divendres, 5 agost de 2011

Curs d'estiu sobre Govern Obert a la Universitat Ramon Llull, Igualada.

El passat dimecres 13 de juliol vaig participar en el curs "Política 2.0: estratègia i comunicació en xarxa" organitzat per la Universitat Ramon Llull en el marc de 15a Universitat d'Estiu.

Vaig tenir el plaer de ser un dels ponents d'aquest curs, conjuntament amb el Ricard Espelt, l'Albert Medran i la Gemma Urgell.

La meva part va ser explicar - durant 4 hores - el concepte de Govern Obert.

Tot seguit us adjunto la meva presentació i les anotacions que tenia en cada diapositiva.

Tingueu en compte que el resultat és força llarg, són 100 diapositives, ho vaig explicar en 4 hores!

D'altra banda, vaig preparar el curs tenint en compte que era un curs d'estiu, és a dir, més que explicar i resoldre dubtes sobre determinats conceptes, (que també ho vaig fer), el que vaig intentar és sobretot despertar la curiositat dels alumnes, oferir-los moltes lectures adicionals (inclosos llibres). Estem a l'estiu i probablement és el millor moment per abstraure's de l'stress diari per tranquilament aprofundir en allò que ens interessa.



"Govern Obert (oGov)"

Diapositiva #1:
Presentació de la ponència.



Diapositiva #2:

Comencem aquesta curs explicant una faula, bé, de fet, és una història real relacionada amb la ciutat de Bruges (Bèlgica).

Després d’un greu període de pluges (1.134), la ciutat de Bruges va tenir, per primera vegada, un canal de sortida (navegable) fins al mar.

Aquest fet va provocar que la ciutat de Bruges prosperés moltíssim a nivell econòmic.

Tot i que no tenien cap recurs natural “especial”, la vocació comercial unida a la recent nova comunicació (fluvial) va provocar aquest creixement econòmic; creixement que va fer que en el segle XIV Bruges fos el principal port entre l’Europa Occidental i el Mediterrani.

Mica en mica d’altres col·lectius van anar també a Bruges: intel·lectuals, artesans, noblesa, reialesa... La ciutat estava en plena ebullició.

De fet, la ciutat va arribar fins als 45.000 habitants (per aquell moment Londres no tenia ni la meitat d’aquesta xifra).

Prosperitat, dinamisme, cultura... Eren les “etiquetes” que llavors se li assignava a Bruges. De fet, si haguéssim nascut en aquells anys, sens dubte que voldríem viure en aquella ciutat, era la crème de la crème.

Fins i tot la ciutat era capaç de superar les contínues disputes que hi havia en aquella época. La ciutat va canviar de mans en nombroses ocasions sense que això afectés al seu pròsper desenvolupament.

Però cap a finals del segle XV, principis del segle XVI, el canal de comunicació fluvial es va començar a assecar-se, els governs que estaven més preocupats per disputar-se la ciutat no van fer res per solucionar aquest problema... Fins que en poc temps la majoria de vaixells ja no hi podien navegar.

En poc temps la ciutat va entrar en una profunda decadència en benefici d’Anvers.

Cap al 1850 Bruges era la ciutat més pobre de tot Bèlgica.

Avui Bruges viu, en bona part, del fet d’haver-se mantingut inalterable els últims 5 segles, el seu casc urbà és tot com si fos un decorat.

Diapositiva #3:

Quines lliçons en treiem d'aquest cas?
  1. S’ha d’estar connectat, abans era fluvialment, ara és mitjançant les TIC.
  2. S’ha d’estar obert al món. Bruges no tenia cap recurs interessant, per això va entendre que el millor que podia fer era escoltar i fer d’intermediari entre aquells que sí que tenien recursos: Anglaterra, Escòcia, Normandia, Gascunya, Venècia, etc.
  3. Bruges va entendre que l’important no és tenir sinó enllaçar, va establir (i mantenir) unes potents xarxes de comerciants, d’artesans, etc.
  4. Bruges va esdevenir un important pol atractiu de talent, això va provocar que es retroalimentés i, per tant, que la ciutat encara fos més atractiva, el talent va ser, és i serà, sinònim de creixement, de prosperitat. De fet, en l’actual Societat del Coneixement, el talent és el bé més preuat, és el que cerquen les organitzacions.
  5. El control és important... Però, en general, no és crític, si la resta funciona el govern no afecta, això és el que li va passar a Bruges: el veritable poder està en mans de les xarxes de comerciants, banquers, artesans, etc.
Estem en la mateixa situació que Bruges?, se’ns està assecant el nostre canal fluvial?, som capaços de veure-ho? o estem condemnats a repetir aquest error històric?

Què en penseu?

[Teniu més detalls sobre aquesta història en aquest excel·lent post de l'Alberto Ortiz.]

Diapositiva #4
:

Aquests són els objectius d'aquest curs:
  • Situar-nos en el context actual.
  • Explicar el concepte de Govern Obert (oGov), quins són els seus principals eixos, per què és necessari en el context actual.
  • Explicar amb més detall un dels 3 eixos de l’oGov: l’obertura de dades (OpenData), quins motius la justifiquen, quins impediments té, quina és la situació actual i quins reptes de futur té (opinió personal).
  • Mostrar exemples de govern obert i de reutilització d’información pública oberta.
Diapositiva #5:

La societat està canviant...

Millor dit, el paradigma social està canviant.

Estem passant d’una Societat Industrial a una Societat en Xarxa, la Societat del Coneixement.

Això què implica? Canvis en les “regles del joc”.

Molts canvis i, a més, cada cop són més ràpids aquests canvis: la incertesa forma part d’aquesta nova Societat, hem d’aprendre a conviure amb ella.

Com és lògic, un nou paradigma social comporta molts canvis per les persones. A més, l’alta velocitat d’aquests canvis és una de les característiques d’aquesta nova societat on tot va molt ràpid.

Canvis en tots els sentits. Per exemple, hi ha importants canvis en les regles de comunicació: Ara les minories poden propugnar llur idees de forma massiva a un cost pràcticament zero.

Dues entrevistes per reflexionar-hi:
Diapositiva #6:

Canvis en l’educació.

Ja no necessitem tenir una formació en el treball orientada per disciplines; ara el que ens falta és una formació multidisciplinar, diversificada, flexible, contínua i adaptada a les característiques de cada alumne/a. Tingueu en compte que molt probablement els nostres joves acabaran fent unes professions que actualment desconeixem totalment.

Per exemple, jo vaig començar la carrera d’Informàtica quan no es parlava, gairebé, de la tecnologia Web; en canvi, quan vaig acabar la carrera ja estava clar que bona part del futur de les TIC passava pel Web.

Us recomano que us mireu aquest vídeo, entendreu què és el que vull dir.

També us recomano aquesta xerrada de Sir Ken Robinson amb aquest provocador títol: les escoles maten la creativitat?.

O aquesta altra breu entrevista a Joichi Ito, director del Media Lab del MIT.

Diapositiva #7:

Canvis en l'àmbit d'actuació.

A més, ara no estem aïllats, l’àmbit és global, tot el món.

Per tant, la competència també és mundial, el que passa a l’altra part del món ens afecta directament també a nosaltres, tots estem connectats i tots som interdependents... l’equilibri és molt fràgil i efímer.

Diapositiva #8:

Canvis en l'origen/gestió del poder.

El poder ara no prové del lloc que ocupes (jerarquia) sinó de la meritocràcia, del teu talent.

En una societat on la búsqueda de informació ja està resolta, el problema és saber què fer amb aquesta informació, com convertir-la en coneixement, com saber triar el gra de la palla i transformar-la en valor (això només ho podem aconseguir amb talent), i a mesura que ho fem aconseguirem ser reconeguts, tenir reputació... Una reputació que estarà basada en els nostres mèrits: meritocràcia.

Tal com es comenta en un dels articles de la Xarxa d'Innovació Pública:
En la distribució de la informació, fins ara l’esforç es destinava a trobar la informació: això ha canviat radicalment. Obtenir informació ara és molt senzill, la complexitat rau a obtenir coneixement a partir d’aquesta informació. A més, la tendència és compartir el coneixement, el coneixement és global, compartit i transferit entre tothom. Fins i tot hi ha qui parla de la filosofia del sharisme.
Diapositiva #9:

Un altre dels canvis és l’educació que hem rebut fins ara, aquesta està enfocada a tenir-ho tot controlat, a no assumir riscos. Però ara la situació és tot el contrari, la incertesa forma part dels fonaments de la nova societat del coneixement, per tant cal improvisar contínuament, el risc – l’error - existeix, i existirà, sempre, per tant, hem d’aprendre a gestionar-lo.

Si és el cas, és millor demanar disculpes per haver errat que no pas no fer res, l’immobilisme no s’accepta, l’error per haver-ho intentat sí.

Això és el que jo dic trystorming: provar, simular, arriscar-se...

Cal deixar clar que l’Administració no és Doña Perfecta, (ningú ho és), també té dret a equivocar-se, el que no pot fer és quedar-se quieta per no equivocar-se, això és el que no es pot fer!

Diapositiva #10:

Nous canvis en les regles en els negocis: Per exemple, el fenomen Google: oferir serveis a cost (directe) zero (es financien per d’altres vies indirectes, bàsicament per publicitat).

Google Earth i, sobretot, Google Maps i Google Analytics han afectat positivament i negativament a moltes empreses...

En tot cas, no hi ha cap dubte que aquestes eines han universalitzat els àmbits professionals als que fan referència.

Diapositiva #11:


Donat que ara ve l’estiu, us faré un seguit de recomanacions literàries :)

Començo per La innovación tecnológica y los paradigmas sociales” de Benjamín Suárez Arroyo.

És un llibre que parla de ciència, de tecnologia i com aquests conceptes ajuden a canviar el paradigma social en el que vivim.

En aquest sentit exposa que tot canvi de paradigma de societat és produït per una revolució (“cambio rápido y profundo de una cosa”), i que durant un cert temps coexisteixen dos paradigmes, fet que afegeix incertesa i tensió social fins que el vell paradigma desapareix.

Comenta que es necessita un fet extraordinari, excepcional, que provoqui un canvi de paradigma, (l'actual crisi econòmica potser és el fet extraordinari que ens mancava per a canviar de paradigma, és a dir, per desenvolupar plenament el paradigma de la societat del coneixement).

Us recomano que us el llegiu! (és curt i força amè).

Més informació en aquest post.

Diapositiva #12:

Més canvis... en aquest cas en l'àmbit de la política.

Darrerament tenim un context polític força “mogut” (per dir-ho suaument).

El moviment (anomenat dels ‘indignats’, del #15m) ha estat un seriós avís als governants, segurament el moviment civil més important dels darrers anys a Espanya.

Què en penseu?

Diapositiva #13:

Aquesta és una fotografía feta a l’acampada de Sevilla, (feta per David R. Jordan).

En ella es demana el Govern Obert i l’obertura de dades públiques (OpenData).

De fet, aquesta demanda és lògica, sobretot si tenim en compte les peticions del moviment #15m.

Un dels documents amb conclusions s’exposen els 3 principis que – segons aquest col·lectiu – haurien de ser les línies principals de les primeres accions que cal modificar:
  • Reforma de la llei electoral.
  • Democràcia participativa.
  • Intolerància a la corrupció i transparència governamental.
Els dos darrers estan íntimament lligats als conceptes de Govern Obert i de Dades Obertes.

Diapositiva #14:

De fet, hi ha un clar rebuig (i gairebé odi) de la ciutadania vers els polítics.

És bo que 1 de cada 4 catalans opinin que el principal problema que té actualment Catalunya és la política?

En teoria la política es va “inventar” per solucionar els problemes de la ciutadania, no hauria de ser una font de problemes.

Però realment és rebuig a la política?, o és rebuig als polítics, als partits polítics i a tot l’establishment polític?

Al cap i a la fí, el moviment #15m no és un moviment polític?

Diapositiva #15:

El rebuig és important!

Segons el baròmetre d'opinió de primavera de El Periódico (de l'any 2010) a la pregunta "Què li suggereix la paraula política?" un 70% de les respostes eren negatives: mentires, corrupció, interessos personals, líos, negatius, etc.

[Informació extreta de la presentació Parlamentos 2.0 d'Antoni Gutiérrez-Rubí]

Tenim un greu problema quan la ciutadania pensa això del col·lectiu de persones encarregar de dirigir els governs.

Què en penseu?, la gent està en contra dels polítics o en contra de la política?

O potser es tracta de fer política sense partits? Amb les TIC ara ja és possible...

Diapositiva #16:

A ningú no se li escapa que en aquests darrers temps estem vivint una revolució tecnològica brutal!

Un exemple, aquest comptador (no oficial) de Gary Hayes que deixa clar com s'està utilitzant les eines 2.0; les dades són per reflexionar-hi...


Primer amb l’aparició de la tecnologia web, però sobretot des de l’aparació del que s’anomena el Web 2.0, és a dir, la millora en la usabilitat de la tecnologia web que ha fet que aquesta fos universal, ara ja no cal tenir coneixements informàtics per poder publicar al web.

Aquest “petit” canvi té una immensa dimensió.

A més, tal com us deia abans, la implantació d’aquests canvis són cada cop més ràpids.

Un exemple: Google (creat el 1998), Blogger (1999), Flickr (2004), YouTube (2005), Twitter (2006)...

Personalment tots aquests serveis són indispensables per mi... I alguns no tenen ni 5 anys! :)

Diapositiva #17:

Per si no creieu l'importància de les anomenades "noves tecnologies", recentment (principis de juny) l’ONU va decidir que l’accés a Internet és un dret humà.

Actualment no és analfabet el que no sap llegir ni escriure... És analfabet qui no sàpiga llegir, escriure i no tingui connexió a Internet.

Internet és la font d’informació, la font del coneixement i, per tant, també és la pedra clau per garantir el desenvolupament de cada persona.

Diapositiva #18:

Personalment no crec en la idea en què tota persona inferior als 20 anys domina tot el que està relacionat amb les TIC, (com habitualment es diu de tots els que són anomenats ‘nadius digitals’).

Tanmateix, sí que és evident que els joves utilitzen molt les TIC, fins al punt que han canviat els hàbits de comportament que teníem nosaltres a la seva edat.

També és cert que qui utilitza assíduament les noves tecnologies, especialment les anomenades 2.0, utilitzen un "vocabulari especial"...

Com diria Alessandro Baricco: qué vénen els barbars!

Diapositiva #19:


Segona recomanació literària :)

Los bárbaros. Ensayo sobre la mutación” d’Alessandro Baricco.

En aquest llibre Baricco parla de la mutació que està tenint la societat actual, de com s’estan perdent els valors que havien perdurat fins ara... De com els bàrbars estan saquejant àmbits que fins ara eren “sagrats”, com per exemple el del vi.

Baricco explica com els soldats americans que van participar en la Segona Guerra Mundial van tornar al seu país amb el costum de veure vi adquirit. Als USA es van trobar que no hi havia vi... fins que algú va decidir crear-ne. Però aquest algú no tenia els costums ancestrals passats de generació en generació, tampoc no tenia el coneixement perdurat al llarg del temps... però sí que tenia clar què volia: un vi per a paladars poc exigents, de fet, éren paladars neòfits amb el vi, per tant, no tenien idees prèvies. Però, és clar, havia de ser un vi que lligués bé amb els menjars (i costums) típicament americans. ...

El resultat fou un vi que als nostres ulls diríem que es un vi 'resultón', 'facilet', sense poc cos, un vi molt superficial, nosaltres el despreciaríem. Però va resultar un vi amb molt d'èxit, tant que s'exporta a tot el món… fins i tot a aquells llocs on el vi és una tradició des dels principis dels temps…

Diapositiva #20:

Suposo que coneixeu aquesta sèrie: "Yes, Minister..." Que després va tenir una segona part: "Yes Prime Minister".

El primer capítol pilot de la sèrie va ser precisament un que tenia per títol “Open Government”; (grabat el 1979 però no emès fins al 1980 per no interferir en les eleccions).



El guió és el següent: Jim Hacker (el Ministre) vol aplicar el concepte de Govern Obert que el seu partit ha promès en la campanya electoral (en aquest cas, es referia especialment a transparència informativa).

Hacker vol publicar dades relacionades amb adjudicacions però per interessos polítics que acaben sent interessos personals ha de fer marxa enrera.

En aquest vídeo – un dels fragments del capítol – queden clar les corrupteles internes del món de la política i, també, de la percepció que els ciutadans són “inferiors” al govern, és el govern qui sap què necessita la ciutadania.

Diapositiva #21:

Abans de definir el concepte de Govern Obert, parlem de quina és la principal funció d'un govern.

Bàsicament quina és la funció del Govern?

Donar servei a la ciutadania? (en un sentit ampli dels conceptes ‘servei’ i ‘ciutadania’).

Com us imagineu la relació entre el Govern i la Ciutadania?

Diapositiva #22:


Històricament la relació entre el Govern i la Ciutadania s’ha dibuixat així.

El govern (a dalt) presta uns serveis (sentit únic de la comunicació) a la ciutadania (que està a baix).

Els serveis són pensats, dissenyats, prestats i avaluats per (i només per) el govern.
La ciutadania és la receptora dels serveis públics, és la seva única funció, no participa de cap altra manera.

Diapositiva #23:

En un Govern Obert el canvi més important és la humilitat del Govern, aquest reconeix que tot sol no pot governar i, per això, demana la implicació de la ciutadania en els afers polítics. Govern i Ciutadania estan al mateix nivell.

És a dir, la ciutadania participa activament, no és només dipositar un vot cada 4 anys.

Ara la comunicació entre el govern i la ciutadania és bidireccional, el govern escolta el que diu la ciutadania.

A més, els serveis són dissenyats i fins i tot servits (i avaluats) tant pel govern com per la pròpia ciutadania.

És utòpic? Creieu que és factible?

Diapositiva #24:

El govern obert – en anglès “Open Government” o simplement “oGov” – és una nova manera d’entendre la relació de l’Administració vers la ciutadania, la resta d’administracions públiques i les altres organitzacions de la societat (incloent-hi les empreses).

És un canvi cultural, segurament el canvi més important que han experimentat els governs (les administracions públiques) en tota la seva història.

No és un canvi tecnològic (com podria ser l’administració electrònica), és, a part de tecnològic, també cultural i, per tant, costa molt més d’implantar donat que no depèn només dels pressupostos.

Prové de diferents motius, però cal remarcar:
  • Model polític actual caduc (o com a mínim en revisió).
  • Maduració de la societat (exigeix molt més).
  • La tecnologia ha evolucionat suficient com per poder portar a la pràctica idees que anys enrera era absolutament inviable fer-ho.
  • El fenomen ‘open’ s’està estenent cada cop més en molts àmbits, és un moviment mundial que va començar en el món del codi, OpenSource, però ara ja està extès – amb les corresponents variants – a d’altres entorns: OpenSource, OpenInnovation, OpenBusiness, …
Diapositiva #25:

Un govern obert està basat en 3 eixos principals:
  • Transparència.
  • Participació.
  • Col·laboració.
Transparència donat que un govern obert proporciona totes les seves dades públiques – les que no estan subjectes a cap fre legislatiu o tècnic que ho impedeixi – a l’abast de tota la societat i, a més, fomentant la seva reutilització.

És a dir, un govern obert disposa les seves dades mitjançant un portal de dades obertes, (aquí teniu els enllaços dels portals de dades obertes de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, per posar dos exemples).

A ningú se li escapa que si s’obren les dades relacionades amb la licitació de contractes públics estem lluitant contra la corrupció… (per posar un exemple).
[De la transparència ja en parlarem amb més detall en la segona part d’aquest curs.]

Participació amb l’objectiu que la ciutadania debati les accions que fa el govern, això inclou també les lleis; actualment – i gràcies a les TIC – aquestes ja poden ser criticades, comentades, modificades, complementades per la ciutadania abans que es legislin definitivament. De fet, la pròpia ciutadania pot realitzar les seves aportacions per a que el govern les discuteixi i valori.

Però per arribar aquesta situació, és imprescindible el primer eix, la transparència. Si no informem al ciutadà aquest no podrà participar adequadament, no es podrà implicar en el govern de la seva ciutat, del seu país.

Col·laboració per aconseguir aquesta implicació de què parlàvem ara. El govern ha de ser humil, ha de situar-se al mateix nivell que la ciutadania (com diu l’Antoni Gutiérrez-Rubí: cal baixar a la plaça). La ciutadania, el govern, conjuntament amb la resta d’actors, poden i han de col·laborar i construir una millor societat amb l’ajuda de tothom, no és una quimera, és factible.

Diapositiva #26:

No us parlaré amb detall de la Participació Ciutadana donat que ja hi ha un altre dia, en aquest curs, en què us parlaran específicament d'això, (el dia que parli el Ricard Espelt).

Només volia fer un breu incís.

Per què és tant important la participació ciutadana?

Fonamentalment per 3 grans raons (segons Alberto Ortiz):
  • Per legitimitat: Qui millor que els propis ciutadans per saber què necessiten (i com).
  • Per implicació: Cal que s’impliqui la ciutadania, és el millor antídot a l’actual desafecció política.
  • Per eficiència: És evident que sempre s’obtindrà un millor resultat del pensament de moltes persones (ciutadania) que no pas d’unes poques (govern), per molt bo que sigui aquest darrer.
Diapositiva #27:

Per col·laboració ciutadana s’entenen totes aquelles accions per co-crear serveis públics.

De fet, és per co-crear, co-dissenyar, co-servir, co-avaluar serveis públics.

Un bon exemple és el cas de Rodalia.info, un servei que ofereix en temps real la informació sobre el servei de Rodalies de RENFE a l'àrea de Barcelona a partir de la informació que aporten els propis usuaris via Twitter.

Diapositiva #28:


Una altra recomanació literària :)

Wikinomics” de Don Tapscott i Anthony D. Williams.

És un llibre que explora com les TIC aplicades a les relacions socials (Web 2.0) han revolucionat l’economia tradicional.

La wikieconomia esta basada en 4 idees principals:
  • Fer publica la informació (opendata).
  • Treball paritari (peering), és a dir sense jerarquies.
  • Compartir (sharing).
  • Actuar globalment (acting globally).
Diapositiva #29:

En el fons, l’objectiu últim d’un Govern Obert és possibilitar la finalitat màxima d’una democràcia: un govern fet per tothom i per a tothom; és a dir, un missatge molt similar al que s’ha escoltat darrerament en moltes places d’arreu d’Espanya, (moviment #15m).

Diapositiva #30:

No s’ha de confondre el govern obert (oGov) amb l’administració electrònica (eGov).

Segons la Unió Europea:
La administración electrónica es proporcionar mejores servicios públicos a ciudadanos y empresas mediante el uso de las herramientas y los sistemas que nos proporcionan las tecnologías de la información y comunicación (TIC)”.

Però en cap moment parla de la implicació de la ciutadania...

Podríem dir que si l’Administració no és electrònica és difícil implantar un Govern Obert, però, no n’hi ha prou amb això, l'eGov és un pas necessari però no suficient per assolir l'oGov.

Com comenta Iñaki Ortiz:
La administración electrónica, en la práctica, limita su alcance a la introducción de tecnología para hacer lo mismo que veníamos haciendo (…), pero de una forma más cómoda, evitando desplazamientos y, eso sí, facilita información que puede aumentar la transparencia y el control de los asuntos públicos por parte de la ciudadanía. Pero no aborda de una manera decidida la transformación real de las relaciones entre las administraciones, la ciudadanía, las empresas, las organizaciones sin fines de lucro y los agentes sociales en general.

Diapositiva #31:

Personalment considero que el concepte d’Administració 2.0 (en el sentit que jo li donc al concepte 2.0) és un sinònim d’Administració Oberta, d’oGov.

El problema és que per molta gent Administració 2.0 equival només a fer comunicació (unidireccional en la majoria de casos) utilitzant les xarxes socials, a utilitzar aquest canal per a fer una comunicació tradicional, sense implicar un canvi cultural.

Per tant, i tenint en compte aquesta definició utilitzada per molta gent, Administració 2.0 no és el mateix que Govern Obert, (oGov).

Diapositiva #32:

La iniciativa Parlament 2.0 – del llavors MH President Ernest Benach – és una bona iniciativa que apropa la institució a la ciutadania... Però encara està molt lluny del que és un Govern Obert.

Parlament 2.0 és bàsicament una iniciativa per informar més i millor i, a més, informar allà on ja hi ha la ciutadania: a les xarxes socials.

No està gens malament aquesta iniciativa, de fet, molts d’altres parlaments no ho fan... però encara està molt lluny del que és un govern obert.

Diapositiva #33:


Quarta recomanació literària :)

#Política 2.0” d’Ernest Benach.

En aquest llibre Benach exposa – amb un to didàctic – què és això del 2.0 aplicat a la política, explica diferents exemples i cita nombrosos experts en aquest àmbit.

És un bon llibre per començar a introduir-se en aquest món.

Diapositiva #34:

En el seu primer dia en el càrrec de president dels Estats Units d'Amèrica, Barack Obama va signar un memoràndum a totes les agències governamentals dirigides a fomentar la transparència, la participació i la col·laboració entre el govern i la ciutadania.

L'Open Government Directive és la directiva que marca les pautes que han de seguir les agències governamentals americanes per aconseguir més transparència, participació i col•laboració.

Entre d'altres objectius, obliga a controlar la qualitat de les dades públiques i a publicar-les - i en el format adequat - en el portal data.gov creat per a potenciar l'obertura de la informació pública.

De fet, l'objectiu principal de la directiva és la d'inculcar la filosofia de Govern Obert que es vol implantar en totes les administracions públiques americanes.

Teniu més informació aquí.

Diapositiva #35:

Un exemple que suposo que ja us comentarà el Ricard Espelt: Copons 2.0

Per mi, és un bon exemple (i a més molt proper) on la ciutadania i l’Administració estan al mateix nivell amb un objectiu comú: millorar la qualitat de vida dels habitants del poble.

Un dels avantatges d’aquest projecte de govern obert és que ara la ciutadania de Copons coneix els límits del seu Ajuntament, de fet, sempre he dit que la ciutadania desconeix molt al sector públic i això que bona part de la seva qualitat de vida depèn d'aquest sector.

Diapositiva #36:


Un altre exemple proper – i molt més ambiciós, donat l’àmbit on s’aplica – sobre OpenGovernment (en funcionament des del 25/01/2010) és la iniciativa Irekia del Govern Basc.

Irekia és un projecte global del Govern Basc impulsat pel Lehendakari, que ha apostat, personalment, per liderar aquesta revolució cultural dins de l'Administració pública basca per fer-la més transparent i en la qual l'opinió de la ciutadania sigui veritablement rellevant.

Cal destacar:
  • Global: és de tot el govern, no només d’un determinat departament.
  • Impulsat pel Lehendakari: obrir el govern és un procés bàsicament polític, cal el recolzament total del polític de més rang de la institució.
  • Revolució cultural: com us deia, és un canvi cultural, de manera de fer, de manera de ser... No és una questió tecnològica.
  • Opinió pública realment rellevant: és el mateix que dir que s’espera la implicació de la ciutadania en els afers públics, el rol del ciutadà ara és actiu.
Diapositiva #37:

Trobo molt encertat aquest comentari del Lehendakari Patxi López en el seu discurs "Un nuevo contrato social entre vascos" (14/01/2010):
En la Euskadi que yo quiero, el ciudadano o la ciudadana es una persona adulta que tiene capacidad de pensar, de decidir y de asumir su responsabilidad, participando en la construcción conjunta del país.

Y quiero insistir en esto: los tiempos en los que se trataba a los ciudadanos como niños que hay que llevar de la mano, a los que hay que decir qué tienen que hacer, han terminado. Los tiempos en los que las personas miran a los partidos o a las instituciones públicas para saber por dónde caminar han terminado.
M'agrada que es tracti als ciutadans com persones adultes... L’Administració ja no ha de tractar de forma paternal als ciutadans, actualment això ja no té sentit fer-ho.

Els partits polítics perden el privilegi de dir als ciutadans cap a on hem d’anar. Els partits han perdut el privilegi exclusiu de l’acció política.

De fet, com ha demostrat el moviment #15m, és possible organitzar-se políticament sense cap partit (i inicialment sense cap cobertura mediàtica, llevat, és clar, de la cobertura a les xarxes socials).

Diapositiva #38:

Us adjunto un fragment de la memòria de la iniciativa Irekia (quan aquest servei va complir el seu primer any en funcionament):
Se trata de que la ciudadanía acceda a la Administración e interactúe con ella de una forma fácil y directa, utilizando como único trámite la tecnología, eliminando farragosos intermediarios y filtros. Al mismo tiempo, se pretende que la tecnología no haga más que de vehículo, para que la Administración deje de ser un entramado incomprensible y se humanice. Es decir, que el ciudadano trate con las personas que representan y gobiernan en la administración obteniendo un trato personalizado e individualizado. Se eliminan, por tanto, las jerarquías: con el Gobierno Abierto cualquier voz puede ser escuchada, sin necesidad de recurrir al asociacionismo, y cualquier idea puede ser debatida y tratada, sin necesidad de trámites lentos y complejos.
Diapositiva #39:

Irekia té 3 eixos principals:
  1. Transparència: (bona part d’aquest eix ho proporciona el servei OpenData Euskadi).
  2. Participació:
  3. Propostes del Govern.
    • Propostes de la ciutadania.
    • Propostes captades de l’escolta activa.
    • Propostes pròpies d’Irekia.
  4. Col·laboració.
Diapositiva #40:

Des d'un punt de vista pràctic, què aporta Irekia a la ciutadania?
  • Eines de treball col·laboratiu.
  • Eines per comentar i compartir idees, suggerències, informacions.
  • Seguiment d'actes.
  • Informacions en temps real.
  • Agenda diària.
  • Material audiovisual i multimèdia.
  • Etc.
Bàsicament facilita al ciutadà que aquest es pugui implicar en l’acció política del govern basc.

Diapositiva #41:

Què aporta Irekia als membres de la pròpia Administració?
  • Realització de material audiovisual a la carta.
  • Arxiu fotogràfic, de vídeo i d'àudio.
  • Agenda interna per cada departament.
  • Publicitar actes.
  • Escolta activa a Internet.
  • Assessorament 2.0.
  • Moderació de comentarios, idees, suggeriments, crítiques...
  • Completar, etiquetar i difondre per la Xarxa les informacions que publiquin els departaments.
  • Etc.
Bàsicament el que aporta Irekia als membres del govern són facilitats per a que aquests no tinguin excuses per no obrir-se a la ciutadania.

Tots els departaments del govern basc han de promoure la participació de la societat —no només permetre-la—, de fet, el projecte Irekia inclou escoltar activament la ciutadania per saber què opina en altres llocs diferents d'Irekia. De fet, es fa un seguiment especial de les xarxes socials, ja que actualment ja són les noves àgores de la societat, per aquest motiu bona part del contingut d'Irekia també es posa a l’abast de les xarxes socials.

Diapositiva #42:

En una iniciativa de Govern Obert la divulgació d'aquest concepte, i dels seus beneficis és molt important, especialment de cara a la pròpia ciutadania, acostumada durant molts anys a no poder implicar-se en els afers públics.

Per tant, tot i que els periodistes no són una de les parts fundamentals d’un govern obert, és evident que sense ells encara avui en dia és difícil comunicar massivament, per tant, convé també facilitar-los la feina.

Què aporta Irekia als mitjans de comunicació i als periodistes?
  • Streamings d'actes en directe.
  • Material professional en brut i en alta qualitat.
  • Fotos.
  • Recursos i totals de TV.
  • Falques de ràdio.
  • Dossiers de premsa i documentació.
  • Agenda centralitzada.
  • Hemeroteca, videoteca i fototeca.
  • Etc.
Diapositiva #43:

Irekia serveix tant per revisar les accions ja executades en el passat...
"Irekia ofrece a los ciudadanos transparencia, participación y colaboración ante las medidas ya ejecutadas y adoptadas por la Administración para poder ser testadas, reorientadas, redefinidas, mejoradas y opinables desde el momento de su puesta en marcha."
... com per les accions previstes en el futur:
"Irekia ofrece a los ciudadanos transparencia, participación y colaboración ante los planes, intenciones, planteamientos, leyes a reformar o crear actuaciones especiales; en definitiva, todo aquello que tanto el Ejecutivo como sus diversas entidades estén planteando o pensando realizar desde su origen más puro y en distintas fases de la elaboración de estas medidas."
Diapositiva #44:

A més, Irekia predica amb l'exemple:

Alguns dels eixos fonamentals de l’acció d’Irekia són:
  • Software Lliure:"Todas las herramientas que se utilizan en la plataforma están creadas utilizando Software libre (y estándares abiertos) que el gobierno pone, además, a disposicición de la ciudadanía, sea de donde sea, empresa o particular. Desde el más pequeño de los ayuntamientos vascos, hasta el más poderoso Gobiernos nacionales. Hace un mes subimos el código fuente de Irekia a la forja del Gobierno Vasco y 17 usuarios lo han descargado para proceder a su instalación y evaluación. Diversos gobiernos (como los de Argentina, Chile, Costa Rica o Bahía Blanca) han mostrado ya su interés y se han puesto en contacto con nosotros con intención de aplicar Irekia en sus administraciones (también numerosas administraciones españolas se han interesado)".
  • Copyleft i Creative Commons: "Se busca la reutilización de la información y de los elementos compartidos y expuestos. El Gobierno Abierto de Euskadi es uno de los ejemplos pioneros en la utilización de licencias libres en el entorno de la Administración".
  • Usabilitat i ús de llenguatge planer i directe al ciutadà: "Lo audiovisual frente a lo lineal y sobre todo la usabilidad adquiere valor porque se trata de hacer comprensibles las decisiones políticas para que independientemente del grado de conocimiento de las nuevas tecnologías o administrativas cualquiera pueda dar su opinion, ser escuchado, tenido en cuenta por la administración y la oportunidad de poder participar y trabajar en grupo aportando lo que considere".
Diapositiva #45:

Algunes dels resultats (numèrics) d'Irekia són els següents, (són dades de quan el servei va complir el seu primer any, és a dir, dades de gener de 2011):
"Los accesos durante el primer año muestran la progresiva consolidación de Irekia como portal para la ciudadanía. Desde su puesta en marcha (25 de enero de 2010) hasta el 14 de enero de 2011 las páginas vistas han ascendido a casi 640.000. En cuanto a la participación, los ciudadanos han publicado directamente en la web 82 propuestas o sugerencias dirigidas a los diferentes Departamentos del Gobierno. Han llegado por dos vías: directamente en Irekia se han publicado 53 propuestas ciudadanas y en el foro OpenIdeiak, 29 sugerencias. El Gobierno, por su parte, ha publicado 29 propuestas (anteproyectos de ley, planes y actuaciones significativas)."
També ha recollit nombrosos premis, destacant el premi de la consultoria internacional ACOP que va dir que era el tercer millor web governamental, després del de la Casa Blanca i el del govern de Califòrnia.

Diapositiva #46:

Després de més de 18 mesos (es va posar en marxa el 25/01/2010), els responsables de la servei Irekia han arribat a unes conclusions, entre elles hi destaco:
  • És un canvi d’actitud, no és un canvi tecnològic... Això fa que costi molt portar-lo a la pràctica, els humans ens costa canviar, som reacis als canvis...
  • No es vol que els caps de premsa escriguin a Irekia, el que es vol és que siguin els responsables directes qui ho faci, és molt més fresc, ràpid i directe així.
  • No tothom està “captant” la idea al mateix ritme, hi ha responsables que hi estan implicats des del primer dia, d’altres no... Hi ha diferents velocitats que a vegades poden generar incoherències. Per això els responsables d’Irekia estan constantment “perseguint” i motivant als que van a un ritme més lent.
  • És absolutament imprescindible el suport total del Lehendakari, en cas contrari probablement hi haurà “motins”.
  • També s’intenta que els polítics expliquin què pensen, que no escriguin només quan ja hi ha una proposta en ferm ja més o menys decidida.
Al proper octubre treuran la segona versió del Portal, que permetrà, entre d’altres millores, que un ciutadà pugui implicar-se amb el govern basc des de d’altres plataformes (especialment les de Social Media), no només es tindrà en compte les aportacions i la implicació feta al portal d’Irekia.

Diapositiva #47:


Una altra recomanació literària :)

Open Government, Gobierno Abierto” obra coordinada per César Calderón y Sebastián Lorenzo (i escrita per nombrosos autors).

El llibre - que com no podia ser d'una altra manera, els autors l'han cedit al domini públic - està estructurat en 15 capítols més un pròleg i una faula (la que parla de l'exemple de la ciutat de Bruges que us he comentat al principi).

En el llibre es parlen de conceptes tant interessants, i en alguns casos innovadors, com ara: participació ciutadana, transparència, canvi cultural, claus del govern obert, nous lideratges, obertura cap a/des de la societat, construcció col·laborativa, diplomàcia oberta, govern obert com una manera d'enfortir les democràcies, etc.

D'altra banda cal tenir en compte que en aquesta obra hi han participat reconeguts experts en la matèria com ara: César Calderón, Sebastián Lorenzo, Alberto Ortiz de Zárate, Carlos Guadián, Javier Llinares, Antoni Manchado, Nagore de los Ríos, César Ramos, entre d'altres.

És ideal per saber què és això del govern obert des de diferents àmbits.

Diapositiva #48:

Tot seguit us explico, molt breument, iniciatives que estan relacionades amb l’Open Government.

Gobierno 2.0: Pretén ser una plataforma d’àmbit espanyol per iniciatives Open Government de qualsevol administració.

Diapositiva #49:

Patient Opinion.

Aquest és un servei relacionat amb el Nacional Health Service del Regne Unit.

Bàsicament el que demanen és que els consumidors dels serveis públics de salut del Regne Unit opinin sobre aquests serveis, què es pot millorar, què funciona bé, etc. És a dir, demanen l’experiència, les queixes… però també les idees i els suggeriments.

A més, també demanen que la gent consulti què diu la resta de pacients.

És a dir, gràcies a aquest servei també es genera debat, no és només un mer lloc de queixes.

I, fruit dels seus comentaris, el Servei Nacional de Salut anglès fa canvis, aquí els publicita en base als comentaris de la ciutadania.

És un servei independent de l’estructura principal del NHS per tal de tenir més autonomia i credibilitat, de fet està catalogada com a ‘Empresa social’.

És força veterà donat que va començar – en fase pilot – al setembre de 2005 i al gener del 2006 va entrar en funcionament per tots els hospitals britànics.

Diapositiva #50:


Repara Ciutat és un servei que permet informar d’incidències a la via pública.

El ciutadà informa d’una incidència, el servei l’enviarà a l’Administració corresponent.

És un exemple de servei públic gestionat per una empresa privada on es demana la col·laboració de la ciutadania.

És semblant al Fix My Street de MySociety.

Diapositiva #51:

Parlio és un servei que fa més entenedor el que es decideix en el parlament (en aquest cas del País Basc).

És un servei que no té res a veure amb cap institució de govern d’Euskadi ni amb cap partit polític.

“Simplement” és un grup de persones – Pro Bono Público – que van decidir fer aquest servei a partir de la informació que proporciona el Parlament Basc.

És un exemple més que els propis ciutadans saben millor com han de ser els serveis, fent-ho així han aconseguit que la gent entengui millor què fan els polítics, què voten, etc.

Diapositiva #52:

Però els canvis també poden venir des de dins...
"Un grup de professionals vinculats al sector públic ens hem decidit a organitzar-nos al voltant de la Xarxa d’Innovació Pública (XiP). Ens hem proposat unes línies de treball conjuntes per compartir projectes i bones pràctiques, coneixement, notícies i, en definitiva, aprendre plegats de la nostra experiència i de la dels altres, i, alhora, idear nous serveis conjuntament amb la resta d’actors públics (ciutadania, proveïdors, etc.) a partir del coneixement de l’Administració. Així mateix, volem encomanar a la resta de personal les nostres ganes d’irradiar idees, propostes i energia per al canvi a l’organització. Amb l’objectiu d’assolir d’una manera més eficaç aquestes fites, la XIP s’articula actualment en sis grans grups de treball: GOV, NET, COM, CAT, EDU i ORG. Cada grup de treball disposa d’un ideari específic des d’on es desprenen els diferents programes –relacionats amb la innovació en el sector públic– on actua la XIP i que configuren al capdavall la seva visió global. Les persones que s’incorporen a la XIP passen a formar part d’un d’aquests grups, des d’on aporten el seu coneixement i la seva expertesa al conjunt de la Xarxa."
Diapositiva #53:

Aquesta és la darrera diapositiva de la primera part del curs.

Abans de passar a la segona part, comentar-vos que la Comunitat Foral de Navarra ha decidit iniciar el seu programa de Govern Obert.

També, en el Congrés dels Diputats, en el darrer debat d’Estat de la Nació el partit socialista va instar al govern per a que plantegi un projecte de Govern Obert:
"Transparencia y gobierno abierto:
El Congreso de los Diputados insta al Gobierno a:
1. Presentar el Proyecto de Ley de transparencia y acceso a la información pública. 2. Impulsar una estrategia de Gobierno Abierto a la Administración General del Estado, que incluya: a. Medidas que propicien la publicación de información y datos que maneja el sector público para el ejercicio de sus competencias, para uso y reutilización libre per parte de la sociedad. b. La creación de canales de interacción con los ciudadanos a los que éstos puedan opinar, instar, solicitar, aportar, colaborar y, a definitiva, interaccionar con el sector público con el fin de mejorar el conocimiento mutuo y para impulsar la participación y colaboración ciudadanas."


La segona part del curs està centrada exclusivament en la transparència informativa en les administracions públiques.

Diapositiva #54
:


Sempre s'ha dit que "La informació és poder".

Però fins ara aquesta afirmació era en un sentit d'ocultació, de no oferir la informació si no volies perdre el poder.

Ara és tot el contrari, obre la informació, posa a l'abast de tota la societat perquè aquesta obtingui poder ("empowerment") i, com a resultat, progressi tota la societat, no només uns quants.

Diapositiva #55:


Una altra recomanació literària :)

Wikileaks per dins” per Daniel Domscheit-Berg (qui durant molt temps va ser la mà dreta de Julian Assange).

