Un any del 10/7, i demà què?

10 de juliol de 2011.

Ara fa un any que un milió de persones ens vam manifestar a Barcelona per defensar la nostra nació i el dret a decidir d'aquesta nació.

Concretament l'espurna que va mobilitzar a tanta gent va ser la sentència del Tribunal Constitucional que va retallar significativament l’Estatut de Catalunya. Recordem que aquest Estatut havia estat votat per la majoria de catalans i refrendat pel Parlament de Catalunya i pel Congrés dels Diputats.

Passat un any és un bon moment per fer balanç i valorar perquè va servir aquella multitudinària manifestació.

4 anys... La gent no està per bromes!

Avui 9 d'agost de 2010 fa exactament 4 anys que l'actual Estatut de Catalunya va entrar en vigor.

Aquesta data hauria de ser celebrada i recordada per tothom, tanmateix, no és així després de la famosa sentència del Tribunal Constitucional retallant l'esmentat Estatut (que, al seu torn, ja havia estat retallat al Congrés dels Diputats).

Sembla ser que tot el rebombori de la manifestació del 10 de juliol ha quedat en poca cosa... ni unitat política ni un futur clar de cap a on volem que vagi Catalunya.

Per què aniré a la manifestació del dissabte 10 de juliol

Davant la sentència del Tribunal Constitucional que retalla l’actual Estatut de Catalunya, votat per la majoria de catalans i refrendat pel Parlament de Catalunya, des d’aquest bloc donem suport a la manifestació de la societat civil catalana que tindrà lloc aquest dissabte, 10 de juliol, a les 18:00 hores a Barcelona i us animem a participar-hi. Nosaltres hi anirem.

Durant aquests darrers tres anys Catalunya ha estat el punt de mira de determinats mitjans de comunicació i institucions polítiques, civils i econòmiques d’Espanya que han fet servir els seus espais per transmetre una imatge no real del nostre país i això ha quallat en una part de la societat espanyola. Aquesta mirada irada d’una part d’Espanya que no ens entén, acompanyada per una sentència del Tribunal Constitucional que ha estat llarga, polèmica i amb un desenllaç gens desitjat, fa que sigui l’hora que els catalans (societat civil i política) treiem pit, que defensem la nostra dignitat i demostrem unitat.

Davant nostre s’obre un futur incert. No es qüestió d’analitzar com serà, però cal fer palès, d’una vegada per totes, que el nostre país i la nostra nació, que és Catalunya i nosaltres, els catalans, volem una millora en el nostre autogovern i un finançament més just.