això és en el marc del programa 'Do it in BCN' de captació de talent estranger.

Els responsables d'aquest programa van adonar-se que el programa de Benvinguda era una excel·lent eina per ajudar a una ràpida integració d'aquest col·lectiu estranger, un dels principals problemes que tenen aquestes persones, (cal tenir en compte que el programa 'Do it in BCN' capta persones de tot arreu del món, per tant, poden venir gent amb cultures, formes de ser, formes d'actuar molt diferents a les nostres).

Sincerament crec que aquesta forma de fer administració electrònica és molt encertada donat que està pensada des del punt de vista del ciutadà, és a dir li facilites la vida, que, en el fons, és del que es tracta, no?

Enllaços relacionats:

Programa de Benvinguda a Barcelona.
Programa Do it in BCN.
Projecte 'Benvingut a Barcelona', Marc Garriga.
KickOff del projecte 'Benvingut a Barcelona', Marc Garriga.

Propers esdeveniments (a Espanya) relacionats amb #OpenData

2011-11-16T07:30:00.000+01:00

Aquest post només està disponible en castellà:

Próximos eventos (en España) relacionados con #OpenData

Reflexions sobre l’estat del moviment #OpenData

2011-10-27T22:50:00.012+02:00

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Abans d’ahir, gràcies al Ton Zijlstra i a la iniciativa EPSI Platform, vaig arribar a aquest post del David Eaves (a qui vaig conèixer en el II Congreso Internacional de la Ciudadanía Digital, a Sant Sebastià).

El post de David Eaves resumeix la situació actual del moviment OpenData i, també, comenta el que per ell són els principals reptes de futur. De fet, va fer aquest “exercici” per presentar-lo com a ponència en el Open Government Data Camp 2011 (#OGDCamp), el principal esdeveniment d’àmbit internacional sobre obertura de dades , (que es va celebrar la setmana passada a Varsòvia, Polònia).

Eaves opina - i jo també hi estic plenament d’acord - que el moviment OpenData està en un punt d’inflexió, hem passat d’una primera fase mantinguda essencialment per l’activisme a una segona fase en que comença a estar en l’agenda de molts governs locals, regionals i estatals.

Encara queda molt per fer, moltíssim, però també és cert que en aquest moviment hi comença a haver gent no activista, gent que treballa per obrir dades com una feina més... i això és positiu, si només ens quedem amb l’àmbit activista no creixerà ni arribarà a tota la societat.

Eaves exposa els èxits aconseguits enguany (2011):

S’han creat molts nous portals que proporcionen dades obertes; actualment hi ha més de 120 (segons la Fundación CTIC). Eaves proporciona un enllaç al mapa generat per l’Open Knowledge Foundation com a demostració d’aquesta explosió de nous serveis OpenData, tanmateix opino que aquest mapa és clarament millorable donat no està al dia (el “meu estimat” OpenData BCN no hi és, i això que està en línia des del 28 de març de 2011). Personalment m’agrada més el recull que manté la Fundación CTIC, està més actualitzat. No obstant, reconec que d’aquí a poc temps, amb la constant creació de nous portals, aquest tipus de mapes ja no tindran sentit, d’aquí a poc serà més fàcil dir quina Administració no té Portal OpenData :)

Imatge actual del mapa de Portals OpenData mantingut per la Fundación CTIC

Una millor comprensió de què són les dades obertes. Fa uns mesos vaig escriure un post on explicava el que, per mi, eren els principals frens en l’extensió dels serveis OpenData. De tots, el principal impediment és - crec que encara és així - el desconeixement de què és, i què implica, l’obertura de dades. Comparteixo amb el David Eaves que cada cop es coneix més el concepte OpenData, se’n parla a més llocs que abans i comença a estar present en les agendes dels governs. No obstant, encara és absolutament desconegut per la societat no especialitzada, i aquest és un gran handicap, donat que en l’actual període de crisi sense una demanda explícita de la societat és difícil que els directius públics es posin a obrir dades.
S’ha començat a utilitzar les dades obertes: s’ha experimentat, s’han creat serveis, s’han creat empreses especialitzades, etc. Fins i tot Eaves comenta el cas de Manchester, on es calcula que a l’obrir les dades s’han estalviat 8,5 milions de lliures a l’any. És cert que realment es comencen a utilitzar les dades, però encara queda molt camí per a que sigui un “fet habitual” l’ús de dades obertes per part de les empreses, a més, el càlcul del retorn de la inversió no és tant fàcil com sembla indicar aquest post sobre la iniciativa de Manchester (aquest és un dels altres impediments que en vaig parlar al post que us comentava abans: com quantificar l'OpenData?).