Aquest llibre explica la relació entre Daniel i Julian Assange i, paral·lelament, el creixement de Wikileaks des de pràcticament el no res fins a posar entre les cordes a governs tant importants com el d’USA.

Personalment opino que Wikileaks és un tipus de transparència informativa que no m'agrada, però també reconec que ha destapat autèntics escàndols amb importants conseqüències.

Diapositiva #56:

Però aquí no parlem de transparència en el sentit de Wikileaks.

Parlem d’una transparència volguda pels governs, una transparència que es reflecteix en moltes accions, particularment en:
  • En qualsevol comunicació que fa el Govern, en particular, en el seu web.
  • Qualsevol acció que fa el Govern ha de tenir en compte aquesta característica de ser transparent, (llevat de quan una llei ho impedeixi).
  • En proporcionar les dades per a que la resta de la societat en faci el que vulgui, (OpenData).
És a dir, transparència no és només OpenData, és una manera de ser, una manera d'actuar. és un canvi cultural...

Tanmateix, en quant a les política de transparència informativa, segurament l’aspecte més visible és un servei OpenData.

Diapositiva #57:

Es defineix un procés d’obertura de dades públiques – també conegut per les paraules angleses “OpenData” – com aquell procés que posa les dades públiques a l’abast de la societat en formats digitals, estandaritzats i oberts, tot fomentant-ne la seva reutilizació.

Gràcies als serveis “OpenData” la societat pot accedir quan vulgui i fàcilment a aquestes dades per informar-se o per crear nous serveis, augmentant el valor social i, si és el cas, també el valor comercial d’aquesta informació.

Diapositiva #58:

Per què és important un procés "OpenData"?

Són diversos els motius que impulsen a les administracions públiques a realitzar un procés d'obertura de les seves dades públiques.

El primer motiu és, si m'ho permeteu, de matís ètic: tot el que s'ha generat amb diners públics hauria de poder ser accessible per a tota la societat sense discriminació (excepte les lògiques restriccions legislatives), així de clar, així de senzill.

Diapositiva #59:

Obrir les dades públiques és fer universal l'accés a aquesta informació ja que es donen les mateixes oportunitats a tots de disposar d'ella.

Conseqüentment s'evita la discriminació, es lluita contra l'opacitat informativa i s'eradiquen aquells grups de poder basats en tenir informació reservada.

Aquest és un segon motiu...

Diapositiva #60:

Un tercer motiu prové del fet que una obertura de les dades econòmiques permet que la ciutadania estigui informada tot moment d'on inverteixen els diners les administracions públiques, fins a l'últim cèntim.

És un clar procés de transparència que facilita que la ciutadania pugui retre comptes amb l'Administració de forma contínua.

Diapositiva #61:

Dit d'una altra manera, la rendició de comptes contínua per part de la societat, és una eina molt potent per lluitar contra la corrupció.

Aquest és un dels principals motius per implementar un servei de dades obertes, (encara que, a la pràctica, per desgràcia, actualment pocs portals OpenData permeten una rendició de comptes contínua...). No és un problema tècnic, evidentment és un problema polític.

De fet, aquest és el principal motiu pel qual importants benefactors - majoritàriament d'origen americà - aporten els recursos necessaris per implementar serveis de dades obertes a països com, per exemple, Ghana.

Diapositiva #62:

Un altre motiu són els aspectes legals.

En molts països, (a Espanya encara no), tenen lleis de transparència informativa. Per exemple a USA hi ha la Freedom of Information Act (FOIA) en vigor des del 1966 (quan el president era Lyndon B. Johnson).

El President Obama va adonar-se que posar les dades obertes facilitava (i reduïa enormement) el pressupost necessari per complir aquesta llei (s’ha passat de 415 milions de dòlars a l’any a només 34!!), el retorn de la inversió és espectacular!.

Però a vegades la transparència mal aplicada (o mal entesa) pot provocar problemes addicionals, és el cas, per exemple, de l'obertura dels registres dels propietaris de la terra a la regió índia de Bangalore.

[Actualització: el divendres 29 de juliol, el consell de ministres va aprovar l'Avantprojecte de Llei de Transparència i Accés a la Informació Pública, teniu més informació aquí].

Diapositiva #63:

L'obertura de les dades públiques també genera un impacte positiu en l'economia, no només pels motius ja vistos anteriorment, que, de per si, ja repercuteixen directament a l'economia, sinó que, a més, un procés d'obertura de les dades públiques és una manera de generar riquesa, especialment d'aquelles empreses, professionals, de l'àmbit de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC).

Un exemple és l'empresa BrightScope que es dedica a donar informació financera, treballa sobretot amb dades obertes per les administracions públiques.

Us recomano aquest estudi fet pel Proyecto Aporta de caracterització del sector infomediari - és a dir, dels que reutilitzen la informació oberta - a Espanya.

Diapositiva #64:

Les tasques de Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+ i) es veuen afavorides amb les iniciatives OpenData atès que disposen de molta informació sense haver de demanar-la.

No es tracta només d'estalviar-se el permís per tenir determinada informació sinó que, a més, amb OpenData t'estalvies molta burocràcia.

També cal tenir a compte que mitjançant l'obertura de dades tens accés a informació interessant per a la investigació que, a priori, potser no sabies que et seria útil.

Diapositiva #65:


Des d'un punt de vista intern de l'Administració, posar dades a l'abast de la societat li permet a aquesta validar i controlar la qualitat d'aquestes dades, repercutint a una millora de l'eficiència del sector públic.

Externalitzem el control (o com a mínim una part d'aquest control) de la qualitat de les dades, especialment aquelles que no són financeres.


Diapositiva #66:

També des del punt de vista de l'Administració, un procés d'obertura de dades permet que la ciutadania conegui més a les organitzacions públiques, que percebi millor quins són els seus límits així com que percebi que els serveis públics no són gratuïts, dit d'una altra manera , que conegui més el sector públic redundant, a la llarga, a una millor percepció dels serveis públics.

Diapositiva #67:

Tenint en compte l'actual situació de crisi econòmica, és important destacar que mitjançant un procés d'obertura de dades públiques s'incrementa el volum de serveis públics ja que les empreses, o general qualsevol organització, o fins i tot els propis ciutadans, poden utilitzar la informació pública oberta per desenvolupar serveis que complementaran aquells proporcionats per l'Administració resultant en un millor servei al Ciutadà (amb independència de qui presti els serveis i de si aquests són de pagament o no).

També és molt útil per incrementar la interoperabilitat entre administracions públiques i la intraoperabilitat entre els diferents departaments d'una mateixa administració, (especialment en les administracions grans).

Diapositiva #68:

Tal com us he comentat abans, obrir les dades és un primer pas per tal que la ciutadania pugui participar de les decisions públiques, un primer pas per tenir una ciutadania més implicada envers a el sector públic, col·laboradora amb el disseny, prestació i avaluació dels serveis públics.

És el primer pas cap a un Govern Obert.


Diapositiva #69:

Després de veure els motius que justifiquen l'obertura de dades, quins són els impediments?, quins són els frens que impedeixen l'obertura de la informació pública?

El primer impediment és el polític.

Sempre he comentat que una iniciativa d'obertura de dades ha de tenir el vist-i-plau polític més alt possible, només així es podrà vèncer les potencials traves que posaran els responsables de les dades que s'hagin d'obrir. De fet, fa unes setmanes vaig deixar clar que l'OpenData té molt poc de tècnic i molt de polític.

Diapositiva #70:

El segon impediment derivat d'un contingut poc "endreçat".

Sóc dels que dic que obrir les dades no és gratuït, té un cost i aquest no és menyspreable (un altre tema és si el retorn (social) de la inversió a l'obertura de les dades és positiu per l'Administració).

No obstant, és cert que si les dades les tens endreçades com cal, és a dir, seguint els estàndards i les bones pràctiques que, entre d'altres, recomana el W3C llavors no és car obrir les dades. És a dir, sovint ens trobem que els processos d'obertura de dades fan aflorar les misèries a la gestió de les dades :(

Diapositiva #71:

Impediment derivat de no poder disposar de dades quantitatives.

Fa unes setmanes Josema Alonso va fer una excel·lent presentació sobre el concepte OpenData en el marc de les Sessions Web que organitza la Generalitat de Catalunya.

En aquesta sessió vaig fer una pregunta relacionada amb les mètriques sobre els serveis OpenData.

Més enllà dels estadístics tradicionals - visites al portal, pàgines servides, descàrregues de dades efectuades, etc - no hi ha res més, i, per tant, és molt difícil poder convèncer als directius/polítics dels avantatges d'obrir les dades. És a dir, seria bo poder demostrar de forma tangible, o sigui, amb números que això d'obrir les dades és convenient fer-ho, però quantificar el retorn social de la inversió no és senzill, de fet, el Josema Alonso em va respondre que aquest era un dels problemes clau de l'OpenData, que coneixia algun investigador de l'àmbit acadèmic que estava investigant aquest problema però res més, és a dir, està molt verd això encara.

Diapositiva #72:

Impediment derivat del desconeixement dels processos d'obertura de dades.

Per mi aquest és el principal fre a dia d'avui, la meva experiència - i pel que he pogut veure també els hi ha passat a d'altres companys del "gremi", és que hi ha molt desconeixement dels beneficis d'obrir les dades i, de fet, es desconeix què vol dir exactament obrir les dades, (m'ho comentava l'Alberto Abella fa pocs dies: cal deixar clar què és OpenData, no tot el que es diu OpenData realment és Open o a vegades no és ni Data).

Diapositiva #73:

Per tant, fa falta fer més pedagogia i investigar sobre els processos d'obertura de dades, en tots els sentits: polític, tècnic, mètric i, sobretot, social.

De fet, aquesta és la gran batalla que cal guanyar: trencar la barrera que diu que obrir les dades només és pel públic tècnic especialitzat.

Obrir les dades beneficia a tota la ciutadania, sense excepcions, per tant, cal que aquesta conegui els beneficis dels processos OpenData per tal que els reclami a les seves administracions.

Una manera és mitjançant els concursos de creació d’aplicacions com l’AbreDatos.

Un altre cas és el recent concurs basat en dades culturals (proporcionades per Europeana) celebrat a quatre ciutats europees, entre elles Barcelona (en el Museu Picasso).

Cal recordar que el primer concurs de creació d'aplicacions a partir de dades públiques es va fer a Washington (AppsForDemocracy). Va tenir un cost de 50.000 dòlars, però el valor de les aplicacions obtingudes (i cedides a la ciutat) es va valorar en 2,3 milions de dòlars, per tant, el retorn de la inversió és brutal!.

Diapositiva #74:

Insistim, una vegada més, que qualsevol servei de dades obertes es crea amb l'objectiu que la informació sigui reutilitzada i, a més, de forma automàtica, és a dir, processada per aplicacions informàtiques.

Per això és molt important el format en què es proporcionen les dades; de fet, el W3C - l'organisme internacional encarregat d'estandarditzar l'àmbit Web - va donar una senzilla pauta per poder avaluar la qualitat dels serveis de dades obertes seguint una classificació en 5 grans nivells (de menys qualitat a més):
  1. Proporciona dades (en qualsevol format).
  2. Proporciona dades en formats estructurats.
  3. Proporciona dades en formats estructurats que no siguin de propietat.
  4. Proporciona dades en format RDF.
  5. Proporciona dades enllaçades (Linked Data).
Personalment el primer nivell no el considero OpenData, per mi el primer nivell és qualsevol web.

Diapositiva #75:

Gràcies a la Fundación CTIC tenim aquest interessant mashup on es mostren les 95 iniciatives que actualment - 11/07/2011 - estan en funcionament, (hi ha les que tenen, com a mínim, un nivell 2, com us deia el nivell 1 és tan bàsic que personalment no ho considero OpenData).

D'entrada dues conclusions d'aquest mapa:
  • Els països anglosaxons són les potències en aquest àmbit: USA, UK, Canadà, Austràlia ... Especialment per la seva tradició - cultural - de transparència i pel suport directe dels polítics de més rang (encapçalats per Barack Obama).
  • La resta d'iniciatives OpenData són bàsicament europees, amb alguna interessant excepció.
Diapositiva #76:

Però dels nivells superiors (4: RDF i 5: LinkedData) en tot el món només hi ha 13 iniciatives:
  • Les dues principals iniciatives del món: data.gov i data.gov.uk, (que són de nivell 5)
  • Espanya és una potència!: 7 d'aquestes 11 iniciatives són d'administracions públiques espanyoles, (2 d'elles són de màxim nivell: Astúries i Saragossa: nivell 5).
De fet, Espanya és el país no anglosaxó amb més iniciatives OpenData, comença a ser un referent mundial.

Diapositiva #77:

A continuació us exposo exemples de serveis creats a partir d'informació oberta per administracions públiques de tot el món, també d'Espanya.

Es tracta de serveis amb una característica a comú, tots ells són serveis basats en informació pública (oberta) i amb una aplicació real, dit d'una altra manera, deliberadament explico serveis que potser no són els més populars però sí que tenen una clara aplicació a la "vida real".

En el fons l'objectiu d'obrir i publicar la informació és exactament aquest, crear serveis per solucionar o minimitzar els problemes que tenen les persones, les empreses, les institucions, només d'aquesta manera s'aconseguirà que els processos d'obertura de dades siguin respectats per els governs i demandats per la societat.


Diapositiva #78:

Quina és la principal diferència entre aquestes dues aplicacions?

Les dues estan relacionades amb un servei de lloguer de bicicletes municipal; el primer cas es refereix a Barcelona, el segon cas és de Burdeus.

En el primer cas (Barcelona) la informació de les parades del servei municipal de lloguer de bicicletes no està oberta, per tant, el desenvolupador ha scrapejat la informació a partir de la pàgina web, és a dir, ha desenvolupat una aplicació que navega, com si fos un navegador, agafa les pàgines i d'allà obtè les dades, (amb més o menys dificultat, depèn de com estigui dissenyades les pàgines)..

En el segon cas (Bordeus) la informació de les parades del servei municipal de lloguer de bicicletes sí que està oberta, per tant, l’adquisició de la informació per part del desenvolupador és trivial, així doncs aquest es pot dedicar a d’altres qüestions més productives, de més valor.

Diapositiva #79:

Un exemple de servei senzill que té una aplicació real és el cas d'una de les geladeries J. P. Licks de Boston, una molt propera a una de les principals estacions d'autobusos de la ciutat.

L'equip de LostInBoston va crear una simple aplicació que, a partir de la informació dels autobusos proporcionada pel Massachusetts Department of Transportation, indica el temps estimat d'espera per a l'arribada de l'autobús de cada línia mitjançant un rètol lluminós.
D'aquesta manera tan senzilla, els clients podien esperar tranquil.lament dins de la gelateria sense haver d'esperar a la intempèrie, resultant, previsiblement, en un augment de la facturació.

Diapositiva #80:

L'àmbit dels transports és un dels camps que s'està demostrant més prolífic per als serveis basats a la informació oberta.

Un altre exemple és infocarretera.com, un servei gratuït que informa - a el mòbil - sobre l'estat del trànsit a les carreteres i ciutats del País Basc (basat en les dades obertes del Govern Basc).

L'any passat, aquest servei va guanyar el concurs AbreDatos, el principal concurs espanyol d'aplicacions creades a partir d'informació pública que va organitzar la plataforma Pro Bono Público.

Diapositiva #81:

Un altre exemple espanyol que també va participar en el concurs AbreDatos de l'any passat és el servei DND ZGZ (Dónde en Zaragoza), una aplicació que t'ofereix - en mòbil iPhone - informació sobre la ciutat, per exemple les parades d'autobús més properes a la localització on ets en aquest moment.

També ofereix informació sobre les parades del servei públic de lloguer de bicicletes així com els punts WiFi municipals, etc.

Diapositiva #82:

CanIPark.It és un altre senzill servei que mostra la probabilitat de trobar aparcament a les diferents parades del servei municipal de lloguer de bicicletes de Londres.

No es nodreix d'informació a temps real, sinó que a partir d'informació estadística ofereix un mapa (molt visual) amb la probabilitat de trobar lloc per deixar la bicicleta en funció del lloc i de l'hora.


Diapositiva #83:

En l'àmbit de l'educació també trobem serveis basats en la informació oberta, si bé, és cert que és un sector no tan desenvolupat com el dels transports.

Un bon exemple el trobem en les escoles australianes, utilitzen dades obertes de turisme proporcionades pel seu propi govern per fomentar l'aprenentatge dels alumnes a partir de la recerca de la informació, amb la idea de fomentar el seu sentit crític a l'hora de saber separar el gra de la palla.

Diapositiva #84:

Un altre exemple és Schooloscope, un senzill servei que informa, i permet contrastar, sobre la qualitat de l'educació a cadascuna de les escoles angleses, està basat en informació proporcionada pel Department for Education del govern anglès.

Un altre servei semblant és SchoolScout que proporciona un llistat d'escoles a partir de determinades variables.

Diapositiva #85:


L'àmbit del medi ambient és també un terreny on ja hi ha nombrosos serveis creats a partir de dades obertes, en la majoria d'aquests casos, es tracta de serveis que visualitzen la informació disponible i que possibiliten que sigui més fàcil d'entendre i comprendre.

Un bon exemple a aquest sentit és AirText, un servei d'informació sobre la qualitat de l'aire de la ciutat de Londres, està pensat per aquelles persones que viuen o treballen en aquesta ciutat i que pateixen d'alguna malaltia que pot ser afectada per l'augment dels nivells normals de la contaminació atmosfèrica, per exemple asma, emfisema, bronquitis, malalties del cor o angina de pit.

Ofereix mapes detallats sobre la pol·lució i sobre la seva previsió. A més aquest servei també ofereix la possibilitat d'alertar als usuaris - mitjançant missatges de mòbils, correus electrònics o fins i tot trucades - perquè aquests prenguin les oportunes mesures de prevenció.

Diapositiva #86:

Emitter és un servei canadenc que, donada una adreça postal, proporciona dades sobre la contaminació mediambiental que hi ha en aquella zona derivada de les empreses properes.

Encara que aquest tipus d'informació és pública, la gent no té els coneixements necessaris per poder comprendre-la. Amb aquest servei la ciutadania canadenca és capaç d'informar-se ràpidament i d'una forma molt entenedora sobre la contaminació al seu barri i identificar quines empreses són les més contaminants.

Diapositiva #87:

Un altre àmbit d'actuació és la salut.

Per exemple el National Obesity Comparison Tool s'ofereix informació sobre el percentatge d'obesos de cada municipi dels Estats Units i el contrasta amb 3 paràmetres:
  1. Si no consumeixen vegetals ni fruites.
  2. Si no fan exercici físic.
  3. Si són fumadors.
És una bona manera de conscienciar la població de la necessitat de seguir una dieta equilibrada i saludable. A més també ofereix una informació molt interessant pels serveis de salut a l'hora de realitzar campanyes de prevenció in situ.

Anglaterra té un servei similar a aquest, que és el Obesity Data Visualisation.

Diapositiva #88:

En aquest sentit - el de la prevenció - és ideal conèixer el mapa The Geography of Diabetis que mostra el percentatge de malalts de diabetis a cada comtat dels Estats Units.

Una informació visual que mostra gràficament que aquesta malaltia té més penetració als estats del sud-est , a partir d'aquí s'hauria de veure el perquè: hàbits alimentaris, qüestions culturals, clima, raça, etc.

Diapositiva #89:

Un altre àmbit és el de la salut pública.

Resto-Net és un servei que informa sobre les inspeccions sanitàries (i els seus resultats) a establiments alimentaris de la ciutat de Montreal, Canadà. D'aquesta manera pots saber quins són els restaurants més sancionats per qüestions relacionades amb la higiene.

Altres serveis similars són RateMyPlace (amb informació sobre les inspeccions alimentàries als restaurants del comtat anglès de Staffordshire), Eat Safe (Estats Units) i Eat Sure (Londres, Ontario, Canadà).


Diapositiva #90:

Hi ha un tipus d'informació crítica per a l'elecció d'un lloc on viure: el nivell de criminalitat a aquesta zona.

Respecte a això ja hi ha moltes aplicacions que donen serveis a partir de la informació oberta de criminologia. Un exemple és CrimeMapping, un servei pensat per informar la ciutadania sobre les activitats delictives al seu veïnat (als Estats Units i Canadà). El seu objectiu és ajudar els departaments de policia a la reducció de la delinqüència a través d'una ciutadania ben informada gràcies a les dades obertes.


Diapositiva #91:

Un altre exemple molt conegut és AreYouSafe? Una aplicació per iPhone que proporciona el nivell de delinqüència de la zona de referència, mostra la informació simulant un velocímetre des d'un nivell Low (verd) a un nivell de High (vermell), i també mostra les dades desglossades per tipus de delicte. Aquest és un servei que es nodreix de la informació oberta per les diferents administracions públiques implicades, a aquest cas, són ciutats dels Estats Units: Washington, San Francisco, Dallas, Atlanta, Chicago, Sacramento, etc.

UK Crime Statistics Quiz és una altra interessant i simpàtica iniciativa per contrastar la percepció delictiva que té la ciutadania contrastant-la amb les estadístiques oficials. L'objectiu del servei és demostrar objectivament la situació delictiva dels municipis del Regne Unit, eliminant la subjectivitat de les percepcions.

Diapositiva #92:

Una altra informació que necessitem per trobar un lloc on viure són els preus dels habitatges i el temps de transport cap a, per exemple, el centre de les ciutats.

La combinació d'aquestes variables és el que proporciona el servei Where Can I Live centrat en la ciutat de Londres. Indicant una estació de metro, el temps de transport i les característiques de l'habitatge que volem comprar o llogar, proporciona possibles llocs on trobar habitatges que compleixin tot el que es requereix d'una forma bastant intuïtiva, visual i fàcil d'utilitzar.

Un altre servei semblant és Mapumental de l'organització MySociety.

Diapositiva #93:

L’Idescat va decidir penjar dades estadístiques dels municipis catalans al Google Public Data Explorer, això significa obrir moltíssima informació estadística relacionada amb Catalunya.

Així, qui vulgui, pot visualitzar fàcilment aquesta informació, baixar-se-la per fer el que vulgui, o fins i tot incorporar-la en la seva pàgina web.

Teniu més informació aquí.

Diapositiva #94:

Un altre àmbit on ja hi ha moltes aplicacions creades a partir de dades obertes és la rendició de comptes de les administracions públiques, l'accountability.

Un exemple és el servei anglès Where Does My Money Go? que, a partir d'un nivell de sou, t'informa de quina és la teva aportació a impostos i a quines partides es destinen: sanitat, educació, defensa, cultura, etc.

Un exemple semblant a nivell espanyol és Dónde van mis impuestos.

Diapositiva #95:

Entre les empreses espanyoles destaquen casos com el de Euroalert.net, que ofereix accés diari a informació, continguts i serveis rellevants relacionats amb la Unió Europea, en espanyol i en anglès.

A més, Euroalert està treballant en el projecte "10ders Information Services" que pretén construir un prototip de plataforma paneuropea que inclogui informació de tots els concursos públics dels 27 estats membres de la UE, per tal de dissenyar productes i serveis d'informació barats i accessibles que ajudaran a les pimes a ser més competitives en aquest mercat.

De fet, un dels frens actuals a la reutilització de dades obertes és la no homogeneïtzació dels conjunts de dades disponibles (i dels seus formats) en les diferents iniciatives OpenData.

Diapositiva #96:

Un altre àmbit on les dades obertes ofereixen un nou camp per recòrrer és el del periodisme de dades, és a dir, investigar a partir de la informació que es pot obtenir de les dades (siguin obertes o no).

Marko Rakar és un activista de Croàcia molt conegut per destapar casos de corrupció (política i econòmica) al seu país.

Va descobrir que Croàcia era l'únic país del món amb més electors que habitants... (això va ser a causa d'una especial Constitució redactada just després de la Guerra dels Balcans que permetia que les persones estiguessin empadronades a diversos llocs alhora).

Per exemple, a un poble va trobar que 404 electors vivien a la mateixa adreça, carrer Dusina número 0, qui viu a un número 0?

Per altra banda, just al finalitzar la guerra havien 326.000 veterans de guerra que gaudien de certs privilegis... Rakar va descobrir que a principis de 2010 aquest nombre havia crescut fins a superar els 500.000 veterans! (sense que Croàcia hagi participat en cap altra guerra).

Més informació aquí.

Diapositiva #97:

A nivell de Catalunya comentar-vos que tenim actualment 4 grans iniciatives de serveis de dades obertes:
Diapositiva #98:

Fí de la presentació.

Diapositiva #99:

Crèdits de les imatges utilitzades per crear aquesta presentació.

Diapositiva #100:

"Banda sonora" d'aquesta presentació (música que vaig escoltar mentre preparava aquest curs):



Agraeixo la col·laboració de la Nagore de los Ríos - Directora de Govern Obert i Comunicació a Internet del Govern Basc - en la realització del material d'aquest curs.


Enllaços relacionats:

4 comentaris:

joan subirats ha dit...

Excel.lent i didàctica presentació. Felicitats!

Astrd Barqué ha dit...

Gràcies Marc, ja ho esperava!

Josep Fernàndez Taxo ha dit...

Excel·lent presentació!

Gràcies per compartir-la.

Pep.

MarcG ha dit...

Joan, Astrid, Pep:

Gràcies pels vostres comentaris, espero traduir-ho al castellà en poc dies.

Salutacions,

MarcG