#EBNP: 1a Trobada Nacional de la Blogosfera Pública

Aquest post està disponible únicament en castellà:

#ENBP: 1er Encuentro Nacional de la Blogosfera Pública

Xerrada sobre Govern Obert (#oGov) de la Nagore de los Ríos a #FIBAlumni (26/04/12 a les 19h)

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Els que em seguiu habitualment (en aquest blog o en d'altres mitjans de comunicació com per exemple via Twitter) sabeu que sóc un gran defensor del concepte "Govern Obert".

No és fàcil definir què s'entén per Govern Obert, tot i que recentment en Jordi Graells ho va explicar molt bé en una sessió #UOCMeet.

Personalment sempre he definit el govern obert com una nova manera d'entendre la relació de l'Administració cap a la Ciutadania, la resta d'administracions públiques i les altres organitzacions de la societat (incloent-hi les empreses).

És un canvi cultural, segurament el canvi més important que han experimentat els governs (les administracions públiques) en tota la seva història.

Explicat d'una forma encara més planera, un Govern Obert és aquell en què el Govern se situa al mateix nivell que la Ciutadania, no està per sobre d'ella sinó al costat d'ella.

Per tant, un Govern Obert és aquell que consulta contínuament a la Ciutadania, que la fa partícip de les decisions públiques. En el fons, l'objectiu últim d'un Govern Obert és possibilitar la finalitat màxima d'una democràcia: un govern fet per tots i per a tots.

Debat sobre el Govern Obert (#oGov) a Gov in the Lab

Aquest post només està disponible en castellà:

Debate acerca del Gobierno Abierto (#oGov) en Gov in the Lab

Curs d'estiu sobre Govern Obert a la Universitat Ramon Llull, Igualada.

El passat dimecres 13 de juliol vaig participar en el curs "Política 2.0: estratègia i comunicació en xarxa" organitzat per la Universitat Ramon Llull en el marc de 15a Universitat d'Estiu.

Vaig tenir el plaer de ser un dels ponents d'aquest curs, conjuntament amb el Ricard Espelt, l'Albert Medran i la Gemma Urgell.

La meva part va ser explicar - durant 4 hores - el concepte de Govern Obert.

Tot seguit us adjunto la meva presentació i les anotacions que tenia en cada diapositiva.

Tingueu en compte que el resultat és força llarg, són 100 diapositives, ho vaig explicar en 4 hores!

D'altra banda, vaig preparar el curs tenint en compte que era un curs d'estiu, és a dir, més que explicar i resoldre dubtes sobre determinats conceptes, (que també ho vaig fer), el que vaig intentar és sobretot despertar la curiositat dels alumnes, oferir-los moltes lectures adicionals (inclosos llibres). Estem a l'estiu i probablement és el millor moment per abstraure's de l'stress diari per tranquilament aprofundir en allò que ens interessa.

---

"Govern Obert (oGov)"

Diapositiva #1:
Presentació de la ponència.

Gestió dels idiomes en les xarxes socials per part de les administracions públiques

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Fa un mes que la Generalitat de Catalunya va publicar la "Guia d'usos i estil a les xarxes socials", un excel·lent treball que intenta posar una mica de seny en com les administracions públiques han d'introduir-se en l'àmbit de les xarxes socials.

Un dels aspectes que va generar una certa controvèrsia va ser la gestió dels idiomes en el món de les xarxes socials.

D'entrada cal tenir en compte que la majoria de les xarxes socials han estat creades en països anglosaxons (bàsicament als Estats Units) on hi ha una molt baixa predisposició per a pensar, i fer, eines preparades per ser utilitzades en varis idiomes, (a part de l'anglès, of course!).

Però aquí, a Catalunya, tenim el problema de tenir dues llengües co-oficials i, a més, l'anglès per a ser l'idioma de facto de la humanitat.

Tot plegat fa que la majoria de administracions públiques catalanes hagin optat per tenir vàries versions dels seus 'webs oficials': majoritàriament en català sempre, en castellà la majoria de vegades (especialment en aquelles administracions prou grans com per poder mantenir dues versions del web) i en anglès (però no tots els continguts i, a més, especialment per tot allò relacionat amb el turisme).

Per tant, en l'àmbit dels webs sembla que aquest problema lingüístic està resolt, si més no, s'ha arribat a una solució més o menys acceptada per tothom.

Però com gestionem aquesta multilingüisme en les xarxes socials?

Com us comentava, les eines de l’àmbit de les TICs acostumen a estar pensades per a ser usades per una sola llengua, habitualment l’anglès; les xarxes socials també tenen aquest “defecte”.

Tot i que és cert que no hi ha cap problema en utilitzar altres idiomes, com per exemple el català o el castellà, sí que tenim problemes quan intentem fer ús de vàries llengües a la vegada.

Algunes organitzacions, sobretot de l’àmbit privat, han solucionat aquest problema oferint la seva presència en les xarxes socials en només un idioma, però aquesta solució no la poden aplicar – genèricament – les administracions públiques que han de realitzar la seva comunicació com a mínim en les llengües oficials – en el nostre cas en català i en castellà – i en molts casos també en anglès pel públic internacional.

En aquest document s’aporten 3 exemples de les estratègies que han seguit algunes administracions públiques en aquest sentit.

Al final del post us indico quina és, al meu entendre, l'estratègia lingüística que cal seguir.

"Si no votes no tens dret a queixar-te del resultat". Per què cal participar en la consulta ciutadana I.de.A Diagonal

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

A educació primària vaig tenir la sort de tenir uns professors que van voler mirar endavant i no pas enrera, van voler adaptar-se als canvis que s'estaven produïnt en plena transició cap a una plena democràcia.

Reconec que vaig tenir sort en aquest sentit, de seguida em van donar educació en català, educació no sexista, educació no marcada per la religió catòlica, educació en política...

De fet, recordo clarament el dia que em van explicar com funcionaven unes eleccions:

• Si t'agrada el programa del Partit A vota el Partit A.
• Si t'agrada el programa del Partit B vota el Partit B.
• ...
• Si no t'agrada cap programa, vota en blanc, és la manera d'indicar que estàs d'acord amb el sistema (democràtic) però que no hi ha cap opció que et sedueixi.
• Però sobretot vota!.
  

També recordo un comentari que se'm va quedar gravat: "Si no votes no tens dret a queixar-te del resultat".

Dit d'una altra manera, (i això ja és collita meva), no podem queixar-nos contínuament i després no fer una cosa tant senzilla com votar.

WeG007: Irekia: El govern obert del País Basc

La setena notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona és un breu resum de la iniciativa del Govern Basc anomenada Irekia ('obert' en èuscar).

Fa dies que volia fer-ne un resum donada la trascendència que té, al meu entendre, aquesta iniciativa donat que és el projecte d'oGov més sòlid a nivell espanyol (amb el permís de la gent del Govern d'Astúries, haig d'analitzar també el seu projecte).

Especialment destaco el lideratge del lehendakari Patxi López, imprescindible per a que una iniciativa d'aquest tipus tingui èxit, actualment en aquests projectes el menys complicat és la tecnologia, el més complex són les persones, convèncer-les... d'aquí que un fort lideratge sigui crític per assolir l'èxit.

Aquesta és la notícia penjada en el web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona:

Irekia: El govern obert del País Basc

Darrerament estan sorgint iniciatives relacionades amb el que es coneix com govern obert, ("Open Government" en anglès, o abreujadament: "oGov"), amb l'objectiu d'assolir més transparència als governs. Als Estats Units, el Regne Unit i Austràlia s'estan promovent iniciatives en aquest àmbit, a Espanya ja han sorgit iniciatives al Govern del Principat d'Astúries i al Govern basc.

Què és?

El significat de la paraula basca "Irekia" és "obert".

Irekia és el nou portal del Govern basc amb consonància amb el nou paradigma d'open government que s'està començant a implantar en diversos governs, especialment de l'àmbit anglosaxó: els Estats Units, el Regne Unit i Austràlia.

Per què un govern obert?

Una de les mancances del sistema "tradicional" de govern és la llunyania de la ciutadania, en molts casos la ciutadania només participa cada quatre anys en les eleccions, la resta del temps o no pot o no troba la manera d'aportar les seves idees, comentaris i crítiques a l'acció del govern.

Amb el desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i, molt especialment, amb l'eclosió de l'anomenat Web 2.0, és a dir, des que tothom pot publicar fàcilment contingut i relacionar-se amb les xarxes socials, implementar un govern obert ja no és un problema tècnic.

Així, doncs, un govern obert persegueix l'objectiu màxim d'una democràcia: un govern fet per tothom i per a tothom.

Eixos d'Irekia

El mateix lehendakari Patxi López promou aquesta iniciativa amb l'objectiu principal de fomentar la transparència en l'Administració basca.

Els tres eixos principals d'Irekia són:

• Transparència: Es posarà a l'abast de la ciutadania tota mena d'informació sobre l'activitat i la planificació del govern, i en temps real, (com anècdota cal indicar que una de les primeres dades que s'han posat a l'abast de la ciutadania és el cost d'aquesta iniciativa).

• Participació: Totes les decisions que tingui previst prendre el Govern basc s'exposaran públicament perquè la ciutadania pugui debatre-les, valorar-les, criticar-les, lloar-les, completar-les... A més la ciutadania també podrà indicar les seves pròpies iniciatives perquè el Govern les tingui en compte.

• Col·laboració: La idea és que el govern, la ciutadania, les empreses... en general, tota la societat basca col·labori per construir una societat millor.

Cal tenir en compte que la participació ciutadana fa molts anys que existeix, la nova aportació d'Irekia és recollir aquesta participació de manera fàcil i àgil, i integrar-la en l'acció quotidiana del Govern basc, és a dir, això serà el procés habitual, no un procés excepcional.

De fet, cada iniciativa governamental haurà de tenir en compte la participació de la ciutadania, això vol dir que tots els departaments del govern basc han de promoure la participació de la societat —no només permetre-la—, de fet, el projecte Irekia inclou escoltar activament la ciutadania per saber què opina en altres llocs diferents d'Irekia. De fet, es farà un seguiment especial de les xarxes socials, ja que actualment ja són les noves àgores de la societat, per aquest motiu bona part del contingut d'Irekia també es posarà a les xarxes socials.

Tot just s'està a les beceroles d'aquesta iniciativa però, tal com es comenta en la introducció d'Irekia, "el viatge més llarg comença amb el primer pas" (Lao-Tse).

---

Enllaços relacionats:

• Irekia.
  
• Govern Basc.
• Web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona.
• WeG002: Tres iniciatives per fomentar el Govern Obert.