Explicant què és el Govern Obert (#oGov) a Cascais, Portugal

Aquest post està disponible únicament en castellà:

Explicando qué es el Gobierno Abierto (#oGov) en Cascais #OIDP

Xerrada sobre Govern Obert (#oGov) de la Nagore de los Ríos a #FIBAlumni (26/04/12 a les 19h)

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Els que em seguiu habitualment (en aquest blog o en d'altres mitjans de comunicació com per exemple via Twitter) sabeu que sóc un gran defensor del concepte "Govern Obert".

No és fàcil definir què s'entén per Govern Obert, tot i que recentment en Jordi Graells ho va explicar molt bé en una sessió #UOCMeet.

Personalment sempre he definit el govern obert com una nova manera d'entendre la relació de l'Administració cap a la Ciutadania, la resta d'administracions públiques i les altres organitzacions de la societat (incloent-hi les empreses).

És un canvi cultural, segurament el canvi més important que han experimentat els governs (les administracions públiques) en tota la seva història.

Explicat d'una forma encara més planera, un Govern Obert és aquell en què el Govern se situa al mateix nivell que la Ciutadania, no està per sobre d'ella sinó al costat d'ella.

Per tant, un Govern Obert és aquell que consulta contínuament a la Ciutadania, que la fa partícip de les decisions públiques. En el fons, l'objectiu últim d'un Govern Obert és possibilitar la finalitat màxima d'una democràcia: un govern fet per tots i per a tots.

L'efecte bola de neu en l'obertura de dades: la socialització de l'OpenData

Aquest post només està disponible en castellà:

El efecto bola de nieve en la apertura de datos: la socialización del OpenData.

"Govern Obert (#oGov), Dades Obertes (#OpenData), Transparència informativa, Periodisme de dades". Presentació per l'IDEC, UPF.

El dilluns 19 de desembre vaig fer una xerrada en el Diploma de Postgrau en Comunicació Estratègica Digital ofertat per l'IDEC-Universitat Pompeu Fabra.

Vaig realitzar una presentació exposant 4 conceptes relacionats amb la generació, gestió i investigació de les dades:

• Govern Obert (oGov).
• Dades Obertes (OpenData).
• Transparència informativa.
• Periodisme de dades.

Tot seguit us transcric totes les anotacions que tinc en cada diapositiva de l'arxiu de la presentació.

Abans però, un petit incís. Sempre abans de fer una presentació intento conèixer quin tipus de públic tindré, "simplement" per adaptar-m'hi per a que aquest tingui una millor experiència a l'escoltar-me.

Tanmateix, en aquest cas em va costar molt fer aquest exercici donat que era un entorn - el del periodisme - força nou per mi i, a més, després vaig veure que els periodistes només eren la meitat del públic, la resta eren professionals del ram de la comunicació (en un sentit ampli del concepte 'comunicació').

Tingueu en compte que la presentació la teniu disponible per descarregar-la i fer-ne qualsevol ús (només cal que em citeu) aquí.

Debat sobre el Govern Obert (#oGov) a Gov in the Lab

Aquest post només està disponible en castellà:

Debate acerca del Gobierno Abierto (#oGov) en Gov in the Lab

Curs d'estiu sobre Govern Obert a la Universitat Ramon Llull, Igualada.

El passat dimecres 13 de juliol vaig participar en el curs "Política 2.0: estratègia i comunicació en xarxa" organitzat per la Universitat Ramon Llull en el marc de 15a Universitat d'Estiu.

Vaig tenir el plaer de ser un dels ponents d'aquest curs, conjuntament amb el Ricard Espelt, l'Albert Medran i la Gemma Urgell.

La meva part va ser explicar - durant 4 hores - el concepte de Govern Obert.

Tot seguit us adjunto la meva presentació i les anotacions que tenia en cada diapositiva.

Tingueu en compte que el resultat és força llarg, són 100 diapositives, ho vaig explicar en 4 hores!

D'altra banda, vaig preparar el curs tenint en compte que era un curs d'estiu, és a dir, més que explicar i resoldre dubtes sobre determinats conceptes, (que també ho vaig fer), el que vaig intentar és sobretot despertar la curiositat dels alumnes, oferir-los moltes lectures adicionals (inclosos llibres). Estem a l'estiu i probablement és el millor moment per abstraure's de l'stress diari per tranquilament aprofundir en allò que ens interessa.

---

"Govern Obert (oGov)"

Diapositiva #1:
Presentació de la ponència.

La transparència és el millor desinfectant...

Aquest post només està disponible en castellà:

La transparencia es el mejor desinfectante...

XiP01: De les acampades al govern obert

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Fa uns dies, la Xarxa d'Innovació Pública em va publicar un post relacionant el concepte de govern obert i el que està reclamant el col·lectiu d'indignats que aquests darrers dies estan acampats arreu d'Espanya.

Us transcric aquí el contingut de l'esmentat post (la imatge és del David R. Jordan).

"Dades obertes? Sí, però de forma sostenible". Article en El Profesional de la Información.

Aquest post només està disponible en castellà:

"¿Datos abiertos? Sí, pero de forma sostenible". Artículo en El Profesional de la Información.

Beneficis d'aplicar un procés de transparència a les administracions públiques

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Vaig començar a escriure aquest post a l'AVE quan tornava de fer una ponència sobre indicadors web.

Aquest és un post que fa molt temps que volia escriure, els darrers successos m'han gairebé "obligat" a escriure'l.

Del que volia parlar és de la transparència en les administracions públiques, tot i que també es podria extendre aquest concepte a qualsevol organització, és perfectament aplicable tan si és una organització pública com privada, tan de mida petita com mitjana o gran.

Però en el cas concret del sector públic crec que la transparència no és només desitjable, és imprescindible si volem que l'actual sistema democràtic perduri tal com l'entenem.

Sòc conscient que el acabo de dir és "molt gruixut", potser m'he passat... reconec que ho he fet per provocar, però també és evident que hi ha alguna cosa que no rutlla bé.

Hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar bé si tenim en compte que en el darrer baròmetre del CIS - el corresponent a l'abril d'enguany - els polítics són el tercer problema més important d'Espanya segons la ciutadania.

És a dir, el col·lectiu que en teoria ha de resoldre les necessitats de la gent, la ciutadania el percep com una de les causes dels seus mals.

No anem bé...

WeG009: Es publica el primer llibre en castellà sobre Govern Obert

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

La novena notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona és un ressenya sobre el llibre "Open Government": el primer llibre en castellà sobre aquesta temàtica.

Sóc un clar convençut que el futur de les administracions públiques ha de ser aquest: el govern obert. Només així es podrà realitzar - amb èxit - els grans reptes que tenen actualment les administracions.

No només això, sinó que amb el Govern Obert aconseguim que pugui ser efectiva la implicació de tots els agents de la societat: administracions, ciutadania, empreses, associacions, etc.

És a dir, podem aconseguir fer encara més democràtica la nostra democracia, en el sentit literal del concepte democràtic.

Per tant, el problema ara ja no és tècnic, la tecnologia ens permet que tothom que vulgui implicar-se ho pugui fer i, a més, de forma fàcil.

El problema ara només és un: que es tinguin ganes reals de voler-se implicar...

I amb això, la tecnologia poc hi podrà fer... :(

"Si no votes no tens dret a queixar-te del resultat". Per què cal participar en la consulta ciutadana I.de.A Diagonal

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

A educació primària vaig tenir la sort de tenir uns professors que van voler mirar endavant i no pas enrera, van voler adaptar-se als canvis que s'estaven produïnt en plena transició cap a una plena democràcia.

Reconec que vaig tenir sort en aquest sentit, de seguida em van donar educació en català, educació no sexista, educació no marcada per la religió catòlica, educació en política...

De fet, recordo clarament el dia que em van explicar com funcionaven unes eleccions:

• Si t'agrada el programa del Partit A vota el Partit A.
• Si t'agrada el programa del Partit B vota el Partit B.
• ...
• Si no t'agrada cap programa, vota en blanc, és la manera d'indicar que estàs d'acord amb el sistema (democràtic) però que no hi ha cap opció que et sedueixi.
• Però sobretot vota!.
  

També recordo un comentari que se'm va quedar gravat: "Si no votes no tens dret a queixar-te del resultat".

Dit d'una altra manera, (i això ja és collita meva), no podem queixar-nos contínuament i després no fer una cosa tant senzilla com votar.

WeG007: Irekia: El govern obert del País Basc

La setena notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona és un breu resum de la iniciativa del Govern Basc anomenada Irekia ('obert' en èuscar).

Fa dies que volia fer-ne un resum donada la trascendència que té, al meu entendre, aquesta iniciativa donat que és el projecte d'oGov més sòlid a nivell espanyol (amb el permís de la gent del Govern d'Astúries, haig d'analitzar també el seu projecte).

Especialment destaco el lideratge del lehendakari Patxi López, imprescindible per a que una iniciativa d'aquest tipus tingui èxit, actualment en aquests projectes el menys complicat és la tecnologia, el més complex són les persones, convèncer-les... d'aquí que un fort lideratge sigui crític per assolir l'èxit.

Aquesta és la notícia penjada en el web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona:

Irekia: El govern obert del País Basc

Darrerament estan sorgint iniciatives relacionades amb el que es coneix com govern obert, ("Open Government" en anglès, o abreujadament: "oGov"), amb l'objectiu d'assolir més transparència als governs. Als Estats Units, el Regne Unit i Austràlia s'estan promovent iniciatives en aquest àmbit, a Espanya ja han sorgit iniciatives al Govern del Principat d'Astúries i al Govern basc.

Què és?

El significat de la paraula basca "Irekia" és "obert".

Irekia és el nou portal del Govern basc amb consonància amb el nou paradigma d'open government que s'està començant a implantar en diversos governs, especialment de l'àmbit anglosaxó: els Estats Units, el Regne Unit i Austràlia.

Per què un govern obert?

Una de les mancances del sistema "tradicional" de govern és la llunyania de la ciutadania, en molts casos la ciutadania només participa cada quatre anys en les eleccions, la resta del temps o no pot o no troba la manera d'aportar les seves idees, comentaris i crítiques a l'acció del govern.

Amb el desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i, molt especialment, amb l'eclosió de l'anomenat Web 2.0, és a dir, des que tothom pot publicar fàcilment contingut i relacionar-se amb les xarxes socials, implementar un govern obert ja no és un problema tècnic.

Així, doncs, un govern obert persegueix l'objectiu màxim d'una democràcia: un govern fet per tothom i per a tothom.

Eixos d'Irekia

El mateix lehendakari Patxi López promou aquesta iniciativa amb l'objectiu principal de fomentar la transparència en l'Administració basca.

Els tres eixos principals d'Irekia són:

• Transparència: Es posarà a l'abast de la ciutadania tota mena d'informació sobre l'activitat i la planificació del govern, i en temps real, (com anècdota cal indicar que una de les primeres dades que s'han posat a l'abast de la ciutadania és el cost d'aquesta iniciativa).

• Participació: Totes les decisions que tingui previst prendre el Govern basc s'exposaran públicament perquè la ciutadania pugui debatre-les, valorar-les, criticar-les, lloar-les, completar-les... A més la ciutadania també podrà indicar les seves pròpies iniciatives perquè el Govern les tingui en compte.

• Col·laboració: La idea és que el govern, la ciutadania, les empreses... en general, tota la societat basca col·labori per construir una societat millor.

Cal tenir en compte que la participació ciutadana fa molts anys que existeix, la nova aportació d'Irekia és recollir aquesta participació de manera fàcil i àgil, i integrar-la en l'acció quotidiana del Govern basc, és a dir, això serà el procés habitual, no un procés excepcional.

De fet, cada iniciativa governamental haurà de tenir en compte la participació de la ciutadania, això vol dir que tots els departaments del govern basc han de promoure la participació de la societat —no només permetre-la—, de fet, el projecte Irekia inclou escoltar activament la ciutadania per saber què opina en altres llocs diferents d'Irekia. De fet, es farà un seguiment especial de les xarxes socials, ja que actualment ja són les noves àgores de la societat, per aquest motiu bona part del contingut d'Irekia també es posarà a les xarxes socials.

Tot just s'està a les beceroles d'aquesta iniciativa però, tal com es comenta en la introducció d'Irekia, "el viatge més llarg comença amb el primer pas" (Lao-Tse).

---

Enllaços relacionats:

• Irekia.
  
• Govern Basc.
• Web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona.
• WeG002: Tres iniciatives per fomentar el Govern Obert.
  

"En las web de administraciones públicas sobra información poco útil al ciudadano"

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Fa uns dies el Jordi Sabaté (via la Dolors Pou) em va entrevistar sobre temes relacionats amb l'administració electrònica.

En Jordi Sabaté treballa al web Consumer Eroski: la versió digital de la revista Consumer de la Fundación Eroski on ahir es va penjar el resultat de l'entrevista.

D'entrada ja li vaig deixar clar que no em considero un expert en aquest àmbit, ni molt menys!

Però sí que sóc una persona que està treballant en una gran administració local que té molts projectes sobre administració electrònica, d'un d'ells en sóc el cap de projecte.

I a més m'interessa molt l'administració electrònica, el govern obert i, en general, de com la tecnologia pot ajudar a simplificar la vida a la ciutadania.

Em va passar una primera versió de qüestionari amb preguntes, vaig retocar alguna pregunta (en alguns casos per no repetir-se i, en d'altres casos, per afegir conceptes que no em preguntava que creïa que podien ser interessants pel públic del lloc web, també el Jordi em va fer algunes puntualitzacions).

Us transcric aqui l'entrevista (també la podeu llegir a Consumer Eroski a aquí):

"En las web de administraciones públicas sobra información poco útil al ciudadano"

Marc Garriga Portolà se define como jefe de proyectos web en el sector público de Barcelona. Por su amplia experiencia tanto con las herramientas digitales como en el desarrollo de propuestas colaborativas para los órganos de gobierno municipales, es una de las personas más cualificadas para explicar a los ciudadanos qué es y qué quiere hacer la administración electrónica y participativa. Por el momento se muestra contento con el ritmo de transición que tiene la administración pública en su paso al mundo digital. Sin embargo, en consonancia con las conclusiones de un reciente estudio de CONSUMER EROSKI, reivindica más información útil y menos autopublicidad en los sitios web municipales. Garriga también forma parte del equipo organizador del "Personal Democracy Forum Europe", un foro mundial sobre democracia participativa, es profesor en la Universitat de Barcelona (UB) y escribe los blogs Brou Casolà (en catalán) y Caldo Casero (en castellano).

Se oye hablar de administración 2.0, pero la mayoría de los ciudadanos desconocen todavía qué es la administración electrónica. ¿Qué diferencias hay entre ambos conceptos?

Son dos conceptos diferentes. La administración electrónica es fruto del deber de las administraciones públicas de dar el mejor servicio a la ciudadanía con el menor coste en recursos. Con la administración electrónica se consigue mejorar el actual servicio que se ofrece a la ciudadanía y, además, se reducen costes: es la solución ideal.

La clave de la administración 2.0, en cambio, no radica sólo en la tecnología, aunque la requiere; la clave está en la actitud, como en cualquier concepto que sea 2.0. Este tipo de administración debe ser sencilla, próxima, proactiva, receptiva, innovadora, incentivadora de la participación, colaborativa, transparente, etc. Una administración 2.0 busca la colaboración de la ciudadanía para la realización de sus políticas. Éste es un cambio de fondo y de concepto mucho más ambicioso, y complejo de llevar a cabo, que la administración electrónica.

¿No cree que los teóricos corren demasiado?

"Una administración 2.0 busca la colaboración de la ciudadanía para la realización de sus políticas"

No creo que se vaya demasiado rápido, más bien lo contrario. El paradigma "administración 2.0" tiene como objetivo involucrar a los ciudadanos en los servicios ofrecidos por las administraciones públicas, no sólo tener en cuenta su opinión cada cuatro años. A mi entender, es la mejor manera de que la ciudadanía se preocupe por los temas de la sociedad y que las administraciones públicas escuchen con frecuencia la opinión, las ideas y los comentarios de los ciudadanos. En el sentido literal de la palabra, estamos en la tarea de mejorar la democracia.

¿Por qué les cuesta tanto a las administraciones pasar su información y sus gestiones al ámbito digital?

Cualquier cambio en una administración pública cuesta muchísimo. Hay que tener en cuenta que han trabajado décadas, algunas incluso siglos, con papeles. No es nada fácil el paso al ámbito digital, no sólo por cuestiones técnicas, que de por sí ya son complicadas, sino también por cuestiones humanas, por la habitual resistencia al cambio que tenemos la mayoría de las personas. También hay que tener en cuenta que, en muchos casos, se aprovecha la digitalización de trámites y servicios para rediseñarlos y optimizarlos para el ciudadano y, en especial, en un plano interno (la denominada "backoffice").

¿Desaparecerán puestos de trabajo entre los funcionarios con el paso total a la administración electrónica?

"Hay que tener en cuenta que muchas administraciones han trabajado décadas, incluso siglos, con papeles"

No desaparecerán puestos de trabajo de funcionarios por el paso a la administración electrónica. El paso no es inmediato ni sustitutivo; la administración electrónica convive con la tradicional. Sí puede pasar que haya funcionarios que cambien sus funciones por otras de más valor, dado que, en su mayoría, se intentan realizar de manera electrónica las tareas más repetitivas.

¿Qué es más importante en la web de una administración pública, informar bien o permitir gestiones complejas?

Una web de una administración pública tiene como objetivo fundamental informar bien a su ciudadanía, en el sentido más amplio del verbo "informar". Por otro lado, desde el primer día de enero de 2010, las administraciones públicas -en virtud de la ley 11/2007- tienen que poner a disposición de los ciudadanos la posibilidad de realizar cualquier trámite mediante el canal electrónico. No obstante, considero más adecuado que en la Web se puedan tramitar las gestiones más habituales y dejar las de menor demanda, o una gran complejidad, para el canal presencial, aunque sea por cuestiones de eficiencia presupuestaria. No tiene sentido invertir presupuesto en pasar al ámbito electrónico un trámite que apenas se usará.

¿No cree que muchas páginas web de administraciones pecan de exceso de información institucional y, en cambio, muestran poca información útil al ciudadano?

La mayoría de sitios web de administraciones públicas pecan de exceso de información institucional, pero también se exceden en información que ya es obsoleta o carece del mínimo interés. Hay un verdadero problema de "infoxicación" porque raras veces se descuelga contenido debido a presiones políticas o a la simple desidia.

¿Por qué es necesario un certificado digital para realizar la mayoría de las gestiones? ¿No se podría usar otra fórmula menos complicada?

"Una web de una administración pública tiene como objetivo fundamental informar bien a su ciudadanía"

La mayoría de las gestiones públicas requieren primero identificarse. En el ámbito presencial, este proceso lo realizamos mediante el DNI o un documento similar; es un proceso que tenemos muy asimilado. En el ámbito electrónico, esta identificación la podemos hacer con un certificado digital, que apenas exige indicar de modo digital la identidad. Hay otras fórmulas para identificarse de manera electrónica, pero no reúnen la seguridad necesaria para realizar todos los trámites, por este motivo están en desuso. Los nuevos DNI ya incluyen un certificado digital, con lo que, en poco tiempo, toda la sociedad española dispondrá de un certificado digital como mínimo.

¿Se verá algún día a ayuntamientos y ministerios en Facebook?

Hoy en día, redes como Facebook, Tuenti o Twitter, entre muchas otras, ya son lugares de encuentro de la ciudadanía; lo más lógico es que las administraciones públicas se acerquen a estas nuevas ágoras para escuchar y colaborar con los ciudadanos. Ya hay algunos ejemplos, aunque todavía son pocos y en un ámbito más informacional que conversacional. No obstante, un buen ejemplo es el municipio de Copons, una pequeña localidad catalana de unos 300 habitantes. Consigue gobernar de una forma más colaborativa, más abierta y, por tanto, más democrática, al implicar a la ciudadanía en las acciones del Ayuntamiento. Para ello, ha utilizado herramientas gratuitas como Facebook, Flickr o Wordpress.

¿Cómo valora desde el punto de vista de información ciudadana una herramienta como Twitter?

"Redes como Facebook, Tuenti o Twitter ya son lugares de encuentro de la ciudadanía; lo más lógico es que las administraciones públicas se acerquen a ellas"

Twitter es una muy buena herramienta para dialogar cuando se requiere inmediatez y brevedad. Es idónea para comunicar nuevos servicios y para encauzar las quejas o sugerencias de la ciudadanía. Ya hay varios ejemplos de administraciones públicas que están en Twitter, como los departamentos de Educación y de Trabajo de la Generalitat de Catalunya. Sólo hay una regla importante: no caer en el error de utilizar Twitter sólo para comunicar de manera unidireccional. Esta herramienta permite y promueve el diálogo, por lo que si una administración está en Twitter, puede comunicar, pero también debe escuchar.

¿Qué utilidades podría tener el vídeo on line para servir a los ciudadanos?

La mejora de la tecnología, en especial de las comunicaciones, ha provocado que el vídeo sea un elemento cada vez más presente en la Web. Para el caso concreto de las páginas de administraciones públicas, el vídeo se puede usar -y de hecho ya se usa así- para ilustrar con imágenes las noticias que interesan a la ciudadanía, pero también para complementar la información turística o para mostrar cómo utilizar servicios públicos y cómo realizar determinados trámites, entre otras funciones.

Se podría usar, además, para que la ciudadanía exponga sus vídeos: de denuncia, de quejas, de sugerencias, de promoción turística. En la web Barcelona Visió, la ciudadanía sube vídeos sobre la ciudad mezclados con vídeos realizados por estudiantes del sector y vídeos del propio Ayuntamiento. El objetivo es ser un banco de vídeos de uso gratuito.

Usted forma parte del equipo organizador del "Personal Democracy Forum Europe". ¿Qué objetivos persiguen?

El "Personal Democracy Forum", PdF, es un grupo de personas interesadas en debatir cómo la tecnología puede mejorar la política y la acción de los gobiernos; en definitiva, mejorar la democracia. Lo crearon Andrew Rasiej y Micah Sifry en 2004 y, aunque el debate es continuo, organizan cada año una conferencia que reúne a los mejores expertos mundiales en tecnología, en política y en cómo aplicar la primera para fortalecer la segunda.

"Los ciudadanos deben poder implicarse con las administraciones públicas en la definición y desarrollo de sus acciones"

A finales de noviembre del pasado año, el PdF cruzó el charco y se celebró la primera conferencia Personal Democracy Forum Europe (PdFeu) en Barcelona. El evento congregó a los mejores expertos europeos e internacionales en la Torre Agbar durante un par de días; se generó mucho debate en las sesiones, pero aún más en los descansos, en los pasillos. Se habló de cómo Obama llegó a ser presidente en buena parte gracias a la tecnología, de la movilización de la ciudadanía desde la sociedad civil, de cómo los gobiernos pueden (y deben) colaborar con la ciudadanía para el desarrollo de las políticas, de ser transparentes mediante la apertura de los datos públicos, del papel que juega Europa (y España) en este nuevo paradigma político, etc.

En Barcelona, Andrew Rasiej comentó que la tecnología ha cambiado a la sociedad civil: "Lo que hemos descubierto es que la tecnología permite que la gente pueda organizarse utilizando las nuevas herramientas como Facebook, Twitter y YouTube, de cara a tener un impacto en el proceso político y para pedir que los gobiernos sean más sensibles a sus necesidades cotidianas". Esto persigue PdF, mostrar cómo la tecnología puede mejorar aún más nuestra democracia.

¿De verdad se puede conseguir con la Web 2.0 que los ciudadanos participen más en sus instituciones?

No es que se pueda hacer, es que se debe hacer. Los ciudadanos deben poder implicarse con las administraciones públicas en la definición y desarrollo de sus acciones. Las instituciones públicas deben escuchar siempre a sus ciudadanos y hacerles partícipes de sus políticas; no sólo de las políticas de carácter lúdico, sino en especial de las políticas que afectan más a los ciudadanos, aunque no sean populares. Sólo con la implicación de la sociedad en las administraciones públicas se conseguirá que éstas sean más eficientes y la ciudadanía conocerá los límites de las instituciones públicas: se dará cuenta de que las administraciones públicas no pueden ser la solución a todos los problemas de la sociedad.

¿No cree que España va lenta en la puesta on line de cierta información concerniente a los cargos, las administraciones y los órganos de gobierno, ya sean locales, autonómicos o estatales?

"El problema no es que la información no sea pública, sino que no está en el formato adecuado para tratarse de forma automática"

En general, el problema no es que la información no sea pública; hay muchísima información en los boletines oficiales del Estado, de las comunidades autónomas, etc. El problema radica en que esta información no está en el formato adecuado para tratarse de forma automática. Con un formato adecuado se podría llegar a saber, al detalle y de forma muy fácil, en qué invierte el presupuesto una determinada administración pública. En la actualidad, buena parte de esa información se podría obtener si se busca en los boletines oficiales, pero no es una tarea nada fácil ni automatizable. En la práctica, es como si la información no fuera pública.

El concepto "opendata" tiene como objetivo proporcionar toda la información pública al alcance de la ciudadanía y con un formato adecuado para que sea fácil de manipular y utilizarse en servicios públicos o privados. Se persigue que la Administración proporcione los datos públicos y que sea la propia ciudadanía quien, de forma altruista o con ánimo de lucro, genere servicios a partir de esa información. El ejemplo paradigmático de "opendata" es el portal "Data.Gov" de la administración americana, que contiene infinidad de información pública y no deja de crecer. Esta iniciativa se ha extendido a otros países: Reino Unido, Australia, etc., y también a España: el Gobierno Vasco y el Gobierno del Principado de Asturias ya han iniciado sus proyectos de "opendata".

¿Se votará y se harán referendos válidos algún día por vía telemática?

Lo haremos, y proyectos como el DNI electrónico ayudarán mucho en la posibilidad de votar de manera telemática. Cabe indicar la consulta ciudadana que tiene previsto realizar el Ayuntamiento de Barcelona acerca de cómo tiene que ser la nueva Avenida Diagonal. Esta consulta ciudadana, que afecta a 1,4 millones de personas, se podrá realizar de manera presencial, pero también, y aquí está la novedad, se podrá votar por Internet durante las 24 horas del día (o días) en que se celebre. Iniciativas como esta consulta ciudadana proporcionarán la experiencia necesaria para abordar, en un futuro no muy lejano, votaciones electrónicas de nuestros representantes políticos en las administraciones públicas.

---

Enllaços relacionats:

• "En las web de administraciones públicas sobra información poco útil al ciudadano" (entrevista a Consumer Eroski).
  

WeG002: Tres iniciatives per fomentar el Govern Obert

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Us transcric la segona notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona, (la primera fou aquesta).

En aquest cas la notícia està relacionada amb les recents iniciatives relacionades amb l'Open Government que han aparegut - gairebé a la vegada - als Estats Units, al Regne Unit i a Austràlia.

Tres iniciatives per fomentar el Govern Obert

Fa dues setmanes es van donar a conèixer tres iniciatives relacionades amb el que es coneix com a Govern Obert (Open Government en anglès o, abreujadament, oGov):

• Open Government Directive als Estats Units.

• Smarter Government al Regne Unit.

• Engage a Austràlia.

Què és el Govern Obert?

L'Open Government (oGov) - o Govern Obert - és una nova manera d'entendre la relació de l'Administració vers la ciutadania, les altres administracions i les altres organitzacions. La clau està en l'obertura de l'administració, de fet, gràcies a l'ús intensiu de la Xarxa (Internet) la comunicació entre les parts és transforma en una conversa on tothom pot aportar-hi valor.

Una de les característiques de l'oGov és la disposició de les dades públiques - les que no estàn limitades per cap impediment de seguretat o de protecció d'informació - en un format electrònic adequat per a que siguin utilitzades per la ciutadania.

D'aquesta manera es guanya en transparència, es fomenta l'esperit crític de la ciutadania i s'aporta valor a la informació ja que la pròpia ciutadania genera nous serveis, nous usos a les dades públiques.

Open Government Directive

En el seu primer dia en el càrrec de president dels Estats Units d'Amèrica, Barack Obama va signar un memoràndum a totes les agències governamentals dirigides a fomentar la transparència, la participació i la col • laboració entre el govern i la ciutadania.

L'Open Government Directive és la directiva que marca les pautes que han de seguir les agències governamentals americanes per aconseguir més transparència, participació i col•laboració.

Entre d'altres objectius, obliga a controlar la qualitat de les dades públiques i a publicar-les - i en el format adequat - en el portal data.gov creat per a potenciar l'obertura de la informació pública.

De fet, l'objectiu principal de la directiva és la d'inculcar la filosofia de Govern Obert que es vol implantar en totes les administracions públiques americanes.

Smarter Government

Al Regne Unit també tenen un projecte semblant a l'americà: és l'Smarter Government, tot i que aquest projecte va més enllà del Govern Obert, inclou d'altres iniciatives.

Si ens cenyim només als aspectes d'oGov, veiem que la iniciativa anglesa aprofundeix més en els aspectes de participació i col•laboració de la ciutadania respecte a l'americana, s'aposta per una clara conversa entre govern i ciutadans i un ús intensiu de les xarxes socials per part dels treballadors públics.

Engage

Tot i que encara és un esborrany, Austràlia també ha redactat un programa per potenciar el Govern Obert: Engage: Getting on with Government 2.0.

Com en el cas de l'Smarter Government, Engage també encoratja als treballadors públics a participar en línia, de fet, va més enllà al recomanar a les administracions públiques que creïn una cultura per donar al seu personal l'oportunitat d'experimentar, desenvolupar i comprometre's a crear eines de participació o mètodes per augmentar el valor del servei que s'ofereix a la ciutadania. De fet, la clau de la iniciativa australiana recau en el treballador públic.

---

Enllaços relacionats:

• Open Government Directive (Estats Units).
• Smarter Government (Regne Unit).
• Engage (Austràlia).
• Web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona.