dimarts, 23 de desembre del 2008

Formació en e-administració a l'Ajuntament de Barcelona

El primer dia d'aquest mes - desembre - vaig rebre una formació (interna) sobre administració electrònica que organitzava la Direcció d'Administració Electrònica conjuntament amb la Gerència de Recursos Humans pels treballadors de l'Ajuntament de Barcelona.

La formació va ser donada per David Sancho i Miquel Salvador del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra.

Tot i que en el meu cas molts dels conceptes els coneixia perfectament, és cert que sempre va bé refrescar-los i, sobretot, veure què opinen la resta de companys, especialment aquells que no acostumen a fer un ús intensiu de les 'noves tecnologies'.

L'índex de la sessió va ser el següent:
  • Introducció als conceptes clau de l'e-govern i l'e-administració.
  • Reflexió compartida sobre la implementació de l'e-administració.
  • Presentació d'iniciatives endegades per l'Ajuntament de Barcelona (dos exemples concrets).
Us indicaré aquí les anotacions que vaig prendre.


La societat de la informació i del coneixement com a context

En estem acostumant a utilitzar Internet per a fer comunicacions, gestions, relacions, etc, amb tota mena d'organitzacions, també tramitacions amb l'Administració.

De fet, l'ús de les TIC per les noves generacions està completament assumit (un exemple el trobeu en aquesta notícia d'El País d'ahir diumenge).

Si ens fixem en les dades tenim que:
  • A finals del 2007 (segons la CMT) a Espanya hi havia 50 milions de línies de telefonia mòbil (més que habitants).
  • A finals del 2007 (segons Red.es) el 42% de les llars espanyoles tenen connexió a Internet.
  • Segons enquesta municipal (de l'Ajuntament de Barcelona) del juny d'enguany, el 52% dels barcelonins tenen connexió a Internet des de casa seva.
Aquestes són les dades quantitatives, una altra cosa és l'ús que fan els ciutadans...

D'altra banda, la tecnologia permet personalitzar millor el servei que donem a la ciutadania, tot i que cal generar més seguretat i més confiança per a que la gent s'atreveixi a tramitar més per Internet.

També es va comentar - tot i que no en recordo la font - que a finals del 2007 un 19,3% de la població espanyola tramitava per Internet. Personalment crec que aquesta xifra segurament està inflada (o esbiaixada); al no disposar de la font no puc contrastar-la.

En el cas concret de Barcelona, segons una enquesta municipal de juny d'enguany, el 13,6% de la ciutadania respon afirmativament quan se li pregunta si han fet alguna vegada una tramitació per Internet en el web municipal de l'Ajuntament de Barcelona.

Aquesta xifra pot augmentar sensiblement amb l'aposta de multicanalitat (ubiqüitat) que s'està promovent actualment.

Després van donar xifres de l'ús del web municipal:
  • Un 54% de la ciutadania diuen que coneixen el web municipal (bcn.cat).
  • D'aquest 54%, tenim dos grups:
    • Un 34% dels que la coneixen l'han utilitzat.
    • Un 20% dels que la coneixen no l'han utilitzat.
A més, els que l'utilitzen li donen una valoració (de 0 a 10) de 7,2.

Cal tenir en compte que aquestes dades són referides només a la ciutadania de Barcelona, l'ús del web municipal (bcn.cat) va molt més enllà de l'àmbit barceloní, de fet, té molt ús a nivell internacional, (segons les dades del 2007, 4 de cada 10 visites al web provenien de fora d'Espanya).

El concepte i les dimensions del govern electrònic

Van explicar diferents exemples de govern electrònic.

Exemple 1: Ayuntamiento de Alcobendas

Van guanyar un premi d'excel·lència en administració electrònica i van situar un quiosc per a poder fer tràmits... a la seu de les Nacions Unides.

Està clar que és una mesura de publicitat, no té cap sentit posar un quiosc a la seu de les Nacions Unides (a Nova York) per a que la ciutadania d'Alcobendas el pugui utilitzar per tramitar.

Exemple 2: t-govern (govern electrònic via TDT)

La TDT és un nou canal per arribar a la ciutadania, especialment per a gent gran (gent que usualment no utilitza Internet ni, potser, la telefonia mòbil, però sí la televisió).

Ja hi ha exemples al Regne Unit (en el Servei Nacional de Salut) i a Itàlia, (en l'apartat d'educació) i, en el cas d'Espanya, tenim el Servei Nacional de Salut d'Euskadi i la Diputació d'Osca.

Segons el grup Gartner (2000) el govern electrònic:
"consisteix en la contínua optimització de la prestació de serveis a la ciutadania per part dels Governs, la participació ciutadana i la governança; transformant les relacions internes i externes mitjançant les tecnologies de la informació (TIC)."
Diferenciant:
  • Projectes vinculats a la prestació de serveis públics => En aquest cas estaríem parlant d'e-administració.
  • Projectes vinculats a la promoció de la democràcia => En aquest cas estaríem parlant d'e-democràcia.
  • Projectes vinculats a l'elaboració de polítiques públiques, (participació d'agents externs en l'elaboració de les polítiques, en la seva gestió i en la seva avaluació) => En aquest cas estaríem parlant d'e-governança.
Per tant, podem definir l'e-governança com les tasques de coordinació que realitzen les administracions públiques per gestionar els serveis públics oferts per tercers.

Catalunya té 946 municipis, d'aquests (en el 2004) tenien lloc web 798, per tant, un 84% del total.

Aquest percentatge és força alt (i segur que actualment encara ho és molt més), això és degut a que tenir lloc web senzill és:
  • És molt barat.
  • Es fa ràpidament.
  • D'entrada, no altera l'equilibri intern de forces que hi ha dins de cada administració, ni modifica la feina dels seus treballadors
Això és en el cas de webs molt senzills, sense interactivitat.

Això és el que es coneix com a dimensió externa.

Però cal anar més enllà, anar a la dimensió interna, és a dir, modificar internament els processos, les forces, fer una transformació interna que millori l'eficàcia de l'administració en la prestació de serveis a la ciutadania.

La dimenció d'intercanvi i interrelació està relacionada amb la governança:
"Esta dimensión se puede concebir siguiendo la idea de las "extranets", donde una serie de agentes autorizados pueden acceder a ciertos espacios internos de las administraciones locales por razón de su especial relación de colaboración, de manera que la comunicación se hace mas fluida y eficiente."
I la quarta dimensió és la de promoció, especialment per minimitzar la fractura digital, ja sigui interna de la pròpia administració com per a tota la ciutadania.

La idea és anar cap a un model que agrupi les quatre dimensions.

Exemples de dimensió interna (és una de les que costa més d'aplicar ja que obliga a modificar les estructures internes de la casa, a reorganitzar els processos interns):

Exemple 1: Intranet de Zapopan (Mèxic):
  • Remarquen (en un lloc privilegiat de la pàgina principal de la intranet municipal) quan falta per a que cobrin els treballadors municipals:
Segons què posis a la Intranet estàs donant un missatge o un altre al treballador municipal, en aquest cas estàs donant un missatge de seguretat, confiança, en les arques municipals.

Exemple 2: Epoca (Empleat Pública On-Line de Catalunya)

És la intranet comunica dels treballadors de la Generalitat de Catalunya.

En la pàgina principal remarquen els llocs de treball interns que estan pendents de ser coberts.

Intenten fomentar la mobilitat interdepartamental, per tant, estan apostant per la gestió.

Exemple 3: Intranet BCN.

S'informa del que està succeïnt a la ciutat (amb l'apartat de notícies), de fet, en aquest sentit és més un lloc web que no una intranet 'tradicional'.

Aquí s'està apostant per la comunicació al personal municipal.

Un exemple de dimensió externa la trobem en l'Ajuntament de Rosenheim, (una ciutat d'Alemanya propera als Alps).

Pots saber - en temps real - les places vacants dels pàrquings (públics o privats).


Per tant, és un web útil, un web que soluciona problemes.

Un altre exemple és el lloc web de Camden, un London Borough del Greater London, (és a dir, un dels districtes que formen el Gran Londres).

Hi trobem tota mena d'informació relacionada amb l'habitatge (no només en aspectes d'adquisició de l'habitatge sinó també en el viure en un habitatge, en les feines habituals que això comporta). Per tant, tornem a estar en un cas de web útil, web que ajuda a solucionar els problemes que té la ciutadania.

De fet, ha evolucionat la prestació de serveis mitjançant les TICs per part de l'administració:
  • Primer vam publicar una informació bàsica, (això tenia associat una dificultat baixa en la seva realització però també aportava poc valor; de fet, a mesura que hem augmentat el valor del servei que s'ofereix ha augmentat també la dificultat en la seva realització).
  • Després - augmentant una mica el valor (i la dificultat) - vam proporcionar interacció, o el que és el mateix, un servei incomplert (és el cas, per exemple, de la descàrrega de formularis web en PDF).
  • Si augmentem el valor (i per tant, la dificultat), hi trobem el nivell de transacció, (així ja oferim un servei complert via les TICs).
  • Però encara podem donar-hi més valor (augmentant, és clar, la dificultat) si fem una integració del servei amb els de les altres administracions.
  • I el nivell més elevat de valor (i de dificultat) el trobem en la transformació, és a dir, en evolucionar fins oferir uns nous serveis no existents fins al moment.
En els exemples de dimensió relacional hi trobem la vinculació entre l'administració i tercers que ofereixen serveis a la ciutadania (o a altres administracions públiques).


Un exemple el trobem en el servei e-loket que no és res més que un servei d'intercanvi de dades entre diferents ajuntaments belgues.

Un altre exemple el tenim en el servei d'intercanvi de dades de domicili (padró) entre LocalRet, AOC i el Ministerio de Administraciones Públicas.

Com exemple de dimensió promocional hi tenim l'exemple de l'Ordenança Reguladora de l'Administració Electrònica de l'Ajuntament de Barcelona, pionera d'aquest tipus d'ordenances (i actualment ja en procés de revisió).

(feu click a la imatge per ampliar-la)


Reflexió compartida sobre la implementació de l'e-administració

Després d'un descans, vam parlar - en grup i després en comú - dels motors i de les barreres al desenvolupament d'iniciatives d'e-govern.

Entre d'altres va aflorar el següent, (no està ordenat per cap ordre, llevat del fet que primer us dono els motors i després les barreres):

Motors:
  • La llei 11/2007.
  • Voluntat política (actualment).
  • Demanda per part de la ciutadania (lideratge polític).
  • Estalvi econòmic (i en temps) a llarg termini (és a dir, ser més eficients).
  • La gent jove ens impulsa l'oferiment de serveis digitals.
  • Transparència.
  • Comoditat, atenció a les 24 hores, tots els dies de l'any.
  • Capacitat tecnològica actual.
  • Els canvis digitals generen avantatges immediats.
  • La informació flueix més (tan horitzontalment com verticalment), més comunicació.
  • Augment del prestigi de la institució.
  • Sostenibilitat (administració sense papers).
  • Campanyes d'implicació/motivació en l'ús de les TICs.
Barreres:
  • La interoperabilitat és costosa d'implementar.
  • La pròpia estructura organitzativa és un coll d'ampolla.
  • Voluntat política (a vegades és motor, a vegades és barrera).
  • Manca de formació per part dels treballadors municipals (gestió del canvi, resistència al canvi).
  • Manca d'informació dels serveis digitals que s'ofereixen.
  • Fractura digital tan de la ciutadania com dels dirigents.
  • Manca de recursos tècnics (o recursos tècnics desfasats).
  • Por, desconfiança (tan interna com externa).
  • Seguretat de la informació.
  • Aplicatius no pensats per a les persones (usabilitat)
  • No aprofitar les eines existents, sovint es reinventa la roda.
  • Cost econòmic.
  • Propietat (qui és el responsable de la informació?).
  • Pèrdua de poder de l'administració a favor de la ciutadania.


Presentació d'iniciatives endegades per l'Ajuntament de Barcelona (dos exemples concrets)

La tercera i última part d'aquesta formació va tenir un caire més de demostració, d'explicació d'exemples concrets - del propi Ajuntament - d'aplicació d'administració electrònica.

La gent d'urbanisme ens van explicar la 'seva història' en el món de la tramitació on-line de tràmits relacionats amb l'urbanisme a la ciutat. Van començar, ja fa força temps, amb el tràmit d'assabentats d'obres, van començar amb aquest degut a que és un tràmit força demandat i, a la vegada, no requereix documentació adicional.

Després es va implementar el tràmit de comunicats d'obres. Aquest ja requeria el visat del col·legi professional, però enlloc d'obligar al ciutadà a enviar la documentació, és el propi Ajuntament qui va a cercar aquesta documentació al Col·legi, per tant, s'estableixen convenis entre organitzacions per simplificar els tràmits que han de fer els ciutadans.

Quin és el futur? Qualsevol llicència urbanística es podrà sol·licitar on-line, però per poder ser eficients caldrà l'ajut de partners, essencialment dels col·legis professionals.

Van acabar la gent d'hisenda explicant els padrons electrònics de què disposen:
  • Padró electrònic de negocis.
  • Padró electrònic de finques.
  • Padró electrònic de vehicles.
  • (En breu temps) Padró electrònic de residus.
L'objectiu d'aquests padrons electrònics és oferir un servei eficient, àgil i còmode per a cobrar - telemàticament - els impostos que han de pagar les persones jurídiques.


Enllaços relacionats:


Estava redactant aquest post mentre escoltava el disc 'Bridge Over Troubled Water' de Simon & Garfunkel.

Aquest va ser el cinquè (i darrer) disc d'aquest mític duo, conté cançons mítiques com ara 'Bridge Over Troubled Water', 'Cecilia', 'Bye Bye Love', 'Song For The Asking', etc, però sobretot 'The Boxer'.

Absolutament recomanable!


divendres, 19 de desembre del 2008

III Jornada del Programa Compartim de Gestió del Coneixement

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Fa 15 dies vaig assistir a la III Jornada del Programa Compartim de Gestió del Coneixement, de fet, ja fa temps que us en volia parlar.

El programa Compartim és una iniciativa del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a través del Centre d'Estudis Jurídics i Formació
Especialitzada (CEJFE), per crear entorns de treball col·laboratiu.

L'objectiu d'aquest programa és "crear entorns de treball col·laboratiu que apropin les persones al voltant d'oportunitats de millora o de resolució de problemes de la seva feina quotidiana. La millora esdevé per l'aportació de noves idees, les bones pràctiques i la reflexió conjunta del grup sobre els aspectes tractats".

Està dirigit a tots els col·lectius professionals que formen el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. No obstant, aquesta iniciativa està resolta tecnològicament amb la plataforma e-Catalunya que està oberta a d'altres departaments de la Generalitat i, fins i tot, a treballadors externs que hi estan relacionats.

Aquí teniu més informació sobre què és i a qui es dirigeix aquest programa Compartim.

A més, tal com comenta Alorza, cal tenir en compte que aquest programa és:
"La mejor experiencia que conocemos de conocimiento compartido en comunidades de prácticas, en el entorno de la administración pública"

De fet, actualment hi ha formats una vintena de grups de treball col·laboratiu corresponents a una quinzena de col·lectius professionals (del Departament de Justícia) que agrupen a uns 1.500 treballadors de justícia que han treballat 17 propostes de millores organitzatives.

El seu resultat exitós és tal que fa 15 dies se'ns va comentar que el Ministeri de Justícia del Regne Unit es va interessar per aquesta experiencia.


La III Jornada del Programa Compartim de Gestió del Coneixement va començar amb una breu introducció de la Consellera de Justícia, l'Honorable Montserrat Tura, (fet que demostra el suport directiu en aquest programa).

La Consellera va transmetre una sensació d'eufòria (i d'orgull) per l'èxit assolit amb aquest programa Compartim. De fet, va comentar que amb aquesta iniciativa s'estava creant un camí d'innovació en l'obtenció i gestió del coneixement que tenen les organitzacions.

També va comentar la creació d'un 'nou' rol dins de les organitzacions: El dinamitzador de xarxes socials amb l'objectiu d'innovar en l'obtenció i gestió de coneixement.

Abans d'acabar va fer esment de la situació de crisi en la que ens trobem, una situació que provoca que les organitzacions tinguin pocs recursos, per tant, és molt important saber compartir el coneixement que tenim entre tots.

Va finalitzar introduint al següent ponent, el Miguel Cornejo Castro, economista, expert en gestió documental, en noves tecnologies i en comunitats de pràctiques.

Miguel va realitzar una ponència on va deixar clar els problemes que hi ha al darrera d'una iniciativa de comunitat de pràctiques, el resum vindria a ser: no és fàcil aconseguir tenir una comunitat viva, amb participacions i profitosa, (que serveixi per alguna cosa en concret).

Aquí teniu la presentació que ens va oferir:


Va començar parlant de les comunitats de pràctica, de la necessitat d'aprendre en comunitat donat que no tots ignorem el mateix. Però sempre tenint en compte que les comunitats no tenen l'objectiu d'aprendre per aprendre (que en si ja és interessant) sinó aprendre per un determinat objectiu.

Al fer que una comunitat de pràctica sigui on-line aconseguim:
  • Accessibilitat a totes hores.
  • No es requereix presència física.
  • És reaprofitable, queda constància escrita (si no és on-line podem agafar notes però difícilment les podrem compartir massivament, el coneixement no flueix).
Va posar l'exemple de les Comunitats de Pràctica del Regne Unit, més conegudes com a CoPs of IDeA (Communities of Practice of Improvement and Development Agency).

IDeA és una agència del govern britànic amb l'objectiu de donar suport a les administracions públiques; una manera de donar aquest suport és mitjançant unes comunitats de pràctica on-line.

D'aquesta manera han aconseguit tenir grups de treball formats i en funcionament amb èxit. El resultat és un estalvi de temps, estalvi de recursos i un augment de l'eficàcia i, en general, de l'eficiència.

Una altra conclusió és que els propis funcionaris s'impliquen en les millores de l'Administració, ells mateixos tenen interès i els seus dirigents poden aprofitar aquesta predisposició.

Però no és fàcil crear una comunitat de pràctica on-line, el format i la relació són diferents, però el problema principal és aconseguir participació.

Per tot això és important gestionar bé les expectatives i la realitat, és a dir, tocar de peus a terra.

Siguem sincers (i reals), de tota la massa de persones potencials interessades en una comunitat on-line, molt poques voldran participar-hi i, d'aquestes, algunes ni sabran com fer-ho. En definitiva ens quedarem amb només un 1% del total de persones interessades.

Però hi ha un 10% que si li preguntem ens respondran, per tant, participaran encara que no estaran liderant la conversa.

Amb aquest 11% aconseguim massa crítica i del resultat aconseguit se'n beneficia molta gent, no només aquest 11%, cal tenir en compte que el benefici va més enllà dels límits de la pròpia comunitat, de fet, defineix com a 'perímetre' a tota la quantitat de persones que tenen accés al resultat. Aquest és un concepte clau ja que no serveix de res crear si després no es comparteix el contingut.

Per tant, tenim:
  • 1% lideren.
  • 10% participen activament.
  • 79% participen esporàdicament, poc però de en tant en tant participen, si els convencem per a que participin més activament aconseguirem augmentar l'11% actiu.
  • Resta (fora de la comunitat): la resta de gent que se'n pot aprofitar, potencialment qualsevol persona.
Però quins motius són els que aconseguiran que la nostra comunitat tingui participació?

El primer motiu és l'interès, si no hi ha interès no aconseguirem crear una comunitat viva.

D'altra banda ha de ser amè, no es tracta d'obligar a ningú.

A més, per començar, necessitem continguts, sinó... de què parlarem?

D'altra banda un altre motiu clar prové del fet que compartir ignorància ajuda molt. Tanmateix els (auto)considerats experts podrien desmarcar-se i opinar que no hi guanyen res participant.

Però això no és així, hi guanyen en prestigi, publicitat, visibilitat, a més, si no participen no seran visibles, no seran influents, perdràs protagonisme, per tant, ja no seran experts.

El recolzament real dels caps també ha de ser-hi (i ser clarament visible), en cas contrari, de què serveix perdre el temps en donar idees si no se'n fa res després?

Però també tenim barreres que ens limiten l'ús i extensió d'aquestes comunitats de pràctica on-line. Per exemple tenim:
  • Són un desafiament de les jerarquies establertes en les organitzacions (i no és fàcil cedir poder...).
  • Cal disposar de temps, és a dir, normalment no et paguen per participar en les comunitats, tens el teu propi treball.
D'altra banda les comunitats de pràctica on-line han de ser absolutament visibles, han d'aparèixer en el moment adequat (no té sentit debatre temes ja superats o d'altres molt poc madurats i, per tant, no se'n té coneixement), i amb la tecnologia necessària (RSS, cercador, tags, wikis, blogs, etc).

Per acabar, cal tenir en compte que s'ha de fer una gestió activa (i contínua) de la comunitat; no n'hi ha prou en crear-la, també s'ha de gestionar ja que al llarg del temps poden canviar, modificar, diferents aspectes relacionats amb la comunitat. Per exemple pot canviar l'equip de persones que la va crear, els objectius inicials, les necessitats que volia cobrir, etc.

A més, també cal demostrar que s'està fent alguna cosa amb les aportacions que fa els usuaris de la comunitat, és a dir, no incomplir promeses.

Amb un lideratge emergent, és a dir, un lideratge que provingui de les bases, no de la direcció.

I, per arrodonir-ho, millor si hi ha un tracte personal, pròxim, amigable, clar, ...

Bàsicament tenim dos tipus de comunitats:
  • Comunitats de projectes:
    • Es centren en un sol objectiu.
    • Es té una sensació clara d'efectivitat, (un exemple són els nombrosos - i complerts! - documents resultants del programa Compartim).

  • Comunitats de pràctica (obertes)
    • S'ha de gestionar les aportacions i, si cal, censurar.
    • L'objectiu és aconseguir coneixement. El paper de l'àrbitre és canalitzar el joc, però no jugar.
Resumint:

Per aconseguir més participació cal:
  • Augmentar el perímetre.
  • Tenir un 'xup-xup' constant que vagi fomentant l'activitat.
  • Ha de ser emergent, ha de provenir de la base.
Precs i preguntes:

Es va arribar a aquest punt amb una mica de retard, només es va fer una pregunta sobre com aliniar els interessos dels participants d'una comunitat amb els interessos de l'organització. La solució passa per marcar uns objectius de l'organització de forma genèrica.

Aquí teniu el vídeo amb tota aquesta ponència Miguel Cornejo Castro:




Després d'aquesta ponència es va passar un vídeo on els diferents e-moderadors del programa Compartim van explicar breument els fruits assolits amb cada comunitat de pràctica de les diferents àrees del Departament de Justícia. És un vídeo divertit, amè, però on es pot veure la gran utilitat d'aquesta eina col·laborativa:




Posteriorment ens vam separar amb diferents grups per a treballar en temàtiques concretes a partir de les aportacions que s'havien fet en els dies anteriors al debat, en el meu cas em va tocar estar en el Taller II, el Taller d'Usos de les Eines d'Internet per Gestionar el Coneixement que va estar moderat pel Jordi Graells.

L'objectiu del taller fou aportar una aproximació a una classificació d'eines i recursos d'Internet que ens ajudin a gestionar el coneixement.

Es va parlar de tenir una classificació semblant a la següent:
  • Eines:
    • Xarxes socials.
    • Eines i entorns col·laboratius.
    • Eines de comunicació
      • asíncrona (exemple: blogs).
      • Síncrona (exemple: missatgeria instantània, videoconferència).
    • Aplicacions en línia, (exemple: repositoris de coneixement).
  • Formació. (Exemple: Formació obligatòria pels funcionaris en les TIC).
Es va debatre, entre d'altres, de si són complementàries les eines asíncrones amb les síncrones, (tothom va creure que sí); de la necessitat de crear una xarxa de personal públic innovador de les administracions públiques; i de si les eines que utilitzem han d'estar instal·lades dins de la nostra organització o si poden estar a fora (o ambdues coses), es va dir allò que és millor portar la informació allà on ja hi és la ciutadania, és a dir, per exemple, en llocs web com ara YouTube o Facebook.

Aquestes són les conclusions dels tallers:



Resumint:

Un exemple exitós (d'aquí) que demostra que amb la tecnologia Web 2.0 podem millorar (i molt!) l'eficàcia dels serveis que dóna l'Administració a la ciutadania, així com també escoltar i aprendre del personal públic i fer-lo més partícip de les decisions que pren l'administració pública.


Enllaços relacionats:

Mentre redactava aquest post estava escoltant el disc 'Raingods With Zippos' de Fish, el que fou el cantant del grup Marillion.

Un dels millors discos de Fish en solitari, amb un inici més rocker però un final 100% rock simfònic on s'ha de destacar la cançó 'Raingod's Dancing'.

Molt recomanable!

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

dimecres, 10 de desembre del 2008

Dades d'Alexa (desembre'08) sobre el posicionament del web de l'Ajuntament de Barcelona

Segueixo donant-vos dades sobre el traffic rank d'Alexa dels dos principals dominis web (el bcn.es i el bcn.cat) del web de l'Ajuntament de Barcelona, en aquest cas amb l'ajut de l'Omar Ghadban.

Aquí teniu les dades dels mesos anteriors d'enguany:
Prèviament cal que tingueu en compte el següent:
  • Les dades provenen d'Alexa, (consulteu aquest post si voleu tenir més informació sobre Alexa).
  • Són les dades del traffic rank, (l'índex més conegut de tots els que genera Alexa).
  • S'ha agafat les dades del traffic rank mitjà dels darrers 3 mesos, (s'agafa aquesta dada mitjana per no caure en possibles pujades/baixades puntuals).
  • Només s'han agafat dades de webs municipals, no d'altres administracions.
  • S'ha comparat amb dominis de webs d'altres ciutats en 3 grans àmbits: Espanya, Europa (sense Espanya) i tot el món (excepte Europa).
  • No existeix, (com a mínim jo no ho conec), cap llistat de webs municipals, per tant, s'ha elaborat un llistat a partir d'aquelles ciutats en què creiem que tenia sentit comparar el web de Barcelona. Per tant, no és un llistat exhaustiu, probablement ens haurem deixat alguna ciutat important.
  • S'han escollit les webs oficials de la ciutat. És important aquesta puntualització ja que hi ha moltes ciutats que tenen vàries webs, només hem escollit aquelles webs fetes per l'ajuntament i que contenen la informació oficial, (si tenen més informació millor, però com a mínim ha de tenir la informació oficial).
  • Les dades s'han obtingut a principi del mes, (no necessàriament al dia 1).
D'altra banda, en aquest mes de desembre'08 hi he afegit les dades dels webs de l'Ajuntament de Torí, (Itàlia).

Comportament dels dominis de l'Ajuntament de Barcelona:

bcn.es

  • En el nostre rànquing de ciutats espanyoles es manté líder.
  • En el nostre rànquing de ciutats europees (excepte les espanyoles) manté la mateixa posició, està en el número 8.
  • En el nostre rànquing de ciutats de la resta del món (és a dir, sense tenir en compte les europees) es manté en la posició 12.
  • En el nostre rànquing de ciutats de tot el món es manté en la posició número 19.
  • Augmenta (empitjora) 490 posicions en el traffic rank, ara es troba a la posició 17.069.
bcn.cat
  • En el nostre rànquing de ciutats espanyoles es manté en la mateixa posició, la número 3.
  • En el nostre rànquing de ciutats europees (excepte les espanyoles) perd una posició, ara és 13, pel fet d'haver introduït en el rànquing al web de l'Ajuntament de Torino, (Itàlia).
  • En el nostre rànquing de ciutats de la resta del món puja una posició, ara és 14.
  • En el nostre rànquing de ciutats de tot el món es manté en la posició 26.
  • Disminueix (millora) 2.021 posicions en el traffic rank, ara es troba a la posició 29.796.
Rànquing, (desembre'08):

1 .- Sao Paulo http://www.prefeitura.sp.gov.br/ 1.484
2 .- Tòquio http://www.metro.tokyo.jp/ 1.736
3 .- Sidney http://www.cityofsydney.nsw.gov.au/ 3.118
4 .- Berlin http://www.berlin.de/ 3.422
5 .- Rio de Janeiro http://www.rio.rj.gov.br/ 3.683
6 .- Nova York http://www.nyc.gov/ 3.802
7 .- Melbourne http://www.melbourne.vic.gov.au/ 3.897
8 .- Osaka http://www.city.osaka.jp/ 4.293
9 .- Brisbane http://www.brisbane.qld.gov.au/ 5.546
10 .- Mèxic DF http://www.df.gob.mx/ 7.200
11 .- Viena http://www.wien.gv.at/ 8.942
12 .- Hamburg http://www.hamburg.de/ 9.231
13 .- Perth http://www.perth.wa.gov.au/ 9.457
14 .- Moscú http://www.mos.ru/ 10.541
15 .- Istanbul http://www.ibb.gov.tr/ 10.930
16 .- Oslo http://www.oslo.kommune.no/ 11.052
17 .- Helsinki http://www.helsinki.fi/ 11.202
18 .- Buenos Aires http://www.buenosaires.gov.ar/ 14.173
19 .- bcn.es http://www.bcn.es/ 17.069
20 .- Paris http://www.paris.fr/ 17.233
21 .- Stockholm http://www.stockholm.se/ 20.596
22 .- Toronto http://www.toronto.ca/ 22.051
23 .- Torino http://www.comune.torino.it/ 22.739
24 .- Madrid http://www.munimadrid.es/ 26.934
25 .- Roma http://www.comune.roma.it/ 29.713
26 .- bcn.cat http://www.bcn.cat/ 29.796
27 .- Pequín http://www.beijing.gov.cn/ 30.766
28 .- Chicago http://egov.cityofchicago.org/ 32.641
29 .- Frankfurt http://www.frankfurt.de/ 34.338
30 .- Milà http://www.comune.milano.it/ 34.867
31 .- Amsterdam http://www.amsterdam.nl/ 36.281
32 .- San Diego http://www.sandiego.gov/ 36.697
33 .- Philadelphia http://www.phila.gov/ 38.386
34 .- Copenhagen http://www.kbhbase.kk.dk/ 39.553
35 .- Los Angeles http://www.ci.la.ca.us/ 42.197
36 .- Boston http://www.cityofboston.gov/ 51.620
37 .- Johannesburg http://www.joburg.org.za/ 54.285
38 .- Saragossa http://www.zaragoza.es/ 59.327
39 .- Birmingham http://www.birmingham.gov.uk/ 61.879
40 .- A Coruña (ayto) http://www.aytolacoruna.es/ 62.985
41 .- Houston http://www.houstontx.gov/ 66.709
42 .- Vancouver http://www.vancouver.ca/ 68.433
43 .- Denver http://www.denvergov.org/ 70.214
44 .- San Antonio http://www.sanantonio.gov/ 78.371
45 .- Zuric http://www.zh.ch/ 79.123
46 .- Dubai http://www.dubai.ae/ 80.835
47 .- Manchester http://www.manchester.gov.uk/ 83.356
48 .- Ottawa http://www.ottawa.ca/ 86.658
49 .- Venècia http://www.comune.venezia.it/ 91.181
50 .- Lisboa http://www.cm-lisboa.pt/ 91.233
51 .- Londres http://www.london.gov.uk/ 91.614
52 .- Ginebra http://www.ville-ge.ch/ 95.870
53 .- València http://www.valencia.es/ 100.268
54 .- Seattle http://www.ci.seattle.wa.us/ 101.936
55 .- Dallas http://www.dallascityhall.com/ 105.649
56 .- Glasgow http://www.glasgow.gov.uk/ 115.285
57 .- Edinburgh http://www.edinburgh.gov.uk/ 120.308
58 .- Bilbao http://www.bilbao.net/ 128.487
59 .- Sevilla http://www.sevilla.org/ 137.388
60 .- Brusel·les http://www.brucity.be/ 144.319
61 .- Liverpool http://www.liverpool.gov.uk/ 162.848
62 .- San Francisco http://www.ci.sf.ca.us/ 169.949
63 .- Granada http://www.granada.org/ 197.769
64 .- Atenes http://www.cityofathens.gr/ 203.707
65 .- Palma de Mallorca http://www.palmademallorca.es/ 211.652
66 .- Vitoria-Gasteiz http://www.vitoria-gasteiz.org/ 256.832
67 .- Màlaga http://www.ayto-malaga.es/ 267.392
68 .- Gijón http://www.gijon.es/ 267.890
69 .- Vigo http://hoxe.vigo.org/ 289.192
70 .- Sabadell (.cat) http://www.sabadell.cat/ 300.765
71 .- Castelló http://www.castello.es/ 306.186
72 .- Girona (.gi) http://www.ajuntament.gi/ 323.876
73 .- Terrassa (.cat) http://www.terrassa.cat/ 441.003
74 .- Tarragona http://www.tarragona.cat/ 441.772
75 .- Terrassa (.org) http://www.terrassa.org/ 458.710
76 .- Lleida http://www.paeria.es/ 558.816
77 .- L'Hospitalet de Llobregat (.cat) http://www.l-h.cat/ 582.869
78 .- Santiago de Compostela http://www.santiagodecompostela.org/ 609.130
79 .- Alacant http://www.alicante.es/ 637.352
80 .- Sabadell (.net) http://www.sabadell.net/ 725.210
81 .- L'Hospitalet de Llobregat (.es) http://www.l-h.es/ 772.515
82 .- Saragossa (ayto) http://www.ayto-zaragoza.es/ 1.801.702

Gràficament tenim, (feu click per ampliar):

Espanya:


Europa (excepte Espanya):


Món (excepte Europa):


Tot el món:



Enllaços relacionats:

Mentre escrivia aquest post estava escoltant el disc 'Ice Cream Genius' del cantat H, el pesudònim d'Steve Hogarth, l'actual cantant del grup Marillion).

És un disc d'aquest cantant que el va treure en solitari pels voltants del 1997, és a dir, ja fa força temps.

És un bon disc, però una mica estrany, es nota que l'Steve Hogarth va fer el disc que volia, sense cap restricció.

Recomanable pels fans de Marillion.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

dimarts, 9 de desembre del 2008

Funcions del cap de projecte informàtic

Estava 'traient la pols' a uns apunts de la carrera, concretament als apunts de l'assignatura GPI: Gestió de Projectes Informàtics de la carrera d'Enginyeria Superior en Informàtica de la Facultat d'Informàtica de Barcelona, (FIB).

L'assignatura tenia com a professor de teoria al Jordi Viñallonga, com a professor de pràctiques al Guillem Camarasa i com a responsable de l'assignatura al Joan Antoni Pastor.

Els estava repassant en diagonal... fins que he arribat a l'apartat de funcions del cap de projecte.

He volgut compartir-les amb tots vosaltres ja que, crec, segueixen sent força actuals i això que aquests apunts són de fa gairebé 10 anys, (tota una vida en el món de la informàtica).

Les funcions que ha de realitzar un cap de projecte (segons els meus vells apunts) són:
(no estan ordenats per cap ordre en concret)
  • Planificació detallada del treball:
    • A partir de l'estimació del total de projecte, es tracta de realitzar un assignació de persona - tasca per assolir l'objectiu del projecte en el termini establert.
  • Organització de l'equip:
    • Definir els rols que vols que juguin cada component de l'equip.
    • Organitzar vol dir definir + explicar + fer-los funcionar.
  • Administració del projecte:
    • L'administració del projecte s'ha de distribuir entre tot l'equip, cada membre fa la seva part, per tant, el cap de projecte no fa tota l'administració.
    • S'entén per administració del projecte controlar els costos, els temps emprats, etc.
  • Designació de responsabilitats:
    • Per cada objectiu ha d'haver un membre de l'equip que en sigui el responsable, el cap de projecte ha de designar-lo.
    • D'altra banda, cal tenir en compte que la designació de responsabilitats ha de ser homogènia.
  • Coordinació de l'equip:
    • Coordinar sovint significa posar un límit a la creativitat...
    • El cap de projecte ha de coordinar l'equip de treball.
  • Representació del projecte:
    • El cap de projecte ha de representar el projecte i tot l'equip que l'està realitzant, per tant, no es representa a si mateix sinó a tot un grup de persones, a un determinat projecte.
  • Prendre decisions:
    • Que es treballi en equip no és sinònim de no prendre decisions.
    • L'equip dóna diverses opinions però cal decidir quina serà l'opció que triarem.
    • El cap de projecte ha d'aconseguir que es prenguin decisions, millor si no les pren unilateralment ell sinó que l'equip arriba a un consens.
    • Però si aquest consens no arriba el cap de projecte ha de decidir.
  • Anticipació de problemes:
    • No és res més que gestionar adequadament els riscos.
    • Si gestionem els riscos per avançat ens permet disposar d'un temps de reacció.
  • Comunicació:
    • El cap de projecte ha de comunicar en dos sentits.
    • Ha de transmetre la realitat del projecte cap a la direcció.
    • Ha de transmetre les directrius que la direcció vol que es duguin a terme.
    • A més, el cap de projecte ha de filtrar la informació comunicada per no oferir massa detalls que poden fer perdre les idees principals.
  • Relacions externes:
    • Quan es treballa per projectes s'intenta tenir un equip que concentri els recursos necessaris per assolir l'objectiu establert.
    • Tanmateix, sempre hi ha un percentatge dels recursos (per exemple un 10%) que no estan assignats al projecte, són recursos de fora del projecte però que són necessaris per l'esmentat projecte.
    • El cap de projecte ha de vetllar per a que aquests recursos externs realitzin les tasques necessàries pel projecte en el moment adequat.
  • Suport tècnic i funcional:
    • Aquest suport és imprescindible.
    • El cap de projecte ha de tenir un referent tècnic i un referent funcional pel projecte.
    • Si no els té ha de parlar amb qui calgui per a poder disposar d'aquests rols.
  • Avaluació del personal:
    • Si es fa explícita millor, sinó implícita.
    • És millor indicar, amb certa regularitat, què fa bé i què fa malament cada membre de l'equip; no esperar al final del projecte.
  • Altres gestions de personal:
    • Per exemple gestionar les vacances.
Resumint, hi ha 3 grans blocs que el cap de projecte s'ha de preocupar:
  • Organització i control de l'evolució del projecte: És el responsable que 'la màquina rutlli'.
  • Producte resultant: N'és el responsable, per tant, convé supervisar-ho contínuament.
  • Gestió de recursos humans.

Enllaços relacionats:

(La imatge d'aquest post l'he obtinguda d'aquí)