dissabte, 30 d’agost del 2008

¿Caldo Casero?

A principios de esta semana repasé las estadísticas de este blog.

Sinceramente, las estadísticas son humildes, pero nunca hubiera pensado tener tantas visitas con sólo medio año de vida este blog.

Lo que me sorprendió fue los datos de los referrer.

En terminología de estadística web, un referrer es aquel sitio web que propr¡orciona visitas hacia tu blog.

En el caso del blog 'Brou Casolà', estos son los blogs me han proporcionado más visitas, (ello implica que tienen referencias hacia este blog):
Mis agradecimientos a todos ellos.

Por otro lado, también me di cuenta que buena parte de ellos utilizan el idioma castellano, también me di cuenta que se utiliza bastante el traductor automático que está disponible en el blog y, además, muchos de los comentarios recibidos estan escritos en castellano.

Por todo ello he decidido crear el blog 'Caldo Casero'.

(click en la imagen para ampliarla)

El 'Caldo Casero' es un blog creado con un simple objetivo: ser la versión en lengua castellana de este blog 'Brou Casolà' escrito en catalán, (por este motivo excepcionalmente este post está escrito íntegramente en castellano)

Este blog 'Brou Casolà' pretende ser un lugar dónde se debate básicamente sobre temas relacionados con la Web 2.0 y la administración pública, (también llamada e-administración), entre otras cuestiones.

No aspira a ser un lugar idílico dónde informarte de estos temas, simplemente contiene aquellos posts (artículos) que he considerado interesante comentar con todos vosotros.

El 'Caldo Casero' contendrá aquellos posts que por su interés considero apropiado traducirlo al castellano, (aunque esto siempre estará supeditado a disponer de suficiente tiempo libre... ).

Este blog 'Brou Casolà' siempre contendrá todos los posts y será el primer lugar dónde estos serán colgados, posteriormente algunos los traduciré al castellano en el 'Caldo Casero'.

Por otro lado, como seguramente ya sabréis, es importante destacar que el 'Brou Casolà' dispone de un traductor automático al castellano, (también al inglés y al francés), por si necesitáis traducir algún post del catalán.

De hecho, las traducciones al castellano las he realizado con dicho traductor, retocando el resultado manualmente, (espero que no haya ningún error, cuando se traduce de una lengua a otra siempre te dejas palabras o expresiones de la primera lengua).

Antes de acabar, comentar que el nombre de 'Brou Casolà', (en castellano 'Caldo Casero'), proviene de cómo se construye la Web 2.0: con la participación de todos. Precisamente con la participación de diferentes ingredientes se obtiene un resultado exquisito, un buen caldo casero.


Links relacionados:

Estaba redactando este post mientras estaba escuchando el disco 'Parachutes' de los Coldplay.
La verdad es que los Coldplay no son, ni de lejos, mi grupo preferido, pero en este 'Parachutes' hay una canción que considero que es brutal: 'Trouble'; además el disco se puede encontrar a precio reducido, por todo ello acabé comprándolo.

dimecres, 27 d’agost del 2008

'The UN e-Government Readiness Index 2008'

Fa cinc dies us vaig donar un resum de l'estudi de les Nacions Unides sobre l'estat actual de l'administració electrònica en el món.

En aquest estudi es fa servir un índex: l'e-Government Readiness Index per quantificar en quin nivell d'administració electrònica es troba cada país membre de les Nacions Unides.

En aquest post entraré més en detall en què és aquest e-Government Readiness Index, com es calcula i quins són els resultats obtinguts per l'estudi del 2008.

Tal com deixa clar l'estudi, els membres - països - que pertanyen a les Nacions Unides es troben en diferents fases de desenvolupament de l'administració electrònica. Alguns ja estan parlant de 'governança electrònica' mentre que d'altres tot just estan a les beceroles de l'administració electrònica.

L'esmentat e-Government Readiness Index es crea a partir de la combinació de 3 índexs:
  • Web Measure Index.
  • Telecommunication Infrastructure Index.
  • Human Capital Index.
Enguany s'ha posat més èmfasi en els aspectes de l'administració electrònica relacionades amb el govern cap al ciutadà i del govern cap al govern, en detriment dels que són del govern cap a les empreses, aquests tenen un pes més reduït en l'índex, (aquest canvi ha suposat algunes modificacions importants en el rànquing en determinats països).


Web Measure Index

Aquest índex està basat en un model de 5 estats que indiquen en quin nivell de presència Internet es troba el site del govern del país. Com més amunt s'està més bon índex es té.


La definició de cada estat és la següent:
  • Emerging: La presència on-line de les administracions públiques és poc més que un web informacional estàtica amb poc o nul·la interacció amb els ciutadans.
  • Enhanced: Les administracions públiques proporcionen més informació de les polítiques públiques que practiquen. Permeten als seus ciutadans poder-se baixar formularis estàtics - com per exemple instàncies - per després omplir-los i portar-los en les oficines (presencials).
  • Interactive: Les administracions públiques proporcionen més serveis on-line com ara poder-se baixar formularis dinàmics (ja omplerts amb les nostres dades), o aplicacions dinàmiques (per exemple renovació de llicències). Les administracions públiques comencen a interactuar amb els ciutadans.
  • Transactional: Les administracions públiques comencen a transaccionar amb els ciutadans, interactuen en els dos sentits amb els ciutadans. Per exemple, permeten fer totalment on-line el pagament de taxes, l'identificació mitjançant certificats electrònics, expedició de volants d'empadronament, expedició de certificats de naixement, etc.
  • Connected: Les administracions públiques es transformen internament per respondre eficientment a les necessitats dels ciutadans millorant el seu back-office. Aquest nivell es el més complex, es caracteritza per:
    • Tenir comunicació horitzontal, és a dir, comunicació real (i transparent des del punt de vista del ciutadà) entre diferents administracions públiques d'un nivell similar.
    • Tenir comunicació vertical, és a dir, comunicació real (i transparent des del punt de vista del ciutadà) entre administracions públiques de nivells diferents, per exemple, comunicació en l'administració central i l'administració local.
    • Interoperabilitat entre les infraestructures de dades que tenen les diferents administracions públiques.
    • Comunicació (fluïda) entre les administracions públiques i els ciutadans.
    • Comunicació (fluïda) entre les administracions públiques i els agents socials (empreses privades, institucions acadèmiques, organitzacions de la societat, ONG's, etc).

L'índex es realitza bàsicament mitjançant un qüestionari que s'envia al govern de cada país i que han d'omplir en funció si determinats serveis estan disponibles o no en el principal site del govern del país.

Aquest qüestionari evalua les mateixes funcionalitats en d'altres sites similars del mateix país per assegurar-se la consistència i obtenir una mitjana del nivell en webs similars.

De cara a buscar unes temàtiques semblants per tothom, s'han escollit els següents temes d'interès: Salut, Educació, Benestar Social, Treball i Economia. S'han escollit aquests temes donat que, en general, són els que més preocupen als ciutadans.

Aquest índex es va realitzar durant els mesos d'octubre i novembre de 2007.

Els 35 primers països amb millor Web Measure Index són:
(L'índex està realitzat en funció relativa al país amb major participació electrònica (Dinamarca); així Dinamarca té la màxima puntuació (1).)



País Web Measure Index 2008 Web Measure Index 2005 Web Measure Index 2004
1 .- Dinamarca 1,0000 0,9731 0,9344
2 .- Suècia 0,9833 0,8654 0,7722
3 .- Estats Units 0,9532 1,0000 1,0000
4 .- Noruega 0,9465 0,7962 0,6873
5 .- França 0,8294 0,6115 0,5405
6 .- Corea del Sud 0,8227 0,9769 0,9459
7 .- Holanda 0,7893 0,7346 0,7181
8 .- Canadà 0,7659 0,8923 0,8726
9 .- Austràlia 0,7525 0,9038 0,8301
10 .- Japó 0,7425 0,8154 0,6293
11 .- Malta 0,7258 0,7923 0,7375
12 .- Emirats Àrabs Units 0,7157 0,6115 0,3050
13 .- Estònia 0,7124 0,6962 0,6988
14 .- Mèxic 0,7057 0,8192 0,7838
15 .- Espanya 0,6990 0,3923 0,3900
16 .- Gran Bretanya 0,6923 0,9962 0,9730
17 .- Irlanda 0,6756 0,7115 0,6564
18 .- Malàsia 0,6756 0,5769 0,4903
19 .- Àustria 0,6656 0,7423 0,6988
20 .- Israel 0,6656 0,7308 0,6911
21 .- República Txeca 0,6455 0,5885 0,5483
22 .- Nova Zelanda 0,6421 0,8038 0,7413
23 .- Finlàndia 0,6321 0,8269 0,8069
24 .- Hungria 0,6171 0,7038 0,5367
25 .- Singapur 0,6120 0,9962 0,9691
26 .- Lituània 0,6087 0,5231 0,4324
27 .- Luxemburg 0,6087 0,4000 0,4286
28 .- Egipte 0,6054 0,4462 0,1004
29 .- Jordània 0,6054 0,4346 0,3475
30 .- Brasil 0,6020 0,7500 0,6371
31 .- Portugal 0,5987 0,4269 0,3938
32 .- El Salvador 0,5786 0,4269 0,3938
33 .- Alemanya 0,5753 0,8423 0,7954
34 .- Perú 0,5652 0,5577 0,5174
35 .- Xile 0,5635 0,9115 0,8842

Desgranem aquestes dades, dels països capdavanters (més Espanya), en funció de cada un dels 5 estats de la piràmide:



País Web Measure Index 2008 Emer
ging
Enhan
ced
Interac
tive
Transac
tional
Connec
ted
1 .- Dinamarca 1,0000 100% 97% 89% 80% 93%
2 .- Suècia 0,9833 100% 95% 89% 81% 78%
3 .- Estats Units 0,9532 100% 98% 90% 65% 78%
4 .- Noruega 0,9465 100% 92% 90% 70% 70%
5 .- França 0,8294 100% 92% 73% 49% 85%
6 .- Corea del Sud 0,8227 100% 93% 76% 50% 59%
7 .- Holanda 0,7893 100% 92% 75% 43% 52%
8 .- Canadà 0,7659 100% 91% 71% 43% 48%
9 .- Austràlia 0,7525 88% 92% 61% 45% 70%
15 .- Espanya 0,6990 100% 79% 68% 39% 41%

Com podeu veure en aquesta darrera taula, les dades apareixen en percentatge, aquest indica la proporció de serveis en cada categoria que ofereix el govern; per exemple en el cas de Dinamarca, el 100% dels serveis públics compleixen el nivell d'emerging, el 97% compleixen el nivell d'enhanced, el 89% el d'interactive, el 80% el de transactional i el 93% el de connected. Fixeu-vos que es pot donar el cas de serveis que compleixin el darrer nivell - connected - però no l'anterior - transactional - això és degut simplement al fet que, si ens fixem en la definició, el nivell connected no inclou necessàriament el nivell transactional.


Telecommunication Infrastructure Index

Aquest és un índex que es composa d'aquests 5 altres índexs relacionats amb les capacitats que tenen les infraestructures de comunicació de cada país:
  1. Percentatge d'usuaris d'Internet respecte al total de la població.
  2. Número d'ordinadors personals per cada 100 persones.
  3. Número de línies de telèfons fixes per cada 100 persones.
  4. Número de telèfons mòbils per cada 100 persones.
  5. Número de línies ADSL per cada 100 persones.
Cada un d'aquests 5 índexs tenen un pes d'un 20% en el Telecommunication Infrastructure Index.

Les dades per elaborar aquests índexos s'han obtingut de la United Nations International Telecommunication Union, (ITU).

Els 35 primers països amb millor Telecommunication Infrastructure Index són:


País Telecom. Infrastructure Index 2008 Telecom. Infrastructure Index 2005 Telecom.
Infrastructure Index 2004
1 .- Holanda 0,8140 0,6815 0,6997
2 .- Suïssa 0,7900 0,7105 0,7208
3 .- Suècia 0,7842 0,8395 0,8600
4 .- Dinamarca 0,7441 0,7642 0,7896
5 .- Noruega 0,7375 0,6823 0,7761
6 .- Luxemburg 0,7336 0,6439 0,6514
7 .- Islàndia 0,7210 0,7704 0,7821
8 .- Gran Bretanya 0,7022 0,6471 0,6927
9 .- Canadà 0,6966 0,6552 0,6680
10 .- Corea del Sud 0,6886 0,6713 0,6664
11 .- Austràlia 0,6884 0,7098 0,6929
12 .- Estats Units 0,6663 0,7486 0,7697
13 .- Finlàndia 0,6246 0,6524 0,6747
14 .- Japó 0,6232 0,5850 0,6086
15 .- Alemanya 0,6164 0,6226 0,6066
16 .- Israel 0,6085 0,4002 0,4205
17 .- Mònaco 0,6085 0,5021 0,3708
18 .- França 0,5992 0,5060 0,5055
19 .- Àustria 0,5989 0,5784 0,5774
20 .- San Marino 0,5988 0,6482 0,6599
21 .- Estònia 0,5958 0,5281 0,4498
22 .- Singapur 0,5853 0,6448 0,6630
23 .- Nova Zelanda 0,5851 0,6021 0,6119
24 .- Itàlia 0,5389 0,4812 0,4973
25 .- Eslovènia 0,5289 0,4762 0,4984
26 .- Bèlgica 0,5222 0,5127 0,4952
27 .- Irlanda 0,5217 0,5037 0,5009
28 .- Liechtenstein 0,5216 0,3637 0,3727
29 .- Espanya 0,4834 0,3919 0,3933
30 .- Barbados 0,4464 0,3107 0,2119
31 .- República Txeca 0,4279 0,4102 0,4059
32 .- Xipre 0,4274 0,4101 0,4211
33 .- Portugal 0,4215 0,4283 0,4220
34 .- Lituània 0,4093 0,2528 0,2376
35 .- Andorra 0,4066 0,2990 0,2953

Desgranem aquestes dades, dels països capdavanters (més Espanya), en funció dels 5 subíndexs en què està basat aquest Telecommunication Infrastructure Index:



País Telecom. Infrastructure Index 2008 Índex Internet Índex PC Índex Línies de telèfon fix Índex Mòbils Índex ADSL
1 .- Holanda 0.8140 1,000 0,947 0,484 0,640 1,000
2 .- Suïssa 0.7900 0,675 0,954 0,720 0,673 0,928
3 .- Suècia 0.7842 0,866 0,924 0,617 0,698 0,815
4 .- Dinamarca 0.7441 0,655 0,769 0,590 0,707 1,000
5 .- Noruega 0.7375 0,988 0,658 0,459 0,715 0,868
6 .- Luxemburg 0.7336 0,810 0,690 0,543 1,000 0,624
7 .- Islàndia 0.7210 0,735 0,535 0,676 0,729 0,931
8 .- Gran Bretanya 0.7022 0,630 0,847 0,582 0,767 0,684
9 .- Canadà 0.6966 0,764 0,967 0,665 0,345 0,743
10 .- Corea del Sud 0.6886 0,800 0,589 0,581 0,551 0,922
29 .- Espanya 0.4834 0,482 0,311 0,439 0,701 0,483

Cal tenir en compte que els valors d'aquests 5 subíndexs són de 0 a 1, essent 1 el millor país en un determinat subíndex. Per exemple, Holanda és el país que presenta unes millors dades en el percentatge d'usuaris d'Internet respecte al total de la població, i en el número de línies ADSL per cada 100 persones, (en aquest cas coliderant aquest índex amb Dinamarca).


Human Capital Index

Aquest índex es calcula en funció de l'índex d'alfabetisme (amb un pes de 2/3 del total) i del percentatge d'alumnes matriculats (a primària, secundària o ensenyaments de tercer nivell) respecte del total de la població (amb un pes del 1/3 restant).

Les dades per generar aquest estudi provenen de la United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, (UNESCO).

Els 35 primers països amb millor Human Capital Index són:



País Human Capital Index 2008 Human Capital Index 2005 Human Capital Index 2004
1 .- Austràlia 0,9933 0,99 0,99
2 .- Dinamarca 0,9933 0,98 0,99
3 .- Finlàndia 0,9933 0,99 0,99
4 .- Nova Zelanda 0,9933 0,99 0,99
5 .- Irlanda 0,9932 0,96 0,96
6 .- Canadà 0,9908 0,98 0,97
7 .- Noruega 0,9908 0,99 0,99
8 .- Holanda 0,9881 0,99 0,99
9 .- Espanya 0,9868 0,97 0,97
10 .- Corea del Sud 0,9841 0,97 0,96
11 .- França 0,9818 0,96 0,96
12 .- Eslovènia 0,9788 0,96 0,94
13 .- Islàndia 0,9779 0,96 0,96
14 .- Suècia 0,9776 0,99 0,99
15 .- Bèlgica 0,9771 0,99 0,99
16 .- Kazakhstan 0,9759 0,93 0,92
17 .- Estònia 0,9734 0,98 0,96
18 .- Estats Units 0,9711 0,97 0,97
19 .- Gran Bretanya 0,9699 0,99 0,99
20 .- Grècia 0,9698 0,95 0,93
21 .- Lituània 0,9688 0,96 0,94
22 .- Àustria 0,9664 0,96 0,97
23 .- Letònia 0,9654 0,95 0,95
24 .- Barbados 0,9609 0,95 0,96
25 .- Hungria 0,9604 0,95 0,93
26 .- Bielorússia 0,9597 0,95 0,95
27 .- Rússia 0,9589 0,95 0,93
28 .- Itàlia 0,9582 0,93 0,93
29 .- Cuba 0,9572 0,91 0,90
30 .- Polònia 0,9560 0,96 0,95
31 .- Alemanya 0,9532 0,95 0,96
32 .- Ucraïna 0,9508 0,94 0,93
33 .- Liechtenstein 0,9479 0,00 0,00
34 .- Argentina 0,9470 0,96 0,94
35 .- Japó 0,9462 0,94 0,94

Desgranem aquestes dades, dels països capdavanters, en funció dels 2 subíndexs en què està basat aquest Human Capital Index:



País Human Capital Index 2008 Índex Alfabetisme
Índex Matriculacions
1 .- Austràlia 0,9933 0,990 1,00000
2 .- Dinamarca 0,9933 0,990 1,00000
3 .- Finlàndia 0,9933 0,990 1,00000
4 .- Nova Zelanda 0,9933 0,990 1,00000
5 .- Irlanda 0,9932 0,990 0,99947
6 .- Canadà 0,9908 0,990 0,99232
7 .- Noruega 0,9908 0,990 0,99228
8 .- Holanda 0,9881 0,990 0,98429
9 .- Espanya 0,9868 0,990 0,98049
10 .- Corea del Sud 0,9841 0,990 0,97236


e-Government Readiness Index

Tal com us comentava al principi d'aquest post, l'índex e-Government Readiness Index es crea a partir de la combinació de 3 índexs que acabem de veure:
  • Web Measure Index.
  • Telecommunication Infrastructure Index.
  • Human Capital Index.
Els 35 primers països amb millor e-Government Readiness Index són:



País e-Gov. Readiness Index 2008 e-Gov. Readiness Index 2005 e-Gov.
Readiness
Index 2004
1 .- Suècia 0,9157 0,8983 0,8741
2 .- Dinamarca 0,9134 0,9058 0,9047
3 .- Noruega 0,8921 0,8228 0,8178
4 .- Estats Units 0,8644 0,9062 0,9132
5 .- Holanda 0,8631 0,8021 0,8026
6 .- Corea del Sud 0,8317 0,8727 0,8575
7 .- Canadà 0,8172 0,8425 0,8369
8 .- Austràlia 0,8108 0,8679 0,8377
9 .- França 0,8038 0,6925 0,6687
10 .- Gran Bretanya 0,7872 0,8777 0,8852
11 .- Japó 0,7703 0,7801 0,7260
12 .- Suïssa 0,7626 0,7548 0,7538
13 .- Estònia 0,7600 0,7347 0,7029
14 .- Luxemburg 0,7512 0,6513 0,6600
15 .- Finlàndia 0,7488 0,8231 0,8239
16 .- Àustria 0,7428 0,7602 0,7487
17 .- Israel 0,7393 0,6903 0,6805
18 .- Nova Zelanda 0,7392 0,7987 0,7811
19 .- Irlanda 0,7296 0,7251 0,7058
20 .- Espanya 0,7228 0,5847 0,5844
21 .- Islàndia 0,7176 0,7794 0,7699
22 .- Alemanya 0,7136 0,8050 0,7873
23 .- Singapur 0,7009 0,8503 0,8340
24 .- Bèlgica 0,6779 0,7381 0,7525
25 .- República Txeca 0,6696 0,6396 0,6214
26 .- Eslovènia 0,6681 0,6762 0,6506
27 .- Itàlia 0,6680 0,6794 0,6598
28 .- Lituània 0,6617 0,5786 0,5367
29 .- Malta 0,6582 0,7012 0,6877
30 .- Hungria 0,6494 0,6536 0,5857
31 .- Portugal 0,6479 0,6084 0,5953
32 .- Emirats Àrabs Units 0,6301 0,5718 0,4736
33 .- Polònia 0,6134 0,5872 0,6026
34 .- Malàsia 0,6063 0,5706 0,5409
35 .- Xipre 0,6019 0,5872 0,5189


La situació d'Espanya

Espanya no queda mal parada en aquests índexos generats per les Nacions Unides, tan sols ens despengem en l'apartat d'infraestructures, en contra som el novè país del món amb millor índex de capital humà.

En la següent taula es proporcionen les dades d'Espanya del 2008 respecte a les mitjanes mundials, d'Europa i del sud d'Europa.



Índex Valor espanyol Rànquing mundial Mitjana mundial Mitjana d'Europa Mitjana del sud d'Europa
1 .- e-Gov.
Readiness
Index
0,7228 20 0,454 0,649 0,564
2 .- Web Measure Index 0,6990 15 0,354 0,537 0,438
3 .- Telecom. Infrastructure Index 0,4840 29 0,210 0,463 0,347
4 .- Human Capital Index 0,9868 9 0,783 0,944 0,912

S'entèn per sud d'Europa més o menys la zona mediterrània, en concret inclou aquests països: Albània, Andorra, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Eslovènia, Espanya, Grècia, Itàlia, Macedònia, Malta, Montenegro, Portugal, San Marino i Sèrbia. En aquesta regió d'Europa, Espanya lidera el rànquing de l'e-Government Readiness Index.


Enllaços relacionats:

Estava escoltant el primer disc dels W.A.S.P (amb el mateix títol que el nom del grup.
Reconec que aquest grup no és precisament el que podríem entendre com a 'políticament correcte', especialment en els primers discos...
Però les seves cançons sempre m'han agradat... (deu ser allò que diuen que tothom té un passat obscur...).

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

dimarts, 26 d’agost del 2008

'Conferencia Internacional de Software Libre'

Seguint amb la notificació de congressos, cursos i ponències que us aviso, (quan les trobo interessants), avui us parlo del:

Conferencia Internacional de Software Libre
Málaga 2008

Ja és la cinquena edició d'aquesta conferència alternant-se Málaga amb ciutats extremenyes, així tenim que:
Tal com es comenta en el web del Congrés, l'objectiu d'aquest és:
"El objetivo de la Conferencia es mostrar el Software Libre como una realidad consolidada, más allá de una solución potente, robusta y segura, por la que es aconsejable apostar"

Es preveu l'assistència d'aproximadament 8.000 participants, això fa que es considera un dels congressos sobre software lliure més importants d'Europa.

El programa (que encara no és definitiu) és força atractiu i molt intens; per exemple hi podreu trobar:
  • Una conferència inaugural sobre el Web 2.0 a càrrec de Tim O'Reilly.
  • Tallers sobre DNI electrònic i software lliure, el software lliure per promoure la participació ciutadana, eines de treball colaboratiu en les administracions públiques, i més tallers...
  • Conferències sobre LifeRay, OpenSolaris, Robòtica, comunitats de software lliure, Business Intelligence, virtualització, OpenCMS, i més...
  • Tutorials sobre Django, Osmius, OpenIG, OpenSocial, desenvolupament de projectes d'administració electrònica mitjançant OpenCities, i més...
  • Debats sobre el software lliure i la sostenibilitat, sobre conviure o morir, sobre les TIC i la societat.
  • Comunicacions sobre casos d'èxit, la majoria estan relacionats amb administracions públiques o universitats.
  • Sessions temàtiques sobre GIS, sobre la salut, sobre les iniciatives institucionals (incloent l'OpenFWPA, una plataforma lliure de Govern Electrònic), sobre models de negoci, sobre la globalització i el canvi social, sobre educació, sobre estàndards oberts i interoperabilitat, sobre mobilitat, sobre qualitat del software, i més...
  • Sessions comercials.
  • I més...
Com podeu observar hi ha suficient contingut com per tenir veritables problemes per triar en quines activitats hi volem assistir.

Els dies del Congrés són des del dilluns 20 fins al dimecres 22 d'octubre d'enguany i es desenvoluparà en el Palacio de Ferias y Congresos de la ciutat de Málaga.

Com a curiositat comentar que han coincidit en el temps 3 esdeveniments molt interessants:
Hi ha molts dies a l'any per haver de coincidir tres propostes molt interessants en tant pocs dies, haurem de triar...


Enllaços relacionats:

Estava escoltant el disc 'Number Ones' del Michael Jackson mentre escrivia aquest post.
És un disc recopilatori dels seus millors èxits, per tant, un disc molt recomanable, especialment per a qui vulgui conèixer-lo (si és que encara hi ha algú que no conegui la seva música) o per qui no tingui res d'ell, (com era el meu cas).

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música).

divendres, 22 d’agost del 2008

Resum del document 'UN e-Government Survey 2008. From e-Government to Connected Governance'

Via el blog Oikoumene m'assabento de l'existència d'un document de les Nacions Unides molt interessant, es tracta del:

UN e-Government Survey 2008
From e-Government to Connected Governance

És el resultat d'un anàlisi i d'un posterior estudi sobre l'estat actual de l'administració electrònica a tot el món. De fet, és la quarta edició d'aquest estudi, la primera va ser en el 2002, (en aquest enllaç hi trobareu tota mena de documentació de les Nacions Unides relacionada amb l'administració electrònica).

El document ha estat realitzat per la Divisió per l'Administració Pública i Gestió del Desenvolupament que pertany al Departament d'Economia i Afers Socials de les Nacions Unides, i ha estat dirigit per Guido Bertucci.

El document té pràcticament 250 pàgines. En aquest post només us faré un petit resum del document, en posteriors posts entraré amb més detall en aspectes concrets.


Resum executiu (de fet, és un resum de l'executive summary del document original):

En els darrers anys hi ha una clara tendència de reforma de les administracions públiques en molts països, això és degut bàsicament per la demanda creixent dels ciutadans de fer aquestes administracions més eficients i més enfocades a les seves necessitats reals.

En aquest sentit, en molts països s'està removent les administracions públiques amb l'objectiu que aquestes siguin més proactives, eficients, transparents i més orientades al servei del ciutadà.

Per assolir aquest objectiu s'està innovant en les administracions promocionant el valor humà, el coneixement i les eines tecnològiques per servir millor i més ràpid als ciutadans.

En aquest context, l'ús de les tecnologies TIC és un punt clau per aconseguir que l'administració, (ara e-administració), pugui assolir els seus objectius i, de retruc, ajudi a tenir un creixement social, un creixement econòmic i, en el fons, un creixement humà.

L'e-administració pot ajudar moltíssim a fer que l'administració sigui més eficient, és a dir, a fer millor els seus serveis i amb un menor cost.

Tanmateix, cal tenir en compte que l'important de l'e-administració no és la tecnologia que utilitza sinó la seva capacitat de transformar les velles estructures (físiques i virtuals) que tant perduren en les administracions públiques.

El document està estruturat en dues parts:
  1. La primera part presenta les conclusions de l'estudi sobre e-administració fet per Nacions Unides en el 2008.
  2. La segona part conté apunts sobre com aconseguir passar de l'administració electrònica a la governança electrònica.
Part I: Conclusions de l'estudi sobre e-administració fet per Nacions Unides en el 2008.

Com a dada general, cal indicar que la majoria de governs s'estan movent en la direcció de tenir unes administracions electròniques, no obstant, la complexitat d'aquest procés fa que aquest moviment sigui força lent.

Les Nacions Unides donen un índex (e-government readiness) que dóna un rànquing dels països en funció del nivell que té l'administració electrònica en cada un d'ells, com més a prop s'està d'1 millor implantació de l'administració electrònica tens.

Ens trobem que hi ha diferències importants en els 5 continents en funció de la seva preparació per a tenir un bon nivell d'e-administració:
  • Europa té un clar avantatge sobre la resta de continents, té un índex de 0,6490 (l'índex pot ser de 0 a 1).
  • Amèrica és el segon continent amb millor índex, concretament del 0,4936.
  • Àsia és el tercer amb un índex del 0,4470.
  • Oceania és el quart amb un índex del 0,4338.
  • I Àfrica és el darrer amb un índex força baix: 0,2739.
La mitjana mundial de l'índex és del 0,4514, (per tant, només Europa i Amèrica estan per sobre de la mitjana).

L'índex d'e-administració per països és el següent, (indico els 92 primers països, és a dir, els que estan per sobre de la mitjana):
  • Posició - País - Índex d'e-administració
  • 1 Suècia 0,9157
  • 2 Dinamarca 0,9134
  • 3 Noruega 0,8921
  • 4 Estats Units 0,8644
  • 5 Holanda 0,8631
  • 6 Corea del Sud 0,8317
  • 7 Canadà 0,8172
  • 8 Austràlia 0,8108
  • 9 França 0,8038
  • 10 Gran Bretanya 0,7872
  • 11 Japó 0,7703
  • 12 Suïssa 0,7626
  • 13 Estònia 0,7600
  • 14 Luxemburg 0,7512
  • 15 Finlàndia 0,7488
  • 16 Àustria 0,7428
  • 17 Israel 0,7393
  • 18 Nova Zelanda 0,7392
  • 19 Irlanda 0,7296
  • 20 Espanya 0,7228
  • 21 Islàndia 0,7176
  • 22 Alemanya 0,7136
  • 23 Singapur 0,7009
  • 24 Bèlgica 0,6779
  • 25 República Txeca 0,6696
  • 26 Eslovènia 0,6681
  • 27 Itàlia 0,6680
  • 28 Lituània 0,6617
  • 29 Malta 0,6582
  • 30 Hongria 0,6485
  • 31 Portugal 0,6479
  • 32 Emirats Àrabs Units 0,6301
  • 33 Polònia 0,6117
  • 34 Malàsia 0,6063
  • 35 Xipre 0,6019
  • 36 Letònia 0,5944
  • 37 Mèxic 0,5893
  • 38 Eslovaquia 0,5889
  • 39 Argentina 0,5844
  • 40 Xile 0,5819
  • 41 Ucrània 0,5728
  • 42 Bahrain 0,5723
  • 43 Bulgària 0,5719
  • 44 Grècia 0,5718
  • 45 Brasil 0,5679
  • 46 Barbados 0,5667
  • 47 Croàcia 0,5650
  • 48 Uruguai 0,5645
  • 49 Liechtenstein 0,5486
  • 50 Jordània 0,5480
  • 51 Romania 0,5383
  • 52 Colòmbia 0,5317
  • 53 Qatar 0,5314
  • 54 Trinitat i Tobago 0,5307
  • 55 Perú 0,5252
  • 56 Bielorússia 0,5213
  • 57 Kuwait 0,5202
  • 58 Andorra 0,5175
  • 59 Costa Rica 0,5144
  • 60 Rússia 0,5120
  • 61 Suràfrica 0,5115
  • 62 Venezuela 0,5095
  • 63 Maurici 0,5086
  • 64 Thailàndia 0,5031
  • 65 Xina 0,5017
  • 66 Filipines 0,5002
  • 67 El Salvador 0,4974
  • 68 República Dominicana 0,4943
  • 69 Illes Seychelles 0,4942
  • 70 Aràbia Saudita 0,4935
  • 71 Bahames 0,4911
  • 72 Bolívia 0,4867
  • 73 Macedònia 0,4866
  • 74 Líbia 0,4840
  • 75 Equador 0,4840
  • 76 Turquia 0,4834
  • 77 Sèrbia 0,4828
  • 78 Saint Kitts and Nevis 0,4814
  • 79 Egipte 0,4767
  • 80 Santa Lucia 0,4746
  • 81 Kazakhstan 0,4743
  • 82 Mongòlia 0,4735
  • 83 Panamà 0,4718
  • 84 Oman 0,4691
  • 85 Jamaica 0,4679
  • 86 Albània 0,4670
  • 87 Brunei 0,4667
  • 88 Paraguai 0,4654
  • 89 Azerbaijan 0,4609
  • 90 Geòrgia 0,4598
  • 91 Vietnam 0,4558
  • 92 Grenada 0,4545
Es pot observar com les primeres posicions (les primeres 35) estan ocupades sobretot pels països europeus, alguns asiàtics i nord-americans. No n'hi ha cap d'africà, ni del centre o del sud d'Amèrica ni del Carib.

Com és ben sabut, els països escandinaus són líders mundials en l'ús de les tecnologies TIC. Però gràcies a aquest índex veiem que, a més, també són líders mundials en administració electrònica: Suècia (posició #1), Dinamarca (#2), Noruega (#3), Finlàndia (#15) i Islàndia (#21).

Espanya ocupa la posició número 20. Personalment crec que hauríem de tenir una posició més bona, tenint en compte la nostra economia i la forta evolució (positiva) que ha fet la nostra societat. Això només és un reflex del fet que tenim molta a feina a fer en la renovació de les administracions públiques de cara a ser més eficients. També ens cal millorar les infraestructures de les TIC i l'accés a elles, en particular, el preu per accedir a la banda ampla d'Internet a Espanya segueix sent molt car, això és un clar fre.

Sorprèn veure per sobre d'Espanya (posició #20) a Estònia (#13) o a Àustria (#16). En canvi, per sota hi ha Alemanya (#22), Itàlia (#27), Portugal (#31) o Rússia (#60).

Un altre índex és el relacionat amb la participació electrònica dels ciutadans en cada estat, (és l'e-participation). El que pretèn reflexar aquest índex és el grau d'interacció entre els governs i els ciutadans, l'objectiu és veure si aquests governs saben escoltar el feedback de llur ciutadans per una potencial aplicació en les seves polítiques.

L'índex està realitzat en funció relativa al país amb major participació electrònica (Estats Units); així Estats Units té la màxima puntuació (1).
  • Posició - País - Índex d'e-participació
  • 1 Estats Units 1,0000
  • 2 Corea del Sud 0,9773
  • 3 Dinamarca 0,9318
  • 4 França 0,9318
  • 5 Austràlia 0,8864
  • 6 Nova Zelanda 0,7955
  • 7 Mèxic 0,7500
  • 8 Estònia 0,7273
  • 9 Suècia 0,6591
  • 10 Singapur 0,6364
  • 11 Canadà 0,6136
  • 12 Japó 0,6136
  • 13 Luxemburg 0,6136
  • 14 Ucrània 0,5682
  • 15 Jordània 0,5455
  • 16 Holanda 0,5227
  • 17 Noruega 0,5227
  • 18 Vietnam 0,5227
  • 19 Bhutan 0,5000
  • 20 Àustria 0,4773
  • 21 Xina 0,4773
  • 22 Lituània 0,4773
  • 23 Argentina 0,4545
  • 24 Brasil 0,4545
  • 25 Colòmbia 0,4318
  • 26 Moçambic 0,4318
  • 27 Regne Unit 0,4318
  • 28 Bèlgica 0,4091
  • 29 Bolívia 0,4091
  • 30 Líban 0,4091
  • 31 Suïssa 0,4091
  • 32 El Salvador 0,3864
  • 33 Malta 0,3864
  • 34 Costa Rica 0,3636
  • 35 Espanya 0,3636
Personalment no li donc gaire credibilitat a aquest índex, entre d'altres motius, pel fet que només té en compte les administracions centrals de cada país. Això fa que Espanya tingui una posició molt baixa, (posició #35), ja que bona part de les relacions del ciutadà amb l'administració són a nivell local (ajuntaments) i autonòmic.

De fet, aquest índex dóna una idea de quins països són més centralistes i, a més, realitzen una política de participació electrònica. Un bon exemple europeu és França, (posició #4).

Per tot això, personalment no utilitzaré aquest índex, em costa pensar que els bhutanesos o els moçambiquesos interaccionin amb els seus governs electrònicament més que els espanyols amb el seu.


Part II: De l'administració electrònica a la governança electrònica.

Més o menys tothom té clar què és l'administració electrònica, però no tothom sap què és la governança (jo no ho vaig saber fins aquest post d'Administraciones en Red).

Governança és un concepte que no està clar del tot què vol dir exactament, depèn de la font que s'utilitzi. No obstant, i de cara a ubicar-ho en el context d'aquest estudi de les Nacions Unides, podríem entendre governança com l'eficàcia, la qualitat i la bona interacció de les administracions públiques entre elles i amb els seus ciutadans.

Segons es comenta en el post d'Administraciones en Red:
"Desde mediados de los 90, especialmente en Europa, ha ido emergiendo un consenso creciente en torno a que la eficacia y la legitimidad del actuar público se fundamenta en la calidad de la interacción entre los distintos niveles de gobierno y entre éstos y las organizaciones empresariales y de la sociedad civil. Los nuevos modos de gobernar en que esto se plasma tienden a ser reconocidos como gobernanza, gobierno relacional o en redes de interacción público-privado-civil a lo largo del eje local/global. (...)"
Per tant, en aquesta segona part de l'estudi, les Nacions Unides dóna uns apunts sobre com passar de l'administració electrònica a la governança electrònica, és a dir, el primer pas és ser una administració electrònica, el segon és millorar l'eficiència de cara a augmentar la qualitat de les accions de les administracions ja sigui internament com externament cap al ciutadà. Per tant, l'administració electrònica és un pas indispensable per assolir la governança electrònica.

Segons s'explica en el document, la gestió del coneixement és bàsica de cara a assolir una administració eficient, de fet, l'essència de la gestió del coneixement és proporcionar a les organitzacions les estratègies necessàries per poder tenir el coneixement adequat per a la persona adequada en el moment i en el format adequats. I el coneixement més important que tenen les organitzacions és el coneixement que tenen les seves persones.

En el cas de la gestió del coneixement en el sector públic cal tenir en compte tres aspectes:
  • Treballadors (funcionaris).
  • Processos.
  • Tecnologia.
Tradicionalment les administracions públiques estan molt jerarquitzades i dividides en departaments, direccions, gerències, etc; això ha provocat que el coneixement no fluís tal com hauria de ser. Una correcta gestió del coneixement ajuda a trencar aquests 'nínxols de coneixement'.

L'estudi posa en evidència que un bon entorn de confiança pels treballadors públics on flueixi la informació, i on aquesta estigui recolzada en una tecnologia que en maximitzi i en simplifiqui el seu ús, acaba resultant en una reducció del cost de la informació. Així l'administració que practiqui aquest entorn en sortirà beneficiada respecte a una administració tradicional.

Els dirigents d'aquestes administracions no només han de promoure aquests entorns sinó que, a més, han de donar mecanismes per potenciar la creativitat i les idees dels funcionaris, de fet, això es pot entendre com un foment a la innovació de les administracions.

D'altra banda, implantar una gestió del coneixement permet una millor integració del sector privat en les administracions públiques així com un servei més individualitzat de cada ciutadà, sense que això impliqui un gran augment del cost del servei, (amb tecnologies de Customer Relationship Management, CRM).

Resumint, els beneficis d'una correcta gestió del coneixement són una millora de la productivitat, eficiència, innovació i qualitat en la prestació dels serveis públics. A nivell individual, la gestió del coneixement permet el desenvolupament laboral del funcionari així com el reconeixement a les seves idees i aportacions al si de l'organització.

L'estudi de les Nacions Unides demostra que els països s'estan passant de l'administració electrònica a la governança electrònica. Els governs comencen a veure que cal que l'administració electrònica comenci a integrar, consolidar i innovar no només en el front-office sinó també en el back-office, només així s'assolirà una reducció de costos i una major eficiència en la prestació dels serveis públics.

A més, l'administració ha de ser vista com un concepte aglutinador, els diferents nivells d'administració així com el sector privat i les organitzacions de ciutadans han de treballar conjuntament compartint objectius pel bé comú, enlloc de fer-ho per separat independentment.

La tecnologia és un dels elements claus en aquest procés; de fet, en el document es comenta:
"The concept of connected government is derived from the whole-of-government approach which is increasingly looking towards technology as a strategic tool and as an enabler for public service innovation and productivity growth"
Amb l'ajuda de la tecnologia, renovant els processos interns i innovant amb les idees i el coneixement dels treballadors públics, es vol passar del model tradicional de prestar els serveis que fa l'administració pública cap a un enfocament integrat on es millori el valor dels serveis que es donen al ciutadà, que l'administració sigui més eficient.

Augmentar el valor del serveis no és possible sense una consolidació dels sistemes de back-office mitjançant l'ús de la tecnologia i amb una reorganització de les estructures i dels processos interns de l'administració.

Tanmateix, no és fàcil arribar a aquesta governança electrònica, de fet, sovint hi ha una diferència important entre el que es vol i el que finalment es té. Les 3 fases que s'acostumen a realitzar són les següents (s'acostumen a solapar entre elles):
  • Infraestructura: És necessari que tota la societat (administracions públiques, sector privat, ciutadans en general), disposi d'una bona infraestructura que li permeti connectar-se a Internet còmodament i amb un cost raonable.
  • Integració: Gràcies a l'ús d'aquesta infraestructura la informació pública s'ha de poder compartir amb d'altres organitzacions i ciutadans (respectant sempre la privacitat de les dades).
  • Transformació: Mitjançant una contínua innovació s'ha d'arribar a poder governar amb, i per a, els ciutadans implicant a tots els sectors de la societat, no només a les administracions públiques, només així transformarem l'actual forma de governar per una governança electrònica.
Tanmateix el nivell de dificultat, (i, a més, és contínua), d'aquestes fases és alt. De fet, cal aclarir que els problemes provenen més del 'cantó humà' que no pas del 'cantó tecnològic'. Els casos que no han tingut l'èxit esperat són degut a no haver aconseguit modificar les actuacions dels treballadors públics, de no saber-los motivar en aquesta nova forma de treballar. En el fons aquí hi trobem una manca de lideratge que sàpiga transmetre la idea del nou model per engrescar a tothom que hi està implicat.


Per acabar, es comenta la necessitat de tenir una governança global, és a dir, de tenir una visió global de tot el món des del punt de vista de les administracions públiques. Al cap i a la fi, si econòmicament el món s'ha globalitzat té sentit, i és necessari, pensar en algún mecanisme àgil i eficient de govern global.


Enllaços relacionats:

El disc que estava escoltant mentre redactava aquest post era el 'Live' del Jean-Michael Jarre.
És un bon disc, tot i que clarament no és el millor però sí que conté algunes de les seves millors cançons: 'Magnetic Fields II', 'Oxygene IV', 'Revolutions', 'Rendez-Vous IV', 'Rendez-Vous II', entre d'altres.
Hi trobareu la música d'aquest músic francès caracteritzada per buscar contínuament nous sons a partir de nous instruments però sempre relacionada amb l'electrònica, especialment amb els sintetitzadors (sobretot en la seva primera época).

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)