Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gobcamp. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gobcamp. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 de febrer del 2010

WeG006: Resultats del primer GobCamp España

La sisena notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona és el resum de la jornada GobCampEs que es va realitzar el passat 16 de gener a Citilab-Cornellà.
La veritat és que ho he penjat molt tard, un mes després de la realització d'aquesta jornada... però diuen que val més tard que mai! ;-)


Resultats del primer GobCamp España

GobCamp España

El dissabte 16 de gener es va celebrar a Citilab-Cornellà el primer GobCamp España, la primera "desconferència" espanyola sobre Administració pública en què el contingut l'elaboren els mateixos participants a mesura que van arribant.

Tot i que l'acte era obert per a tothom, estava pensat específicament perquè el seguissin els treballadors de l'Administració pública i totes les persones que hi estiguessin interessades, amb l'objectiu de debatre com millorar l'acció de les administracions públiques amb l'ajut de la tecnologia.

En total es van reunir una trentena de persones de diverses institucions: Generalitat de Catalunya, Govern basc, Universitat de Girona, Citilab, Ajuntament de Barcelona, entre altres.

De què es va parlar?

El primer ponent va ser l'Albert Sierra, que va explicar la iniciativa Patrimoni.gencat, un web pensat per interconnectar les diferents institucions relacionades amb l'àmbit del patrimoni cultural mitjançant un llenguatge planer, proper a la ciutadania, amb un ús intensiu de contingut multimèdia i utilitzant eines 2.0, de fet, un dels missatges que va donar l'Albert a les institucions és que han de canviar de model, ara ja no són només emissores d'informació, la comunicació ja no és unidireccional, ara és bidireccional.

La Trina Milan va explicar la recent iniciativa d'ús d'eines 2.0 per part del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Han posat en marxa un bloc, un usuari a Twitter i un usuari a YouTube, tot des del punt de vista institucional del Departament d'Educació.

L'Alberto Ortiz, director d'Atenció Ciutadana del Govern basc, va demanar ajut als assistents per dissenyar el que ell va exposar com a "factoria d'atenció a la ciutadania". És a dir, debatre com hauria de ser un grup de persones amb vocació interna i externa amb l'objectiu d'escoltar activament la ciutadania per fomentar la seva implicació en el govern, i, a la vegada, potenciar l'aprenentatge i el treball col·laboratiu intern per mitjà de xarxes interdepartamentals.

L'Enric Senabre va fer reflexionar sobre els límits de l'Administració; cal tenir sentit comú a l'hora de fer ús de la tecnologia per millorar els serveis prestats per les administracions públiques, no arribar a ser una administració en què el ciutadà no sàpiga què es fa que l'afecti.

L'Eugenio Moliní va exposar brillantment un model per explicar com vèncer la resistència al canvi de les jerarquies en les organitzacions per acabar sent "només" friccions, aquest model està basat en conèixer i gestionar què no ha de canviar perquè el que s'està treballant en xarxa sigui assumible i liderable per la direcció en el seu rol jeràrquic.

La darrera ponència la va fer el Giles Antonio Radford (Moof), que va comentar les iniciatives 2.0 del Regne Unit relacionades amb les administracions públiques, especialment les que provenen de l'ONG MySociety.org: WriteToThem (per poder comunicar amb els responsables polítics); FixMyStreet (per indicar a l'Administració problemes, suggeriments, incidències del carrer); TheyWorkForYou, que permet veure què han fet els polítics, per exemple, què han votat en cada iniciativa legislativa, entre altres webs.

L'acte es va acabar amb una posada en comú de tots els assistents en què van reflexionar sobre com implementar la idea de "factoria d'atenció a la ciutadania" proposada per l'Alberto Ortiz.

Esperem que l'any que ve es torni a celebrar aquest esdeveniment tan interessant.




Enllaços relacionats:

dissabte, 16 de gener del 2010

Impressions des del GobCampEs (sisena xerrada: Moof)

La sisena xerrada la fa el Giles Antonio Radford, més conegut per Moof (la primera sessió de la tarda).

Ell és una persona anglesa (però criat a Mallorca).

Ens parla de les experiències 2.0 del Regne Unit.

El primer cas és DirectGov: Portal on es poden fer tramitar on-line molts tràmits on-line i, si s'escau, pagar-los també telemàticament.

El segon és el servei nacional de salut (NHS): amb, per exemple, les impressions dels pacients sobre el servei rebut.

Aquests són els exemples promoguts per la pròpia administració.

Però hi ha d'altres exemples promoguts per la societat civil.

Un excel·lent cas són les iniciatives de MySociety.org (una ONG totalment independent de l'Administració que, simplement, fa webs per fer coses simples de forma simple que són les coses que interessa a la ciutadania):
  • WriteToThem: Per poder comunicar amb els teus responsables polítics. En funció d'on visc em diran quins són els meus responsables polítics i via aquest web podràs posar-te en contacte amb ells.
  • FixMyStreet: Per indicar a l'administració problemes, suggerències, incidències del carrer. És un cas molt conegut de com millorar la societat amb la implicació de la ciutadania i l'Administració.
  • WhatDoTheyNow: El ciutadà té dret a saber qualsevol estadística pública. L'objectiu d'aquest web és donar a conèixer qualsevol estadística però, sobretot, que la ciutadania, i la pròpia administració, no haver de duplicar una estadística ja feta, evidentment això fa que sigui més eficient la pròpia admnistració.
  • PledgeBank: Un web que serveix per agrupar gent que vol fer coses però només si hi ha algú que li ajuda a fer-ho.
  • Number10: És el web del primer ministre britànic on hi ha un apartat on es pot fer consultes directament a la Presidència del Govern Britànic.
  • TheyWorkForYou: Permet veure què han fet els teus polítics, per exemple, per veure què han votat per cada iniciativa legislativa (a Espanya no tindria tant sentit aquesta funcionalitat donada la forta disciplina de partit), també inclou d'altres estadístiques sobre la seva feina legislativa (inicialment això va provocar que els propis polítics estiguin més pendents del que feien, fins al punt de fer preguntes 'tontes' pel simple fet d'augmentar les seves xifres de participació...).
  • TheStraightChoice: Un lloc on es guarden tots els tríptics dels partits polítics per, al cap d'un cert temps, poder contrastar si es fa el que es va dir o per, simplement, contrastar l'evolució de les propostes dels partits al llarg del temps.
A més, també es proporcionen les APIs d'aquestes webs per a que d'altres institucions les puguin utilitzar.

Un altre web:
  • PlanningAlerts: Per avisar-te de les obres que es fan, o es faran, a prop de casa teva. És un web que actualment està tancada per problemes de drets d'autor dels codis postals amb l'organisme de correu britànic.
Més iniciatives (i recursos) en tenim a la The Open Knowledge Foundation.



El debat s'ha començat preguntant si té sentit que les empreses privades s'impliquin en això.

Moof: Depèn del context, per exemple al Regne Unit molts serveis públics estan gestionats per empreses privades.

Per què hi ha tantes iniciatives al Regne Unit (i poques al nostre país)?

Per un tema cultural, els països anglosaxons es mobilitzen més que no pas els llatins, que són

Els països nordics esperen que l'Administració et doni el benestar.

Estats Units, per exemple, espera que el benestar provingui del mercat.

En els països llatins la família és el que et proposarà el benestar, de la resta pots blasfemar, de la família no, és sagrat.

A més, aquí ens queixem molt, però al bar, entre amics, a la feina, però difícilment farem una queixa oficial... en canvi els anglosaxons tenen més sentit de queixar-se oficialment per poder millorar la societat.

En aquest moment s'ha debatut sobre si l'Administració d'aquí respon o no a totes les peticions rebudes. Algunes són senzilles de processar, d'altres és molt més complex de fer-ho, d'aquí que es trigui més o menys...

Però l'objectiu és respondre totes les peticions.


Enllaços relacionats:

Impressions des del GobCampEs (cinquena xerrada: Eugenio Moliní)

[Nota: Post actualitzat després de repassar l'àudio de la sessió]

La cinquena xerrada la fa l'Eugenio Moliní (comença parlant que ha estat vivint 30 anys a Suècia, ara viu a Catalunya).

Ell ens parla de com vèncer la resistència al canvi de les jerarquies en les organitzacions per acabar sent friccions, i ho fa mitjançant un (senzill) esquema:


Apunta que primer hem de tenir clar què no es pot canviar, cal tenir-ho en compte per no fer esforços en va.

Si juntem un col·lectiu de persones sense desenvolupar estructura ni energia llavors és un 'montón de personas'.

Si desenvolupa només estructura llavors tindrem una jerarquia.

Si tenim només energia, (passió) tenim xarxa.

[Nota: Parlem de xarxa 'face-to-face', aquí no estem parlant de xarxa virtual.]

La característica principal d'una xarxa és que la gent es connecta amb d'altres persones si tenen un interès en comú; quan ja no tenen aquest interès en comú llavors senzillament es desconnecten.

Sovint les xarxes desapareixen a l'intentar que siguin 'permanents', acaben sent jerarquies (a l'augmentar-hi l'estructura), o acaben sent grups (si tenim baixos nivells d'estructura i d'energia
).

La única xarxa que s'ha mantingut viva durant més de 100 anys és 'alcohòlics anònims'. Pq? per què diuen que si vols mantenir-te sobri has d'anar-hi... i no tenen cap estructura ni jerarquia.

En les institucions que tenen jerarquies no podem potenciar les xarxes ja que ens trobarem amb un clar antagonisme entre jerarquies i xarxes que no ens aportarà res.

S'ha de parlar amb les jerarquies per a que ens indiquin què s'ha de mantenir igual, què no pot canviar, què no es negociable, per aconseguir vèncer la seva resistència al canvi, vèncer la seva resistència a la xar
xa.

Si volem convocar un procés participatiu dins d'una organització (o de cara a la ciutadania) hem de tenir clar què és no negociable, i com marquem un entorn per a que la jerarquia pugui controlar només allò que pot controlar.

Quan tenim molta energia, com per exemple les xarxes ciutadanes, les eines 2.0 són ideals donat que poden donar l'estructura necessària (i rapidesa) per a vehicular les seves iniciatives.

Amb el procés participatiu el que fem és canalitzar l'energia (la passió) en una direcció determinada, aquest és l'objectiu.

Si tenim uns nivells alts d'estructura i d'energia llavors el que tenim són equips.

La fricció és el que no és negociable i que la jerarquia pot transparentment explicar a la ciutadania, als treballadors, etc. Si no ho pot fer transparentment llavors seria resistència...

Els processos participatius són el següent pas, són un nivell encara més alt d'estructura i d'energia.

L'Eugenio comenta que vol saber com les eines 2.0 poden millorar aquest mapa que ha exposat, com es podrien utilitzar aquestes eines per disminuir l'ansietat, la por, que tenen les jerarquies als canvis.

D'altra banda si s'intenta controlar massa els processos participatius llavors estaràs perdent l'energia dels ciutadans, l'energia dels treballadors públics

Es parla que en aquests temes, el món 2.0 presenta les mateixes característiques que els móns 0.0 ó 1.0, no és un món diferent en aquest sentit.

També es parla que les institucions són fredes, no tenen ànima, no són elles les que van a un quadrant o un altre de l'esquema exposat, són les persones les que s'hi ubiquen, només els individus poden decidir què canvia o no.

L'Eugenio va acabar comentant que les persones arriben a la seva màxima humanització només en les xarxes donat que és on tenim absoluta llibertat d'elecció en què ens comprometem i en què no ho fem.

La única organització que ens dóna la màxima humanització és la xarxa.

Fotografies fetes per l'Enric Senabre.


Enllaços relacionats:

Impressions des del GobCampEs (quarta xerrada: Enric Senabre)

La quarta xerrada la fa l'Enric Senabre: Administració androide?.

Parla del sistema Androide de l'iPhone com una manera, com una idea, per millorar la tramitació electrònica.

L'Enric exposa un seguit de conceptes (sense parar), l'objectiu és reflexionar-hi:
  • Mobilitat
  • Realitat augmentada.
  • Cloud.
  • Agilitat.
  • Produir i consumir.
  • Etc.

Conceptes aparentment confrontats:
  • Hacking vs Administració.
  • Autoorganització vs Administració.
¿Hem d'arribar a tenir tràmits que només es poden fer electrònicament? Comença a haver-hi les primeres administracions amb algun tràmit només electrònic, ¿marginem a part de la societat?

Administració terminator?

S'ha de tenir sentit comú a l'hora de fer ús de la tecnologia per millorar els serveis prestats per les administracions públiques.

No s'ha d'arribar a una "Administració 1984" on el ciutadà no sap què està fent l'Administració que l'afecta a ell.




En el debat, l'Alberto comenta que l'objectiu ha de ser:
"Le hemos concedido una beca, envie un SMS para aceptarla".
L'Administració ja té les nostres dades, per tant, pot fer-ho.

Però el que ha de fer
l'Administració és facilitar - amb sentit comú - els serveis que realitza però no deixant de banda al ciutadà, es vol facilitar-li la vida no passar d'ell.

L'Anna comenta que potser la solució és que el ciutadà pugui escollir com vol que l'Administració li presti els seus serveis: una Administració a la carta.

L'Albert també comenta que potser l'Administració ha de plantejar-se deixar de fer alguns tràmits, són necessaris avui en dia? sobretot els que fan referència a tràmits relacionats amb dades que ja té l'Administració.

L'Administració es reduïrà i donarà pas a la societat, la tecnologia ara ho permet (i, a més, a un cost baix).

Però no serà un procés fàcil...

El Xavier ens fa reflexionar sobre com s'hauria de definir què és l'Administració?
  • L'Administració ha de ser la infrastructura, no ha de fer Portals.
  • L'Administració ha de centrar-se en el seu nucli dur: les dades públiques, els tràmits, els serveis però a nivell d'infrastructura.
Es posa l'exemple de Twitter, la majoria de gent l'utilitza per les eines tipus TweetDeck o Mixero, no directament al web de Twitter.


Enllaços relacionats:

Impressions des del GobCampEs (tercera xerrada: Alberto Ortiz)

La tercera xerrada la fa l'Alberto Ortiz (mentre decidim quin entrepà volem per dinar).

L'Alberto ja fa dies que - en el seu blog - va demanar ajut per decidir què presentaria avui al GobCampEs (des d'aquest post).

Comença parlant dels tres tipus de "tribus" de persones:
  • Les que estan escollides per pensar.
  • Les que estan escollides per executar el que han decidit els que han pensat.
  • Les que estan escollides per consumir el que executen el que han decidit els que han pensat.
Però actualment això ja no està tant clar... les fronteres es difuminen...



El context del problema:

Comença explicant l'estructura de la Dirección de Atención a la Ciudadanía (DAC) del Gobierno Vasco - Eusko Jaurlaritza.

La missió de la DAC és estar enmig entre les necessitats de la ciutadania i els diferents departaments del govern basc.

La DAC té diferents serveis:

El primer és Zuzenean: Atenció a la Ciutadania, els primers que parlen amb el ciutadà (amb independència del canal de comunicació utilitzat).

Aquí hi treballen unes 100 persones, 3 oficines (Bilbao, Gasteiz, Donostia), 012, Canal diferit, 5 coordinadors, tècnics, 1 cap de servei.

Un altre servei és Euskadi.net: És el Portal de Portals de les administracions basques (no només del Govern Basc).
Aquí hi treballen 8 gestors web, 2 administradors d'informàtica i 1 cap de servei, a més també hi ha un suport tecnològic adicional.

Objectius que tenim ara:
  • Consolidar la qualitat del servei.
  • Escolta activa i participació ciutadana.
  • Aprenentatge i treball col·laboratiu.
  • Xarxes de col·laboració interdepartamental.
  • Altres...
I ser àgils! (enlloc de perfeccionistes).

Es vol crear una factoria d'atenció a la ciutadania.

Ha de ser un equip amb identitat, que agrupi i interconnecti els serveis i amb les següents especificacions:
  • La missió bàsica és que tot funcioni bé (de cara als ciutadans) i donar suport intern (als departaments de la casa).
  • Ser àgils.
  • Amb clara orientació a la ciutadania.
  • En xarxa i dinamitzant tot el govern, creant xarxes d'interès i comunitats de pràctica.
  • On? L'Alberto diu que li agradaria montar un cosa semblant a un Citilab.
  • Generant entusiasme, passió, cultura de pertenència a l'administració pública...
Com ho implementem? ;-)

La fotografia és del Joan Carles.



En el torn de preguntes l'Alberto puntualitza que en el País Basc les diputacions tenen moltes més competències que en la resta de l'Estat, cal tenir-ho en compte.

Pot haver-hi innovació però també cal tenir en compte allò que no es pot canviar, en cas contrari no tirarà endavant el projecte.

També es comenta que en l'administració pública no pots apartar la gent que no t'interessa, has de comptar amb tothom, tan si vols com si no vols, (aquesta és una de les grans diferències respecte al sector privat).

Es parla també de la necessitat de cercar els millors en cada camp per poder tirar endavant amb aquest tema, i de fer ús de la metodologia d'Scrum.

Es comenta la participació dels ciutadans, la idea és:
  • 'No odiïs a l'administració, sigues Administració!".
L'Anna comenta que potser cal diferenciar el projecte de les actuals estructures, crear un concepte 'paral·lel' a les estructures per no quedar-se fixat a un determinat departament, ser independent i, gràcies a això, poder tenir més llibertat de pensament, llibertat d'acció.

Eugenio comenta la seva experiència de viure a Suècia durant 30 anys. Explica que allà els funcionaris podien fer grups de treball amb ciutadans per millorar el servei de l'Administració. Es podria fer aquí?

L'Alberto respon que aquí és possible (en teoria) però no hi ha experiències, know-how, ni interès...

També comenta que estan a punt de fer 'la tarde de los miércoles': unes xerrades obertes a tot el govern basc orientades a temes d'innovació, a temes de com aplicar la tecnologia per millorar el servei que s'ofereixen als ciutadans.

Sovint el tema no és que no et deixin fer quelcom, simplement proposa-ho i fes-ho!


Enllaços relacionats:

Impressions des del GobCampEs (segona xerrada: Trina Milan)

La segona xerrada la fa la Trina Milan (que ja l'havíem vist al PodCamp Barcelona).

No porta presentació, exposa la seva presentació des d'un post del seu blog: L'Administració Pública i el Social Media.

Comenta que treballa al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, un departament que fa temps que està en el món 2.0, una prova d'això és l'altíssim nombre de blogs (treball de base) que ja hi ha en el Departament d'Educació.

Exposa el projecte que acaba d'arrancar el Departament: posar en marxa un bloc, un usuari de Twitter i un usuari a YouTube, tot des del punt de vista institucional del Departament d'Educació (està en producció des del dimecres passat).

De fet, el primer post del blog el signa el propi conseller Maragall.

Què s'ha fet prèviament?

Estudi del posicionament del Departament d'Educació en el món digital, en el món 2.0.

A més, també va caldrà convèncer als responsables d'anar per aquest camí, convèncer amb les dades a la mà, demostrar que cal anar per aquí.

Posteriorment, a partir d'aquí, caldrà fer una avaluació de com evoluciona el projecte.

D'altra banda, l'ús de les eines 2.0 per part de Barack Obama ha estat crucial per a que els polítics d'aquí creguin més en aquest món.

A més aquest any hi haurà eleccions a la Generalitat i al FCBarcelona, segur que això també generarà moviments polítics en el món 2.0.

Cal tenir en compte que la fractura digital no és només un tema d'edat, també és un tema de tenir curiositat, de voler investigar... per tant, no és només l'edat, això és un mite.



¿Quantes persones hi ha al darrera de l'usuari de Twitter del Departament d'Educació?

Trina: 2 persones.

El Jordi comenta que totes aquestes iniciatives no s'han fet amb finalitats electorals. Primer es va jugar amb la 'inconcreció' de tenir usuaris a nivell personal parlant de temes personals però també de temes institucionals.

Ara ja està prou madur com per tenir usuaris a nivell institucional, com és aquest el cas.

L'Anna pregunta per la gestió interna d'aquest projecte i la creació de continguts.

La Trina respon que és complexa aquesta gestió, però no per ser complexa no s'havia de fer... el repte és molt gran i els recursos escasos.

També comenta que el convenciment de l'equip de comunicació del propi conseller Maragall ha estat un catalitzador positiu.

Una persona que no conec ;-) felicita a la Trina pel fet de fer servir les xarxes socials en un sentit bidireccional, una conversa.

Una altra persona critica que tenir un usuari genèric del Departament és fred, que no hauria de contestar el Departament d'Educació sinó el treballador tal del Departament d'Educació, és un tema de la identitat digital de la institució.

Trina: Respon que tot just estem començant un camí, però no el Departament d'Educació sinó tot el món. Tenim la sort d'estar vivint un canvi històric mundial que encara no sabem per on ha d'anar.

A més, cal tenir en compte que en aquest cas és un sector molt concret: educació.

La pròpia pràctica ens proporcionarà quin camí hem de seguir, de quin serà la guia d'estil sobre com s'ha de conversar a les xarxes socials des del punt de vista institucional.

Per això comenta que cal avaluar com anirà aquest projecte i, a més, en un any d'eleccions.

Jordi: Cal lligar les polítiques 2.0 a les polítiques de canvi, no s'ha d'utilitzar les eines 2.0 només per tasques de comunicació 'tradicional.

Jesús: Encara no hem arribat al gruix de la societat, costa molt ampliar el conjunt de persones que s'introduixen en aquest àmbit.

Jordi: Reitera que cal lligar l'acció 2.0 a polítiques de canvi, és la manera de convèncer als treballadors, als directius, a la pròpia societat, de les bondats del 'dospuntzerisme'.

Albert: El canvi no està arribant en el gruix de persones relacionades amb el sector del Patrimoni, però hi ha iniciatives que es van desencallant: com per exemple el projecte de museus en línia. Aquesta és una manera de convèncer a la gent.

Trina: Estem en un canvi de model de negoci, hem de ser capaços de convèncer a qui calgui per a que s'adonin de tot el que hi guanyarem.


Enllaços relacionats:

Impressions des del GobCampEs (primera xerrada: Albert Sierra)

Arribo al GobCampEs just quan comença l'Albert Sierra a parlar, veig una trentena de persones, la majoria les conec (mal senyal!: això vol dir que el 2.0 no cala a la resta dels professionals públics?).

És curiós, fa pocs dies parlava amb la Conxa Rodà del Museu Picasso de temes 2.0 en l'àmbit cultural. Li vaig comentar que no coneixia com tractava aquest sector (el sector públic i cultural) el 'dospuntzerisme', em va respondre que el que havia de fer era seguir a l'Albert Sierra i el seu blog: Museus 2.0.

Parla del patrimoni cultural, un sector en el que quan hi va arribar tenia poca presència digital i, a més, desconnectat entre si i sense fer cap ús d'eines 2.0 com, per exemple, blogs.

La proposta era crear un web que fes xarxa, no es tractava de fer un web més sinó d'interconnectar a les diferents institucions relacionades amb el patrimoni, aquest web és Patrimoni.gencat.

Un web pensat pel públic, amb un llenguatge planer, obert a la participació de les institucions relacionades amb el patrimoni, amb evolució contínua (tot i que l'Albert parla de 'manteniment continu' ;-)

Fet amb Vignette... amb tot el que això implica ;-)

Amb notícies, destacats, amb ús de continguts multimèdia: "ús intensiu del vídeo", blogs (molts blogs relacionats amb patrimoni), Flickr, Panoramio, etc.

L'Albert aprofita per mostrar-nos imatges amb una alta resolució que permet arribar a veure els detalls de, per exemple, l'església de Sant Climent de Taüll. El problema no és tècnic, el problema és convèncer als responsables de les institucions que pugin el contingut al món digital, que això no els hi restarà visitants a la seva institució.

Com sempre apareix la pèrdua de poder que implica el 2.0, les institucions s'han de posar al dia i canviar el model, hi guanyaran molt!

Les institucions han de canviar de model, ara ja no són només emissores d'informació, la comunicació no és unidireccional, ara és bidireccional.

L'Albert comenta el cas del Museu Picasso com un exemple d'institució cultural d'aquí que s'està obrint al món 2.0.

El problema és que moltes institucions no s'obren al 2.0 per simple desconeixement o por... això és greu.


La fotografia és de l'Anna Cabañas.



En el torn de participació l'Ana comenta que el tema de por (i desconeixement) és el fre més important, ella li està costant molt poder obrir un usuari de Twitter a la institució pública on treballa, el problema és que els seus caps no estan en el món 2.0 a nivell personal, per tant, desconeixen completament aquest món.

L'Albert comenta que s'ha mudat, ara ja no viu a Catalunya, ara viu a Internet ;-)

Per tant, si no estàs en el món Internet difícilment tindràs criteri per autoritzar que la teva institució també hi sigui.

L'Alberto parla d'anar amb compte amb els indicadors, al fet d'anar al món 2.0 normalment implica perdre visites del món 1.0 i això es pot veure - especialment a la direcció - com un fracàs.

L'Albert respon dient que l'objectiu principal és convèncer a les institucions que s'impliquin en aquest projecte, que hi hagi més contingut, que es facin més blogs... en el fons, que el sector del patrimoni no quedi enrera.

Després ja vindrà el tema de l'ús...

El Boris parla de separar els conceptes:
  • Per una banda tenim la gestió del canvi: emocions, por...
  • Un altre tema és la capacitació: que la gent investigui i acabi coneixent el món 2.0.
  • I també cal fer una reflexió del model que vol seguir cada institució, a qui es vol dirigir i com, i això no és una qüestió de 2.0, és un tema previ.
I pel tema dels indicadors comenta que no és només generar les dades sinó també interpretar-les i educar als caps per a que entenguin què volen dir aquestes mètriques.

L'Agustí parla de que els responsables públics sí que tenen clar les seves mètriques: els vots!

Personalment no crec que a la realitat sigui tant radical, no dic que no hi hagi caps que no siguin així, però no és el més habitual.

El Jesús comenta que convèncer contínuament als caps és un desgast constant...

L'Ana exposa que aquest és un any d'eleccions (a la Generalitat) i això pot provocar que sigui més fàcil convèncer d'iniciatives (senzilles!) 2.0.

L'Albert explica que tot això no és innovador, és simplement aplicar conceptes que ja es fan en d'altres àmbits.


Enllaços relacionats:

dijous, 24 de desembre del 2009

WeG003: 'GobCamp España' un esdeveniment en format BarCamp

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

La tercera notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona està relacionada amb un acte d'agenda.

Concretament és per anunciar la realització del primer 'GobCamp España' el proper dissabte 16 de gener de 2010 en l'immillorable espai del Citilab a Cornellà.

A més, aquest acte està organitzat per l'Ana i pel Chris, que també són els responsables del PodCamp Barcelona i amb qui tinc una excel·lent relació, (també hem patit juntament l'organització d'altres esdeveniments...). De fet, aquesta notícia l'ha redactada bàsicament l'Ana.

GobCamp España un esdeveniment en format BarCamp

Què es un Barcamp?

BarCamp és una xarxa internacional de "desconferències" (esdeveniments oberts i participatius), on el contingut el confeccionen els participants. Estan enfocats per parlar d'aplicacions web, tecnologies de codi obert i protocols socials. No obstant això, aquest tipus de trobades han ampliat la seva temàtica i actualment inclouen esdeveniments participatius i oberts al voltant de temes socials, artístics, educatius... amb forts components creatius i innovadors en els respectius àmbits.

L'ordre de l'esdeveniment es basa en la "des-estructura" del mateix. No hi ha xerrades fixes, no hi ha oradors fixos, ni keynotes, simplement tos els assistents són participants.

El primer BarCamp va tenir lloc a Palo Alto, Califòrnia (Estats Units), del 19 al 21 d'agost de 2005, i va ser una iniciativa creada amb la finalitat de permetre que més persones tinguéssin l'oportunitat de conèixer temes actuals de tecnologia, els quals llavors eren tractats exclusivament en costoses conferències i esdeveniments tancats al públic en general.

GobCamp España

El 16 de gener de 2010 a Citilab-Cornellà se celebrarà GobCamp España una "desconferència" amb format Barcamp per a tots els treballadors de l'administració pública i totes les persones interessades en ella.

L'objectiu és compartir, debatre i reflexionar sobre les actuacions que s'estan duen a terme per millorar les administracions públiques, i presentar projectes, experiències, propostes i accions, per a treure conclusions al finalitzar la jornada i traspassar-les als governs.

El programa el definiran els participants, segons vagin arribant, el que estigui interessat en parlar s'apuntarà a un taulell on escriurà el seu nom i de manera molt breu el tema de la seva intervenció. Els temes han d'estar relacionats amb l'Administració Pública, poden ser projectes, experiències, accions, propostes, etc.

La inscripció és totalment gratuïta i es pot realitzar des d'aquest formulari.



Enllaços relacionats: