dijous, 29 de maig del 2008

La estratègia de Google i el futur del GeoWeb

El dimecres de la setmana passada (21/05/08) vaig anar a la ponència que va fer Bernardo Hernández en el marc del B Digital Global Congress que tenia per títol:

"La estratègia de Google i el futur del GeoWeb"


La ponència estava relacionada amb el geomàrqueting; no en va, Bernardo Hernández és director de màrqueting de Google Maps i Google Earth.

Crec que va ser una de les ponències que va 'recaptar' més espectadors, és evident que tot allò que envolta Google està absolutament de moda en el món web.




Resum de la ponència

Bernardo Hernández ens va començar a explicar els 4 pilars bàsics en què Google basa els seus productes:
  1. La informació ha de ser el màxim completa, quanta més quantitat d'informació millor.
  2. També ha de ser rellevant, és a dir, en el cas del cercador, els resultats s'ordenen segons el page rank (que depèn d'unes 200 variables diferents). Pagar més, ser algú important o ser amic dels caps de Google no serveix per aparèixer primer.
  3. A més, la resposta ha de ser el màxim de ràpid. Certament tots els productes de Google tenen una resposta molt ràpida.
  4. I cal que siguin molt senzills, molt fàcils d'utilitzar. És evident la senzillesa d'ús del cercador.
De fet, la missió de Google és organitzar eficientment tota la informació del món.

És una gran ambició.

Però del que volia parlar el Bernardo Hernández era de la dimensió geogràfica de la informació.

Estudis de Google estimen que un 70% de tota la informació que indexa el cercador té algun lligam amb el món geogràfic, aquesta proporció tant alta provoca que realment hi hagi moltes dades que es poden georeferenciar.

Per aquest motiu van decidir-se en crear el Google Maps i el Google Earth.

Va fer una comparació entre l'evolució del web en general i l'evolució de la informació geogràfica en l'entorn web, (el que va anomenar geoweb).
  • En el món web tenim el llenguatge HTML. En el món geoweb tenim el KML (un llenguatge que inicialment es va utilitzar pel Google Earth i ara sembla que està a punt de passar a ser un estàndard).
  • En el món web tenim feeds. En el món geoweb tenim geofeeds.
  • En el món web tenim estàndards de navegadors. En el món geoweb l'estàndard 'de facto' és Google Maps.
  • En el món web tenim adreces de correu electrònic que ens identifiquen. En el món geoweb tenim ubicacions personalitzades en els mapes.
  • En el món web tenim cercadors (com el de Google). En el món geoweb encara no tenim cap 'geocercador', s'hi està treballant.
Mitjançant un gràfic semblant al següent va explicar els diferents usos que estan tenint la geoinformació, (ell li deia geodata).



De sempre, el servei geoweb amb més utilització són els carrerers, (en el cas del web de l'Ajuntament de Barcelona, pràcticament 1 de cada 4 visites que té utilitza el carrerer de la ciutat).

Amb Google Maps l'ús dels carrerers s'ha intensificat encara més.

I ara arriba la novetat de l'street view que ens permetrà passejar virtualment pels carrers.

L'street view és una funcionalitat de Google Maps que mostra fotografies dels carrers (això inclou les façanes de les cases, etc.) que ajuden a ubicar-se molt millor. De fet, per cada punt, pots fer una vista en 360º. Aquí teniu més informació. Actualment s'està fotografiant els carrers de ciutats europees, entre les quals Barcelona, (de fet, com a curiositat comentar que quan es va acabar la ponència era l'hora del dinar, de camí cap al restaurant ens vam creuar amb un dels cotxes de Google que fa les esmentades fotos).

Una altre dels serveis amb més ús és del com anar d'un determinat punt a un altre.

Google Maps aporta una alta usabilitat al món de les aplicacions de 'com anar', tradicionalment massa 'encarcarades'. Per exemple si volem passar per un punt intermig simplement fem un click en el gràfic i arrastrem fins al lloc que desitgem passar, no cal escriure res més.



El següent servei, en quant a ús que se'n fa, és la ubicació d'equipaments al mapa. És evident la utilitat en aquest cas. De fet, aquesta funcionalitat usualment ja està inclosa en la majoria de carrerers.

Seguidament hi trobem una de les novetats on Google Maps hi està aportant més: la generació de contingut geogràfic per part dels usuaris. Podríem dir que és el geoweb 2.0, per similitud amb el web 2.0.

Google Maps permet que tinguis els teus propis mapes, en ells hi afegiràs tota la informació geogràfica que t'interessi.

Per exemple, els restaurants que més t'interessen, el recorregut dels teus viatges de negocis o les fotografies (georeferenciades) de les vacances.

A més, aquesta informació la pots compartir, augmentant així el seu ús i el seu valor.

Per exemple ara ja podem crear els nostres propis mapes afegint-hi informació provinent de Panoramio, de YouTube o de la Wikipedia, o fer un mashup.

Una altra servei que sembla del món web 2.0 és la intel·ligència colectiva o, dit d'una altra manera, entre tots fem el contingut i el millorem.

En aquest darrer sentit, Google Maps dóna la possibilitat que els usuaris corregeixin la geoinformació, amb un mecanisme semblant a l'estil Wiki, (queda un historial dels canvis, es poden desfer canvis, es poden 'marcar' certs canvis com erronis, etc).

Evidentment es pot fer un mal ús d'aquesta funcionalitat, tanmateix Bernardo Hernández ens comenta que, en termes generals, clarament hi ha més bona intenció que no pas desig de destruir, a més, Google Maps disposa de certs mecanismes per garantir la qualitat de la informació, (per exemple, no es pot modificar una ubicació més enllà de 200 metres d'on està).

La darrera funcionalitat, és a dir, la que de moment és la menys popular és trencar el món dels ordinador i portar la geoinformació a d'altres canals, per exemple, als mòbils.

Les dades d'ús de Google Maps ens indiquen que de dilluns a divendres s'utilitza aquesta aplicació bàsicament des d'ordinador: PC o portàtil. Però quan arriba el cap de setmana puja l'ús via telèfons mòbils, tot i que encara està molt llunys dels ordinadors.

També ens comenta que la clau per a que augmenti l'ús via telèfons mòbils és realitzar aplicacions fàcils d'utilitzar, posa l'exemple de l'iPhone (tot i que encara és un producte car i, de fet, no es ven oficialment a Espanya).

Tard o d'hora es farà servir el mòbil per navegar per Internet de forma massiva, cal recordar que la penetració dels mòbils en la societat és molt superior a la dels ordinadors.

Però, què necessiten tots aquests serveis per a ser massivament utilitzats?

Publicitar-los.

Però no parlem de fer campanyes de comunicació sinó que s'integrin amb, per exemple, l'ús del cercador Google.

Així, si volem cercar un equipament en el cercador ja et donarà directament el resultat i una ubicació - gràfica, no textual - mitjançant un mapa integrat en el llistat de resultats del cercador.

Aquí podeu veure un exemple, (he fet la cerca de 'Barcelona hotels' en el cercador Google):

(feu click per ampliar la imatge)

L'objectiu és que la geoinformació estigui més integrada amb la resta d'informació, de fet, no deixa de ser informació...

