Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cristina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cristina. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 de juliol del 2008

Gestions a les administracions públiques derivades de tenir un fill

Com ja sabeu, fa uns dies va néixer la meva segona filla, la Cristina.

El que volia explicar-vos en aquest post són tots els passos que he hagut de fer per a gestionar tota la paperassa relacionada amb el naixement d'un fill.

De passada es veurà que el concepte d'administració electrònica encara li queda molt camí per recòrrer, si més no en tot allò relacionat amb l'arribada a aquest món d'un nadó.

El passat dijous 10 de juliol, per la tarda, vam tornar de l'hospital.

Divendres 11

Al dia següent, el divendres 11 vaig començar a arreglar papers.

Vaig començar pel Registre Civil, necessites tenir el Llibre de Família al dia per demanar la majoria de la resta de papers.

Prèviament, a l'hospital t'han de donar un informe del pediatre, un informe que indica l'alta de la mare, el llibre del nadó (imprescindible per a que el pediatre del nen/a porti el control de la seva salut) i uns papers pel registre civil.

Aquests papers del registre certifiquen el dia de naixement i altres dades, també t'han de donar un paper per fins estadístics.

El divendres vaig portar aquests papers al Registre Civil juntament amb el Llibre de Família, vaig omplir més papers i el dimarts següent vaig anar a recollir el Llibre de Família.

També vaig anar a Pediatria per demanar hora per a la primera revisió pediàtrica de la Cristina, i per saber què necessitava per sol·licitar la targeta sanitària: llibre de família, certificat d'empadronament a la població, cartilla de la Seguretat Social, (tot fotocòpies i original per poder certificar que les fotocòpies són verídiques).

Dilluns 14

El dilluns va ser un dia de metges.

Primer vaig anar al meu metge de capçalera per veure els resultats d'unes proves sobre les meves migranyes.

Després la pediatra va fer-li la primera revisió a la Cristina.

Per la tarda, la ginecòloga li va treure els punts a la meva dona.

Per tant, el dilluns no vaig fer cap gestió de papers.

Dimarts 15

El primer que vaig fer el dimarts va ser anar a buscar el Llibre de Família modificat per afegir-hi la Cristina.

Amb el Llibre de Família ja podia anar a fer la resta de gestions.

Prèviament, però, vaig anar a la metgessa de la meva dona per sol·licitar l'alta laboral, (per recomanació de la seva ginecòloga, des d'uns dies abans de néixer la Cristina estava de baixa laboral), i, també, a demanar l'informe maternal, (un informe que et fa el metge de capçalera després que li ensenyis el paper de l'alta de l'hospital). Em va donar dues còpies d'aquest informe, un per l'empresa i l'altre per l'INSS, (Instituto Nacional de Seguridad Social).

Amb aquest document vaig anar a la feina de la meva dona, a arreglar papers i demanar-ne d'altres.

A la feina de la meva dona vaig entregar l'informe maternal, i una fotocòpia del llibre de família, (per demanar modificar el percentatge d'IRPF que et retenen). Ells em van donar un paper indicant què retenien a la meva dona, (aquest paper s'ha de donar a l'INSS).

Dimecres 16

El dimecres 16 vam anar (la meva dona, la Cristina i jo) primer a l'INSS per sol·licitar el permís de paternitat, el permís de maternitat i per incloure la Cristina a la cartilla de la Seguritat Social de la seva mare.

A l'INSS ens va atendre una dona que ens va apuntar tot el que ens faltava, (sempre falta algun paper).

Per incloure la Cristina a la cartilla de la Seguritat Social s'ha de portar la cartilla vella, el llibre de família, l'informe maternal i ha de venir la mare per signar, (donat que estavem apuntant la Cristina a la seva cartilla). Aquest tràmit es fa a l'instant, et donen la nova Cartilla, que s'ha de signar.

Per sol·licitar el permís de maternitat portava tots els papers, (llibre de família, certificat de retenció expedit per l'empresa i l'informe de maternidad), ens faltava el paper de l'alta laboral, (en teoria aquest paper no s'ha de portar a l'INSS però a ells els hi apareixia que la meva dona encara estava de baixa i, per tant, no es podia sol·licitar el permís de maternitat).

Per sol·licitar el permís de paternitat s'havia de portar un paper de l'empresa (el model me'l van donar a l'INSS), indicant què em retenia l'empresa.

Després de l'INSS vam anar a una oficina de Benestar Social per sol·licitar l'ajut que dóna la Generalitat, (també per reclamar l'ajut de l'Anna corresponent al 2007 que encara no hem rebut, vaig haver de reclamar-ho el dia següent, però això ja us ho vaig explicar en aquest altre post).

Dijous 17

El primer que faig és anar a empadronar a la Cristina, amb el Llibre de Família n'hi ha prou i ho fan a l'instant, (si més no, al meu poble - La Garriga - és així).

També vaig a Pediatria per sol·licitar la targeta sanitària per la Cristina, em demanen fotocòpies del llibre de família, del certificat d'empadronament a la població i de la cartilla de la Seguretat Social. Es fa la sol·licitud i s'ha d'esperar que t'arribi per correu postal.

Vaig de nou a l'INSS i tramito definitivament el permís de maternitat.

Torno a anar a la feina de la meva dona per entregar un paper (signat per la meva dona) indicant quin percentatge d'IRPF volia que li retinguéssin a partir d'ara.

També vaig a la meva feina a demanar un paper, de fet, el paper me'l van donar a l'INSS, l'empresa només ha d'omplir-hi les dades.

Divendres 18

Els de la meva feina ja tenien el paper de retenció omplert i signat, el vaig anar a buscar.

En teoria aquest era el darrer paper que em faltava, per tant, vaig pensar que avui resoldria tots els papers... però no va ser així.

Vaig anar a l'INSS a resoldre el permís de paternitat, (ara que ja tenia tots els papers), però em va tocar un funcionari amb excés de zel.

Em va rebutjar el paper de retenció que havia realitzat la meva empresa per, entre d'altres coses, no indicar on ni quan s'havia signat; és a dir, allò del final del document que diu "Barcelona, a 18 de juliol de 2008".

A més, es va apuntar el meu nom i em va assegurar que revisaria el meu expedient per corroborar que les dades que faltaven les introduïa la mateixa persona que havia redactat la resta del document, és a dir, volia assegurar-se que les dades que faltaven (dades absolutament banals) no les escrivia jo.

Parlant clar, vaig al·lucinar, però veient la seva cara, em va quedar clar que ho deia convençut, no era cap broma.

Per tant, em va tocar tornar a la meva empresa, per si de cas, no abans sense dir públicament, amb un fort volum, a tothom que s'esperava a l'INSS que no li recomanava aquell funcionari.

També vaig anar a sol·licitar l'ajut dels 2.500 euros, (l'altre ajut, el de 100 euros mensuals, preferim deduir-lo en la declaració de renda, per tant, no calia fer cap gestió ara).

Per sol·licitar aquest ajut cal anar a una delegació d'Hisenda. Et donaran un paper (crec que era el model 141), i omplir-lo amb les dades que et demana, res més.

Només una puntualització, aquest paper l'ha de signar la mare, però en el meu cas això no va ser un problema, la funcionària em va recomanar que posés la meva signatura, em va deixar clar que no ho revisaven...

Per tant, aquest tràmit sí que va ser ràpid.

Dilluns 21

Vaig anar a la meva feina per a que m'omplissin les dades que faltaven, això sí, assegurant-se que la persona que les omplïa fos la mateixa que havia escrit la resta del document.

Amb aquest document em vaig dirigir a l'INSS i definitivament vaig poder sol·licitar el permís de paternitat sense cap altre contratemps, (per cert, el permís de paternitat - pagat per l'Estat - són dues setmanes que comencen després dels dos dies - laborals - que t'han de donar l'empresa on treballes).


No ho dic enlloc, però en tots els tràmits s'ha de portar sempre els DNIs, (del pare i el de la mare), no caducats.


Reflexions:
  • Cada any neixen milers i milers de nens a Catalunya, per tant, sembla lògic que algú intenti millorar i simplificar aquest tràmit.
  • A més, bona part del problema radica en el fet d'estar implicades diferents administracions: la local (Llibre de Família i empadronament), administració autonòmica (targeta sanitària i ajuts econòmics) i administració estatal (cartilla de la Seguretat Social, ajuts econòmics, permís de paternitat, permís de maternitat). Cal que les administracions es coordinin per intercanviar informació; no sembla que el problema sigui tècnic (tot i que segur que no serà fàcil) sinó més aviat és un problema polític.
  • També seria bo que les administracions només demanessin les dades que no tenen. Per exemple, a l'INSS em van demanar les dades de retenció meves per poder sol·licitar el permís de paternitat i quan li vaig ensenyar el que va fer és simplement comprovar que la dada era la mateixa que la que ja tenia.
Com a conclusió final, simplement fer esment del que és evident: es parla molt de l'e-administració però la realitat és molt tossuda, l'administració segueix sent molt poc àgil.

En tot cas, ara entenc per quin motiu s'ha passat de tenir 3 dies de permís a tenir dues setmanes, és el temps mínim per a poder gestionar tots els papers.


(La imatge del nadó l'he obtingut d'aquest blog)

Enllaços relacionats:

He redactat aquest post mentre recordava el que, segons el meu parer, és un dels millors discos del hard rock: el disc 'Hysteria' dels Def Leppard.
És un disc 10 en tots els sentits, conté cançons molt bones com ara 'Hysteria', 'Pour some sugar on me', 'Women' o 'Rocket', entre d'altres.

dijous, 17 de juliol del 2008

Les administracions públiques no sempre s'adapten a com funcionen les noves tecnologies

A vegades l'ús de les noves tecnologies 'xoca' amb la realitat 'burocràtica' de les administracions.

Aquest matí he anat a una oficina de la Conselleria de Benestar Social, de la Generalitat de Catalunya, per sol·licitar l'ajut per a la meva filla Cristina.

He omplert el formulari corresponent, m'han fet fotocòpies del DNI i del Llibre de família i ja està!, ara només cal esperar per rebre l'ajut.

Aquest és un ajut universal, (el rep tothom amb independència de la renda familiar), i es rep fins que el nen faci 3 anys.

En aquest enllaç trobareu la informació que ofereix el Web de la Generalitat en relació a aquest ajut.


El problema ha estat quan he preguntat pel cobrament de l'ajut de l'Anna, la germana gran de la Cristina, corresponent a l'any 2007 que encara no he cobrat.

El procediment per sol·licitar aquest ajut és el següent:
  • L'any en que neix la criatura has d'anar a una oficina de Benestar Social i omplir el formulari que s'escaigui (aportant-t'hi documentació que acrediti el naixement de la criatura, és a dir, el llibre de família actualitzat).
  • Els següents anys s'ha de confirmar que vols seguir rebent l'ajut, sempre fins que la criatura faci 3 anys.
Aquesta confirmació es pot fer de diferents maneres:
  • Per Internet, (al web de la Generalitat).
  • Per telèfon, al 012.
  • Per correu postal, (retornant un correu que rebràs a casa).
  • Per SMS al 7130, (enviant un missatge amb GENCAT+NIF+Número de referència que l'obtens de la carta que ha rebut a casa).
En el cas que en el correu que reps a casa veus que hi ha alguna dada que cal rectificar, llavors només tens dues opcions: per Internet (i no serveix per a totes les rectificacions) o per correu postal.

Evidentment també tens l'opció de fer cua en una oficina de Benestar Social.

Donat que estic treballant en una administració que vol potenciar l'ús de les noves tecnologies vaig decidir per fer la confirmació per SMS.

De fet, l'Anna va nèixer el 2005, aquell any vaig anar a una oficina de Benestar Social.
El 2006 vaig confirmar que volia seguir rebent l'ajut per SMS. Vaig rebre l'aportació, si bé va arribar força tard: març del 2007.
El 2007 vaig tornar a confirmar que volia seguir rebent l'ajut per SMS.

Mai he rebut l'aportació, i ja estem a juliol del 2008.

Aquest matí he omplert una instància per demanar l'ajut que legalment em correspon, (crec que són uns 625 euros, aproximadament).

La funcionària m'ha comentat que fes una instància indicant que havia confirmat l'ajut via SMS i que no se m'havia ingressat res.

Però ja m'ha advertit que en aquests casos la resposta és sempre la mateixa: cap!

És a dir, passen 6 mesos sense dir-te res i, donat que superen el termini màxim per dir-te quelcom, s'entén que és silenci administratiu i, per tant, la sol·licitud queda denegada.

Quin és el problema? No poder aportar res que confirmi que jo vaig fer la confirmació.

El problema el tinc en haver canviat de mòbil! i no guardar el vell.

De fet, encara que tingués el mòbil amb el SMS enviat, i la corresponent resposta de la Generalitat indicant-me que havien rebut el meu SMS, com l'adjuntaria?, imprimeixo l'SMS?

El veritable problema és que no es tenen en compte totes les casuístiques quan es decideix implantar un nou sistema de comunicació amb el ciutadà.

Tot funciona correctament en els casos en què no hi ha problemes, però i en la resta?

Conclusions que en derivo:
  • Després de parlar amb la funcionària gairebé ja donc per perduts els 625 euros.
  • Les següents confirmacions no les faré per cap sistema que no em proporcioni un paper que jo pugui utilitzar per si hi ha cap problema.
Hi ha una qüestió de fons que no l'entenc: si l'ajut és fins que la criatura té 3 anys, per què cal que cada any confirmi que vull rebre l'ajut?, realment hi ha algú que no ho vulgui?

Els polítics sovint diuen que cal agilitzar l'administració i reduir la paperassa, doncs bé, crec que només demanant-ho la primera vegada ja n'hi hauria d'haver suficient, ja sabràs que rebràs l'ajut fins als 3 anys de la criatura.

I, a més, així podrem alliberar de feina als funcionaris, es podran dedicar a tasques més complexes i/o a oferir un millor servei; (tot i que haig de reconèixer que la funcionària que m'ha atès avui ha estat excel·lent).

Com diria el Capità Enciam: els petits canvis són poderosos!, i crec que simplificar aquest tràmit seria una petita millora de la relació entre el ciutadà i l'administració.



Enllaços relacionats:

Estava escoltant el disc "The Last in Line" de Dio mentre estava redactant aquest post. És una veritable joia del Rock Heavy que va imperar en la dècada dels 80. Es diu, no sé si és del tot cert o no, que d'aquest disc, o de la cançó del mateix nom, és d'on Quimi Portet i Manolo García van treure el nom pel seu grup: El Último de la Fila.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

dimecres, 2 de juliol del 2008

Cristina: 'another greatest contribution to this world'

Seguint amb la tònica de la majoria dels darrers posts, aquí tampoc us explicaré res sobre el Web 2.0, ni sobre l'administració electrònica, ni sobre la gestió eficient de les ciutats, ni res semblant.


Us parlaré d'un concepte que està molt per sobre de tot això.

De fet, us volia parlar d'un tema personal.

D'un tema personal amb una repercusió per a tota la vida.

En aquest mes de juliol està previst el naixement de la Cristina, la meva segona filla.

Pot semblar un tòpic i, de fet, ho és... us puc assegurar que quan va nèixer l'Anna (la meva pimera filla) va ser un dels moments més especials de la meva vida, (no sé ben bé com expressar-ho en paraules).

Una cap meva em va comentar:
"Personalment, els naixements dels meus fills han estat els moments més feliços de la meva vida, em sembla realment un miracle ..."
I un company de facultat em va dir això:
"Disfruta del moment perquè és unic. Tingueu paciència i força perquè no és fàcil. Pero penseu que cada dia és una mica més fàcil que l'anterior... Sobretot pensa que això és el més important que fareu en la vostra vida. El nostre pediatra (el Dr. Wong, mola el nom, eh?) ens va dir 'I do not know what you are doing in life, but this is your greatest contribution to this world for the next generation.'
I
és veritat."
Em quedo amb aquesta reflexió del pediatre Wong:
"I do not know what you are doing in life,
but this is your greatest contribution to this world for the next generation.
"
Doncs jo estic a punt de fer una segona contribution to this world.

Salutacions,

Una pare enamorat de les seves filles.

MarcG


PD: Com és lògic, possiblement estaré uns dies sense connectar-me o connectant-me menys sovint del que és habitual, perdoneu si trigo en contestar els vostres comentaris o si el baixa ritme de redacció de nous posts.


Enllaços relacionats:

He cregut que un moment tant especial com aquest mereixia una música única, tranquila però plena de força... com per exemple el "Concierto de Aranjuez" del mestre Joaquín Rodrigo.
Brutal!