Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris indicadors web. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris indicadors web. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 de gener del 2012

Presentació sobre Indicadors web en el Programa de Postgrau en Gestió Museística organitzat per l'IDEC i el Museu Picasso.

Dimarts al vespre vaig fer una presentació sobre indicadors web, (i, de fet, sobre indicadors en general), en el Programa de Postgrau en Gestió Museística organitzat conjuntament per l'IDEC-UPF i el Museu Picasso.

Tot seguit us apunto unes breus anotacions del que vaig explicar.

Els tres principals objectius que em vaig imposar per aquesta sessió van ser:
  • Conscienciar de la importància de les estadístiques.
  • Definir què és la analítica web i quins són els seus conceptes essencials.
  • Proporcionar uns consells bàsics per poder tenir unes estadístiques web de qualitat.
Si algú vol seguir el debat, ho pot fer en aquest blog.


dimecres, 3 de març del 2010

10.000.000.000 tweets!

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

De tots els serveis - anomenats 2.0 - que he descobert aquests darrers anys, el Twitter és, amb clara diferència, el que més utilitzo.

Twitter és un servei que permet enviar missatges curts a grups de persones que estan relacionats amb estructura de xarxa social.

De fet, Twitter és molt senzill, per dir-ho de forma planera, és un servei que permet enviar missatges curts (com si fossin els SMS dels mòbils) a un conjunt de persones a la vegada.

És tant senzill que quan el comences a utilitzar no li trobes res d'especial... però és precisament aquesta senzillesa la seva principal virtut.

Donat que només pots enviar missatges de, com a màxim, 140 caràcters, el fa ideal per enviar informacions, avisos, notificacions que poden contenir enllaços per entrar al detall del que s'informa. (D'aquí ve el nom del servei, de ser tan curt com una piulada d'un ocell).

A més, donat que no deixa de ser una xarxa social, cada usuari pot ser "seguidor" d'altres usuaris, així, quan aquests envien un missatge el primer se n'assabenta.

D'aquesta manera tant simple podem establir comunicacions amb les persones que més ens interessin.

Per exemple, en aquests moments jo estic seguint a 3 grans "tipus" de persones:
  • Persones interessades en la modernització de les administracions públiques mitjançant l'ús de les noves tecnologies.
  • Persones interessades en l'analítica web i el màrqueting digital.
  • D'altres persones: amics personals i gent que considero interessant seguir-les.
Gràcies a aquest servei he aconseguit tenir un millor coneixement de les àrees que professionalment m'interessen més, he conegut persones molt interessants, (amb algunes he acabat coneixent-les en persona i, fins i tot, haver fet projectes conjunts).

De fet, en aquests moments Twitter és la meva principal font d'informació professional ( i també de no professional) i, alhora, és la millor manera que tinc de comunicar les meves accions.



Gràcies a la María Gamero via Twitter (com no podia ser de cap altra manera ;-) avui he conegut el servei GigaTweet que està constantment comptant quants tweets s'estan enviant.

Amb aquest servei podem veure que en poc més d'un dia es superarà la xifra de 10.000.000.000 tweets enviats, (els americans dirien 10 bilions de tweets).

És una xifra increïble, més si tenim en compte que aquest servei va començar a ser públic tot just a l'octubre del 2006.

Actualment està servint 50 milions de tweets al dia, de fet, aquest servei sovint té problemes de rendiment derivats del fet de no poder absorbir l'extraordinari creixement que està tenint.

De fet, segons Alexa, Twitter està situat en la 12a posició del rànquing de tots els llocs web de tot el món, just per sota de 'gegants' com Google, Yahoo o Wikipedia, (a Espanya ocupa la posició número 20).

Unes xifres espectaculars d'un servei que fa molt poc temps que existeix... fet que demostra un cop més que els canvis són més vertiginosos, en molt poc temps s'aconsegueixen una xifres brutals...


Enllaços relacionats:

diumenge, 10 de gener del 2010

Col·laboració a ClicMetrics

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

A principios del mes de noviembre del año pasado, Elena Enríquez me ofreció colaborar en el blog de ClicMetrics ofreciendo mi punto de vista sobre la analítica web.

Enseguida acepté la petición advirtiendo a Elena que no podía ofrecerle una frecuencia constante de nuevos posts, por diferentes motivos me encontraba en una situación de colapso que me impedía poder colaborar con ella como me gustaría.

Sin embargo, decidimos que yo fuera uno de los colaboradores del blog de ClicMetrics junto con profesionales reconocidos de la analítica web:
La meva aportació complementa a l'aportada per la resta de col·laboradors ja que dóna la visió de l'analítica web des del vessant dels webs de l'administració pública.

Sovint s'explica l'analítica web només des del punt de vista de webs d'empreses privades.



El primer post que he redactat per ClicMetrics està relacionat amb la iniciativa IMUE; tot seguit us transcric el post (que el podeu llegir també directament des de ClicMetrics).

Comenzamos nueva colaboración y año 2010 con Marc Garriga que tiene entre muchas de sus actividades el apasionante trabajo de Web Analytics Manager del Ayuntamiento de Barcelona. Él compartirá sus ideas sobre Web Analytics en su terreno y la eAdministración. Bienvenido Marc y muchas gracias!!!!! Fdo. Elena Enríquez

Hace ya varias semanas que Elena me ofreció ser uno de los autores del blog de ClicMetrics.
Al instante le respondí que sí, me ilusiona formar parte de esta iniciativa, además que me enriquece personalmente y, evidentemente, profesionalmente.

Debido a que llevo varios años ya trabajando en una administración pública, le ofrecí realizar posts acerca del mundo de los indicadores web en las administraciones públicas.

Para estrenarme, os explico la iniciativa IMUE: Indicadores para la Medición del Uso Efectivo en la eAdministración

logo_imueg

Introducción
IMUE es una iniciativa de la Fundación CTIC y de la empresa MV Consultoría, su finalidad es definir un método para homogeneizar los indicadores relacionados con la eAdministración en las administraciones públicas.

En una fase inicial, se ha propuesto esta iniciativa en las grandes administraciones públicas españolas, la mayoría se han ofrecido a participar. Actualmente se está exportando esta iniciativa en otros países, empezando por el Reino Unido.

¿Por qué esta iniciativa?
Los principales estudios de indicadores sobre los servicios de la eAdministración están centrados básicamente en la disponibilidad de dichos servicios, y no en el uso que hace la ciudadanía. Este es el caso del estudio Benchmark Report of eGovernment, de ámbito europeo, actualmente en la octava edición o el de eEspaña de ámbito estatal, (en este caso sí que aparecen datos sobre uso de eAdministración si bien en un nivel muy básico).

Otros estudios como la American Customer Satisfaction Index o el Australians’ Use and Satisfaction with eGovernment Services se centran especialmente en conocer la satisfacción del ciudadano en el uso de los servicios de eAdministración, (en el caso del estudio australiano aparecen algunos datos sobre uso de eAdministración pero más a nivel demográfico).

Medición del Uso Efectivo en la eAdministración
IMUE es una iniciativa que pretende centrarse en conocer el uso (también la disponibilidad y satisfacción) que hace la ciudadanía de los servicios de eAdministración, así que rellena el vacío que hay actualmente y complementa los estudios existentes.

Por otra parte, hay que tener en cuenta que IMUE se genera a partir de la analítica web, no está basado en encuestas, ello implica que se realiza a partir de información real, no se hace ninguna inferencia estadística a partir de una muestra.

IMUE tiene 3 pilares básicos, (de hecho está basado en los Balance Score Card de Kaplan y Norton):

- Alcance.
- Satisfacción.
- Retención.

Por cada pilar hay una lista de indicadores estratégicos (KSI: Key Strategic Indicator) que lo definen. En el caso del alcance se aportan datos sobre el nivel de acceso a los trámites (no sólo la disponibilidad). Los indicadores relacionados con la satisfacción permiten evaluar el nivel de éxito de los servicios ofrecidos más allá de su acceso. Y en el caso de la retención, los indicadores nos permiten conocer la reincidencia de los servicios que hace la ciudadanía y su nivel de madurez en el uso de los mismos.

Si entramos al detalle veremos que el alcance está formado por dos indicadores (KSI):

- Audiencia relativa.
- Audiencia cualificada.

La audiencia relativa se deduce de la división entre los visitantes únicos mensuales por las personas con conexión a Internet (dato que se puede obtener del INE en el caso español).

La audiencia cualificada son las visitas que han solicitado más de una página de un mismo trámite (se pretende quedarnos sólo con aquellas visitas que han empezado a tramitar).

En el caso de la satisfacción tenemos 5 KSI:

- Ratio de conversión cualificada.
- Ratio de conversión parcial.
- Asistencia en la tramitación.
- Duración de la tramitación.
- Visitas fallidas.

El ratio de conversión cualificada son los que han realizado correctamente la tramitación (respecto al resto).

El ratio de conversión parcial son aquellos que han tramitado un trámite electrónico que no permite que todo el proceso sea on-line, en este caso la conversión es parcial (aunque electrónicamente ya no se pueda ir más allá).

La asistencia en la tramitación es analizar si se ha llegado a una página de ayuda.

La duración de la tramitación es esto, la duración (media) de la visita con conversión (cualificada o parcial).

Y el indicador de visitas fallidas se calcula como el ratio de páginas de error en final de visita respecto al total de visitas.

Para el tercer pilar, la retención, tenemos 3 KSI:

- Visitantes repetidores.
- Visitantes repetidores (con conversión).
- Frecuencia de visitante.

IMUE-KSI

Los visitantes repetidores es sencillo, son los visitantes que realizan más de una visita, en un determinado periodo.

Los visitantes repetidores (con conversión) son los visitantes que realizan más de una tramitación, en un determinado periodo.

Y la frecuencia de visitante es la media de visitas de dicho visitante en un determinado periodo.

En estos tres indicadores es crítico disponer de cookies para poder resolver, técnicamente, disponer de un historial de visitantes.

Conclusión
IMUE es una iniciativa con el objetivo de definir un método para homogeneizar los indicadores relacionados con la administración electrónica en las administraciones públicas.

Para calcular sus indicadores se utilizan técnicas de web analytics, es la mejor manera de poder proporcionar datos reales de uso, de satisfacción y de retención de los ciudadanos al utilizar los servicios de la eAdministración.

Más información:

- IMUE: Iniciativa para la Medición del Uso Efectivo en la eAdministración.
- Benchmark Report of eGovernment.
- eEspaña
- American Customer Satisfaction Index.
- Australians’ Use and Satisfaction with eGovernment Services.




Enllaços relacionats:

divendres, 18 de desembre del 2009

WeG001: IMUE: Indicadors per a la Medició de l'Ús Efectiu en l'eAdministració

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Fa uns dies us vaig demanar ajut per recopilar fonts per nodrir de notícies el nou web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona.

Us transcric aquí la primera notícia sobre la iniciativa IMUE: (de fet, per ser exactes, ja havia escrit una altra notícia abans que aquesta, és la relacionada amb el congrés Personal Democracy Forum Europe que es va realitzar a Barcelona, tot i que en aquell moment encara no sabia que escriure notícies sobre eGovernment seria una de les meves tasques).

IMUE: Indicadors per a la Medició de l'Ús Efectiu en l'eAdministració

Precedents

Els principals estudis d'indicadors sobre l'eAdministració estan centrats bàsicament en la disponibilitat d'aquests serveis, i no pas en l'ús que en fa la ciutadania.

Aquest és el cas de l'estudi "Benchmark Report of eGovernment", d'àmbit europeu, actualment en la vuitena edició o el d'"eEspaña" d'àmbit estatal -en aquest cas sí que apareixen dades sobre ús d'eAdministració si bé en un nivell molt bàsic.

D'altres estudis com l'"American Customer Satisfaction Index" o l'"Australians' Use and Satisfaction with eGovernment Services" se centren especialment en conèixer la satisfacció del ciutadà en l'ús dels serveis d'eAdministració -en el cas de l'estudi australià apareixen algunes dades sobre ús d'eAdministració però més a nivell demogràfic.

Indicadors per a la Medició de l'Ús Efectiu en l'eAdministració

IMUE és una iniciativa que pretén centrar-se en conèixer l'ús (també la disponibilitat i satisfacció) que fa la ciutadania dels serveis d'eAdministració, així doncs omple el forat que hi ha actualment i complementa els estudis existents.

D'altra banda, cal tenir en compte que IMUE es genera a partir de l'analítica web, no està basat en enquestes, és a dir, es crea sobre la base d'informació real, no es fa cap inferència estadística a partir d'una mostra.

IMUE té 3 pilars bàsics, (de fet està basat en els Balance Score Card de Kaplan i Norton):

  • Abast.
  • Satisfacció.
  • Retenció.

Per cada pilar hi ha un llistat d'indicadors estratègics (KSI: Key Strategic Indicator) que el defineixen. En el cas de l'abast s'aporten dades sobre el nivell d'accés als tràmits (no només la disponibilitat). Els indicadors relacionats amb la satisfacció permeten avaluar el nivell d'èxit dels serveis oferts més enllà del seu accés. I en el cas de la retenció, els indicadors ens permeten conèixer la reincidència dels serveis que fa la ciutadania i el seu nivell de maduresa en l'ús dels mateixos.

Quin és l'objectiu?

IMUE és una iniciativa de la Fundación CTIC i de l'empresa MV Consultoría, la finalitat de la qual és definir un mètode per homogeneïtzar els indicadors relacionats amb l'eAdministració en les administracions públiques.

En una fase inicial, s'ha proposat aquesta iniciativa a les grans administracions públiques espanyoles, la majoria s'han ofert a participar-hi. Actualment s'està exportant aquesta iniciativa a d'altres països, començant pel Regne Unit.



Enllaços relacionats:

dilluns, 2 de novembre del 2009

Acte "Com obtenir dades d'ús dels serveis d'administració electrònica"

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El dijous de la setmana passada - 29/10/09 - vaig assistir a un acte organitzat per MV Consultoría, la Fundación CTIC i WebTrends.


L'acte estava pensat només per administracions públiques, de fet, estava dirigit a donar respostes als seus responsables d'indicadors respecte a com obtenir dades d'ús dels serveis d'administració electrònica, enlloc de quedar-nos només amb les dades de disponibilitat (que són les que actualment es donen).



L'acte va començar tard (fet que personalment valoro negativament, especialment pel fet que m'havia aixecat molt d'hora per poder ser a l'hora acordada a Madrid).

L'acte es feia a l'Hotel Intercontinental de Madrid, un luxós hotel amb un bon servei i una sala adequada per fer l'acte, però sense el servei de connexió a Internet via wifi, de fet, si et volies connectar s'havia de pagar 20 euros!!

Ens vam ajuntar unes 20 persones: hi havia representants de diferents governs autonòmics, d'ajuntaments de grans ciutats, ministeris i d'altres institucions públiques de reconegut prestigi.

Per tant, hi havia una bona representació dels responsables d'indicadors web (i dels indicadors de l'administració electrònica) de les administracions públiques.



El resultat fou molt interessant.

Especialment per la iniciativa IMUE: Indicadores para la Medición del Uso Efectivo de la administración electrónica presentada per Sergio Maldonado.

Aquesta iniciativa és una metodologia per intentar tenir un procediment per tenir indicadors d'ús de l'e-administració.

Actualment tenim més indicadors de disponibilitat (com per exemple els de la Fundación Orange) que no pas d'ús (l'esmentada Fundación Orange també té indicadors sobre ús, però són molt genèrics, no arriben a un detall més profund com el que es proposa en la iniciativa IMUE).

També va ser molt interessant la ponència de Josema Alonso i conèixer la nova versió de l'aplicatiu WebTrends Analytics 9 així com quins són els passos necessaris per passar a generar els indicadors mitjançant la 'petjada' creada via JavaScript.

En breu, espero poder-vos escriure una sèrie de posts relacionats amb aquestes ponències.


Enllaços relacionats:

dijous, 9 de juliol del 2009

Conversion Thursday Barcelona - Juliol 2009

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Aquest vespre he assistit a la sessió de juliol del Conversion Thursday de Barcelona.

El Conversion Thursday és un esdeveniment, amb periodicitat mensual, pensat per compartir coneixements, experiències, èxits, fracassos relacionats amb l'analítica web (el que a mi m'agrada dir 'indicadors web') i el màrqueting que s'hi aplica.

Em vaig enterar d'aquesta iniciativa després de conèixer a la Gemma Muñoz, experta en analítica web i 'propietària' del blog ¿Dónde está Avinash cuando se le necesita?.

A més, aquesta iniciativa encaixa de ple en la intenció que tinc d'actualitzar els meus coneixements sobre analítica web.

Fa 9 anys que em dedico a la analítica web, conjuntament amb d'altres temes. En els dos primers anys gestionava temes d'analítica web a diferents clients, però ara fa uns set anys que només estic a un: Ajuntament de Barcelona, de fet, des de fa quatre anys que en sóc el responsable dels indicadors web.

Tant temps en un client (que a més no té un web amb finalitats comercials), unit al fet que també porto altres temes, ha provocat que els meus coneixements d'analítica web quedessin una mica obsolets.

Per això, tinc la intenció d'actualitzar-me i esdeveniments com el Conversion Thursday em van molt bé.



En aquest mes de juliol el Conversion Thursday s'ha fet en el Centre Cívic del Xalet Golferichs, un bonic lloc.

Érem unes 25 persones, però la sala no era la més adequada, hi havia problemes de so, potser caldria que els ponents utilitzéssin micròfon.

A més, donat que la majoria de gent entenc ja es coneixen, no hi hagut presentacions, llevat dels ponents. He entès que un es deia Sergi López (no he pogut escoltar de quina empresa era), i l'altre ponent es deia Nacho (tampoc no he entès de quina empresa era, però sí que sé que era del sector de turisme). I el conductor de la sessió crec que era un tal Jordi.

El tema de la sessió d'avui eren les landing pages, (teniu més informació sobre les landing pages en aquest article de la Viquipèdia, també us en vaig parlar breument en aquest post). Bàsicament es tracta d'una pàgina web que apareix quan un client potencial fa click a un anunci o als resultats d'un motor de cerca. La pàgina sol mostrar el contingut que és una extensió lògica de la publicitat o d'enllaç, i que està optimitzat per oferir les frases o paraules clau específiques per a la seva indexació pels motors de cerca. D'aquesta manera simplifiquem la compra (la transacció) per obtenir més clients (més vendes).

De fet, el primer que he vist és que la sessió era molt tècnica. Desconec si és habitual o no, però jo l'he trobat molt tècnic.

Han començat parlant dels pitjors errors que pots fer en una landing page:
  • Centrar-se en el disseny de la pàgina i no en l'objectiu de la pàgina.
  • Utilitzar pàgines genèriques com a landing pages.
Després el conductor de l'acte ha demanat saber els 'ingredients màgics' que hauria de tenir una landing page exitosa:
  • Objectius de conversió clars.
  • Target a qui va dirigida molt clar.
  • Missatge que conté que sigui contundent.
  • Clara ordenació dels elements de la pàgina (el disseny).
  • Conèixer com volem que arribin fins a la pàgina.
  • Contingut de la pàgina complert i específic.
  • Realització de tests per millorar la landing page.
També s'ha comentat el fet que cal aprofitar la situació. Per exemple, un hotel podria haver pensat en fer una landing page per oferir els seus serveis relacionats amb l'arribada del Tour a la ciutat.

Després s'ha preguntat si és millor tenir una landing page que s'adapti a les cerques (a partir de text automàtic) o si és millor tenir n landing pages amb objectius específics cada una.

S'ha arribat a la conclusió que el millor és tenir n landing pages (si vols amb algun aspecte dinàmic, com per exemple des de quin cercador ha arribat el client), enlloc de tenir una sola landing page amb contingut automàtic, això és perillós ja que després podem crear una landing page amb productes/serveis que no tenim (i, per tant, confonent al potencial client).

En aquest punt he comentat si tenia sentit tenir landing pages en un web públic (on no hi ha una finalitat comercial).

De seguida m'ha respost l'Andrés Flores (consultor en la matèria i un dels fundadors de The Watt Project).

M'ha comentat que, per exemple, seria molt útil tenir landing pages pels tràmits.

Jo també he comentat que, aprofitant el tema del Tour, potser es podria haver fet una landing page per 'encaminar' totes les consultes relacionades amb les afectacions al trànsit que ha provocat el Tour.

Després de presentar-me com una persona que treballa en el web municipal de l'Ajuntament de Barcelona, s'ha entrat en la típica crítica a la feina que fa l'administració pública, en aquest cas, crítica cap a l'esmentat web.

Personalment detesto les persones que critiquen un producte, un servei, el que sigui sense conèixer mínimament de què parlen.

Quan ha finalitzat l'acte, en un to més distès - mentre picàvem una mica - he comprovat com la majoria de la gent no havia entrat mai (ni coneixien el domini) a bcn.cat.

Per tant, criticaven sense ni tan sols haver visitat el web...

Després d'aquestes crítiques, el conductor ha retornat cap als aspectes tècnics de les landing pages.

S'ha parlat de metaetiquetes, de millorar les pàgines amb multivariate tests, de conceptes més estadístics com ara variança, mostreig, interval de confiança, biaix, etc.

També s'ha comentat que no es fa la mateixa optimització en el cas de ser una landing page d'un sol click (amb un sol click anem al producte/servei objectiu), o en el cas de ser una landing page que és l'inici d'un procés que dura varis clicks.

En tot cas, el que s'ha recomanat és fer una optimització pas a pas, millorant mica en mica a partir de petits detalls; no esperar a fer una gran optimització a partir de grans canvis.

I s'ha acabat l'acte amb la pregunta de com fer una valoració econòmica de l'èxit d'una landing page que no tingui una finalitat comercial, (és a dir, l'objectiu és guanyar tràfic al teu site).

Novament l'Andrés Flores ha comentat que això es resol 'simplement' calculant quant et costaria obtenir el tràfic (que has guanyat amb la landing page) mitjançant altres sistemes.

S'ha acabat l'acte distesament, tot xerrant i menjant unes pastetes.


La valoració que en faig és positiva (tot i la crítica gratuïta a la feina que fan les administracions públiques).

No obstant això, en funció de la temàtica de cada sessió hi assistiré o no; jo esperava un nivell més funcional, menys tècnic.


Enllaços relacionats:

divendres, 5 de juny del 2009

Presentació sobre indicadors web en el Màster en Gestió de Continguts Digitals de la Universitat de Barcelona

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El passat 27 d'abril vaig fer una ponència sobre indicadors web en el marc del Màster en Gestió de Continguts Digitals de la Universitat de Barcelona.

Concretament, vaig ser convidat pel Cristóbal Urbano (al qual li estic agraït), degà de la facultat de Biblioteconomia i Documentació, lloc on s'imparteix l'esmentat Màster, donada la meva experiència en gestió d'indicadors web (fa més de 8 anys que m'hi dedico, els últims 3 sent el responsable d'indicadors web de l'Ajuntament de Barcelona).

L'objectiu que em va transmetre el Cristóbal Urbano era doble, inicialment calia oferir una petita introducció al tema de l'analitíca web i els sistemes per mesurar l'ús que es fa d'un determinat web. Posteriorment el gruix de la sessió havia de ser explicar el cas del lloc web de la ciutat de Barcelona des del punt de vista de l'analítica web, tal i com ja havia fet altres anys, i tot plegat tenint en compte que els alumnes tenien còpia de l'article que vaig publicar a la revista 'El profesional de la información'.

Donat que aquesta era el tercer any que ho feia, vaig voler modificar la presentació i donar 10 missatges - uns titulars - de com s'ha d'exercir la feina de responsable d'indicadors d'un gran lloc web.

(Home del 1999 del web de la ciutat de Barcelona)

Aquests 10 missatges (també els podríem veure com 'recomanacions') són els següents:
  • Coneix sempre com es generen (tècnicament) els indicadors web. Cal dominar-ho per entendre el perquè dels resultats obtinguts i com millorar-los.
  • Coneix la varietat d'indicadors web que existeixen així com llur característiques. En funció de les necessitats utilitzarem un indicador o un altre.
  • Contrasta sempre els resultats obtinguts amb les dades de períodes anteriors. Donar xifres aïllades sense cap comparació amb períodes anteriors no diu absolutament res, l'important és tenir la xifra i l'evolució, veure si s'ha crescut/decrescut i el perquè.
  • Desgrana els resultats fins arribar al detall que faci falta per entendre les dades obtingudes. No només farà falta desgranar-ho sinó que també caldrà adaptar el 'llenguatge' i fer que aquest sigui entès pels destinataris finals de les dades estadístiques.
  • Intenta explicar el perquè de les dades obtingudes. Les dades per si soles són molt 'fredes', cal esbrinar els motius que justifiquen les dades resultants, això implica tenir un contacte directe i constant amb els equips tècnic i de continguts del web.
  • Complementa les dades estadístiques internes amb dades estadístiques externes. Complementa les teves dades internes amb serveis externs que no només complementaran la informació que ja tens sinó que ajudaran a contrastar el teu web amb el de la competència.
  • Innova el catàleg de serveis relacionats amb els indicadors web. La tecnologia web està canviant constantment i, de fet, tot el fenomen Web 2.o està modificant moltíssim el web; és lògic que en els indicadors web també sigui necessari innovar.
  • És molt important fer contínuament pedagogía dels indicadors web a tots els implicats. Les estadístiques web són una de les tasques que generalment sempre se'ls hi dedica menys esforços, està poc valorada... però és la millor manera (sovint la única) de saber el retorn de la inversió que s'està fent al site. Convé explicar bé els 'quatre conceptes' bàsics dels indicadors web per estalviar-se problemes i malentesos.
  • L'important són les tendències. No fixar-se en els valors absoluts sinó en com evolucionen els indicadors, això és bàsic.
  • Es poden treure mil conclusions diferents de les mateixes dades. Per tant, és important saber per a què es volen les dades i, en funció d'això, ressaltarem una dada o una altra. No es tracta de mentir, es tracta simplement de reforçar un missatge respecte d'un altre.
Aquesta és la presentació que vaig fer (he eliminat algunes dades que són internes de l'Ajuntament que sí que les vaig mostrar el dia de la ponència)




Enllaços relacionats:

Estava escoltant el disc 'Ghost Notes' del grup Everest mentre estava redactant aquest post.

Everest és un grup molt recent, es van crear en el 2005 i aquest 'Ghost Notes' és el seu primer disc.

En ell hi trobaràs un rock suau, molt instrumental, cançons llargues i un tipus de música que costa d'entrar... però cada cop que l'escoltes t'agrada més i més i vas descobrint-hi matisos que encara el fa més atractiu.

Una bona recomanació.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

dimecres, 8 d’abril del 2009

Dades d'Alexa (abril'09) sobre el posicionament del web de l'Ajuntament de Barcelona

Segueixo donant-vos dades sobre el traffic rank d'Alexa dels dos principals dominis web (el bcn.es i el bcn.cat) del web de l'Ajuntament de Barcelona, en aquest cas amb l'ajut de l'Omar Ghadban.

Aquí teniu les dades dels mesos anteriors d'enguany:
Prèviament cal que tingueu en compte el següent:
  • Les dades provenen d'Alexa, (consulteu aquest post si voleu tenir més informació sobre Alexa).
  • Són les dades del traffic rank, (l'índex més conegut de tots els que genera Alexa).
  • S'ha agafat les dades del traffic rank mitjà dels darrers 3 mesos, (s'agafa aquesta dada mitjana per no caure en possibles pujades/baixades puntuals).
  • Només s'han agafat dades de webs municipals, no d'altres administracions.
  • S'ha comparat amb dominis de webs d'altres ciutats en 3 grans àmbits: Espanya, Europa (sense Espanya) i tot el món (excepte Europa).
  • No existeix, (com a mínim jo no ho conec), cap llistat de webs municipals, per tant, s'ha elaborat un llistat a partir d'aquelles ciutats en què creiem que tenia sentit comparar el web de Barcelona. Per tant, no és un llistat exhaustiu, probablement ens haurem deixat alguna ciutat important.
  • S'han escollit les webs oficials de la ciutat. És important aquesta puntualització ja que hi ha moltes ciutats que tenen vàries webs, només hem escollit aquelles webs fetes per l'ajuntament i que contenen la informació oficial, (si tenen més informació millor, però com a mínim ha de tenir la informació oficial).
  • Les dades s'han obtingut a principi del mes, (no necessàriament al dia 1), (en aquest mes d'abril'09 s'han calculat al 02/04/09).

Comportament dels dominis de l'Ajuntament de Barcelona:
bcn.es

  • En el nostre rànquing de ciutats espanyoles es manté líder.
  • En el nostre rànquing de ciutats europees (excepte les espanyoles) es manté en la posició número 11.
  • En el nostre rànquing de ciutats de la resta del món (és a dir, sense tenir en compte les europees) es manté a la posició número 14.
  • En el nostre rànquing de ciutats de tot el món es manté en la posició número 24.
  • Disminueix (millora) 331 posicions en el traffic rank, ara es troba a la posició 21.870.
bcn.cat
  • En el nostre rànquing de ciutats espanyoles es manté en la mateixa posició, la número 3.
  • En el nostre rànquing de ciutats europees (excepte les espanyoles) guanya una posició, ara és 18.
  • En el nostre rànquing de ciutats de la resta del món (excepte les europees) perd una posició, ara és 19.
  • En el nostre rànquing de ciutats de tot el món es manté a la posició número 36.
  • Augmenta (empitjora) 1.098 posicions en el traffic rank, ara es troba a la posició 39.170.
Rànquing, (abril'09):

1 .- Sao Paulo http://www.prefeitura.sp.gov.br/ 1.473
2 .- Tòquio http://www.metro.tokyo.jp/ 1.547
3 .- Melbourne http://www.melbourne.vic.gov.au/ 3.271
4 .- Sidney http://www.cityofsydney.nsw.gov.au/ 3.384
5 .- Berlin http://www.berlin.de/ 3.431
6 .- Rio de Janeiro http://www.rio.rj.gov.br/ 3.757
7 .- Nova York http://www.nyc.gov/ 4.169
8 .- Osaka http://www.city.osaka.jp/ 4.734
9 .- Brisbane http://www.brisbane.qld.gov.au/ 5.153
10 .- Mèxic DF http://www.df.gob.mx/ 8.174
11 .- Perth http://www.perth.wa.gov.au/ 8.872
12 .- Moscú http://www.mos.ru/ 9.219
13 .- Múnic http://www.muenchen.de/ 9.289
14 .- Hamburg http://www.hamburg.de/ 9.325
15 .- Oslo http://www.oslo.kommune.no/ 10.622
16 .- Viena http://www.wien.gv.at/ 10.651
17 .- Helsinki http://www.helsinki.fi/ 11.469
18 .- Xangai http://www.shanghai.gov.cn/ 12.737
19 .- Istanbul http://www.ibb.gov.tr/ 13.365
20 .- Buenos Aires http://www.buenosaires.gov.ar/ 13.783
21 .- Washington http://www.dc.gov/ 16.827
22 .- Stockholm http://www.stockholm.se/ 19.056
23 .- Paris http://www.paris.fr/ 21.740
24 .- bcn.es http://www.bcn.es/ 21.870
25 .- Toronto http://www.toronto.ca/ 22.677
26 .- Varsòvia http://www.um.warszawa.pl 23.602
27 .- Madrid http://www.munimadrid.es/ 26.232
28 .- Torino http://www.comune.torino.it/ 26.688
29 .- Montreal http://ville.montreal.qc.ca/ 32.396
30 .- Milà http://www.comune.milano.it/ 33.266
31 .- Frankfurt http://www.frankfurt.de/ 35.294
32 .- Copenhagen http://www.kbhbase.kk.dk/ 35.818
33 .- San Diego http://www.sandiego.gov/ 36.283
34 .- Pequín http://www.beijing.gov.cn/ 37.645
35 .- Amsterdam http://www.amsterdam.nl/ 38.953
36 .- bcn.cat http://www.bcn.cat/ 39.170
37 .- Roma http://www.comune.roma.it/ 39.335
38 .- Chicago http://egov.cityofchicago.org/ 40.439
39 .- Philadelphia http://www.phila.gov/ 42.664
40 .- Kyoto http://www.city.kyoto.lg.jp/ 48.176
41 .- Los Angeles http://www.ci.la.ca.us/ 51.602
42 .- Boston http://www.cityofboston.gov/ 60.099
43 .- Saragossa http://www.zaragoza.es/ 60.334
44 .- Bogotà http://www.bogota.gov.co/ 62.357
45 .- Vancouver http://www.vancouver.ca/ 64.334
46 .- Johannesburg http://www.joburg.org.za/ 65.359
47 .- Houston http://www.houstontx.gov/ 65.970
48 .- Zuric http://www.zh.ch/ 66.399
49 .- Birmingham http://www.birmingham.gov.uk/ 70.258
50 .- Denver http://www.denvergov.org/ 70.741
51 .- Rotterdam http://www.rotterdam.nl/ 72.711
52 .- Ottawa http://www.ottawa.ca/ 77.581
53 .- San Antonio http://www.sanantonio.gov/ 79.880
54 .- A Coruña (ayto) http://www.aytolacoruna.es/ 81.951
55 .- Venècia http://www.comune.venezia.it/ 81.963
56 .- Londres http://www.london.gov.uk/ 85.771
57 .- Seattle http://www.ci.seattle.wa.us/ 90.336
58 .- Manchester http://www.manchester.gov.uk/ 94.058
59 .- Ginebra http://www.ville-ge.ch/ 95.952
60 .- València http://www.valencia.es/ 97.215
61 .- Dubai http://www.dubai.ae/ 98.739
62 .- Dallas http://www.dallascityhall.com/ 102.082
63 .- Glasgow http://www.glasgow.gov.uk/ 113.267
64 .- Edinburgh http://www.edinburgh.gov.uk/ 114.707
65 .- Sevilla http://www.sevilla.org/ 140.993
66 .- Lisboa http://www.cm-lisboa.pt/ 146.513
67 .- Liverpool http://www.liverpool.gov.uk/ 149.098
68 .- Bilbao http://www.bilbao.net/ 152.563
69 .- Palma de Mallorca http://www.palmademallorca.es/ 178.810
70 .- Atenes http://www.cityofathens.gr/ 179.546
71 .- Marsella http://www.marseille.fr/ 187.467
72 .- Belgrad http://www.beograd.org.yu/ 188.097
73 .- Salzburg http://www.stadt-salzburg.at/ 220.050
74 .- Granada http://www.granada.org/ 221.830
75 .- Sant Sebastià http://www.donostia.org 222.117
76 .- Brusel·les http://www.brucity.be/ 225.189
77 .- Gijón http://www.gijon.es/ 250.858
78 .- Córdoba http://www.ayuncordoba.es 262.271
79 .- Màlaga http://www.ayto-malaga.es/ 280.301
80 .- San Francisco http://www.ci.sf.ca.us/ 286.026
81 .- Pamplona http://www.pamplona.net 299.214
82 .- Vitoria-Gasteiz http://www.vitoria-gasteiz.org/ 319.127
83 .- Santander http://portal.ayto-santander.es 327.279
84 .- Castelló http://www.castello.es/ 328.924
85 .- Vigo http://hoxe.vigo.org/ 350.634
86 .- Sabadell (.cat) http://www.sabadell.cat/ 362.144
87 .- Burgos http://www.aytoburgos.es 382.148
88 .- Girona (.gi) http://www.ajuntament.gi/ 421.742
89 .- Terrassa (.cat) http://www.terrassa.cat/ 453.561
90 .- Lleida http://www.paeria.es/ 461.488
91 .- Terrassa (.org) http://www.terrassa.org/ 478.228
92 .- Las Palmas http://www.laspalmasgc.es 599.427
93 .- L'Hospitalet de Llobregat (.cat) http://www.l-h.cat/ 605.147
94 .- Badalona http://www.badalona.cat 662.882
95 .- Tarragona http://www.tarragona.cat/ 668.693
96 .- Alacant http://www.alicante.es/ 713.621
97 .- Santiago de Compostela http://www.santiagodecompostela.org/ 752.546
98 .- L'Hospitalet de Llobregat (.es) http://www.l-h.es/ 754.615
99 .- Sabadell (.net) http://www.sabadell.net/ 952.331

Gràficament tenim, (feu click per ampliar):

Espanya:


Europa (excepte Espanya):


Món (excepte Europa):


Tot el món:



Enllaços relacionats:

dijous, 12 de març del 2009

Dades d'Alexa (març'09) sobre el posicionament del web de l'Ajuntament de Barcelona

Segueixo donant-vos dades sobre el traffic rank d'Alexa dels dos principals dominis web (el bcn.es i el bcn.cat) del web de l'Ajuntament de Barcelona, en aquest cas amb l'ajut de l'Omar Ghadban.

Aquí teniu les dades dels mesos anteriors d'enguany:
Prèviament cal que tingueu en compte el següent:
  • Les dades provenen d'Alexa, (consulteu aquest post si voleu tenir més informació sobre Alexa).
  • Són les dades del traffic rank, (l'índex més conegut de tots els que genera Alexa).
  • S'ha agafat les dades del traffic rank mitjà dels darrers 3 mesos, (s'agafa aquesta dada mitjana per no caure en possibles pujades/baixades puntuals).
  • Només s'han agafat dades de webs municipals, no d'altres administracions.
  • S'ha comparat amb dominis de webs d'altres ciutats en 3 grans àmbits: Espanya, Europa (sense Espanya) i tot el món (excepte Europa).
  • No existeix, (com a mínim jo no ho conec), cap llistat de webs municipals, per tant, s'ha elaborat un llistat a partir d'aquelles ciutats en què creiem que tenia sentit comparar el web de Barcelona. Per tant, no és un llistat exhaustiu, probablement ens haurem deixat alguna ciutat important.
  • S'han escollit les webs oficials de la ciutat. És important aquesta puntualització ja que hi ha moltes ciutats que tenen vàries webs, només hem escollit aquelles webs fetes per l'ajuntament i que contenen la informació oficial, (si tenen més informació millor, però com a mínim ha de tenir la informació oficial).
  • Les dades s'han obtingut a principi del mes, (no necessàriament al dia 1), (excepcionalment en aquest mes de març'09 s'han calculat al 09/03/09).

Comportament dels dominis de l'Ajuntament de Barcelona:
bcn.es

  • En el nostre rànquing de ciutats espanyoles es manté líder.
  • En el nostre rànquing de ciutats europees (excepte les espanyoles) guanya una posició, ara està en el número 11.
  • En el nostre rànquing de ciutats de la resta del món (és a dir, sense tenir en compte les europees) es manté a la posició número 14.
  • En el nostre rànquing de ciutats de tot el món guanya una posició, ara està en el número 24.
  • Disminueix (millora) 997 posicions en el traffic rank, ara es troba a la posició 22.201.
bcn.cat
  • En el nostre rànquing de ciutats espanyoles es manté en la mateixa posició, la número 3.
  • En el nostre rànquing de ciutats europees (excepte les espanyoles) perd una posició, ara és 19.
  • En el nostre rànquing de ciutats de la resta del món (excepte les europees) guanya una posició, ara és 18.
  • En el nostre rànquing de ciutats de tot el món es manté a la posició número 36.
  • Disminueix (millora) 1.087 posicions en el traffic rank, ara es troba a la posició 38.072.
Rànquing, (març'09):

1 .- Sao Paulo http://www.prefeitura.sp.gov.br/ 1.204
2 .- Tòquio http://www.metro.tokyo.jp/ 1.838
3 .- Melbourne http://www.melbourne.vic.gov.au/ 3.235
4 .- Sidney http://www.cityofsydney.nsw.gov.au/ 3.316
5 .- Berlin http://www.berlin.de/ 3.471
6 .- Rio de Janeiro http://www.rio.rj.gov.br/ 3.624
7 .- Nova York http://www.nyc.gov/ 4.131
8 .- Osaka http://www.city.osaka.jp/ 4.775
9 .- Brisbane http://www.brisbane.qld.gov.au/ 5.407
10 .- Mèxic DF http://www.df.gob.mx/ 8.669
11 .- Perth http://www.perth.wa.gov.au/ 8.780
12 .- Moscú http://www.mos.ru/ 9.231
13 .- Múnic http://www.muenchen.de/ 9.419
14 .- Hamburg http://www.hamburg.de/ 9.642
15 .- Viena http://www.wien.gv.at/ 10.264
16 .- Oslo http://www.oslo.kommune.no/ 11.007
17 .- Helsinki http://www.helsinki.fi/ 11.549
18 .- Xangai http://www.shanghai.gov.cn/ 11.717
19 .- Istanbul http://www.ibb.gov.tr/ 12.491
20 .- Buenos Aires http://www.buenosaires.gov.ar/ 14.636
21 .- Washington http://www.dc.gov/ 16.551
22 .- Stockholm http://www.stockholm.se/ 19.034
23 .- Paris http://www.paris.fr/ 20.834
24 .- bcn.es http://www.bcn.es/ 22.201
25 .- Toronto http://www.toronto.ca/ 22.871
26 .- Torino http://www.comune.torino.it/ 23.794
27 .- Varsòvia http://www.um.warszawa.pl 25.582
28 .- Madrid http://www.munimadrid.es/ 26.805
29 .- Milà http://www.comune.milano.it/ 32.838
30 .- Montreal http://ville.montreal.qc.ca/ 34.282
31 .- Frankfurt http://www.frankfurt.de/ 35.276
32 .- Pequín http://www.beijing.gov.cn/ 36.344
33 .- Roma http://www.comune.roma.it/ 37.044
34 .- Amsterdam http://www.amsterdam.nl/ 37.681
35 .- Copenhagen http://www.kbhbase.kk.dk/ 37.915
36 .- bcn.cat http://www.bcn.cat/ 38.072
37 .- San Diego http://www.sandiego.gov/ 38.595
38 .- Chicago http://egov.cityofchicago.org/ 41.209
39 .- Philadelphia http://www.phila.gov/ 42.213
40 .- Kyoto http://www.city.kyoto.lg.jp/ 48.337
41 .- Los Angeles http://www.ci.la.ca.us/ 52.394
42 .- Boston http://www.cityofboston.gov/ 57.048
43 .- Saragossa http://www.zaragoza.es/ 63.258
44 .- Vancouver http://www.vancouver.ca/ 64.148
45 .- Johannesburg http://www.joburg.org.za/ 64.391
46 .- Birmingham http://www.birmingham.gov.uk/ 65.617
47 .- Bogotà http://www.bogota.gov.co/ 65.917
48 .- Houston http://www.houstontx.gov/ 67.318
49 .- Zuric http://www.zh.ch/ 71.458
50 .- Denver http://www.denvergov.org/ 71.912
51 .- Venècia http://www.comune.venezia.it/ 73.121
52 .- Rotterdam http://www.rotterdam.nl/ 74.568
53 .- Ottawa http://www.ottawa.ca/ 80.240
54 .- Londres http://www.london.gov.uk/ 80.422
55 .- San Antonio http://www.sanantonio.gov/ 84.847
56 .- Seattle http://www.ci.seattle.wa.us/ 90.820
57 .- Dubai http://www.dubai.ae/ 95.175
58 .- A Coruña (ayto) http://www.aytolacoruna.es/ 97.300
59 .- Manchester http://www.manchester.gov.uk/ 98.209
60 .- Ginebra http://www.ville-ge.ch/ 102.905
61 .- València http://www.valencia.es/ 102.936
62 .- Dallas http://www.dallascityhall.com/ 110.983
63 .- Glasgow http://www.glasgow.gov.uk/ 113.740
64 .- Edinburgh http://www.edinburgh.gov.uk/ 120.733
65 .- Lisboa http://www.cm-lisboa.pt/ 131.442
66 .- Bilbao http://www.bilbao.net/ 151.731
67 .- Sevilla http://www.sevilla.org/ 158.421
68 .- Liverpool http://www.liverpool.gov.uk/ 161.761
69 .- Belgrad http://www.beograd.org.yu/ 193.577
70 .- Marsella http://www.marseille.fr/ 196.355
71 .- Atenes http://www.cityofathens.gr/ 199.404
72 .- Palma de Mallorca http://www.palmademallorca.es/ 199.430
73 .- Granada http://www.granada.org/ 226.006
74 .- Brusel·les http://www.brucity.be/ 246.840
75 .- Sant Sebastià http://www.donostia.org 250.181
76 .- Salzburg http://www.stadt-salzburg.at/ 254.068
77 .- Gijón http://www.gijon.es/ 265.220
78 .- San Francisco http://www.ci.sf.ca.us/ 280.662
79 .- Córdoba http://www.ayuncordoba.es 287.808
80 .- Vitoria-Gasteiz http://www.vitoria-gasteiz.org/ 294.714
81 .- Màlaga http://www.ayto-malaga.es/ 301.408
82 .- Santander http://portal.ayto-santander.es 329.533
83 .- Pamplona http://www.pamplona.net 329.542
84 .- Castelló http://www.castello.es/ 355.335
85 .- Sabadell (.cat) http://www.sabadell.cat/ 382.991
86 .- Vigo http://hoxe.vigo.org/ 383.010
87 .- Burgos http://www.aytoburgos.es 385.132
88 .- Terrassa (.cat) http://www.terrassa.cat/ 406.383
89 .- Girona (.gi) http://www.ajuntament.gi/ 433.369
90 .- Terrassa (.org) http://www.terrassa.org/ 481.598
91 .- Lleida http://www.paeria.es/ 493.983
92 .- L'Hospitalet de Llobregat (.cat) http://www.l-h.cat/ 572.350
93 .- Las Palmas http://www.laspalmasgc.es 604.436
94 .- Tarragona http://www.tarragona.cat/ 734.193
95 .- Badalona http://www.badalona.cat 743.565
96 .- L'Hospitalet de Llobregat (.es) http://www.l-h.es/ 763.398
97 .- Santiago de Compostela http://www.santiagodecompostela.org/ 793.895
98 .- Alacant http://www.alicante.es/ 827.525
99 .- Sabadell (.net) http://www.sabadell.net/ 928.206

Gràficament tenim, (feu click per ampliar):

Espanya:

Europa (excepte Espanya):

Món (excepte Europa):

Tot el món:



Enllaços relacionats: