Reputació i identitat digitals. Jornada sobre màrqueting estratègic en la comercialització de productes agrorurals.

Aquest dilluns estaré a Valls, en el Consell Comarcal de l'Alt Camp, on parlaré sobre reputació i identitat digital.

Serà en el marc dels seminaris de comercialització de productes agrorurals que organitza el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

Aquí teniu més informació sobre aquests seminaris.

Tot seguit us adjunto la presentació que tinc previst mostrar aquest dilluns així com un resum del que parlaré.

'#OpenData. Oportunitats generades amb l'obertura de dades públiques.' Jornada organitzada per AENTEG.

El passat dimecres 23 de novembre vaig estar en una jornada realitzada a Girona per difondre l'obertura de dades:

OpenData. Oportunitats generades amb l'obertura de dades públiques.

Va estar organitzada per AENTEG, l'Associació d'Empreses de Noves Tecnologies de l'àmbit de Girona.

L'acte va reunir a representants del projecte de Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya (Jordi Graells i Miquel Torregrosa), dos del projecte OpenData BCN de l'Ajuntament de Barcelona (Lluís Sanz i jo mateix) i un de l'empresa Nexus Geografics (Lluís Tartera).

"Web 2.0: Xarxes socials", jornada tècnica en el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

Ara fa uns dies, vaig fer una ponència en el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

L'objectiu de la ponència era explicar què és el Web 2.0 (en especial atenció a les xarxes socials) i oferir exemples d'aplicació de conceptes Web 2.0 en l'àmbit de l'agricultura i del medi rural.

Es tractava de fer una introducció a aquesta temàtica, per tant, se'm va demanar una visió inicial dels trets més importants, (en la segona part de la jornada tècnica el Carles Folch va parlar de la Plataforma e-Catalunya).

Per a ser més precisos, els dos principals objectius que em vaig marcar eren:

• Explicar què és el Web 2.0, quins són els ‘valors 2.0’ i quines són les principals eines que s’utilitzen, (amb especial atenció a les xarxes socials).

• Convèncer als assistents - professionals de l'àmbit de l'agricultura i medi rural - que poden (i han de) aplicar aquests conceptes a la seva realitat. Per això vaig explicar exemples de persones/institucions de l’àmbit rural, de l’agricultura, ramaderia que ja ho han fet.

Tot seguit teniu disponible l'arxiu de la ponència així com les meves notes de cada diapositiva (són imprescindibles aquestes notes si teniu en compte que la majoria de les diapositives són només imatges).

Carta oberta al futur President de la Generalitat de Catalunya

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Em dirigeixo a tú, futur President, per expressar-te la meva preocupació per la situació actual del nostre país.

L'actual crisi econòmica no és una crisi més... és una crisi que explicita la transició de la Societat Industrial amb què tots nosaltres hem nascut, cap a una Societat en Xarxa, una Societat Digital, també coneguda com la Societat del Coneixement.

El model econòmic, el model productiu, tal com el van conèixer els nostres avis, els nostres pares, i fins i tot, nosaltres ja no és el mateix.

Ara les feines ja no són per sempre, la formació ja no és exclusiva de la primera etapa de la vida dels ciutadans, competim amb qualsevol empresa de tot el món i, com podem veure recentment, qualsevol problema en un país ens esquitxa seriosament a nosaltres, etc. Hi ha molts exemples més que corroboren aquest canvi de tipus de societat.

De fet, ja fa temps que es parla del canvi de paradigma social, la crisi econòmica ha estat el punt d'inflexió per poder dir que definitivament estem entrant en la Societat del Coneixement, una societat on les "regles del joc" són molt diferents de les que coneixíem fins ara:

• Ja no necessitem tenir una formació en el treball orientada per disciplines; ara el que ens falta és una formació multidisciplinar, diversificada, flexible i contínua. Tingues en compte que molt probablement els nostres joves acabaran fent unes professions que actualment desconeixem totalment.
  
• Fins ara el coneixement era individual, com a molt compartit per equips; ara el coneixement és global, compartit i transferit entre tothom.
• Ens han educat per no improvisar, per no assumir riscos; ara és tot el contrari, la incertesa forma part dels fonaments de la nova societat del coneixement, per tant cal improvisar contínuament, el risc existeix sempre, per tant, gestionem-lo.
• En l'entorn productiu de la societat industrial les persones són intercanviables, prescindibles; en la Societat del Coneixement les persones són talent, són creativitat, són coneixement... són imprescindibles.
• Etc.
  

Però no s'ha de veure l'actual situació com un període "dolent", l'hem de veure com una oportunitat.

Una oportunitat per, si prenem les mesures adequades, fer que Catalunya sorti enfortida i encapçali aquesta nova Societat del Coneixement.

Projecte d'Obertura de Dades Públiques (OpenData) de la Generalitat de Catalunya

(Feu click a la imatge per fer-la més gran)

Avui - 09/11/2010 - he tingut el plaer de poder estar en la presentació del:

Projecte d'Obertura de Dades Públiques (OpenData) de la Generalitat de Catalunya

Els que em coneixeu ja sabeu que sóc un clar defensor, i creient, dels projectes d'obertura de dades a les administracions públiques, és una transformació brutal que només amb el temps veurem fins on arriba.

En el dossier que ens han donat en la presentació es defineix el procés d'obertura de dades públiques com:

"L’open data és una filosofia i una pràctica que requereix que certes dades siguin de lliure accés per a tothom, reduint les limitacions tècniques, les restriccions legals o altres mecanismes de control. Es considera que, de la mateixa manera que obrir el codi font del programari permet que altres el millorin en benefici de la comunitat, les dades obertes beneficien al conjunt de la ciutadania."

A més, en el cas de la Generalitat, l'obertura ha estat, ja en un primer pas, força important i, a més, en molts casos, en els formats que recomana el W3C.

La presentació s'ha fet en "petit comitè" (potser la imminència de les eleccions ho ha provocat) per part de la Marta Continente, Directora General d'Atenció Ciutadana de la Generalitat.

Des d'aquesta tarda qualsevol persona ja pot obtenir dades sobre:

• Equipaments de Catalunya.
• Tràmits de la Generalitat per a la ciutadania.
• Prediccions metereològiques.
• Dades estadístiques de població.
• Dades lingüístiques.
• Imatges.
• Etc. (aquí teniu el catàleg).

I això no s'acaba aquí donat que ja hi ha diferents projectes en curs per augmentar aquests conjunts de dades.

Gestió dels idiomes en les xarxes socials per part de les administracions públiques

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Fa un mes que la Generalitat de Catalunya va publicar la "Guia d'usos i estil a les xarxes socials", un excel·lent treball que intenta posar una mica de seny en com les administracions públiques han d'introduir-se en l'àmbit de les xarxes socials.

Un dels aspectes que va generar una certa controvèrsia va ser la gestió dels idiomes en el món de les xarxes socials.

D'entrada cal tenir en compte que la majoria de les xarxes socials han estat creades en països anglosaxons (bàsicament als Estats Units) on hi ha una molt baixa predisposició per a pensar, i fer, eines preparades per ser utilitzades en varis idiomes, (a part de l'anglès, of course!).

Però aquí, a Catalunya, tenim el problema de tenir dues llengües co-oficials i, a més, l'anglès per a ser l'idioma de facto de la humanitat.

Tot plegat fa que la majoria de administracions públiques catalanes hagin optat per tenir vàries versions dels seus 'webs oficials': majoritàriament en català sempre, en castellà la majoria de vegades (especialment en aquelles administracions prou grans com per poder mantenir dues versions del web) i en anglès (però no tots els continguts i, a més, especialment per tot allò relacionat amb el turisme).

Per tant, en l'àmbit dels webs sembla que aquest problema lingüístic està resolt, si més no, s'ha arribat a una solució més o menys acceptada per tothom.

Però com gestionem aquesta multilingüisme en les xarxes socials?

Com us comentava, les eines de l’àmbit de les TICs acostumen a estar pensades per a ser usades per una sola llengua, habitualment l’anglès; les xarxes socials també tenen aquest “defecte”.

Tot i que és cert que no hi ha cap problema en utilitzar altres idiomes, com per exemple el català o el castellà, sí que tenim problemes quan intentem fer ús de vàries llengües a la vegada.

Algunes organitzacions, sobretot de l’àmbit privat, han solucionat aquest problema oferint la seva presència en les xarxes socials en només un idioma, però aquesta solució no la poden aplicar – genèricament – les administracions públiques que han de realitzar la seva comunicació com a mínim en les llengües oficials – en el nostre cas en català i en castellà – i en molts casos també en anglès pel públic internacional.

En aquest document s’aporten 3 exemples de les estratègies que han seguit algunes administracions públiques en aquest sentit.

Al final del post us indico quina és, al meu entendre, l'estratègia lingüística que cal seguir.

"Aprendre dóna un plaer brutal". (Llarg) Resum de la sessió "Lideratge institucional a la Xarxa" d'Antoni Gutiérrez-Rubí

(En breve estará disponible la versión en español de este post)

El dimarts passat - dia 09/03/10 - tot just després de la gran nevada que va provocar tants problemes a l'àrea metropolitana de Barcelona i, en general, a tota Catalunya, vaig assistir a la ponència que va donar l'Antoni Gutiérrez-Rubí amb aquest suggerent títol:

Lideratge institucional a la Xarxa

En aquest post us faig un (llarg) resum d'aquesta ponència amb algun comentari addicional meu...

---

Després de la presentació de la Marta Continente, Directora General d'Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, l'Antoni va començar a parlar.

Va començar amb una foto on es veien petjades sobre la neu, feia una metàfora amb les "petjades en l'àmbit digital", a més la foto de la neu era molt oportuna... ;-)

També va recordar que aquesta ja era la 19a sessió web del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).

Des del meu punt de vista, aquestes sessions web són tota una cita obligada per tothom que desitgi informar-se de com està canviant la societat gràcies, entre d'altres factors, a les tecnologies de la informació i comunicació.

Els dies previs, com és habitual en aquestes sessions, els assistents poden proposar de què volen que parli el ponent, tenint en compte la temàtica de la sessió.

De tots els comentaris que es van rebre, l'Antoni va generar un núvol amb les paraules més utilitzades, a més ús, mida més gran.

Com és lògic, apareixen, com a paraules destacades: 'administració', 'participació', 'gencat', 'xarxa', etc.

Però en canvi d'altres paraules imprescindibles per si volem tenir un lideratge institucional a la Xarxa no apareixien (o apareixien amb una mida molt petita, és a dir, pocs comentaris en parlaven): 'canvi', 'lideratge', etc.

La ponència estava estructurada en 4 grans apartats:

1. Context en el que estem.
2. Lideratge (institucional a la Xarxa).
3. Recursos.
4. Idees clau.
   

---

Context

En aquest apartat va descriure amb detall quina és la situació en la que es troben les administracions públiques en l'inici de la segona dècada del segle XXI.

La funció pública pateix uns prejudicis (i uns tòpics) per part de la societat que, en la gran majoria dels casos, no es correspon amb la realitat.

L'Antoni va recordar al mític "Vuelva usted mañana" del Mariano José de Larra... que és del 1883!

Això em va fer reviure la presentació que va fer l'Alberto Ortiz (Alorza) al juliol de l'any passat en el marc de la cinquena edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP) organitzat per l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. Ell també va parlar de Larra, i va comentar que ens quedaven 23 anys per solucionar-ho... ara ja queda 22 anys i escaig.

Un altre problema que va comentar l'Antoni és la baixa productivitat, la lentitud que la societat percep de l'acció pública.

Va esmentar Franz Kazka, i la seva obra "El castell" (1922), per explicar una altra característica de l'Administració: l'extraordinària complexitat que té.

De fet, en l'obra de Kazka hi ha una crítica constant a la burocràcia de l'Administració, un fet que, un segle després, encara 'desperta' queixes de la societat.

D'altra banda, tot i que la ciutadania es queixa de l'Administració, hi ha un creixent interès per a treballar-hi, alguns per seguretat, d'altres per què pensen que s'hi treballa poc, d'altres per acomodar-s'hi... veuen que treballar a l'Administració és un privilegi.

D'altra banda, tot i que sóc dels que sempre intenta separar l'Administració de la política, és evident que estàn molt relacionades.

Això provoca que l'Administració resulti esquitxada per la clara desafecció que té la ciutadania vers els polítics i, en general, la política.

En només 4 anys (de 2005 a 2009) l'índex de satisfacció política que elabora el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya ha passat de mostrar un nivell de quasi el 60% de la societat insatisfeta amb la política a un nivell superior al 80%.

Dit d'una altra manera, a finals de 2009, només 1 de cada 5 catalans no patien aquesta malaltia anomenada desafecció política.

Per tant, la ciutadania està emprenyada, empipada i els recents casos de corrupció i de batalles estèrils entre partits encara està agreujant més la situació.

A més, la societat ha evolucionat molt, fa 25 anys estava satisfeta quan l'Administració li resolia un problema, encara que fos parcialment o tard. Ara ja no, la societat exigeix que l'Administració li resolgui els seus problemes de forma ràpida (a l'instant si és possible).

Hem passat de voler a exigir... ara tenim una societat crítica.

Sovint, però, la ciutadania no és conscient que també té deures.

La societat és molt egoista:

• NIMBY (Not In My Back Yard): Estic d'acord que cal tenir alguns serveis necessaris per la societat - com per exemple presons, centrals d'energia, incineradores, ... - però no al meu barri.

Clar que a vegades qui no té sentit de país són els propis polítics que no fan el que cal per no ser impopulars:

• NIMEY (Not In My Electoral Year): Cal implementar aquesta decisió impopular, però no durant en el meu any electoral.
  

I, arribats a la màxima expressió, això provoca una situació de paràlisi total:

• BANANA (Build Absolutely Nothing Anywhere Near Nothing): No fer res a qualsevol lloc que estiui a prop d'alguna cosa... és a dir, a la pràctica acaba sent no fer res per no ser impopular.
  

D'altra banda, la societat està transformar-se, està passant d'una societat industrial a una societat digital. Tenim nous atributs, nous actors, nous canvis, noves demandes... un canvi de paradigma.

Precisament vaig conèixer a l'Antoni en el magnífic curs "Sociedad Red: cambios sociales, organizaciones y ciudadanos" que es fer a l'octubre de 2008 en el Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (Centre Ernest Lluch).

En aquest curs es va parlar sobretot d'aquest canvi: del pas a una societat industrial a una societat xarxa, una societat digital.

També, ara fa un any, us vaig fer un resum del llibre "La innovación tecnológica y los paradigmas sociales" del Benjamín Suárez Arroyo que es mou en el mateix sentit...

Aquesta societat digital s'ha de veure com un nou repte per l'Administració... però també com una nova oportunitat per aconseguir una nova relació - més fructífica - entre la societat i l'Administració.

A més, encara no coneixem els límits d'aquesta societat digital... per exemple, en els propers 18 mesos duplicarem tota la informació que actualment està a la Xarxa, és a dir, estem en una societat exponencial.

Una altra característica d'aquesta societat digital és l'elasticitat, és una societat difosa, no tenen sentit les fronteres ni les definicions absolutes ni els axiomes.

Per exemple, en la societat industrial a més valor implicava més preu, en la societat digital això no és així.

A més, una altra característica de la societat digital és la velocitat. Tot passa a un ritme vertiginós, cada cop més ràpid, fet que encara accentua que no hi hagi res segur, tot és difús, cal acostumar-s'hi.

Per tot plegat, en aquesta societat digital "és més important saber aprendre que els coneixements que ja saps".

També cal tenir en compte que la nova ciutadania digital és molt diversa, costa trobar patrons que homogeneïtzin col·lectius importants de la societat.

Per tant, cal que l'Administració treballi en funció de les necessitats dels ciutadans, no pel territori on viuen, ni pel tipus de família que són. És a dir, cal fixar-se amb el comportament que presenta cada ciutadà, no amb el seu perfil.

A més, cal tenir clar que la comunicació tradicional no serà suficient, en la societat digital s'ha d'anar més enllà i arribar al diàleg, a la conversa, és a dir, informar i, també, escoltar.

Per tot això, cal que l'Administració estigui a les xarxes socials, però no per només estar-hi, ha d'entendre els seus models de relació, les seves 'regles del joc' per aconseguir treure'n el màxim suc.

En aquest punt l'Antoni va mostrar de com és de vertiginosa aquesta ciutadania digital.

En el blog PersonalizeMedia de Gary Hayes hi podeu trobar aquest post que permet veure uns comptadors relacionats amb la ciutadania digital: creació de nous posts, nous usuaris a Facebook, vídeos visualitzats a YouTube, etc.

El que va fer l'Antoni va ser inicialitzar-los en aquest punt per, al final de la sessió, veure'n els resultats obtinguts.

Més canvis en el context, respecte al que coneixem actualment: la jerarquia, entesa com a jerarquia de poder piramidal, ja no serveix, es tendeix a reduir dràsticament les jerarquies o, fins i tot, desaparèixer donat que el poder ara ja no prové de la jararquia: "Ara gent petita i ràpida guanyen a grans lents".

El poder et ve de les idees que tens: "Qui té idees té poder".

També és important tenir presència en aquesta societat digital, en cas contrari serà impossible tenir-hi un lideratge institucional: "El que té poder (en la societat digital) és la presència reputada, el que és influent".

Hi ha molts canvis si ens fixem en el tipus de societat que hem tingut fins ara, fins ara cada ciutadà era una peça de puzzle, sovint tenia una única posició on encaixar.

En la societat digital la metàfora no és un puzzle, és un tangram on les mateixes peces (els ciutadans) poden encaixar de diferents maneres per aconseguir diversos resultats.

De fet, aquesta societat digital presenta molts més canvis respecte a la societat industrial, per exemple, és una societat molt més fiscalitzadora, vol controlar molt més l'acció de l'Administració i l'acció dels polítics, no esperarà 4 anys per fer-se sentir, el control serà continu.

També hi ha molt més activisme ciutadà; les noves tecnologies unit al, cada cop més, coneixement que té la societat de l'àmbit d'Internet fa que sigui molt fàcil (i barat) l'associanisme cívic ciutadà, per tant, la ciutania té participació activa en les accions que li afecten, és decisiva.

I si tenim en compte aquest activisme ciutadà amb la desafecció creixent cap als polítics tradicionals, llavors no és difícil veure que aquesta nova societat seguirà fent política (en el sentit de millora de la ciutadania) però sense els polítics ni els partits tradicionals, de fet, ja no són imprescindibles aquestes organitzacions lentes amb marcades jerarquies.

La transparència serà un de les característiques de la nova societat, en tots els sentits, inclòs l'àmbit de l'Administració com ja ho fan administracions properes a nosaltres: País Basc.

La identitat de les persones, de les institucions no vindrà marcada per la seva posició jeràrquica ni pels seus estudis ni tan sols pel que digui cadascú, la identitat vindrà marcada pel que diguin de mi la resta de gent: "Jo sóc el que digueu que sóc".

Per tant, millor que la meva conversa sigui el màxim propera a la realitat, així la gent no es farà expectatives allunyades de la realitat que només farien que la gent parlés malament de mi i, conseqüentment, obtindria una mala reputació, una identitat allunyada a la que jo vull.

De sempre, la ciutadania s'ha mogut per comunitats, això no és cap novetat.

Però el que sí que és novetat és que ara la tecnologia ens permet tenir comunitats amb gent que geogràficament no està a prop i, a més, si cal, en el mateix moment.

Això permet una comunicació molt ràpida, molt fluïda... una comunicació que no li cal ni premsa ni periodistes per poder arribar a tothom que ho desitgi.

Aquest és un altre dels grans canvis: tothom pot ser informador, això provoca que la censura sigui molt difícil d'aplicar i, per tant, que no existeixin els secrets.

De fet, ara la tecnologia ja ens permet estar connectats les 24 hores a pràcticament qualsevol lloc (per exemple via els mòbils).

Per tant, l'Administració ha de tenir-ho en compte, ha d'inventar-se "l'Administració de butxaca" per poder-la tenir al mòbil a qualsevol hora.

A més, la ciutadania és molt creativa (d'aquí li ve el seu gran poder), per tant, si té accés a les dades públiques acabarà fent creuaments d'aquestes dades per treure'n conclusions, és a dir, millor no tenir secrets que no pas que els trobi la ciutadania perque segur que els trobarà, només serà qüestió de (poc) temps.

La creativitat dóna poder a qui la té, per tant, qui gestioni millor el seu talent tindrà més poder, això és especialment crític per a les organitzacions (públiques o privades).

---

Lideratge institucional a la Xarxa

Un cop acabat el primer (llarg) punt per descriure el context en el què ens trobem, l'Antoni va començar el bloc relacionat amb com liderar institucionalment a la Xarxa parlant d'horaris. Va parlar de quines característiques ha de complir l'Administració si vol arribar a tenir un lideratge a la Xarxa.

Si la ciutadania està connectada tots els dies i a tota hora, llavors és lògic arribar a la conclusió que l'Administració també ha d'estar operativa a tota hora, (fet que no vol dir que els treballadors públics hagin de fer més hores): No ha d'existir el concepte d'horari.

Una altra característica, ja comentada en el context, és la transparència. És bàsic que l'Administració sigui el màxim de transparent ja que, de fet, la ciutadania acabarà per saber-ho tot, per tant, millor dir-ho per un mateix que no pas que ho acabin sabent per boca d'altres.

Per tant, cal seguir un procés de comunicació d'informació pública. Això no vol dir només penjar la informació, es tracta de comunicar aquesta informació i de conversar amb la ciutadania tot allò que se'n derivi.

En el fons el que s'està demanant és que l'Administració sigui un govern obert, (oGov); un govern amb una mentalitat oberta on les dades flueixen sense cap restricció i on es té en compte la col·laboració de la ciutadania.

De fet, aquesta nova Administració practica la co-creació amb qui ha de prestar els serveis públics (és la perifèria de l'Administració qui interactua amb els ciutadans), i amb la ciutadania es milloren aquests serveis.

Per tant l'Administració ha de ser flexible, proactiva, humil i facilitadora que la ciutadania (i tothom de l'Administració) pugui col·laborar en els serveis públics.

L'administració ha de canviar el xip vers al ciutadà: "ara ja no és 'segueix-me', ara és 't'acompanyo!'".

---

Recursos

Quins recursos té l'Administració per poder arribar a aquest lideratge institucional a la Xarxa?

Gabinet de premsa virtual: Sempre m'he preguntat que si a les organitzacions es fa reculls de premsa per què no se'n feia (i encara a molts llocs no se'n fa) reculls on-line.

Per tant, cal començar a tractar el món on-line amb la importància que ja té i la que tindrà, és a dir, cal tenir un gabinet de premsa pel món on-line.

Els webs institucionals han de ser oberts i optimitzats per a que la seva informació sigui adequadament indexada pels cercadors, aquesta és la millora manera que la nostra informació arribi al màxim de gent.

La informació d'aquestes webs ha d'estar actualitzada constantment, pensada no només per col·lectius sinó que s'ha d'arribar a la màxima segmentació, a la màxima individualització: "entre la informació disponible i la que jo necessito ha d'haver-hi màxim 3 clicks".

Això implica que la ciutadania no ha de saber com estan organitzades les administracions públiques per trobar la informació, és a dir, en el fons només caldria que el web fos un únic cercador on ens portés a la dada que cada ciutadà necessita, (això em va fer recordar a la xerrada que va donar fa dos anys el Carlos Guadián també en el marc de les sessions web).

També cal que l'Administració tingui monitoritge i presència a la Xarxa.

Tot i que amb això no n'hi ha prou, cal fer més... cal generar continguts (de qualitat). Sense nous continguts no podrem tenir cap lideratge a la Xarxa.

I, a més, tot aquest contingut (el nou i el vell) cal posar-lo a l'abast de la ciutadania per a que l'utilitzi com vulgui: Open Data.

De fet, s'ha de promocionar que sigui la pròpia ciutadania qui generi idees per crear serveis que donin més valor a les dades públiques, per exemple seguint l'exemple d'Apps For Democracy.

Al cap i a la fí està comprovat que la ciutadania és capaç de trobar serveis més interessants i més útils a les dades públiques que no pas el que hagi pensat l'Administració, sigui quina sigui.

---

Idees clau

En el darrer bloc, l'Antoni va fer un resum de les principals idees que cal tenir en compte per a un lideratge institucional a la Xarxa:

• El canvi no és tecnològic, el canvi és cultural (d'aquí la seva complexitat a implementar-lo).
• Si fem comunicació 'tradicional' (comunicació 1.0) amb eines 2.0 obtindrem un fracàs. Això es resumeix dient que hi ha una nova cultura de comunicació.
• Hi ha un nou model organitzatiu (trencador respecte al model conegut fins ara).
• És crític gestionar adequadament el talent creatiu de tothom: dels propis treballadors però també de la ciutadania, és moment d'obrir-se a tothom i crear conjuntament (intel·ligència col·lectiva).
  

De fet, estem d'un canvi molt important, "no és maquillatge, no és confetti digital".

L'Antoni va acabar la presentació parlant d'Heràclit qui - fa 2.500 anys - ja deia que tot fluïa que la realitat era com l'aigua d'un riu on les aigües es mouen constantment i mai és el mateix riu.

Doncs bé, ara estem en la mateixa situació, "no és tirar-se a una piscina (sempre amb la mateixa aigua), és tirar-se a un riu amb constant moviment".

Per exemple, havíem activat els comptadors d'aquesta societat digital, el resultat (en només el temps de la sessió) fou:

• Més de 35 milions de vídeos visualitzats a YouTube.
• 32.000 nous posts en blogs.
• 1.700 nous usuaris a Twitter.
• 1,8 milions de tweets enviats.
  

Brutal!

Per acabar l'Antoni va fer una reflexió. Els canvis d'organització de comunicació i de gestió de talent provocaran que siguem millors professionals.

Millors professionals, més persones, més feliços... perquè:

"aprendre dóna un plaer brutal".

---

Torn de preguntes

El torn de preguntes va començar amb una pregunta sobre la neutralitat a la xarxa, si realment està amenaçada.

L'Antoni va respondre que és impossible posar barreres a la Xarxa. Els que volen controlar-la no entenen que no ho podran fer, posaran trabes però la capacitat de la societat per saltar-se aquestes trabes és infinita...

Es va preguntar sobre el web estosololoarreglamosentretodos.org i de les nombroses "contra-rèpliques" que han surgit.

Això és un exemple més que el discurs únic ja no és possible. De fet, si l'objectiu màxim de la iniciativa estosololoarreglamosentretodos.org era demostrar que junts podem fer coses doncs ho han aconseguit ;-)

També es va parlar de la transparència i de si les administracions s'hi apuntaran o no.

L'Antoni va respondre dient que és irrellevant si les administracions són transparents o no, el que sí que està clar és que la ciutadania cada cop és més fiscalitzadora, més dura, per tant, millor que l'Administració sigui transparent, li serà més fàcil superar aquesta fiscalització de la societat.

Com escoltem a aquesta majoria silenciosa?

El monitoratge és útil, però insuficient. És a dir, fer una escolta a distància no és suficient, cal també tenir presència digital. "Cal fer escolta activa, no escolta passiva".

Com afecta a l'administració els canvis a les persones que la formen?

Si els professionals tenen pler per aprendre, satisfacció per aprendre... evidentment aconseguiran millorar l'organització, arrossegaran la institució cap a un estatus millor, més eficient, que comprèn millor a la ciutadania, que li dóna un millor servei...

---

Presentació que va utilitzar l'Antoni:

19a sessió web: 'Lideratge institucional a la xarxa', Antoni Gutiérrez-Rubí

View more presentations from justicia.

---

Vídeo resum de l'acte:

---

Enllaços relacionats:

• 19a sessió web: 'Lideratge institucional a la xarxa', presentació de l'Antoni Gutiérrez-Rubí.
• Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).
• La importància de la Societat Xarxa. Introducció del curs 'Sociedad red: cambios sociales, organizaciones y ciudadanos'.
  
• 'La innovación tecnológica y los paradigmas sociales' per Benjamín Suárez Arroyo.
• Gary's Social Media Count.
  

Impressions des del GobCampEs (segona xerrada: Trina Milan)

La segona xerrada la fa la Trina Milan (que ja l'havíem vist al PodCamp Barcelona).

No porta presentació, exposa la seva presentació des d'un post del seu blog: L'Administració Pública i el Social Media.

Comenta que treballa al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, un departament que fa temps que està en el món 2.0, una prova d'això és l'altíssim nombre de blogs (treball de base) que ja hi ha en el Departament d'Educació.

Exposa el projecte que acaba d'arrancar el Departament: posar en marxa un bloc, un usuari de Twitter i un usuari a YouTube, tot des del punt de vista institucional del Departament d'Educació (està en producció des del dimecres passat).

De fet, el primer post del blog el signa el propi conseller Maragall.

Què s'ha fet prèviament?

Estudi del posicionament del Departament d'Educació en el món digital, en el món 2.0.

A més, també va caldrà convèncer als responsables d'anar per aquest camí, convèncer amb les dades a la mà, demostrar que cal anar per aquí.

Posteriorment, a partir d'aquí, caldrà fer una avaluació de com evoluciona el projecte.

D'altra banda, l'ús de les eines 2.0 per part de Barack Obama ha estat crucial per a que els polítics d'aquí creguin més en aquest món.

A més aquest any hi haurà eleccions a la Generalitat i al FCBarcelona, segur que això també generarà moviments polítics en el món 2.0.

Cal tenir en compte que la fractura digital no és només un tema d'edat, també és un tema de tenir curiositat, de voler investigar... per tant, no és només l'edat, això és un mite.

---

¿Quantes persones hi ha al darrera de l'usuari de Twitter del Departament d'Educació?

Trina: 2 persones.

El Jordi comenta que totes aquestes iniciatives no s'han fet amb finalitats electorals. Primer es va jugar amb la 'inconcreció' de tenir usuaris a nivell personal parlant de temes personals però també de temes institucionals.

Ara ja està prou madur com per tenir usuaris a nivell institucional, com és aquest el cas.

L'Anna pregunta per la gestió interna d'aquest projecte i la creació de continguts.

La Trina respon que és complexa aquesta gestió, però no per ser complexa no s'havia de fer... el repte és molt gran i els recursos escasos.

També comenta que el convenciment de l'equip de comunicació del propi conseller Maragall ha estat un catalitzador positiu.

Una persona que no conec ;-) felicita a la Trina pel fet de fer servir les xarxes socials en un sentit bidireccional, una conversa.

Una altra persona critica que tenir un usuari genèric del Departament és fred, que no hauria de contestar el Departament d'Educació sinó el treballador tal del Departament d'Educació, és un tema de la identitat digital de la institució.

Trina: Respon que tot just estem començant un camí, però no el Departament d'Educació sinó tot el món. Tenim la sort d'estar vivint un canvi històric mundial que encara no sabem per on ha d'anar.

A més, cal tenir en compte que en aquest cas és un sector molt concret: educació.

La pròpia pràctica ens proporcionarà quin camí hem de seguir, de quin serà la guia d'estil sobre com s'ha de conversar a les xarxes socials des del punt de vista institucional.

Per això comenta que cal avaluar com anirà aquest projecte i, a més, en un any d'eleccions.

Jordi: Cal lligar les polítiques 2.0 a les polítiques de canvi, no s'ha d'utilitzar les eines 2.0 només per tasques de comunicació 'tradicional.

Jesús: Encara no hem arribat al gruix de la societat, costa molt ampliar el conjunt de persones que s'introduixen en aquest àmbit.

Jordi: Reitera que cal lligar l'acció 2.0 a polítiques de canvi, és la manera de convèncer als treballadors, als directius, a la pròpia societat, de les bondats del 'dospuntzerisme'.

Albert: El canvi no està arribant en el gruix de persones relacionades amb el sector del Patrimoni, però hi ha iniciatives que es van desencallant: com per exemple el projecte de museus en línia. Aquesta és una manera de convèncer a la gent.

Trina: Estem en un canvi de model de negoci, hem de ser capaços de convèncer a qui calgui per a que s'adonin de tot el que hi guanyarem.

---

Enllaços relacionats:

• Bloc del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
• Usuari de Twitter del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
• Usuari a YouTube del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
• L.'Administració Pública i el Social Media.
• Platxèria (blog de la Trina Milan).
• Àudio de les sessions del GobCampEs.
• Impressions des del GobCampEs (sisena xerrada: Moof).
• Impressions des del GobCampEs (cinquena xerrada: Eugenio Moliní).
• Impressions des del GobCampEs (quarta xerrada: Enric Senabre).
• Impressions des del GobCampEs (tercera xerrada: Alberto Ortiz).
• Impressions des del GobCampEs (primera xerrada: Albert Sierra).

Impressions des del GobCampEs (primera xerrada: Albert Sierra)

Arribo al GobCampEs just quan comença l'Albert Sierra a parlar, veig una trentena de persones, la majoria les conec (mal senyal!: això vol dir que el 2.0 no cala a la resta dels professionals públics?).

És curiós, fa pocs dies parlava amb la Conxa Rodà del Museu Picasso de temes 2.0 en l'àmbit cultural. Li vaig comentar que no coneixia com tractava aquest sector (el sector públic i cultural) el 'dospuntzerisme', em va respondre que el que havia de fer era seguir a l'Albert Sierra i el seu blog: Museus 2.0.

Parla del patrimoni cultural, un sector en el que quan hi va arribar tenia poca presència digital i, a més, desconnectat entre si i sense fer cap ús d'eines 2.0 com, per exemple, blogs.

La proposta era crear un web que fes xarxa, no es tractava de fer un web més sinó d'interconnectar a les diferents institucions relacionades amb el patrimoni, aquest web és Patrimoni.gencat.

Un web pensat pel públic, amb un llenguatge planer, obert a la participació de les institucions relacionades amb el patrimoni, amb evolució contínua (tot i que l'Albert parla de 'manteniment continu' ;-)

Fet amb Vignette... amb tot el que això implica ;-)

Amb notícies, destacats, amb ús de continguts multimèdia: "ús intensiu del vídeo", blogs (molts blogs relacionats amb patrimoni), Flickr, Panoramio, etc.

L'Albert aprofita per mostrar-nos imatges amb una alta resolució que permet arribar a veure els detalls de, per exemple, l'església de Sant Climent de Taüll. El problema no és tècnic, el problema és convèncer als responsables de les institucions que pugin el contingut al món digital, que això no els hi restarà visitants a la seva institució.

Com sempre apareix la pèrdua de poder que implica el 2.0, les institucions s'han de posar al dia i canviar el model, hi guanyaran molt!

Les institucions han de canviar de model, ara ja no són només emissores d'informació, la comunicació no és unidireccional, ara és bidireccional.

L'Albert comenta el cas del Museu Picasso com un exemple d'institució cultural d'aquí que s'està obrint al món 2.0.

El problema és que moltes institucions no s'obren al 2.0 per simple desconeixement o por... això és greu.


La fotografia és de l'Anna Cabañas.

---

En el torn de participació l'Ana comenta que el tema de por (i desconeixement) és el fre més important, ella li està costant molt poder obrir un usuari de Twitter a la institució pública on treballa, el problema és que els seus caps no estan en el món 2.0 a nivell personal, per tant, desconeixen completament aquest món.

L'Albert comenta que s'ha mudat, ara ja no viu a Catalunya, ara viu a Internet ;-)

Per tant, si no estàs en el món Internet difícilment tindràs criteri per autoritzar que la teva institució també hi sigui.

L'Alberto parla d'anar amb compte amb els indicadors, al fet d'anar al món 2.0 normalment implica perdre visites del món 1.0 i això es pot veure - especialment a la direcció - com un fracàs.

L'Albert respon dient que l'objectiu principal és convèncer a les institucions que s'impliquin en aquest projecte, que hi hagi més contingut, que es facin més blogs... en el fons, que el sector del patrimoni no quedi enrera.

Després ja vindrà el tema de l'ús...

El Boris parla de separar els conceptes:

• Per una banda tenim la gestió del canvi: emocions, por...
• Un altre tema és la capacitació: que la gent investigui i acabi coneixent el món 2.0.
  
• I també cal fer una reflexió del model que vol seguir cada institució, a qui es vol dirigir i com, i això no és una qüestió de 2.0, és un tema previ.
  

I pel tema dels indicadors comenta que no és només generar les dades sinó també interpretar-les i educar als caps per a que entenguin què volen dir aquestes mètriques.

L'Agustí parla de que els responsables públics sí que tenen clar les seves mètriques: els vots!

Personalment no crec que a la realitat sigui tant radical, no dic que no hi hagi caps que no siguin així, però no és el més habitual.

El Jesús comenta que convèncer contínuament als caps és un desgast constant...

L'Ana exposa que aquest és un any d'eleccions (a la Generalitat) i això pot provocar que sigui més fàcil convèncer d'iniciatives (senzilles!) 2.0.

L'Albert explica que tot això no és innovador, és simplement aplicar conceptes que ja es fan en d'altres àmbits.

---

Enllaços relacionats:

• Patrimoni.gencat.
  
• Museus 2.0.
• Albert Sierra a Twitter.
• Museus 2.0: GobcampEs. Una trobada d'innovadors.
  
• Àudio de les sessions del GobCampEs.
• Impressions des del GobCampEs (sisena xerrada: Moof).
• Impressions des del GobCampEs (cinquena xerrada: Eugenio Moliní).
• Impressions des del GobCampEs (quarta xerrada: Enric Senabre).
• Impressions des del GobCampEs (tercera xerrada: Alberto Ortiz).
• Impressions des del GobCampEs (segona xerrada: Trina Milan).

Aplicar el 'dospuntzerisme' a l'Administració Pública: una qüestió de voluntat

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El dimecres de la setmana que ve, dia 14/10/09, està prevista una nova sessió web del Centre d'Estudis Jurídics i Formació
Especialitzada (CEJFE) que depèn del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

En aquest cas qui està previst que condueixi la sessió és en Genís Roca (aquí teniu informació sobre el Genís) amb el títol:

Treballar en xarxa a l'Administració, per on començar?

Com no podia ser d'una altra manera, tenint en compte la temàtica de la sessió, s'ha obert un debat per a que tothom pugués dir-hi la seva opinió.

El debat s'està efectuant a Facebook, i s'han rebut 66 aportacions (fins avui 07/10/09).

Intentaré fer-ne un resum (tot i que ja avanço que és difícil sintetitzar aquestes 66 aportacions donada l'extensió i la riquesa que tenen la majoria).

S'han explicat iniciatives de projectes 2.0 o de treball en xarxa a l'Administració, per exemple:

• SIRE (Servei d'Innovació i Recerca Educativa) del Departament d'Educació de la Generalitat.
• RECERCAT (Direcció General de Recerca de la Generalitat).
• "Sant Feliu On Line-Ciutat Digital" de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.
• DebatDeVi.
• Servei de Formació Agrària del Departament d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat.
• Oficina Virtual de Tràmits de la Generalitat.
• Departament de Justícia de la Generalitat.
• Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
• Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat.
• Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos.
• Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.
• Museu Picasso.
• VISESA en el Gobern Basc.
• Patrimoni de la Generalitat.
  

Alguns d'aquests projectes són de comunicació (de cara al ciutadà) d'altres són més complexos ja que impliquen modificar la forma de treball dels funcionaris.

Però més que saber qui està fent algun projecte que podríem considerar 2.0, el que interessa - de cara al debat - és saber quins problemes han aparegut a l'intentar implantar projectes 2.0.

Al parlar de problemes n'han aparegut moltíssims i, com és lògic, depenen de les característiques de cada administració.

Aquí apuntaré els que, segons la meva opinió i la meva experiència, són els que ressaltaria (de tots els que s'han dit en el debat a Facebook):

• Voluntat (manca de): Per mi aquest és el punt clau. Ja fa molt anys que un destacat membre de la Universitat Politècnica de Catalunya em va comentar "Amb voluntat s'aconsegueix el que sigui, sense voluntat no es fa res, per senzill que sigui".
  

És evident, però, que hi ha d'altres característiques que poden ajudar que no calgui 'molta' voluntat:

• Lideratge (manca de): Cal que algú (o alguns) liderin el projecte 2.0. Em refereixo a aquelles persones que hauran de convèncer a la direcció per a que li donin el vist-i-plau al projecte. Però també són els que hauran de convèncer a les bases per a que s'impliquin en el projecte; això és especialment crític per aquells projectes 2.0 enfocats en clau interna.
• Desconeixement: Tothom sap que som reacis a allò que no coneixem i, a més, només sabem veure els problemes que té, no les virtuts. El cas del 2.0 n'és un clar exemple. Aquests darrers dies ha donat la casualitat que he estat dinant amb professionals informàtics - de reconegudes institucions - que em preguntaven sobre web 2.0 (que no 'dospuntzerisme'). Quan els hi explicava que no era una qüestió tecnològica sinó un tema d'actitud, un tema de valors, immediatament - en tots els casos - m'han respost que ells no volen perdre la seva intimitat en el Facebook. Encara que els hi intentava explicar les bondats ja els hi veia a la cara que no els convencia... Hi ha molt desconeixement i aquest desconeixement genera por, la por provoca reacció negativa. Cal educar i fer-ne pedagogia.
  

(acudit del Forges trobat aquí)

• Actituds 2.0 (manca de): Un altre gran problema és el fet que la majoria de treballadors públics - i especialment la direcció pública - no tenen 'inculcats' els valors 2.0 necessaris per a poder tirar endavant projectes 2.0. Em refereixo a valors com el treball en xarxa, compartir, col·laborar, reutilitzar, confiar, cercar la senzillesa, en continua evolució, basat en la meritocràcia, ser openmind, apassionats, etc. Sense aquests valors és díficil tirar endavant un projecte 2.0, pel simple fet que no l'entendran.
• Poder (repartició de): Si realment som 2.0 llavors hem entès (i els practiquem) els valors 2.0. Un d'ells és la meritocràcia, és a dir, ets important pel que fas, no pel que ets. És evident que això provoca una repartició del poder, aquest ja no depèn d'una (rígida) escala jeràrquica - molt implantada en les administracions - sinó que l'estructura s'aplana repartint el poder. Aquesta pèrdua de poder (per part de qui el té actualment) és un fre (ja que ha d'aprovar els projectes 2.0 són els que perdran el poder).
• Funcionament 2.0 (manca de): Lligant amb el tema de les actituds 2.0, cal que l'administració canviï el que calgui de cara a tenir un funcionament 2.0. Un exemple el trobem en l'agilitat, és evident que aquest concepte no és el més usual en les nostres administracions, cal canviar per a que siguin àgils. L'agilitat és una característica de la (nova) Societat Xarxa, és a dir, ja no és un concepte propi del 'dospuntzerisme', va més enllà. Un altre exemple el tenim en l'opacitat: les administracions són molt estanques, no deixen que la ciutadania pugui participar en el seu funcionament intern. Cal que s'obrin i que deixin que la ciutadania s'hi impliqui, és una molt bona forma de reduir l'actual desafecció (i desconeixement) que hi ha a la ciutadania vers les administracions públiques. També cal que es modifiquin procediments interns, simplificar-los, i, si cal, canviar algunes lleis (obsoletes) que posen pals a les rodes. En el fons el que cal és canviar el model organitzacional de les administracions.
• Gestió del coneixement (manca de): Hi ha una clara manca de gestió del coneixement en les administracions i això els fa perdre eficiència (i en alguns casos eficàcia). Si més no no acostuma a haver-hi cap gestió del coneixement que sigui transversal a tota l'administració.
• Gestió del talent (manca de): Algunes administracions tenen milers de treballadors públics, el seu talent, la suma de tots els talents individuals, ben gestionats, pot donar una força brutal. Desgraciadament ara tenim administracions internament pensades en els processos, hauríem d'anar en administracions internament pensades en els treballadors, en el seu talent (i de com aprofitar-lo al màxim).
• Mètriques (absència de): Desgraciadament encara no disposem de suficients mètriques, de números, que convencin a la direcció de les bondats dels projectes 2.0. Aquest és, al meu entendre, un punt important ja que no hi ha cap forma més fàcil de convèncer algú que sent absolutament objectius, és a dir, amb números.
• Objectius (absència o desconeixement de): Aquest ja no és un tema 2.0, és una qüestió de sentit comú. Abans d'implementar cap projecte cal tenir clar quins són els seus objectius, és a dir, no es tracta de fer un projecte 2.0 pel simple fet que hi ha una moda 2.0, cal tenir clar quins objectius es persegueixen i de si aplicant conceptes/idees 2.0 s'assoliran aquests objectius.
• Perfecció (búsqueda de): En alguns casos - pocs - es té convençuda a la direcció per realitzar un projecte 2.0 però aquesta demanda un control i un nivell de perfecció que fa que aquest projecte no s'acabi mai. El món 2.0 és d'evolució contínua, per tant, cal sortir de seguida que estigui una mica 'visible' i ja s'anirà depurant mica en mica, però no esperem a tenir-ho tot perfecte, correm el risc de no sortir mai o de sortir tard. Seguim la tàctica del 'divideix i guanyaràs', és a dir, comencem per aspectes concrets per, mica en mica, passar a la totalitat del projecte.
  

Per mi aquests són els principals frens a la posta en marxa de projectes 2.0 a l'administració.

Evidentment n'hi ha molts més, però crec que aquests són els principals (si més no per la meva experiència).

D'altra banda, fixeu-vos que en més o menys mesura aquests problemes no són només propis de l'administració, són propis de les organitzacions en general, ja siguin administracions públiques o empreses privades, especialment en el cas d'organitzacions amb un alt volum de treballadors.

Insisteixo que és un tema de voluntat...

---

Enllaços relacionats:

• Debat "Treballar en xarxa a l'Administració, per on començar?" a Facebook.

Dinamització d'entorns virtuals: xarxes socials, comunitats de pràctica i grups de treball col·laboratiu. Primera part (de tres parts).

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Aquest matí he assistit a un nou acte relacionat amb el programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya (en les instal·lacions del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE)).

Concretament he anat al VI Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement que tenia per títol: Dinamització d'entorns virtuals: xarxes socials, comunitats de pràctica i grups de treball coll·laboratiu.

Si voleu saber què és el programa Compartim podeu consultar aquest post o anar directament al web del Programa Compartim.

L'objectiu d'aquest seminari era donar un plantejament teòric sobre com s'han de posicionar estratègicament les comunitats de pràctica en les organitzacions així com donar també tècniques (i eines) de dinamització en línia per a comunitats i per a grups de treball col·laboratiu.

El programa era el següent:

• Com encaixar CoPs madures en organitzacions tradicionals
  Sr. Sergio Vásquez Bronfman
  Professor a l’ESCP-EAP (European School of Management)
• Dinamització de xarxes i comunitats
  Sra. Dolors Reig Hernández
  Experta en tecnologies 2.0 i web semàntic
• Les claus per a la dinamització eficient dels grups de treball col·laboratiu
  Sr. Cristóbal Suárez Guerrero
  Professor de la Universidad de Salamanca
  

Tot seguit us comento la ponència del Sergio Vásquez afegint-hi els comentaris, apunts, que he anat anotant.

En posteriors posts us faré el mateix per les ponències de la Dolors Reig i de Cristóbal Suárez.

---

Com encaixar CoPs madures en organitzacions tradicionals

Després de la presentació de l'acte per part del Jesús Martínez, el primer en parlar ha estat el Sergio Vásquez Bronfman, Professor a l’ESCP-EAP (European School of Management), i un dels experts a qui es va recórrer en els moments inicials del Programa Compartim.

El Sergio Vásquez ha començat explicant que les organitzacions 2.0 no existeixen, es un concepte més utòpic que real.

Per aquest motiu, enlloc d'explicar com encaixen les comunitats de pràctica (CoPs) en les organitzacions tradicionals (1.0) i les organitzacions 2.0, el seu objectiu ha estat intentar donar una base teòrica a l'encaix de les CoPs dins - només - dels entorns de les organitzacions tradicionals.

Ha començat definint què és per ell una comunitat de pràctica:

"Un grup de persones enllaçades per una pràctica comuna, recurrent i estable en el temps".

Per tant, no qualsevol grup és una comunitat de práctica, per exemple, un grup d'un projecte no és una comunitat de práctica ja que en els grups de projectes no hi ha recurrència.

Quina és la problemàtica principal?

L'encaix entre l'estructura de les comunitats de práctica (totalment desjerarquitzada, el poder està repartit; de fet, ho representa com un gràfic de nodes de connexió sense cap patró en concret), i l'estructura de l'organització tradicional (diguem-ne '1.0').

En les organitzacions 1.0 el poder el tenen uns pocs i estan profundament jerarquitzat. Les tasques estan repartides per especialitzacions i estan molt dividides i la coordinació del treball es
fa a través de processos estandaritzats.

És a dir, tot el contrari de les comunitats de pràctica (CoPs).

Això provoca que sigui enormement complicat encaixar les CoPs en les organitzacions tradicionals.

El Sergio Vásquez ha posat l'exemple de l'empresa Axiem (del grup Altran).

Aquesta empresa va decidir crear vàries CoPs en el 2001. La idea era compartir el coneixement dins de l'organització implicant en aquestes CoPs tan a consultors novells com als consultors veterans.

Quins van ser els aspectes positius d'aquesta iniciativa?

• Bàsicament el fet, (obvi), que els consultors novells s'integraven més ràpidament en l'organització i aprenien el coneixement dels veterans de forma més ràpida, (es compartia millor el coneixement).
• A més, el coneixement fluïa més i, per tant, no quedava limitat a uns pocs.
• I s'aprofitava millor el temps de poca activitat que tenen els consultors quan han acabat un projecte i encara no ha començat el següent.
  

Quins van ser els problemes?

• Tot i que les CoPs eren importants, els projectes tenien preferència.
• La participació en les CoPs era poc valorada per la direcció.
• Per tant, les activitats en les CoPs era voluntari.
  

És a dir, com que les CoPs eren poc valorades, els consultors havien de tenir moltes ganes per participar en una CoP, (especialment pels consultors veterans que potencialment eren els que tenien menys a guanyar amb l'ús de les CoPs).

Quina era la causa principal d'aquests problemes?

La diferencia de percepció entre els membres de les CoPs i la direcció. Aquesta necessita dades quantificables, resultats concrets, entregables resultants, etc. Conceptes que són difícils de donar en una CoP.

Quin va ser el resultat?

La organització tradicional ('1.0') es va imposar a la innovadora estructura de les CoPs.

En el cas del Programa Compartim els principals problemes en què es troben els e-moderadors són:

• Falta d'implicació del col·lectiu. Això és ben lògic, quan hi ha una innovació, estadísticamente sempre hi ha poca gent implicada, (us recomano la lectura d'aquest post on es parla de les innovacions tecnològiques i els paradigmes socials).
• Xoc entre la innovació i la organització tradicional, i més si es té en compte que el cas del Programa Compartim és el d'una administració pública.
• Falta de reconeixement del treball realitzat en les CoPs per part de la direcció.
  

En el fons el problema és sempre el mateix: la repartició de poder.

Sergio Vásquez ens ha comentat que "per compartir coneixement s'ha d'afrontar els jocs de poder en l'organització".

A partir d'aquest punt ha comentat les arts de base per enfrontar un problema:

• Art de la comunicació, (comunicar amb l'objectiu que tots els 'clients' d'una CoP tinguin la mateixa visió. A més també s'ha de comunicar per posar-se en el lloc dels directius i entendre que són legítimes les peticions que fan)
  
• Art de la negociació, (quan no es té tot el poder - cas habitual - s'ha de negociar. Per negociar bé s'ha de dominar l'art de la política i l'art militar i centrar-se en els interessos de la CoP).
• Art de la política, (mobilitzar a la gent, (mobilitzar no és només convocar a una reunió, s'ha de treballar molt més), buscar aliances, aïllar els enemics, arribar a compromisos, encara que hagis de renunciar a algun aspecte, de fet, el que ha comentat és que cal que tinguem una mica d'hipocresia, d'estòmac).
  
• Art militar, (bàsicament es tracta de dominar la tàctica tenint en compte els recursos disponibles).
  

Personalment crec que aquí el Sergio Vásquez ha entrat a explicar amb massa detall aquestes arts i, especialment, a explicar per quin motiu havia inclòs l'art militar, a més quan parlava de la hipocresia en l'art de la política ha insistit massa en què mentim, en què siguem hipòcrites.

De fet, cada cop que s'encara una innovació a un sistema antic, la innovació tendeix a conquerir territori del sistema tradicional. No hi ha cap altre opció. Com és lògic, el sistema tradicional generarà resistència. Aquí tindrem el xoc.

En aquest punt el Sergio Vásquez ha posar l'exemple de l'empresa de diligències Well Fargo que va respondre a la innovació del tren resistint-s'hi i duplicant el nombre de cavalls de les diligències. Evidentment es va imposar la innovació: el tren.

Ha seguit parlant del poder:

• El poder com capacitat de coercisió.
• El poder com capacitat d'acció.
• El poder no té sentit si no hi ha una relació, no hi ha poder en si.
• De fet, es pot definir el poder com una relació desequilibrada.
• També parla del poder com a passió, de fet, l'amor i el poder són les dues passions humanes més antigues.
  

Aquí el Sergio Vásquez ha 'marxat' una mica per endinsar-se en... zoologia!

Ha comentat que els mamífers comparteixen que lluiten per:

• Aconseguir el millor lloc en la jerarquia social.
• Controlar un territori (físic o virtual) determinat.
  

De fet, aquests dos aspectes són la font de la majoria de problemes de la humanitat.

I la cerca de poder està en el nostre codi genètic. Per tant, en lloc de lluitar per a que no passi això (que sabem que acabarà passant sempre), el que hem de fer és 'civilitzar-ho'.

Per tant, quan creem una CoP cal fer-se aquestes preguntes relacionades amb el poder:

• Qui guanya o perd si la CoP és un èxit?
• A qui no li convé que sigui un èxit? (tenint en compte, o no, la persona que ho dirigeix).
  
• Coalicions a favor (i en contra) d'aquesta CoP?
• Quina serà la tàctica?
  

Cal tenir en compte que les CoPs que s'acaben implementant no necessàriament són les millors, sinó les que han estat recolzades per una coalició de poder més forta.

Què s'ha après del Programa Compartim?

• No hi ha receptes màgiques, el camí es va fent (descobrint) dia a dia.
• S'ha de tenir molta mà esquerra i molta flexibilitat per conciliar interessos contradictoris.
• Cal tenir el suficient poder per fer el que es vol, si no es té el poder millor no començar res.
• Va bé tenir present el 'sistema ideal' per saber quina és la meta final (encara que no hi arribem mai).
• Tenir capacitat d'improvització.

---

Aquest és el document que ha utilitzat el Sergio Vásquez per presentar la ponència, (l'he aconseguit després de llegir aquest post del Jesús Martínez):

CoPs maduras en organizaciones tradicionales

View more OpenOffice presentations from Jesus Martinez.

---

Enllaços relacionats:

• Taula rodona sobre 'Les millors pràctiques en dinamització de comunitats en línia'. (Programa Compartim de Gestió del Coneixement).
  
• Taller per aprendre a posar en marxa CoPs (exemple del programa Compartim).
  
• Programa Compartim.
• Las organizaciones 2.0 no existen.
  
• 'La innovación tecnológica y los paradigmas sociales' per Benjamín Suárez Arroyo.

---