Aquest post només està disponible en castellà:Mis notas tomadas en el Congreso Internacional de la Ciudadanía Digital (#CICD) (1er día: Jueves 14/04/2011).
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris antoni gutiérrez-rubí. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris antoni gutiérrez-rubí. Mostrar tots els missatges
dimecres, 27 d’abril del 2011
Les meves notes del Congrés Internacional de la Ciutadania Digital (# CICD) (1r dia: Dijous 14/04/2011)
Aquest post només està disponible en castellà:Mis notas tomadas en el Congreso Internacional de la Ciudadanía Digital (#CICD) (1er día: Jueves 14/04/2011).
dijous, 17 de juny del 2010
Presentació del llibre "Micropolítica" de l'Antoni Gutiérrez-Rubí
(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)
Aquest vespre he estat a la presentació del llibre de l'Antoni Gutiérrez-Rubí a l'Ateneu Barcelonès:
"Micropolítica. Ideas para cambiar la comunicación política."
El llibre és un recull de cinc articles sobre comunicació política que l'Antoni va escriure per a la revista de la Fundació Rafael Campalans des del 2007 fins al 2009.
Aquests cinc idees són cinc reflexions sobre la nova comunicació política que cal portar a la pràctica.
Aquest vespre he estat a la presentació del llibre de l'Antoni Gutiérrez-Rubí a l'Ateneu Barcelonès:"Micropolítica. Ideas para cambiar la comunicación política."
El llibre és un recull de cinc articles sobre comunicació política que l'Antoni va escriure per a la revista de la Fundació Rafael Campalans des del 2007 fins al 2009.
Aquests cinc idees són cinc reflexions sobre la nova comunicació política que cal portar a la pràctica.
dissabte, 22 de maig del 2010
Diàlegs en xarxa (22/05/2010)
(Cal tenir en compte que aquest post l'he escrit a mesura que s'anava desenvolupant aquesta jornada, per tant, no és fruït d'un procés de reflexió...)
Fa uns dies el José A. Rodríguez (aka Trinitro) em va convidar a assistir a una nova sessió dels "Diàlegs pel progrés" organitzats pel PSC.
En aquest cas, es tractava de parlar de com la tecnologia 2.0 pot ajudar a fer una millor política, apropar-nos més a les necessitats de la societat, a saber escoltar (i respondre) més ràpidament, a ser més pròxims.
Vaig accedir a assistir a aquest acte per aprendre (sempre s'aprèn...) i més quan hi ha gent de la talla del Carlos Guadián, José Antonio Donaire o l'Antoni Gutiérrez-Rubí entre els ponents... i, a més, parlant clar, també tenia curiositat...
Cal tenir en compte que personalment no tinc cap mena de relació amb el PSC ni amb cap altre partit polític.
Fa uns dies el José A. Rodríguez (aka Trinitro) em va convidar a assistir a una nova sessió dels "Diàlegs pel progrés" organitzats pel PSC.En aquest cas, es tractava de parlar de com la tecnologia 2.0 pot ajudar a fer una millor política, apropar-nos més a les necessitats de la societat, a saber escoltar (i respondre) més ràpidament, a ser més pròxims.
Vaig accedir a assistir a aquest acte per aprendre (sempre s'aprèn...) i més quan hi ha gent de la talla del Carlos Guadián, José Antonio Donaire o l'Antoni Gutiérrez-Rubí entre els ponents... i, a més, parlant clar, també tenia curiositat...
Cal tenir en compte que personalment no tinc cap mena de relació amb el PSC ni amb cap altre partit polític.
dilluns, 15 de març del 2010
"Aprendre dóna un plaer brutal". (Llarg) Resum de la sessió "Lideratge institucional a la Xarxa" d'Antoni Gutiérrez-Rubí
(En breve estará disponible la versión en español de este post)
El dimarts passat - dia 09/03/10 - tot just després de la gran nevada que va provocar tants problemes a l'àrea metropolitana de Barcelona i, en general, a tota Catalunya, vaig assistir a la ponència que va donar l'Antoni Gutiérrez-Rubí amb aquest suggerent títol:
En aquest post us faig un (llarg) resum d'aquesta ponència amb algun comentari addicional meu...
Després de la presentació de la Marta Continente, Directora General d'Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, l'Antoni va començar a parlar.
Va començar amb una foto on es veien petjades sobre la neu, feia una metàfora amb les "petjades en l'àmbit digital", a més la foto de la neu era molt oportuna... ;-)
També va recordar que aquesta ja era la 19a sessió web del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).
Des del meu punt de vista, aquestes sessions web són tota una cita obligada per tothom que desitgi informar-se de com està canviant la societat gràcies, entre d'altres factors, a les tecnologies de la informació i comunicació.
Els dies previs, com és habitual en aquestes sessions, els assistents poden proposar de què volen que parli el ponent, tenint en compte la temàtica de la sessió.
De tots els comentaris que es van rebre, l'Antoni va generar un núvol amb les paraules més utilitzades, a més ús, mida més gran.
Com és lògic, apareixen, com a paraules destacades: 'administració', 'participació', 'gencat', 'xarxa', etc.
Però en canvi d'altres paraules imprescindibles per si volem tenir un lideratge institucional a la Xarxa no apareixien (o apareixien amb una mida molt petita, és a dir, pocs comentaris en parlaven): 'canvi', 'lideratge', etc.
La ponència estava estructurada en 4 grans apartats:
Context
En aquest apartat va descriure amb detall quina és la situació en la que es troben les administracions públiques en l'inici de la segona dècada del segle XXI.
La funció pública pateix uns prejudicis (i uns tòpics) per part de la societat que, en la gran majoria dels casos, no es correspon amb la realitat.
L'Antoni va recordar al mític "Vuelva usted mañana" del Mariano José de Larra... que és del 1883!
Això em va fer reviure la presentació que va fer l'Alberto Ortiz (Alorza) al juliol de l'any passat en el marc de la cinquena edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP) organitzat per l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. Ell també va parlar de Larra, i va comentar que ens quedaven 23 anys per solucionar-ho... ara ja queda 22 anys i escaig.
Un altre problema que va comentar l'Antoni és la baixa productivitat, la lentitud que la societat percep de l'acció pública.
Va esmentar Franz Kazka, i la seva obra "El castell" (1922), per explicar una altra característica de l'Administració: l'extraordinària complexitat que té.
De fet, en l'obra de Kazka hi ha una crítica constant a la burocràcia de l'Administració, un fet que, un segle després, encara 'desperta' queixes de la societat.
D'altra banda, tot i que la ciutadania es queixa de l'Administració, hi ha un creixent interès per a treballar-hi, alguns per seguretat, d'altres per què pensen que s'hi treballa poc, d'altres per acomodar-s'hi... veuen que treballar a l'Administració és un privilegi.
D'altra banda, tot i que sóc dels que sempre intenta separar l'Administració de la política, és evident que estàn molt relacionades.
Això provoca que l'Administració resulti esquitxada per la clara desafecció que té la ciutadania vers els polítics i, en general, la política.
En només 4 anys (de 2005 a 2009) l'índex de satisfacció política que elabora el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya ha passat de mostrar un nivell de quasi el 60% de la societat insatisfeta amb la política a un nivell superior al 80%.
Dit d'una altra manera, a finals de 2009, només 1 de cada 5 catalans no patien aquesta malaltia anomenada desafecció política.
Per tant, la ciutadania està emprenyada, empipada i els recents casos de corrupció i de batalles estèrils entre partits encara està agreujant més la situació.
A més, la societat ha evolucionat molt, fa 25 anys estava satisfeta quan l'Administració li resolia un problema, encara que fos parcialment o tard. Ara ja no, la societat exigeix que l'Administració li resolgui els seus problemes de forma ràpida (a l'instant si és possible).
Hem passat de voler a exigir... ara tenim una societat crítica.
Sovint, però, la ciutadania no és conscient que també té deures.
La societat és molt egoista:
D'altra banda, la societat està transformar-se, està passant d'una societat industrial a una societat digital. Tenim nous atributs, nous actors, nous canvis, noves demandes... un canvi de paradigma.
Precisament vaig conèixer a l'Antoni en el magnífic curs "Sociedad Red: cambios sociales, organizaciones y ciudadanos" que es fer a l'octubre de 2008 en el Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (Centre Ernest Lluch).
En aquest curs es va parlar sobretot d'aquest canvi: del pas a una societat industrial a una societat xarxa, una societat digital.
També, ara fa un any, us vaig fer un resum del llibre "La innovación tecnológica y los paradigmas sociales" del Benjamín Suárez Arroyo que es mou en el mateix sentit...
Aquesta societat digital s'ha de veure com un nou repte per l'Administració... però també com una nova oportunitat per aconseguir una nova relació - més fructífica - entre la societat i l'Administració.
A més, encara no coneixem els límits d'aquesta societat digital... per exemple, en els propers 18 mesos duplicarem tota la informació que actualment està a la Xarxa, és a dir, estem en una societat exponencial.
Una altra característica d'aquesta societat digital és l'elasticitat, és una societat difosa, no tenen sentit les fronteres ni les definicions absolutes ni els axiomes.
Per exemple, en la societat industrial a més valor implicava més preu, en la societat digital això no és així.
A més, una altra característica de la societat digital és la velocitat. Tot passa a un ritme vertiginós, cada cop més ràpid, fet que encara accentua que no hi hagi res segur, tot és difús, cal acostumar-s'hi.
Per tot plegat, en aquesta societat digital "és més important saber aprendre que els coneixements que ja saps".
També cal tenir en compte que la nova ciutadania digital és molt diversa, costa trobar patrons que homogeneïtzin col·lectius importants de la societat.
Per tant, cal que l'Administració treballi en funció de les necessitats dels ciutadans, no pel territori on viuen, ni pel tipus de família que són. És a dir, cal fixar-se amb el comportament que presenta cada ciutadà, no amb el seu perfil.
A més, cal tenir clar que la comunicació tradicional no serà suficient, en la societat digital s'ha d'anar més enllà i arribar al diàleg, a la conversa, és a dir, informar i, també, escoltar.
Per tot això, cal que l'Administració estigui a les xarxes socials, però no per només estar-hi, ha d'entendre els seus models de relació, les seves 'regles del joc' per aconseguir treure'n el màxim suc.
En aquest punt l'Antoni va mostrar de com és de vertiginosa aquesta ciutadania digital.
En el blog PersonalizeMedia de Gary Hayes hi podeu trobar aquest post que permet veure uns comptadors relacionats amb la ciutadania digital: creació de nous posts, nous usuaris a Facebook, vídeos visualitzats a YouTube, etc.
El que va fer l'Antoni va ser inicialitzar-los en aquest punt per, al final de la sessió, veure'n els resultats obtinguts.
Més canvis en el context, respecte al que coneixem actualment: la jerarquia, entesa com a jerarquia de poder piramidal, ja no serveix, es tendeix a reduir dràsticament les jerarquies o, fins i tot, desaparèixer donat que el poder ara ja no prové de la jararquia: "Ara gent petita i ràpida guanyen a grans lents".
El poder et ve de les idees que tens: "Qui té idees té poder".
També és important tenir presència en aquesta societat digital, en cas contrari serà impossible tenir-hi un lideratge institucional: "El que té poder (en la societat digital) és la presència reputada, el que és influent".
Hi ha molts canvis si ens fixem en el tipus de societat que hem tingut fins ara, fins ara cada ciutadà era una peça de puzzle, sovint tenia una única posició on encaixar.
En la societat digital la metàfora no és un puzzle, és un tangram on les mateixes peces (els ciutadans) poden encaixar de diferents maneres per aconseguir diversos resultats.
De fet, aquesta societat digital presenta molts més canvis respecte a la societat industrial, per exemple, és una societat molt més fiscalitzadora, vol controlar molt més l'acció de l'Administració i l'acció dels polítics, no esperarà 4 anys per fer-se sentir, el control serà continu.
També hi ha molt més activisme ciutadà; les noves tecnologies unit al, cada cop més, coneixement que té la societat de l'àmbit d'Internet fa que sigui molt fàcil (i barat) l'associanisme cívic ciutadà, per tant, la ciutania té participació activa en les accions que li afecten, és decisiva.
I si tenim en compte aquest activisme ciutadà amb la desafecció creixent cap als polítics tradicionals, llavors no és difícil veure que aquesta nova societat seguirà fent política (en el sentit de millora de la ciutadania) però sense els polítics ni els partits tradicionals, de fet, ja no són imprescindibles aquestes organitzacions lentes amb marcades jerarquies.
La transparència serà un de les característiques de la nova societat, en tots els sentits, inclòs l'àmbit de l'Administració com ja ho fan administracions properes a nosaltres: País Basc.
La identitat de les persones, de les institucions no vindrà marcada per la seva posició jeràrquica ni pels seus estudis ni tan sols pel que digui cadascú, la identitat vindrà marcada pel que diguin de mi la resta de gent: "Jo sóc el que digueu que sóc".
Per tant, millor que la meva conversa sigui el màxim propera a la realitat, així la gent no es farà expectatives allunyades de la realitat que només farien que la gent parlés malament de mi i, conseqüentment, obtindria una mala reputació, una identitat allunyada a la que jo vull.
De sempre, la ciutadania s'ha mogut per comunitats, això no és cap novetat.
Però el que sí que és novetat és que ara la tecnologia ens permet tenir comunitats amb gent que geogràficament no està a prop i, a més, si cal, en el mateix moment.
Això permet una comunicació molt ràpida, molt fluïda... una comunicació que no li cal ni premsa ni periodistes per poder arribar a tothom que ho desitgi.
Aquest és un altre dels grans canvis: tothom pot ser informador, això provoca que la censura sigui molt difícil d'aplicar i, per tant, que no existeixin els secrets.
De fet, ara la tecnologia ja ens permet estar connectats les 24 hores a pràcticament qualsevol lloc (per exemple via els mòbils).
Per tant, l'Administració ha de tenir-ho en compte, ha d'inventar-se "l'Administració de butxaca" per poder-la tenir al mòbil a qualsevol hora.
A més, la ciutadania és molt creativa (d'aquí li ve el seu gran poder), per tant, si té accés a les dades públiques acabarà fent creuaments d'aquestes dades per treure'n conclusions, és a dir, millor no tenir secrets que no pas que els trobi la ciutadania perque segur que els trobarà, només serà qüestió de (poc) temps.
La creativitat dóna poder a qui la té, per tant, qui gestioni millor el seu talent tindrà més poder, això és especialment crític per a les organitzacions (públiques o privades).
Lideratge institucional a la Xarxa
Un cop acabat el primer (llarg) punt per descriure el context en el què ens trobem, l'Antoni va començar el bloc relacionat amb com liderar institucionalment a la Xarxa parlant d'horaris. Va parlar de quines característiques ha de complir l'Administració si vol arribar a tenir un lideratge a la Xarxa.
Si la ciutadania està connectada tots els dies i a tota hora, llavors és lògic arribar a la conclusió que l'Administració també ha d'estar operativa a tota hora, (fet que no vol dir que els treballadors públics hagin de fer més hores): No ha d'existir el concepte d'horari.
Una altra característica, ja comentada en el context, és la transparència. És bàsic que l'Administració sigui el màxim de transparent ja que, de fet, la ciutadania acabarà per saber-ho tot, per tant, millor dir-ho per un mateix que no pas que ho acabin sabent per boca d'altres.
Per tant, cal seguir un procés de comunicació d'informació pública. Això no vol dir només penjar la informació, es tracta de comunicar aquesta informació i de conversar amb la ciutadania tot allò que se'n derivi.
En el fons el que s'està demanant és que l'Administració sigui un govern obert, (oGov); un govern amb una mentalitat oberta on les dades flueixen sense cap restricció i on es té en compte la col·laboració de la ciutadania.
De fet, aquesta nova Administració practica la co-creació amb qui ha de prestar els serveis públics (és la perifèria de l'Administració qui interactua amb els ciutadans), i amb la ciutadania es milloren aquests serveis.
Per tant l'Administració ha de ser flexible, proactiva, humil i facilitadora que la ciutadania (i tothom de l'Administració) pugui col·laborar en els serveis públics.
L'administració ha de canviar el xip vers al ciutadà: "ara ja no és 'segueix-me', ara és 't'acompanyo!'".
Recursos
Quins recursos té l'Administració per poder arribar a aquest lideratge institucional a la Xarxa?
Gabinet de premsa virtual: Sempre m'he preguntat que si a les organitzacions es fa reculls de premsa per què no se'n feia (i encara a molts llocs no se'n fa) reculls on-line.
Per tant, cal començar a tractar el món on-line amb la importància que ja té i la que tindrà, és a dir, cal tenir un gabinet de premsa pel món on-line.
Els webs institucionals han de ser oberts i optimitzats per a que la seva informació sigui adequadament indexada pels cercadors, aquesta és la millora manera que la nostra informació arribi al màxim de gent.
La informació d'aquestes webs ha d'estar actualitzada constantment, pensada no només per col·lectius sinó que s'ha d'arribar a la màxima segmentació, a la màxima individualització: "entre la informació disponible i la que jo necessito ha d'haver-hi màxim 3 clicks".
Això implica que la ciutadania no ha de saber com estan organitzades les administracions públiques per trobar la informació, és a dir, en el fons només caldria que el web fos un únic cercador on ens portés a la dada que cada ciutadà necessita, (això em va fer recordar a la xerrada que va donar fa dos anys el Carlos Guadián també en el marc de les sessions web).
També cal que l'Administració tingui monitoritge i presència a la Xarxa.
Tot i que amb això no n'hi ha prou, cal fer més... cal generar continguts (de qualitat). Sense nous continguts no podrem tenir cap lideratge a la Xarxa.
I, a més, tot aquest contingut (el nou i el vell) cal posar-lo a l'abast de la ciutadania per a que l'utilitzi com vulgui: Open Data.
De fet, s'ha de promocionar que sigui la pròpia ciutadania qui generi idees per crear serveis que donin més valor a les dades públiques, per exemple seguint l'exemple d'Apps For Democracy.
Al cap i a la fí està comprovat que la ciutadania és capaç de trobar serveis més interessants i més útils a les dades públiques que no pas el que hagi pensat l'Administració, sigui quina sigui.
Idees clau
En el darrer bloc, l'Antoni va fer un resum de les principals idees que cal tenir en compte per a un lideratge institucional a la Xarxa:
L'Antoni va acabar la presentació parlant d'Heràclit qui - fa 2.500 anys - ja deia que tot fluïa que la realitat era com l'aigua d'un riu on les aigües es mouen constantment i mai és el mateix riu.
Doncs bé, ara estem en la mateixa situació, "no és tirar-se a una piscina (sempre amb la mateixa aigua), és tirar-se a un riu amb constant moviment".
Per exemple, havíem activat els comptadors d'aquesta societat digital, el resultat (en només el temps de la sessió) fou:
Per acabar l'Antoni va fer una reflexió. Els canvis d'organització de comunicació i de gestió de talent provocaran que siguem millors professionals.
Millors professionals, més persones, més feliços... perquè:
Torn de preguntes
El torn de preguntes va començar amb una pregunta sobre la neutralitat a la xarxa, si realment està amenaçada.
L'Antoni va respondre que és impossible posar barreres a la Xarxa. Els que volen controlar-la no entenen que no ho podran fer, posaran trabes però la capacitat de la societat per saltar-se aquestes trabes és infinita...
Es va preguntar sobre el web estosololoarreglamosentretodos.org i de les nombroses "contra-rèpliques" que han surgit.
Això és un exemple més que el discurs únic ja no és possible. De fet, si l'objectiu màxim de la iniciativa estosololoarreglamosentretodos.org era demostrar que junts podem fer coses doncs ho han aconseguit ;-)
També es va parlar de la transparència i de si les administracions s'hi apuntaran o no.
L'Antoni va respondre dient que és irrellevant si les administracions són transparents o no, el que sí que està clar és que la ciutadania cada cop és més fiscalitzadora, més dura, per tant, millor que l'Administració sigui transparent, li serà més fàcil superar aquesta fiscalització de la societat.
Com escoltem a aquesta majoria silenciosa?
El monitoratge és útil, però insuficient. És a dir, fer una escolta a distància no és suficient, cal també tenir presència digital. "Cal fer escolta activa, no escolta passiva".
Com afecta a l'administració els canvis a les persones que la formen?
Si els professionals tenen pler per aprendre, satisfacció per aprendre... evidentment aconseguiran millorar l'organització, arrossegaran la institució cap a un estatus millor, més eficient, que comprèn millor a la ciutadania, que li dóna un millor servei...
Presentació que va utilitzar l'Antoni:
Vídeo resum de l'acte:
Enllaços relacionats:
El dimarts passat - dia 09/03/10 - tot just després de la gran nevada que va provocar tants problemes a l'àrea metropolitana de Barcelona i, en general, a tota Catalunya, vaig assistir a la ponència que va donar l'Antoni Gutiérrez-Rubí amb aquest suggerent títol:Lideratge institucional a la Xarxa
En aquest post us faig un (llarg) resum d'aquesta ponència amb algun comentari addicional meu...
Després de la presentació de la Marta Continente, Directora General d'Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, l'Antoni va començar a parlar.
Va començar amb una foto on es veien petjades sobre la neu, feia una metàfora amb les "petjades en l'àmbit digital", a més la foto de la neu era molt oportuna... ;-)
També va recordar que aquesta ja era la 19a sessió web del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).Des del meu punt de vista, aquestes sessions web són tota una cita obligada per tothom que desitgi informar-se de com està canviant la societat gràcies, entre d'altres factors, a les tecnologies de la informació i comunicació.
Els dies previs, com és habitual en aquestes sessions, els assistents poden proposar de què volen que parli el ponent, tenint en compte la temàtica de la sessió.
De tots els comentaris que es van rebre, l'Antoni va generar un núvol amb les paraules més utilitzades, a més ús, mida més gran.Com és lògic, apareixen, com a paraules destacades: 'administració', 'participació', 'gencat', 'xarxa', etc.
Però en canvi d'altres paraules imprescindibles per si volem tenir un lideratge institucional a la Xarxa no apareixien (o apareixien amb una mida molt petita, és a dir, pocs comentaris en parlaven): 'canvi', 'lideratge', etc.
La ponència estava estructurada en 4 grans apartats:
- Context en el que estem.
- Lideratge (institucional a la Xarxa).
- Recursos.
- Idees clau.
Context
En aquest apartat va descriure amb detall quina és la situació en la que es troben les administracions públiques en l'inici de la segona dècada del segle XXI.
La funció pública pateix uns prejudicis (i uns tòpics) per part de la societat que, en la gran majoria dels casos, no es correspon amb la realitat.
L'Antoni va recordar al mític "Vuelva usted mañana" del Mariano José de Larra... que és del 1883!
Això em va fer reviure la presentació que va fer l'Alberto Ortiz (Alorza) al juliol de l'any passat en el marc de la cinquena edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP) organitzat per l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. Ell també va parlar de Larra, i va comentar que ens quedaven 23 anys per solucionar-ho... ara ja queda 22 anys i escaig.
Un altre problema que va comentar l'Antoni és la baixa productivitat, la lentitud que la societat percep de l'acció pública.
Va esmentar Franz Kazka, i la seva obra "El castell" (1922), per explicar una altra característica de l'Administració: l'extraordinària complexitat que té.
De fet, en l'obra de Kazka hi ha una crítica constant a la burocràcia de l'Administració, un fet que, un segle després, encara 'desperta' queixes de la societat.
D'altra banda, tot i que la ciutadania es queixa de l'Administració, hi ha un creixent interès per a treballar-hi, alguns per seguretat, d'altres per què pensen que s'hi treballa poc, d'altres per acomodar-s'hi... veuen que treballar a l'Administració és un privilegi.
D'altra banda, tot i que sóc dels que sempre intenta separar l'Administració de la política, és evident que estàn molt relacionades.
Això provoca que l'Administració resulti esquitxada per la clara desafecció que té la ciutadania vers els polítics i, en general, la política.
En només 4 anys (de 2005 a 2009) l'índex de satisfacció política que elabora el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya ha passat de mostrar un nivell de quasi el 60% de la societat insatisfeta amb la política a un nivell superior al 80%.
Dit d'una altra manera, a finals de 2009, només 1 de cada 5 catalans no patien aquesta malaltia anomenada desafecció política.
Per tant, la ciutadania està emprenyada, empipada i els recents casos de corrupció i de batalles estèrils entre partits encara està agreujant més la situació.
A més, la societat ha evolucionat molt, fa 25 anys estava satisfeta quan l'Administració li resolia un problema, encara que fos parcialment o tard. Ara ja no, la societat exigeix que l'Administració li resolgui els seus problemes de forma ràpida (a l'instant si és possible).
Hem passat de voler a exigir... ara tenim una societat crítica.
Sovint, però, la ciutadania no és conscient que també té deures.
La societat és molt egoista:
- NIMBY (Not In My Back Yard): Estic d'acord que cal tenir alguns serveis necessaris per la societat - com per exemple presons, centrals d'energia, incineradores, ... - però no al meu barri.
- NIMEY (Not In My Electoral Year): Cal implementar aquesta decisió impopular, però no durant en el meu any electoral.
- BANANA (Build Absolutely Nothing Anywhere Near Nothing): No fer res a qualsevol lloc que estiui a prop d'alguna cosa... és a dir, a la pràctica acaba sent no fer res per no ser impopular.
D'altra banda, la societat està transformar-se, està passant d'una societat industrial a una societat digital. Tenim nous atributs, nous actors, nous canvis, noves demandes... un canvi de paradigma.
Precisament vaig conèixer a l'Antoni en el magnífic curs "Sociedad Red: cambios sociales, organizaciones y ciudadanos" que es fer a l'octubre de 2008 en el Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (Centre Ernest Lluch).
En aquest curs es va parlar sobretot d'aquest canvi: del pas a una societat industrial a una societat xarxa, una societat digital.
També, ara fa un any, us vaig fer un resum del llibre "La innovación tecnológica y los paradigmas sociales" del Benjamín Suárez Arroyo que es mou en el mateix sentit...Aquesta societat digital s'ha de veure com un nou repte per l'Administració... però també com una nova oportunitat per aconseguir una nova relació - més fructífica - entre la societat i l'Administració.
A més, encara no coneixem els límits d'aquesta societat digital... per exemple, en els propers 18 mesos duplicarem tota la informació que actualment està a la Xarxa, és a dir, estem en una societat exponencial.
Una altra característica d'aquesta societat digital és l'elasticitat, és una societat difosa, no tenen sentit les fronteres ni les definicions absolutes ni els axiomes.
Per exemple, en la societat industrial a més valor implicava més preu, en la societat digital això no és així.
A més, una altra característica de la societat digital és la velocitat. Tot passa a un ritme vertiginós, cada cop més ràpid, fet que encara accentua que no hi hagi res segur, tot és difús, cal acostumar-s'hi.
Per tot plegat, en aquesta societat digital "és més important saber aprendre que els coneixements que ja saps".
També cal tenir en compte que la nova ciutadania digital és molt diversa, costa trobar patrons que homogeneïtzin col·lectius importants de la societat.
Per tant, cal que l'Administració treballi en funció de les necessitats dels ciutadans, no pel territori on viuen, ni pel tipus de família que són. És a dir, cal fixar-se amb el comportament que presenta cada ciutadà, no amb el seu perfil.
A més, cal tenir clar que la comunicació tradicional no serà suficient, en la societat digital s'ha d'anar més enllà i arribar al diàleg, a la conversa, és a dir, informar i, també, escoltar.
Per tot això, cal que l'Administració estigui a les xarxes socials, però no per només estar-hi, ha d'entendre els seus models de relació, les seves 'regles del joc' per aconseguir treure'n el màxim suc.
En aquest punt l'Antoni va mostrar de com és de vertiginosa aquesta ciutadania digital.En el blog PersonalizeMedia de Gary Hayes hi podeu trobar aquest post que permet veure uns comptadors relacionats amb la ciutadania digital: creació de nous posts, nous usuaris a Facebook, vídeos visualitzats a YouTube, etc.
El que va fer l'Antoni va ser inicialitzar-los en aquest punt per, al final de la sessió, veure'n els resultats obtinguts.
Més canvis en el context, respecte al que coneixem actualment: la jerarquia, entesa com a jerarquia de poder piramidal, ja no serveix, es tendeix a reduir dràsticament les jerarquies o, fins i tot, desaparèixer donat que el poder ara ja no prové de la jararquia: "Ara gent petita i ràpida guanyen a grans lents".
El poder et ve de les idees que tens: "Qui té idees té poder".
També és important tenir presència en aquesta societat digital, en cas contrari serà impossible tenir-hi un lideratge institucional: "El que té poder (en la societat digital) és la presència reputada, el que és influent".
Hi ha molts canvis si ens fixem en el tipus de societat que hem tingut fins ara, fins ara cada ciutadà era una peça de puzzle, sovint tenia una única posició on encaixar.
En la societat digital la metàfora no és un puzzle, és un tangram on les mateixes peces (els ciutadans) poden encaixar de diferents maneres per aconseguir diversos resultats.De fet, aquesta societat digital presenta molts més canvis respecte a la societat industrial, per exemple, és una societat molt més fiscalitzadora, vol controlar molt més l'acció de l'Administració i l'acció dels polítics, no esperarà 4 anys per fer-se sentir, el control serà continu.
També hi ha molt més activisme ciutadà; les noves tecnologies unit al, cada cop més, coneixement que té la societat de l'àmbit d'Internet fa que sigui molt fàcil (i barat) l'associanisme cívic ciutadà, per tant, la ciutania té participació activa en les accions que li afecten, és decisiva.
I si tenim en compte aquest activisme ciutadà amb la desafecció creixent cap als polítics tradicionals, llavors no és difícil veure que aquesta nova societat seguirà fent política (en el sentit de millora de la ciutadania) però sense els polítics ni els partits tradicionals, de fet, ja no són imprescindibles aquestes organitzacions lentes amb marcades jerarquies.
La transparència serà un de les característiques de la nova societat, en tots els sentits, inclòs l'àmbit de l'Administració com ja ho fan administracions properes a nosaltres: País Basc.
La identitat de les persones, de les institucions no vindrà marcada per la seva posició jeràrquica ni pels seus estudis ni tan sols pel que digui cadascú, la identitat vindrà marcada pel que diguin de mi la resta de gent: "Jo sóc el que digueu que sóc".
Per tant, millor que la meva conversa sigui el màxim propera a la realitat, així la gent no es farà expectatives allunyades de la realitat que només farien que la gent parlés malament de mi i, conseqüentment, obtindria una mala reputació, una identitat allunyada a la que jo vull.
De sempre, la ciutadania s'ha mogut per comunitats, això no és cap novetat.
Però el que sí que és novetat és que ara la tecnologia ens permet tenir comunitats amb gent que geogràficament no està a prop i, a més, si cal, en el mateix moment.
Això permet una comunicació molt ràpida, molt fluïda... una comunicació que no li cal ni premsa ni periodistes per poder arribar a tothom que ho desitgi.
Aquest és un altre dels grans canvis: tothom pot ser informador, això provoca que la censura sigui molt difícil d'aplicar i, per tant, que no existeixin els secrets.
De fet, ara la tecnologia ja ens permet estar connectats les 24 hores a pràcticament qualsevol lloc (per exemple via els mòbils).
Per tant, l'Administració ha de tenir-ho en compte, ha d'inventar-se "l'Administració de butxaca" per poder-la tenir al mòbil a qualsevol hora.
A més, la ciutadania és molt creativa (d'aquí li ve el seu gran poder), per tant, si té accés a les dades públiques acabarà fent creuaments d'aquestes dades per treure'n conclusions, és a dir, millor no tenir secrets que no pas que els trobi la ciutadania perque segur que els trobarà, només serà qüestió de (poc) temps.
La creativitat dóna poder a qui la té, per tant, qui gestioni millor el seu talent tindrà més poder, això és especialment crític per a les organitzacions (públiques o privades).
Lideratge institucional a la Xarxa
Un cop acabat el primer (llarg) punt per descriure el context en el què ens trobem, l'Antoni va començar el bloc relacionat amb com liderar institucionalment a la Xarxa parlant d'horaris. Va parlar de quines característiques ha de complir l'Administració si vol arribar a tenir un lideratge a la Xarxa.
Si la ciutadania està connectada tots els dies i a tota hora, llavors és lògic arribar a la conclusió que l'Administració també ha d'estar operativa a tota hora, (fet que no vol dir que els treballadors públics hagin de fer més hores): No ha d'existir el concepte d'horari.Una altra característica, ja comentada en el context, és la transparència. És bàsic que l'Administració sigui el màxim de transparent ja que, de fet, la ciutadania acabarà per saber-ho tot, per tant, millor dir-ho per un mateix que no pas que ho acabin sabent per boca d'altres.
Per tant, cal seguir un procés de comunicació d'informació pública. Això no vol dir només penjar la informació, es tracta de comunicar aquesta informació i de conversar amb la ciutadania tot allò que se'n derivi.
En el fons el que s'està demanant és que l'Administració sigui un govern obert, (oGov); un govern amb una mentalitat oberta on les dades flueixen sense cap restricció i on es té en compte la col·laboració de la ciutadania.
De fet, aquesta nova Administració practica la co-creació amb qui ha de prestar els serveis públics (és la perifèria de l'Administració qui interactua amb els ciutadans), i amb la ciutadania es milloren aquests serveis.
Per tant l'Administració ha de ser flexible, proactiva, humil i facilitadora que la ciutadania (i tothom de l'Administració) pugui col·laborar en els serveis públics.
L'administració ha de canviar el xip vers al ciutadà: "ara ja no és 'segueix-me', ara és 't'acompanyo!'".
Recursos
Quins recursos té l'Administració per poder arribar a aquest lideratge institucional a la Xarxa?
Gabinet de premsa virtual: Sempre m'he preguntat que si a les organitzacions es fa reculls de premsa per què no se'n feia (i encara a molts llocs no se'n fa) reculls on-line.
Per tant, cal començar a tractar el món on-line amb la importància que ja té i la que tindrà, és a dir, cal tenir un gabinet de premsa pel món on-line.
Els webs institucionals han de ser oberts i optimitzats per a que la seva informació sigui adequadament indexada pels cercadors, aquesta és la millora manera que la nostra informació arribi al màxim de gent.
La informació d'aquestes webs ha d'estar actualitzada constantment, pensada no només per col·lectius sinó que s'ha d'arribar a la màxima segmentació, a la màxima individualització: "entre la informació disponible i la que jo necessito ha d'haver-hi màxim 3 clicks".
Això implica que la ciutadania no ha de saber com estan organitzades les administracions públiques per trobar la informació, és a dir, en el fons només caldria que el web fos un únic cercador on ens portés a la dada que cada ciutadà necessita, (això em va fer recordar a la xerrada que va donar fa dos anys el Carlos Guadián també en el marc de les sessions web).També cal que l'Administració tingui monitoritge i presència a la Xarxa.
Tot i que amb això no n'hi ha prou, cal fer més... cal generar continguts (de qualitat). Sense nous continguts no podrem tenir cap lideratge a la Xarxa.
I, a més, tot aquest contingut (el nou i el vell) cal posar-lo a l'abast de la ciutadania per a que l'utilitzi com vulgui: Open Data.
De fet, s'ha de promocionar que sigui la pròpia ciutadania qui generi idees per crear serveis que donin més valor a les dades públiques, per exemple seguint l'exemple d'Apps For Democracy.
Al cap i a la fí està comprovat que la ciutadania és capaç de trobar serveis més interessants i més útils a les dades públiques que no pas el que hagi pensat l'Administració, sigui quina sigui.
Idees clau
En el darrer bloc, l'Antoni va fer un resum de les principals idees que cal tenir en compte per a un lideratge institucional a la Xarxa:
- El canvi no és tecnològic, el canvi és cultural (d'aquí la seva complexitat a implementar-lo).
- Si fem comunicació 'tradicional' (comunicació 1.0) amb eines 2.0 obtindrem un fracàs. Això es resumeix dient que hi ha una nova cultura de comunicació.
- Hi ha un nou model organitzatiu (trencador respecte al model conegut fins ara).
- És crític gestionar adequadament el talent creatiu de tothom: dels propis treballadors però també de la ciutadania, és moment d'obrir-se a tothom i crear conjuntament (intel·ligència col·lectiva).
L'Antoni va acabar la presentació parlant d'Heràclit qui - fa 2.500 anys - ja deia que tot fluïa que la realitat era com l'aigua d'un riu on les aigües es mouen constantment i mai és el mateix riu.
Doncs bé, ara estem en la mateixa situació, "no és tirar-se a una piscina (sempre amb la mateixa aigua), és tirar-se a un riu amb constant moviment".
Per exemple, havíem activat els comptadors d'aquesta societat digital, el resultat (en només el temps de la sessió) fou:
- Més de 35 milions de vídeos visualitzats a YouTube.
- 32.000 nous posts en blogs.
- 1.700 nous usuaris a Twitter.
- 1,8 milions de tweets enviats.
Per acabar l'Antoni va fer una reflexió. Els canvis d'organització de comunicació i de gestió de talent provocaran que siguem millors professionals.
Millors professionals, més persones, més feliços... perquè:
"aprendre dóna un plaer brutal".
Torn de preguntes
El torn de preguntes va començar amb una pregunta sobre la neutralitat a la xarxa, si realment està amenaçada.
L'Antoni va respondre que és impossible posar barreres a la Xarxa. Els que volen controlar-la no entenen que no ho podran fer, posaran trabes però la capacitat de la societat per saltar-se aquestes trabes és infinita...
Es va preguntar sobre el web estosololoarreglamosentretodos.org i de les nombroses "contra-rèpliques" que han surgit.
Això és un exemple més que el discurs únic ja no és possible. De fet, si l'objectiu màxim de la iniciativa estosololoarreglamosentretodos.org era demostrar que junts podem fer coses doncs ho han aconseguit ;-)
També es va parlar de la transparència i de si les administracions s'hi apuntaran o no.
L'Antoni va respondre dient que és irrellevant si les administracions són transparents o no, el que sí que està clar és que la ciutadania cada cop és més fiscalitzadora, més dura, per tant, millor que l'Administració sigui transparent, li serà més fàcil superar aquesta fiscalització de la societat.
Com escoltem a aquesta majoria silenciosa?
El monitoratge és útil, però insuficient. És a dir, fer una escolta a distància no és suficient, cal també tenir presència digital. "Cal fer escolta activa, no escolta passiva".
Com afecta a l'administració els canvis a les persones que la formen?
Si els professionals tenen pler per aprendre, satisfacció per aprendre... evidentment aconseguiran millorar l'organització, arrossegaran la institució cap a un estatus millor, més eficient, que comprèn millor a la ciutadania, que li dóna un millor servei...
Presentació que va utilitzar l'Antoni:
19a sessió web: 'Lideratge institucional a la xarxa', Antoni Gutiérrez-Rubí
View more presentations from justicia.
Vídeo resum de l'acte:
Enllaços relacionats:
- 19a sessió web: 'Lideratge institucional a la xarxa', presentació de l'Antoni Gutiérrez-Rubí.
- Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).
- La importància de la Societat Xarxa. Introducció del curs 'Sociedad red: cambios sociales, organizaciones y ciudadanos'.
- 'La innovación tecnológica y los paradigmas sociales' per Benjamín Suárez Arroyo.
- Gary's Social Media Count.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)