Tot i aquests èxits, l’obertura de dades tot just està a l’inici del seu (llarg?) camí, per tant, el seu impacte en la societat segueix sent molt limitat

Eaves explica que estem en un punt d’inflexió. L’obertura de dades no pot resoldre l’actual crisi econòmica i de la societat industrial, però sí que forma part de la solució d'aquests problemes, especialment si tenim en compte que es tracta de posar el flux lliure de la informació al centre de les accions de les administracions, tot ha de pivotar respecte l’OpenData, és una manera de ser, una manera d’actuar.

A més, cal tenir en compte que ara l’OpenData ja no és un tema exclòs de les agendes dels governs, molts ja ho tenen en compte. Per tant, ara cal seguir reivindicant però també construint, no podem defugir la nostra responsabilitat fruit del nostre coneixement en aquest tema, hem estat molt temps demanant la situació actual, actuem en conseqüència.

Segons Eaves hi ha tres grans reptes que amenacen el futur de l’obertura de dades:

Obrir les dades no és un mer tràmit. Molts governs veuen els processos d’obertura de dades com una qüestió estrictament de compliment de transparència, és molt més que això. Les administracions cal que entenguin que són organitzacions que gestionen dades i que aquestes han d’estar gestionades amb el mateix rigor que gestionen d’altres béns materials, com per exemple les carreteres. La plataforma de dades obertes no només ha de ser útil per la societat, també ho ha de ser per la pròpia administració. Només així aconseguirem que no es tanqui aquest servei per motius econòmics o d’altre índole.
Harmonització. Com deiem al principi, actualment hi ha molts portals OpenData, i més que n’hi haurà. Tanmateix, el nombre de portals oberts no és el més important, el que realment compta és que aquests portals ofereixin dades harmonitzades amb la resta de portals. És a dir, que no convertim cada portal en una sitja independent de la resta. Cal establir acords per obrir un mínim conjunt de dades i en els mateixos formats, només així aconseguirem que es puguin extreure valor que vagi més enllà de les fronteres de cada administració. Per aquest motiu, Eaves demana que deixem de fer mapes amb els portals OpenData i, en canvi, comencem a fer mapes indicant datasets harmonitzats entre diferents iniciatives d’obertura de dades. En la darrera jornada #SpainESData organitzada pel Proyecto Aporta vaig tenir el plaer de moderar la darrera de les taules de debat on, entre d’altres qüestions, es va parlar d’aquesta necessària harmonització.
Ampliació del moviment OpenData. Tot i els èxits aconseguits, estem lluny de tenir la suficient massa crítica com per poder afirmar que té el futur assegurat. De fet, jo mateix he dit vàries vegades que aquest moviment encara és massa endogàmic, cada cop que s’organitza un acte relacionat amb l’obertura de dades conec com a mínim el 75% de les persones presents. Cal obrir el moviment a nova gent, a noves empreses, el dia que les grans empreses TIC s’involucrin en l’OpenData segurament s’haurà assolit aquest llindar mínim per garantir el futur.

A part d’aquests reptes personalment n’hi afegeixo dos més.

Compromís de les administracions públiques en els serveis OpenData.
Obertura de dades en temps real.

Des d’un punt de vista empresarial, és a dir, obrint les dades públiques pensant en les empreses que vulguin crear valor a partir d’elles, cal tenir en compte un dels principals punts dèbils de tot procés OpenData: actualment l’Administració no està obligada a seguir proporcionant aquestes dades en la periodicitat i en el format actuals.

Cal un compromís explícit de les administracions públiques que doni la suficient garantia als empresaris per invertir en la creació de serveis, si no és així, difícilment passarem dels serveis anecdòtics o molt senzills.

