dilluns, 27 de desembre del 2010

diumenge, 26 de desembre del 2010

Breu resum (analític) de l'any 2010 dels blogs 'Brou Casolà' i 'Caldo Casero'

[01/01/2011: Dades actualitzades a 31/12/2011, inclòs]

Encara queden alguns dies per acabar l'any, tot i això, he decidit redactar ja un resum dels meus blogs 'Brou Casolà' i 'Caldo Casero', (tinc d'altres blogs, però aquests són els més coneguts).

Comptant amb aquest post, en aquest 2010 he escrit 60 posts en català (en el Brou Casolà) i 31 posts en castellà (en el Caldo Casero), tot i que, en aquest darrer blog, la majoria - però no tots - són traduccions de posts originalment escrits en català).

No és, ni de bon tros, tot el que m'hauria agradat redactar, però tampoc no està gens malament la xifra, (i més tenint en compte que dedicar temps als blogs és difícil, la feina i la família em consumeixen la major part del meu temps).

Tot plegat ha provocat que enguany s'hagin rebut gairebé 20.000 peticions de continguts dels meus blogs (11.000 pel Brou, 9.000 pel Caldo, aproximadament), és a dir, de mitjana, prop de 55 pàgines/dia. És una xifra respectable si, tal com deia abans, aquests blogs són 'simplement' un hobby...

divendres, 24 de desembre del 2010

OpenData BCN: Documentació i agraïments

El passat dia 22/11/2010 es va presentar públicament el projecte OpenData BCN, és a dir, el Portal de Dades Obertes de l'Ajuntament de Barcelona que estarà disponible a principis de febrer del 2011, per tant, d'aquí a poc més d'un mes.

Segurament és un dels projectes que he impulsat que més il·lusió em fa.



I em fa il·lusió bàsicament per dos motius:
  • Per què, com a professional que està treballant a l'Ajuntament de Barcelona és molt enriquidor veure que es tiren endavant iniciatives de transformació de l'Administració.
  • Per què, com activista social, que creu fermament en el sector públic, aquest tipus de projectes són els que ajuden a millorar la societat potenciant la transparència i la implicació de tothom.
Per qui no sàpiga què és l'obertura de dades públiques:
"El projecte d'obertura de dades públiques consisteix en posar la informació que posseeix l'Administració a l'abast de tothom en formats digitals, estandarditzats i oberts seguint una estructura clara que permeti la seva comprensió, facilitant, al mateix temps, l'accés a aquests recursos informatius per tal de fomentar-ne la seva reutilització (inclosa l'automàtica)."
Això que sembla senzill és, de fet, un canvi de paradigma donat que permet que tota la societat (ciutadania, empreses, etc) creïn serveis públics a partir d'aquesta informació, per tant, l'Administració deixa de ser l'única que ofereix serveis públics.

De fet, el principal motiu que ha impulsat el projecte OpenData BCN és:
"Les dades públiques, que l’Ajuntament de Barcelona té en custòdia per exercir les seves funcions, en realitat pertanyen als ciutadans. Per tant, han de poder ser accessibles per tota la societat sense cap discriminació i per qualsevol ús sempre respectant la privacitat de les dades personals."

dimecres, 15 de desembre del 2010

Quan ens hi posem? (una reflexió en veu alta)

El divendres passat vaig estar dinant amb dos companys de feina de l'Ajuntament de Barcelona.

Va ser un dinar distès, plenament informal, d'aquells en que parles tranquilament tot acompanyats d'unes bones hamburgueses i les corresponents cerveses.

A mig dinar un dels companys em va preguntar obertament sobre a quin departament (existent o de nova creació) de l'Ajuntament m'agradaria treballar-hi... o fins i tot liderar-lo.

No sé si aquesta pregunta anava en segones, no sé si m'estava "sondejant" o simplement era una pregunta més...

Però el que sí que sé és que em va agafar desprevingut, no vaig saber què respondre amb exactitud i porto des d'aquell dia donant-li voltes.

Suposo que el problema està en que hi ha molts departaments, molts projectes interesentíssims en els quals estaria encantat de treballar/liderar.

Actualment sóc el responsable d'indicadors web de l'Ajuntament, estic participant en projectes d'administració electrònica (com per exemple el projecte 'Benvingut a Barcelona'); he estat un dels impulsors del projecte 'OpenData BCN' (entre d'altres temes relacionats amb la transparència); també participo en projectes SEO; entre d'altres tasques en què participo.

Com podeu observar, són projectes relacionats amb la tecnologia TIC, concretament amb el món web.

Tots són molt interessants... (o potser és que sempre busco la part engrescadora que té qualsevol projecte :)

Però noto que estic arribant al final d'una etapa...

divendres, 3 de desembre del 2010

"Estratègies 2.0 a l’Administració i a l'Empresa. Casos Pràctics". Presentació pel CAOC i per CatCert

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Fa dos mesos i mig, aproximadament, vaig participar - conjuntament amb la María Jesús Salido i l'Ikuska Sanz en una jornada per explicar els beneficis de l'anomenat Web 2.0 a l'Agència Catalana de Certificació (CatCert) i al Consorci d'Administració Oberta de Catalunya (CAOC).


Concretament els objectius de la sessió foren:
  • Dotar a CatCert i al Consorci AOC d’elements d’informació que permetin prendre una decisió sobre l’ús de plataformes i processos de web social per a la comunicació entre la institució i els usuaris dels seus serveis.
  • Definir una estratègia d’incorporació i implantació d’eines de web social i els processos i protocols associats, adient a l'organització i atenent a les seves necessitats concretes i context específic.
Aquí teniu l'enllaç a la presentació que vam utilitzar per aquesta sessió, també us l'adjunto aquí:




Vull comentar-vos amb més detall la meva part; la part d'exemples de casos pràctics d'organitzacions (públiques o privades) que han aplicat conceptes 2.0 en les seves accions.

El primer que vaig pensar era en la necessitat de classificar d'alguna manera aquests casos pràctics.

De la infinitat de possibles classificacions, vaig optar per la proposada en un dels congressos sobre empreses 2.0 que es fan mundialment, concretament és l’Enterprise 2.0 Summit. Tot i que aquesta classificació està pensada per empreses, de fet, és vàlida per qualsevol organització.

En aquest congrés es va proposar la següent classificació:


Per a més informació sobre aquesta classificació teniu més informació aquí.

dijous, 25 de novembre del 2010

Carta oberta al futur President de la Generalitat de Catalunya

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Em dirigeixo a tú, futur President, per expressar-te la meva preocupació per la situació actual del nostre país.

L'actual crisi econòmica no és una crisi més... és una crisi que explicita la transició de la Societat Industrial amb què tots nosaltres hem nascut, cap a una Societat en Xarxa, una Societat Digital, també coneguda com la Societat del Coneixement.

El model econòmic, el model productiu, tal com el van conèixer els nostres avis, els nostres pares, i fins i tot, nosaltres ja no és el mateix.

Ara les feines ja no són per sempre, la formació ja no és exclusiva de la primera etapa de la vida dels ciutadans, competim amb qualsevol empresa de tot el món i, com podem veure recentment, qualsevol problema en un país ens esquitxa seriosament a nosaltres, etc. Hi ha molts exemples més que corroboren aquest canvi de tipus de societat.

De fet, ja fa temps que es parla del canvi de paradigma social, la crisi econòmica ha estat el punt d'inflexió per poder dir que definitivament estem entrant en la Societat del Coneixement, una societat on les "regles del joc" són molt diferents de les que coneixíem fins ara:
  • Ja no necessitem tenir una formació en el treball orientada per disciplines; ara el que ens falta és una formació multidisciplinar, diversificada, flexible i contínua. Tingues en compte que molt probablement els nostres joves acabaran fent unes professions que actualment desconeixem totalment.
  • Fins ara el coneixement era individual, com a molt compartit per equips; ara el coneixement és global, compartit i transferit entre tothom.
  • Ens han educat per no improvisar, per no assumir riscos; ara és tot el contrari, la incertesa forma part dels fonaments de la nova societat del coneixement, per tant cal improvisar contínuament, el risc existeix sempre, per tant, gestionem-lo.
  • En l'entorn productiu de la societat industrial les persones són intercanviables, prescindibles; en la Societat del Coneixement les persones són talent, són creativitat, són coneixement... són imprescindibles.
  • Etc.
Però no s'ha de veure l'actual situació com un període "dolent", l'hem de veure com una oportunitat.

Una oportunitat per, si prenem les mesures adequades, fer que Catalunya sorti enfortida i encapçali aquesta nova Societat del Coneixement.

dimarts, 23 de novembre del 2010

És possible no anar mai a l'Administració?

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Aquesta tarda he estat comentant aquest post d'Iñaki Ortiz en el blog del Pla d'Innovació Pública del Govern Basc.

El post és un resum d'un debat que s'ha generat en el Grup de LinkedIn d'aquest Pla d'Innovació.

El debat està centrat en una idea:

És possible que el ciutadà no hagi de desplaçar-se mai a l'Administració per realitzar els seus tràmits?

El debat ha proporcionat diferents idees (algunes innovadores), reflexions interessants i, el més destacable, una important participació.

Com us comentava, Iñaki ha resumit el debat en aquest post.

Atès que no he participat en el debat, he comentat el resum d'Iñaki.

El comentari resultant és bastant llarg, tant que he decidit escriure aquest post.

dimarts, 9 de novembre del 2010

Projecte d'Obertura de Dades Públiques (OpenData) de la Generalitat de Catalunya

(Feu click a la imatge per fer-la més gran)

Avui - 09/11/2010 - he tingut el plaer de poder estar en la presentació del:

Projecte d'Obertura de Dades Públiques (OpenData) de la Generalitat de Catalunya

Els que em coneixeu ja sabeu que sóc un clar defensor, i creient, dels projectes d'obertura de dades a les administracions públiques, és una transformació brutal que només amb el temps veurem fins on arriba.

En el dossier que ens han donat en la presentació es defineix el procés d'obertura de dades públiques com:
"L’open data és una filosofia i una pràctica que requereix que certes dades siguin de lliure accés per a tothom, reduint les limitacions tècniques, les restriccions legals o altres mecanismes de control. Es considera que, de la mateixa manera que obrir el codi font del programari permet que altres el millorin en benefici de la comunitat, les dades obertes beneficien al conjunt de la ciutadania."
A més, en el cas de la Generalitat, l'obertura ha estat, ja en un primer pas, força important i, a més, en molts casos, en els formats que recomana el W3C.

La presentació s'ha fet en "petit comitè" (potser la imminència de les eleccions ho ha provocat) per part de la Marta Continente, Directora General d'Atenció Ciutadana de la Generalitat.

Des d'aquesta tarda qualsevol persona ja pot obtenir dades sobre:
  • Equipaments de Catalunya.
  • Tràmits de la Generalitat per a la ciutadania.
  • Prediccions metereològiques.
  • Dades estadístiques de població.
  • Dades lingüístiques.
  • Imatges.
  • Etc. (aquí teniu el catàleg).
I això no s'acaba aquí donat que ja hi ha diferents projectes en curs per augmentar aquests conjunts de dades.

dijous, 28 d’octubre del 2010

Apunts de la sessió "Control de la privacitat en les xarxes socials: utopia o realitat?" de les Jornades de Signatura Electrònica

Començo a escriure aquest post just quan només fa mitja hora que s'ha acabat la sessió:

"Control de la privacitat en les xarxes socials: utopia o realitat?"

En el marc de les Setenes Jornades de Signatura Electrònica.

Tot i que queda malament dir-ho, donat que he estat el moderador de la sessió, crec que ha estat una sessió molt interessant.

De fet, tot i ser el moderador, he agafat apunts i he après molt dels ponents de la sessió, molt coneixedors de la matèria (al final d'aquest post teniu una breu biografia de cada un d'ells).

Breument us transcric les notes que he agafat, la majoria generen fortes reflexions...



Jo he començat citant al sociòleg Zygmunt Bauman explicant que aquest lúcid intel·lectual creu que el progrés en la societat actual segueix un moviment pendular entre dos grans pols: la llibertat i la seguretat.

I he fet la primera reflexió: on tenim el pèndol de les xarxes socials?, més proper a la llibertat o més proper a la seguretat?, on hauria d'estar?, quin és el seu lloc adequat?

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Control de la privacitat en les xarxes socials: utopia o realitat?


Demà dijous 28/10/2010 estaré moderant la sessió:

Control de la privacitat en les xarxes socials: utopia o realitat?

En el marc de les Setenes Jornades de Signatura Electrònica.

On hi participaran:
  • Antoni Roig, professor de Dret de la UAB.
  • Jordi Graells, coordinador d'Innovació a la Generalitat de Catalunya.
  • Jordi Herrera, professor agregat del Departament d’Enginyeria de la Informació i les Comunicacions de la UAB.

dimarts, 26 d’octubre del 2010

"Els best-sellers tenen una vida útil com la que tenen la llet i el iogurt". Entrevista a Zygmunt Bauman a Catalunya Ràdio

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Darrera d'aquesta fràgil aparença d'una persona de 85 anys, hi ha un dels intel·lectuals més lúcids a l'hora d'explicar la societat actual.

En el seu llibre Liquid Modernity, el sociòleg Zygmunt Bauman va descriure la societat actual com una societat on no hi ha res definitiu, no hi ha res per sempre, tot és incert, volàtil, efímer, inestable...

Bauman explica que hem passat d'una modernitat 'sòlida', estable, repetitiva, duradera... a una modernitat líquida, flexible, voluble on els models socials ja no perduren en el temps, on ja no es parla d'arrelar sino d'ancorar (quan calgui, aixequem l'àncora donat que no hi ha res definitiu).

Ahir pel matí, mentre estava fent cua al cotxe quan anava cap l'oficina, em vaig quedar sorprès d'escoltar al Manel Fuentes entrevistar a Zygmunt Bauman a Catalunya Ràdio, aprofitant que està de visita per Espanya just ara que acaba de rebre el Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades 2010, (conjuntament amb un altre sociòleg: Alain Touraine).

Us faig un breu resum d'aquesta entrevista, com sempre, els seus pensaments provoquen estats de reflexió...

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Resum de la Breakout E: "Open Cities/Smarter Cities" del primer dia del Personal Democracy Forum Europe (#PdFEU) 2010

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El primer dilluns d'aquest mes vaig assistir a una nova edició del Personal Democracy Forum en la seva versió europea.

Reconec que vaig tenir una sensació especial, donat que aquest any - per motius familiars - havia decidit no ser membre de l'equip organitzador.

Això va provocar que em pogués centrar de ple en les ponències del Congrés, de fet, n'hi havia moltes que m'interessaven, i gràcies a una invitació de l'organització, les podia veure.

Tanmateix, per qüestions laborals, em vaig perdre una de les sessions que més m'interessaven: la titulada "OpenData / OpenGov" (patrocinada per la Generalitat de Catalunya), i que tenia importants ponents com ara John Wonderlich, Håkon Wium Lie, Antti Poikola i Álvaro Ortiz (us ho explicava en aquest post previ al Congrés).

No obstant, tots els àudios (i en alguns casos també el vídeo) de les ponències del congrés queden enregistrats a Civico, per tant, podeu escoltar aquesta sessió aquí.

divendres, 8 d’octubre del 2010

100 primers dies de l'era Rosell... el deixem treballar tranquil?!?

Avui 08/10/10 es compleixen els primers 100 dies del mandat de Sandro Rosell, i del seu equip directiu, com a president del Barça.

Dit d'una altra manera, ara fa poc més de 100 dies, concretament el 13 de juny, es van celebrar les XII eleccions a la presidència del FCBarcelona.

Com ja sabeu, el guanyador va ser el Sandro Rosell, us recordo els resultats de les eleccions:
En total van votar 57.088 socis, això és significa el 48,1% del total del cens de socis amb dret a vot.

Cal tenir en compte que mai havien votat tants socis (57.088) i que mai un soci havia estat tant votat.

diumenge, 3 d’octubre del 2010

2a edició del Personal Democracy Forum Europe (#PdFEU)

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Escric aquestes ratlles tot just a escases hores de començar la segona edició del Personal Democracy Forum Europe (PdFEU).

Haig de reconèixer que tinc una sensació especial. Formar part de l'equip d'organització de la primera edició del PdFEU em va marcar bastant, van ser uns dies de novembre molt intensos (que també van ser complementats amb problemes familiars de salut i amb qüestions complicades a nivell laboral).

Tot i els problemes, en tinc un record agradable i, de fet, segur que enguany se'm farà estrany assistir al congrés sense organitzar-hi res.

Ja fa uns mesos que vaig decidir fer un pas enrera i deixar d'organitzar-lo per qüestions familiars: tot just fa un mes que ha nascut el meu tercer fill ;-)



El dossier que es donava a tots els assistents al congrés de l'any passat començava amb aquest paràgraf:
Sis anys enrere, en el primer Personal Democracy Forum (PdF) celebrat a Nova York, un grup visionari d’aproximadament 300 persones interessades en la manera com la tecnologia podia millorar la política, es van reunir per conèixer-se mútuament, contrastar opinions i reflexionar sobre el futur de la societat cada cop més hiperconnectada”.
I aquest esperit segueix sent 100% vigent.

Demà i demà-passat ens donarem cita a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona centenars de persones que creïem que les TIC són la millor eina per millorar els governs, la millor eina per fer-los més eficients, més transparents, per apropar-los a la ciutadania, per reduir les desigualtats, per ser més lliures...

dijous, 23 de setembre del 2010

Millorar l'educació requereix la implicació de tothom

Escric aquest post tot just escasos minuts després d'acabar-se una reunió de l'AMPA de l'Escola Pinetons de La Garriga, centre d'on la meva filla gran és alumna.

El motiu de la reunió és la decisió presa per l'equip de professor d'aquesta escola (i de fet, de les quatre escoles públiques de primària de La Garriga i, en total, de més de 100 escoles a tot Catalunya) de suprimir les excursions, (incloses les Colònies), aquest curs com a mesura de pressió (i protesta) cap a les decisions del Departament d'Educació de la Generalitat.

Concretament, i segons una carta que han enviat a tots els pares, el professorat es queixa de (ho transcric literalment):
  • Retallades de personal.
  • Retallades en els suports que reben les escoles, que van des de la disminució de subvencions a la reducció d'hores de dedicació de diferents professionals: tècnic educació infantil,TEI (de les quatre escoles públiques [de La Garriga] només una té TEI), reducció d'hores de vetlladors, reducció d'hores dels psicopedagogs de l'EAP, reducció d'hores del tècnic informàtic, ...
  • Supressió de les aules d'acollida.
  • Massificació d'alumnes a les aules, amb classes de P3 que inicien el curs amb 26 alumnes.
  • Nou calendari escolar: vacances de febrer i supressió de la jornada continuada del mes de juny.
La carta afegeix que "és una mesura puntual per tal d'aturar o fer repensar algunes decisions unilaterals que ja fa temps que s'han anat prenent sense tenir en compte l'opinió de la comunitat educativa."

I acaba dient "Desitgem que aquesta mesura faci donar un tomb a les imposicions educatives actuals. És una oportunitat per, de manera conjunta famílies i mestres, continuar construint una escola pública amb més recursos i amb la qualitat que sempre hem defensat".

diumenge, 19 de setembre del 2010

Rosa Portolà: pregonera de la Festa Major de Corró d'Avall (Les Franqueses del Vallès)

El passat divendres va començar la Festa Major de Corró d'Avall, un dels pobles que formen el municipi de Les Franqueses del Vallès.

De fet, no existeix el poble de Les Franqueses, és "simplement" la unió de 4 pobles històrics (Corró d'Amunt, Corró d'Avall, Llerona i Marata) i un barri nascut de la immigració en els anys 60.

Tanmateix, de sempre s'ha confòs Corró d'Avall amb Les Franqueses, i, per extensió, la Festa Major de Corró d'Avall és considerada la Festa Major de Les Franqueses, fet que no impedeix que els altres pobles i Bellavista tinguin les seves pròpies Festes Majors.

Ja fa alguns anys que la Comissió de Festa Major de Corró d'Avall va decidir renunciar a personatges famosos per fer el pregó. Es va decidir que enlloc d'escollir gent coneguda (però que no eren del municipi), era millor fer pregoner/a a algú que coneix i és conegut al poble i tot el municipi de Les Franqueses.

El pregoner de l'any passat va ser el Dr. Ramon Velayos, tota una "institució" al municipi.

Enguany la pregonera ha estat la Rosa Portolà i Pruna... la meva mare! ;-)

divendres, 10 de setembre del 2010

Només cal lideratge, voluntat, il·lusió i passió. Diada 11/09/10.

El naixement del meu tercer fill (tot just avui fa 8 dies) m'ha deixat una mica en "fora de joc", fins al punt que avui m'he adonat que demà ja és la Diada.

Després de la Manifestació del 10J vaig pensar en moltes idees de cara a fer un post per la Diada.

Sincerament, mica en mica he anat oblidant aquestes idees, m'he "desinflat" una mica, suposo que els dies posteriors a la manifestació no van ser gaire engrescadors, molts pensen que manifestar-se 1 milió i mig de persones (que es diu ràpid!) no va servir de res.

dilluns, 16 d’agost del 2010

Índex de transparència dels ajuntaments espanyols (edició 2010)

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Ara ja fa dos anys us vaig comentar l'edició del 2008 de l'índex de transparència dels ajuntaments de les principals ciutats espanyoles.

Enguany us faig un nou post amb les dades de l'onada del 2010 d'aquest índex, aprofitaré també per - tal com vaig fer al 2008 - queixar-me de com està fet aquest índex, crec que és millorable.

dimarts, 10 d’agost del 2010

Actualment té sentit que Barcelona annexioni més poblacions?

El missatge d'aquesta imatge és:

"Orgull Perifèric. Horta ni és ni serà Barcelona".

És una pintada feta (presumiblement a Horta) on es deixa clar els sentiments de part de la població d'aquest antic municipi, actualment districte de Barcelona.

De fet, el 1897 Barcelona va fer un gran salt en quant a volum d'habitants i a extensió de la ciutat a l'annexionar-se sis municipis limítrofes, fins llavors independents: Sants, Les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals.

Posteriorment, en el 1904, va ser el torn d'Horta, en el 1921 Sarrià i en el 1945 es va annexionar tota la part del municipi de Santa Coloma de Gramanet que estava al marge dret del riu Besòs.

dilluns, 9 d’agost del 2010

4 anys... La gent no està per bromes!

Avui 9 d'agost de 2010 fa exactament 4 anys que l'actual Estatut de Catalunya va entrar en vigor.

Aquesta data hauria de ser celebrada i recordada per tothom, tanmateix, no és així després de la famosa sentència del Tribunal Constitucional retallant l'esmentat Estatut (que, al seu torn, ja havia estat retallat al Congrés dels Diputats).

Sembla ser que tot el rebombori de la manifestació del 10 de juliol ha quedat en poca cosa... ni unitat política ni un futur clar de cap a on volem que vagi Catalunya.

divendres, 16 de juliol del 2010

Gestió dels idiomes en les xarxes socials per part de les administracions públiques

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Fa un mes que la Generalitat de Catalunya va publicar la "Guia d'usos i estil a les xarxes socials", un excel·lent treball que intenta posar una mica de seny en com les administracions públiques han d'introduir-se en l'àmbit de les xarxes socials.

Un dels aspectes que va generar una certa controvèrsia va ser la gestió dels idiomes en el món de les xarxes socials.

D'entrada cal tenir en compte que la majoria de les xarxes socials han estat creades en països anglosaxons (bàsicament als Estats Units) on hi ha una molt baixa predisposició per a pensar, i fer, eines preparades per ser utilitzades en varis idiomes, (a part de l'anglès, of course!).

Però aquí, a Catalunya, tenim el problema de tenir dues llengües co-oficials i, a més, l'anglès per a ser l'idioma de facto de la humanitat.

Tot plegat fa que la majoria de administracions públiques catalanes hagin optat per tenir vàries versions dels seus 'webs oficials': majoritàriament en català sempre, en castellà la majoria de vegades (especialment en aquelles administracions prou grans com per poder mantenir dues versions del web) i en anglès (però no tots els continguts i, a més, especialment per tot allò relacionat amb el turisme).

Per tant, en l'àmbit dels webs sembla que aquest problema lingüístic està resolt, si més no, s'ha arribat a una solució més o menys acceptada per tothom.

Però com gestionem aquesta multilingüisme en les xarxes socials?

Com us comentava, les eines de l’àmbit de les TICs acostumen a estar pensades per a ser usades per una sola llengua, habitualment l’anglès; les xarxes socials també tenen aquest “defecte”.

Tot i que és cert que no hi ha cap problema en utilitzar altres idiomes, com per exemple el català o el castellà, sí que tenim problemes quan intentem fer ús de vàries llengües a la vegada.

Algunes organitzacions, sobretot de l’àmbit privat, han solucionat aquest problema oferint la seva presència en les xarxes socials en només un idioma, però aquesta solució no la poden aplicar – genèricament – les administracions públiques que han de realitzar la seva comunicació com a mínim en les llengües oficials – en el nostre cas en català i en castellà – i en molts casos també en anglès pel públic internacional.

En aquest document s’aporten 3 exemples de les estratègies que han seguit algunes administracions públiques en aquest sentit.

Al final del post us indico quina és, al meu entendre, l'estratègia lingüística que cal seguir.

dimecres, 14 de juliol del 2010

Blogs sobre Barcelona: Barcelonasfera

Fa mesos vaig descobrir la Barcelonasfera, és a dir, un recull de blogs sobre Barcelona.

Per ser més exactes, aquest mashup de blogs es defineix com "un directori de blocs que centren la seva temàtica en Barcelona i les seves antigues viles, des de punts de vista diferents: fotografia, periodisme, història, etc...".

A dia d'avui inclou a 36 blogs de diferent temàtica, dirigits a públics diferents però amb un punt en comú: Barcelona.

Si us agrada aquesta ciutat us recomano que visiteu aquesta Barcelonasfera.

Aquí us indicaré informació dels blogs que més m'han agradat (alguns ja els coneixia, d'altres han estat una sorpresa agradable coneixer-los).

No vull enfadar a ningú, aquesta llista és la que he decidit al fer una primera ullada als blogs, segurament s'hauria d'afegir-n'hi d'altres...

diumenge, 11 de juliol del 2010

Recull de pancartes de la manifestació del 10J: #somunanació

A la manifestació d'ahir hi van assistir molta gent, segons els organitzadors (Òmnium Cultural) 1,5 milions de persones, segons la Guàrdia Urbana 1,1 milions de persones.

En tot cas, i donat que hi vaig ser, us puc assegurar que hi havia molta gent... molta!

El lema de la manifestació era:

Som una nació. Nosaltres decidim.

Però amb tanta gent és normal que hi hagi moltes pancartes, moltes mostres de l'anomenat seny català, però també de la nostra creativitat, de records d'amistats perdudes, de l'enuig i, com és lògic, del nostre sentit de l'humor.


Us transcric aquí el text d'algunes de les pancartes que he vist, us agraïré que em comenteu aquelles que no estiguin aquí indicades (que segur que en falten moltes!):

dissabte, 10 de juliol del 2010

#Somunanació…

Fa poques hores que he tornat de la manifestació d'avui 10 de juliol a Barcelona que tenia per lema:

Som una nació. Nosaltres decidim.

Una manifestació que, ara fa uns dies, 'li' vam redactar un post conjunt vàries persones on indicàvem que hi aniríem.

Només tornar a casa i connectar-me a la Xarxa, (m'he deixat el mòbil i no he pogut connectar-me durant la manifestació), he volgut copsar quines eren les opinions que es deien al respecte...

Una d'elles era una proposta de meme de la Trina Milan sobre la manifestació.

Aquest post és la resposta al seu meme.

dimecres, 7 de juliol del 2010

Per què aniré a la manifestació del dissabte 10 de juliol

Davant la sentència del Tribunal Constitucional que retalla l’actual Estatut de Catalunya, votat per la majoria de catalans i refrendat pel Parlament de Catalunya, des d’aquest bloc donem suport a la manifestació de la societat civil catalana que tindrà lloc aquest dissabte, 10 de juliol, a les 18:00 hores a Barcelona i us animem a participar-hi. Nosaltres hi anirem.

Durant aquests darrers tres anys Catalunya ha estat el punt de mira de determinats mitjans de comunicació i institucions polítiques, civils i econòmiques d’Espanya que han fet servir els seus espais per transmetre una imatge no real del nostre país i això ha quallat en una part de la societat espanyola. Aquesta mirada irada d’una part d’Espanya que no ens entén, acompanyada per una sentència del Tribunal Constitucional que ha estat llarga, polèmica i amb un desenllaç gens desitjat, fa que sigui l’hora que els catalans (societat civil i política) treiem pit, que defensem la nostra dignitat i demostrem unitat.

Davant nostre s’obre un futur incert. No es qüestió d’analitzar com serà, però cal fer palès, d’una vegada per totes, que el nostre país i la nostra nació, que és Catalunya i nosaltres, els catalans, volem una millora en el nostre autogovern i un finançament més just.

dimarts, 22 de juny del 2010

WeG010: Barcelona acull l'entrega dels Premis al Servei Públic de l'ONU

Ahir dilluns - gràcies a l'Andrés Nin - vaig assabentar-me que ahir i avui, a Barcelona, es realitzen unes jornades amb l'objectiu de millorar el servei que ofereixen les administracions públiques.

Aquestes jornades estan organitzades per l'ONU i per la Generalitat de Catalunya, de fet, és la primera vegada que aquestes jornades es realitzen fora de la seu de les Nacions Unides.

Aquestes jornades es complementen amb l'entrega de premis relacionats amb el Dia del Servei Públic que l'ONU va instaurar pel dia 23 de juny.

No sóc molt partidari dels "dies de..." però reconec que és una bona manera de que es parli sobre un determinat tema, per tant, és positiu que hi hagi un dia que ajudi a reivindicar el Servei Públic, especialment en aquests darrers mesos què ha rebut nombrosos atacs, no només econòmics.

Tanmateix, en el nostre país no crec que tingui massa repercussió aquest dia donat que és el dia de la revetlla de Sant Joan, a més, inici d'un llarg pont i, per alguns, també és inici de vacances.

No obstant, fa falta que el servei públic s'expliqui més i millor a la societat, que es trenquin tòpics i idees preconcebudes totalment allunyades de la realitat. Com ho podem fer?, amb pedagogia, amb humilitat i, sobretot, amb processos de transparència i d'obertura dels governs que ajudin a que la ciutadania pugui apropar-se a les administracions, necessitem la implicació i el treball conjunt de tothom: ciutadania, administracions públiques, empreses, etc.

dijous, 17 de juny del 2010

Presentació del llibre "Micropolítica" de l'Antoni Gutiérrez-Rubí

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Aquest vespre he estat a la presentació del llibre de l'Antoni Gutiérrez-Rubí a l'Ateneu Barcelonès:

"Micropolítica. Ideas para cambiar la comunicación política."

El llibre és un recull de cinc articles sobre comunicació política que l'Antoni va escriure per a la revista de la Fundació Rafael Campalans des del 2007 fins al 2009.

Aquests cinc idees són cinc reflexions sobre la nova comunicació política que cal portar a la pràctica.

dilluns, 7 de juny del 2010

Examen de l'assignatura "Gestió Electrònica de Documents Multimèdia"

Just en aquests moments, de 18h a 20h d'avui dilluns 7 de juny, els alumnes que van optar per no fer l'avaluació contínua, (és a dir, els que tenen examen final), s'estan examinant.

Així doncs, podríem dir que avui finalitza la meva primera experiència com a professor universitari, una experiència que va començar el passat dimarts 16 de febrer a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona realitzant la docència de l'assignatura Gestió Electrònica de Documents Multimèdia (GEDM). Aquesta assignatura correspon als estudis de la Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació (estudis que estan desapareixent per donar pas al nou Grau d'Informació i Documentació).

Tot i això, evidentment encara s'ha de fer l'avaluació dels exàmens i dels treballs finals que avui també era l'últim dia per entregar-los.

Us penjo aquí l'examen que estan fent ara (de cara als alumnes que hagin de fer la convocatòria de setembre, pels alumnes de posteriors anys i a tothom que li pugui interessar).

Les respostes a les preguntes es poden trobar als apunts de l'assignatura i als posts relacionats amb aquests apunts.

Crec sincerament que és un examen raonablement fàcil... tot i això, sort!

dimarts, 1 de juny del 2010

(#Otratijera) Aplicar la transparència per reduir (eliminar?) la corrupció política

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El 21 de maig vaig rebre un tweet d'Idoia que m'oferia seguir un meme iniciat pel David, la idea és proposar idees - valgui la redundància ;-) - per demostrar que una altra retallada era possible (i en molts casos desitjable!) en lloc de fer el més fàcil: reduir sous.

La veritat és que, com molts, crec que s'ha perdut una excel·lent oportunitat per ser una mica més profunds i no quedar-se en la mediocre superficialitat.

Per exemple, i començant ja la meva aportació al meme, s'ha perdut una oportunitat per implantar un procés de transparència total en les administracions públiques.

Aplicar un procés de transparència aportaria molts beneficis, en un anterior post els vaig comentar...

divendres, 28 de maig del 2010

Beneficis d'aplicar un procés de transparència a les administracions públiques

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Vaig començar a escriure aquest post a l'AVE quan tornava de fer una ponència sobre indicadors web.

Aquest és un post que fa molt temps que volia escriure, els darrers successos m'han gairebé "obligat" a escriure'l.

Del que volia parlar és de la transparència en les administracions públiques, tot i que també es podria extendre aquest concepte a qualsevol organització, és perfectament aplicable tan si és una organització pública com privada, tan de mida petita com mitjana o gran.

Però en el cas concret del sector públic crec que la transparència no és només desitjable, és imprescindible si volem que l'actual sistema democràtic perduri tal com l'entenem.

Sòc conscient que el acabo de dir és "molt gruixut", potser m'he passat... reconec que ho he fet per provocar, però també és evident que hi ha alguna cosa que no rutlla bé.

Hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar bé si tenim en compte que en el darrer baròmetre del CIS - el corresponent a l'abril d'enguany - els polítics són el tercer problema més important d'Espanya segons la ciutadania.

És a dir, el col·lectiu que en teoria ha de resoldre les necessitats de la gent, la ciutadania el percep com una de les causes dels seus mals.

No anem bé...

dimecres, 26 de maig del 2010

"Barcelona pionera en l’ús de la tecnologia web"

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Aquest escrit el vaig escriure fa uns dies, havia d'aparèixer en un especial que El Periódico va fer coincidint amb el Dia d'Internet (17 de maig).

Finalment, per diferents motius, no va sortir en l'edició.

Ja que el vaig redactar, he decidit posar-lo com a mínim al meu blog ;-)

dissabte, 22 de maig del 2010

Diàlegs en xarxa (22/05/2010)

(Cal tenir en compte que aquest post l'he escrit a mesura que s'anava desenvolupant aquesta jornada, per tant, no és fruït d'un procés de reflexió...)

Fa uns dies el José A. Rodríguez (aka Trinitro) em va convidar a assistir a una nova sessió dels "Diàlegs pel progrés" organitzats pel PSC.

En aquest cas, es tractava de parlar de com la tecnologia 2.0 pot ajudar a fer una millor política, apropar-nos més a les necessitats de la societat, a saber escoltar (i respondre) més ràpidament, a ser més pròxims.

Vaig accedir a assistir a aquest acte per aprendre (sempre s'aprèn...) i més quan hi ha gent de la talla del Carlos Guadián, José Antonio Donaire o l'Antoni Gutiérrez-Rubí entre els ponents... i, a més, parlant clar, també tenia curiositat...

Cal tenir en compte que personalment no tinc cap mena de relació amb el PSC ni amb cap altre partit polític.

dimarts, 11 de maig del 2010

La ciutadania és prou madura? (reflexions sobre les reaccions a la Consulta a la Diagonal)

Avui ha estat el primer dia per a que el ciutadà ha pogut votar per indicar quina opció volia per a la futura Diagonal: Opció A (Boulevard), Opció B (Rambla) o Opció C (Cap de les dues anteriors).

Personalment valoro molt positivament aquesta iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona i, a més, crec sincerament que han estat molt valents de voler plantejar-la amb una consulta ciutadana, (enlloc d'anar 'pel dret' i decidir unilateralment una opció, sense donar opció - i mai millor dit - a la ciutadania que pogués opinar).

Aquesta valoració positiva no exclou que, segons la meva humil opinió, l'equip de govern de l'Ajuntament ha fet alguns errors importants, però crec que els encerts són molt superiors als errors.

Al meu entendre, aquesta iniciativa és un clar exemple de participació ciutadana:
"Participación Ciudadana es el conjunto de actividades, procesos y técnicas por los que la población interviene en los asuntos públicos que le afectan."
Aquesta és la definició de participació ciutadana que trobem a la versió en castellà de la Viquipèdia.

divendres, 7 de maig del 2010

22@Update Breakfast del mes de maig 2010: Reforma de la Diagonal

Cada mes, la societat municipal que promociona el Districte 22@, organitza un esmorzar per parlar de temes relacionats amb la innovació, de fet, aquest districte també es coneix com el Districte de la Innovació de Barcelona.

En aquest mes de maig s'ha fet un esmorzar especial centrat en la votació per a la Reforma de la Diagonal. De fet, la Diagonal també atravessa aquest Districte 22@, si bé cal tenir en compte que l'objecte de debat és només el tram central de la Diagonal.

El programa d'aquest acte ha estat:

08:30 h. Networking breakfast.
08:45 h. Benvinguda, pel sr. Jordi W. Carnes, tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica i president de 22@Barcelona.
08:50 h. “La Diagonal: necessitats i reptes de futur” pel sr. Àngel López, director de serveis de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona-
09:15 h. “Les propostes de la nova Diagonal” pel sr. Jordi Castelló, director de l’oficina tècnica de la Diagonal.
09:40 h. Cloenda, pel sr. Jordi W. Carnes, tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica i president de 22@Barcelona.
09:45 h. Networking coffee.

dilluns, 3 de maig del 2010

WeG009: Es publica el primer llibre en castellà sobre Govern Obert

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

La novena notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona és un ressenya sobre el llibre "Open Government": el primer llibre en castellà sobre aquesta temàtica.

Sóc un clar convençut que el futur de les administracions públiques ha de ser aquest: el govern obert. Només així es podrà realitzar - amb èxit - els grans reptes que tenen actualment les administracions.

No només això, sinó que amb el Govern Obert aconseguim que pugui ser efectiva la implicació de tots els agents de la societat: administracions, ciutadania, empreses, associacions, etc.

És a dir, podem aconseguir fer encara més democràtica la nostra democracia, en el sentit literal del concepte democràtic.

Per tant, el problema ara ja no és tècnic, la tecnologia ens permet que tothom que vulgui implicar-se ho pugui fer i, a més, de forma fàcil.

El problema ara només és un: que es tinguin ganes reals de voler-se implicar...

I amb això, la tecnologia poc hi podrà fer... :(

diumenge, 25 d’abril del 2010

Resum de la 8a Festibity

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El dijous passat vaig assistir a una nova edició de la Festibity: "La gran festa de les tecnologies de la informació" organitzat pel Cercle Fiber i per la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB).

Concretament, enguany era la 8a Festibity i tenia com a tema central l'ús de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) en l'àmbit del turisme.

L'acte es va celebrar en el Museu Marítim de Barcelona, un lloc ideal per a fer aquest tipus d'actes. A més, per primera vegada, el sopar es va desenvolupar a peu dret, és a dir, sense taules, això va facilitar que la gent es relacionés molt més entre si.

Vaig arribar un pèl tard donat que estava donant classe...

divendres, 23 d’abril del 2010

Recomanació per Sant Jordi: #Política 2.0 d'Ernest Benach

Pel dia del Pare (19 de març) les meves filles em van regalar un llibre, (de, de fet, me'l va regalar la meva dona, les meves filles són encara molt petites ;-)

Concretament em van regalar el llibre:


D'Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya i reconegut polític 2.0.

Em va fer molta il·lusió aquest regal, i més si tenim en compte que, per aquelles dates, ja m'havien demanat ser ponent del Tecnimap on precisament vaig parlar d'aquest llibre i de la tasca que s'està fent en el Parlament de Catalunya per apropar aquesta institució a la ciutadania amb l'ajuda de les anomenades eines 2.0.

dimarts, 20 d’abril del 2010

WeG008: Finalitzat amb èxit el primer concurs espanyol de dades obertes ('Open Data')

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

La vuitena notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona és un breu resum de la iniciativa del "Desafío Abredatos": el primer concurs espanyol per realitzar aplicacions (que s'alimenten de dades públiques) amb l'objectiu de crear serveis públics.

Sóc dels que pensa que l'obertura de dades és un procés que va molt més enllà de la simple disposició pública de les dades. És un pas important per a la transparència, un concepte clau per a que les administracions recuperin la confiança de la ciutadania, un concepte clau per trencar l'actual tendència cap a la total desafecció política, però també, un concepte clau per generar riquesa.

De fet, un procés d'obertura de dades és, sobretot, un canvi de mentalitat, no és només un canvi tecnològic, sinó que remou els fonaments de l'Administració... per això costa tant implantar-lo.

Al capdevall, si només fos un problema tècnic seria una qüestió pressupostària... és un procés que implica canvi de mentalitat dels dirigents públics, i, sobretot, fa perdre poder als que actualment retenen la informació.

divendres, 16 d’abril del 2010

"Si no votes no tens dret a queixar-te del resultat". Per què cal participar en la consulta ciutadana I.de.A Diagonal

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

A educació primària vaig tenir la sort de tenir uns professors que van voler mirar endavant i no pas enrera, van voler adaptar-se als canvis que s'estaven produïnt en plena transició cap a una plena democràcia.

Reconec que vaig tenir sort en aquest sentit, de seguida em van donar educació en català, educació no sexista, educació no marcada per la religió catòlica, educació en política...

De fet, recordo clarament el dia que em van explicar com funcionaven unes eleccions:
  • Si t'agrada el programa del Partit A vota el Partit A.
  • Si t'agrada el programa del Partit B vota el Partit B.
  • ...
  • Si no t'agrada cap programa, vota en blanc, és la manera d'indicar que estàs d'acord amb el sistema (democràtic) però que no hi ha cap opció que et sedueixi.
  • Però sobretot vota!.
També recordo un comentari que se'm va quedar gravat: "Si no votes no tens dret a queixar-te del resultat".

Dit d'una altra manera, (i això ja és collita meva), no podem queixar-nos contínuament i després no fer una cosa tant senzilla com votar.

dilluns, 12 d’abril del 2010

Resum de l'experiència personal d'haver participat en el Tecnimap 2010

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

La setmana passada es va celebrar la XI edició del Tecnimap: les Jornades Sobre Tecnologies de la Informació per la Modernització de les Administracions Públiques.

Era la primera vegada que anava a un Tecnimap (tot i que algunes persones deien que m'havien vist a l'anterior ;-) i, a més, hi vaig anar en categoria de ponent.

En aquest post faig un breu resum de la meva experiència sobre aquesta XI edició del Tecnimap celebrada a Saragossa.



Evidentment, el primer que haig d'explicar és la meva experiència com a ponent.

Tal com us vaig explicar en aquest post, l'Iñaki Ortiz em va oferir poder parlar sobre l'ús de xarxes socials en les administracions públiques.

Li agraeixo molt aquest oferiment, em vaig trobar molt a gust preparant la ponència i, tot i que l'auditori - d'unes 600 persones - imposava bastant, em vaig trobar molt còmode fent de ponent.

A més, vaig aprendre molt dels meus companys de taula, a molts d'ells - començant pel propi Iñaki - els vaig desvirtualitzar escases hores abans de parlar ;-)

Sincerament, m'ha agradat això de parlar a una gran audiència, ho hauré de repetir ;-)

De fet, i tenint en compte que la propera edició de Tecnimap es realitzarà a Euskadi, llanço una proposta a l'Iñaki:

Tenint en compte la ràpida evolució que està experimentant tots els canvis tecnològics i, en concret, les xarxes socials, crec que seria bo - i divertit! - reeditar aquesta taula sobre xarxes socials, així cada un de nosaltres podríem contrastar el que vam dir la setmana passada amb la perspectiva de dos anys...

Com ho veieu?



D'altra banda, aquest Tecnimap també m'ha servit per desvirtualitzar a molta gent que, en alguns casos, fa molt temps que segueixo a la Xarxa:
  • Com us deia, el propi Iñaki Ortiz.
  • Al Rafa Chamorro, ponent company de taula.
  • Al Félix Serrano, desvirtualitzat en el sopar institucional que va oferir el Govern d'Aragó.
  • A la Cristina Juesas (Maripuchi), és ella la que em va fotografiar a l'escenari mentre parlava.
  • Al Janquim, periodista del 3Cat24.cat al qui li agraeixo que em referenciés en les seves notícies sobre el Tecnimap.
  • A l'Antonio Galindo, de l'Ajuntament de Lorca que, per desgràcia, pràcticament no vaig poder parlar gaire amb ell.
  • A la Imma Garsaball, de la Generalitat, amb qui vaig compartir el dinar del primer dia conjuntament amb el Jordi Graells. Per cert, aquest dinar va ser tant dolent que a la nit el vaig acabar treient :(
També vaig conèixer al Nacho Celaya - Director General de Participació Ciutadana del Govern d'Aragó i ponent company de taula - que va explicar la iniciativa Aragón Participa, em dol no haver pogut parlar més amb ell, espero tenir una altra oportunitat en breu.

Per descomptat que també vaig estar parlant molta estona amb els altres dos companys de taula que ja coneixia en persona: l'Alberto Ortiz i la Idoia Llano, autèntics gurús del món de les xarxes socials.

I d'altra gent que vaig conèixer durant el congrés...



Respecte de la resta de ponències, comentar que hi havia una gran varietat i, en la majoria de casos, amb una molt bona qualitat.

Tot i que no vaig poder assistir a tot el que voldria, crec sincerament que les administracions públiques espanyoles tenen un bon nivell respecte a l'ús de les tecnologies de la informació per millorar el serveis que ofereixen.

Això no vol dir que no es pugui millorar, s'ha de millorar! per exemple apostant encara més per la transparència i l'obertura de dades (tal com ja estan fent el Govern Basc, el Govern del Principat d'Astúries, l'Ajuntament de Saragossa, etc).

Però també és just reconèixer que ja es porta un bon camí fet...



D'altra banda, algunes reflexions sobre l'organització del Tecnimap.

No és gens fàcil montar unes jornades que mobilitzen a unes 6.000 persones.

No havia anat a cap altra Tecnimap, per tant no puc comparar, però sí que vull dir que, segons el meu punt de vista, l'organització ha estat excel·lent (i ho dic com a organitzador d'esdeveniments semblants com ara el Personal Democracy Forum Europe o el Día W3C en España).

Personalment m'ha trobat molt ben atès per l'Emilio García (coordinador de la nostra taula sobre xarxes socials) i per l'equip de viatges que em van gestionar canvis a darrera hora.

Però, com és lògic, sempre hi ha alguna crítica...

Una que crec que tothom la comparteix és l'acústica d'algunes sales. En les sales 'pre-fabricades' l'acústica era molt deficient ja que arribava molt soroll de fora de la sala.

Una altra queixa prové de la planificació de les ponències. El programa de les ponències ha tingut moltíssimes variacions i, a més, les "ponències paral·leles" no tenien el programa penjat al web fins al dia de l'inici del Tecnimap.

Tampoc era gaire còmode que el lloc on es va realitzar aquestes jornades (a la Fira de Saragossa) estigués tant separat de la ciutat.

I una altra queixa, en aquest cas no és per l'organització de Tecnimap sinó per RENFE. Els assistents teníem un descompte pels bitllets de l'AVE, indicaves que anaves/venies al Tecnimap i et feien un descompte en el preu del bitllet (suposo que calia acreditar d'alguna manera la inscripció en el congrés).

Obtenies el bitllet... però resulta que aquest bitllet no serveix de res si no es porta a sobre una fotocòpia de l'autorització de RENFE que indica que els assistents a aquest congrés tenien dret a un descompte.

És kafkià!, pots pagar el bitllet però no el pots utilitzar si no portes a sobre l'autorització que et dóna dret al descompte.

No seria més lògic que en el mateix bitllet ja s'indiqués tota la informació necessària?



Resumint, ha estat unes molt bones jornades on, crec, s'han reunit el millor del sector de les tecnologies de la informació i les administracions públiques d'Espanya i, per tant, s'ha generat un bon ambient de treball que, espero, farà avançar (encara més) l'ús de les TICs en l'Administració.

En tot cas, no crec, tal com opinen d'altres, que la gent s'ho prengués com unes vacances...


Enllaços relacionats: