No tinc la destresa del Joan a l'hora d'explicar què és el que sento ara...Tot i això, em sento amb l'obligació d'escriure quatre ratlles... segurament inconnexes i, per qui ho llegeixi, sense massa sentit.
Aquest matí m'he aixecat llegint un SMS on se m'informava que la Isa finalment ens havia deixat.