En aquest sentit cal destacar l’aprovació el divendres passat del Reial Decret per el qual es desenvolupa la llei de reutilització de la informació pública a l’Administració General de l’Estat. Entre d’altres resultats, aquest Reial Decret dóna més facilitats i garanties als reutilitzadors de la informació, (per cert, un Reial Decret on molts hi vam participar).

I, seguint en la visió empresarial, el segon repte és proporcionar aquelles dades que realment necessiten les empreses.

És cert que hi ha moltes temàtiques, molta diversitat de dades i empreses amb necessitats informatives molt diferents. Però crec que no m’equivoco gaire si afirmo que, en general, les dades més interessants, de cara a treure’n un servei lucratiu, són les dinàmiques, les dades de rabiosa actualitat com per exemple, el trànsit, l’ocupació d’aparcaments, el nivell de contaminació, etc.

Les dades que són més estàtiques, com per exemple les estadístiques, són també necessàries, però com a base per complementar les proporcionades en temps real.

En aquest cas el repte de les administracions és poder obrir aquestes dades que s'han d'oferir pràcticament en temps real (o actualitzades molt sovint) tot mantenint la qualitat exigible en qualsevol servei OpenData.

D’altra banda, també és important mantenir una comunicació constant amb les empreses, de cara a poder conèixer de primera mà quina informació necessiten i com.

Ha arribat el moment de demostrar que l'enorme potencial de l'obertura de dades és real.

Enllaços relacionats:

The State of Open Data 2011. David Eaves.
Open Government Data Camp 2011 (#OGDCamp). Open Knowledge Foundation.
The State of Open Data 2011. David Eaves a EPSI Platform.
Presentació del Projecte d'Obertura de Dades Públiques de l'Ajuntament de Barcelona (OpenData BCN) en el #CICD. Marc Garriga.
II Congreso Internacional de la Ciudadanía Digital.
Servei OpenData BCN. Ajuntament de Barcelona.
Public Dataset Catalogs Faceted Browser. Fundación CTIC.
Greater Manchester - Open Data City. Open Knowledge Foundation Blog.
Principals impediments al desplegament i extensió d’iniciatives OpenData. Marc Garriga.
Jornada #SpainESData. Proyecto Aporta.
El Gobierno aprueba un Real Decreto que promueve la apertura y reutilización de datos públicos del sector público estatal. Proyecto Aporta.
Propuestas recibidas al Borrador del Real Decreto por el que se desarrolla la Ley 37/2007 de reutilización de la información del sector público (RISP). Marc Garriga.
Informació del sector públic. De les sitges administratives a la vida real. Marc Garriga a la Revista Boletic.
OpenData: comencem la segona fase?. Marc Garriga.

XiP03: Tal dia farà un any... Primer aniversari de la XiP

2011-10-19T00:45:00.006+02:00

(Aquí tenéis la versión en español de este post)

Aquesta tarda he estat redactant un post - amb l'ajut d'altres membres de la XiP - per celebrar el primer any de la Xarxa d'Innovació Pública, us el transcric tot seguit:

En català tenim un expressió que indica indiferència envers un fet o que s’hi dóna poca importància: “tal dia farà un any”.

Però en aquest cas, estem just en la situació contrària. La Xarxa d’Innovació Pública celebra avui el seu primer any, orgullosa d’haver arribat a on és ara però, també, anhelant amb força seguir creixent per esdevenir allò pel qual va ser creada: ser un referent en la renovació de l’administració pública.

Rememorem com va començar… com dèiem, va ser ara just fa un any, en un lloc de Barcelona ens vàrem trobar un grup de professionals de l’àmbit públic que volíem, i encara volem, renovar l’Administració pública tot reforçant-la com a garant de l’Estat del Benestar.

El nostre principal objectiu va ser, i ho segueix sent, aportar el nostre coneixement per innovar en els serveis públics que l’Administració ofereix a la societat.

De fet, en el nostre Manifest deixem clar que és precisament ara el millor moment per fer aquesta innovació, és ara, en plena crisi econòmica i de valors, quan més cal renovar el sector públic amb l’objectiu final de facilitar la vida als ciutadans, que en el fons és del que es tracta.

Som molts els que estem vinculats – de diverses maneres – amb el sector públic, molts que creiem que l’Administració ha de trencar amb la relació asimètrica que històricament ha tingut amb el ciutadà. No en va, creiem que ja ha arribat l’hora de posar el ciutadà en el centre de les polítiques i les accions de l’Administració.

Formem un grup de persones inquietes, persones que aporten les seves idees, els seus coneixements per treballar col·laborativament per fer una administració pública millor, en el sentit més ampli de la paraula. Creiem fermament que calia fer aquest pas.

En aquest any hem definit uns objectius principals:

Canviar la manera de treballar de l’Administració Pública i fomentar la participació ciutadana.
Facilitar la vida a la ciutadania.
Ser líders d’opinió internament (de l’Administració) i externament, creiem que hi ha molt desconeixement de la societat vers el sector públic.

No són objectius gens menyspreables… la veritat és que no ens falta gens d’ambició!

En aquest temps hem compartit coneixement, hem treballat per assentar les bases sòlides de la XIP, hem creat un Manifest, hem generat debat, hem monitoritzat la xarxa, hem traduït un llibre i, sobretot, ens hem conegut i ens ho hem passat d’allò més bé.

Per a la producció efectiva de resultats ens hem organitzat en diferents grups en funció de la temàtica en la que ens centrem, així tenim:

.CAT: Grup centrat en els usos lingüístics en els entorns digitals de l’Administració.

.COM: Grup centrat en la relació entre ciutadania i Administració, com millorar aquesta relació de cara a obtenir uns millors serveis públics.

.EDU: Grup centrat en la gestió del coneixement, en la formació del personal públic, en el foment de les comunitats d’aprenentatge, etc.

.GOV: Grup centrat en temes relacionats amb l’administració electrònica (eGov), l’administració oberta (oGov), l’obertura de dades (OpenData), la gestió de les propietats intel·lectuals, la gestió intel·ligent de les ciutats (SmartCity), etc.

.NET: Grup centrat en les estratègies per difondre les TIC a l’Administració, la cultura i les plataformes per treballar col·laborativament a l’Administració, etc.

.ORG: Grup centrat en els nous models organitzatius, en l’alfabetització digital, en els models de treball transversal (intra i extra Administració), etc.

També hem anant incorporant gent d’arreu de Catalunya. Qualsevol persona pot ser membre de la XIP, només cal estar vinculat amb el sector públic i acceptar una carta de compromisos.

Un fet destacable de la breu història de la XIP va ser la seva presentació en el marc de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, el passat dimarts 14 de juny, aprofitant la presentació de la versió catalana del llibre INprenedors.

La XIP ja porta un any i és en aquest mes d’octubre quan la majoria dels grups de treball estan començant a ser 100% operatius, per tant, en breu la producció de coneixement per part de la XIP es farà més palesa de cara a la societat.

Tot és possible i tot està per fer… Ens hi acompanyes?

Enllaços relacionats:

Versió en castellà d'aquest post.

La fotografia inicial del post és: one is the loneliest number, de la galeria de Flickr d’horizontal.integration.
La resta de fotografies són propietat de la XiP sota llicència CC.

Smart Fun Cities

2011-09-20T22:01:00.001+02:00

Aquest post només està disponible en castellà:

Smart Fun Cities.

Política rebutjada? (Col·laboració a Gutiérrez Comunicación)

2011-09-07T23:51:00.005+02:00

Aquest post només està disponible en castellà:

¿Política rechazada? (Colaboración en Gutiérrez Comunicación)

L'ús de la publicitat pot resultar ser un bon complement econòmic, especialment en aquests temps tant difícils pel sector públic...

2011-09-05T00:17:00.014+02:00

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

A aquestes alçades de la pel·lícula crec que no cal entrar en detalls sobre la crisi econòmica que estem patint; qui més qui menys n'està afectat, molts han perdut la feina, d'altres han vist retallat el seu sou, fins i tot hi ha qui creu que tot se n'anirà en orris.

A tots ens està afectant, especialment per les retallades en el sector públic, amb especial incidència en àrees crítiques com són la salut, l'educació o els serveis socials, entre d'altres.

No entraré en jutjar la necessitat d'aquestes retallades, sóc dels que pensa que si realment entren menys diners a la caixa, és lògic que s'hagi de gastar menys, això és indubtable...

Un altre tema és, al meu entendre, la mala comunicació que han fet la majoria d'administracions per explicar la retallada en serveis, en molts casos segueixen tractant al ciutadà com si aquest no fos prou madur com per entendre la situació, no entenc que en aquesta situació no es faci un exercici real de transparència informativa, si més no, com a mínim en les dades econòmiques.

Tanmateix, com us deia, no vull entrar en debatre això, del que m'agradaria parlar és de la poca creativitat a l'hora d'encarar la situació.

(un bon exemple de creativitat publicitària)

És probable que la situació sigui tant greu que no es pugui fer res més que retallar arreu... no ho sé, per desgràcia no tinc accés a suficient dades com per tenir-ne una opinió clara, (com us deia, manca un procés de transparència informativa).

No obstant, trobo a faltar creativitat en aquesta situació tant greu... per exemple, per què el sector públic no s'aprofita més de la publicitat?

No vull frivolitzar amb qüestions delicades, però, per exemple, per què no reproduïm algunes iniciatives del món de l'esport (un món amb una alta penetració de la publicitat).

Podríem tenir l'Hospital Bayer Vall d'Hebrón de Barcelona o l'Hospital Novartis La Paz de Madrid. O els metges/infermeres podríen portar publicitat a les seves bates...

Sempre que es compleixi el codi ètic i que la publicitat no vagi en contra dels criteris de salut (és a dir, no s'acceptaria un Hospital Marlboro La Fe de València), no veig quin problema hi pot haver.

Per descomptat, prefereixo que el meu metge em segueixi atenent, encara que sigui amb una bata amb publicitat de Frenadol, que no pas que em quedi sense metge, o que hagi de fer molts quilòmetres i/o molta espera per poder rebre assistència sanitària.

De fet, el sector públic ja fa molts anys que utilitza la publicitat provinent d'empreses privades, però en la majoria de casos es tracta de patrocinis per activitats, sovint efímeres, com per exemple els actes culturals. El que aquí exposo és aprofitar-se d'aspectes tangibles perdurables en el temps - com per exemple els immobles - per treure'n un benefici econòmic.

Evidentment això també és aplicable a d'altres àmbits del sector públic, per exemple, acabo de fer una ullada a més de 50 llocs web de ciutats de tot el món, (només he estat mirant les seves pàgines principals). En la majoria de casos hi apareix, en més o menys mesura, publicitat, però aquesta és sempre d'organitzacions públiques (o privades) totes elles vinculades a l'administració municipal.

En cap cas hi apareix publicitat que em suggereixi que l'Administració hagi cobrat una quantitat de diners per l'anunci.

Per què no pot aparèixer publicitat als webs de les administracions públiques?

Podria ser publicitat a canvi de diners ("Nou Seat Exeo, la berlina més esperada"), o publicitat a canvi de productes ("Aquesta web funciona gràcies a la cessió gratuïta del gestor de base de dades d'Oracle").

Com en el cas de la sanitat que us comentava abans, caldria fer un codi per deixar clar quin tipus d'empreses s'hi podrien anunciar i quin tipus d'anuncis s'hi podrien publicitar; en tot cas, i tenint en compte la potencialitat del canal web, cal tenir en compte que es podrien obtenir dades estadístiques que ajudarien a controlar millor l'evolució de la publicitat en aquest canal.

Certament, una manera d'equilibrir els pressupostos públics és reduïnt despeses, una altra manera és augmentant els ingressos.

En ambdós casos cal ser creatiu, l'ús de la publicitat pot resultar ser un bon complement, especialment en aquests temps tant difícils pel sector públic...

Enllaços relacionats:

De por qué todo puede irse al carajo. Dashiell.
Economía transparente. Antoni Gutiérrez-Rubí.
La transparència és el millor desinfectant... Marc Garriga.
Webs municipals: del model Yahoo! al model Google. Marc Garriga.

La imatge de la samarreta del FCBarcelona l'he obtinguda del web oficial d'aquest club.
La imatge de la publicitat en el rotlle de paper de vàter l'he obtinguda d'aquí.

Debat sobre el Govern Obert (#oGov) a Gov in the Lab

2011-09-02T17:08:00.000+02:00

Aquest post només està disponible en castellà:

Debate acerca del Gobierno Abierto (#oGov) en Gov in the Lab