dimarts, 29 de desembre del 2009

WeG004: Museu Picasso de Barcelona: Un bon exemple de Museu 2.0

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

La quarta notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona està relacionada amb el Museu Picasso de Barcelona.

El Museu Picasso de Barcelona ha iniciat un projecte per compartir coneixement amb/de la ciutadania mitjançant l'ús de les xarxes socials, no utilitzar les eines 2.0 "serà aviat sinònim d'ignorar aquest públic".

(Aquesta notícia ha estat escrita amb la col·laboració de la Conxa Rodà del Museu Picasso)

Museu Picasso de Barcelona: Un bon exemple de Museu 2.0

L'ús d'Internet està canviant, les empreses i les institucions també han d'evolucionar la seva estratègia a Internet. L'ús de les xarxes socials permet al Museu Picasso de Barcelona construir comunitat, afavorir el debat i la participació, i estendre el coneixement sobre l'artista.

Per què utilitzar les xarxes socials?

La presència dels museus en les xarxes socials és encara relativament embrionària però avança amb pas ferm, especialment en els principals museus dels Estats Units i del Regne Unit.

Un bon exemple és el Museu d'Art Modern de Nova York - més conegut per MoMA, amb blog; presència a Facebook; a YouTube; i a Twitter. Altres bons referents internacionals són el Brooklyn Museum també a Nova York, el Victoria & Albert a Londres, el Museum de Toulouse o el Powerhouse a Austràlia i, a casa nostra, la Fundació Miró.

Els museus volen tenir presència a les xarxes socials per tenir una comunicació bidireccional amb els seus usuaris, estudiosos o simplement persones interessades per les obres que acullen. És a dir, no es tracta d'utilitzar les xarxes socials com un mer instrument de màrqueting, el que es pretén és implicar a la ciutadania en els museus, de rebre les seves aportacions i generar comunitat i fidelització per enriquir enormement el coneixement que contenen els museus.

D'altra banda, la ciutadania vol ser partícip dels museus, no utilitzar les xarxes socials serà aviat sinònim d'ignorar aquest públic.

Presència del Museu Picasso a les xarxes socials

Al maig d'enguany va començar el projecte de participació activa del Museu Picasso a les xarxes socials.

S'ha començat de forma progressiva, de menys a més i amb un clar objectiu de compartició: intercanviar el coneixement que té el Museu amb el que aporta la ciutadania.

Per aquesta finalitat s'ha implicat a tota la institució de cara a ser àgils, a dinamitzar, a conversar, a escoltar... en definitiva a que el Museu Picasso sigui un autèntic usuari 2.0.

Actualment el Museu disposa d'un blog on es van explicant aspectes més desconeguts del dia a dia, té presència a Facebook, a Flickr, a YouTube, a Twitter, a Del.Icio.Us, a SlideShare.

D'altra banda, fa tot just una setmana que es va oferir la primera versió de la col•lecció online del Museu, això permet consultar des d'Internet unes 2.500 obres.

Usuari 2.0

En el 1935 Picasso va comentar:

"Un quadre viu la seva vida com un ésser viu,

experimenta els canvis que la vida quotidiana ens imposa.

Això és ben natural ja que un quadre no viu

sinó per aquell que el mira"

Si substituïm "quadre" per presència al web veurem que l'usuari ara és protagonista, ara és usuari 2.0.



Enllaços relacionats:

dijous, 24 de desembre del 2009

WeG003: 'GobCamp España' un esdeveniment en format BarCamp

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

La tercera notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona està relacionada amb un acte d'agenda.

Concretament és per anunciar la realització del primer 'GobCamp España' el proper dissabte 16 de gener de 2010 en l'immillorable espai del Citilab a Cornellà.

A més, aquest acte està organitzat per l'Ana i pel Chris, que també són els responsables del PodCamp Barcelona i amb qui tinc una excel·lent relació, (també hem patit juntament l'organització d'altres esdeveniments...). De fet, aquesta notícia l'ha redactada bàsicament l'Ana.

GobCamp España un esdeveniment en format BarCamp

Què es un Barcamp?

BarCamp és una xarxa internacional de "desconferències" (esdeveniments oberts i participatius), on el contingut el confeccionen els participants. Estan enfocats per parlar d'aplicacions web, tecnologies de codi obert i protocols socials. No obstant això, aquest tipus de trobades han ampliat la seva temàtica i actualment inclouen esdeveniments participatius i oberts al voltant de temes socials, artístics, educatius... amb forts components creatius i innovadors en els respectius àmbits.

L'ordre de l'esdeveniment es basa en la "des-estructura" del mateix. No hi ha xerrades fixes, no hi ha oradors fixos, ni keynotes, simplement tos els assistents són participants.

El primer BarCamp va tenir lloc a Palo Alto, Califòrnia (Estats Units), del 19 al 21 d'agost de 2005, i va ser una iniciativa creada amb la finalitat de permetre que més persones tinguéssin l'oportunitat de conèixer temes actuals de tecnologia, els quals llavors eren tractats exclusivament en costoses conferències i esdeveniments tancats al públic en general.

GobCamp España

El 16 de gener de 2010 a Citilab-Cornellà se celebrarà GobCamp España una "desconferència" amb format Barcamp per a tots els treballadors de l'administració pública i totes les persones interessades en ella.

L'objectiu és compartir, debatre i reflexionar sobre les actuacions que s'estan duen a terme per millorar les administracions públiques, i presentar projectes, experiències, propostes i accions, per a treure conclusions al finalitzar la jornada i traspassar-les als governs.

El programa el definiran els participants, segons vagin arribant, el que estigui interessat en parlar s'apuntarà a un taulell on escriurà el seu nom i de manera molt breu el tema de la seva intervenció. Els temes han d'estar relacionats amb l'Administració Pública, poden ser projectes, experiències, accions, propostes, etc.

La inscripció és totalment gratuïta i es pot realitzar des d'aquest formulari.



Enllaços relacionats:

dilluns, 21 de desembre del 2009

WeG002: Tres iniciatives per fomentar el Govern Obert

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Us transcric la segona notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona, (la primera fou aquesta).

En aquest cas la notícia està relacionada amb les recents iniciatives relacionades amb l'Open Government que han aparegut - gairebé a la vegada - als Estats Units, al Regne Unit i a Austràlia.

Tres iniciatives per fomentar el Govern Obert

Fa dues setmanes es van donar a conèixer tres iniciatives relacionades amb el que es coneix com a Govern Obert (Open Government en anglès o, abreujadament, oGov):

Open Government Directive als Estats Units.

Smarter Government al Regne Unit.

Engage a Austràlia.

Què és el Govern Obert?

L'Open Government (oGov) - o Govern Obert - és una nova manera d'entendre la relació de l'Administració vers la ciutadania, les altres administracions i les altres organitzacions. La clau està en l'obertura de l'administració, de fet, gràcies a l'ús intensiu de la Xarxa (Internet) la comunicació entre les parts és transforma en una conversa on tothom pot aportar-hi valor.

Una de les característiques de l'oGov és la disposició de les dades públiques - les que no estàn limitades per cap impediment de seguretat o de protecció d'informació - en un format electrònic adequat per a que siguin utilitzades per la ciutadania.

D'aquesta manera es guanya en transparència, es fomenta l'esperit crític de la ciutadania i s'aporta valor a la informació ja que la pròpia ciutadania genera nous serveis, nous usos a les dades públiques.

Open Government Directive

En el seu primer dia en el càrrec de president dels Estats Units d'Amèrica, Barack Obama va signar un memoràndum a totes les agències governamentals dirigides a fomentar la transparència, la participació i la col • laboració entre el govern i la ciutadania.

L'Open Government Directive és la directiva que marca les pautes que han de seguir les agències governamentals americanes per aconseguir més transparència, participació i col•laboració.

Entre d'altres objectius, obliga a controlar la qualitat de les dades públiques i a publicar-les - i en el format adequat - en el portal data.gov creat per a potenciar l'obertura de la informació pública.

De fet, l'objectiu principal de la directiva és la d'inculcar la filosofia de Govern Obert que es vol implantar en totes les administracions públiques americanes.

Smarter Government

Al Regne Unit també tenen un projecte semblant a l'americà: és l'Smarter Government, tot i que aquest projecte va més enllà del Govern Obert, inclou d'altres iniciatives.

Si ens cenyim només als aspectes d'oGov, veiem que la iniciativa anglesa aprofundeix més en els aspectes de participació i col•laboració de la ciutadania respecte a l'americana, s'aposta per una clara conversa entre govern i ciutadans i un ús intensiu de les xarxes socials per part dels treballadors públics.

Engage

Tot i que encara és un esborrany, Austràlia també ha redactat un programa per potenciar el Govern Obert: Engage: Getting on with Government 2.0.

Com en el cas de l'Smarter Government, Engage també encoratja als treballadors públics a participar en línia, de fet, va més enllà al recomanar a les administracions públiques que creïn una cultura per donar al seu personal l'oportunitat d'experimentar, desenvolupar i comprometre's a crear eines de participació o mètodes per augmentar el valor del servei que s'ofereix a la ciutadania. De fet, la clau de la iniciativa australiana recau en el treballador públic.



Enllaços relacionats:

divendres, 18 de desembre del 2009

WeG001: IMUE: Indicadors per a la Medició de l'Ús Efectiu en l'eAdministració

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Fa uns dies us vaig demanar ajut per recopilar fonts per nodrir de notícies el nou web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona.

Us transcric aquí la primera notícia sobre la iniciativa IMUE: (de fet, per ser exactes, ja havia escrit una altra notícia abans que aquesta, és la relacionada amb el congrés Personal Democracy Forum Europe que es va realitzar a Barcelona, tot i que en aquell moment encara no sabia que escriure notícies sobre eGovernment seria una de les meves tasques).

IMUE: Indicadors per a la Medició de l'Ús Efectiu en l'eAdministració

Precedents

Els principals estudis d'indicadors sobre l'eAdministració estan centrats bàsicament en la disponibilitat d'aquests serveis, i no pas en l'ús que en fa la ciutadania.

Aquest és el cas de l'estudi "Benchmark Report of eGovernment", d'àmbit europeu, actualment en la vuitena edició o el d'"eEspaña" d'àmbit estatal -en aquest cas sí que apareixen dades sobre ús d'eAdministració si bé en un nivell molt bàsic.

D'altres estudis com l'"American Customer Satisfaction Index" o l'"Australians' Use and Satisfaction with eGovernment Services" se centren especialment en conèixer la satisfacció del ciutadà en l'ús dels serveis d'eAdministració -en el cas de l'estudi australià apareixen algunes dades sobre ús d'eAdministració però més a nivell demogràfic.

Indicadors per a la Medició de l'Ús Efectiu en l'eAdministració

IMUE és una iniciativa que pretén centrar-se en conèixer l'ús (també la disponibilitat i satisfacció) que fa la ciutadania dels serveis d'eAdministració, així doncs omple el forat que hi ha actualment i complementa els estudis existents.

D'altra banda, cal tenir en compte que IMUE es genera a partir de l'analítica web, no està basat en enquestes, és a dir, es crea sobre la base d'informació real, no es fa cap inferència estadística a partir d'una mostra.

IMUE té 3 pilars bàsics, (de fet està basat en els Balance Score Card de Kaplan i Norton):

  • Abast.
  • Satisfacció.
  • Retenció.

Per cada pilar hi ha un llistat d'indicadors estratègics (KSI: Key Strategic Indicator) que el defineixen. En el cas de l'abast s'aporten dades sobre el nivell d'accés als tràmits (no només la disponibilitat). Els indicadors relacionats amb la satisfacció permeten avaluar el nivell d'èxit dels serveis oferts més enllà del seu accés. I en el cas de la retenció, els indicadors ens permeten conèixer la reincidència dels serveis que fa la ciutadania i el seu nivell de maduresa en l'ús dels mateixos.

Quin és l'objectiu?

IMUE és una iniciativa de la Fundación CTIC i de l'empresa MV Consultoría, la finalitat de la qual és definir un mètode per homogeneïtzar els indicadors relacionats amb l'eAdministració en les administracions públiques.

En una fase inicial, s'ha proposat aquesta iniciativa a les grans administracions públiques espanyoles, la majoria s'han ofert a participar-hi. Actualment s'està exportant aquesta iniciativa a d'altres països, començant pel Regne Unit.



Enllaços relacionats:

dilluns, 14 de desembre del 2009

Les tres lleis de les dades obertes

(Existe una versión en castellano de 'Las 3 leyes de los datos abiertos' en el blog de David Eaves)

Després d'estar repassant tweets, he arribat a un de @josemalonso que m'ha interessat especialment: "Las tres leyes de los datos abiertos" del blog de David Eaves (David Eaves és membre de Government 2.0 Taskforce).

Aquest post és una traducció de: "The Three Laws of Open Data" que el podeu trobar en el blog del Government 2.0 Taskforce, (també hi ha més referències en el blog de David Eaves).

Tot seguit us proporciono una versió en català de "Les tres lleis de les dades obertes":

"[David Eaves] En els últims anys he estat participant - cada cop més - en el moviment de govern obert. Concretament, he estat fomentant les dades obertes, l'intercanvi lliure d'informació que el govern col·lecciona i produeix amb l'objectiu que la ciutadania pugui analitzar-la, adaptar-la i utilitzar-la com vulgui. Aquest tema m'interessa a causa de l'escriptura i el treball què vaig fer sobre com la tecnologia, els sistemes oberts i el canvi de generacions van a transformar el govern. A l'inici d'aquest any, vaig aconsellar a l'alcalde i el Consell Municipal de la Ciutat de Vancouver. Vaig ajudar en la Open Motion (anomenada Open3 pels empleats del govern) i amb la creació del Vancouver’s Open Data Portal, el primer a Canadà. Recentment, el govern d'Austràlia em va convidar a unir el grup de referència internacional per la seva Government 2.0 Taskforce.

Òbviament, el moviment de Govern Obert és molt ampli, però el treball que he fet recentment m'ha motivat per enfocar-me només en les dades obertes. Aleshores, què és el que necessitem? En la taula rodona Conference for Parliamentarians: Transparency in the Digital Era de la Right to Know Week organitzada per la Comissaria d'informació del Govern Canadenc, vaig compartir "Les tres lleis de les dades obertes".

Les tres lleis de les dades obertes:

1. Si no pot ser indexat, no existeix.
2. Si no és disponible en un format obert que pugui ser llegit i processat amb èxit per un ordinador, no es motiva a utilitzar la dada.
3. Si el marc legal no permet a algú readaptar-lo, no es motiva a utilitzar-la.

Per explicar-ho, (1) vol dir: Podré trobar-ho? Si Google i altres motors de cerca no poden trobar-lo, això vol dir que no existeix per a la majoria dels ciutadans. Per tant, cal codificar convenientment les dades per a ser trobades pels motors de cerca.

Després de trobar les dades, (2) vol dir que per ser útil, necessito poder utilitzar i jugar amb les dades. Per poder fer-ho cal que aquestes dades estiguin disponibles en un format accessible, per exemple amb una interfície de programació d'aplicacions (API), un canal web, o un fitxer documentat. Els ciutadans necessiten les dades en un format que els deixin fer fàcilment webs mashups amb Google Maps o en altres serveis, o analitzar-los en Excel o convertir-los a qualsevol format per usar-lo amb qualsevol programa. Els ciutadans que no poden utilitzar i jugar amb la informació són ciutadans que quedaran al marge del debat...

Finalment, encara que pugui trobar i utilitzar-lo, (3) indica que necessito un marc legal que em permeti compartir el que he creat per motivar els ciutadans a oferir nous serveis amb la informació oberta o simplement mostrar un fet interessant que es dedueix de l'esmentada informació. Això significa que la informació i les dades necessiten tenir una llicència que permeti el seu ús amb més llibertat o, millor encara, completament lliure de llicència. Les millors dades i informació del govern són els que no són protegits per copyright. Aquesta és la diferència entre el web del Parlament de Canadà (on no està permesos tots els usos de les dades obertes) i el web de la Casa Blanca, (les dades obertes són absolutament lliures de cap copyright). Els conjunts de dades que tenen alguna llicència que impedeixen que, de la manera que sigui, els ciutadans puguin compartir el seu treball amb altres no dóna valor afegit, simplement silencia i desmotiva.


Trobar, utilitzar i compartir. Això és el que es vol.



Per descomptat, una recerca ràpida del Internet ens mostra que hi ha més gent que també ha pensat en altres possibles lleis sobre les dades obertes. Un exemple és 8 Principle of Open Government Data. La meva opinió és que aquest document ofereix una visió més detallada però que va dirigit al nivell de caps i, també, amb converses més tècniques. Però, per parlar amb els polítics (o diputats, secretàries de gabinet o directors executius) he après que la simplicitat d'aquestes tres lleis és més acceptable. Aquesta és una llista més senzilla que fàcilment es pot recordar i a la vegada exigir."

(El dibuix del post l'he obtingut d'aquest web)


Enllaços relacionats:

dijous, 10 de desembre del 2009

M'ajudeu? (a recopilar informació)

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

La meva cap, la Pilar Conesa (Gerent d'eAdministració i Sistemes d'Informació) m'ha fet l'encàrrec de dinamitzar el nou web sobre eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona.

La idea és que en aquest web s'informi d'aquelles notícies, esdeveniments, estudis relacionats sobre l'administració electrònica, fent una àmplia 'lectura' del que s'entén per administració electrònica, és a dir, incloent altres conceptes com el govern obert o la governança (aquí teniu un bon resum sobre aquests conceptes).

I no centrar-se només en el que es fa a Barcelona, sinó proporcionar notícies d'àmbit espanyol, europeu i mundial que, per la seva rellevància, es consideri adequat fer-ne difusió en l'esmentat web.

Estic en mil coses a la vegada... per aquest motiu he pensat en utilitzar la intel·ligència col·lectiva per ajudar-me a fer aquest recull.

D'entrada havia pensat en seguir aquestes fonts (ordenades alfabèticament):
També estic seguint a molta gent via Twitter, la gran majoria ja estan inclosos en aquesta llista (iniciativa del Carlos Guadián).

He seguit el criteri de ser fonts relacionades amb l'administració electrònica (tenint en compte l'àmplia 'lectura' d'aquest concepte que us explicava abans), que siguin fonts amb una certa freqüència d'actualització, que tinguin un cert prestigi, i, òbviament són fonts que conec.

El que us demano són dues coses:
  • Que m'amplieu la llista anterior amb les fonts que creieu que podrien ser del meu interès, tenint en compte la finalitat que tinc, (perdoneu-me si creieu que em deixo alguna font important, si és així indiqueu-me quina).
  • Que m'aviseu (en aquest post o vía Twitter) de tot allò important que creieu que seria bo fer-ne difusió en aquest web.
També espero els vostres comentaris sobre aquesta iniciativa i sobre el web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona.

Gràcies!


Enllaços relacionats: