dimarts, 30 de setembre del 2008

'Jornadas Nielsen 2008'

Aquest matí he assistit a les Jornades Nielsen 2008.

Hi he assistit bàsicament per la part de Nielsen Online que, com a responsable dels indicadors del web bcn.cat, és la que més m'interessava. No obstant, Nielsen és, sobretot, una empresa d'indicadors de consum, per tant, bona part de la jornada ha estat encaminada en aquest sentit.

Aquest ha estat el programa de la jornada:
  • 'Bienvenida'- José Luis García Fuentes – Nielsen VP España y Portugal.
  • 'Un mercado en transformación: nuevos retos' - Jesús García Siso – Nielsen Key Account Manager.
  • 'La Importancia del Precio y las Promociones en el entorno económico actual' - Miguel Barreiro – Nielsen Analytic Consulting Director.
  • 'Comprar en Tiempos de Cambio: la encrucijada del consumidor' - María Ángeles Zabaleta – Nielsen Customized Research Manager.
  • 'Redes Sociales - El siguiente reto en publicidad y marketing' - Gustavo Nuñez – Director General de Nielsen Online.
  • 'Cierre' - Miguel Ángel Rodríguez –Director Comercial y Servicios al Cliente de Nielsen España.
En aquest post us faré un breu resum de la primera part de la jornada, és a dir, la part offline, (en aquest altre post us explico amb més detall la ponència del Gustavo Núñez de Nielsen Online).

Cal tenir en compte que només vaig apuntar els conceptes, les idees, que em van sobtar més, és a dir, no us preneu aquest post com un resum exhaustiu de la jornada.

Després de la presentació de la jornada, a càrrec del José Luis García Fuentes, es va entrar en matèria de la mà de Jesús García Siso.

Va donar una explicació de quina és la situació econòmica a nivell global i a nivell espanyol, va remarcar el fet que no estem en un bon moment econòmic i, de fet, segurament encara no s'ha tocat fons.

Va fer un comentari que el vaig trobar molt encertat:
'Estamos viviendo la crisis en directo'
Aquesta és una de les diferències principals entre aquesta crisi econòmica i les altres. Aquesta visió en directe produeix un impacte psicològic negatiu gens menyspreable.

D'altra banda, i centrant-nos al mercat espanyol, un dels motors de creixement - i per tant de consum - ha estat l'augment de població, bàsicament pels immigrants; va donar dades de creixement a nivell espanyol, la població d'Espanya ha crescut un 1,9%, però siens fixem només amb la població immigrant resident a Espanya el seu creixement ha estat del 15,5% enfront del baix creixement dels espanyols autòctons: només un 0,4%.

Tot i les dades negatives, a Espanya enguany el consum ha crescut un 6%. És una dada enganyosa ja que d'aquest 6%, 4,4% és degut a l'encariment del preu, el 1,6% restant és augment real de consum però aquest augment és essencialment dels primers mesos de l'any.

Si ens fixem amb el tipus de creixement veiem que els productes de marca distribuïdor (marca blanca) han crescut aproximadament un 14%, que descomptant l'augment del preu, queda en un augment real del 9,6.

En canvi, els productes de marca fabricant han crescut aproximadament un 4,2%, que descomptant l'augment del preu, queda en una reducció real del -0,2%.

Per tant, sembla - com veurem més endavant - que el ciutadà espanyol s'està canviant els hàbits de consum, els beneficiats són les marques de distribuïdor en contra de les marques de fabricant, les marques 'tradicionals'.

Jesús García Siso va voler acabar la seva ponència amb un missatge optimista de Paul Auster, (he ampliat la cita per mitjà d'aquest article):
'Creo que es en esos momentos [de crisis, de cuestionamiento, de perder tierra firme] cuando la memoria se convierte en una poderosa fuerza de nuestras vidas. Comienzas a explorar el pasado, e invariablemente te encuentras con una nueva lectura de ese pasado, lo entiendes de una manera nueva, y por ello eres capaz de enfrentarte al presente de una nueva manera”. Las crisis como trampolines para el crecimiento y para el avance, para el encuentro con lo mejor de uno mismo y para el recorrido de nuestras sombras.'
També va fer esment que la paraula 'crisi' en xinès és sinònim de 'risc i oportunitat'.


De la ponència del Miguel Barreiro - 'La Importancia del Precio y las Promociones en el entorno económico actual' - gairebé no he agafat cap nota, (no l'he trobada massa interessant... segurament ho era pel tipus de públic assistent, però no per mi).

Ha tornat a insistir en el fet que els consumidors espanyols estant consumint cada cop més els productes de marca distribuïdor i també ha comentat que s'està tornant als productes tradicionals (productes més madurs) - per exemple la llet - enlloc d'altres més moderns, com ara la llet enriquida amb calci, les llets amb additius especials, etc.


Tot seguit va parlar la María Ángeles Zabaleta sobre 'Comprar en Tiempos de Cambio: la encrucijada del consumidor'. Ha estat una ponència molt interessant, centrada en els canvis que està realitzant el consumidor espanyol per encarar la crisi.

Va començar dient que el consumidor espanyol afronta la crisi econòmica 'fent números' i que, a més, se sent 'agobiat' per aquest fet.

Com no podia ser d'una altra manera, l´'index de confiança dels consumidors espanyols ha caigut dràsticament en només un any: l'any passat estava al 103, ara està al 84, (és a dir, una caiguda de 19 punts en només un any).

Si s'analitza amb més detall veiem:
  • Un 77% dels espanyols opinen que ara no és el millor moment per fer compres (importants).
  • Un 50% opinen que les finances estan 'tocades'.
  • Un 50% opinen que la situació laboral és dolenta.
De fet, l'economia i les finances són la primera preocupació dels espanyols (un 52% dels espanyols així ho indiquen), per sobre d'altres preocupacions que en d'altres époques han tingut un fort interès: immigració, terrorisme.

El consumidor espanyol el que està fent és reestructurar les seves despeses.

El que ha fet la María Ángeles Zabaleta és classificar les diferents despeses en funció de dos eixos, un és el de despeses ineludibles i l'altre representa la capacitat de gestió de les despeses per part del consumidor.

Així trobem les despeses classificades en 4 grans grups:
  • Grup de despeses a limitar: Són les despeses on el consumidor té menys capacitat de gestió i, a la vegada, són despeses que es poden evitar. Com a exemples d'aquest tipus de despeses tenim la benzina, el mòbil, el tabac, etc.
  • Grup de despeses a eliminar al màxim (o fins i tot eliminar): Són les despeses on el consumidor té capacitat de gestió, pot decidir què, quan i com vol comprar-ho, i, a la vegada, són despeses que es poden evitar. Com a exemples d'aquest tipus de despeses tenim les despeses relacionades amb l'estètica, l'oci, la roba, el calçat, l'equipament de la llar, etc.
  • Grup de despeses a organitzar: Són les despeses on el consumidor té capacitat de gestió, pot decidir què, quan i com vol comprar-ho, però, a la vegada, són despeses que no pot evitar, per tant, s'ha d'organitzar. Com a exemples d'aquest tipus de despeses tenim la cistella de la compra o les vacances.
  • Grup de despeses a mantenir: Són les despeses on el consumidor té menys capacitat de gestió i, a la vegada, són despeses que no pot evitar, per tant, tan si vol com si no vol ha de mantenir aquestes despeses. Com a exemples d'aquest tipus de despeses tenim la hipoteca, despeses relacionades amb la salut, les despeses de la llar, els impostos, la llum, l'aigua, el gas, etc.
En el cas concret de la cistella de la compra, el consumidor espanyol està intentant mantenir el nivell de consum, encara que els productes que compra cada cop són més bàsics, menys sofisticats, i més barats.

Per assolir-ho bàsicament el consumidor té dues principals vies:
  • Racionalització, això significa:
    • Eliminar els capritxos, luxes.
    • Tornar als productes tradicionals.
    • Reduir la variabilitat de la cistella.
  • Cerca d'estalvi, això és:
    • Comprar productes de marca distribuïdor (enlloc de productes de marca fabricant).
    • Fer més cas a les promocions, (en aquest 2008 un 43% (un 36% l'any anterior) dels consumidors espanyols reconeixen que busquen les promocions en les botigues que visiten habitualment).
    • Comprar productes madurs (enlloc de nous productes que segurament seran més cars y menys coneguts).
    • Comparar i contrastar més un producte amb la seva competència, abans de comprar-lo.
    • Buscar, més que mai, una bona relació qualitat / preu.
El consumidor espanyol encara segueix volent gastar, però d'una forma més racional.

De moment, el consumidor espanyol està assumint l'augment de la inflació amb una reducció i amb una reorganització de la cistella de la compra, però no en una menor afluència als punts de venda.

En la decisió de compra la variable 'preu' ha augmentat el seu pes, ara ja es més important que no pas la variable de les 'marques conegudes'. Tanmateix, en primera posició segueix estant la variable 'qualitat'.

Tal com ja s'ha comentat anteriorment, es detecta un clar augment de l'ús de productes de marca distribuïdor.

Resumint: Els consumidors espanyols estan reaccionant a la crisi no baixant les visites a les botigues sinó reduïnt el volum de la cistella de compra i cercant productes més barats, més promocions i més compra de productes de marca distribuïdor.

Què han de fer els fabricants, distribuïdors, comercials, etc.?

Actuar ja!, aquesta és la recomanació de la María Ángeles Zabaleta, de fet, això ho tradueix en:
  • No perdre's en la semàntica, anar al gra.
  • Optimitzar al màxim, i més que mai, les estratègies de preu.
  • Analitzar i implementar 'els canvis en les regles del joc'.
  • Basar-se en els canvis de comportament dels consumidors, (per exemple, el consumidor ha ampliat l'entorn de competència amb l'ús massiu de les marques de distribuïdor).
  • Pensar a llarg termini, no fixar-se només en els problemes econòmics actuals.
Ha acabat la ponència amb una cita de Winston Churchill:
'Un optimista veu una oportunitat en tota calamitat, un pessimista veu una calamitat en tota oportunitat'

Miguel Ángel Rodríguez ha tancat l'acte explicant breument els productes i serveis que Nielsen ofereix.

La ponència de 'Redes Sociales - El siguiente reto en publicidad y marketing' a càrrec de Gustavo Nuñez us l'explico en aquest altre post.

En general, m'ha agradat força aquestes 'Jornadas Nielsen 2008'. La durada ha estat correcta: un matí, no s'ha fet pesat. Les ponències han estat molt interessants i no han estat allò típic de 'nosaltres som els millors i la competència és horrible', de fet, no s'ha parlat dels serveis que ofereix Nielsen fins al final i només breument.

El lloc escollit - Auditori Winterthur - també ha estat correcte, ideal pel nombre de persones que hem estat i amenitzat amb un bon càtering.

Per poc que pugui repetiré en les posteriors 'Jornadas Nielsen'.


Enllaços relacionats:

Estava escoltant el disc 'I've Got My Own Hell To Raise' de la Bettye LaVette mentre estava redactant aquest post.

Bettye LaVette
està considerada com una de les grans dames del soul, de fet, en aquest disc hi trobareu un soul d'altíssima qualitat, un soul que desprèn sentiment pels quatre costats, un soul molt íntim, trist però a la vegada ple de força.

Molt recomanable!.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

divendres, 26 de setembre del 2008

Presentació 'Web 2.0 a bcn.cat'

Ahir em va tocar fer una presentació sobre el Web 2.0.

De fet, concretant-ho més, l'encàrrec que em va fer el Director d'Administració Electrònica de l'Ajuntament de Barcelona fou un resum del document "Web 2.0 in Government: Why and How?" del David Osimo, explicar què s'ha fet en el web de l'Ajuntament de Barcelona que es pugui considerar Web 2.0 i propostes i idees de futur.

Tot seguit us penjo la presentació que es va fer, per si us interessa.

Prèviament cal que tingueu en compte que la darrera part de la presentació, la de propostes i idees de futur l'he esborrat donat que encara s'està debatint què es vol fer i de quina manera, per tant, és prematur fer-ho públic.



Aquesta és la 'blogografia' (per ordre alfabètic) d'on vaig extreure idees, conceptes, per fer la presentació:
(La icona de l'inici d'aquest post prové d'aquí).

Enllaços relacionats:

Estava redactant aquest post mentre estava escoltant el disc 'In The Eye Of The Storm' del Roger Hodgson, el que fou el primer disc d'aquest home després de separar-se de Supertramp.

És un disc amb 7 cançóns del més pur estil clàssic de Supertramp, és a dir, rock alegre, desenfadat amb un piano omnipresent.

Recomanable!.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

diumenge, 21 de setembre del 2008

El Web 2.0 o la Web 2.0?

Una metàtesi és, segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, 'una inversió de dos fonemes o de dues síl·labes, generalment contigus, en una cadena fònica. El mot àguila ha donat, per metàtesi, àliga'.

D'altra banda, el mateix diccionari defineix a la dislèxia com 'Trastorn de la capacitat d’identificar, comprendre i reproduir els símbols del llenguatge escrit'.

Ambdós casos són disfuncions en l'expressió d'una llengua, causes d'una mutació no desitjada que pot alterar els mots d'una llengua.

De fet, un dels casos més coneguts de metàtesi el trobem en la llengua castellana. En castellà parlem d''Argelia' amb capital a 'Argel', quan en català és 'Algèria/Alger', en francès 'Algérie/Alger', 'Algeria/Algiers' en anglès o 'Aljeria/Aljer' en basc. Tots provinents del mot en àrab 'al-Jaza'ir'. És evident que en castellà hi ha una intercanvi de lloc - metàtesi - entre les lletres 'r' i 'l'.

Aquests són casos involuntaris on es modifica una llengua, casos pràcticanent incontrolables que fan evolucionar els mots.

En d'altres casos, però, l'evolució de la llengua prové de canvis que, tot i ser controlables i, per tant, s'hi podria posar remei, acaben provocant mutacions.

Un d'aquests casos són els barbarismes, és a dir, 'formes lèxiques d’origen estranger que no es consideren assimilades a la llengua pròpia'.

Aquest post és per explicar per quin motiu parlo del Web 2.0 i no de la Web 2.0 com fa la majoria de la gent i, de passada, per respondre a qui m'ho ha preguntat alguna vegada.



Sempre he intentat escriure correctament, és a dir, seguint les normes que marquen les diferents organitzacions que vetllen per la 'bona salut' de les llengues; en particular, les normes que marca l'Institut d'Estudis Catalans per la llengua catalana i la Real Academia Española per la llengua castellana.

Però que intenti ser curós no vol dir que sempre escrigui al 100% correcte, sovint se'm 'colen' errors sintàctics, errors gramaticals, errors provinents d'altres llengües, ...

Tanmateix la meva principal font de dubtes prové del món tecnològic, treballo en el món d'Internet i, com molts de vosaltres ja sabeu, està ple de mots d'origen anglès. De fet, de l'idioma anglès sempre m'has fascinat la gran capacitat que té per adaptar noves paraules a la pròpia llengua amb una normalitat insultant...

Quan vaig començar la carrera d'Informàtica parlàvem de 'software' i de 'hardware', després es van adaptar aquestes paraules al català per 'programari' i 'maquinari'.

Però és clar, jo ja m'he acostumat a utilitzar els anglicismes, sovint, massa sovint les paraules extrangeres - bàsicament d'origen anglès - triguen massa a adaptar-se al català (o al castellà) i, quan ho fan, la gent ja s'ha acostumat a les paraules foranes, (quanta gent castellana parla de 'güisqui'?, tothom fa servir la paraula 'whisky').

Per aquest motiu parlo de 'blog' (no de 'bloc'), de byte (no d''octet'), de 'mouse' (no de 'ratolí), de 'site' (no de 'lloc web'), però, i aquí ve la pregunta clau:

S'ha de parlar de la web o del web?

Pel que he comprovat empíricament, la majoria de gent - tan en català com en castellà - parlen de 'la web'. Diuen allò de 'la web de l'Ajuntament de Barcelona', 'la web d'El Periódico', 'la web Facebook'.

Però, a l'equip que fem el web de l'Ajuntament de Barcelona (fixeu-vos que parlo 'del' no 'de la') tenim una norma clara:
  • Quan parlem d'una pàgina web llavors és femení, donat que és una pàgina.
  • Però quan parlem de tot un 'site' llavors és masculí.
Per tant, nosaltres parlem de la pàgina web principal, i parlem del web de l'Ajuntament...

De fet, el que fem és seguir escrupulosament el que marca el Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. Aquesta és la definició que ens dóna:
web
[angl. web, que prové de la simplificació de World Wide Web]

1 m. [IN] Sistema basat en l’ús de l’hipertext, que permet cercar informació a Internet.
2 m. [IN] Lloc web.
3 f. [IN] Pàgina web.
Fixeu-vos que un lloc web és masculí, per tant 'el web de l'Ajuntament'; però una pàgina web és femení, per tant, parlem de 'la pàgina web principal del web de l'Ajuntament'.

En castellà, segons el diccionari de la Real Academia Española, aquesta diferenciació no em queda clara:
web.

(Del ingl. web, red, malla).

1. f. Inform. Red informática.

Véase:

página web
Resumint, en català diferenciaré entre 'el web' i la 'pàgina web', en castellà parlaré de 'la web' i 'la página web'. Aquesta diferència és una mica molesta...

Per tant, en català parlaré de: 'El Web 2.0', en castellà de 'La Web 2.0' (tot i que també és plenament correcte dir 'El fenómeno Web 2.0'). Tot plegat una mica confús (com en la següent tira còmica).

Per acabar una mica d'humor provinent d'aquest post del blog Office Offline)

També podeu riure una mica més amb aquest post d'errors judicials en l'escriptura en el blog Administración 2.0, (entre d'altres 'perles' podreu veure que parlen de 'capar a los lectores vía Internet').


Enllaços relacionats:

Ahir quan vaig començar a escriure aquest post estava escoltant el recopilatori 'Best Of '81 To '85' dels Yesterday and Today.

És un disc recull de la millor época d'aquest grup de hard rock, una banda que considero que no ha tingut l'èxit que es mereixien si tenim en compte les cançons que van compondre.

Tot i no ser el millor recull, és recomanable aquest disc, especialment per a qui cerqui música de l'estil hard rock dels 80.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

dimarts, 9 de setembre del 2008

Anàlisi de la pobresa a Espanya segons l'Informe de la inclusió social 2008

Ahir es va donar a conéixer l'Informe de la Inclusió Social a Espanya 2008 realitzat per l'Obra Social de la Caixa Catalunya i coordinat per la Carme Gómez Granell, directora de l'Institut d'Infància i Món Urbà.


L'objectiu de l'estudi és: "(...) posar de manifest els avantatges d’una aproximació més “sociològica” a fenòmens estudiats, moltes vegades, des d’una perspectiva exclusivament econòmica."

Anteriorment aquest estudi s'havia realitzat sota l'àmbit català, ara, per primera vegada, aquest informe té un àmbit d'estudi de tot l'estat espanyol i dóna unes conclusions molt preocupants.

Per exemple, explica que la pobresa s'està associant a les primeres etapes de la vida, enlloc d'estar 'ubicada' a la vellesa, quan es deixa de treballar. Això implica que molts espanyols ja són pobres des del seu naixement, per tant, difícilment tindran els recursos i les oportunitats necessàries per sortir del pou.

D'altra banda, l'estudi també comenta que les dinàmiques d'exclusió social sovint tenen a veure amb d'altres 'elements', per exemple amb l'estructura familiar (amb la 'qualitat' de la família), amb les condicions de permanència en el món laboral (temporabilitat laboral), amb l'origen de la persona (si s'és immigrant), entre d'altres.

Aquest estudi no només es centra en la pobresa, entenent-se aquesta com una insuficiència de recursos econòmics per poder fer front a un mínim de necessitats vitals, sinó que també s'analitza la inclusió social. Amb aquest altre concepte es pretén veure altres injustícies no derivades exclusivament de la insuficiència econòmica com ara disfuncions en el mercat laboral, en l'àmbit formatiu, sanitari, residencial, relacional, entre d'altres.

És un estudi complex i, suposo, costós. Per aquest motiu l'estudi s'ha dividit en diferents anys, en aquest 2008 s'analitza l'exclusió social en l'àmbit econòmic i laboral i d'una forma totalment transversal a les diferents etapes en la vida d'una persona: infància, adolescència, joventut, primeres etapes de la vida adulta, maduresa i ancianitat.

D'altra banda, cal tenir en compte que estem en una época de forts canvis, potser no en som conscients donat que en formem part. Per aquest motiu cal que fem un canvi i trenquem les idees clàssiques sobre la família (no totes les famílies tenen dos progenitors), idees clàssiques sobre la feina (les feines ja no són per tota la vida o treballar no exclou de ser pobre), idees clàssiques sobre l'origen de les persones (la immigració és un fet en la nostra societat), idees clàssiques sobre l'educació (cal pensar en una formació contínua durant tota la vida), (en aquest sentit us recomano la lectura d'aquest post del blog Proyectos Personas Pasiones on s'intenta reflexionar sobre el futur de l'educació al nostre país).

Donat que l'objectiu de l'estudi és fer una anàlisi més sociològica que no només econòmica, s'utilitzen diferents indicadors per avaluar l'exclusió social a part de la renda, com per exemple, la privació material, els ingressos mínims que es consideren que ha de tenir una llar, l'impacte del cost de l'habitatge o l'impacte de les tranferències socials.

També conclou:
"“Ser o no ser” pobre ja no és la qüestió,
sinó estar o no estar en risc de caure en la pobresa."


Què s'entén per pobresa?

La pobresa econòmica es fixa a partir d'un percentatge respecte a la mediana de la distribució d'ingressos de les llars espanyoles. Fent servir un percentatge s'aconsegueix que la pobresa estigui lligada a l'evolució de la societat en general, i fent servir la mediana (enlloc de la mitjana) fa que es depengui menys dels extrems de l'esmentada distribució.

En aquest sentit, l'estudi marca 3 llindars de pobresa:
  • Pobresa moderada quan els ingressos de la llar no arriben al 60% de la mediana de la distribució d'ingressos de les llars espanyoles. Això actualment equival a 6.860 euros anuals.
  • Pobresa alta quan els ingressos de la llar no arriben al 40% de la mediana de la distribució d'ingressos de les llars espanyoles. Això actualment equival a 4.573 euros anuals.
  • Pobresa severa quan els ingressos de la llar no arriben al 25% de la mediana de la distribució d'ingressos de les llars espanyoles. Això actualment equival a 3.219 euros anuals.
No obstant, cal tenir en compte que aquestes quantitats varien en funció de la comunitat autònoma, així ens trobem que a Navarra el llindar de la pobresa moderada està situat als 9.140 euros, en canvi a Extremadura el llindar de la pobresa moderada es situa als 4.756 euros.

A Catalunya els llindars són:
  • Pobresa moderada si es tenen uns ingressos inferiors a 8.276 euros.
  • Pobresa alta si es tenen uns ingressos inferiors a 5.518 euros.
  • Pobresa severa si es tenen uns inferiors a 3.712 euros.
Els resultats obtingut a nivell de cada comunitat autònoma presenten algunes diferències remarcables:

(click a la imatge per veure-la més gran)

Múrcia és la comunitat amb un índex més alt en pobresa moderada, un preocupant 21,2%.
Castella i Lleó és la comunitat amb un índex més alt en pobresa alta, un 8,6%.
Extremadura i Castella i Lleó són les comunitats amb un índex més alt en pobresa severa, un 4,7%.

És curiós veure el cas de La Rioja, té l'índex més baix de pobresa severa (només un 0,8%) però, en canvi, presenta un dels índexos més alts en pobresa moderada (un 20,4%).

Catalunya obté uns índexos del 19,0% en pobresa moderada, un 7,2% en pobresa alta i un 3,0% en pobresa severa. Tots tres valors per sota de la mitjana espanyola: 20% en pobresa moderada, 8% en pobresa alta i també 3% en pobresa severa.

D'altra banda l'origen és important per determinar si tens més possibilitats de ser pobre, les xifres de pobres (en qualsevol dels tres nivells) són més altes per aquells col·lectius de gent que ha nascut fora de la Unió Europea. A més, les diferències són més gran com més extrema és la pobresa, així ens trobem que entre els nascuts a la Unió Europea hi ha un 3% de pobresa severa, en canvi, entre els nascuts fora de la Unió aquesta xifra es triplica.

Una de les conclusions més preocupants d'aquest informe és que un de cada quatre nens de l'Estat Espanyol és pobre.

Aquesta afirmació que, de per si, és prou vergonyosa encara ho és més si ho desgranem en funció de la procedència de la família del nen:
  • Entre les famílies autòctones, 2 de cada 10 nens tenen risc de pobres moderada, en canvi, a les famílies d'origen de fora de la Unió Europea la meitat dels nens són pobres.
  • Pel que fa a la pobresa alta, la proporció és 8,4% per 32% (és a dir, 1 de cada 3 nens d'origen forà pateixen una pobresa alta).
  • I per la pobresa severa tenim els següents índexos: 4% per 28%, per tant, el percentatge de la pobresa severa en els nens d'origen de fora de la Unió Europea és set vegades superior al mateix índex pels nens autòctons.
Per tant, els nens que provenen de fora de la Unió Europea no només són més pobres sinó que a més la seva pobresa és clarament més intensa.


L'informe proporciona moltíssimes dades que ajuden a entendre d'on prové el risc de caure en la pobresa: origen de la persona, tipus de família, índex d'atur, tipus de contractació laboral, formació, sexe, salut, salut dels familiars, ...

A més també fa nombroses comparacions entre les comunitats autònomes i entre Espanya i la resta de països de la Unió Europea. Diuen que les comparacions són odioses, en aquest cas són preocupants, en aquestes comparacions Espanya acostuma a estar sempre en els pitjors nivells i, a més, es constata que els anys de bonança econòmica no han servit per millorar la situació de la pobresa a Espanya.


D'altra banda, comentar que, tal com us he indicat anteriorment, en les properes edicions anuals d'aquest informe s'incidirà en d'altres àmbits que afecten a la inclusió social i a la pobresa. Per exemple, en el 2009 s'analitzarà en detall l'àmbit educatiu i sociosanitari, i en el 2010 s'aprofundirà en l'àmbit residencial, relacional i de participació social.


Per acabar, una frase de Serge Paugam, especialista en l'estudi de la pobresa i l'exclusió social, que apareix en l'informe:
"La pobresa es una qüestió que molesta perquè sempre és expressió d’una desigualtat, si no inacceptable, almenys poc tolerable en una societat globalment rica i democràtica.

Enllaços relacionats:

Estava escoltant el disc 'Universal Language' del Marc Antoine mentre estava redactant aquest post.

És un disc on es barreja la guitarra espanyola amb el jazz (o més ben dit, amb el smooth jazz) complementat amb tocs de música electrònica.

Hi trobareu música tranquila, sense estridències, amb una bona dosi de so de guitarra espanyola d'alta qualitat.

Us el recomano!

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

dilluns, 1 de setembre del 2008

Dades d'Alexa (setembre'08) sobre el posicionament del web de l'Ajuntament de Barcelona

Segueixo donant-vos dades sobre el traffic rank d'Alexa dels dos principals dominis web (el bcn.es i el bcn.cat) del web de l'Ajuntament de Barcelona.

Aquí teniu les dades dels mesos anteriors d'enguany:
Prèviament cal que tingueu en compte el següent:
  • Les dades provenen d'Alexa, (consulteu aquest post si voleu tenir més informació sobre Alexa).
  • Són les dades del traffic rank, (l'índex més conegut de tots els que genera Alexa).
  • S'ha agafat les dades del traffic rank mitjà dels darrers 3 mesos, (s'agafa aquesta dada mitjana per no caure en possibles pujades/baixades puntuals).
  • Només s'han agafat dades de webs municipals, no d'altres administracions.
  • S'ha comparat amb dominis de webs d'altres ciutats en 3 grans àmbits: Espanya, Europa (sense Espanya) i tot el món (excepte Europa).
  • No existeix, (com a mínim jo no ho conec), cap llistat de webs municipals, per tant, s'ha elaborat un llistat a partir d'aquelles ciutats en què creiem que tenia sentit comparar el web de Barcelona. Per tant, no és un llistat exhaustiu, probablement ens haurem deixat alguna ciutat important.
  • S'han escollit les webs oficials de la ciutat. És important aquesta puntualització ja que hi ha moltes ciutats que tenen vàries webs, només hem escollit aquelles webs fetes per l'ajuntament i que contenen la informació oficial, (si tenen més informació millor, però com a mínim ha de tenir la informació oficial).
  • Les dades s'han obtingut a principi del mes, (no necessàriament al dia 1).


Comportament dels dominis de l'Ajuntament de Barcelona:

bcn.es

  • En el nostre rànquing de ciutats espanyoles es manté líder.
  • En el nostre rànquing de ciutats europees (excepte les espanyoles) perd una posició, ara és 7.
  • En el nostre rànquing de ciutats de la resta del món (és a dir, sense tenir en compte les europees) es manté en la posició 13.
  • En el nostre rànquing de ciutats de tot el món perd una posició, ara és 19.
  • Augmenta (empitjora) 504 posicions en el traffic rank, ara es troba a la posició 17.598.
bcn.cat
  • En el nostre rànquing de ciutats espanyoles es manté en la posició 3.
  • En el nostre rànquing de ciutats europees (excepte les espanyoles) baixa una posició, ara és 12.
  • En el nostre rànquing de ciutats de la resta del món es manté en la posició 17.
  • En el nostre rànquing de ciutats de tot el món perd una posició, ara és 28.
  • Augmenta (empitjora) 1.207 posicions en el traffic rank, ara es troba a la posició 36.426.
Rànquing, (setembre'08):

1 .- Tòquio http://www.metro.tokyo.jp/ 1.550
2 .- Sao Paulo http://www.prefeitura.sp.gov.br/ 1.722
3 .- Sidney http://www.cityofsydney.nsw.gov.au/ 3.327
4 .- Berlin http://www.berlin.de/ 3.484
5 .- Nova York http://www.nyc.gov/ 3.580
6 .- Osaka http://www.city.osaka.jp/ 3.886
7 .- Melbourne http://www.melbourne.vic.gov.au/ 3.955
8 .- Rio de Janeiro http://www.rio.rj.gov.br/ 4.097
9 .- Brisbane http://www.brisbane.qld.gov.au/ 5.954
10 .- Mèxic DF http://www.df.gob.mx/ 7.660
11 .- Hamburg http://www.hamburg.de/ 9.278
12 .- Viena http://www.wien.gv.at/ 9.441
13 .- Perth http://www.perth.wa.gov.au/ 9.609
14 .- Toronto http://www.toronto.ca/ 11.432
15 .- Helsinki http://www.helsinki.fi/ 12.079
16 .- Oslo http://www.oslo.kommune.no/ 13.718
17 .- Buenos Aires http://www.buenosaires.gov.ar/ 14.587
18 .- Paris http://www.paris.fr/ 17.243
19 .- bcn.es http://www.bcn.es/ 17.598
20 .- Chicago http://egov.cityofchicago.org/ 23.079
21 .- Stockholm http://www.stockholm.se/ 24.276
22 .- Roma http://www.comune.roma.it/ 28.584
23 .- Philadelphia http://www.phila.gov/ 30.669
24 .- Madrid http://www.munimadrid.es/ 32.813
25 .- San Diego http://www.sandiego.gov/ 33.920
26 .- Milà http://www.comune.milano.it/ 34.555
27 .- Amsterdam http://www.amsterdam.nl/ 36.131
28 .- bcn.cat http://www.bcn.cat/ 36.426
29 .- Frankfurt http://www.frankfurt.de/ 37.115
30 .- Pequín http://www.beijing.gov.cn/ 40.327
31 .- Los Angeles http://www.ci.la.ca.us/ 41.798
32 .- Boston http://www.cityofboston.gov/ 42.789
33 .- Copenhagen http://www.kbhbase.kk.dk/ 54.351
34 .- Saragossa http://www.zaragoza.es/ 59.959
35 .- Birmingham http://www.birmingham.gov.uk/ 62.291
36 .- Ottawa http://www.ottawa.ca/ 65.161
37 .- A Coruña (ayto) http://www.aytolacoruna.es/ 67.156
38 .- Houston http://www.houstontx.gov/ 67.600
39 .- Vancouver http://www.vancouver.ca/ 68.128
40 .- Seattle http://www.ci.seattle.wa.us/ 68.968
41 .- Denver http://www.denvergov.org/ 73.524
42 .- Zuric http://www.zh.ch/ 76.257
43 .- Johannesburg http://www.joburg.org.za/ 78.156
44 .- Ginebra http://www.ville-ge.ch/ 82.289
45 .- Venècia http://www.comune.venezia.it/ 84.805
46 .- Londres http://www.london.gov.uk/ 85.238
47 .- Dallas http://www.dallascityhall.com/ 86.009
48 .- San Antonio http://www.sanantonio.gov/ 86.729
49 .- Manchester http://www.manchester.gov.uk/ 94.221
50 .- València http://www.valencia.es/ 104.503
51 .- Glasgow http://www.glasgow.gov.uk/ 107.599
52 .- Edinburgh http://www.edinburgh.gov.uk/ 119.437
53 .- San Francisco http://www.ci.sf.ca.us/ 123.892
54 .- Sevilla http://www.sevilla.org/ 126.687
55 .- Bilbao http://www.bilbao.net/ 126.755
56 .- Lisboa http://www.cm-lisboa.pt/ 127.070
57 .- Liverpool http://www.liverpool.gov.uk/ 156.994
58 .- Palma de Mallorca http://www.palmademallorca.es/ 168.196
59 .- Brusel·les http://www.brucity.be/ 169.877
60 .- Màlaga http://www.ayto-malaga.es/ 200.012
61 .- Granada http://www.granada.org/ 210.367
62 .- Gijón http://www.gijon.es/ 221.678
63 .- Atenes http://www.cityofathens.gr/ 229.948
64 .- Vigo http://hoxe.vigo.org/ 247.955
65 .- Vitoria-Gasteiz http://www.vitoria-gasteiz.org/ 265.186
66 .- Girona (.gi) http://www.ajuntament.gi/ 295.040
67 .- Terrassa (.org) http://www.terrassa.org/ 351.474
68 .- Castelló http://www.castello.es/ 370.359
69 .- Lleida http://www.paeria.es/ 417.445
70 .- Terrassa (.cat) http://www.terrassa.cat/ 480.132
71 .- Tarragona http://www.tarragona.cat/ 488.127
72 .- Sabadell (.cat) http://www.sabadell.cat/ 488.539
73 .- Santiago de Compostela http://www.santiagodecompostela.org/ 518.847
74 .- Alacant http://www.alicante.es/ 536.787
75 .- L'Hospitalet de Llobregat (.cat) http://www.l-h.cat/ 589.244
76 .- L'Hospitalet de Llobregat (.es) http://www.l-h.es/ 743.430
77 .- Saragossa (ayto) http://www.ayto-zaragoza.es/ 777.500
78 .- Sabadell (.net) http://www.sabadell.net/ 959.239


Gràficament tenim, (feu click per ampliar):

Espanya:


Europa (excepte Espanya):


Món (excepte Europa):


Tot el món:



Enllaços relacionats:

Mentre escrivia el post rememorava temps passats escoltant Rod Stewart.
Concretament escoltava el disc recopilatori 'The Story So Far The Very Best Of' presentat en dues parts, la primera conté un recull de les cançons més rockeres del Rod Stewart. La segona part és més tranquila, amb balades i versions acústiques.
Un disc recomanable per a qui no tingui res d'aquest compositor.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)