Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris compartim. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris compartim. Mostrar tots els missatges

dimecres, 20 de maig del 2009

Dinamització d'entorns virtuals: xarxes socials, comunitats de pràctica i grups de treball col·laboratiu. Primera part (de tres parts).

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Aquest matí he assistit a un nou acte relacionat amb el programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya (en les instal·lacions del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE)).

Concretament he anat al VI Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement que tenia per títol: Dinamització d'entorns virtuals: xarxes socials, comunitats de pràctica i grups de treball coll·laboratiu.

Si voleu saber què és el programa Compartim podeu consultar aquest post o anar directament al web del Programa Compartim.

L'objectiu d'aquest seminari era donar un plantejament teòric sobre com s'han de posicionar estratègicament les comunitats de pràctica en les organitzacions així com donar també tècniques (i eines) de dinamització en línia per a comunitats i per a grups de treball col·laboratiu.

El programa era el següent:
  • Com encaixar CoPs madures en organitzacions tradicionals
    Sr. Sergio Vásquez Bronfman
    Professor a l’ESCP-EAP (European School of Management)
  • Dinamització de xarxes i comunitats
    Sra. Dolors Reig Hernández
    Experta en tecnologies 2.0 i web semàntic
  • Les claus per a la dinamització eficient dels grups de treball col·laboratiu
    Sr. Cristóbal Suárez Guerrero
    Professor de la Universidad de Salamanca
Tot seguit us comento la ponència del Sergio Vásquez afegint-hi els comentaris, apunts, que he anat anotant.

En posteriors posts us faré el mateix per les ponències de la Dolors Reig i de Cristóbal Suárez.

Com encaixar CoPs madures en organitzacions tradicionals

Després de la presentació de l'acte per part del Jesús Martínez, el primer en parlar ha estat el Sergio Vásquez Bronfman, Professor a l’ESCP-EAP (European School of Management), i un dels experts a qui es va recórrer en els moments inicials del Programa Compartim.

El Sergio Vásquez ha començat explicant que les organitzacions 2.0 no existeixen, es un concepte més utòpic que real.

Per aquest motiu, enlloc d'explicar com encaixen les comunitats de pràctica (CoPs) en les organitzacions tradicionals (1.0) i les organitzacions 2.0, el seu objectiu ha estat intentar donar una base teòrica a l'encaix de les CoPs dins - només - dels entorns de les organitzacions tradicionals.

Ha començat definint què és per ell una comunitat de pràctica:


"Un grup de persones enllaçades per una pràctica comuna, recurrent i estable en el temps".

Per tant, no qualsevol grup és una comunitat de práctica, per exemple, un grup d'un projecte no és una comunitat de práctica ja que en els grups de projectes no hi ha recurrència.

Quina és la problemàtica principal?

L'encaix entre l'estructura de les comunitats de práctica (totalment desjerarquitzada, el poder està repartit; de fet, ho representa com un gràfic de nodes de connexió sense cap patró en concret), i l'estructura de l'organització tradicional (diguem-ne '1.0').

En les organitzacions 1.0 el poder el tenen uns pocs i estan profundament jerarquitzat. Les tasques estan repartides per especialitzacions i estan molt dividides i la coordinació del treball es
fa a través de processos estandaritzats.

És a dir, tot el contrari de les comunitats de pràctica (CoPs).

Això provoca que sigui enormement complicat encaixar les CoPs en les organitzacions tradicionals.

El Sergio Vásquez ha posat l'exemple de l'empresa Axiem (del grup Altran).

Aquesta empresa va decidir crear vàries CoPs en el 2001. La idea era compartir el coneixement dins de l'organització implicant en aquestes CoPs tan a consultors novells com als consultors veterans.

Quins van ser els aspectes positius d'aquesta iniciativa?
  • Bàsicament el fet, (obvi), que els consultors novells s'integraven més ràpidament en l'organització i aprenien el coneixement dels veterans de forma més ràpida, (es compartia millor el coneixement).
  • A més, el coneixement fluïa més i, per tant, no quedava limitat a uns pocs.
  • I s'aprofitava millor el temps de poca activitat que tenen els consultors quan han acabat un projecte i encara no ha començat el següent.
Quins van ser els problemes?
  • Tot i que les CoPs eren importants, els projectes tenien preferència.
  • La participació en les CoPs era poc valorada per la direcció.
  • Per tant, les activitats en les CoPs era voluntari.
És a dir, com que les CoPs eren poc valorades, els consultors havien de tenir moltes ganes per participar en una CoP, (especialment pels consultors veterans que potencialment eren els que tenien menys a guanyar amb l'ús de les CoPs).

Quina era la causa principal d'aquests problemes?

La diferencia de percepció entre els membres de les CoPs i la direcció. Aquesta necessita dades quantificables, resultats concrets, entregables resultants, etc. Conceptes que són difícils de donar en una CoP.

Quin va ser el resultat?

La organització tradicional ('1.0') es va imposar a la innovadora estructura de les CoPs.

En el cas del Programa Compartim els principals problemes en què es troben els e-moderadors són:
  • Falta d'implicació del col·lectiu. Això és ben lògic, quan hi ha una innovació, estadísticamente sempre hi ha poca gent implicada, (us recomano la lectura d'aquest post on es parla de les innovacions tecnològiques i els paradigmes socials).
  • Xoc entre la innovació i la organització tradicional, i més si es té en compte que el cas del Programa Compartim és el d'una administració pública.
  • Falta de reconeixement del treball realitzat en les CoPs per part de la direcció.
En el fons el problema és sempre el mateix: la repartició de poder.

Sergio Vásquez ens ha comentat que "per compartir coneixement s'ha d'afrontar els jocs de poder en l'organització".

A partir d'aquest punt ha comentat les arts de base per enfrontar un problema:
  • Art de la comunicació, (comunicar amb l'objectiu que tots els 'clients' d'una CoP tinguin la mateixa visió. A més també s'ha de comunicar per posar-se en el lloc dels directius i entendre que són legítimes les peticions que fan)
  • Art de la negociació, (quan no es té tot el poder - cas habitual - s'ha de negociar. Per negociar bé s'ha de dominar l'art de la política i l'art militar i centrar-se en els interessos de la CoP).
  • Art de la política, (mobilitzar a la gent, (mobilitzar no és només convocar a una reunió, s'ha de treballar molt més), buscar aliances, aïllar els enemics, arribar a compromisos, encara que hagis de renunciar a algun aspecte, de fet, el que ha comentat és que cal que tinguem una mica d'hipocresia, d'estòmac).
  • Art militar, (bàsicament es tracta de dominar la tàctica tenint en compte els recursos disponibles).
Personalment crec que aquí el Sergio Vásquez ha entrat a explicar amb massa detall aquestes arts i, especialment, a explicar per quin motiu havia inclòs l'art militar, a més quan parlava de la hipocresia en l'art de la política ha insistit massa en què mentim, en què siguem hipòcrites.

De fet, cada cop que s'encara una innovació a un sistema antic, la innovació tendeix a conquerir territori del sistema tradicional. No hi ha cap altre opció. Com és lògic, el sistema tradicional generarà resistència. Aquí tindrem el xoc.

En aquest punt el Sergio Vásquez ha posar l'exemple de l'empresa de diligències Well Fargo que va respondre a la innovació del tren resistint-s'hi i duplicant el nombre de cavalls de les diligències. Evidentment es va imposar la innovació: el tren.

Ha seguit parlant del poder:
  • El poder com capacitat de coercisió.
  • El poder com capacitat d'acció.
  • El poder no té sentit si no hi ha una relació, no hi ha poder en si.
  • De fet, es pot definir el poder com una relació desequilibrada.
  • També parla del poder com a passió, de fet, l'amor i el poder són les dues passions humanes més antigues.
Aquí el Sergio Vásquez ha 'marxat' una mica per endinsar-se en... zoologia!

Ha comentat que els mamífers comparteixen que lluiten per:
  • Aconseguir el millor lloc en la jerarquia social.
  • Controlar un territori (físic o virtual) determinat.
De fet, aquests dos aspectes són la font de la majoria de problemes de la humanitat.

I la cerca de poder està en el nostre codi genètic. Per tant, en lloc de lluitar per a que no passi això (que sabem que acabarà passant sempre), el que hem de fer és 'civilitzar-ho'.

Per tant, quan creem una CoP cal fer-se aquestes preguntes relacionades amb el poder:
  • Qui guanya o perd si la CoP és un èxit?
  • A qui no li convé que sigui un èxit? (tenint en compte, o no, la persona que ho dirigeix).
  • Coalicions a favor (i en contra) d'aquesta CoP?
  • Quina serà la tàctica?
Cal tenir en compte que les CoPs que s'acaben implementant no necessàriament són les millors, sinó les que han estat recolzades per una coalició de poder més forta.

Què s'ha après del Programa Compartim?
  • No hi ha receptes màgiques, el camí es va fent (descobrint) dia a dia.
  • S'ha de tenir molta mà esquerra i molta flexibilitat per conciliar interessos contradictoris.
  • Cal tenir el suficient poder per fer el que es vol, si no es té el poder millor no començar res.
  • Va bé tenir present el 'sistema ideal' per saber quina és la meta final (encara que no hi arribem mai).
  • Tenir capacitat d'improvització.
Aquest és el document que ha utilitzat el Sergio Vásquez per presentar la ponència, (l'he aconseguit després de llegir aquest post del Jesús Martínez):

CoPs maduras en organizaciones tradicionales


Enllaços relacionats:
Publicat per a 3 comentaris:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

dimecres, 28 de gener del 2009

Taula rodona sobre 'Les millors pràctiques en dinamització de comunitats en línia'. (Programa Compartim de Gestió del Coneixement)

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Ahir per la tarda vaig ser convidat a assistir a una taula rodona organitzada per l'equip del programa Compartim de gestió del coneixement del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, (en les instal·lacions del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE)).

Aquesta activitat estava emmarcada en el IV Seminari Especialitzat de Bones Pràctiques de Treball Col·laboratiu en Entorns Virtuals destinat bàsicament als e-moderadors del programa Compartim.

La taula rodona va començar amb una breu xerrada dels 4 experts en comunitats virtuals que van ser convidats a explicar llur experiències:
  • Pol Santacana Ametller: Responsable de comunitats professionals virtuals de Viadeo.com.
  • Albert Sangrà Morer: Director del Programa de Postgrau i del Màster Universitari en Educació i Tecnologies de la Informació i la Comunicació de la UOC.
  • David Rodríguez Gómez: Dinamitzador del programa de treball col·laboratiu on-line Accelera de la UAB.
  • Josep Lozano Galera: Director general d'AEFOL.com.
Us detallo les anotacions que vaig prendre, tot i que espero que en breu (com és habitual) pengin les presentacions a l'SlideShare del Departament de Justícia.

El primer en parlar va ser el Pol Santacana.

Va començar definint què són els entorns col·laboratius, res més que:
"Diferents persones treballant conjuntament per assolir un objectiu final comú"
(Cal tenir en compte que aquest objectiu final potser no és compartit individualment pels membres de la comunitat).

Per ell, les claus d'una comunitat virtual són:
  • Definir i explicitar l'objectiu de la comunitat.
  • Utilitzar una eina molt fàcil, flexible i escalable.
  • Crear i potenciar els perfils dels membres de la comunitat.
  • Fomentar la participació dels usuaris de la comunitat en el seu desenvolupament.
  • Monitoritzar-ho tot de cara a tenir mètriques.
  • Proporcionar incentius per a participar. Dit d'una altra manera, quins beneficis en treu l'usuari?
  • Utilitzar un programa de valoracions (rating). Això ens serà molt útil per saber qui són els líders de la comunitat.
  • Conèixer en quina etapa del cicle de vida es troba la comunitat.
  • Tenir en compte que el medi és el mitjà, és a dir, l'usuari vol solucions, no plataformes...
Després va parlar l'Albert Sangrà:

Va començar comentat que s'ha de compartir la intencionalitat entre tots, cal compartir un objectiu.

La gent comenta, 'Què en trec de participar en aquesta comunitat?', 'Per què haig de participar-hi?'

Per tant, quina motivació donem?, quin valor afegit tindrà la comunitat que farà atraure a la gent?

Aquestes són preguntes que ens hauríem de fer si volem crear/dinamitzar una comunitat.

Consideracions que s'han de tenir en compte:
  • És important el sentiment de pertinença, és important que es 'faci pinya', grup amb els membres de la comunitat.
  • És bo conèixer les necessitats i les prioritats dels membres de la comunitat.
  • És cabdal donar llibertat d'elecció als membres de la comunitat.
  • I, sobretot, els moderadors han de practicar amb l'exemple, s'ho han de creure. (Cal que assumeixin el canvi de context (de presencial a virtual), superar la resistència al canvi, especialment si ja tenim una edat i, per tant, hem crescut amb una 'cultura presencial').
  • D'altra banda, tal com deia el Pol Santacana, si volem participació hem de pensar en incentius.
Què ha de fer el moderador?:
  • Saber escoltar (llegir), ser pacient, donar joc (especialment al principi de la comunitat).
  • Valorar la participar (no es tracta de donar una puntuació sinó de donar valor a les participacions).
  • 'Ser presents en l'absència'. No ser invasiu, ni pedant, ni massa expert, ni intervencionista, el valor no està en saber més sinó en potenciar treure el millor de cadascú.
L'important no és l'eina utilitzada sinó què volem/necessitem fer.

El tercer en parlar fou el David Rodríguez.

Va explicar que les comunitats serveixen per compartir coneixement; però també serveixen per a la creació, desenvolupament i utilització d'aquest coneixement.

El moderador és clau en la comunitat, és qui ha de 'conduir' la comunitat cap a assolir els seus objectius. Però també és qui ha de donar fites per a que es pugui veure que la comunitat evoluciona.

Els rols del moderador tenen tres grans àmbits:
  • Organització (planificació).
  • Social.
  • Intel·lectual.
L'empenta inicial és molt important en una comunitat, per tant, és una etapa on no s'ha d'escatimar-hi esforços.

L'últim en parlar va ser el Josep Lozano.

Va explicar l'experiència (i els serveis) del portal AEFOL.

(feu click a la imatge per fer-la més gran)

AEFOL s'ha convertit en el portal líder mundial d'e-learning i club de serveis per a empreses.

També són els organitzadors de la fira ExpoELearning que enguany ja serà la vuitena edició.

Un dels comentaris que més em van agradar del Josep Lozano és aquest:
'No hem volgut crear la nostra pròpia xarxa, hem anat a Viadeo, Facebook, etc, és a dir, allà on ja està la gent'.
Després dels ponents va ser el torn del debat.

Va començar Jordi Graells comentant vàries coses, entre aquestes es va discutir sobre el paper que té la tecnologia en una comunitat.

Més o menys es va concloure que la tecnologia és important, però sempre que estigui clar l'objectiu de la comunitat, és a dir, la tecnologia ens pot facilitar assolir l'objectiu que és realment el que hem de fer.

Per tant, la tecnologia és una catalitzadora de la feina que es fa en una comunitat.

En aquest punt vam passar una estona en que el debat es va centrar (al meu entendre) massa en el món formatiu.

Després es va parlar de com recolzar/motivar als moderadors.

Si són la clau de les comunitats, els pals de paller, no els hauríem de recolzar molt més?, com els hi podríem donar suport?

Tot i que a vegades és 'només' un problema d'actitud, animar una comunitat és molt dur i complicat, i si és on-line encara més. Fins i tot pot arribar a ser frustrant (especialment quan ningú participa).

Tot i això, els ponents van comentar que aquest és un món molt nou, no existeixen receptes màgiques ni trucs ni res, encara s'està obrint camí.

També es va comentar que en un entorn d'administració pública, (com és el cas del programa Compartim) hi ha un problema afegit: si una comunitat no té èxit es percep com un gran fracàs.

Per tot això, i encara que només sigui per 'socialitzar les penes' és útil tenir una comunitat de moderadors.

Es va tornar a incidir amb el fet que no es participa a canvi de res, cal donar incentius.

Però no s'ha de caure en la moda, és a dir, no s'ha de crear comunitats (virtuals) si no calen. Per tant, primer s'ha de detectar les necessitats i després veure si crear una comunitat hi pot ajudar, el cas contrari només té el fracàs com a resposta.

D'altra banda, i centrant-nos en les comunitats virtuals, es va comentar que el que oferim virtualment ha de ser diferent del que es dóna presencialment, altrament la 'versió' virtual no tindrà èxit, (actualment encara som més 'presencials' que 'virtuals', d'aquí a un temps, quan la gent que ara és jove ja no ho sigui tant potser a idèntic servei s'utilitzarà més la 'versió' digital).

Un altre problema és que 'allò que és virtual ha de demostrar-ho'. En una comunitat virtual si no hi participes no hi ets, en canvi en una comunitat presencial pots no participar-hi però hi ets, ocupes espai, se't veu.

A més, en una comunitat virtual no hi ha aportacions espontànies (o n'hi ha menys). Però, en canvi, les aportacions acostumen a ser més profundes que no pas en una comunitat presencial, (llevat de les aportacions de l'estil: 'Jo també hi estic d'acord').

En el fons el que es necessita és confiança.

El programa Compartim és un canvi de paradigma brutal, trenca jerarquies, trenca amb les relacions de poder, això és especialment innovador tenint en compte que està situat en un entorn d'administració pública.

Enllaços relacionats:
Publicat per a 2 comentaris:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , ,

dissabte, 24 de gener del 2009

Taller per aprendre a posar en marxa CoPs (exemple del programa Compartim)

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Abans-d'ahir vaig assistir a un acte relacionat amb el programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya (en les instal·lacions del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE)).

Concretament vaig anar al Taller per aprendre a posar en marxa comunitats de pràctica (CoPs).

Si voleu saber què és el programa Compartim podeu consultar aquest post o anar directament al web del Programa Compartim.

L'objectiu d'aquest taller era donar idees de com posar en marxa comunitats de pràctica en organitzacions públiques i aprendre dels encerts, i dels errors, del Programa Compartim.

La sessió - programada en 3 hores - va començar amb una introducció d'en Jordi Graells; va comentar, entre d'altres, que el programa Compartim és un exemple d'innovació a l'administració pública.

El Jesús Martínez, l'actual responsable del programa Compartim fou qui va portar el pes del taller. Aquí us deixo la presentació:
Taller per aprendre a posar en marxa CoP. Jesús Martínez
View more presentations or upload your own. (tags: treball col·laboratiu)

Tot seguit us comento les anotacions que vaig fer a la presentació; per tant, us recomano llegir la resta del post mentre us mireu la presentació.

Jesús Martínez va començar explicant que conceptes com ara el Web 2.0, la Web social o la Societat Xarxa són conceptes que tradicionalment xoquen amb l'Administració (tradicional), és un xoc de trens.

Conceptes com ara el coneixement, la col·laboració, la innovació, la participació, la flexibilitat, l'aprenentatge continu, la xarxa, etc. xoquen amb les rutines administratives, la compartimentació, els procediments habituals, les vies reglades, la jerarquització, les accions formatives presencials, l'organigrama, les lluites de poder, etc.

I es planteja la següent pregunta:

És possible, i realista, plantejar-se la col·laboració com una eina habitual a l'Administració?

Dit d'una altra manera, es vol aprofitar la intel·ligència col·lectiva dels nostres treballadors?

Del programa Compartim s'han après unes lliçons i s'han desfet alguns mites, entre ells, el mite que el treballador públic no vol col·laborar per millorar la seva feina, els treballadors volen participar i dir la seva.

Aquesta és una de les barreres mite que han caigut; una altra és la (manca de) formació, és a dir, els participants de les CoPs no tenen cap problema per treballar-hi, tot i no tenir una formació específica en la matèria.

Una altra barrera que cau és la tecnologia; potser és que cada cop estan més acostumats a l'ús de les TICs, en tot cas, el resultat ens diu que aquest no ha estat un problema important.

En canvi el següent llistat sí que s'han demostrat (si més no en el programa Compartim) que són barreres reals:
  • Estructures organitzatives rígides.
  • Molta jerarquia.
  • Repartició del poder, parcel·lització del poder.
  • Espais delimitats.
  • Escassa transversalitat.
  • Ambient laboral enrarit.
  • Volum de feina alt que impedeix que els treballadors puguin dedicar-se a una CoP.
Tanmateix, cal deixar ben clar que cada organització és un món diferent, el que pot funcionar en una organització (per un determinat moment) pot no funcionar per una altra organització o per un altre període en el temps.

Com implantem una CoP?

La via clàssica és de dalt cap a baix. Això requereix un suport explícit dels dirigents.

En aquest cas qui ho impulsa pot ser Recursos Humans, Direcció Funcional, ... però el més adequat és que sigui el Departament de Formació, (sembla que si es fa des de Formació no hi ha tant rebuig, els que tenen parcel·les de poder no se senten amenaçats).

Una altra via és fer-ho de baix cap a dalt; és una via més pràctica.

En el cas concret del programa Compartim s'ha fet un mix de les dues opcions. El resultat són 15 comunitats de pràctica (CoP), cada una disposa d'un e-moderador.

L'e-moderador és una figura clau en cada comunitat, ha de ser un líder que motivi, esperoni a la resta de participants de la comunitat per a que participin.

Es recomana que cada comunitat estigui formada per uns 10 - 12 persones, menys provocarà que la comunitat no tingui suficient massa crítica; més pot provocar que la comunitat sigui ingovernable.

Cal tenir en compte que tothom d'una organització pot contribuir a la innovació, però amb un cert control.

Segons el Jesús Martínez, les etapes per les que passa una comunitat de pràctica són les següents:

(feu click a la imatge per ampliar-la)

Per tant, tenim 5 grans etapes per cada CoP:
  • Etapa inicial. Moltes CoPs no passen d'aquí.
  • Etapa de progrés.
  • Etapa avançada. Comencem a tenir una plena consciència, (ell opina que el programa Compartim es troba actualment en aquest nivell).
  • Etapa de consolidació. S'integra la CoP a l'organització.
  • Etapa d'optimització. S'integra en els processos estratègics de l'organització.
Aproximadament es triga 1 any per superar cada etapa.

Ho podem reduir a 5 fases relacionades amb la construcció d'una CoP:
  • Arrancada, és la fase més crítica.
  • Construcció.
  • Consolidació.
  • Millora permanent.
En la fase d'arrancada la clau és la flexibilitat.

En aquesta fase el primer que ens hem de preguntar és si és possible arrancar una CoP en la nostra organització, existeix el 'caldo' de cultiu necessari?

Cal identificar problemes reals, en cas contrari no tindrà sentit la CoP, és a dir, si creem una CoP és perquè n'hi ha una necessitat de tenir-ne, no perquè estigui de moda.

Tornant als problemes reals, per conèixer-los cal tenir coneixement en la matèria, per tant, per decidir si cal o no crear una CoP cal ser un expert (o consultar als experts) en les tasques que està fent el departament que vol la CoP.

També cal indentificar pràctiques crítiques i els grups més dinàmics, la combinació d'ambdues coses ens proporcionarà possibles 'clients' per tenir una CoP.

D'altra banda la CoP cal que tingui uns objectius consensuats entre tots els membres de la comunitat, és necessari que tothom tingui clar, ja de bon començament, la finalitat de la CoP.

El suport institucional també és un element clau per varis motius:
  • Per poder participar en la CoP, (és evident que això ens ocuparà un temps, poc o molt).
  • Per 'tenir permís' per participar en les reunions físiques, (és bo que no tota la feina de la CoP sigui només virtual).
  • Perquè normalment la feina diària, el 'dia a dia', no ens permet ocupar-nos d'altres temes, cal que els nostres dirigents ens indiquin explícitament que ho podem fer.
  • Perquè probablement trencarem la jerarquia de la institució, això és especialment important si estem en un entorn d'administració pública. (En el fons trencar la jerarquia implica una redistribució del poder...).
Al final d'una CoP ha d'haver-hi unes jornades de bones pràctiques que serveixi per posar en comú la feina realitzada:
  • En aquesta jornada tot el col·lectiu ha de poder assistir-hi, no només els que han participat a la CoP, és a dir, la jornada implica a tot el col·lectiu.
  • Per tant, organitzar aquesta jornada és complicat (bàsicament perquè té un cost important tenir tot el col·lectiu 'tancat' en aquesta jornada).
Quins errors (del programa Compartim) podem aprendre d'aquesta fase d'arrancada:
  • S'han de crear les comunitats més idònies, no les disponibles.
  • Sovint l'elit 'mata' la col·laboració, (tenir-ho en compte en el moment de formar una CoP).
  • Tenir indicadors des del principi de la CoP, bàsic per poder saber com evoluciona.
En la fase de construcció cal plantejar-se un model simple de tasques, rols i responsabilitats entre els diferents membres que formen una CoP.

Cal tenir en compte que només hi ha tres rols diferents en una CoP:
  • Coordinador.
  • E-Moderador.
  • Participants.
El coordinador (d'àmbit) és qui fa d'enllaç entre la CoP i el director general (o el gerent). Acostuma a fer de coordinador de vàries CoPs a la vegada.

El coordinador i l'e-moderador són els únics que tenen una remuneració per la feina feta en la CoP, (donat que els hi genera una càrrega d'hores addicionals a les que ja tenen per la seva feina 'habitual').

Errors que cal evitar (en aquesta fase):
  • Intentar tenir un model únic de CoP, s'ha de ser més flexible.
  • Massa presencialitat, la solució torna a ser més flexibilitat, (per exemple fent un ús intensiu d'eines tecnològiques com ara la videoconferència).
  • Cal tenir en compte els comandaments intermedis, sovint els principals dirigents donen el vist-i-plau però els intermedis no sempre estan al cas, cal més comunicació.
En la fase de consolidació la flexibilitat torna a ser una de les claus.

Aquí el Jesús Martínez ens va comentar les experiències (negatives) de les tres CoPs del programa Compartim que van acabar morint; per tant, com és lògic, no tot acaba positivament...

D'altra banda, en aquesta fase un bon catalitzador pot ser disposar d'un expert extern (tot i que cal tenir en compte que això normalment té un cost important).

En la fase de millora permanent és important l'anàlisi, el veure com està evolucionant la CoP i el perquè.

En aquesta fase és crític disposar dels indicadors adequats, en el fons el que es vol és respondre a la següent pregunta:
  • Com puc saber que aquesta CoP està funcionant?
Per acabar, el Jesús Martínez ens va donar uns ordres de magnitud dels costos associats a les CoPs, (són ordres de magnituds, no preus exactes i sempre associats a l'experiència del programa Compartim):
  • Per cada CoP tenim una despesa anual d'uns 6.000 euros aproximadament, (això inclou totes les despeses associades, incloent les d'administració).
  • El gruix més important d'aquests 6.000 euros són els 3.000 - 4.000 euros que es destinen a l'e-moderador (donat que és qui porta el principal pes de la CoP, qui hi destina més temps, temps addicional a la seva feina).
Va acabar la sessió amb una cita d'Albert Einstein:
'On no arriba el coneixement arriba la imaginació'
Per tant, no tot és coneixement...

Enllaços relacionats:
Estava escoltant el disc 'Time To Rock' dels UFO.

És un doble disc amb els singles que va treure aquest grup de hard rock de finals dels 70's, principis dels 80's.

És un molt bon disc per conèixer aquest grup que ha acabat sent un referent per a la resta de grups de hard rock, especialment durant l'època de Michael Schenker com a guitarrista.

Aquest recopilatori conté el millor d'aquest grup en cada època, això fa que en els alguns moments sigui més fluix i en d'altres brillant, no obstant val la pena escoltar-lo!.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)
Publicat per a 2 comentaris:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

divendres, 19 de desembre del 2008

III Jornada del Programa Compartim de Gestió del Coneixement

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Fa 15 dies vaig assistir a la III Jornada del Programa Compartim de Gestió del Coneixement, de fet, ja fa temps que us en volia parlar.

El programa Compartim és una iniciativa del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a través del Centre d'Estudis Jurídics i Formació
 Especialitzada (CEJFE), per crear entorns de treball col·laboratiu.

L'objectiu d'aquest programa és "crear entorns de treball col·laboratiu que apropin les persones al voltant d'oportunitats de millora o de resolució de problemes de la seva feina quotidiana. La millora esdevé per l'aportació de noves idees, les bones pràctiques i la reflexió conjunta del grup sobre els aspectes tractats".

Està dirigit a tots els col·lectius professionals que formen el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. No obstant, aquesta iniciativa està resolta tecnològicament amb la plataforma e-Catalunya que està oberta a d'altres departaments de la Generalitat i, fins i tot, a treballadors externs que hi estan relacionats.

Aquí teniu més informació sobre què és i a qui es dirigeix aquest programa Compartim.

A més, tal com comenta Alorza, cal tenir en compte que aquest programa és:
"La mejor experiencia que conocemos de conocimiento compartido en comunidades de prácticas, en el entorno de la administración pública"

De fet, actualment hi ha formats una vintena de grups de treball col·laboratiu corresponents a una quinzena de col·lectius professionals (del Departament de Justícia) que agrupen a uns 1.500 treballadors de justícia que han treballat 17 propostes de millores organitzatives.

El seu resultat exitós és tal que fa 15 dies se'ns va comentar que el Ministeri de Justícia del Regne Unit es va interessar per aquesta experiencia.

La III Jornada del Programa Compartim de Gestió del Coneixement va començar amb una breu introducció de la Consellera de Justícia, l'Honorable Montserrat Tura, (fet que demostra el suport directiu en aquest programa).

La Consellera va transmetre una sensació d'eufòria (i d'orgull) per l'èxit assolit amb aquest programa Compartim. De fet, va comentar que amb aquesta iniciativa s'estava creant un camí d'innovació en l'obtenció i gestió del coneixement que tenen les organitzacions.

També va comentar la creació d'un 'nou' rol dins de les organitzacions: El dinamitzador de xarxes socials amb l'objectiu d'innovar en l'obtenció i gestió de coneixement.

Abans d'acabar va fer esment de la situació de crisi en la que ens trobem, una situació que provoca que les organitzacions tinguin pocs recursos, per tant, és molt important saber compartir el coneixement que tenim entre tots.

Va finalitzar introduint al següent ponent, el Miguel Cornejo Castro, economista, expert en gestió documental, en noves tecnologies i en comunitats de pràctiques.

Miguel va realitzar una ponència on va deixar clar els problemes que hi ha al darrera d'una iniciativa de comunitat de pràctiques, el resum vindria a ser: no és fàcil aconseguir tenir una comunitat viva, amb participacions i profitosa, (que serveixi per alguna cosa en concret).

Aquí teniu la presentació que ens va oferir:

Participación - Estrategias, ideas y experiencias para organizaciones que quieren usar comunidades de práctica online
View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: miguel cornejo)

Va començar parlant de les comunitats de pràctica, de la necessitat d'aprendre en comunitat donat que no tots ignorem el mateix. Però sempre tenint en compte que les comunitats no tenen l'objectiu d'aprendre per aprendre (que en si ja és interessant) sinó aprendre per un determinat objectiu.

Al fer que una comunitat de pràctica sigui on-line aconseguim:
  • Accessibilitat a totes hores.
  • No es requereix presència física.
  • És reaprofitable, queda constància escrita (si no és on-line podem agafar notes però difícilment les podrem compartir massivament, el coneixement no flueix).
Va posar l'exemple de les Comunitats de Pràctica del Regne Unit, més conegudes com a CoPs of IDeA (Communities of Practice of Improvement and Development Agency).

IDeA és una agència del govern britànic amb l'objectiu de donar suport a les administracions públiques; una manera de donar aquest suport és mitjançant unes comunitats de pràctica on-line.

D'aquesta manera han aconseguit tenir grups de treball formats i en funcionament amb èxit. El resultat és un estalvi de temps, estalvi de recursos i un augment de l'eficàcia i, en general, de l'eficiència.

Una altra conclusió és que els propis funcionaris s'impliquen en les millores de l'Administració, ells mateixos tenen interès i els seus dirigents poden aprofitar aquesta predisposició.

Però no és fàcil crear una comunitat de pràctica on-line, el format i la relació són diferents, però el problema principal és aconseguir participació.

Per tot això és important gestionar bé les expectatives i la realitat, és a dir, tocar de peus a terra.

Siguem sincers (i reals), de tota la massa de persones potencials interessades en una comunitat on-line, molt poques voldran participar-hi i, d'aquestes, algunes ni sabran com fer-ho. En definitiva ens quedarem amb només un 1% del total de persones interessades.

Però hi ha un 10% que si li preguntem ens respondran, per tant, participaran encara que no estaran liderant la conversa.

Amb aquest 11% aconseguim massa crítica i del resultat aconseguit se'n beneficia molta gent, no només aquest 11%, cal tenir en compte que el benefici va més enllà dels límits de la pròpia comunitat, de fet, defineix com a 'perímetre' a tota la quantitat de persones que tenen accés al resultat. Aquest és un concepte clau ja que no serveix de res crear si després no es comparteix el contingut.

Per tant, tenim:
  • 1% lideren.
  • 10% participen activament.
  • 79% participen esporàdicament, poc però de en tant en tant participen, si els convencem per a que participin més activament aconseguirem augmentar l'11% actiu.
  • Resta (fora de la comunitat): la resta de gent que se'n pot aprofitar, potencialment qualsevol persona.
Però quins motius són els que aconseguiran que la nostra comunitat tingui participació?

El primer motiu és l'interès, si no hi ha interès no aconseguirem crear una comunitat viva.

D'altra banda ha de ser amè, no es tracta d'obligar a ningú.

A més, per començar, necessitem continguts, sinó... de què parlarem?

D'altra banda un altre motiu clar prové del fet que compartir ignorància ajuda molt. Tanmateix els (auto)considerats experts podrien desmarcar-se i opinar que no hi guanyen res participant.

Però això no és així, hi guanyen en prestigi, publicitat, visibilitat, a més, si no participen no seran visibles, no seran influents, perdràs protagonisme, per tant, ja no seran experts.

El recolzament real dels caps també ha de ser-hi (i ser clarament visible), en cas contrari, de què serveix perdre el temps en donar idees si no se'n fa res després?

Però també tenim barreres que ens limiten l'ús i extensió d'aquestes comunitats de pràctica on-line. Per exemple tenim:
  • Són un desafiament de les jerarquies establertes en les organitzacions (i no és fàcil cedir poder...).
  • Cal disposar de temps, és a dir, normalment no et paguen per participar en les comunitats, tens el teu propi treball.
D'altra banda les comunitats de pràctica on-line han de ser absolutament visibles, han d'aparèixer en el moment adequat (no té sentit debatre temes ja superats o d'altres molt poc madurats i, per tant, no se'n té coneixement), i amb la tecnologia necessària (RSS, cercador, tags, wikis, blogs, etc).

Per acabar, cal tenir en compte que s'ha de fer una gestió activa (i contínua) de la comunitat; no n'hi ha prou en crear-la, també s'ha de gestionar ja que al llarg del temps poden canviar, modificar, diferents aspectes relacionats amb la comunitat. Per exemple pot canviar l'equip de persones que la va crear, els objectius inicials, les necessitats que volia cobrir, etc.

A més, també cal demostrar que s'està fent alguna cosa amb les aportacions que fa els usuaris de la comunitat, és a dir, no incomplir promeses.

Amb un lideratge emergent, és a dir, un lideratge que provingui de les bases, no de la direcció.

I, per arrodonir-ho, millor si hi ha un tracte personal, pròxim, amigable, clar, ...

Bàsicament tenim dos tipus de comunitats:
  • Comunitats de projectes:
    • Es centren en un sol objectiu.
    • Es té una sensació clara d'efectivitat, (un exemple són els nombrosos - i complerts! - documents resultants del programa Compartim).

  • Comunitats de pràctica (obertes)
    • S'ha de gestionar les aportacions i, si cal, censurar.
    • L'objectiu és aconseguir coneixement. El paper de l'àrbitre és canalitzar el joc, però no jugar.
Resumint:

Per aconseguir més participació cal:
  • Augmentar el perímetre.
  • Tenir un 'xup-xup' constant que vagi fomentant l'activitat.
  • Ha de ser emergent, ha de provenir de la base.
Precs i preguntes:

Es va arribar a aquest punt amb una mica de retard, només es va fer una pregunta sobre com aliniar els interessos dels participants d'una comunitat amb els interessos de l'organització. La solució passa per marcar uns objectius de l'organització de forma genèrica.

Aquí teniu el vídeo amb tota aquesta ponència Miguel Cornejo Castro:



Després d'aquesta ponència es va passar un vídeo on els diferents e-moderadors del programa Compartim van explicar breument els fruits assolits amb cada comunitat de pràctica de les diferents àrees del Departament de Justícia. És un vídeo divertit, amè, però on es pot veure la gran utilitat d'aquesta eina col·laborativa:



Posteriorment ens vam separar amb diferents grups per a treballar en temàtiques concretes a partir de les aportacions que s'havien fet en els dies anteriors al debat, en el meu cas em va tocar estar en el Taller II, el Taller d'Usos de les Eines d'Internet per Gestionar el Coneixement que va estar moderat pel Jordi Graells.

L'objectiu del taller fou aportar una aproximació a una classificació d'eines i recursos d'Internet que ens ajudin a gestionar el coneixement.

Es va parlar de tenir una classificació semblant a la següent:
  • Eines:
    • Xarxes socials.
    • Eines i entorns col·laboratius.
    • Eines de comunicació
      • asíncrona (exemple: blogs).
      • Síncrona (exemple: missatgeria instantània, videoconferència).
    • Aplicacions en línia, (exemple: repositoris de coneixement).
  • Formació. (Exemple: Formació obligatòria pels funcionaris en les TIC).
Es va debatre, entre d'altres, de si són complementàries les eines asíncrones amb les síncrones, (tothom va creure que sí); de la necessitat de crear una xarxa de personal públic innovador de les administracions públiques; i de si les eines que utilitzem han d'estar instal·lades dins de la nostra organització o si poden estar a fora (o ambdues coses), es va dir allò que és millor portar la informació allà on ja hi és la ciutadania, és a dir, per exemple, en llocs web com ara YouTube o Facebook.

Aquestes són les conclusions dels tallers:

Conclusions tallers Jornada Compartim
View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: 1j2u3s4t5a6 administration)

Resumint:

Un exemple exitós (d'aquí) que demostra que amb la tecnologia Web 2.0 podem millorar (i molt!) l'eficàcia dels serveis que dóna l'Administració a la ciutadania, així com també escoltar i aprendre del personal públic i fer-lo més partícip de les decisions que pren l'administració pública.

Enllaços relacionats:
Mentre redactava aquest post estava escoltant el disc 'Raingods With Zippos' de Fish, el que fou el cantant del grup Marillion.

Un dels millors discos de Fish en solitari, amb un inici més rocker però un final 100% rock simfònic on s'ha de destacar la cançó 'Raingod's Dancing'.

Molt recomanable!

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)
Publicat per a 4 comentaris:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)