divendres, 24 d’octubre del 2008

Estat del desenvolupament de la Societat Xarxa. Aportació d'Irene Mia en el curs SociedadRed 2008.

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Després de la introducció del curs 'Sociedad red: cambios sociales, organizaciones y ciudadanos' feta per Juan Freire, (i explicada aquí), ara us comentaré el que va explicar la Irene Mia, directora del Global Information Technology Report del World Economic Forum, (organització que realitza cada any el Fòrum Econòmic de Davos).

Tal com us explicava en el post introductori, intentaré donar-vos el resum, el meu comentari personal i unes qüestions de debat, per continuar conversant més enllà d'aquest post...


Resum del que va comentar la Irene Mia:

Va començar explicant que el Global Competitiveness Report és un informe de competitivitat a nivell global que identifica els problemes que impedeixen el creixement econòmic dels països, d'aquesta manera ajuda a realitzar les polítiques necessàries per evitar aquests problemes i assolir un creixement econòmic sostingut.

La primera edició d'aquest informe data del 1979, la darrera edició d'aquest informe és molt recent, concretament del passat 8 d'octubre, per tant, han passat ja 30 anys, més que suficient per tenir una visió evolutiva amb prou dades. D'altra banda, actualment cobreix 134 països diferents, per tant, abasta gairebé tot el món.

Tornant a l'evolució,
Irene Mia va comentar que en el 1980 Espanya, Portugal i Brasil tenien un volum de PIB molt semblant, en canvi, 30 anys després Portugal i, sobretot, Espanya, han evolucionat molt, en canvi Brasil ha tingut un creixement molt més modest.

Irene Mia es va preguntar pel motiu d'aquesta diferència en l'evolució, la resposta prové del potencial de creixement de cada país, i en aquest potencial les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) són bàsiques.

De fet, va comentar que hi ha una forta correlació entre la competitivitat d'un país i la seva preparació per a treballar en xarxa. Fruit d'aquesta correlació tant forta sorgí la necessitat de tenir un índex de preparació, ús de la tecnologia a cada país: el Global Information Technology Report, (GITR).

Amb el Global Information Technology Report, (GITR) veiem com els països - l'estudi abasta 127 països - aprofiten l'ús de les TIC.

L'eina principal d'aquest Global Information Technology Report, (GITR) és el Networked Readiness Index, (NRI).

Aquest Networked Readiness Index, (NRI) està realitzat a partir de la combinació de tres àmbits: l'individual (l'ús individual de les TICs al nivell dels ciutadans del país), l'empresarial (fins a quin punt els empresaris, i les empreses en general, del país utilitzen les TICs), i a nivell governamental, (com les administracions públiques del país utilitzen, i promouen, l'ús de les TICs).

Cal tenir en compte que dins de l'àmbit governamental no només hi trobem l'ús de les TICs que fan les administracions sinó també inclou la regulació, dit d'una altra manera, el govern de cada país té un paper clau en liderar l'ús de les TICs, especialment quan aquest ús és embrionari. Uns bons exemples de països on el govern ha estat clau els trobem en els casos d'Israel, Taiwan o Estònia, entre d'altres.

D'altra banda, aquests tres àmbits conviuen en un entorn, depèn de com sigui aquest entorn l'ús de les TICs serà major o menor en cada àmbit.

Així doncs, tenim que el Networked Readiness Index, (NRI) es composa de diferents subíndexs:
  • Subíndex d'entorn (environment) (té un pes d'1/3 del total), el qual està format per 3 conceptes: l'entorn de mercat, l'entorn polític (regulatori) i l'entorn d'infrastructures.
  • Subíndex de preparació (readiness) (també té un pes d'1/3 del total), el qual també està dividit en 3 parts: la preparació individual, la preparació empresarial i la preparació governamental.
  • Subíndex d'ús (usage) (també té un pes d'1/3 del total), el qual també està dividit en 3 parts: l'ús individual, l'ús empresarial i l'ús governamental.
Seguint amb la metodologia d'elaboració del Networked Readiness Index, (NRI) cal comentar que les dades són de dos tipus:
  • Un 39,7% són dades pures (27 en total), això vol dir que són dades objectives que provenen de fonts contrastades.
  • Un 60,3% són dades (41 en total) que provenen d'enquestes fetes a líders empresarials de cada país, per tant, són dades subjectives. Aquestes dades subjectives sovint generen controversia pel fet que no deixen de ser percepcions, no realitats...
Els primers 35 resultats d'aquest índex pel 2008 són els següents:
  1. Dinamarca, amb una puntuació de 5,78.
  2. Suècia 5,72.
  3. Suïssa 5,53.
  4. Estats Units 5,49.
  5. Singapur 5,49.
  6. Finlàndia 5,47.
  7. Holanda 5,44.
  8. Islàndia 5,44.
  9. Corea del Sud 5,43.
  10. Noruega 5,38.
  11. Hong Kong 5,31.
  12. Gran Bretanya 5,30.
  13. Canadà 5,30.
  14. Austràlia 5,28.
  15. Àustria 5,22.
  16. Alemanya 5,19.
  17. Taiwan 5,18.
  18. Israel 5,18.
  19. Japó 5,14.
  20. Estònia 5,12.
  21. França 5,11.
  22. Nova Zelanda 5,02.
  23. Irlanda 5,02.
  24. Luxemburg 4,94.
  25. Bèlgica 4,92.
  26. Malàsia 4,82.
  27. Malta 4,61.
  28. Portugal 4,60.
  29. Emirats Àrabs Units 4,55.
  30. Eslovènia 4,47.
  31. Espanya 4,47.
  32. Qatar 4,42.
  33. Lituània 4,41.
  34. Xile 4,35.
  35. Tunísia 4,33
Com es pot observar, aquest rànquing està liderat pels països nòrdics, països on s'innova molt.

Espanya està situada en una discreta posició 31, més lluny del que li pertocaria si tenim en compte el seu potencial econòmic, de fet, això no és res més que una constatació que a Espanya l'ús de les TICs encara no està prou desenvolupat.

Entrant més al detall, Dinamarca és el país que lidera l'ús per part del govern, en canvi Singapur és qui lidera la preparació del govern.

Per tant, tal com ja s'ha comentat anteriorment, el paper del govern és clau, (Dinamarca lidera el rànquing global i Singapur es troba en la cinquena posició).

En aquest punt,
Irene Mia va oferir un gràfic de comparació entre Espanya (posició 31) i Dinamarca (primera posició) amb els 9 conceptes que formen el Networked Readiness Index, (NRI), el gràfic era semblant a aquest:

(feu click a la imatge per ampliar-la)

Com es pot veure en el gràfic, hi ha força diferència entre Espanya i Dinamarca, de fet, en l'ús governamental, en la preparació governamental i en l'entorn polític és on hi ha més diferència, per tant, bàsicament és en el món de les administracions públiques on hi ha més fractura.

Si ens fixem amb les dades de només Espanya veurem que, en general, oferim unes xifres discretes en tots els conceptes. Com a més positius hi trobem la preparació empresarial (posició 27) i l'ús individual (posició 29), en canvi, com a més negatiu tenim l'ús empresarial (posició 40) i l'entorn de mercat (posició 43).

Irene Mia va oferir més gràfics de comparació, en aquest cas afegint-hi les dades d'Estònia (posició 20) i de Singapur (posició 5), dos dels anomenats casos d'èxit:

(feu click a la imatge per ampliar-la)

Podem veure que la distribució que ofereixen Singapur i Estònia són bastant heterogènies, en alguns conceptes són molt bons, en d'altres no tant.

Irene Mia va explicar alguns casos d'èxit, països que tenien algun problema econòmic seriós, (per exemple no tenir primeres matèries o dependre d'un mercat en clar declivi), i que han sapigut orientar correctament l'economia amb l'ús intensiu de les TICs i, en general, apostar per la innovació.

Primer va parlar d'Estònia:
  • El 1991 Estònia s'independitza de l'antiga URSS.
  • En aquell moment l'economia estava molt antiquada.
  • Amb només 17 anys han redreçat l'economia gràcies a la forta aposta per la innovació i l'ús intensiu de les TICs.
  • Aquí el lideratge inicial va ser del govern, (és el segon país del món amb més ús del govern en TICs).
  • Un exemple el trobem en les votacions, on es permet que siguin on-line.
Comparació entre Espanya i Estònia:

(feu click a la imatge per ampliar-la)

Després va parlar d'Israel:
  • Israel és un país sense recursos naturals i sense cap veí amic.
  • Per tant, s'han espavilat per ser algú a nivell mundial.
  • Per exemple, ara és un dels principals productors mundials de software.
  • També és un dels països amb més fons de capital de risc.
  • Anys enrera es va fer una forta inversió en educació.
  • També es va fer una forta inversió en innovació.
  • A més, tenen una relació molt estreta entre les Universitats (innovació) i la realitat (empreses).
  • Aquí també el lideratge inicial va ser del govern, després ja ha entrat en força el sector privat.
Comparació entre Espanya i Israel:

(feu click a la imatge per ampliar-la)

També va parlar de Taiwan:
  • Taiwan és un país que en 50 anys ha passat de ser un país agrícola a ser un dels països més electrònics del món.
  • El govern ha posat molt èmfasi en oferir una educació molt tecnològica als seus estudiants.
  • A més, va crear varis parcs distribuïts per la geografia de Taiwan a semblança de Silicon Valley dels Estats Units.
Comparació entre Espanya i Taiwan:

(feu click a la imatge per ampliar-la)

Altres països que també han evolucionat molt són:
Per zones qui més ha avançat és el Pròxim Orient. Com a negatiu, Àfrica no ha avançat gens, especialment per un problema de formació.

Les economies més avançades tampoc han evolucionat gaire, però això és degut a que tenien unes posicions molt bones i són difícils de millorar.


A partir d'aquí va començar el torn de preguntes per part dels assistents:
  • S'ha calculat quant costa pujar una posició en el rànquing?
  • El World Economic Forum no ho calcula, es limita a donar les dades per a que els governs actuin com creguin convenient; a més, la casuística de cada país és molt complexa.
  • Amb la nova Llei d'Administració Electrònica d'Espanya creu que Espanya millorarà en aquest índex?
  • Segurament, hi ha una variable (que composa l'índex resultant) que té en compte els canvis legislatius. No obstant, la percepció és subjectiva i a vegades costa més temps de canviar.
  • Us consta que els governs dels països es miren aquest estudi?
  • Directament no consta però indirectament segur que li fan cas, un altre tema és que puguin, o sàpiguen, posar-hi remei.
  • Molts dels casos d'èxit són de països relativament petits, amb poca població (Estònia, Israel, Taiwan, etc). Us heu plantejat fer un rànquing en funció de la població de cada país?
  • No. És cert que en països petits és més fàcil canviar dinàmiques, canviar cultures, però també és cert que els països petits tenen menys mercat interior i, sovint, també menys poder internacional.
  • Hi ha retrocessos?
  • Sí, és clar. També cal tenir en compte que a vegades perds posicions i no ho has fet malament, el problema és que els altres ho han fet millor que tú. Per aquest motiu és millor centrar-se en la puntuació i no en la posició al rànquing, també és convenient fixar-se en la tendència al llarg del temps, no en només un sol any.
  • Coneix algun repositori mundial de bones pràctiques a nivell institucional?
  • No en conec cap, a nivell local sí que hi ha alguna cosa, com per exemple en el web de Singapur s'informa dels seus casos d'èxit.
  • Es comenta que a Andalusia s'han creat els Centros TIC a l'educació. El problema el tenen en el professorat que no té prou coneixement.
  • La resposta la trobem a Dinamarca: inverteixen en educació, inverteixen en educació en ciència i matemàtica. En general a molts països occidentals falten enginyers i sobren advocats.
  • Les eines Web 2.0 poden ajudar tenir una millor puntuació?
  • Sí, i tant!, especialment per la part dels ciutadans, la part individual.
  • Els drets d'autor i les patents com afecten?
  • Per un cantó són un incentiu, però per l'altre és un fre, cal trobar l'equilibri just. Institucionalment el World Economic Forum opina que és positiu tenir els drets d'autor regulats, però personalment ella no ho té tant clar.
La darrera reflexió la va realitzar l'Ismael Peña-López:
  • Ara toca polítiques de demanda (pull) o polítiques d'oferta (push)?
  • Potser en països com Espanya cal més polítiques d'oferta, omplir de continguts la Xarxa.


Comentari personal sobre l'aportació d'Irene Mia:

Personalment, com a responsable d'indicadors del web municipal de l'Ajuntament de Barcelona, em va agradar aquesta ponència de la
Irene Mia. Vaig trobar encertat que la primera persona que parlava en el curs fos algú que donés un marc d'on estem.

No obstant, va donar moltes dades però no va aprofundir massa en els motius; és cert que va parlar de casos d'èxit, però vaig trobar a faltar un banc d'idees de què cal fer, per exemple, a Espanya per augmentar l'ús de les TICs.

Ella va comentar que la seva feina és fer una foto de la situació no d'explicar com solucionar-ho, però tenint en compte que estàvem en petit comitè, no era pas una ponència oficial al davant de milers de persones ni res per l'estil.

Resumint, vaig trobar que era una ponència una mica buida de contingut, poc profunda.

D'altra banda, cal anar amb molt de compte amb aquests índexos globals, molts estan pensats sota una filosofia anglosaxona i Espanya és un país completament llatí. Amb això no vull excusar Espanya, és ben evident que ens queda molt camí per fer, però també és cert que hi ha alguns aspectes que grinyolen una mica en aquest índex.

Per exemple, l'e-participation és un índex que pretèn copsar la tramitació electrònica (tal com encertadament em comentava el Ioannes Xavier en aquest post) que no té en compte les administracions descentralitzades, per això Espanya ocupa una posició molt discreta, fins i tot per sota de països com Moçambic i, en canvi, França - un país fortament centralitzat - apareix en la quarta posició.

A més, bona part de l'estudi, un 60%, provè de dades subjectives, per tant, dades que varien en funció de la percepció que té cada individu. És ben sabut que els espanyols sempre ens queixem de les nostres administracions públiques, tan si objectivament tenim raó com en cas contrari.

Per tant, cal anar amb molt de compte amb aquests indicadors...


Qüestions de debat associades:

D'aquesta ponència de la
Irene Mia em plantejo dues preguntes clares:
  • Quin és el motiu real per a que Espanya es trobi en la situació en que està?, és cultural?, és un problema de formació?, és un problema dels nostres líders que no veuen que en les TICs hi ha el futur?
(feu click a la imatge per ampliar-la)

  • Creieu que Espanya té potencial per créixer?, és a dir, potser ens trobem en una posició que difícilment millorarem; no és fàcil modificar la inèrcia de més de 40 milions de persones...
Com ho veieu?

Personalment crec que Espanya té suficient potencial per créixer, i crec que la gent té ganes de créixer; a més la irrupció de l'actual crisi és una oportunitat per fer un cop de timó.

Però crec que el problema és de lideratge de ser valents, i la nostra classe política i, en general, la nostra èlit no és gens valenta...

Què en penseu?


Enllaços relacionats:

Tal com us vaig comentar en el post introductori del curs SociedadRed 2008, escoltaré la música del Bruce Springsteen mentre redacto els posts relacionats amb l'esmentat curs.
En aquest cas, estava escoltant el disc 'Human Touch', disc que es va editar el 1992 conjuntament amb un altre disc, el 'Lucky Town'.
Ambdós discos van aparèixer després de l'exitosa gira del 'Tunnel of Love', i després d'uns anys en els que The Boss va descansar i, fins i tot, va ser pare!.
Suposo que aquesta espera, l'alt nivell en què havia acostumat els seus seguidors i un cert relaxament per part de l'autor va provocar que el disc no tingués l'èxit esperat, entre d'altres coses, pel fet que és un disc fluix, desigual...

.bcn

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Avui s'ha donat a conèixer un projecte que fa temps que està gestionant el Departament d'Internet de l'Ajuntament de Barcelona: el projecte domini .bcn.

La idea és senzilla, l'Ajuntament de Barcelona ha demanat a l'ICANN, l'entitat que gestiona els dominis d'Internet, el poder disposar d'un domini .bcn.

De moment només 4 ciutats han demanat tenir un domini propi: Berlín, París, Nova York i Barcelona; per tant, Barcelona és l'única ciutat espanyola que se n'ha interessat.

També cal tenir en compte que l'Ajuntament de Barcelona planteja aquest domini des de l'òptica de ser un servei públic més, a diferència de les altres 3 ciutats que tenen previst gestionar els seus dominis mitjançant empreses privades. De fet, tal com s'explica a la pròpia pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona:
"(...) el .bcn s'ha concebut principalment amb una clara 'vocació de servei públic'. "
D'aquesta manera, i tenint en compte aquest servei públic, tothom podrà associar el seu negoci, la seva creativitat o simplement el seu nom amb la ciutat de Barcelona mitjançant l'ús del domini .bcn.

El projecte està emmarcat en una estratègia de gestió de la identitat digital de la ciutat, no hi ha cap dubte que tenir un domini propi reforçarà moltíssim tenir un perfil digital propi i ben diferenciat de la resta.

Caldrà estar atents a la resolució de l'ICANN i, en cas afirmatiu, quan es podrà tenir els primers dominis .bcn, en tot cas, això no es preveu fins, com a mínim, el 2010.

En el blogBarcelona ja s'hi pot trobar alguna reacció a aquesta notícia (una d'elles és la d'Alfons Cornella fundador d'Infonomia.com).

Enllaços relacionats:

diumenge, 19 d’octubre del 2008

La importància de la Societat Xarxa. Introducció del curs 'Sociedad red: cambios sociales, organizaciones y ciudadanos'

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Del dimecres al divendres de la setmana passada vaig assistir al curs:

Sociedad red: cambios sociales, organizaciones y ciudadanos

Curs realitzat en el Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona, CUIMPB del dimecres 15 al divendres 17 d'octubre d'enguany, és a dir, del dimecres al divendres de la setmana anterior.

Aquest és el primer d'una sèrie de posts que són el resultat de les notes (moltíssimes) que he anant prenent en l'esmentat curs.

Excepte en aquest post, que bàsicament és introductori, en la resta intentaré donar-vos el resum, el meu comentari personal i unes qüestions de debat, així seguirem conversant en xarxa...


Resum de la introducció al curs:

Després d'unes breus paraules del Joan Fuster Sobrepere, director acadèmic del Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona, Centre Ernest Lluch, va parlar Juan Freire.

Aquest va comentar d'on va sorgir la idea de fer aquest curs, tot va començar amb un post titulat 'Carta abierta al futuro presidente' que va aparèixer simultàniament (i amb el mateix redactat) en els blogs de l'Antoni Gutiérrez-Rubí, de l'Enrique Dans, del Genís Roca i del propi Juan Freire.

En l'esmentada carta es demanava al futur president espanyol que tingués en compte la Societat Xarxa, què és i, sobretot, què implica, especialment per no quedar desfasats, per a que Espanya no quedi una vegada més relegada, d'aquesta autèntica revolució que significa la Societat Xarxa. Us cito un paràgraf:
"Canvia la manera de dirigir, canvia la manera d’influir, canvia la manera de liderar. Cal aprendre, President. I per fer-ho cal escoltar. Ja no serveix la política que creu que els problemes es resolen pel sols fet d’assignar-hi un pressupost. Innovació, creativitat, emprenedoria… són eixos que es resolen millor amb una actitud que no pas només amb un txec, una rebaixa o una imprescindible infraestructura."
D'aquí va sorgir la necessitat de crear un fòrum de debat, un lloc per parlar de la Societat Xarxa, del que és, del que implica.

Aquestes 4 persones i amb el Marc Lòpez Plana i l'Ismael Peña-López formen el grup de 8 persones que han ideat i organitzat aquest curs.

El curs està realitzat a partir de dues hipòtesis:
  • Vivim en una Societat Xarxa, estem envoltats per xarxes, (tot i que hi ha molts ciutadans desconnectats, entre els quals hi trobem l'elit del poder).
  • La tecnologia és un instrument molt important en aquesta Societat Xarxa, és un dels seus motors.
La estructura del curs està basada en vàries dimensions:
  • En un eix hi trobem la política, l'empresa, l'administració pública, les ONGs.
  • En un altre eix hi tenim la comunicació, la innovació, l'estratègia.
Transversalment a tot això hi tenim els ciutadans i la societat.

Tot junt forma un ecosistema, per tant, tot està interrelacionat.

En aquest punt, Juan Freire va fer una breu ressenya dels ponents previstos en el curs:
El darrer dia acabarem amb una taula rodona per parlar de l'actual crisi econòmica i de com pot afectar aquesta crisi a la Societat Xarxa. És una oportunitat? O també tindrà un efecte negatiu i també 'tancaran' serveis de la Societat Xarxa, (com per exemple el cas d'EyeSpot)?

Per anar reflexionant... algunes idees:
  • Llibre 'Los bárbaros' d'Alessandro Barico, editorial Anagrama. Un llibre que parla del canvi profund que significa la Societat Xarxa i de com ho percep la ciutadanía: com una invasió, és a dir, com un fet negatiu, "que vénen els bàrbars!".
  • Cicle de vida del social software fet per Gartner. Qualsevol tecnologia comença amb una punta d'eufòria, després té caigudes per desil·lusió per acabar en una nova pujada, més suau, on s'extreuen beneficis reals de l'ús de la nova tecnologia. Les organitzacions i els ciutadans potser estan en diferents zones de la corba, per tant, els uns poden veure als altres com endarrerits o com invasors.
(feu click a la imatge per ampliar-la)
  • També podem debatre sobre la reflexió del sociòleg Benjamin H. Bratton: "Què passaria si la Societat Xarxa és la nova plataforma per on transcorrerà la nova societat?".
  • Fa molt pocs dies, concretament del 9 a l'11 d'octubre, es va desenvolupar una nova edició de l'UrbanLabs. Una de les idees que es van proposar provenia de Michael Bauwens, un dels que més han estudiat la filosofia peer-to-peer. Va comentar que 'Marx va veure centenars de treballadors a Manchester i va dir: Això és un nou sistema!. Avui podem veure milers de desenvolupadors de software i això és clarament un nou sistema de producció. El que està venint no és capitalisme ni comunisme ni socialisme; és comunalisme, ningú vol tornar a sistemes que limiten la producció que no han funcionat en el passat'. (Podeu trobar la cita original en el blog del Ramon Sangüesa).
Amb aquesta introducció comença el curs de Sociedad Red 2008.

(feu click a la imatge per ampliar-la)


Enllaços relacionats:

Estava escoltant el disc 'The River' del Bruce Springsteen mentre estava redactant aquest post.
Probablement és el disc on The Boss definitivament va madurar; és un disc ple de matisos, dur, profund, però a la vegada amb alegria i esperança.
He trobat molt adequat escoltar aquest disc mentre començava a redactar una sèrie de posts relacionats amb la Societat Xarxa, la futura societat? (o potser ja és la societat present...).

dilluns, 13 d’octubre del 2008

'Sociedad red: cambios sociales, organizaciones y ciudadanos'. Programa definitiu.

El 23 de juny, la vigília de Sant Joan (festa molt celebrada a Catalunya), us vaig informar de l'existència del curs:

Sociedad red: cambios sociales, organizaciones y ciudadanos

Curs realitzat en el Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona, CUIMPB del dimecres 15 al divendres 17 d'octubre d'enguany, és a dir, comença demà passat.

Aquest post serà molt curt, només és per anunciar-vos el programa definitiu de l'esmentat curs, és a aquest, (més informació a www.sociedadred.org ):

Dia 1 - Dimecres 15 d'Octubre
  • 09h30 - 10h30: Introducció , amb Juan Freire
  • 11h00 - 12h30: Estat del desenvolupament de la Societat Xarxa , amb Irene Mia (World Economic Forum). Modera Ismael Peña-López
  • 12h30 - 17h00: Organitzacions a la Societat Xarxa , amb Enrique Dans (Instituto de Empresa) (de 12h30 a 14h00), Santiago Ortiz (Bestiario) (de 16h00 a 17h00). Modera Genís Roca
  • 17h30 - 19h00: Ciutadania a la Societat Xarxa (I) , amb Carol Darr (Institute for Politics, Democracy & The Internet). Modera Marc López-Plana
Dia 2 - Dijous 16 d'octubre
  • 09h00 - 10h30: Ciutadania a la Societat Xarxa (II) , amb Tom Steinberg (MySociety). Modera Marc López-Plana
  • 11h00 - 17h30: Comunicació a la Societat Xarxa , amb Josu Jon Imaz (Petronor), Miquel Iceta (PSC) (tots dos d'11h00 a 12h30), Andrew Rasiej (Personal Democracy Forum) (de 12h30 a 14h00) i Gumersindo Lafuente (Soitu) (de 16h00 a 17h30). Modera Antoni Gutiérrez-Rubí
Dia 3 - Divendres 17 d'octubre
  • 09h00 - 12h00: Innovació a la Societat Xarxa , amb Carlos Domingo (Telefónica I+D) (de 09h00 a 10h30) i Ethan Zuckerman (Berkman Center) (de 10h30 a 12h00). Modera Ismael Peña-López
  • 12h30 - 14h30: Taula rodona
  • 14h30 - 15h00: Clausura

Per a qui hi vagi, ens veurem al carrer Montalegre, 5, al bell mig de Barcelona.

Per a qui no, intentaré penjar els resums de les diferents ponències que s'aniran debatint.


Enllaços relacionats:

dimarts, 7 d’octubre del 2008

'Redes Sociales - El siguiente reto en publicidad y marketing' (BuzzMetrics)

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El dimarts passat us vaig explicar, en aquest post, com van ser les 'Jornadas Nielsen 2008' a Barcelona.

En aquest post també us comentava que us explicaria amb més detall la darrera ponència, la que va fer el Gustavo Núñez, director general de Nielsen Online.

En aquest post faré un resum d'aquesta ponència:

'Redes Sociales - El siguiente reto en publicidad y marketing'

El Gustavo Núñez va començar comentant que no li agradava el concepte 'xarxa social', ell prefereix parlar d''Internet social'.

Després de fer-nos tancar els ulls a tothom i de fer-nos relaxar una mica va explicar que, segons dades de Nielsen, un 44% dels internautes creen contingut i/o publiquen comentaris, (entenc que són dades a nivell mundial).



Personalment crec que aquest 44% és una xifra una mica alta, sobretot si ho comparem amb les xifres dels Estats Units i d'Europa (que teniu disponibles en aquest post) que són al voltant del 37% als Estats Units i del 10% a Europa. Si bé, és cert que la dada de Nielsen és d'aquest setembre'08, per tant, és la més actual de totes i que, tot i que no n'estic del tot segur, suposo que només es refereix als internautes dels països on Nielsen fa estudis, és a dir, bàsicament Amèrica del Nord, Europa (no tota), part d'Àsia i pocs països més.

D'altra banda, el 26% del contingut de les 100 principals marques mundials que apareix a Google és contingut creat pels internautes (és el que el Gustavo Núñez definia com a Content Generated Media, CGM).

I això només és la punta del iceberg, donat que només una petita part dels consumidors són els que acaben publicant contingut; la majoria dels consumidors d'una marca no publiquen contingut però estan identificats (positivament o negativament) amb aquesta marca.

Gustavo Núñez va donar 3 raons per les quals convé donar-li atenció al CGM:
  1. Els consumidors confien en els altres consumidors, (una enquesta de Nielsen del 2007 deia que un 78% dels consumidors confiaven en el que deien els altres consumidors, un 63% confiaven en el que deien els diaris - aquest percentatge era força alt sobretot pels països asiàtics on els diaris tenen una alta reputació - i un 61% feien cas als comentaris on-line d'altres consumidors.
  2. Actualment Internet és la principal font d'informació tan pel consumidor com pel professional.
  3. El consumidor és el principal actiu d'una marca donat que la seva opinió és la més valorada per la seva credibilitat, a més, els efectes del CGM són virals (cal anar amb compte ja que aquesta viralitat pot reforçar aspectes positius però també pot empitjorà aspectes negatius).
Per sort (especialment per la gent de Nielsen Online) tot això es pot mesurar, com? amb l'eina BuzzMetrics.

La traducció del mot 'buzz' vindria a ser 'soroll', però 'soroll' en un sentit positiu...

El que fa aquesta eina és 'escoltar' la veu de la massa d'Internet, és a dir, a partir de grans volums mostrals s'abstrau la informació que interessa.

Com funciona? Actualment BuzzMetrics analitza 78 milions de blogs de tot el món, 100.000 comunitats on-line i més de 3 bilions de comentaris. A partir d'aquesta base la informació transcorre per 3 nivells, com si fos una piràmide, primer hi ha el nivell de Content Discovery, després el nivell de Content Mining i acaba en el punt més alt de la piràmide amb el nivell d'Intel·ligència, el nivell on es proporciona la informació què estem cercant.

Segons Gustavo Núñez, amb BuzzMetrics podem resoldre accions a priori força complicades, com per exemple:
  • Conèixer el volum de comentaris relacionats amb una determinada marca.
  • El percentatge de reach d'aquests comentaris, és a dir, no només conèixer la quantitat sinó saber quin pes té sobre el volum total de comentaris.
  • Saber la dispersió i la viralitat d'aquests comentaris.
  • Conèixer quins temes hi estan involucrats.
  • Saber la percepció dels comentaris, és a dir, si són positius, negatius o neutres.
  • Paral·lelament a la percepció tenim el concepte d'emoció, això és si està satisfet, insatisfet, ...
  • Llistar les fonts.
  • Avaluar el possible impacte.
  • Saber-ne els autors.
A més, aquest tipus d'anàlisi es pot fer retrospectivament, a partir de dades velles que estiguin al web, i també es pot fer predictivament, és a dir, fer una previsió d'una determinada marca en funció dels comentaris que està rebent actualment.

Com a exemple va posar l'anàlisi de diferents marques de cotxes a nivell espanyol.

El període referenciat era del 03/03/08 al 14/09/08.

La majoria de marques tenien un volum de comentaris semblant excepte en el cas de Seat. Aquesta marca duplicava amb escreix les aparicions de la resta de marques; de fet, en aquest període la marca Seat apareixia referenciada en 573.878 comentaris i, a més, es podien explicar les puntes que hi havia en una línia temporal.

És evident que fer aquest anàlisi a Espanya i coincidir amb el llançament del nou Seat Ibiza justifica la major aparició d'aquesta marca per sobre de la resta.

A més, es poden diferenciar els comentaris positius, els negatius, els neutres...

I podem saber quins conceptes són els més comentats, és a dir, quins conceptes s'hi associen més. Per exemple en el cas del Seat Ibiza apareixien els conceptes de 'motor' i 'disseny' molt per sobre de la resta. A partir d'aquí, els responsables de comunicació de la marca hauríen de veure si aquests conceptes són els que volien incidir en les campanyes de comunicació.

De fet, una de les funcionalitats que més em van agradar de l'eina és la representació gràfica de la informació relacionada amb una determinada marca, és el que ells anomenen Brand Association Map. Per exemple, en el web de BuzzMetrics hi trobem aquest exemple realitzat sobre la base de la marca Nike:

(feu click a la imatge per ampliar-la)


Enllaços relacionats:

Estava escoltant el recull 'Greatest Hits' de Blondie mentre estava escrivint aquest post.

Blondie és un grup que potser no és molt conegut, no obstant és un grup clau en la música pop rock de finals dels 70, música amb clares influències del so disco, del punk i, fins i tot, del reggae.

De ben segur que la majoria de persones coneixen la cançó 'Heart Of Glass', encara que només sigui al sentir la tonada.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

dijous, 2 d’octubre del 2008

Dades d'Alexa (octubre'08) sobre el posicionament del web de l'Ajuntament de Barcelona

Segueixo donant-vos dades sobre el traffic rank d'Alexa dels dos principals dominis web (el bcn.es i el bcn.cat) del web de l'Ajuntament de Barcelona.

Aquí teniu les dades dels mesos anteriors d'enguany:
Prèviament cal que tingueu en compte el següent:
  • Les dades provenen d'Alexa, (consulteu aquest post si voleu tenir més informació sobre Alexa).
  • Són les dades del traffic rank, (l'índex més conegut de tots els que genera Alexa).
  • S'ha agafat les dades del traffic rank mitjà dels darrers 3 mesos, (s'agafa aquesta dada mitjana per no caure en possibles pujades/baixades puntuals).
  • Només s'han agafat dades de webs municipals, no d'altres administracions.
  • S'ha comparat amb dominis de webs d'altres ciutats en 3 grans àmbits: Espanya, Europa (sense Espanya) i tot el món (excepte Europa).
  • No existeix, (com a mínim jo no ho conec), cap llistat de webs municipals, per tant, s'ha elaborat un llistat a partir d'aquelles ciutats en què creiem que tenia sentit comparar el web de Barcelona. Per tant, no és un llistat exhaustiu, probablement ens haurem deixat alguna ciutat important.
  • S'han escollit les webs oficials de la ciutat. És important aquesta puntualització ja que hi ha moltes ciutats que tenen vàries webs, només hem escollit aquelles webs fetes per l'ajuntament i que contenen la informació oficial, (si tenen més informació millor, però com a mínim ha de tenir la informació oficial).
  • Les dades s'han obtingut a principi del mes, (no necessàriament al dia 1).
D'altra banda, en aquest mes d'octubre'08 hi he afegit les dades del web de l'Ajuntament d'Istanbul, (Turquia).

Comportament dels dominis de l'Ajuntament de Barcelona:

bcn.es

  • En el nostre rànquing de ciutats espanyoles es manté líder.
  • En el nostre rànquing de ciutats europees (excepte les espanyoles) es manté en la posició número 7, (de fet hauria pujat una posició si no fos que en aquest mes d'octubre'08 s'ha afegit en aquest llistat l'Ajuntament d'Istanbul).
  • En el nostre rànquing de ciutats de la resta del món (és a dir, sense tenir en compte les europees) es manté en la posició 13.
  • En el nostre rànquing de ciutats de tot el món es manté en la posició número 19.
  • Disminueix (millora) 1.168 posicions en el traffic rank, ara es troba a la posició 16.430.
bcn.cat
  • En el nostre rànquing de ciutats espanyoles guanya una posició, ara està en la posició número 2.
  • En el nostre rànquing de ciutats europees (excepte les espanyoles) guanya una posició, ara és 11.
  • En el nostre rànquing de ciutats de la resta del món guanya dues posicions, ara és 15.
  • En el nostre rànquing de ciutats de tot el món guanya 4 posicions, ara és 24.
  • Disminueix (millora) 5.650 posicions en el traffic rank, ara es troba a la posició 30.776.
Rànquing, (novembre'08):

1 .- Tòquio http://www.metro.tokyo.jp/ 1.593
2 .- Sao Paulo http://www.prefeitura.sp.gov.br/ 1.708
3 .- Sidney http://www.cityofsydney.nsw.gov.au/ 3.194
4 .- Berlin http://www.berlin.de/ 3.515
5 .- Nova York http://www.nyc.gov/ 3.758
6 .- Osaka http://www.city.osaka.jp/ 3.842
7 .- Melbourne http://www.melbourne.vic.gov.au/ 3.940
8 .- Rio de Janeiro http://www.rio.rj.gov.br/ 3.958
9 .- Brisbane http://www.brisbane.qld.gov.au/ 5.841
10 .- Mèxic DF http://www.df.gob.mx/ 6.901
11 .- Hamburg http://www.hamburg.de/ 9.032
12 .- Viena http://www.wien.gv.at/ 9.142
13 .- Perth http://www.perth.wa.gov.au/ 9.301
14 .- Helsinki http://www.helsinki.fi/ 11.942
15 .- Oslo http://www.oslo.kommune.no/ 12.829
16 .- Toronto http://www.toronto.ca/ 13.741
17 .- Istanbul http://www.ibb.gov.tr/ 13.881
18 .- Buenos Aires http://www.buenosaires.gov.ar/ 14.477
19 .- bcn.es http://www.bcn.es/ 16.430
20 .- Paris http://www.paris.fr/ 16.585
21 .- Stockholm http://www.stockholm.se/ 23.135
22 .- Chicago http://egov.cityofchicago.org/ 24.507
23 .- Roma http://www.comune.roma.it/ 26.469
24 .- bcn.cat http://www.bcn.cat/ 30.776
25 .- Madrid http://www.munimadrid.es/ 31.393
26 .- Philadelphia http://www.phila.gov/ 31.538
27 .- Frankfurt http://www.frankfurt.de/ 34.222
28 .- Pequín http://www.beijing.gov.cn/ 34.845
29 .- San Diego http://www.sandiego.gov/ 35.080
30 .- Amsterdam http://www.amsterdam.nl/ 36.233
31 .- Milà http://www.comune.milano.it/ 36.887
32 .- Boston http://www.cityofboston.gov/ 44.509
33 .- Los Angeles http://www.ci.la.ca.us/ 47.110
34 .- Copenhagen http://www.kbhbase.kk.dk/ 49.190
35 .- Birmingham http://www.birmingham.gov.uk/ 57.642
36 .- Saragossa http://www.zaragoza.es/ 59.903
37 .- Houston http://www.houstontx.gov/ 62.361
38 .- Johannesburg http://www.joburg.org.za/ 67.480
39 .- Ottawa http://www.ottawa.ca/ 67.868
40 .- Denver http://www.denvergov.org/ 70.336
41 .- A Coruña (ayto) http://www.aytolacoruna.es/ 71.804
42 .- Seattle http://www.ci.seattle.wa.us/ 72.431
43 .- Zuric http://www.zh.ch/ 74.781
44 .- Vancouver http://www.vancouver.ca/ 76.079
45 .- Londres http://www.london.gov.uk/ 80.665
46 .- San Antonio http://www.sanantonio.gov/ 82.003
47 .- Manchester http://www.manchester.gov.uk/ 86.322
48 .- Dallas http://www.dallascityhall.com/ 88.120
49 .- Venècia http://www.comune.venezia.it/ 90.408
50 .- Ginebra http://www.ville-ge.ch/ 90.761
51 .- València http://www.valencia.es/ 99.182
52 .- Glasgow http://www.glasgow.gov.uk/ 108.546
53 .- Edinburgh http://www.edinburgh.gov.uk/ 114.426
54 .- Bilbao http://www.bilbao.net/ 124.949
55 .- Lisboa http://www.cm-lisboa.pt/ 126.568
56 .- Sevilla http://www.sevilla.org/ 127.574
57 .- San Francisco http://www.ci.sf.ca.us/ 137.815
58 .- Liverpool http://www.liverpool.gov.uk/ 152.143
59 .- Brusel·les http://www.brucity.be/ 165.269
60 .- Palma de Mallorca http://www.palmademallorca.es/ 183.506
61 .- Gijón http://www.gijon.es/ 220.562
62 .- Atenes http://www.cityofathens.gr/ 220.831
63 .- Granada http://www.granada.org/ 224.960
64 .- Màlaga http://www.ayto-malaga.es/ 232.278
65 .- Vitoria-Gasteiz http://www.vitoria-gasteiz.org/ 236.593
66 .- Vigo http://hoxe.vigo.org/ 245.045
67 .- Girona (.gi) http://www.ajuntament.gi/ 326.347
68 .- Terrassa (.org) http://www.terrassa.org/ 338.184
69 .- Castelló http://www.castello.es/ 362.895
70 .- Sabadell (.cat) http://www.sabadell.cat/ 368.327
71 .- Tarragona http://www.tarragona.cat/ 413.270
72 .- Lleida http://www.paeria.es/ 444.589
73 .- Terrassa (.cat) http://www.terrassa.cat/ 468.671
74 .- Santiago de Compostela http://www.santiagodecompostela.org/ 539.769
75 .- L'Hospitalet de Llobregat (.cat) http://www.l-h.cat/ 638.020
76 .- Alacant http://www.alicante.es/ 646.686
77 .- L'Hospitalet de Llobregat (.es) http://www.l-h.es/ 817.991
78 .- Sabadell (.net) http://www.sabadell.net/ 880.350
79 .- Saragossa (ayto) http://www.ayto-zaragoza.es/ 933.109

Gràficament tenim, (feu click per ampliar):

Espanya:


Europa (excepte Espanya):


Món (excepte Europa):


Tot el món:



Enllaços relacionats:

Mentre escrivia el post rememorava el viatge que vaig fer a Istanbul tot escoltant Esra Kahraman.
Concretament escoltava el disc 'Parentez' que ve presentat amb el single 'Ex Love'.
Es tracta d'una dona que practica un rock clàssic, complementat amb piano, violins i amb un so de guitarra de qualitat.
És un disc recomanable i, per nosaltres, una mica exòtic escoltar rock cantat en turc.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)