Próximos eventos (en España) relacionados con #OpenData
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris congrés. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris congrés. Mostrar tots els missatges
dimecres, 16 de novembre del 2011
Propers esdeveniments (a Espanya) relacionats amb #OpenData
Próximos eventos (en España) relacionados con #OpenData
dilluns, 5 d’abril del 2010
Les administracions públiques han d'acompanyar a la ciutadania. Presentació pel Tecnimap 2010.
(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)
A principis del passat mes de març, l'Iñaki Ortiz em va oferir ser un dels ponents de la taula rodona que moderarà en el marc de Tecnimap 2010.
La veritat és que Iñaki és una de les primeres persones que segueixo des que estic en aquest (mal) anomenat "món 2.0" gràcies al seu blog Administraciones en Red compartint autoria amb l'Alberto Ortiz (alorza).
Coses de la vida 2.0, encara no ens hem "desvirtualizat" mai, però Iñaki em convida a ser un dels ponents de la seva taula...
El debat de la taula rodona estarà relacionat amb les xarxes socials i l'administració pública, personalment m'agrada més presentar-lo com:
Les administracions públiques en temps de xarxes socials
A la taula estaran:
Jo vaig demanar parlar sobre com les xarxes socials poden millorar la vida dels ciutadans/es; dit d'una altra manera, de la necessitat de canvi que han de realitzar les administracions públiques per adaptar-se a la (naixent) societat digital. En aquest canvi les xarxes socials juguen un important paper.
A continuació us deixo la presentació que tinc previst mostrar així com els seus comentaris a cada "transparència", només tinc uns 20 minuts amb el que convé ser breu i directe a les principals idees.
D'altra banda, cal tenir en compte que és una presentació en versió beta, segur que la modificaré fins a 5 minuts abans de presentar-la ;-)
Diapo 1:
Les administracions públiques han d'acompanyar la ciutadania.
Hi ha un canvi de mentalitat important, tradicionalment s'ha obligat a la ciutadania a seguir a l'Administració, a haver d''adaptar' els seus horaris, la seva forma de treballar, a anar on és l'Administració, a entendre la seva forma de ser .. .
Ara es tracta d'acompanyar a la ciutadania, d'estar amb ella, amb els seus horaris, on ja està parlant, de fet, a escoltar el que diu la ciutadania per millorar l'Administració, millorar la societat.
En aquest acompanyament ... Quin paper juguen les xarxes socials?
En aquesta presentació intentaré demostrar que les xarxes socials són una eina útil per millorar els serveis de les administracions públiques amb l'objectiu últim de millorar la vida de la ciutadania.
Diapo 2:
Vaig començar a pensar en aquesta presentació la tarda del dijous 25 de març, precisament quan estava escoltant/veient de fons el ple especial de commemoració dels 30 anys del restabliment del Parlament de Catalunya.
Precisament una de les idees que més es va reiterar va ser la reflexió sobre el fort canvi que ha experimentat la societat catalana en aquestes 3 dècades. El Parlament, els polítics, els seus discursos, les seves accions, en general, la política s'han d'adaptar a aquesta nova societat.
Diapo 3:
Una nova societat que està transformant-se d'una societat industrial a una societat digital.
La majoria d'experts ho estan vaticinant (com per exemple Benjamín Suárez Arroyo, Enginyer de Camins, Canals i Ports i Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, en el llibre "La Innovación Tecnológica y los Paradigmas Sociales" (de novembre 2008), encara que ell parla de Societat del Coneixement ...).
Diapo 4:
El concepte principal és canvi.
Canvis en tots els sentits:
Resumint: estem en una fase de canvis, i, a més, de canvis cada vegada més ràpids, i en aquest estat d'incertesa perpètua les administracions públiques es mostren com cargols: lents!.
Diapo 5:
Però on encaixen les xarxes socials en aquesta situació?
El primer que cal deixar clar és que no s'ha d'utilitzar les xarxes socials pel simple fet d'estar de moda.
Les xarxes socials no han de ser el nou hula hoop.
Diapo 6:
Com us comentava, la ciutadania exigeix (que no demana) a les administracions públiques que aquestes tinguin noves funcionalitats (d'acord amb la societat actual: la societat digital).
És bo que la ciutadania exigeixi, això implica que és lliure.
Diapo 7:
La ciutadania exigeix que les administracions públiques siguin:
Cal no perdre de vista que l'objectiu principal és simplificar la vida a la ciutadania.
Diapo 8:
Evidentment, tal com us comentava abans, tot això s'ha de fer amb el mínim consum de recursos (dit d'una altra manera: pagant el mínim d'impostos) i sent el més ràpid que es pugui.
Diapo 9:
Un dels àmbits on les xarxes socials són més útils són en la gestió de les emergències.
Xarxes com Twitter (de comunicació instantània i de gran viralitat) o Facebook (la xarxa més estesa a tot el món) han resultat ser claus en emergències com els recents terratrèmols d'Haití i de Xile (especialment en aquest últim país ja que és un els països de la regió que té més alfabetització digital).
El mateix departament USGS (United States Geological Survey) utilitza Twitter per saber on s'ha produït un terratrèmol i avaluar el dany produït, (evidentment no és una informació 100% fiable però dóna pistes ...).
Fins i tot en la recent nevada de 08/03/10 a Catalunya, la ciutadania també va utilitzar aquestes xarxes socials per organitzar-se.
En aquest succés destaca l'exemple de l'usuari de Twitter "emergenciescat" que va crear la Generalitat de Catalunya per intentar difondre la informació ràpidament (en un moment de caos).
És un bon exemple de ràpida resposta d'una administració pública en una situació complexa.
Diapo 10:
Un dels canvis més importants que han de realitzar les administracions públiques és la transparència, al meu parer és un pas que totes haurien de fer pel seu bé, és la millor manera de demostrar que no hi ha res a amagar.
A més, en posar les dades a l'abast de la ciutadania, i amb el format adequat, aconseguim que aquesta ciutadania s'impliqui i que millori (encara més) els serveis públics.
Mitjançant aquesta implicació aconseguim ser transparents, humils i creatius amb l'ajuda de tots.
Les xarxes socials són un element important en aquest pas per ser un govern obert, per diverses raons, per exemple per ser un lloc ideal per conversar amb la ciutadania i per ser un tipus d'eina ideal per crear comunitat.
Un exemple (i més d'aquí) és el projecte Irekia del Govern Basc.
Jake Brewer (director de comunicacions de la Sunlight Foundation) opina que "Podem crear més llocs de treball amb les dades oberts que amb els plans d'estímul del govern", un exemple més de l'important que és un procés d'obertura de dades.
Diapo 11:
Les xarxes socials s'estan transforma en les noves àgores de la ciutadania, és on actualment està parlant/organitzant-se la gent.
Per això, si volem que les administracions públiques siguin flexibles i adaptades a la ciutadania (i no a l'inrevés), hem d'estar en aquestes xarxes socials.
No només per oferir els nostres serveis (directament o indirectament), sinó també i, molt important, per aprendre de la ciutadania.
Dit d'una altra manera: no cal estar en les xarxes socials per a realitzar una comunicació 1.0 (només informar en un sentit), cal estar per escoltar, dialogar, conversar.
I, molt important, fruit d'aquesta conversa segur que haurem de reorganitzar la part interna de l'Administració...
Diapo 12:
La co-creació de serveis, la col·laboració i la implicació de la ciutadania en tasques que tradicionalment han estat pròpies de l'Administració és un dels àmbits on les xarxes socials poden aportar més.
Un recent exemple és el cas de la web rodalia.info.
Un servei (basat en Twitter) que indica en temps real les incidències de les línies de trens de rodalies de Barcelona.
És un servei creat per 3 joves, sense cap pressupost, que està basat en els missatges que els usuaris dels trens s'envien a Twitter (amb determinades marques en funció de la línia de tren que utilitzen).
És un servei tan simple com efectiu ... on la pròpia societat s'organitza per donar un servei que, a-priori, sembla que hauria de donar l'Administració.
Diapo 13:
Un altre bon exemple d'implicació ciutadana és el petit poble de Copons de la comarca de l'Anoia.
Copons és un poble d'uns 300 habitants que el maig de 2008 va iniciar un projecte de Govern 2.0 amb l'objectiu d'informar, conversar, ser transparents i poder retre comptes, i, a més, mitjançant eines amb un cost baix (o nul).
És un cas més que en aquesta societat digital no es necessita grans infraestructures, només voluntat per llançar-s'hi...
Es va utilitzar eines com Facebook per ser flexible, potent, gratuïta i per realitzar el debat allà on el / la ciutadà / a ja té el seu perfil digital.
El projecte no està exempt de dificultats i els resultats no sempre són els previstos, la realitat és tossuda: els projectes 2.0 no són fàcils...
Però és evident que s'ha aconseguit implicar la ciutadania per debatre qüestions que preocupen: per exemple l'educació dels fills.
Dit d'una altra manera: els problemes segueixen sent els mateixos de sempre, però amb l'ajuda de les xarxes socials podem canalitzar millor el debat.
Diapo 14:
Però el resultat que més valoro del projecte Copons 2.0 és que la ciutadania ha conegut els límits de l'Administració.
Tradicionalment es demana tot a l'Administració, però ara amb la crisi econòmica encara s'ha aguditzat més aquesta petició contínua i sense parar a l'Administració.
Al meu parer, la ciutadania té a l'Administració com el "chivo expiatorio" de tots els seus mals.
També és cert que l'Administració tampoc s'ha esforçat a fer pedagogia per explicar més els seus límits.
Diapo 15:
El projecte Copons 2.0 ve a ser un projecte de democràcia deliberativa: debatre amb la ciutadania les (principals) polítiques a realitzar.
Es tracta d'assumir que molts saben sempre més que uns pocs, d'això es dedueix que la societat avançarà més si s'aconsegueix implicar la majoria de persones.
Aquest és un concepte del que parla MH Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya, en el seu llibre #Política 2.0 citant a José Antonio Donaire (exdiputat del Parlament de Catalunya).
Tots dos són dos dels polítics més actius en l'àmbit 2.0.
I, ja que parlo del President del Parlament, convé comentar el projecte Parlament 2.0.
Diapo 16:
Segons comenta el propi Ernest Benach en el seu llibre, el projecte Parlament 2.0 es va gestar amb la idea de "portar el Parlament on part de la ciutadania ja es relaciona avui: les xarxes socials".
Per aquest motiu al març de 2009 van arrancar els següents serveis:
Diapo 17:
El projecte i.de.a Diagonal és un projecte relacionat amb la reforma d'una de les principals artèries de Barcelona: l'avinguda Diagonal.
Des dels inicis del projecte s'ha volgut implicar activament a la ciutadania.
Primer a decidir quins projectes serien els finalistes.
I després a votar (a la setmana del 10 al 16 de maig) quin d'aquests projectes és el seleccionat per la majoria de la població.
En aquest procés estan "convidats" a votar 1,4 milions de persones (tota la ciutadania de Barcelona que té més de 16 anys), amb vot electrònic presencialment o via Internet (això suposa el major procés participatiu d'àmbit urbà realitzat a Espanya mitjançant votació electrònica ).
Actualment s'està treballant per dinamitzar el debat i per generar opinió sobre aquest procés mitjançant les xarxes socials.
Diapo 18:
Un altre exemple de col.laboració amb la ciutadania és el cas del Museu Picasso.
L'ús de les xarxes socials permet al Museu Picasso de Barcelona construir comunitat, afavorir el debat i la participació, i estendre el coneixement sobre l'artista.
És un projecte iniciat el maig passat seguint l'estela d'altres grans museus com el Museu d'Art Modern de Nova York -més conegut com MoMA-, el Museu de Brooklyn, també a Nova York, el Victoria & Albert, a Londres, el Museu de Toulouse o el Powerhouse, a Austràlia, i a Barcelona, la Fundació Miró.
No es tracta d'utilitzar les xarxes socials com un mer instrument de màrqueting, el que es pretén és implicar la ciutadania en els museus, rebre les seves aportacions i generar comunitat i fidelització per enriquir enormement el coneixement que contenen els museus.
L'objectiu és no ignorar al públic que està en les xarxes socials i vol implicar-se amb el museu, amb l'artista.
Diapo 19:
Una altra forma de donar un millor servei a la ciutadania és millorant la "part interna" de les administracions aconseguint una millor productivitat.
En aquest sentit, convé deixar clar que en l'àmbit dels treballadors públics les xarxes socials també juguen un paper important.
Les xarxes socials permeten gestionar el talent que tenen les organitzacions (especialment les grans organitzacions) que per qüestions de jerarquia habitualment desaprofiten part d'aquest talent.
Com comentava, aquest és un problema de les grans organitzacions que no poden permetre el luxe de no tenir en compte l'enorme talent que hi ha a les bases de les institucions.
En el cas de ser una empresa, si no es comença a gestionar aquest talent adequadament és probable que ho acabin pagant molt, i més en la situació de crisi econòmica global.
De fet, a part de gestionar el talent, les xarxes socials són ideals també per a la formació, l'educació de les persones ... però parlar d'educació 2.0 ens donaria per omplir una sessió sencera ;-)
Diapo 20:
Potser el millor exemple de gestió del talent intern d'una administració pública d'aquí és el programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
L'objectiu d'aquest programa és "crear entorns de treball col.laboratiu que apropin les persones a les oportunitats de millora o de resolució de problemes del seu treball quotidià. La millora s'aconsegueix per l'aportació de noves idees, en les bones pràctiques i la reflexió conjunta del grup sobre els aspectes tractats".
Està dirigit a tots els col.lectius professionals que formen el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. No obstant això aquesta iniciativa, resolta tecnològicament amb la plataforma e-Catalunya, està oberta a altres departaments de la Generalitat i, fins i tot, a treballadors externs que estan relacionats amb aquesta administració.
El resultat és exemplar: s'ha implicat a més de 1.800 treballadors agrupats en diferents comunitats de pràctica per millorar el coneixement de l'organització.
De fet, la Generalitat de Catalunya és una de les administracions públiques més "2.0" que conec, no només amb el projecte Compartim sinó també amb l'ús de blocs, de YouTube, SlideShare, Facebook, LinkedIn, Del.icio.us, Yammer... vull destacar dos iniciatives:
Diapo 21:
Però, quin és el procés a seguir?
Primer: conèixer l'entorn actual, conversar amb la ciutadania per saber exactament quins problemes té.
Segon: identificar els objectius que volem que compleixi la nostra administració: agilitat, flexibilitat, transparència, col·laboració, etc. I segmentar!: Focalitzar els serveis al seu públic objectiu (target).
Tercer: establir unes mètriques per poder saber si realment es compleixen els objectius. Això és més important del que sembla, sense mètriques no podrem saber si s'han aconseguit les fites proposades, és a dir, no podrem demostrar si la inversió efectuada ha estat satisfactòria o no. Per desgràcia, les mètriques sempre és un àmbit que queda relegat a un segon pla.
Quart: determinar un pla d'acció que ens permeti aconseguir aquests objectius en el temps proposat i amb el mínim consum de recursos.
Cinquè: arran del pla d'acció es determinarà quines són les eines més adequades per implementar-lo. A dia d'avui, cal tenir en compte les xarxes socials, en un futur potser no sigui així...
Les xarxes socials són una eina no un objectiu.
Sisè: avaluar els resultats aconseguits i, es cal, depurar el pla d'acció i els canvis interns que ha provocat.
Setè: establir procediments (metodologia) un cop ja s'ha demostrat que el pla d'acció és l'adequat.
A més sent el màxim d'àgils, flexibles i ràpids possibles.
I tot això amb una metodologia darrere que sempre implicarà canvis en l'Administració.
Diapo 22:
Una manera d'aconseguir ser àgils, flexibles, ràpids, etc és practicant el trystorming.
La idea és fer pilots (o productes definitius) amb diverses idees (fruit d'un brainstorming).
Reduir/barrejar idees fins quedar-nos amb unes poques, aquestes les simularem (o les produirem) amb l'objectiu d'errar per poder millorar.
Només d'aquesta manera, i amb l'ajuda de la ciutadania, aconseguirem obtenir serveis amb una millora contínua.
Dit d'una altra manera, no esperem a tenir-ho tot controlat al 100% abans de treure un nou servei, estem en una societat canviant, ambigua, difusa... podem córrer el risc de no treure res per estar esperant l'ideal.
Cal recordar que l'Administració és el reflex de la societat... per bé i per mal.
Dit d'una altra manera: l'Administració no és "la senyora Perfecta", també té dret a equivocar-se.
Diapo 23:
I això és tot, espero haver donat alguna pinzellada sobre el perquè les xarxes socials són una eina clau per millorar els serveis que ofereixen les administracions públiques, (encara que el seu ús no està exempt de dificultats...).
Aquí teniu la presentació (en Prezi):
Estic obert a qualsevol comentari/crítica a aquesta presentació... de fet espero que em comenteu tot el que vulgueu!
Enllaços relacionats/Fonts utilitzades per fer aquesta presentació:
A principis del passat mes de març, l'Iñaki Ortiz em va oferir ser un dels ponents de la taula rodona que moderarà en el marc de Tecnimap 2010.La veritat és que Iñaki és una de les primeres persones que segueixo des que estic en aquest (mal) anomenat "món 2.0" gràcies al seu blog Administraciones en Red compartint autoria amb l'Alberto Ortiz (alorza).
Coses de la vida 2.0, encara no ens hem "desvirtualizat" mai, però Iñaki em convida a ser un dels ponents de la seva taula...
El debat de la taula rodona estarà relacionat amb les xarxes socials i l'administració pública, personalment m'agrada més presentar-lo com:
Les administracions públiques en temps de xarxes socials
A la taula estaran:
- Moderador:
- Iñaki Ortiz Sánchez, Director d'Innovació i Administració Electrònica, Departamento de Justicia y Administración Pública, Viceconsejería de Administración Pública, Gobierno Vasco.
- Ponents:
- Rafael Chamorro Marín. Director de l'Oficina Espanyola de Turisme a Oslo.
- Alberto Ortiz de Zárate Tercero. Director d'Atenció Ciutadana, Departamento de Justicia y Administración Pública, Gobierno Vasco.
- Ignacio Celaya Pérez. Director General de Participació Ciutadana, Gobierno de Aragón.
- Idoia Llano Abril. Jefa de Estudios, Documentación y Biblioteca, Defensor del Pueblo del País Vasco.
- I jo (Marc Garriga Portolà). Web Analytics Manager i Cap de Projectes Web a l'Ajuntament de Barcelona.
Jo vaig demanar parlar sobre com les xarxes socials poden millorar la vida dels ciutadans/es; dit d'una altra manera, de la necessitat de canvi que han de realitzar les administracions públiques per adaptar-se a la (naixent) societat digital. En aquest canvi les xarxes socials juguen un important paper.
A continuació us deixo la presentació que tinc previst mostrar així com els seus comentaris a cada "transparència", només tinc uns 20 minuts amb el que convé ser breu i directe a les principals idees.
D'altra banda, cal tenir en compte que és una presentació en versió beta, segur que la modificaré fins a 5 minuts abans de presentar-la ;-)
Diapo 1:
Les administracions públiques han d'acompanyar la ciutadania.
Hi ha un canvi de mentalitat important, tradicionalment s'ha obligat a la ciutadania a seguir a l'Administració, a haver d''adaptar' els seus horaris, la seva forma de treballar, a anar on és l'Administració, a entendre la seva forma de ser .. .
Ara es tracta d'acompanyar a la ciutadania, d'estar amb ella, amb els seus horaris, on ja està parlant, de fet, a escoltar el que diu la ciutadania per millorar l'Administració, millorar la societat.
En aquest acompanyament ... Quin paper juguen les xarxes socials?
En aquesta presentació intentaré demostrar que les xarxes socials són una eina útil per millorar els serveis de les administracions públiques amb l'objectiu últim de millorar la vida de la ciutadania.
Diapo 2:
Vaig començar a pensar en aquesta presentació la tarda del dijous 25 de març, precisament quan estava escoltant/veient de fons el ple especial de commemoració dels 30 anys del restabliment del Parlament de Catalunya.
Precisament una de les idees que més es va reiterar va ser la reflexió sobre el fort canvi que ha experimentat la societat catalana en aquestes 3 dècades. El Parlament, els polítics, els seus discursos, les seves accions, en general, la política s'han d'adaptar a aquesta nova societat.
Diapo 3:
Una nova societat que està transformant-se d'una societat industrial a una societat digital.
La majoria d'experts ho estan vaticinant (com per exemple Benjamín Suárez Arroyo, Enginyer de Camins, Canals i Ports i Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, en el llibre "La Innovación Tecnológica y los Paradigmas Sociales" (de novembre 2008), encara que ell parla de Societat del Coneixement ...).
Diapo 4:
El concepte principal és canvi.
Canvis en tots els sentits:
- Canvi cultural, de manera de ser / actuar. Un exemple: els joves estan connectats a la Xarxa sempre ... amb tot el que això implica. Un altre exemple: el sentit de la privacitat, és evident que els nadius digitals demana una privacitat menys pronunciada que els immigrants digitals.
- Canvi de poder. El poder ara prové de les idees, de la reputació... no de la jerarquia: meritocràcia.
- Canvi de comunicació: Ara les minories poden propugnar les seves idees de forma massiva a un cost pràcticament zero. S'han revolucionat les regles de la comunicació, per exemple, és evident els canvis que estan succeint en el món dels diaris ...
- Canvis econòmics: El fenomen Google: oferir serveis a cost zero: Ara ja no necessàriament oferir un servei de valor implica un preu.
- Canvis d'exigències de la ciutadania: La nostra ciutadania ha evolucionat, ara ja no es conforma amb que l'Administració sigui eficaç (fer el que ens demanen), ara demana que sigui eficient (fer-ho amb el mínim consum de recursos i adaptant-se a les necessitats actuals).
Resumint: estem en una fase de canvis, i, a més, de canvis cada vegada més ràpids, i en aquest estat d'incertesa perpètua les administracions públiques es mostren com cargols: lents!.
Diapo 5:
Però on encaixen les xarxes socials en aquesta situació?
El primer que cal deixar clar és que no s'ha d'utilitzar les xarxes socials pel simple fet d'estar de moda.
Les xarxes socials no han de ser el nou hula hoop.
Diapo 6:
Com us comentava, la ciutadania exigeix (que no demana) a les administracions públiques que aquestes tinguin noves funcionalitats (d'acord amb la societat actual: la societat digital).
És bo que la ciutadania exigeixi, això implica que és lliure.
Diapo 7:
La ciutadania exigeix que les administracions públiques siguin:
- Àgils,
- Flexibles,
- Transparents,
- Humils,
- Creatives i proactives,
- Que aprofitin al màxim el talent dels funcionaris per tenir més productivitat,
- Que permetin la co-creació de serveis mitjançant la col·laboració amb la ciutadania,
- Properes a la ciutadania,
- Amb capacitat per dinamitzar,
- Etc.
Cal no perdre de vista que l'objectiu principal és simplificar la vida a la ciutadania.
Diapo 8:
Evidentment, tal com us comentava abans, tot això s'ha de fer amb el mínim consum de recursos (dit d'una altra manera: pagant el mínim d'impostos) i sent el més ràpid que es pugui.
Diapo 9:
Un dels àmbits on les xarxes socials són més útils són en la gestió de les emergències.
Xarxes com Twitter (de comunicació instantània i de gran viralitat) o Facebook (la xarxa més estesa a tot el món) han resultat ser claus en emergències com els recents terratrèmols d'Haití i de Xile (especialment en aquest últim país ja que és un els països de la regió que té més alfabetització digital).
El mateix departament USGS (United States Geological Survey) utilitza Twitter per saber on s'ha produït un terratrèmol i avaluar el dany produït, (evidentment no és una informació 100% fiable però dóna pistes ...).
Fins i tot en la recent nevada de 08/03/10 a Catalunya, la ciutadania també va utilitzar aquestes xarxes socials per organitzar-se.
En aquest succés destaca l'exemple de l'usuari de Twitter "emergenciescat" que va crear la Generalitat de Catalunya per intentar difondre la informació ràpidament (en un moment de caos).
És un bon exemple de ràpida resposta d'una administració pública en una situació complexa.
Diapo 10:
Un dels canvis més importants que han de realitzar les administracions públiques és la transparència, al meu parer és un pas que totes haurien de fer pel seu bé, és la millor manera de demostrar que no hi ha res a amagar.
A més, en posar les dades a l'abast de la ciutadania, i amb el format adequat, aconseguim que aquesta ciutadania s'impliqui i que millori (encara més) els serveis públics.
Mitjançant aquesta implicació aconseguim ser transparents, humils i creatius amb l'ajuda de tots.
Les xarxes socials són un element important en aquest pas per ser un govern obert, per diverses raons, per exemple per ser un lloc ideal per conversar amb la ciutadania i per ser un tipus d'eina ideal per crear comunitat.
Un exemple (i més d'aquí) és el projecte Irekia del Govern Basc.
Jake Brewer (director de comunicacions de la Sunlight Foundation) opina que "Podem crear més llocs de treball amb les dades oberts que amb els plans d'estímul del govern", un exemple més de l'important que és un procés d'obertura de dades.
Diapo 11:
Les xarxes socials s'estan transforma en les noves àgores de la ciutadania, és on actualment està parlant/organitzant-se la gent.
Per això, si volem que les administracions públiques siguin flexibles i adaptades a la ciutadania (i no a l'inrevés), hem d'estar en aquestes xarxes socials.
No només per oferir els nostres serveis (directament o indirectament), sinó també i, molt important, per aprendre de la ciutadania.
Dit d'una altra manera: no cal estar en les xarxes socials per a realitzar una comunicació 1.0 (només informar en un sentit), cal estar per escoltar, dialogar, conversar.
I, molt important, fruit d'aquesta conversa segur que haurem de reorganitzar la part interna de l'Administració...
Diapo 12:
La co-creació de serveis, la col·laboració i la implicació de la ciutadania en tasques que tradicionalment han estat pròpies de l'Administració és un dels àmbits on les xarxes socials poden aportar més.
Un recent exemple és el cas de la web rodalia.info.
Un servei (basat en Twitter) que indica en temps real les incidències de les línies de trens de rodalies de Barcelona.
És un servei creat per 3 joves, sense cap pressupost, que està basat en els missatges que els usuaris dels trens s'envien a Twitter (amb determinades marques en funció de la línia de tren que utilitzen).
És un servei tan simple com efectiu ... on la pròpia societat s'organitza per donar un servei que, a-priori, sembla que hauria de donar l'Administració.
Diapo 13:
Un altre bon exemple d'implicació ciutadana és el petit poble de Copons de la comarca de l'Anoia.
Copons és un poble d'uns 300 habitants que el maig de 2008 va iniciar un projecte de Govern 2.0 amb l'objectiu d'informar, conversar, ser transparents i poder retre comptes, i, a més, mitjançant eines amb un cost baix (o nul).
És un cas més que en aquesta societat digital no es necessita grans infraestructures, només voluntat per llançar-s'hi...
Es va utilitzar eines com Facebook per ser flexible, potent, gratuïta i per realitzar el debat allà on el / la ciutadà / a ja té el seu perfil digital.
El projecte no està exempt de dificultats i els resultats no sempre són els previstos, la realitat és tossuda: els projectes 2.0 no són fàcils...
Però és evident que s'ha aconseguit implicar la ciutadania per debatre qüestions que preocupen: per exemple l'educació dels fills.
Dit d'una altra manera: els problemes segueixen sent els mateixos de sempre, però amb l'ajuda de les xarxes socials podem canalitzar millor el debat.
Diapo 14:
Però el resultat que més valoro del projecte Copons 2.0 és que la ciutadania ha conegut els límits de l'Administració.
Tradicionalment es demana tot a l'Administració, però ara amb la crisi econòmica encara s'ha aguditzat més aquesta petició contínua i sense parar a l'Administració.
Al meu parer, la ciutadania té a l'Administració com el "chivo expiatorio" de tots els seus mals.
També és cert que l'Administració tampoc s'ha esforçat a fer pedagogia per explicar més els seus límits.
Diapo 15:
El projecte Copons 2.0 ve a ser un projecte de democràcia deliberativa: debatre amb la ciutadania les (principals) polítiques a realitzar.
Es tracta d'assumir que molts saben sempre més que uns pocs, d'això es dedueix que la societat avançarà més si s'aconsegueix implicar la majoria de persones.
Aquest és un concepte del que parla MH Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya, en el seu llibre #Política 2.0 citant a José Antonio Donaire (exdiputat del Parlament de Catalunya).
Tots dos són dos dels polítics més actius en l'àmbit 2.0.
I, ja que parlo del President del Parlament, convé comentar el projecte Parlament 2.0.
Diapo 16:
Segons comenta el propi Ernest Benach en el seu llibre, el projecte Parlament 2.0 es va gestar amb la idea de "portar el Parlament on part de la ciutadania ja es relaciona avui: les xarxes socials".
Per aquest motiu al març de 2009 van arrancar els següents serveis:
- Un compte de Twitter per difondre l'activitat del Parlament "en directe".
- Un compte a Facebook ja que aquesta és una xarxa que ha demostrat que pot mobilitzar i generar debat.
- Un compte a YouTube per complementar el Canal Parlament.
- Fins i tot es pot tenir el teu propi "el meu Parlament" personalitzat amb l'ús de ginys (widgets) específics.
Diapo 17:
El projecte i.de.a Diagonal és un projecte relacionat amb la reforma d'una de les principals artèries de Barcelona: l'avinguda Diagonal.
Des dels inicis del projecte s'ha volgut implicar activament a la ciutadania.
Primer a decidir quins projectes serien els finalistes.
I després a votar (a la setmana del 10 al 16 de maig) quin d'aquests projectes és el seleccionat per la majoria de la població.
En aquest procés estan "convidats" a votar 1,4 milions de persones (tota la ciutadania de Barcelona que té més de 16 anys), amb vot electrònic presencialment o via Internet (això suposa el major procés participatiu d'àmbit urbà realitzat a Espanya mitjançant votació electrònica ).
Actualment s'està treballant per dinamitzar el debat i per generar opinió sobre aquest procés mitjançant les xarxes socials.
Diapo 18:
Un altre exemple de col.laboració amb la ciutadania és el cas del Museu Picasso.
L'ús de les xarxes socials permet al Museu Picasso de Barcelona construir comunitat, afavorir el debat i la participació, i estendre el coneixement sobre l'artista.
És un projecte iniciat el maig passat seguint l'estela d'altres grans museus com el Museu d'Art Modern de Nova York -més conegut com MoMA-, el Museu de Brooklyn, també a Nova York, el Victoria & Albert, a Londres, el Museu de Toulouse o el Powerhouse, a Austràlia, i a Barcelona, la Fundació Miró.
No es tracta d'utilitzar les xarxes socials com un mer instrument de màrqueting, el que es pretén és implicar la ciutadania en els museus, rebre les seves aportacions i generar comunitat i fidelització per enriquir enormement el coneixement que contenen els museus.
L'objectiu és no ignorar al públic que està en les xarxes socials i vol implicar-se amb el museu, amb l'artista.
Diapo 19:
Una altra forma de donar un millor servei a la ciutadania és millorant la "part interna" de les administracions aconseguint una millor productivitat.
En aquest sentit, convé deixar clar que en l'àmbit dels treballadors públics les xarxes socials també juguen un paper important.
Les xarxes socials permeten gestionar el talent que tenen les organitzacions (especialment les grans organitzacions) que per qüestions de jerarquia habitualment desaprofiten part d'aquest talent.
Com comentava, aquest és un problema de les grans organitzacions que no poden permetre el luxe de no tenir en compte l'enorme talent que hi ha a les bases de les institucions.
En el cas de ser una empresa, si no es comença a gestionar aquest talent adequadament és probable que ho acabin pagant molt, i més en la situació de crisi econòmica global.
De fet, a part de gestionar el talent, les xarxes socials són ideals també per a la formació, l'educació de les persones ... però parlar d'educació 2.0 ens donaria per omplir una sessió sencera ;-)
Diapo 20:
Potser el millor exemple de gestió del talent intern d'una administració pública d'aquí és el programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
L'objectiu d'aquest programa és "crear entorns de treball col.laboratiu que apropin les persones a les oportunitats de millora o de resolució de problemes del seu treball quotidià. La millora s'aconsegueix per l'aportació de noves idees, en les bones pràctiques i la reflexió conjunta del grup sobre els aspectes tractats".
Està dirigit a tots els col.lectius professionals que formen el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. No obstant això aquesta iniciativa, resolta tecnològicament amb la plataforma e-Catalunya, està oberta a altres departaments de la Generalitat i, fins i tot, a treballadors externs que estan relacionats amb aquesta administració.
El resultat és exemplar: s'ha implicat a més de 1.800 treballadors agrupats en diferents comunitats de pràctica per millorar el coneixement de l'organització.
De fet, la Generalitat de Catalunya és una de les administracions públiques més "2.0" que conec, no només amb el projecte Compartim sinó també amb l'ús de blocs, de YouTube, SlideShare, Facebook, LinkedIn, Del.icio.us, Yammer... vull destacar dos iniciatives:
- L'ús del canal Twitter amb diversos comptes per informar "en directe". (A més de forma segmentada, facilitant a la ciutadania seguir només allò que li interessa).
- L'adequat ús de llicències Creative Commons per facilitar l'ús d'informació pública.
Diapo 21:
Però, quin és el procés a seguir?
Primer: conèixer l'entorn actual, conversar amb la ciutadania per saber exactament quins problemes té.
Segon: identificar els objectius que volem que compleixi la nostra administració: agilitat, flexibilitat, transparència, col·laboració, etc. I segmentar!: Focalitzar els serveis al seu públic objectiu (target).
Tercer: establir unes mètriques per poder saber si realment es compleixen els objectius. Això és més important del que sembla, sense mètriques no podrem saber si s'han aconseguit les fites proposades, és a dir, no podrem demostrar si la inversió efectuada ha estat satisfactòria o no. Per desgràcia, les mètriques sempre és un àmbit que queda relegat a un segon pla.
Quart: determinar un pla d'acció que ens permeti aconseguir aquests objectius en el temps proposat i amb el mínim consum de recursos.
Cinquè: arran del pla d'acció es determinarà quines són les eines més adequades per implementar-lo. A dia d'avui, cal tenir en compte les xarxes socials, en un futur potser no sigui així...
Les xarxes socials són una eina no un objectiu.
Sisè: avaluar els resultats aconseguits i, es cal, depurar el pla d'acció i els canvis interns que ha provocat.
Setè: establir procediments (metodologia) un cop ja s'ha demostrat que el pla d'acció és l'adequat.
A més sent el màxim d'àgils, flexibles i ràpids possibles.
I tot això amb una metodologia darrere que sempre implicarà canvis en l'Administració.
Diapo 22:
Una manera d'aconseguir ser àgils, flexibles, ràpids, etc és practicant el trystorming.
La idea és fer pilots (o productes definitius) amb diverses idees (fruit d'un brainstorming).
Reduir/barrejar idees fins quedar-nos amb unes poques, aquestes les simularem (o les produirem) amb l'objectiu d'errar per poder millorar.
Només d'aquesta manera, i amb l'ajuda de la ciutadania, aconseguirem obtenir serveis amb una millora contínua.
Dit d'una altra manera, no esperem a tenir-ho tot controlat al 100% abans de treure un nou servei, estem en una societat canviant, ambigua, difusa... podem córrer el risc de no treure res per estar esperant l'ideal.
Cal recordar que l'Administració és el reflex de la societat... per bé i per mal.
Dit d'una altra manera: l'Administració no és "la senyora Perfecta", també té dret a equivocar-se.
Diapo 23:
I això és tot, espero haver donat alguna pinzellada sobre el perquè les xarxes socials són una eina clau per millorar els serveis que ofereixen les administracions públiques, (encara que el seu ús no està exempt de dificultats...).
Aquí teniu la presentació (en Prezi):
Estic obert a qualsevol comentari/crítica a aquesta presentació... de fet espero que em comenteu tot el que vulgueu!
Enllaços relacionats/Fonts utilitzades per fer aquesta presentació:
- Tecnimap 2010: Jornadas sobre Tecnologías de la Información para la Modernización de las Administraciones Públicas.
- Tecnimap en red. Iñaki Ortiz.
- Las redes sociales y las administraciones públicas. Rafael Chamorro.
- Las redes sociales en la esfera política. Antoni Gutiérrez-Rubí.
- L'administració pública i el social media. Trina Milan.
- La administración en tiempos de redes sociales. Antonio Galindo.
- América Latina líder en redes sociales. Alexis Maidana.
- Gencat en herramientas y entornos 2.0. Marta Continente.
- Estrategia y gestión en tiempos de redes. Genís Roca.
- Jo no ho sé tot. Jordi Graells.
- Innovación en las Administraciones Públicas y Redes Sociales. Rafael Chamorro.
- 10 ideas para blogger funcionarios. Félix Serrano.
- "Aprendre dóna un plaer brutal". (Llarg) Resum de la sessió "Lideratge institucional a la Xarxa" d'Antoni Gutiérrez-Rubí. Marc Garriga.
- Parlament de Catalunya.
- Parlament 2.0.
- Catalunya estrena Parlament 2.0. Juan Varela.
- Ciudadanos impacientes? Administración ineficiente? o Políticos incompetentes?. Carlos Guadian.
- Twitter promotes case study on how government uses its network.
- La nevada evidencia que no hi ha l'hàbit d'informar amb les xarxes socials. Janquim.
- Neix Rodalia.info, un sistema d’informació basat en els usuaris.
- Irekia: el gobierno abierto del País Vasco. Marc Garriga.
- Openness and technology in e-Government.
- Web 2.0 Museu Picasso Barcelona.
- Museu Picasso de Barcelona: Un buen ejemplo de Museo 2.0. Marc Garriga - Conxa Rodà.
- Copons 2.0, una aproximación a la acción de consenso. Ricard Espelt.
- Llibre #Política 2.0. Ernest Benach.
- Democràcia deliberativa. José Antonio Donaire.
- Funcionario y orgulloso de serlo. Alberto Ortiz de Zárate Tercero.
- La nueva gestión del conocimiento en las AAPP. Jesús Martínez.
- Blog Gestió del Coneixement. Programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
- Trystorming. Marc Garriga.
- Caracol veloz.
- Go Ethan (hula hoop).
- Organizaciones de sociedad civil buscan revertir brecha digital (imagen de gente).
- Palacio del Gobierno de Haití.
- Optimistic clock.
dilluns, 13 de juliol del 2009
Accés a la informació pública i xarxes socials
(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)
El dimarts de la setmana passada, pel matí, vaig assistir al panel 3 de la cinquena edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP) organitzat per l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.
Aquest panel tenia com a títol:
Aquesta sessió prometia molt, donada l'alta qualitat dels ponents:
La presentació va anar a càrrec de l'Ismael Peña-Lopez.
Tot seguit va parlar el José Manuel Alonso (a qui esperàvem en el 'Día W3C en España 2009', però que un inesperat accident li va impedir assistir-hi).
Va començar parlant del grup d'eGovernment del W3C del qual n'és el màxim responsable, va comentar que en el fons el que busca aquest grup és donar una guia, unes pautes, de com publicar dades públiques a Internet, 'simplement' això.
Va parlar dels grans portals de l'administració on es centralitza tota la seva informació, en el nostre cas - Espanya - tenim el 060.es.
El problema d'aquests portals és que no funcionen, no tenen l'èxit esperat, es fan servir molt poc i, per tant, estan desapareixent (tal com va passar amb el portal suec sverige.se).
El motiu és senzill: la gent va a Google i busca el que vol allà i es queda amb els principals resultats, siguin del portal que siguin.
També hi ha altres motius, entre els quals que aquests portals estan fets i pensats per l'administració, això vol dir generalment que la terminologia, la disposició de la informació, la usabilitat no és proper al ciutadà.
Per tot això el que es necessita és un canvi cultural en els continguts generats per les administracions públiques. És a dir, han de passar de ser propietaris de les dades a ser qui 'custòdia' la informació, a ser qui garanteix la fiabilitat de les dades.
El que s'està dient és que les administracions han de centrar-se en la producció de continguts i que aquests es propaguin per Internet.
El Public Sector Information (PSI) és un estàndard per a dades en cru pensat per a fer accessible la informació i per reutilitzar-la fàcilment.
L'ús d'aquest estàndard dóna beneficis a les polítiques públiques, per exemple proporciona més transparència, podem portar un millor control del que fa l'Administració, aquesta es pot integrar molt més a la societat i, a més, resulta ser molt eficient: l'Administració proporciona la informació, la iniciativa privada aportarà les eines de com tractar aquesta informació, algunes d'aquestes eines (usos) a l'Administració mai se li ocurririen:
El resultat fou que el nombre de descàrregues va augmentar un 7.000%. Tot i la reducció d'un 97% de les tases no van perdre volum de recaptació respecte el que obtenien abans de la reducció de tases.
Quins passos hem de seguir per poder reutilitzar la informació:
Va exposar la ruta dels formats/tecnologies per a la reutilització de dades, des del HTML Scraping, al RSS/Atom, API, RDFa, XML, Web Semàntic, fins arribar al Linked Data que és la tecnologia que ens permet una millor reutilització.
Un exemple és dc.gov, el web del District of Columbia (USA), conté molta informació, entre les que hi ha les dades de crims (en una taula).
Alguns ciutadans han agafat aquestes dades i les han millorat (millorant la presentació) fent:
També va esmentar els aspectes de sindicació que té la pàgina web del eGovernment Interested Group del W3C.
Un altre exemple és el cas de Mapumental, una aplicació feta per la gent de MySociety, no és res més que un exemple de reutilització de dades públiques amb l'objectiu de buscar una correlació entre el temps en transport públic amb el preu de l'habitatge.
D'aquesta manera pots 'jugar' amb aquestes dues variables per, per exemple, buscar habitatges que no estiguin a més d'una hora en transport públic del centre de Londres i que tinguin un preu inferior a 300.000 lliures.
Aquí teniu un vídeo explicatiu del projecte:
També ens va mostrar un altre exemple (similar a aquest últim). Es tracta de simplificar la cerca de lloc per a la instal·lació d'una nova oficina d'una multinacional a l'àrea d'EMEA. A partir de dades de diferents administracions nacionals i supranacionals i 'jugant' amb aquestes dades s'obté un destí (o varis destins) adients per la selecció efectuada. Aquesta és una aplicació desenvolupada per la pròpia gent del W3C.
Després de tots aquests exemples, va parlar del format RDFa, un format que simplifica el camí per a tenir un web semàntic.
En el fons el que es tracta és de passar d'un format pensat pels navegadors (exemple: 'Headline') a un format semàntic (exemple: 'Títol').
Actualment Google i Yahoo! ja suporten aquest format. I un exemple d'ús el trobem en el London Gazette (per a que ens entenguem, és similar al nostre BOE però a nivell de la ciutat de Londres).
Un altre exemple (més proper) el trobem en l'aplicatiu Cruzar de la ciutat de Saragossa. El que fa aquesta aplicació és donar al ciutadà rutes turístiques per la ciutat a partir de n variables. El fet diferencial d'aquesta aplicació és que genera dues vistes amb els resultats, una per a les persones (de fet, és una vista pels navegadors), i una altra vista per les màquines (amb les dades 'crues').
També va donar una pinzellada al concepte de Linked Data. Això no és res més que un sistema per publicar, compartir i connectar dades com a pas necessari per a arribar al web semàntic.
José Manuel Alonso va acabar la seva exposició fent un resum dels problemes (i reptes) que ens trobem al posar les dades públiques per a que siguin reutilitzables, bàsicament:
Després de parlar el José Manuel Alonso fou el torn de l'Alberto Ortiz de Zárate, més conegut com Alorza.
També va parlar de la reutilització de dades públiques.
Va començar la seva xerrada parafrasejant a Mariano José Larra i el seu "vuelva usted mañana" del 1833.
La societat encara veu a l'administració igual, per això Alorza ens va dir que ens quedaven 23 anys per a que les administracions ho solucionin, 23 anys per a que faci 2 segles del famós article de Larra.
Seguidament va comentar que la modernització administrativa i el e-government persegueixen el mateix, si bé comencen per extrems oposats.
L'e-government comença pels aspectes tècnics: interoperabilitat, tramitació on-line, serveis electrònics... En canvi la modernització administrativa comença pels aspectes d'organització, de gestió de persones, de qualitat i simplificació del servei, etc.
En aquest punt es va queixar que les estratègies d'e-government dels països europeus s'han basat en la disponibilitat on-line dels serveis, és a dir, a més serveis disponibles on-line millor ets.
Però quina utilització tenen aquests serveis?, de què serveix posar molts serveis disponibles on-line si després tenen un ús baix?, a més, a part de saber si s'utilitzen o no, també convindria conèixer la satisfacció dels ciutadans després d'utilitzar-los.
D'altra banda, aquests serveis on-line han estat bàsicament orientats als aspectes recaptatoris i als relacionats amb les empreses.
Quina és la part d'e-government que està més endarrerida?
La participació ciutadana.
Quins altres problemes/errors s'han fet en el desplegament de l'e-government? Entre d'altres qüestions, fer un ús de portals amb grans inversions en infrastructures amb la informació totalment centralitzada.
Tot el contrari del que propugna la reutilització de les dades públiques.
Per tant, convé un canvi de model, passem a l'open government.
El gran canvi (respecte a l'e-government) és que ara impliquem al ciutadà, no és un subjecte passiu sinó plenament actiu.
De fet els 3 pilars fonamentals de l'open government són:
Les dades públiques són la matèria prima per a que altres facin productes, un exemple seria el blat (seria la dada que proporciona l'administració) i com a productes derivats tindríem les pizzes, el pa, les galetes, etc.
Les administracions públiques han d'abandonar la idea de fer grans portals suportats per grans infrastructures amb costosos pressupostos.
Cal anar cap a l'open government on, entre d'altres conceptes, hi trobem l'open data, és a dir, les administracions públiques han de fomentar la reutilització de les dades, han de proporcionar aquestes dades en cru, la propia societat serà qui trobarà productes derivats d'aquestes dades, productes que a la administració no se li haurien acudit mai.
Com en el cas de la presentació de José Manuel Alonso, Alorza també va posar l'exemple dc.gov, el web del District of Columbia (USA). Aquest web posa les dades públiques a l'abast de tothom i, a més, ha promogut que el sector privat (i, en general, la ciutadania) creï aplicacions per explotar les esmentades dades.
Un exemple d'aquí el trobem en el preu del carburant (benzina). El ministeri d'indústria, turisme i comerç va crear aquest web per oferir les dades dels preus de les benzineres d'Espanya.
Se suposa que si mostra aquesta informació és per fomentar la competència entre estacions de servei amb l'objectiu d'aconseguir reduir preus i, a la vegada, informar al ciutadà dels esmentats preus.
Tal com està fet el web, és difícil assolir aquests objectius. Les dades necessàries hi són, però el format escollit no és el més senzill per a ser usat.
Tenint en compte tot això, un noi va desenvolupar el web 'elpreciodelagasolina.com', aquest és un web que et permet trobar les benzineres més properes a un determinat punt, d'aquesta manera, per exemple, un camioner pot decidir a quina estació de servei li interessa parar.
Aquest web es nodreix de les dades públiques, però han millorat moltíssim la usabilitat, (entre d'altres aspectes).
Per tant, han donat valor a les dades públiques.
Després d'aquest exemple en va presentar d'altres, un va ser la pàgina 'conmidinero.com'. Aquesta és una interessant iniciativa privada que permet que puguis votar a què es destina el pressupost públic.
Us enllaço el fitxer de la presentació que va exposar:
El darrer en parlar fou el Jordi Graells, una persona que he seguit de prop aquests darrers mesos i, per tant, no em va sorprendre tant com els altres ponents.
Va començar recordant què és innovació, no és res més que "transformar el coneixement per generar valor".
En aquesta innovació la tecnologia, l'aprenentatge, la interrelació social i la comunicació hi juguen un paper destacat.
Cal un nou lideratge que permeti assolir una verdadera innovació, l'objectiu és donar una oportunitat a les idees de tothom.
En aquest entorn les administracions públiques haurien de donar exemple i avançar cap a l'open government.
Cal que es fomenti la reutilització de les dades públiques, això xoca amb la 'cultura tradicional' de les administracions que marca que les dades s'han de tancar amb doble pany pel bé del país. Hi ha un excés de zel en aquest tema.
En aquest punt va parlar de diferents iniciatives de reutilització de dades (públiques o privades).
I després va fer un resum de les llicències Creative Commons.
Va recordar que la primera experiència d'una administració pública en aquest tipus de llicències va ser de la Generalitat de Catalunya, l'obra era un llibre sobre el Centre Penitenciari Can Brians 2.
Actualment s'està extenent l'ús d'aquestes llicències a tota la Generalitat de Catalunya.
No obstant això hi ha una clara contraposició entre la creativitat i la burocràcia, cal trobar l'equilibri necessari.
Un pacte de mínims hauria de ser aquest:
Tot i això s'ha de promoure el canvi, com? Amb la participació de les persones (ja sigui cap enfora amb la intel·ligència col·lectiva ciutadana, o cap endins amb el treball col·laboratiu per millorar l'organització).
Torn de preguntes:
En el torn de preguntes es va parlar de la bidireccionalitat del blog que vol obrir la Generalitat de Catalunya. El Jordi Graells va puntualitzar que serà el blog de la gent que treballa en el web gencat.cat, no serà el blog institucional de tota la Generalitat de Catalunya.
Es va preguntar el motiu que justifica el fet que a l'administració pública (espanyola) li costa molt reutilitzar dades (i posar-les per a que siguin reutilitzades). José Manuel Alonso va comentar que l'actual legislació no hi ajuda.
Arran del comentari del Alorza sobre la poca participació de la ciutadania (en el model d'e-government) vaig preguntar quin podia ser el motiu d'aquesta baixa participació i, sobretot, com podíem invertir aquesta situació, per la pressió de la pròpia societat?, no hauria de promoure-ho la pròpia administració, no li hauria d'interessar copsar el feedback de la gent?, i els polítics què hi diuen?. Alorza em va respondre que un dels problemes és que la participació que es fa està poc organitzada, això li fa perdre força. Respecte dels polítics em va puntualitzar que aquest mot (polítics) pot sonar com a despectiu, com perifèric, quan, de fet, hauríem de definir bé què és un polític... touché.
Després l'Ismael Peña-Lopez va comentar que per a quin motiu havia de participar en la societat, per a quin motiu havia d'implicar-m'hi si jo ja estic votant cada 4 anys i pago els meus impostos per a que els polítics pensin el què cal i ho executin. Se li va respondre que el motiu era per obtenir una millor societat, així de senzill, per què entre tots sempre arribarem a una millor societat que no pas la que decideixin uns pocs.
Després d'alguna altra pregunta més, Idoia Llano va tancar l'acte exposant el projecte UsNow - Nuestra Causa. Una plataforma que vol fomentar (amb l'ajut de les TIC) la col·laboració de les persones per millorar la seva vida i actuar com una ciutadania responsable.
Reflexió personal:
Aquest tercer panel de la cinquena edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP) el vaig trobar molt interessant.
Gràcies als ponents vaig poder informar-me amb detall (i veure'n clarament les conseqüències d'aplicar-ho i de no aplicar-ho) del que és la reutilització de les dades públiques.
De fet, vaig corroborar el fet que les administracions públiques no s'han de centrar en fer grans portals per rebre moltes visites.
El seu objectiu ha de ser proporcionar les dades públiques a l'abast de tothom i amb els formats adequats.
Això implica un canvi de mètriques, les administracions públiques no han de competir fent webs que rebin moltes visites, han de competir en la lliga de la presència a Internet.
Quan parlo de 'presència a Internet' em refereixo no només a un web, sinó a fer que la seva informació (les dades públiques) flueixin per tot arreu fins arribar a la ciutadania (pel camí que sigui).
Per tant, les administracions públiques haurien de canviar de mètrica (que en el fons vol dir canviar d'objectius), les administracions públiques haurien de fixar-se en quant es reutilitzen les seves dades que no pas en quantes visites té el seu web.
Això implica un canvi de mentalitat per part dels dirigents, han de 'competir' no en visites sinó en d'altres indicadors com per exemple volum de vegades que una dada pública s'ha reutilitzat o volum de pàgines web, (de tercers), que s'han realitzat a partir de les dades públiques.
D'altra banda, i com anècdota, aquest acte em va servir per desvirtualitzar a l'Alorza, al Josemalonso, a la Gemmaurgell, al Ricardespelt, al Mlopezplana, i a la Idoiallano.
Enllaços relacionats:
Estava redactant aquest post mentre escoltava la música de Willie Nelson i el Wynton Marsalis conjuntament en el disc 'Two Men With The Blues'.
És un disc brutal, us el recomano!
De fet, és la unió de dos 'monstres' actuals de la música americana. Willie Nelson és una llegenda viva del country, Wynton Marsalis és un dels millors trompetistes de la història.
I aquest és el resultat (i en directe)...
(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)
El dimarts de la setmana passada, pel matí, vaig assistir al panel 3 de la cinquena edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP) organitzat per l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.Aquest panel tenia com a títol:
Accés a la informació pública i xarxes socials.
Aquesta sessió prometia molt, donada l'alta qualitat dels ponents:
- Com a conductor: Ismael Peña-Lopez.
- Com a ponent: José Manuel Alonso.
- Com a ponent: Alberto Ortiz de Zárate.
- Com a ponent: Jordi Graells.
La presentació va anar a càrrec de l'Ismael Peña-Lopez.
Tot seguit va parlar el José Manuel Alonso (a qui esperàvem en el 'Día W3C en España 2009', però que un inesperat accident li va impedir assistir-hi).
Va començar parlant del grup d'eGovernment del W3C del qual n'és el màxim responsable, va comentar que en el fons el que busca aquest grup és donar una guia, unes pautes, de com publicar dades públiques a Internet, 'simplement' això.
Va parlar dels grans portals de l'administració on es centralitza tota la seva informació, en el nostre cas - Espanya - tenim el 060.es.El problema d'aquests portals és que no funcionen, no tenen l'èxit esperat, es fan servir molt poc i, per tant, estan desapareixent (tal com va passar amb el portal suec sverige.se).
El motiu és senzill: la gent va a Google i busca el que vol allà i es queda amb els principals resultats, siguin del portal que siguin.
També hi ha altres motius, entre els quals que aquests portals estan fets i pensats per l'administració, això vol dir generalment que la terminologia, la disposició de la informació, la usabilitat no és proper al ciutadà.
Per tot això el que es necessita és un canvi cultural en els continguts generats per les administracions públiques. És a dir, han de passar de ser propietaris de les dades a ser qui 'custòdia' la informació, a ser qui garanteix la fiabilitat de les dades.
El que s'està dient és que les administracions han de centrar-se en la producció de continguts i que aquests es propaguin per Internet.
El Public Sector Information (PSI) és un estàndard per a dades en cru pensat per a fer accessible la informació i per reutilitzar-la fàcilment.
L'ús d'aquest estàndard dóna beneficis a les polítiques públiques, per exemple proporciona més transparència, podem portar un millor control del que fa l'Administració, aquesta es pot integrar molt més a la societat i, a més, resulta ser molt eficient: l'Administració proporciona la informació, la iniciativa privada aportarà les eines de com tractar aquesta informació, algunes d'aquestes eines (usos) a l'Administració mai se li ocurririen:
"the coolest thing to do with your data will be thought of by someone else”Per exemple, l'Austrian Mapping Agency (BEV) és una agència austríaca productora de dades geoespaials i metereològiques. Van decidir reduir les tases un 97% però posant la informació en format cru, accessible fàcilment i reutilitzable.
El resultat fou que el nombre de descàrregues va augmentar un 7.000%. Tot i la reducció d'un 97% de les tases no van perdre volum de recaptació respecte el que obtenien abans de la reducció de tases.
Quins passos hem de seguir per poder reutilitzar la informació:
- Identificar les dades.
- Representar aquestes dades (en formats oberts com ara XML).
- Exposar les dades (per a que els ciutadans podem utilitzar-les).
Va exposar la ruta dels formats/tecnologies per a la reutilització de dades, des del HTML Scraping, al RSS/Atom, API, RDFa, XML, Web Semàntic, fins arribar al Linked Data que és la tecnologia que ens permet una millor reutilització.
Un exemple és dc.gov, el web del District of Columbia (USA), conté molta informació, entre les que hi ha les dades de crims (en una taula).
Alguns ciutadans han agafat aquestes dades i les han millorat (millorant la presentació) fent:- Mostrant la informació geogràficament (amb un mashup amb Google Maps).
- Mostrant la informació amb un indicador en un iPhone. A mesura que et vas movent pels diferents barris aquest indicador va pujant o baixant en funció del nombre de crims que es fan en el barri on estàs: http://www.areyousafedc.com/.
També va esmentar els aspectes de sindicació que té la pàgina web del eGovernment Interested Group del W3C.
Un altre exemple és el cas de Mapumental, una aplicació feta per la gent de MySociety, no és res més que un exemple de reutilització de dades públiques amb l'objectiu de buscar una correlació entre el temps en transport públic amb el preu de l'habitatge.
D'aquesta manera pots 'jugar' amb aquestes dues variables per, per exemple, buscar habitatges que no estiguin a més d'una hora en transport públic del centre de Londres i que tinguin un preu inferior a 300.000 lliures.
Aquí teniu un vídeo explicatiu del projecte:
També ens va mostrar un altre exemple (similar a aquest últim). Es tracta de simplificar la cerca de lloc per a la instal·lació d'una nova oficina d'una multinacional a l'àrea d'EMEA. A partir de dades de diferents administracions nacionals i supranacionals i 'jugant' amb aquestes dades s'obté un destí (o varis destins) adients per la selecció efectuada. Aquesta és una aplicació desenvolupada per la pròpia gent del W3C.
Després de tots aquests exemples, va parlar del format RDFa, un format que simplifica el camí per a tenir un web semàntic.
En el fons el que es tracta és de passar d'un format pensat pels navegadors (exemple: 'Headline') a un format semàntic (exemple: 'Títol').
Actualment Google i Yahoo! ja suporten aquest format. I un exemple d'ús el trobem en el London Gazette (per a que ens entenguem, és similar al nostre BOE però a nivell de la ciutat de Londres).
Un altre exemple (més proper) el trobem en l'aplicatiu Cruzar de la ciutat de Saragossa. El que fa aquesta aplicació és donar al ciutadà rutes turístiques per la ciutat a partir de n variables. El fet diferencial d'aquesta aplicació és que genera dues vistes amb els resultats, una per a les persones (de fet, és una vista pels navegadors), i una altra vista per les màquines (amb les dades 'crues').
També va donar una pinzellada al concepte de Linked Data. Això no és res més que un sistema per publicar, compartir i connectar dades com a pas necessari per a arribar al web semàntic.
José Manuel Alonso va acabar la seva exposició fent un resum dels problemes (i reptes) que ens trobem al posar les dades públiques per a que siguin reutilitzables, bàsicament:
- Tenir clar els objectius que tenim al posar les dades per a que siguin reutilitzables i la estratègia que seguirem.
- Deixar clar que provenen d'una font autoritzada de confiança.
- Cuidar els aspectes de la seguretat de les dades, la integritat, la persistència, l'ús d'estàndards, el llicenciament del seu ús, etc.
Jose Alonso - W3C
View more presentations from osimod.
Després de parlar el José Manuel Alonso fou el torn de l'Alberto Ortiz de Zárate, més conegut com Alorza.
També va parlar de la reutilització de dades públiques.
Va començar la seva xerrada parafrasejant a Mariano José Larra i el seu "vuelva usted mañana" del 1833.La societat encara veu a l'administració igual, per això Alorza ens va dir que ens quedaven 23 anys per a que les administracions ho solucionin, 23 anys per a que faci 2 segles del famós article de Larra.
Seguidament va comentar que la modernització administrativa i el e-government persegueixen el mateix, si bé comencen per extrems oposats.
L'e-government comença pels aspectes tècnics: interoperabilitat, tramitació on-line, serveis electrònics... En canvi la modernització administrativa comença pels aspectes d'organització, de gestió de persones, de qualitat i simplificació del servei, etc.
En aquest punt es va queixar que les estratègies d'e-government dels països europeus s'han basat en la disponibilitat on-line dels serveis, és a dir, a més serveis disponibles on-line millor ets.
Però quina utilització tenen aquests serveis?, de què serveix posar molts serveis disponibles on-line si després tenen un ús baix?, a més, a part de saber si s'utilitzen o no, també convindria conèixer la satisfacció dels ciutadans després d'utilitzar-los.
D'altra banda, aquests serveis on-line han estat bàsicament orientats als aspectes recaptatoris i als relacionats amb les empreses.
Quina és la part d'e-government que està més endarrerida?
La participació ciutadana.
Quins altres problemes/errors s'han fet en el desplegament de l'e-government? Entre d'altres qüestions, fer un ús de portals amb grans inversions en infrastructures amb la informació totalment centralitzada.
Tot el contrari del que propugna la reutilització de les dades públiques.
Per tant, convé un canvi de model, passem a l'open government.
El gran canvi (respecte a l'e-government) és que ara impliquem al ciutadà, no és un subjecte passiu sinó plenament actiu.
De fet els 3 pilars fonamentals de l'open government són:
- Serveis que són pensats i dissenyats per i per als ciutadans.
- La transparència i l'accountability són bàsics per una plena confiança entre administració i ciutadà.
- Impuls de la innovació amb una constant, i ràpida, implantació de canvis. De fet, els errors són habituals, i és bo tenir-ne per anar millorant el model, (aquest comentari em va recordar al post sobre trystorming que vaig redactar fa uns mesos).
"Todos somos trabajadores públicos aunque no seamos funcionarios".Personalment crec que aquesta és un gran slogan, resumeix moltes idees sobre cap a on ha d'anar l'administració que volem.
Les dades públiques són la matèria prima per a que altres facin productes, un exemple seria el blat (seria la dada que proporciona l'administració) i com a productes derivats tindríem les pizzes, el pa, les galetes, etc.
Les administracions públiques han d'abandonar la idea de fer grans portals suportats per grans infrastructures amb costosos pressupostos.
Cal anar cap a l'open government on, entre d'altres conceptes, hi trobem l'open data, és a dir, les administracions públiques han de fomentar la reutilització de les dades, han de proporcionar aquestes dades en cru, la propia societat serà qui trobarà productes derivats d'aquestes dades, productes que a la administració no se li haurien acudit mai.
Com en el cas de la presentació de José Manuel Alonso, Alorza també va posar l'exemple dc.gov, el web del District of Columbia (USA). Aquest web posa les dades públiques a l'abast de tothom i, a més, ha promogut que el sector privat (i, en general, la ciutadania) creï aplicacions per explotar les esmentades dades.
Un exemple d'aquí el trobem en el preu del carburant (benzina). El ministeri d'indústria, turisme i comerç va crear aquest web per oferir les dades dels preus de les benzineres d'Espanya.
Se suposa que si mostra aquesta informació és per fomentar la competència entre estacions de servei amb l'objectiu d'aconseguir reduir preus i, a la vegada, informar al ciutadà dels esmentats preus.
Tal com està fet el web, és difícil assolir aquests objectius. Les dades necessàries hi són, però el format escollit no és el més senzill per a ser usat.
Tenint en compte tot això, un noi va desenvolupar el web 'elpreciodelagasolina.com', aquest és un web que et permet trobar les benzineres més properes a un determinat punt, d'aquesta manera, per exemple, un camioner pot decidir a quina estació de servei li interessa parar.
Aquest web es nodreix de les dades públiques, però han millorat moltíssim la usabilitat, (entre d'altres aspectes).
Per tant, han donat valor a les dades públiques.
Després d'aquest exemple en va presentar d'altres, un va ser la pàgina 'conmidinero.com'. Aquesta és una interessant iniciativa privada que permet que puguis votar a què es destina el pressupost públic.
Us enllaço el fitxer de la presentació que va exposar:
El darrer en parlar fou el Jordi Graells, una persona que he seguit de prop aquests darrers mesos i, per tant, no em va sorprendre tant com els altres ponents.
Va començar recordant què és innovació, no és res més que "transformar el coneixement per generar valor".
En aquesta innovació la tecnologia, l'aprenentatge, la interrelació social i la comunicació hi juguen un paper destacat.
Cal un nou lideratge que permeti assolir una verdadera innovació, l'objectiu és donar una oportunitat a les idees de tothom.
En aquest entorn les administracions públiques haurien de donar exemple i avançar cap a l'open government.
Cal que es fomenti la reutilització de les dades públiques, això xoca amb la 'cultura tradicional' de les administracions que marca que les dades s'han de tancar amb doble pany pel bé del país. Hi ha un excés de zel en aquest tema.
En aquest punt va parlar de diferents iniciatives de reutilització de dades (públiques o privades).
I després va fer un resum de les llicències Creative Commons.
Va recordar que la primera experiència d'una administració pública en aquest tipus de llicències va ser de la Generalitat de Catalunya, l'obra era un llibre sobre el Centre Penitenciari Can Brians 2.
Actualment s'està extenent l'ús d'aquestes llicències a tota la Generalitat de Catalunya.
No obstant això hi ha una clara contraposició entre la creativitat i la burocràcia, cal trobar l'equilibri necessari.
Un pacte de mínims hauria de ser aquest:
"Tota la informació que es generi en el sector públic hauria de ser de domini públic"Però l'actual legislació espanyola no ho permet...
Tot i això s'ha de promoure el canvi, com? Amb la participació de les persones (ja sigui cap enfora amb la intel·ligència col·lectiva ciutadana, o cap endins amb el treball col·laboratiu per millorar l'organització).
Torn de preguntes:
En el torn de preguntes es va parlar de la bidireccionalitat del blog que vol obrir la Generalitat de Catalunya. El Jordi Graells va puntualitzar que serà el blog de la gent que treballa en el web gencat.cat, no serà el blog institucional de tota la Generalitat de Catalunya.
Es va preguntar el motiu que justifica el fet que a l'administració pública (espanyola) li costa molt reutilitzar dades (i posar-les per a que siguin reutilitzades). José Manuel Alonso va comentar que l'actual legislació no hi ajuda.
Arran del comentari del Alorza sobre la poca participació de la ciutadania (en el model d'e-government) vaig preguntar quin podia ser el motiu d'aquesta baixa participació i, sobretot, com podíem invertir aquesta situació, per la pressió de la pròpia societat?, no hauria de promoure-ho la pròpia administració, no li hauria d'interessar copsar el feedback de la gent?, i els polítics què hi diuen?. Alorza em va respondre que un dels problemes és que la participació que es fa està poc organitzada, això li fa perdre força. Respecte dels polítics em va puntualitzar que aquest mot (polítics) pot sonar com a despectiu, com perifèric, quan, de fet, hauríem de definir bé què és un polític... touché.
Després l'Ismael Peña-Lopez va comentar que per a quin motiu havia de participar en la societat, per a quin motiu havia d'implicar-m'hi si jo ja estic votant cada 4 anys i pago els meus impostos per a que els polítics pensin el què cal i ho executin. Se li va respondre que el motiu era per obtenir una millor societat, així de senzill, per què entre tots sempre arribarem a una millor societat que no pas la que decideixin uns pocs.
Després d'alguna altra pregunta més, Idoia Llano va tancar l'acte exposant el projecte UsNow - Nuestra Causa. Una plataforma que vol fomentar (amb l'ajut de les TIC) la col·laboració de les persones per millorar la seva vida i actuar com una ciutadania responsable.
Reflexió personal:
Aquest tercer panel de la cinquena edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP) el vaig trobar molt interessant.
Gràcies als ponents vaig poder informar-me amb detall (i veure'n clarament les conseqüències d'aplicar-ho i de no aplicar-ho) del que és la reutilització de les dades públiques.
De fet, vaig corroborar el fet que les administracions públiques no s'han de centrar en fer grans portals per rebre moltes visites.
El seu objectiu ha de ser proporcionar les dades públiques a l'abast de tothom i amb els formats adequats.
Això implica un canvi de mètriques, les administracions públiques no han de competir fent webs que rebin moltes visites, han de competir en la lliga de la presència a Internet.
Quan parlo de 'presència a Internet' em refereixo no només a un web, sinó a fer que la seva informació (les dades públiques) flueixin per tot arreu fins arribar a la ciutadania (pel camí que sigui).
Per tant, les administracions públiques haurien de canviar de mètrica (que en el fons vol dir canviar d'objectius), les administracions públiques haurien de fixar-se en quant es reutilitzen les seves dades que no pas en quantes visites té el seu web.
Això implica un canvi de mentalitat per part dels dirigents, han de 'competir' no en visites sinó en d'altres indicadors com per exemple volum de vegades que una dada pública s'ha reutilitzat o volum de pàgines web, (de tercers), que s'han realitzat a partir de les dades públiques.
D'altra banda, i com anècdota, aquest acte em va servir per desvirtualitzar a l'Alorza, al Josemalonso, a la Gemmaurgell, al Ricardespelt, al Mlopezplana, i a la Idoiallano.
Enllaços relacionats:
- V Congrés Internet, Dret i Política.
- V Congreso IDP - UOC: panel de acceso a la información pública y redes sociales.
- Reutilitzar informació x canviar l'Administració.
- Congrés d'Internet, Política i Dret de la UOC.
- #IDP_UOC: V Congrés Internet, Dret i Política: Accés a la informació pública i xarxes socials.
- IDP2009: Access to Public Information.
- Usnownc en el V Congreso Internacional IDP de la Uoc: Cara y cruz de las redes sociales, 2a jornada.
Estava redactant aquest post mentre escoltava la música de Willie Nelson i el Wynton Marsalis conjuntament en el disc 'Two Men With The Blues'.És un disc brutal, us el recomano!
De fet, és la unió de dos 'monstres' actuals de la música americana. Willie Nelson és una llegenda viva del country, Wynton Marsalis és un dels millors trompetistes de la història.
I aquest és el resultat (i en directe)...
(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)
dilluns, 29 de juny del 2009
V Congrés Internet, Dret i Política
(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)
Ara fa poc més d'un any us comentava que es celebraria la quarta edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP), organitzat per l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.
Doncs bé, ja ha passat més d'un any i, per tant, ja ha arribat la cinquena edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP).
Enguany es centrarà el congrés en les xarxes socials i en com impacta l'ús massiu que s'està fent d'aquestes xarxes en la intimitat personal, el control de les dades privades, la gestió de la propietat intel·lectual, etc.
Segons es comenta en el propi web del Congrés:
Les dates en que es desenvoluparà el Congrés són el dilluns 6 i el dimarts 7 de juliol; recordeu que la inscripció és gratuïta (però limitada).
Aquí teniu el programa, feu-li un cop d'ull, és molt interessant!
Enllaços relacionats:
Ara fa poc més d'un any us comentava que es celebraria la quarta edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP), organitzat per l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.Doncs bé, ja ha passat més d'un any i, per tant, ja ha arribat la cinquena edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP).
Enguany es centrarà el congrés en les xarxes socials i en com impacta l'ús massiu que s'està fent d'aquestes xarxes en la intimitat personal, el control de les dades privades, la gestió de la propietat intel·lectual, etc.
Segons es comenta en el propi web del Congrés:
Tot i que per motius laborals no podré assistir a totes les sessions, ja m'hi he inscrit, espero que sigui tant interessant (i útil) com va ser el congrés de l'any passat.En els darrers temps, les xarxes socials han passat a ser, segons molts, el vaixell insígnia de l’anomenada Web 2.0 per davant de blocs i altres plataformes. Això ha estat gràcies a la facilitat amb què un públic molt ampli, amb pocs coneixements tecnològics, pot pujar a la xarxa qualsevol contingut —text, fotografia, so, vídeo— i, a més, posar-lo en relació amb un mateix i el seu entorn social: família, amics, companys de feina i, en el límit, tot el món. Això no obstant, la facilitat i la immediatesa, unides a la desaparició de fronteres de temps i d’espai, han posat contra les cordes regulacions i pràctiques tradicionalment lligades a les jurisdiccions polítiques i jurídiques.
El V Congrés Internet, Dret i Política vol ser un punt de trobada per a conèixer i debatre l’impacte de les xarxes socials en àmbits com la propietat intel·lectual; la protecció de les dades personals, la privacitat i la intimitat; les polítiques i el govern de la xarxa; el dret a l’accés a la informació pública, o l’acció democràtica a la xarxa.
Les dates en que es desenvoluparà el Congrés són el dilluns 6 i el dimarts 7 de juliol; recordeu que la inscripció és gratuïta (però limitada).
Aquí teniu el programa, feu-li un cop d'ull, és molt interessant!
Enllaços relacionats:
- V Congrés Internet, Dret i Política.
- IV Congrés Internet, Dret i Política.
- Continguts a Internet: regulació o autoregulació?.
- Creació d’opinió pública i participació en la xarxa: blogs i partits polítics.
- Cap a la Ciutadania 2.0?.
dimarts, 26 d’agost del 2008
'Conferencia Internacional de Software Libre'
Seguint amb la notificació de congressos, cursos i ponències que us aviso, (quan les trobo interessants), avui us parlo del:Conferencia Internacional de Software Libre
Málaga 2008
Málaga 2008
Ja és la cinquena edició d'aquesta conferència alternant-se Málaga amb ciutats extremenyes, així tenim que:
- Primera edició, 2004, Málaga.
- Segona edició, 2005, Mérida.
- Tercera edició, 2006, Málaga.
- Quarta edició, 2007, Badajoz.
- Cinquena edició, 2008, Málaga.
"El objetivo de la Conferencia es mostrar el Software Libre como una realidad consolidada, más allá de una solución potente, robusta y segura, por la que es aconsejable apostar"
Es preveu l'assistència d'aproximadament 8.000 participants, això fa que es considera un dels congressos sobre software lliure més importants d'Europa.
El programa (que encara no és definitiu) és força atractiu i molt intens; per exemple hi podreu trobar:
- Una conferència inaugural sobre el Web 2.0 a càrrec de Tim O'Reilly.
- Tallers sobre DNI electrònic i software lliure, el software lliure per promoure la participació ciutadana, eines de treball colaboratiu en les administracions públiques, i més tallers...
- Conferències sobre LifeRay, OpenSolaris, Robòtica, comunitats de software lliure, Business Intelligence, virtualització, OpenCMS, i més...
- Tutorials sobre Django, Osmius, OpenIG, OpenSocial, desenvolupament de projectes d'administració electrònica mitjançant OpenCities, i més...
- Debats sobre el software lliure i la sostenibilitat, sobre conviure o morir, sobre les TIC i la societat.
- Comunicacions sobre casos d'èxit, la majoria estan relacionats amb administracions públiques o universitats.
- Sessions temàtiques sobre GIS, sobre la salut, sobre les iniciatives institucionals (incloent l'OpenFWPA, una plataforma lliure de Govern Electrònic), sobre models de negoci, sobre la globalització i el canvi social, sobre educació, sobre estàndards oberts i interoperabilitat, sobre mobilitat, sobre qualitat del software, i més...
- Sessions comercials.
- I més...
Els dies del Congrés són des del dilluns 20 fins al dimecres 22 d'octubre d'enguany i es desenvoluparà en el Palacio de Ferias y Congresos de la ciutat de Málaga.
Com a curiositat comentar que han coincidit en el temps 3 esdeveniments molt interessants:
- El curs 'Sociedad red: cambios sociales, organizaciones y ciudadanos', que es realitza del dimecres 15 al divendres 17 d'octubre.
- El II Congrés Internacional de la Publicació Electrònica (CIPE), que es realitza del divendres 17 al diumenge 19 d'octubre, (la fase presencial).
- La 'Conferencia Internacional de Software Libre. Málaga 2008', que es realitza del dilluns 20 al dimecres 22 d'octubre.
Enllaços relacionats:
- Conferencia Internacional de Software Libre. Málaga 2008.
- II Congrés Internacional de la Publicació Electrònica (CIPE).
- 'Sociedad red: cambios sociales, organizaciones y ciudadanos'.
- '18th International World Wide Web Conference'.
Estava escoltant el disc 'Number Ones' del Michael Jackson mentre escrivia aquest post.És un disc recopilatori dels seus millors èxits, per tant, un disc molt recomanable, especialment per a qui vulgui conèixer-lo (si és que encara hi ha algú que no conegui la seva música) o per qui no tingui res d'ell, (com era el meu cas).
(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música).
dimarts, 19 d’agost del 2008
II Congrés Internacional de la Publicació Electrònica (CIPE)
Via el blog Janquim descobreixo que s'està preparant el II Congrés Internacional de Publicació Electrònica.La primera edició d'aquest congrés es va realitzar ara fa deu anys, és a dir, en el 1998. És evident que en 10 anys hi ha hagut molts canvis en la publicació electrònica, sense anar més lluny, el fenomen dels blogs en són un bon exemple.
El Congrés té dues parts ben diferenciades, la fase on-line i la presencial:
- La fase on-line transcorre des del 2 de juny fins al 30 de setembre d'enguany, (per tant, ja està activa aquesta fase). S'hi pot participar des del web del Congrés.
- El congrés presencial es realitzarà a Cornellà del divendres 17 al diumenge 19 d'octubre d'enguany.
- TV/IP
- Continguts multimèdia
- Xarxes socials
- Ciència
- Educació
- Art digital
- Govern en xarxa
- Networking
- Participació
- Blogs
- Publicitat
- Gestors de continguts
- Lectura mòbil
De fet, segons s'indica en el web del Congrés, els seus objectius són:
- Analitzar com és i com serà la comunicació digital i la publicació electrònica d’acord amb l’evolució d’Internet.
- Donar veu i donar a conèixer els actors que estan duent a terme projectes innovadors de publicació a la xarxa.
- Estudiar la creixent presència dels continguts audiovisuals online i debatre sobre la seva possible evolució en els pròxims anys.
- Analitzar l’impacte de les xarxes socials en la comunicació audiovisual per Internet, dedicant atenció a l’emergència de la Televisió Digital Terrestre, la televisió via satèl·lit i cable.
- Discutir sobre el paper protagonista de l’usuari i la seva interacció en les publicacions electròniques i específicament en els mitjans digitals.
- Examinar les tendències mes avançades i innovadores en el món de les publicacions electròniques.
- Analitzar l’impacte de la creixent diversificació de les xarxes i els mitjans a Internet.
- Reflexionar sobre l’emergència de parcel·les d’activitat regides per nous coneixements propiciats per les interaccions i la col·laboració en xarxa.
En la fase on-line actualment - mitjans d'agost - encara no hi ha moltes aportacions, suposo que el període vacacional no hi ajuda, segurament a principis de setembre hi haurà més moviment...
Enllaços relacionats:
- II Congrés Internacional de la Publicació Electrònica.
- Què estaves fent ara fa deu anys?.
- 'Sociedad red: cambios sociales, organizaciones y ciudadanos'.
Com sempre, estava escoltant música mentre redactava aquest post.He reviscut antigues époques on escoltava música més dura, més thrash...
A més, sempre m'han agradat les versions que determinats grups fan de cançons d'altres bandes.
En aquest cas, estem davant del súmmum, ja que es tracta de versionar tot un disc, el 'Master of Puppets' dels Metallica tocat pels DreamTheater a la sala Razmatazz (l'antiga Zeleste) de Barcelona.
El resultat és aquest 'Master of Metallica' amb un so que no és excel·lent, tot i que es pot escoltar bastant bé.
Molt recomanable per als fans de Metallica... jo en sóc un d'ells.
dimecres, 6 d’agost del 2008
Cap a la Ciutadania 2.0?
(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)
Encara que estiguem al mes d'agost, continuo donant-vos resums de les ponències del IV Congrés d'Internet, Dret i Política, (IDP).
Aquesta ja és la darrera ponència del Congrés, es va desenvolupar per la tarda del dimarts 3 de juny d'enguany, el seu títol fou:
Cap a la Ciutadania 2.0?
Els ponents van ser:
Resum de la sessió:
La primera en parlar va ser l'Anna Sofia Cardenal.
Va començar opinant que la famosa promesa democràtica d'Internet finalment és possible amb el Web 2.0, és a dir, gràcies al Web 2.0 podem assolir un major nivell de democràcia.
Tanmateix, sembla que amb el Web 2.0 no ha augmentat la demanda d'informació política, tot i que aconseguir-la és més fàcil que mai; el motiu és clar: el ciutadà no hi està interessat.
També s'havia pronosticat que amb Internet es reduiria el cost d'obtenir informació, no obstant, cada cop hi ha més gent que ho qüestiona. De fet, estudis que s'han fet d'Internet demostren que la informació a Internet està esbiaixada, un tipus d'informació està molt sol·licitada mentre que d'altres amb prou feines es demana.
Situació del Web 2.0 al nostre país:
David Osimo va començar la seva ponència comentant que amb el Web 2.0 no hi ha només un problema entre l'administració i els individus.
El Web 2.0 confronta les organitzacions (poden ser administracions públiques, però també poden ser empreses) amb els individus.
Ens trobem en una situació que es caracteritza per:
Helen Margetts va donar 3 raons per ser optimistes, és a dir, ella creu que hi ha prou elements com per pensar que la Ciutadania 2.0 ens portarà un millor món.
Joan Subirats va ser el darrer dels ponents en parlar, segons el meu punt de vista, la seva exposició va ser densa, al meu entendre una mica massa profunda... però interessant!
Va començar comentant que el Web 2.0 és més una actitud que no només una tecnologia.
El nostre sistema democràtic es basa en que la majoria representa al conjunt.
I el que es decideix en el moment de les eleccions s'ha de mantenir per tot el mandat.
Si tot això ho barregem amb el que la Xarxa et dóna (informació massiva i constant) llavors xoca.
Si a més hi barregem l'administració (amb tota la seva idiosincràsia) llavors el xoc encara és més gran.
El que fa el Web 2.0 és posar de relleu els límits del sistema polític i de l'administració.
El Web 2.0 segurament s'adiu més als canvis que té la societat que no pas els mecanismes polítics actuals.
No obstant, la participació via Web 2.0 és costosa pels ciutadans (més que votar), han de ser actius (i molta gent no ho vol ser). Per tant, no s'ha de demanar impossibles al Web 2.0.
Sembla que el Web 2.0 podria servir molt bé per a la construcció d'alternatives a l'actual sistema democràtic.
Torn de preguntes/Comentaris:
Es va parlar de la diferència entre influenciar als polítics i influenciar al públic en general, (exp. blogguers cubans en contra del règim o blogguers colombians que intenten mobilitzar la gent en contra de les FARC).
Qui vol participar ara ho pot fer fàcilment, còmodament i des de casa. Això hauria d'augmentar el nombre de gent que participa. De fet, hi ha petits emissors amb petites aportacions però l'agregat és important.
Si hi ha molts comentaris en contra del cànon digital, per què no s'hi fa res?, pels lobbies?, és molt frustant!
Hi ha una lògica de poder, alguns guanyen i d'altres no.
El Web 2.0 no pot solucionar tots els problemes ni trencar els valors que durant molts anys s'han regit en la presa de decisions.
Com ens afecta el Web 2.0 en el dia a dia?
El Web 2.0 és ideal per contextes personals, específics, quotidians...
Enllaços relacionats:
Com sempre, estava escoltant música mentre redactava aquest post.
En aquest cas, estava escoltant el disc 'Patchwork' dels Arrakeen. És un grup del que es coneix com a rock progressiu o rock simfònic semblant als Marillion, (de fet, aquest disc té la participació d'Steve Rothery, el guitarrista de Marillion). Tanmateix, té una gran diferència amb Marillion, la cantant d'Arrakeen és una dona - s'anomena Maïko - i canta en francès, això li dóna un lirisme encara més gran, un ritme melòdic molt bo, llàstima que treiessin només dos discos.
(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música).
Encara que estiguem al mes d'agost, continuo donant-vos resums de les ponències del IV Congrés d'Internet, Dret i Política, (IDP).Aquesta ja és la darrera ponència del Congrés, es va desenvolupar per la tarda del dimarts 3 de juny d'enguany, el seu títol fou:
Els ponents van ser:
- Helen Margetts, directora de Recerca i professora de Societat i Internet de l'Oxford Internet Institute.
- David Osimo, investigador i coordinador d’activitats de recerca sobre e-Govern, Institut d’Estudis Tecnològics Prospectius de la Comissió Europea.
- Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política, Universitat Autònoma de Barcelona.
- Anna Sofía Cardenal, professora de Ciència Política de la UPF i investigadora de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.
Resum de la sessió:
La primera en parlar va ser l'Anna Sofia Cardenal.
Va començar opinant que la famosa promesa democràtica d'Internet finalment és possible amb el Web 2.0, és a dir, gràcies al Web 2.0 podem assolir un major nivell de democràcia.
Tanmateix, sembla que amb el Web 2.0 no ha augmentat la demanda d'informació política, tot i que aconseguir-la és més fàcil que mai; el motiu és clar: el ciutadà no hi està interessat.
També s'havia pronosticat que amb Internet es reduiria el cost d'obtenir informació, no obstant, cada cop hi ha més gent que ho qüestiona. De fet, estudis que s'han fet d'Internet demostren que la informació a Internet està esbiaixada, un tipus d'informació està molt sol·licitada mentre que d'altres amb prou feines es demana.
Situació del Web 2.0 al nostre país:
- A Espanya el nombre de blogs no para de créixer. Cada 6 mesos es duplica el seu nombre.
- Però qui ho llegeix?, influencien aquests blogs?, tenen impacte?
- Escenari balcanització: Petits grups que es comuniquen internament però no entre ells.
- Pocs blogs concentren la majoria de les visites, la resta són 'invisibles'. (En aquest cas alguns blogs sí que tenen suficient 'força' com per influenciar).
David Osimo va començar la seva ponència comentant que amb el Web 2.0 no hi ha només un problema entre l'administració i els individus.
El Web 2.0 confronta les organitzacions (poden ser administracions públiques, però també poden ser empreses) amb els individus.
Ens trobem en una situació que es caracteritza per:
- Sentiment general excessivament positiu sobre què pot fer el Web 2.0. Quins són realment els límits del Web 2.0?
- D'altra banda, el Web 2.0 permet diferents tipus de participació. (En aquest punt David Osimo va comentar el seu treball sobre els diferents tipus d'usuaris del Web 2.0 que ja us vaig comentar en aquest altre post). En aquest estudi s'arriba a la conclusió que només un 2% dels usuaris d'Internet d'Europa són creadors de contingut, és un percentatge molt baix, però clarament molt més alt que el que teníem abans de l'aparició del Web 2.0.
- No és una col·laboració massiva sinó per transmetre coneixement individualitzada. El Web 2.0 no és la millor via per solucionar problemes sinó que és ideal per exposar-los, per a saltar-se jerarquies i per trencar barreres d'organitzacions de cara a arribar a algú que et pugui ajudar per resoldre el problema.
Helen Margetts va donar 3 raons per ser optimistes, és a dir, ella creu que hi ha prou elements com per pensar que la Ciutadania 2.0 ens portarà un millor món.
- És cert el pessimisme de la gent sobre la política? Una enquesta feta a Oxford va demanar a la gent què feia per saber quin era el seu diputat, majoritàriament van respondre que ho buscaven a Internet. Per tant, la gent no es preocupa per aquests temes perquè ja saben on cercar la informació; és a dir, no és una no-participació en la política sinó un canvi de model.
- Les fronteres entre el món polític i el món on-line no estan gens clares, hi ha superposició. La producció d'informació política per part dels usuaris no para de créixer. Un exemple són les eleccions de candidats dels USA, les anomenen les YouTube Elections.
- El Web 2.0 (de fet, Internet) permet reconfigurar la lògica de l'acció col·lectiva. Permet una comunicació fàcil entre associacions de gent de diferents llocs que tenen algun tret en comú, (per exemple les diàspores). També permet una fàcil recopilació d'informació. Permet que la gent pugui explicar fàcilment què està fent, què li interessa, quina preocupació té. En el fons el que fa el Web 2.0 és simplificar molt totes les gestions típiques dels col·lectius de persones.
Joan Subirats va ser el darrer dels ponents en parlar, segons el meu punt de vista, la seva exposició va ser densa, al meu entendre una mica massa profunda... però interessant!
Va començar comentant que el Web 2.0 és més una actitud que no només una tecnologia.
El nostre sistema democràtic es basa en que la majoria representa al conjunt.
I el que es decideix en el moment de les eleccions s'ha de mantenir per tot el mandat.
Si tot això ho barregem amb el que la Xarxa et dóna (informació massiva i constant) llavors xoca.
Si a més hi barregem l'administració (amb tota la seva idiosincràsia) llavors el xoc encara és més gran.
El que fa el Web 2.0 és posar de relleu els límits del sistema polític i de l'administració.
El Web 2.0 segurament s'adiu més als canvis que té la societat que no pas els mecanismes polítics actuals.
No obstant, la participació via Web 2.0 és costosa pels ciutadans (més que votar), han de ser actius (i molta gent no ho vol ser). Per tant, no s'ha de demanar impossibles al Web 2.0.
Sembla que el Web 2.0 podria servir molt bé per a la construcció d'alternatives a l'actual sistema democràtic.
Torn de preguntes/Comentaris:
Es va parlar de la diferència entre influenciar als polítics i influenciar al públic en general, (exp. blogguers cubans en contra del règim o blogguers colombians que intenten mobilitzar la gent en contra de les FARC).
Qui vol participar ara ho pot fer fàcilment, còmodament i des de casa. Això hauria d'augmentar el nombre de gent que participa. De fet, hi ha petits emissors amb petites aportacions però l'agregat és important.
Si hi ha molts comentaris en contra del cànon digital, per què no s'hi fa res?, pels lobbies?, és molt frustant!
Hi ha una lògica de poder, alguns guanyen i d'altres no.
El Web 2.0 no pot solucionar tots els problemes ni trencar els valors que durant molts anys s'han regit en la presa de decisions.
Com ens afecta el Web 2.0 en el dia a dia?
El Web 2.0 és ideal per contextes personals, específics, quotidians...
Enllaços relacionats:
- Continguts a Internet: regulació o autoregulació?.
- Creació d’opinió pública i participació en la xarxa: blogs i partits polítics.
- IV Congrés Internet, Dret i Política.
Com sempre, estava escoltant música mentre redactava aquest post.En aquest cas, estava escoltant el disc 'Patchwork' dels Arrakeen. És un grup del que es coneix com a rock progressiu o rock simfònic semblant als Marillion, (de fet, aquest disc té la participació d'Steve Rothery, el guitarrista de Marillion). Tanmateix, té una gran diferència amb Marillion, la cantant d'Arrakeen és una dona - s'anomena Maïko - i canta en francès, això li dóna un lirisme encara més gran, un ritme melòdic molt bo, llàstima que treiessin només dos discos.
(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)