Va acabar comentant que el canvi tecnològic ja s'havia fet, ara es necessari un canvi de paradigma, un canvi de mentalitat, més complex que no pas el canvi tecnològic però necessari, altrament no en treuríem tot el suc d'aquesta millora en la tecnologia.

Torn de preguntes

En el torn de preguntes, el propi Vicenç Gasulla (director general de la Fundació Barcelona Digital) ja va apuntar a una de les queixes que sovint té Google: l'agressió a la intimitat.

Aquesta privacitat encara està més discutida des de que se estan captant imatges de Barcelona i Madrid per a la funcionalitat Street View de Google Maps.

Bernardo Hernández va contestar que Google ja té mecanismes per assegurar aquesta privacitat, (com per exemple difuminar les cares de les persones), va comentar quina és la filosofia de Google en aquest sentit: no renunciar a nous productes, a generar nou valor interessant, i, a la vegada, compaginar-ho amb el dret a la intimitat.

Després d'una altra pregunta, Bernardo Hernández va recordar que un 70% de la informació indexada pel cercador té algun lligam amb el món geogràfic. Però es calcula que només un 15% de la informació catalogable està a Internet, és a dir, encara hi ha un 85% de les dades que s'han de digitalitzar i posar a Internet.

Per tant, encara hi ha molt marge potencial de creixement per al web i per al geoweb.

Un espectador va comentar que en els pilars en que es basa Google faltava un cinquè pilar, la personalització que fa Google per a que tots els seus productes es mostrin amb l'idioma que ell ho desitgi, (inclòs el català).

Conclusions personals

Bernardo Hernández va rebre moltes preguntes típiques d'atac a un gegant; un gegant que quan era petit queia simpàtic i ara ja s'ha fet gran i, com a tal, ja tenim dret de parlar-hi obertament.

Em va recordar a temps enrera quan tothom s'atrevia a queixar-se a Microsoft per les seves posicions monopolístiques. De fet, encara té queixes en aquest sentit, però ara ja no està sol al top de les empreses informàtiques, ara hi ha un altre competidor: Google.

A més, Google té unes avantatges respecte a Microsoft, cal destacar, per exemple, que no fa ni 20 anys de la creació de Google. Dit d'una altra manera, Google té un ritme de creixement brutal, sembla que les crisis no li afectin.

Aquest creixement imparable fa que constantment estigui treient nous productes... això, de per si, hauria de ser, i de fet és, positiu.

Però el problema és que el negoci de Google és la gestió de la informació i, sovint, més sovint del que pensem, aquesta informació té un component privat.Bernardo Hernández va recordar que un 70% de la informació indexada pel cercador té algun lligam amb el món geogràfic, m'agradaria saber quina proporció de la informació té un lligam amb l'àmbit privat de les persones.

És clar que primer hauríem de definir què entenem per informació privada.

No s'entèn el mateix a un costat de l'Atlàntic i a l'altre. A Europa la consciència de l'àmbit privat és molt més alta que no pas als Estats Units d'Amèrica.

En tot cas, queda clar que aquest serà probablement la discussió que pot arribar a trencar el feliç 'matrimoni' entre els usuaris d'Internet i Google. Només cal veure els comentaris de les notícies dels diaris espanyols quan van comentar la funcionalitat de l'Street View.

Personalment valoro molt la meva intimitat, però sobretot el que vull és poder controlar la meva informació, decidir què vull que sigui públic i què no, vull tenir el poder de les meves dades, és vital. Tal com diu Bruce Schneier:

"What happens to our data happens to ourselves".

Per acabar, una versió alternativa de Google Maps que fa llepar als dits...


Aquesta imatge l'he trobat a un dels blogs del Bernardo Hermández: Pinto, pinto, gorgorito: http://ppgorgorito.blogspot.com/ (on, per cert, hi ha algunes entrades relacionades amb la protecció de la informació i de la privacitat).


Enllaços relacionats:

dimecres, 28 de maig del 2008

Generació d'estadístiques web via fitxers de log o via etiquetes

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Aquests darrers dies he estat elaborant una proposta per a modificar el sistema d'estadístiques web que ínternament utilitza l'Ajuntament de Barcelona en la creació d'indicadors dels seus Web i Intranet municipals.

Actualment l'Ajuntament utilitza un sistema basat en fitxers de log, ara s'està plantejant la idea de passar al sistema d'etiquetes, d'aquí la realització de la proposta.

D'altra banda, comentar que l'Ajuntament actualment utilitza per a la generació i consulta d'informació d'estadístiques web el WebTrends Analytics. Aquest aplicatiu també es pot utilitzar pel sistema de generació via etiquetes, (complementat amb el WebTrends SmartSource Data Collector, el servidor que emmagatzema la informació estadística).

Aprofitant la feina feta, us copio aquí unes breus explicacions de com funciona cada sistema de generació d'estadístiques (via fitxers de log o via etiquetes) i una comparació entre ambdós sistemes, (pros i contres), des de l'òptica del sistema basat en etiquetes.

Sóc conscient que sobre el món dels indicadors web hi ha molta literatura, de fet, no estic explicant res nou; però potser li servirà a algú... ni que sigui com a resum.

La proposta originalment està feta en castellà, i donat que tots els catalans entenem el castellà, us donc la informació en castellà.


Com funciona el sistema de generació d'estadístiques web via fitxers de log

La siguiente imagen detalla el funcionamiento genérico de un proceso de estadísticas basado en logs:

Los pasos que se siguen son:

1. El usuario realiza una petición web, por ejemplo pide la página home del web municipal del Ayuntamiento de Barcelona (http://www.bcn.cat/). Hay que tener en cuenta que, aunque el usuario haya pedido una sola página, esta petición usualmente se transformará en varias peticiones web. Esta transformación la realiza el propio navegador del usuario y de forma transparente a éste. En este gráfico se ha simplificado suponiendo que la petición de la página se transforma en una sola petición web.

2. El segundo paso es sencillo: la infraestructura web (servidores web, servidores de aplicaciones, gestores de contenido, etc.) del Ayuntamiento de Barcelona sirven la petición que les ha llegado. Si simplificamos el proceso, son los servidores web los que reciben las peticiones y son ellos los que las envían de vuelta a los navegadores de los usuarios. Por este motivo ellos saben si se ha podido procesar la petición y otras características de ésta, como por ejemplo el tamaño de los datos que se envían al usuario. Después de este envío, los servidores web realizan una tarea imprescindible para las estadísticas web: escribir en un dietario (llamado fichero de log) información acerca de este envío: a quién se ha enviado, en qué momento (día, hora), qué se había pedido, cómo ha acabado la petición (bien, mal, por qué motivo), etc.

3. El tercer paso es recoger esta información de los diferentes ficheros de log, (habrá uno por servidor) y pasarle todo al aplicativo de generación de estadísticas. Éste, con los datos de los logs será capaz de realizar potentes estadísticas web.

Estos son los 3 pasos que se realizan en un entorno genérico para la realización de estadísticas web mediante el análisis de los ficheros de log de los servidores web.

Com funciona el sistema de generació d'estadístiques web via etiquetes (tags)

La siguiente imagen detalla el funcionamiento genérico de un proceso de estadísticas basado en etiquetas, es un poco más complejo que el caso del sistema basado en ficheros de log:

Los pasos que se siguen son:

1. Este primer paso es idéntico al visto antes en el caso de la generación de estadísticas basándose en ficheros de log. El usuario realiza una petición web, por ejemplo pide la página home del web municipal del Ayuntamiento de Barcelona (http://www.bcn.cat/). Hay que tener en cuenta que, aunque el usuario haya pedido una sola página, esta petición usualmente se transformará en varias peticiones web. Esta transformación la realiza el propio navegador del usuario y de forma transparente a éste. En este gráfico se ha simplificado suponiendo que la petición de la página se transforma en una sola petición web.

2. También como en el caso del sistema basado en ficheros de logs, es en este segundo paso cuando la infraestructura web (servidores web, servidores de aplicaciones, gestores de contenido, etc.) del Ayuntamiento de Barcelona sirven la petición que les ha llegado. También registrarán los datos relacionados con la petición en un fichero de log, aunque nosotros, para la generación de estadísticas, ya no lo utilizaremos. Pero hay una importante diferencia en este segundo caso, la página que devolvemos al usuario contiene un pequeño código en JavaScript, (etiquetamos la página).

3. El navegador del usuario mostrará la página al usuario y al detectar el código JavaScript lo que hará será ejecutarlo. Esto generará una segunda petición a un determinado servidor (que no tiene por qué estar en las mismas instalaciones dónde están los servidores web). Este servidor es un servidor dedicado específicamente a la recolección de datos estadísticos, (en la imagen tiene el nombre de SmartSource Data Collector, es la terminología de WebTrends).

4. Dicho servidor de recolección de datos estadísticos procesará la petición del navegador del usuario, ésta no es más que la petición de una imagen casi invisible, (usualmente es una imagen de 1 pixel por 1 pixel). Se utiliza esta técnica para engañar a los navegadores, que piensen que es una imagen más de la página aunque su verdadero objetivo es controlar estadísticamente el uso que está haciendo el usuario en nuestro site. Por otro lado, los datos de este procesamiento de la petición de una imagen de 1 pixel por 1 pixel, quedan registrados en un fichero, tal como ocurría en el sistema de estadísticas basado en logs. Aquí la diferencia es que este fichero de registro no está fijado, es un fichero flexible, de esta forma podemos adaptarlo a nuestras necesidades.

5. El último paso es recoger la información de este fichero de registro y procesarlo mediante un aplicativo de generación de estadísticas web. El aplicativo que utiliza actualmente el IMI para el procesado de ficheros de log – el WebTrends Analytics – también es capaz de procesar este otro tipo de información.

Tal como se ha comentado, este sistema utiliza un fichero de registro parecido a los ficheros de log pero dotado de flexibilidad para adaptarlo a nuestras necesidades.

Comparació entre els dos sistemes

Hasta ahora hemos visto cómo funcionan los dos sistemas de generación de estadísticas web, vía ficheros de log o vía etiquetas.

Cada uno tiene sus pros y sus contras. Los dos siguientes subpuntos contienen las ventajas y las desventajas, respectivamente, de utilizar etiquetas para la generación de estadísticas web. Hay que tener en cuenta que las ventajas de un sistema son las desventajas del otro, y viceversa.

Ventajas de utilizar el sistema basado en etiquetas

Conviene recordar que las ventajas del sistema basado en etiquetas se corresponden con las desventajas del sistema basado en ficheros de log.

Registro de las peticiones recibidas:

  • Sistema basado en ficheros de log:
    • Los ficheros de log registran todo el tráfico web, esto es, todas las peticiones tengan o no interés estadístico. Consecuentemente, dichos ficheros de log contienen gran cantidad de entradas despreciables a nivel estadístico, por cada página vista se tienen 'n' peticiones: la petición propia de la página más las peticiones de los elementos que la integran (imágenes, ficheros de estilos, frames...), esto dificulta en gran medida la explotación estadística.
  • Sistema basado en etiquetas:
    • Mediante el sistema de etiquetas, sólo se tiene una petición por cada página vista, que contendrá la misma información que el registro de una petición en un fichero de log, en formato extendido, más meta-información del navegador del visitante (título, resolución de pantalla, idioma, tipo de conexión, si tiene flash instalado...).
    • Por ejemplo el WebTrends SmartSource Data Collector facilita tener registros ligeros con sólo la información de las páginas con interés estadístico, y además con unos datos más ricos que ayudan a complementar la información estadística generada.

Registro de las peticiones de los spiders:

  • Sistema basado en ficheros de log:
    • Los ficheros de log registran todo el tráfico web, tanto si este tráfico está generado por usuarios como si quién lo genera es un programa de forma automática. Un caso muy común son los spiders, son programas que continuamente están leyendo todas las páginas de nuestro site para proporcionar información a los buscadores web, (por ejemplo Google, Yahoo!, MSN, etc). Se calcula que estos spiders, de media, pueden generar entre un 15% y un 20% de todas las peticiones que reciben los servidores web. Este tipo de información no sólo no nos interesa sino que además ralentiza el procesamiento del resto de datos.
  • Sistema basado en etiquetas:
    • Mediante el sistema de etiquetas, sólo se tiene la información estadística de los usuarios. Esto es así debido a que los spiders, por regla general, no ejecutan código JavaScript, consecuentemente, no realizan la petición que generará el registro de datos estadísticos.

Registro de las peticiones a páginas cacheadas:

  • Sistema basado en ficheros de log:
    • Cuando un usuario realiza una petición web, ésta usualmente no va directamente al servidor web. Lo que primero hace el navegador es consultar si la tiene en su zona de páginas en caché, si no está le pasará la petición al proxy correspondiente, éste primero mirará si lo tiene en caché, en caso negativo lo pasará al siguiente proxy que realizará la misma operación. Sólo en el caso que no esté en ninguna caché entonces llegará la petición al servidor web (y quedará registrada en el fichero de log). Por tanto, se puede llegar al caso de que una petición es servida por alguna caché sin llegar al servidor web, si así fuera dejaríamos de registrar esta petición en el fichero de log del servidor web.
  • Sistema basado en etiquetas:
    • Por regla general, el código JavaScript no es cacheable, esto implica que en todos los casos se registrará la petición al servidor de estadísticas.

Título de las páginas:

  • Sistema basado en ficheros de log:
    • El W3C fijó un estándar que rige los 10 campos que contiene un fichero de log, mediante esta información se generan las estadísticas web. Los títulos de las páginas no forma parte de los datos que se registran en un fichero de log. Por este motivo, un aplicativo generador de estadísticas basado en ficheros de log no es capaz de saber los títulos de las páginas, (a no ser que emule un navegador y realice la petición del título de las páginas al site, aunque esto genera mucho más carga a los servidores web).
  • Sistema basado en etiquetas:
    • Con este sistema no sólo tenemos la misma información que se guarda en un fichero de log sino que, además, tenemos más datos. Uno de ellos es el título.
    • En el caso concreto del WebTrends SmartSource Data Collector (SDC), al realizar una petición ésta genera una petición estadística que contiene un parámetro configurable con el título de la página, no siendo necesario hacer una petición adicional a los servidores web. Por otro lado, si todas las páginas del site tienen el mismo título o si este no es clarificador, se puede personalizar durante el registro de la visita

Identificación de las sesiones de usuario:

  • Sistema basado en ficheros de log:
    • Aunque utilizar cookies es claramente lo mejor para identificar las sesiones de los usuarios, (lo que se conoce como tracking de usuarios), usualmente no se utilizan ya que es necesario disponer de una cookie persistente y a nivel de todo el site. Esto es complejo de gestionar cuando tenemos varios servidores web y estos, además, no necesariamente están en nuestras instalaciones. Esto provoca que se realice el tracking de usuarios mediante el par dirección IP + Campo User Agent (información del navegador y del sistema operativo del usuario). Esta identificación de sesión de usuario es débil y no permite el uso del histórico de visitantes y, por consiguiente, no se puede medir la fidelidad de los visitantes.
  • Sistema basado en etiquetas:
    • Con este sistema de la gestión de la cookie se encarga el servidor de etiquetas liberando el grupo de servidores web de esta tarea. Esto implica que se pueda realizar el tracking de usuarios vía cookies con relativa facilidad.
    • El WebTrends SDC incorpora una gestión de cookie que nos permite identificar de manera unívoca las sesiones de nuestros visitantes y, consecuentemente, medir la fidelidad de éstos, por ejemplo visitantes nuevos vs visitantes que repiten.

Análisis estadístico de conceptos avanzados:

  • Sistema basado en ficheros de log:
    • Este sistema esencialmente está trabajando con URLs, no con páginas. La diferencia, aunque pueda parecer sutil, es importante. A menudo tenemos que una misma información – una página – puede tener varias URLs. Por otro lado, estas URLs también acostumbran a ser crípticas y/o tener poca información. Todo ello dificulta la definición de elementos avanzados de análisis (grupos de contenidos, gestión de escenarios, url parameter analysis...) porque se basan en patrones de URL que desgraciadamente no siempre son aplicables.
  • Sistema basado en etiquetas:
    • Con el WebTrends SDC y el uso de meta tags se traslada la definición dichos elementos a la página, de manera que, si ésta contiene los meta tags correspondientes entonces no es necesaria ninguna configuración adicional, en tiempo de análisis se auto crearán los elementos avanzados de análisis.

Utilización de un hosting externo en parte (o en su totalidad) de los servidores web:

  • Sistema basado en ficheros de log:
    • Este sistema dificulta la generación de estadísticas para aquellas secciones servidas en servidores que no residen en nuestras instalaciones corporativas. El motivo proviene de la necesidad de un procesamiento previo de los ficheros de log, (tenemes que 'precocinar' los datos), esto no permite un análisis continuo.
  • Sistema basado en etiquetas:
    • Tener servidores web en instalaciones externas es transparente respecto a la información estadística, (ya que no tenemos que hacer ‘cocinilla’ con los ficheros de log). Toda la información estadística siempre estará en el mismo servidor, por ejemplo en un WebTrends SmartSource Data Collector.

Listado de estadísticas resultantes:

  • Sistema basado en ficheros de log:
    • En este caso, el listado de estadísticas resultantes es limitado ya que todo se basa en ficheros de log que tienen, como mucho, 10 campos con información, (aunque es conveniente indicar que la principal información está contenida en estos 10 campos).
  • Sistema basado en etiquetas:
    • En cambio, en el sistema de etiquetas el listado de estadísticas es, en teoría, ilimitado debido a que el fichero de registro nos da absoluta libertad para guardar los datos que nos apetezca, (aunque usualmente sólo se guarda unos pocos datos más, a parte de los 10 que ya aparecene en los ficheros de log).
Desventajas de utilizar el sistema basado en etiquetas

El uso del sistema de generación de estadísticas web basado en etiquetas también tiene desventajas, aunque, realmente, tiene una gran desventaja y otras desventajas menores.

Esta gran desventaja es la necesidad de poner el código JavaScript en todas las páginas que queramos controlar. Esto provoca que este sistema sea idóneo en nuevos sites, y menos adecuado en sites que tienen muchas páginas ya creadas.

Modificación de las páginas:

  • Sistema basado en ficheros de log:
    • Este sistema es totalmente transparente a todos los recursos que forman un web. Por este motivo, no se requiere la modificación de las páginas ni de ningún otro elemento: imágenes, hojas de estilo, etc. Esto implica que todas las páginas tendrán sus datos estadísticos, sólo se requiere que alguien las haya realizado como mínimo una petición.
  • Sistema basado en etiquetas:
    • En cambio, en este caso hay que modificar todas las páginas que queramos que sean controladas estadísticamente. Este es el gran handicap de este sistema. Además, si nos dejamos una determinada página esta no tendrá información estadística, aunque sea la que tiene más peticiones. Se puede simplificar este problema si tenemos un gestor de contenidos en todo nuestro site, (en el caso del web municipal del Ayuntamiento de Barcelona, existe un gestor de contenidos pero sólo para una parte del web).
    • En el caso del WebTrends SDC, todas las páginas del site que queramos sacar estadísticas deben contener el código JavaScript correspondiente más los meta tags que creamos oportuno.

Infraestructura para la realización de las estadísticas:

  • Sistema basado en ficheros de log:
    • Sólo se requiere el aplicativo para la realización de estadísticas. No obstante, en casos de sites con grandes volúmenes de visitas – como el caso del web del Ayuntamiento de Barcelona – se puede requerir una infraestructura necesaria para la gestión de los ficheros de log.
  • Sistema basado en etiquetas:
    • Se requiere un servidor web dedicado sólo para la recopilación de datos estadísticos.
    • En el caso del WebTrends SDC, se requiere instalar el componente SDC en un servidor dedicado sólo para esto y que esté situado en el mismo segmento de red que los servidores web.

Registro de la información estadística:

  • Sistema basado en ficheros de log:
    • En los ficheros de log se registran siempre todas las peticiones que se reciben y, además, esto se realiza de forma transparente, sin generar más tráfico web.
  • Sistema basado en etiquetas:
    • Sólo se registran las peticiones de las páginas que tienen el código JavaScript, esto implica que previamente hay que pensar de qué páginas se quiere tener estadísticas. También hay que tener en cuenta que el navegador del usuario tiene que poder interactuar tanto con el servidor web como con el servidor de estadísticas y, además, este navegador debe tener habilitado el uso de JavaScript y de las cookies para realizar el tracking de sesiones.
    • Por otro lado, para cada petición recibida se genera otra petición para el control estadístico, se genera más ruido en forma de peticiones adicionales.

IV Congrés Internet, Dret i Política

La setmana que ve, concretament els dies dilluns 2 i dimarts 3 de juny, se celebrarà la quarta edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP), organitzat per l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.


Us faig una transcripció de la presentació del congrés:
"El Congrés IDP - Internet, Dret i Política, impulsat pels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya, ja s’ha consolidat com a espai de trobada anual per a totes les persones interessades en les conseqüències que l’ús massiu de les tecnologies de xarxa tenen sobre el dret i la política i en els nous reptes que planteja la interrelació entre aquests tres àmbits.

Aquesta quarta edició del Congrés s’articula entorn de dos grans eixos temàtics: per una banda, la repercussió de les noves eines de programari social –WEB 2.0– i el seu ús cada cop més massiu en les pràctiques polítiques, el govern electrònic i la seva regulació i, per l’altra, l’estat actual del debat encara obert sobre quin ha de ser el grau d’intensitat de la regulació de continguts en un context d’integració de tecnologies i de convergència digital."
La inscripció és gratuïta però l'aforament és limitat.

Teniu més informació a: http://www.uoc.edu/symposia/idp2008/

Des del meu punt de vista, sembla força interessant, de fet, coincideix amb algunes de les reflexions que ens estem fent últimament al web de l'Ajuntament de Barcelona.

Espero poder assistir-hi.


Enllaços relacionats:

Mentre estava escrivint aquest post estava escoltant una bona dosi de bon blues: Stevie Ray Vaughan, un dels mestres d'aquest tipus de música.
Amb brutals versions de cançons com ara la que dóna nom al disc: "The Sky is Crying", barrejades amb cançons pròpies com per exemple "Empty Arms". També hi trobareu una càlida versió de "Little Wing" del Jimi Hendrix.
Un disc excel·lent.

dimarts, 27 de maig del 2008

Resposta (indirecta) a la Gaceta de los Negocios

Fa uns dies us vaig parlar d'un article de la Gaceta de los Negocios on explicava que, segons la seva opinió, la ciutat de Madrid arrassava a Barcelona en el món d'Internet, (aquest és el post).

La política de l'Ajuntament de Barcelona és no respondre aquests tipus d'articles, per tant, en aquest cas s'ha seguit aquesta opció.

No obstant, també es va decidir fer una notícia al web expressant les dades que presenta aquest així com recordant que ha estat premiat amb un premi Webby, (ja us ho vaig comentar en aquest altre post).

Em van demanar dades per redactar la notícia, aquest és el resultat, (l'original està disponible mitjançant aquest enllaç):

"El web bcn rep més d'11 milions de visites des de principi d'any
publicat el 26/05/2008 a les 12:00 h. Redacció bcn.cat

Els premis Webby, considerats els Oscar d'Internet, reconeixen per tercera vegada consecutiva el web de Barcelona en la categoria de millors webs de Government El web bcn ha duplicat el volum de visites rebudes i pàgines servides en només 4 anys si es comparem amb les dades dels darrers anys.

En total, el web ha rebut un total d’11.443.855 visites des de principi d’any fins al 22 d’abril, i ha superat la xifra de les 100 milions de pàgines servides en aquest mateix període.

De fet, durant el mes d’abril el web bcn ha rebut una mitjana propera a les 110.000 visites al dia i ha servit un milió de pàgines per dia.

Aquestes dades permeten que el web bcn obtingui la millor posició d’una web municipal d’Espanya en el rànquing mundial de tots els webs en funció del trànsit rebut, elaborat per l’empresa Alexa del grup Amazon.

Així, el web bcn es troba en la posició 15.835, seguida a distància pel web de Madrid en la posició 34.661 i A Coruña, posició 50.995.

El web bcn rep una distinció en els premis Webby

Un any més, i ja és la tercera vegada consecutiva, el web bcn ha estat distingit pels Webby Awards, que són considerats els "Oscar" d’Internet.

Concretament, el web de Barcelona ha rebut una distinció en la categoria de millors webs de Government, en què també han estat premiades altres ciutats internacionals, com ara San Francisco, Nova York, Londres i Vancouver.

Es tracta de l’únic web d’Espanya que rep aquesta distinció i que apareix a la llista d’Official Honoree List en la categoria de Government.

Els Webby Awards reconeixen els webs que destaquen per la seva qualitat, la presentació i el contingut en un nivell superior a la resta de webs analitzades, segons els paràmetres d’aquest premis reconeguts a nivell mundial."


Enllaços relacionats:

Mentre estava redactant aquest post estava escoltant el disc en directe del Robin Gibb enregistrat a Frankfurt amb la Neue Philharmonie Frankfurt Oschestra.
Per a qui no ho sàpiga, Robin Gibb és un dels tres germans Gibb que formaven el grup Bee Gees. De fet, aquest disc conté cançons memorables dels Bee Gees: "Night Fever", "How Deep is Your Love", "Massachusetts", "Jive Talkin'", "Tragedy", "Stayin' Alive", etc, i èxits propis com ara "Juliet". Un molt bon disc!.

dimecres, 21 de maig del 2008

Motivació i funcionari: dues paraules antagòniques?

Tenia pensat fer un resum de les ponències que ahir vaig anar a veure al primer dia del B Digital Global Congress, però després de fer una revisió als blogs que segueixo, (els teniu apuntants a la columna de la dreta), m'he frepat (m'encanta aquesta paraula) per un post d'Odilas.

Aquest post té per títol:

"Motivar a un funcionario"

Odilas retrata magistralment (com és habitual en ella) la manca de motivació de molts funcionaris.


Porto gairebé 6 anys treballant a l'Ajuntament de Barcelona, i tot i que tinc certes responsabilitats, no formo part del personal de l'esmentat Ajuntament, els meus serveis són pagats per l'Ajuntament via una empresa externa.

Aquesta situació fa que tingui una visió de funcionari (després de 6 anys em sento més de l'Ajuntament que no pas de l'empresa que em paga el sou), però, a la vegada, mantinc una certa distància.

Aquesta distància, per bé o per mal, provoca que no em pugui 'adormir', és a dir, jo sí que tinc una clara motivació: fer bé la feina per què, en cas contrari, l'Ajuntament podria rescindir els meus serveis.

D'altra banda, en aquests 6 anys he vist de tot: gent que s'esforça cada dia per fer millor la seva feina, gent que fa la feina i prou, gent que l'has de perseguir i, amb una mica de sort, et farà alguna cosa i gent que, literalment, no fa res.

Evidentment, els dos darrers grups no són desitjables, però tot i això, són millors que no pas un cinquè grup: gent que no fa res i que dedica el temps a fer que la resta tampoc faci res. Per sort, és un grup molt reduït, pràcticament inexistent.

No em malinterpreteu, sóc un clar defensor del sector públic, crec en ell i crec que tot funcionari té algun mecanisme més o menys amagat que si l'activem el motivarem.

De fet, són molts els motius pels quals una persona es desmotiva, i, crec que s'ha de deixar clar, no és un problema únic de les administracions públiques.

Abans de treballar per l'Ajuntament vaig estar uns anys fent de consultor d'e-business per a grans empreses. En aquestes empreses, moltes multinacionals, em vaig trobar exactament el mateix problema.

El que sí que és cert, és que a les administracions públiques se'ls hi exigeix un plus que no s'exigeix a les empreses. És lògic aquest plus, donat que les administracions públiques funcionen gràcies als impostos que paguem tots; però, també és cert, sovint els ciutadans ens passem i som grollers i, sobretot, desagraïts amb els funcionaris.

Aquest és un clar motiu de desànim, en la majoria dels casos els funcionaris han de donar la cara per polítiques o per procediments que ells mateixos no hi estan a favor, però ho han de fer, és la seva feina. Però, com és lògic, no sempre la fan de gust, especialment quan reben queixes i queixes dels usuaris (alabances cap).

La meva experiència en el sector públic (Universitat Politècnica de Catalunya i Ajuntament de Barcelona) i en grans empreses (ESADE i d'altres com a proveïdor) m'han fet reflexionar el següent, (essencialment, són les mateixes conclusions que Odilas):
  • És cert que no es pot motivar tal com fan en el món privat: millora de sou, millora de càrrec. De fet, sovint algú millora per treure-se'l de sobre, això encara desanima més a la resta.
  • És cert que a vegades els funcionaris estan desmotivats per què fan tasques rutinàries, sense valor afegit i, el que és pitjot, sense saber el perquè. Tal com diu Odilas, potser seria bo trencar amb la política de cadena de muntatge i que cada funcionari s'encarregués d'una problemàtica de principi a fi.
  • Tenir indicadors personals ajudaria a veure qui millora i, també, qui empitjora i què cal fer per 'reconduir-lo'. Tanmateix, no tinc clar que després no es fes un mal ús d'aquesta informació. Per aquest motiu no veig clar aquesta proposta.
  • Efectivament un dels grans problemes és la manca de líders. Sovint tenim personal amb més o menys formació tècnica però n'hi ha pocs que siguin capaços de motivar, de fer trempar al seu equip, de saber transmetre passió per la feina.
  • I també és cert que falta un projecte que cohesioni la feina de tothom. Els dirigents de les administracions públiques sempre pensen en els ciutadans (com ha de ser!) però també haurien de pensar en els treballadors, cal que sàpiguen esperonar-los.
Des de fa un cert temps, estic seguint el que està relacionat amb el Web 2.0. Cada cop tinc més clar que és un concepte que va més enllà del món web, és un canvi de mentalitat que, ben aplicat, podria revolucionar molts àmbits de la societat, entre ells hi tenim la relació entre els ciutadans i les administracions públiques i l'eficiència (eficàcia ja la sobreentenc) d'aquestes.

Per acabar, comentar dues coses més.

Primer dir que en totes les administracions públiques on he treballat m'he trobat amb grans professionals, hi ha un gran potencial, a vegades, tal com deia abans, només cal trobar el líder que sàpiga pulir aquests diamants.

Segon, tal com diu un company, tothom té una feina on pot rendir al 100%, una feina on estarà plenament motivat per fer-la. La feina dels departaments de recursos humans es troba aquestes feines als treballadors.

Acabo, ara sí, fent una transcripció del post d'Odilas:
"No me creo que las personas decidan la desidia a la pasión, no me creo que tantas personas estén dispuestas a PERDER 6,7,8 horas al día sin sentir nada más que el paso de tiempo. No soy estúpida (del todo) y esto ocurre y lo he visto también en empresas privadas, sobretodo en grandes corporaciones. Lo que no me creo es que no haya remedio."
Jo tampoc m'ho crec, el fet que sigui un problema que s'arrossega des de fa molt anys no vol dir que no sigui solucionable.


Estava redactant aquest post mentre escoltava el disc "Harvest" del Neil Young.
És un dels discos essencials per mi, em relaxa i m'evadeix de l'estrès de la vida, senzillament un dels discos que portaria a una illa deserta... Altament recomanable!.

dimarts, 20 de maig del 2008

Definició de Web 2.0 i tipus d'usuaris segons David Osimo

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Ahir a la nit vaig començar a llegir el document, (la meva cap em va demanar que me'l llegís i, de fet, ja l'havia vist en el blog del David Osimo (Benchmarking e-gov in web 2.0) i en el blog d'Administraciones en red):

"Web 2.0 in Government: Why and How?"


De David Osimo de l'Institute for Prospective Technological Studies, un dels set instituts que composen el Joint Research Centre de la Comissió Europea.

L'objectiu d'aquest document és veure les implicacions de la filosofia Web 2.0 en els serveis públics com ara en l'e-administració, l'e-salut i l'e-educació.

El document està estructurat en 6 parts, una d'elles és la definició del que ell, David Osimo, entén per Web 2.0.

Definició de Web 2.0

Comença donant la següent cita de Pang, (aquí teniu més informació sobre qui és Alex Soojung-Kim Pang, i aquí teniu el seu blog):
"the brilliance of social-software applications like Flickr, Del.icio.us and Technorati is that they recognize that computers are really good at doing certain things, like working with gigantic quantities of data, and really bad at, for example, understanding the different meanings of certain words, like 'depression'. They devote computing resources in ways that basically enhance communication, collaboration, and thinking rather than trying to substitute for them".
David Osimo proposa una definició de la Web 2.0 formada per tres components:
  • Valors.
  • Aplicacions.
  • Tecnologia.

Es curiós, Philip B. Evans també definia el Web 2.0 en tres parts, si bé, en el seu cas, eren tecnologia, arquitectura i comunitat, (aquí teniu un resum de la ponència que va fer el passat dimecres 14 de maig a l'IESE).

Tornant al David Osimo, des del punt de vista de la tecnologia, els fonaments del Web 2.0 estan basats en noves tecnologies que han permès millorar la usabilitat, la integració i la reutilització d'informació entre diferents webs. Aquí hem de referir: AJAX, XML, Open API, Microformats, Flash/Flex.

Aprofitant aquests fonaments, noves aplicacions s'han desenvolupat pensant en publicar de forma senzilla, en compartir la informació i en col·laborar. Aquí hem de referir: Blogs, Wikis (Wikipedia), Podcast, RSS, Tagging (Del.icio.us), xarxes socials (Facebook), motors de cerca, jocs online multijugadors i d'ús massiu (World of Warcraft, Second Life).

Però, el que realment dóna 'substància' al Web 2.0 són els seus valors. Aquests valors són els que donen un protagonisme als usuaris, passen de ser receptius, és a dir, usuaris passius a ser, també, actius (productors de coneixement).
Aquesta participació dels usuaris serà més rica si existeix una col·laboració entre ells, així el resultat serà més important que la suma individual, és la intel·ligència col·lectiva.
Tanmateix, l'usuari participarà - realitzarà contingut - si l'aplicació és molt fàcil d'utilitzar, (per exemple, és molt fàcil crear un blog com aquest i introduir-hi informació).
A més, l'usuari està constantment proporcionant feedback de les aplicacions, per tant, aquestes estan sempre en desenvolupament, estan sempre en versió beta.

Trobo que és una definició força encertada, combina els tres eixos que la majoria de definicions del Web 2.0 esmenten.

No obstant, i lligat amb el que Philip B. Evans entenia com a Món 2.0, (un món més col·laboratiu, amb més confiança, més lliure), personalment crec que el nivell dels valors és molt més important que els altres dos.
Encara que aquests valors són atemporals, han existit sempre, la veritat és que agafen una força brutal amb l'ús de les TIC.
D'aquí la importància del Web 2.0, no és una novetat en si sinó que la novetat radica en la combinació entre els valors, les aplicacions i la tecnologia.

Tipus d'usuaris del Web 2.0

D'ençà de l'explosió del Web 2.0, David Osimo identifica 4 tipus d'usuaris del Web 2.0:


Com podeu veure en la imatge, ho representa mitjançant un cercle amb més cercles dins.

El cercle més intern correspon als usuaris que generen contingut, per exemple amb un blog o aportant informació a la Wikipedia. És el grup més minoritari dels usuaris d'Internet; s'estima que està al voltant del 3% d'internautes, (un 3% sobre el 50% dels europeus que utilitzen Internet; dit d'una altra manera, un 1,5% dels europeus són usuaris que generen contingut web).
Personalment crec que aquest valor - 3% - actualment és més alt, de fet a EUA es calcula que és el 13%, ja que aquesta xifra està basada en el document "The Business Impact of Blogs" de Deere, G. E. que és del 2006.
Tal com el mateix David Osimo reconeix, en aquests 3 darrers anys ha crescut exponencialment l'ús d'aplicacions Web 2.0. Per tant, si fèssim ara l'estudi probablement el resultat seria més alt que el 3%.

El següent cercle representa els usuaris que proporcionen els seus comentaris, puntuen, etiqueten, al contingut ja creat. S'estima que aquest tipus d'usuari és un 10% dels internautes europeus. (cal tenir en compte que aquest 10% inclou el 3% del cercle més intern).

El tercer cercle és per aquells usuaris d'Internet que llegeixen el contingut creat pels usuaris dels dos cercles més interns. Aquests usuaris no són actius però s'aprofiten dels beneficis del Web 2.0. Es calcula que aquest tipus d'usuari són el 40% dels usuaris d'Internet d'Europa. (aquest 40% inclou el 10% dels dos cercles més interns).

I el darrer cercle són tots els usuaris que utilitzen Internet, per tant, el 100% d'internautes europeus, (el 50% de tots els europeus). Si ens fixem amb els usuaris que estan en aquest quart cercle i no en el tercer, veurem que són usuaris que, tot i que no en són conscients, també aporten informació a les aplicacions Web 2.0. Per exemple, si compres un llibre a Amazon estan ajudant a generar contingut a "Customers who bought this book also bought...".

Resum

David Osimo proporciona una definició de Web 2.0 basada en tres nivells: valors, aplicacions i tecnologia.

Tot i que personalment no és aquesta la definició que faria, (entre d'altres idees, trobo a faltar per a què serveix), considero que és una bona definició i, a més, molt clara.

Enllaços relacionats:



He estat redactant aquest post escoltant el disc "Live at Blues Alley" de l'Eva Cassidy, amb boníssimes cançons com ara "Autumm Leaves" o "Oh, Had I A Golden Thread".

dilluns, 19 de maig del 2008

Vignette Collaboration

Acabo d'anar a una presentació del producte Vignette Collaboration.

La veritat és que hi anava, entre d'altres motius, per què pensava que era un producte que Vignette feia per a atendre a les necessitats (reals o no) que comporta l'adopció de la filosofia Web 2.0, (si més no, això és el que havia entès en la darrera reunió del 'Club de Usuarios de Vignette').



Però m'he adonat que aquest producte no té aquest objectiu, (fet que no vol dir que no sigui un producte interessant).

Segons el que he entès, he reumit el següent, (deixant clar que no he provat el producte, estic indicant el que m'ha venut el tècnic de Vignette):

És una plataforma de col·laboració entre diferents persones, és, per tant, ideal per a intranets i, també, per extranets.

En aquesta eina tot gira al voltant del que es coneix com a comunitat, (un espai de treball on podem col·laborar) i l'objecte, (és el que utilitzem per a treballar dins de la comunitat).

Tot és absolutament parametritzable en aquesta eina, això fa que es pugui adaptar perfectament a les nostres necessitats.

Per exemple, les comunitats, per defecte, poden ser de 5 tipus diferents, però en podem crear nous tipus.

Dins de cada comunitat tindrem tota mena d'eines que ajudaran als seus membres a poden treballar plegats: agenda, gestiós de tasques, espais comuns, fòrums, blogs, wikis, tagging, etc.

A més, s'integra perfectament amb les eines que ja tinguem. Per exemple, podem veure una comunitat com una carpeta més del nostre explorador de Windows, d'aquesta manera, pujar, baixar, modificar documents és molt senzill i no cal explicar el funcionament de nous productes.

També és interessant el fet que tot objecte de l'eina té una adreça de correu associada, això fa que es pugui enviar un correu a una comunitat, o a un document, o a una convocatòria de reunió, etc.

D'altra banda, les cerques són molt potents en aquesta eina. Quan cerques una dada, no només et dóna els resultats que fan match, (en qualsevol obejcte, no només documents), sinó que, a més, t'ho dóna contextualitzat. T'indica, per exemple, que el document 1, que està dins de la comunitat A ha fet match amb la teva cerca, així, amb una simple ullada, pots veure quin resultat t'interessa més.

Com a tota eina de col·laboració, et permet crear workflows. Però, en aquest cas, aquests workflows no són només per a la modificació de documents sinó que són workflows per a qualsevol gestió de processos, per exemple, per a la gestió dels passos necessaris per a cobrir una vacant.

Tal com he comentat anteriorment, tots els objectes tenen assignada una adreça de correu, com a fet curiós això permet que es pugui interactuar amb l'eina via un smartphone, (per exemple, via BlackBerry). Pots fer una cerca via el mòbil, pots baixar/pujar un document, pots modificar l'estat d'un workflow, etc.

Resumint, sembla que és una bona eina per a la gestió interna (intranet/extranet) amb utilitats del web 2.0 (blogs, wikis, tagging, etc) però no és per a gestionar aquestes funcionalitats web 2.0 en un entorn web obert a tothom.

Enllaços relacionats:

La ignorància fa la felicitat?

En els darrers anys pateixo de migranyes; la veritat és que sempre n'he tingut, però la freqüència de processos de migranya han augmentat en els darrers 24 - 32 mesos.

No és un problema crític, (simplement dormint es soluciona), però sí que és preocupant, especialment per què, tal com us deia, la freqüència està augmentat.

Finalment em vaig decidir per visitar un neuròleg.



Em va receptar un medicament: Tryptizol.

Em va aclarir que és un medicament que habitualment es fa servir com a anti-depressiu, però que, en baixes quantitats, s'utilitza també per controlar les migranyes.

El tractament que m'ha receptat és 10mg cada dia a l'hora del sopar i durant 3 mesos, em va comentar que molts patidors de migranyes amb això en tenen prou, es resol el problema, a veure si tinc és el meu cas!.

Però, el que us volia comentar són els efectes secundaris del medicament, (tinc el costum - no sé si és sa o és dolent - de llegir-me els prospectes dels medicaments abans de prendre-me'ls).

Us faig una transcripció exacta de l'apartat d'efectes secundaris del Tryptizol:

"(...) Se han comunicado efectos cardiovasculares como hipotensión, hipertensión, taquicardia, bloqueo cardíaco, infarto de miocardio y accidentes cerebrovasculares, alteraciones del SNC y neuromusculares, como estado confusional, desorientación, alucionaciones, excitación, ansiedad, inquietud, insomnio, pesadillas, parestesias en extremidades, neuropatía perfiérica, incoordinación, ataxia, convulsiones, alteraciones del EEG, síntomas extrapiramidales y tinnitus. Por su actividad anticolinérgica puede producir sequedad de boca, visión borrosa, aumento de la presión intraocular, estreñimiento, íleo paralítico, retención urinaria o dilatación del tracto urinario. Otros efectos secundarios pueden ser alérgicos (rash cutáneo, urticaria, fotosensibilización, edema de cara y lengua), hematológicos (depresión de médula ósea, agranulocitosis, leucopenia, eosinofilia, púrpura, trombocitopenia), gastrointestinales, (náuseas, molestias epigástricas, vómitos, anorexia, estomatitis, diarrea, hinchazón parotidea y, rara vez, hepatitis), endocrinos (orquitis y ginecomastía en varones, aumento del volumen de las mamas y galactorrea en mujeres, aumento o disminución de la líbido, variaciones de la glucemia, síndrome de secreción inadecuada de hormona antidiurética), otros síntomas como sensación de mareo, debilidad, fatiga, cefalea, variación del peso, aumento de la perspiración, frecuencia urinaria, midriasis, somnolencia o alopecia. (...)"
Insisteixo que us he fet una transcripció literal, no he afegit res...

Em fa gràcia que com efectes secundari pugui produir cefalea (o sigui, mal de cap), quan realment el que estic buscant és solucionar els meus mals de cap (migranyes).

Confio amb el meu neuròleg i estic seguint el tractament, però us confesso que després de llegir el prospecte vaig estar temptat de no prendre-me'l. Al cap i a la fí, prefereixo tenir migranyes que la majoria dels efectes secundaris.

Després de tot això, no creieu que la ignorància fa la felicitat?

Abans de llegir-me el prospecte estava completament segur de prendre-me'l, després en vaig tenir dubtes: era més feliç sense saber els efectes secundaris, era més feliç abans de saber-ho, era més feliç sent ignorant (en aquest sentit).

No em mal interpreteu, crec amb la cultura i amb la gent culta, però, a vegades, tenir massa informació pot arribar a ser contraproduent.

Lligat amb aquesta anècdota, comentar-vos que tinc la intenció d'anar a la sessió:

COM COMPETIR AMB L’ÚS DE LA INFORMACIÓ?
Receptes contra la infoxicació

Del proper dimecres 21 de maig (a les 17h) dins del marc del B Digital Congress, (l'antic Internet Global Congress).

M'ha interessat pel sub-títol:
"Receptes contra la infoxicació"
I per què en l'explicació de la sessió es comenta:
"(...) no és bona tota la informació possible, sinó la que és realment necessària."
Subscric completament aquesta sentència.

divendres, 16 de maig del 2008

'Web 2.0: realidad, ficción y oportunidad de negocio'. Conclusions personals

Entre ahir i avui, (tot just fa una estona), us he fet dos posts sobre la ponència ('Web 2.0: realidad, ficción y oportunidad de negocio') relacionada amb el Web 2.0 dins de les jornades del programa de continuitat de l'associació d'ex-alumnes de l'IESE.

Aquí teniu els enllaços:
En canvi, en aquest nou post el que vull fer és una crítica, un resum de les conclusions que personalment crec que són més interessants, (insisteixo amb el fet que és la meva visió).



Per començar cal destacar la 'posada en escena'. Les instal·lacions de l'IESE - en el nou edifici de Barcelona del carrer d'Arnús - són magnífiques.

També la logística de l'acte (recepció, puntualitat, sala, recolzaments multimèdia, traducció, afluència, etc) va tenir un alt nivell.

De la ponència del Philip B. Evans destacaria, (a grans trets):
  • En general no va dir res de nou, les idees que té el Web 2.0 ja fa temps que les conec i, de fet, en general, sempre han existit, la diferència és que ara s'han combinat i, juntes, han provocat una explosió.
  • No obstant això, va ser una molt bona ponència. Potser pel fet que es veia que era algú que sabia de què anava el tema i, a més, va saber fer una ponència amena i, a la vegada, interessant.
  • Personalment el que vaig trobar més interessant va ser la part dels tres principis que, segons ell, expliquen el fenomen Web 2.0: tecnologia, arquitectura i comunitat.
  • Des del meu punt de vista, jo recalcaria el principi de comunitat, especialment la part de generar i compartir contingut.
  • Va exposar, amb una certa incredulitat, com es pot explicar que hom vulgui generar contingut, eines sense que, aparentment, en tregui cap rèdit econòmic. És lògic que fes aquesta reflexió, estavem en un entorn de negocis... Personalment crec que la gent és més altruïsta del que sembla, si més no, en l'entorn web.
  • Vaig trobar que alguns dels exemples que va comentar van ser molt encertats, (com per exemple el d'Innocentive).
  • En canvi, vaig trobar una mica més espès la part d'aplicació del que ell va dir conceptes 2.0, especialment la part de Suppy Chain 2.0. Suposo que el meu problema és que no veig el fenomen Web 2.0 amb una visió de negoci i, com és lògic, la majoria de la gent que estava a l'auditori sí, (estava una mica en fora de joc).
  • La finalització de la seva ponència va ser molt encertada, sobretot quan va dir:
'El fenomen web 2.0 va més enllà, va cap a un canvi de cultura, cap a un món 2.0.'
De la ponència del Josep Valor destacaria, (a grans trets):
  • Va ser una ponència més fluixa que l'anterior. Suposo que això ja estava fet expressament així, l'estrella era el Philip B. Evans, i qui va tenir més temps.
  • Va fer una (curta) visió dels efectes del web 2.0 en dos sectors: música i banca.
  • La veritat es que, potser, s'hauria de dir els efectes del web (sense 2.0) en els esmentats sectors, els efectes que va comentar són fruit de l'existència del web.
  • Sí que és cert que la millora en les comunicacions (especialment l'augment de l'ample de banda) complementat amb aspectes tecnològics han ajudat a aquests canvis, (per exemple amb la tecnologia peer to peer, Napster, etc).
  • Però és evident que l'efecte modificador (per dir-ho suament) en el model de negoci musical que ha comportat el web ja fa temps que dura (potser el web 2.0 ho ha accelerat, però ja existia).
En general una molt bona jornada organitzada per l'associació d'ex-alumnes de l'IESE, (diuen que les comparacions són odioses, però no puc estar de contrastar-ho amb aquesta altra sessió de l'associació d'ex-alumnes de la Facultat d'Informàtica de Barcelona, ens queda molt camí per recòrrer!).


Enllaços relacionats: