dijous, 19 de febrer del 2009

23/02/1981

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Amb aquest post us volia informar d'una iniciativa molt interessant que relaciona la història recent d'Espanya amb les noves tecnologies, en concret, amb Twitter.

Gràcies al Santi m'he assabentat de la iniciativa 23-f al Twitter.

L'objectiu és explicar, minut al minut, tot el que va succeir el dia 23 de febrer del 1981, dia del darrer cop d'Estat que ha patit aquest país.

La novetat radica en el fet que s'utilitzaran els nous serveis que han aparegut en el món Web 2.0 en els darrers anys per a fer la 'retransmissió'.

Concretament es farà ús d'una de les eines de microblogging més conegudes: Twitter.

Segons comenta el Santi en el seu blog, la idea és:
"La idea es retransmitir por Twitter el próximo 23-F como si aún estuviéramos en 1981. De hecho, como si en 1981 hubiéramos tenido Twitter. Minuto a minuto. Dando todos los detalles de lo que ocurrió justo en el mismo momento del día en que ocurrió y crear así una experiencia colectiva. Nuestra intención no es para nada abrir debate político sino que la experiencia sirva como plataforma para compartir un momento pasado colectivo a partir de vivencias individuales. Particularmente solo recuerdo que mi madre tenia miedo y que yo no entendía pq no iba al colegio. Cada cual tendrá sus recuerdos y todos pueden ser puestos en común utilizando Twitter."
Personalment ho trobo una iniciativa molt interessant. Per exemple, pot ser molt útil de cara a que les noves generacions entenguin què va passar aquell 23 de febrer de 1981. (Cal recordar que la gent jove és qui més ús està fent d'aquestes eines Web 2.0 i, a més, probablement són els que menys coneixement tenen d'aquest episodi de la història d'Espanya, ja han passat 28 anys...).

Si voleu més informació sobre Twitter us recomano aquest vídeo i, si ja en sou usuaris, passeu-vos pel blog Twituneando.


Enllaços relacionats:

divendres, 13 de febrer del 2009

Trystorming

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Via el blog Oikoumene m'assabento de l'existència del blog PebbleStorm on en aquest post es parla del concepte de 'trystorming' (en contraposició al 'brainstorming' o pluja d'idees, segons la traducció al català).

El post està escrit per Scott Krajca, un enginyer que quan treballava a la companyia d'avions Boeing va conèixer el trystorming de la mà d'ex-executius de Toyota.

Es pot definir el trystorming com una combinació del brainstorming amb el prototipatge.

Amb només aquesta definició segur que encara no en tenim prou per veure exactament què és el trystorming.

Amb la pluja d'idees (brainstorming) el que obtenim són això, idees. En canvi, el trystorming va més enllà, aconseguim donar cos, donar imatge, donar producte a aquestes idees.

Així doncs, permet que les persones implicades - per exemple els directius - puguin visualitzar, tocar, provar les idees amb més possibilitats de ser les escollides i modificar-les, adequar-les, combinar-les, abans de ser implementades.

El que es fa, d'aquí el nom, és provar - try - amb totes les idees (o amb les que tenen més opcions d'èxit) resultants del brainstorming.

Què hi guanyem?

Hi guanyem en el fet que fem un ràpid prototipatge intentant consumir el menor volum de recursos i, a la vegada, simulant repetidament les idees tot refinant-les a cada iteració fins que no queda cap aspecte a concretar.

Anem provant totes les idees, en fem prototips, en descartem algunes, en refinem d'altres... fins que només ens en queda una (que potser serà una barreja de les idees inicials).

En el post s'esmenta que amb el trystorming els japonesos han trobat la manera de jugar i divertir-se al mateix temps que creen increïbles idees per reduir temps i costos empresarials.

De fet la seva filosofia és:
  • Tenir com a mínim unes set idees a través de brainstorming / esbossos.
  • Si és necessari, reduir-ho a tres idees.
  • Simular, simular, simular (o provar, provar, provar). La seva filosofia és fallar tan aviat i tan sovint com sigui possible.
  • Combinar les idees fins arribar a un resultat òptim.
  • Utilitza el trystorming en el teu negoci i repeteix el procés cada cop que ho necessitis.
(La imatge d'aquest post l'he obtinguda d'aquí).


Enllaços relacionats:

Estava escoltant el disc 'Metal Jukebox' dels Helloween mentre estava redactant aquest post.

Aquest disc només conté versions de cançons d'altres grups, això li dóna atractiu, especialment si tenim en compte la diversitat d'estils musicals dels grups versionats: Scorpions, Jethro Tull, Abba, David Bowie, Faith No More, The Beatles, Focus, Alex Harvey, Frank Marino, Cream i Babe Ruth.

És recomanable escoltar-lo, sobretot si us pica la curiositat de sentir cançons d'aquests grups versionats per un grup clàssic de Heavy Metal.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

'Webs de ciudades. El caso de Bcn.cat'. Article a 'El Profesional de la Información'

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Els que em seguiu pel Twitter sabreu que ara fa uns mesos us vaig comunicar que els de la revista 'El Profesional de la Información' m'havien encarregat un article sobre web analytics.

De seguida vaig pensar que el millor era redactar un article relacionant el concepte de web analytics amb el web de l'Ajuntament de Barcelona, el bcn.cat, del qual en sóc responsable dels seus indicadors web.

Així li vaig indicar al Javier Guallar, el subdirector de la revista que és qui es va posar en contacte amb mi (via amistats en comú).

El resultat el teniu a la revista 'El Profesional de la Información', os recomano que la llegiu.

Pels que no en sigueu subscriptors, us deixo aquí el document PDF penjat a l'SlideShare.

El resum (introductori) de l'article és:
"La historia de la web de la ciudad de Barcelona –Bcn.cat– se remonta a 14 años atrás. En este tiempo ha pasado de ser una web pequeña, estática y con poco contenido a ser una de las webs municipales más importantes, con 100.000 visitas al día y un millón de páginas servidas diariamente. En este artículo se presentan datos relacionados con dicha web y con la penetración y uso de internet en la ciudad de Barcelona."
Ja em direu què us sembla... (per cert, ja sé que no sóc el més 'guapo' del món, però la veritat és que la foto no és que m'afavoreixi gaire ;-).




Enllaços relacionats:

dijous, 12 de febrer del 2009

Dades d'Alexa (febrer'09) sobre el posicionament del web de l'Ajuntament de Barcelona

Segueixo donant-vos dades sobre el traffic rank d'Alexa dels dos principals dominis web (el bcn.es i el bcn.cat) del web de l'Ajuntament de Barcelona, en aquest cas amb l'ajut de l'Omar Ghadban.

Aquí teniu les dades dels mesos anteriors d'enguany:
Prèviament cal que tingueu en compte el següent:
  • Les dades provenen d'Alexa, (consulteu aquest post si voleu tenir més informació sobre Alexa).
  • Són les dades del traffic rank, (l'índex més conegut de tots els que genera Alexa).
  • S'ha agafat les dades del traffic rank mitjà dels darrers 3 mesos, (s'agafa aquesta dada mitjana per no caure en possibles pujades/baixades puntuals).
  • Només s'han agafat dades de webs municipals, no d'altres administracions.
  • S'ha comparat amb dominis de webs d'altres ciutats en 3 grans àmbits: Espanya, Europa (sense Espanya) i tot el món (excepte Europa).
  • No existeix, (com a mínim jo no ho conec), cap llistat de webs municipals, per tant, s'ha elaborat un llistat a partir d'aquelles ciutats en què creiem que tenia sentit comparar el web de Barcelona. Per tant, no és un llistat exhaustiu, probablement ens haurem deixat alguna ciutat important.
  • S'han escollit les webs oficials de la ciutat. És important aquesta puntualització ja que hi ha moltes ciutats que tenen vàries webs, només hem escollit aquelles webs fetes per l'ajuntament i que contenen la informació oficial, (si tenen més informació millor, però com a mínim ha de tenir la informació oficial).
  • Les dades s'han obtingut a principi del mes, (no necessàriament al dia 1), (excepcionalment en aquest mes de febrer'09 s'han calculat a l'11/02/09).

Comportament dels dominis de l'Ajuntament de Barcelona:
bcn.es

  • En el nostre rànquing de ciutats espanyoles es manté líder.
  • En el nostre rànquing de ciutats europees (excepte les espanyoles) perd dues posicions, ara està en el número 12.
  • En el nostre rànquing de ciutats de la resta del món (és a dir, sense tenir en compte les europees) perd dues posicions, ara està en el número 14.
  • En el nostre rànquing de ciutats de tot el món perd quatre posicions, ara està en el número 25.
  • Augmenta (empitjora) 1.887 posicions en el traffic rank, ara es troba a la posició 23.198.
bcn.cat
  • En el nostre rànquing de ciutats espanyoles es manté en la mateixa posició, la número 3.
  • En el nostre rànquing de ciutats europees (excepte les espanyoles) perd tres posicions, ara és 18.
  • En el nostre rànquing de ciutats de la resta del món perd quatre posicions, ara és 19.
  • En el nostre rànquing de ciutats de tot el món perd tres posicions, ara és 36.
  • Augmenta(empitjora) 1.554 posicions en el traffic rank, ara es troba a la posició 39.159.
Rànquing, (febrer'09):

1 .- Sao Paulo http://www.prefeitura.sp.gov.br/ 1.212
2 .- Tòquio http://www.metro.tokyo.jp/ 1.938
3 .- Berlin http://www.berlin.de/ 3.418
4 .- Rio de Janeiro http://www.rio.rj.gov.br/ 3.462
5 .- Sidney http://www.cityofsydney.nsw.gov.au/ 3.496
6 .- Melbourne http://www.melbourne.vic.gov.au/ 3.786
7 .- Nova York http://www.nyc.gov/ 4.256
8 .- Osaka http://www.city.osaka.jp/ 5.064
9 .- Brisbane http://www.brisbane.qld.gov.au/ 5.783
10 .- Mèxic DF http://www.df.gob.mx/ 9.032
11 .- Perth http://www.perth.wa.gov.au/ 9.387
12 .- Moscú http://www.mos.ru/ 9.540
13 .- Múnic http://www.muenchen.de/ 9.610
14 .- Hamburg http://www.hamburg.de/ 9.648
15 .- Viena http://www.wien.gv.at/ 9.840
16 .- Oslo http://www.oslo.kommune.no/ 11.391
17 .- Helsinki http://www.helsinki.fi/ 11.632
18 .- Istanbul http://www.ibb.gov.tr/ 12.534
19 .- Xangai http://www.shanghai.gov.cn/ 12.932
20 .- Buenos Aires http://www.buenosaires.gov.ar/ 15.310
21 .- Washington http://www.dc.gov/ 16.438
22 .- Stockholm http://www.stockholm.se/ 20.189
23 .- Paris http://www.paris.fr/ 20.470
24 .- Torino http://www.comune.torino.it/ 22.478
25 .- bcn.es http://www.bcn.es/ 23.198
26 .- Toronto http://www.toronto.ca/ 23.572
27 .- Varsòvia http://www.um.warszawa.pl 25.965
28 .- Madrid http://www.munimadrid.es/ 27.293
29 .- Milà http://www.comune.milano.it/ 32.650
30 .- Frankfurt http://www.frankfurt.de/ 35.293
31 .- Montreal http://ville.montreal.qc.ca/ 35.734
32 .- Pequín http://www.beijing.gov.cn/ 35.807
33 .- Roma http://www.comune.roma.it/ 36.206
34 .- San Diego http://www.sandiego.gov/ 38.401
35 .- Amsterdam http://www.amsterdam.nl/ 38.932
36 .- bcn.cat http://www.bcn.cat/ 39.159
37 .- Copenhagen http://www.kbhbase.kk.dk/ 39.184
38 .- Chicago http://egov.cityofchicago.org/ 42.256
39 .- Philadelphia http://www.phila.gov/ 43.442
40 .- Kyoto http://www.city.kyoto.lg.jp/ 47.923
41 .- Los Angeles http://www.ci.la.ca.us/ 50.303
42 .- Boston http://www.cityofboston.gov/ 59.056
43 .- Vancouver http://www.vancouver.ca/ 62.057
44 .- Johannesburg http://www.joburg.org.za/ 62.678
45 .- Birmingham http://www.birmingham.gov.uk/ 64.627
46 .- Saragossa http://www.zaragoza.es/ 65.156
47 .- Bogotà http://www.bogota.gov.co/ 68.160
48 .- Houston http://www.houstontx.gov/ 69.972
49 .- Venècia http://www.comune.venezia.it/ 73.749
50 .- Rotterdam http://www.rotterdam.nl/ 76.251
51 .- Denver http://www.denvergov.org/ 76.792
52 .- Zuric http://www.zh.ch/ 77.962
53 .- Ottawa http://www.ottawa.ca/ 80.679
54 .- Londres http://www.london.gov.uk/ 82.332
55 .- San Antonio http://www.sanantonio.gov/ 85.837
56 .- Dubai http://www.dubai.ae/ 91.508
57 .- Manchester http://www.manchester.gov.uk/ 92.713
58 .- Seattle http://www.ci.seattle.wa.us/ 93.527
59 .- A Coruña (ayto) http://www.aytolacoruna.es/ 96.332
60 .- Lisboa http://www.cm-lisboa.pt/ 97.798
61 .- València http://www.valencia.es/ 107.239
62 .- Ginebra http://www.ville-ge.ch/ 107.251
63 .- Dallas http://www.dallascityhall.com/ 119.839
64 .- Edinburgh http://www.edinburgh.gov.uk/ 121.098
65 .- Glasgow http://www.glasgow.gov.uk/ 122.189
66 .- Bilbao http://www.bilbao.net/ 156.979
67 .- Liverpool http://www.liverpool.gov.uk/ 164.259
68 .- Sevilla http://www.sevilla.org/ 165.299
69 .- Belgrad http://www.beograd.org.yu/ 188.090
70 .- Marsella http://www.marseille.fr/ 199.416
71 .- Palma de Mallorca http://www.palmademallorca.es/ 209.320
72 .- Atenes http://www.cityofathens.gr/ 214.436
73 .- Granada http://www.granada.org/ 222.462
74 .- Brusel·les http://www.brucity.be/ 240.483
75 .- San Francisco http://www.ci.sf.ca.us/ 240.845
76 .- Salzburg http://www.stadt-salzburg.at/ 259.471
77 .- Sant Sebastià http://www.donostia.org 269.153
78 .- Gijón http://www.gijon.es/ 271.475
79 .- Córdoba http://www.ayuncordoba.es 294.530
80 .- Vitoria-Gasteiz http://www.vitoria-gasteiz.org/ 303.385
81 .- Màlaga http://www.ayto-malaga.es/ 311.544
82 .- Santander http://portal.ayto-santander.es 317.047
83 .- Pamplona http://www.pamplona.net 341.560
84 .- Sabadell (.cat) http://www.sabadell.cat/ 373.420
85 .- Burgos http://www.aytoburgos.es 376.707
86 .- Castelló http://www.castello.es/ 383.750
87 .- Vigo http://hoxe.vigo.org/ 387.142
88 .- Terrassa (.cat) http://www.terrassa.cat/ 399.681
89 .- Girona (.gi) http://www.ajuntament.gi/ 458.581
90 .- Terrassa (.org) http://www.terrassa.org/ 512.116
91 .- Lleida http://www.paeria.es/ 515.539
92 .- L'Hospitalet de Llobregat (.cat) http://www.l-h.cat/ 558.039
93 .- Las Palmas http://www.laspalmasgc.es 584.851
94 .- Santiago de Compostela http://www.santiagodecompostela.org/ 695.943
95 .- Tarragona http://www.tarragona.cat/ 727.468
96 .- L'Hospitalet de Llobregat (.es) http://www.l-h.es/ 744.217
97 .- Badalona http://www.badalona.cat 782.872
98 .- Alacant http://www.alicante.es/ 826.422
99 .- Sabadell (.net) http://www.sabadell.net/ 877.880

Gràficament tenim, (feu click per ampliar):

Espanya:


Europa (excepte Espanya):


Món (excepte Europa):


Tot el món:



Enllaços relacionats:

diumenge, 1 de febrer del 2009

'La innovación tecnológica y los paradigmas sociales' per Benjamín Suárez Arroyo

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El dimarts de la setmana passada vaig passar-me tot el dia a l'hospital (per una operació a un familiar proper).

Com que ja m'he passat vàries estones a hospitals, aquesta vegada me'n vaig emportar un llibre per passar l'estona.

Concretament vaig llegir-me el llibre:

'La innovación tecnológica y los paradigmas sociales' de Benjamín Suárez Arroyo.

Aquest llibre el va regalar l'Associació d'Amics de la UPC (AAUPC) del qual en sóc soci, (de fet, sóc soci del Cercle Fiber, l'Associació d'Ex-Alumnes de la Facultat d'Informàtica de Barcelona que té un conveni amb l'AAUPC).

Reconec que no n'esperava gaire del llibre, (segurament el fet que fos regalat va fer que, inconscientment li rebaixés la qualitat), però vaig llegir-lo tot seguit i em va agradar força.


El llibre comença amb aquesta referència meravellosa a l'aprenentatge de Jorge Luis Borges:
Aprender a aprender

Después de un tiempo, uno aprende la sutil diferencia
entre sostener una mano o encadenar un alma,
y uno aprendre que el amor no significa recostarse,
y que una compañía no significa seguridad,
y uno empieza a aprender
que los besos no son contratos,
y los regalos no son promesas
y uno empieza a aceptar sus derrotas
con la cabeza alta y los ojos abiertos.
Uno aprendre a construir todo su camino en el hoy porque
el terreno de mañana es demasiado inseguro para planes,
y los futuros tienen una forma de caerse la mitad.
Después de un tiempo uno aprendre que es
demasiado, y hasta el calorcito del sol quema.
Así que uno planta su propio jardín,
y decora su propia alma,
en lugar de esperar que alguien le traiga flores.
Y uno aprende que realmente puede aguantar
que uno realmente es fuerte,
que uno realmente vale,
y uno aprende y aprende
y con cada adiós... uno aprende.

Jorge Luis Borges

És un dels escrits sobre l'aprenentatge que més m'han agradat, el trobo molt encertat i molt 'maco'.


Tot seguit us faré cinc cèntims sobre el llibre, tot afegint-hi els meus comentaris personals.

D'entrada comentar que aquest llibre té 5 grans apartats:
  1. El primer és una introducció als conceptes de ciència, innovació i paradigmes socials.
  2. El segon entra més al detall en la innovació tecnològica i en els paradigmes socials.
  3. El tercer està centrat en la societat del coneixement.
  4. El quart canvia de temàtica per parlar de la igualtat de gènere.
  5. I el cinquè conté les reflexions finals.

El primer apartat comença parlant de la importància de la ciència en la societat actual, fins i tot comenta:
"(...) no hay duda de que las ciencias involucran un conjunto de saberes, muchos de ellos percibidos como mágicos, que han cautivado al ser humano a lo largo de su historia (...)".
Pero, una mica més endavant, també intenta treure-li trascendència:
"(...) si la humanidad sólo hubiera usado en el devenir de su vida cotidiana las técnicas que era capaz de comprender en cada momento histórico bajo un criterio científico, hace mucho tiempo que hubiera desaparecido."
Això em va fer pensar amb el meu professor de filosofia de 3er de batxillerat que ens comentava que les religions són necessàries, bàsicament per cobrir tot allò on no hi arriba la ciència que (segons el seu parer) és per molta gent una pseudo-religió.

L'autor acaba el primer punt (d'aquest apartat inicial) preguntant-se si la computació és una ciència. Ho és?

Personalment crec que sí, si més no, tal com es comenta en el llibre, a dia d'avui no queda cap dubte que la computació és un element clau pel desenvolupament de les ciències.

Seguidament defineix la innovació com:
"La innovación [entenc que es refereix a la tecnològica] no es más que el camino para incorporar las nuevas ideas a los sistemas de desarrollo, económicos y sociales de un país. Por lo tanto, la innovación está íntimamente relacionada con el mundo de las ideas (invención o creatividad), (...)"
I al seu torn, defineix els paradigmes com:
"Un paradigma es un modelo, patrón o un ejemplo de los comportamientos y supuestos que caracterizan una situación concreta de índole diversa, económica, social o científica, por ejemplo. El paradigma surge de la necesidad de explicar situaciones nuevas ante las que los modelos antiguos en vigor no son útiles para dar una respuesta adecuada a los problemas que se van presentando."
Després comenta que habitualment la fi d'un paradigma és provocat per una revolució ("cambio rápido y profundo de una cosa") i que durant un cert temps coexisteixen dos paradigmes, fet que afegeix incertesa i tensió social fins que el vell paradigma desapareix.

Actualment es parla del paradigma de les tecnologies de la informació i la comunicació (TICs); fins ara era encara un paradigma 'potencial', és a dir, li faltava la seva revolució per a que s'acabés imposant. L'actual crisi econòmica mundial és la revolució que li mancava?

En el segon apartat entra més en detall en aquesta reflexió.

Comença explicant les dues fases d'un progrés tecnològic:
  1. Hi ha una fase inicial on es fa el desenvolupament de la innovació, la seva instal·lació. Dura entre 20 i 30 anys fins que declina el paradigma vigent i irromp el nou paradigma fruit d'una explosió tecnològica que comporta una alta activitat econòmica i social.
  2. En una segona fase es desenvolupa plenament el paradigma al sistema econòmic i social vigent fins que aquest paradigma arriba a madurar, saturar-se i declinar-se mica en mica fins a la implantació del següent paradigma.
El pas entre les dues anteriors fases no és immediat, necessita d'una tercera fase intermèdia traumàtica que justifiqui l'abandonament de l'actual paradigma (i la seva tecnologia associada) per la implantació del nou.

Per tant, es necessita un fet extraordinari, excepcional, que provoqui un canvi de paradigma, (l'actual crisi econòmica potser és el fet extraordinari que ens mancava per a canviar de paradigma, és a dir, per desenvolupar plenament el paradigma de la societat del coneixement, inicialment anomenat paradigma de les tecnologies de la informació i comunicació).

(L'autor en aquest punt fa un resum de les crisis i dels canvis de paradigmes dels darrers 250 anys).

Aquest apartat s'acaba explicant les disciplines de la informàtica i de les telecomunicacions, així com el concepte Tecnologies de la Informació i Comunicació (TICs) és una maneral habitual de referir-se a l'agrupació d'aquestes dues disciplines.

També explica la fractura digital, com una bona part de la societat en pot quedar al marge; i que el paradigma ha anat evolucionant fins esdevenir-se un nou paradigma, el de la societat del coneixement.

Per cert, com a anècdota detall l'origen del mot 'informàtica': és la conjunció de 'informació' i 'automàtica'.

En el tercer apartat s'entra molt més al detall del paradigma en marxa: el paradigma de la societat del coneixement.

El paradigma de la societat del coneixement és molt més transcendent i menys tecnològic del que d'entrada sembla.

Entre d'altres conceptes, ja no depèn (només) de les ments brillants que té cada país sinó de "producir a gran escala personas competentes en todos los órdenes de la vida". I hi afegeix:
"La competencia de todos los ciudadanos es un elemento clave para alcanzar la competencia de la sociedad."
També explica una situació que ja he llegit en d'altres assajos: el fet que la obtenció de la informació ja no és un problema, (gràcies a les TICs).

En canvi, no ha passat el mateix amb el coneixement, no s'ha socialitzat com la informació, de fet, una de les claus actuals és saber transformar la informació en coneixement:
"Los ciudadanos tendrán, o ya tienen, que aprender a desenvolverse con soltura ante una avalancha de información, diferenciando la que es útil de la que no lo es tanto (...)"
Com qualsevol nou paradigma, el paradigma de la societat del coneixement comporta unes noves 'regles de joc'. Aquestes regles convé conèixer-les i aplicar-les quan abans millor:
"(...) la única oportunidad que tienen las economías nacionales para competir con éxito en un mercado globalizado es profundizar en los sectores emergentes con tecnología y reformular los sectores maduros mediante la calidad, la excelencia y el valor añadido en un contexto empresarial que se organice en red, de forma flexible y diversificada (...)"
De fet, potser un dels canvis més importants és el de passar de la producció de bens a la generació d'idees, o de l'empresari productor a l'emprenedor de les idees.

Aquest paradigma de la societat del coneixement té la seva propia economia: l'economia del coneixement que, segons l'autor, és el resultat de saber combinar adequadament quatre estratègies:
  1. "La producción del conocimiento".
  2. "Su transmisión mediante la educación y la formación".
  3. "Su difusión a través de las tecnologías de la información y las comunicaciones"
  4. "Su explotación a través de empresas o negocios que ponen en valor las innovaciones".
Per tant tenir coneixement és necessari, però no suficient; personalment trobo molt encertat indicar que la formació és una de les estratègies clau per a l'economia del coneixement.

En el fons no s'està descobrint res nou, la formació sempre ha estat molt important... el que passa és que potser mai havia sigut tant crítica com ara.

De fet, el que està succeïnt és que el capital humà té una importància cabdal en aquesta economia. No estem produïnt (fet que pot fer una màquina), estem creant coneixement i trasmitint-lo a la resta de la societat. Per tot això l'empremta humana, el talent, que potser havíem deixat una mica de banda ara és més necessari que mai.

D'altra banda el mercat de treball en la societat del coneixement difereix força del que coneixíem fins ara. Per exemple (i molt breument) podem indicar aquestes diferències:
  • El paradigma educatiu que teníem fins ara era aquell on s'estudia molt durant pocs anys per a treballar tota la vida. Però en la societat del coneixement el paradigma educatiu és aquell on s'estudia tota la vida per a treballar tota la vida, és a dir, la formació és contínua.
  • A més, en la societat industrial l'objectiu del mercat de treball és el producte, en la societat del coneixement l'objectiu és resoldre problemes.
Més diferències del mercat de treball en la societat industrial, (SI), i la societat del coneixement, (SC):
  • A SI la formació en el treball és per disciplines; a SC és multidisciplinar.
  • A SI l'activitat és orientada; a SC és diversificada.
  • A SI l'optimització és per departaments; a SC és de tot el conjunt.
  • A SI el coneixement és individual, compartit per equips; a SC el coneixement és global, compartit i transferit.
  • A SI la creativitat és transferida; a SC és individualitzada.
  • A SI no s'improvitza; a SC hi ha improvització.
  • A SI el risc no s'assumeix; a SC el risc es gestiona.
  • A SI l'espai-temps és comú; a SC l'espai-temps és assíncron.
  • A SI la capacitat professional és rígida; a SC és evolutiva.
  • A SI les persones són intercambiables; a SC les persones són imprescindibles.
Estic d'acord i crec que és una bona manera de comparar els mercats de treball en les dues societats. Només tinc una puntualització a fer, personalment sóc dels que pensa que en un mercat de treball ningú és imprescindible, (si bé reconec que mai és el mateix prescindir d'una persona o d'una altra).

Acaba aquest apartat comentant la importància que ha de tenir la universitat en aquesta societat del coneixement, ha d'implicar-se molt més amb el teixit empresarial i aquest ha de recolzar-se molt més amb la universitat, al cap i a la fi és un dels llocs on més s'innova (tecnològicament).

El quart apartat explica la llarga lluita de la dona per aconseguir la igualtat amb l'home, la seva implicació en la societat industrial i quina serà la seva situació en la societat del coneixement.

L'autor opina que a la dona l'espera un lloc cabdal en la societat del coneixement, creu que està més capacitada que l'home per desenvolupar-se en l'esmentada societat i, a més, els països no poden permetre's el luxe de prescindir d'aquest talent.

Tanmateix, ja se sap que els canvis en aquest sentit són lents, massa lents...

En el cinquè apartat es fa una síntesi del llibre.


Resumint:

Personalment he trobat en aquest llibre un bon assaig sobre la situació actual de canvi, d'incertesa en la que ens trobem. Aquesta situació ve explicada en aquest llibre: estem en un moment de canvi, de fort canvi, estem en ple canvi de paradigma social!.

És un llibre curt, fàcil de llegir i que em respon a uns quants interrogants però que me n'obre molts més! (com fan els bons llibres).


Enllaços relacionats: