dimecres, 30 d’abril del 2008

Competència entre l'iPhone i BlackBerry

Llegeixo en el blog de l'Enrique Dans, (per cert, un blog molt interessant!), un post sobre la guerra entre l'iPhone d'Apple i la BlackBerry de RIM, dos dels smartphones més coneguts del mercat.

La meva experiència en el món de les BlackBerries

Haig de reconèixer que sóc dels que pensava que un telèfon mòbil no calia que fos res de l'altre món, només que pogués fer/rebre trucades i enviar/rebre missatges SMS.

Però aquesta visió va canviar quan vaig formar part de l'equip que va fer l'arrancada de l'ús de terminals BlackBerry en els alts càrrecs de l'Ajuntament de Barcelona.

Això va ser durant el segon semestre de l'any 2004.

A mi em va tocar la part tècnica d'instal·lació del BlackBerry Enterprise Server (BES), (en aquest període inicial era la versió 2.2), sobre un Lotus Domino Server v5. També em va tocar la gestió inicial de donar d'alta/baixa usuaris així com la gestió de totes les incidències que aquests tinguéssin, (tenint en compte el caràcter VIP d'aquests usuaris, al ser alts càrrecs, inclosos els regidors).

En aquesta època els terminals que utilitzàvem eren els 7230, eren uns terminals amb molt poques prestacions si ho comparem amb els actuals dispositius, i, a més, estèticament no eren gaire macos, tots els que vam tenir eren d'un color blau ben característic. De fet, ínternament eren coneguts com a 'zapatófonos', (us adjunto una imatge).

Posteriorment, en una segona fase ja en el 2005, es va passar al model 7290, estèticament era un model molt semblant al 7230 però, entre d'altres millores, tenia Bluetooth.

Al març del 2006 amb el servei totalment arrancat i en producció vaig abandonar aquest projecte.

Actualment a l'Ajuntament de Barcelona s'utilitzen els models BlackBerry Pearl, generació 8800, (amb teclat extés o reduït, depenent de cada usuari) i tot just ara alguns, pocs, ja disposen dels primers BlackBerry Curve, la generació 83**.

Tanmateix, encara queden usuaris que utilitzen el model 7290.






Guerra entre BlackBerry i iPhone

Tal com comentava, en el blog de l'Enrique Dans he trobat un article sobre la guerra entre l'iPhone i Blackberry.

Explica l'Enrique (que, per cert, comenta que és provador dels productes de RIM) la principal diferència entre les filosofies iPhone i BlackBerry:

RIM ha basat la seva estratègia dels productes BlackBerry en els usuaris corporatius, en canvi Apple ha dirigit principalment l'iPhone a l'usuari domèstic, l'usuari individual.

Aquest enfoc de RIM cap a l'usuari corporatiu ha fet que primés la seguretat per davant de funcionalitat, així s'explica el perquè els terminals BlackBerry han trigat tant en tenir funcionalitats actualment tan exteses com ara càmeres o bluetooth.

A més, el navegador d'un terminal BlackBerry és molt senzill, massa, té problemes amb tecnologies molt exteses en el món web: arxius Flash, Javascript, fulls d'estil CSS, etc. Res a veure amb el navegador Safari dels iPhones.

Tanmateix, no en tots els aspectes guanya l'iPhone.

El teclat de la BlackBerry (s'entén en els models amb teclat estès) és molt més ergonòmic, més funcional i pràctic que no pas la pantalla tàctil de l'iPhone.

Una altra avantatge de la BlackBerry és el fet de tenir tarifa plana en la navegació web. En l'article de l'Enrique Dans hi ha un comentari que diu, relacionat amb la tarifa plana (i jo també ho afirmo):

(...) tarifa plana, no soy capaz de disfrutar cuando oigo el taxímetro en mi cabeza. La experiencia de tarifa por consumo es frustrante en Internet. (...)
Per tant, resumint, aquests són els pros de la BlackBerry, (que coincideixen amb els contres de l'iPhone):
  • Enfocat al món empresarial.
  • Derivat de l'aspecte anterior, ofereix una alta seguretat de la informació.
  • Introducció d'informació molt ergonòmica, fàcil, intuïtiva.
  • Tarifa plana en la navegació web.
  • El consum de recursos (especialment de bateria) és molt més ajustat en la BlackBerry que no pas en l'iPhone.
I els contres de la BlackBerry són (que són els pros de l'iPhone):
  • Enfocat a l'usuari individual.
  • Tot i que s'està esforçant en aquest sentit, funcionalment la BlackBerry encara està lluny de l'iPhone.
  • Tot el tema multimèdia està molt més avançat en l'iPhone, la capacitat i domini d'aquest és brutal, (i encara ho serà més si tenim en compte que els desenvolupadors disposen del codi de l'SDK de l'iPhone, per tant, apareixeran aplicacions i aplicacions per ser utilitzades en l'iPhone). De fet, un aspecte molt interessant de l'iPhone és la connexió directa d'aquest amb eines web molt conegudes, (com per exemple el Flickr).
Però, personalment, crec que el principal contra de la BlackBerry, respecte a l'iPhone, és que està perdent la batalla del màrqueting: està de moda l'iPhone, encara que en alguns entorns - com per exemple el corporatiu - hi hagi altres productes millors.

Altres productes

Cal anar amb compte i no fer un exercici massa simplista. És cert que BlackBerry i iPhone s'emporten una bona part del mercat dels anomenats smartphones. Però també és cert que hi ha altres productes interessants i, a més, també hi ha previsions que poden alterar sensiblement aquest mercat.

Evidentment, el primer productor mundial de telèfons mòbils no deixa de banda aquest mercat, Nokia, amb models tant interessants com el Nokia E61i o, especialment, els mòbils més avançats de les NSeries, (com ara el N810 WiMAX Edition o el N96), entre moltíssimes opcions més.

També hi ha els productes d'HTC, semblen interessants, si més no per tenir-los en compte per quan tinguem intenció de comprar un smartphone. No obstant, haig de reconèixer que no els he provat mai, ni conec ningú que en tingui cap.

D'altra banda, en el mateix article de l'Enrique Dans, hi ha un comentari que aporta una nova línia de discussió: potser, per alguns, és millor comprar-se un ultra-portàtil. Actualment existeixen models poc pesants (menys d'1Kg.), amb moltes prestacions i a un preu que rivalitza amb els dels smartphones.

Estic parlant de models com ara el FlyBook v5 (en la imatge).



Enllaços relacionats:

Tinc el costum d'escoltar música mentre redacto els articles d'aquest blog.
En aquest post, estava escoltant el disc 'Still Got the Blues' del Gary Moore.
Un disc molt bo, amb un blues rocker que va significar l'èxit massiu per aquest guitarrista que fins llavors havia practicat un so més dur en grups com ara Thin Lizzy.
Molt recomanable.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música).

dimarts, 29 d’abril del 2008

Crítica a l'"Informe de Usabilidad de los Portales de las Comunidades Autonómas" (2: Resum dels resultats de la part de consulta via e-mail)

Ahir us vaig comentar, (en aquest post), un article d'El País sobre un estudi de la consultora Biko2 dels webs de les 17 comunitats autònomes.


En aquest segon post comentaré la part de l'estudi sobre el servei de consulta via e-mail.

L'estudi diferencia el servei de consulta via e-mail de la resta de serveis, s'argumenta que aquesta consulta, tot i ser fonamental, no encaixa dins del concepte d'usabilitat en la que es basa la resta de l'anàlisi.

Metodologia:

Per analitzar el servei de consulta via e-mail el que ha fet la gent de Biko2 és fer una consulta via e-mail per avaluar-lo tenint en compte els següents aspectes:
  • Facilitat, visibilitat, flexibilitat i senzillesa de l'eina de diàleg entre el ciutadà i l'administració.
  • Temps de resposta.
  • Solució que es dóna a l'usuari a la consulta plantejada.
Per assolir aquests aspectes s'ha comprovat que:
  • Existeixi un contacte general per resoldre dubtes, que estigui accessible des de totes les pàgines i en un lloc força viosible.
  • Existeixi un formulari de contacte senzill, fàcil i que no requreixi autenticar-se.
  • Que el temps de resposta sigui raonable, no cal que sigui urgent (per això ja hi ha altres canals com ara el telèfon), però la resposta tampoc pot ser eterna.
  • Que es confirmi la rebuda del correu i si aquesta confirmació conté algun mecanisme per seguir el processament de la petició.
  • I, òbviament, que la resposta final resolgui el dubte proposat. La resposta pot contenir la resolució del dubte o redirigint al ciutadà a una pàgina web on podrà solucionar la seva petició. En tot cas, es valorarà que la resposta no impliqui el desplaçament físic del ciutadà cap a una oficina d'atenció del govern autonòmic.
Conclusions:

Amb tota aquesta metodologia, els resultats obtinguts són els següents, (la puntuació màxima és de 12 punts):
  • Model d'excel·lència: La Rioja (11/12) i Astúries (10/12), (són les dues comunitats on, segons Biko2, els seus webs tenen un millor servei de consultes del ciutadà via e-mail).
(Nota: en el document resultant de l'estudi - disponible en la seva totalitat en aquest post - han situat el web de les Illes Balears com a model que necessita evolucionar, tot i que, per puntuació, hauria d'estar com a model en la mitja, aquí ja l'he situat en aquesta categoria).

Més conclusions de l'estudi:
  • Gairebé un 90% de les comunitats autònomes responen de forma correcta.
  • La majoria tenen un mitjà de comunicació accessible, senzill i visible.
  • En alguns casos la solució no és bona argumentant que la consulta queda fora de les competències del govern de la comunitat.
Crítica personal a l'anàlisi d'aquest servei:

Personalment, tot i que està fet amb bona intenció, crec que aquesta part de l'estudi, la part relacionada amb l'anàlisi del servei de consulta via e-mail, és poc acurat.

Exclusió de l'estudi del servei de consulta via e-mail de la resta

Per començar, no sé per quin motiu aquesta part està exclosa de la resta de l'estudi a l'hora de valorar quin és el millor web de les comunitats autònomes. Els consultors de Biko2 comenten que la part de consultes via e-mail no forma part de la usabilitat del portal.

Tanmateix, ells defineixen la usabilitat com:
Usabilidad: Es la eficiencia y satisfacción con la que un producto permite alcanzar objetivos específicos a usuarios específicos en un contexto de uso específico.
Aquesta definició la trobo poc útil i, a més, crec que el servei de consulta via e-mail hauria d'estar inclòs dins d'aquesta definició; és a dir, volem que les webs assoleixin la eficiència en aquest servei amb un objectiu específic (resoldre el dubte del ciutadà) a uns usuaris específics (els ciutadans) en un context d'ús específic (el web).

Aquest és el rànquing sense tenir en compte la puntuació del servei de consulta via e-mail:
  1. Astúries (133/154).
  2. Illes Balears (115/154).
  3. Catalunya (114/154).
  4. Navarra (111/154).
  5. Castella i Lleó (110/154).
  6. La Rioja (102/154).
  7. Euskadi (99/154).
  8. Comunitat Autònoma de Madrid (95/154).
  9. Andalusia (79/154).
  10. Galícia (79/154).
  11. Regió de Múrcia (76/154).
  12. Aragó (69/154).
  13. País Valencià (66/154).
  14. Canàries (63/154).
  15. Cantabria (58/154).
  16. Extremadura (34/154).
  17. Castella La Manxa (25/154).
Si hi afegissim la puntuació del servei de consultes via e-mail llavors el resultat seria (ara la puntuació màxima és de 166):
  1. Astúries (143/166).
  2. Illes Balears (122/166).
  3. Catalunya (121/166).
  4. Navarra (120/166).
  5. Castella i Lleó (116/166).
  6. La Rioja (113/166).
  7. Euskadi (104/166).
  8. Comunitat Autònoma de Madrid (102/166).
  9. Andalusia (93/166).
  10. Galícia (85/166).
  11. Regió de Múrcia (83/166).
  12. Aragó (75/166).
  13. País Valencià (74/166).
  14. Canàries (72/166).
  15. Cantabria (58/166).
  16. Extremadura (42/166).
  17. Castella La Manxa (32/166).
Com es pot veure, el rànquing es manté igual, si bé algunes posicions queden més a prop/més lluny, (destaquen les tres darreres: Cantabria, Extremadura i Castella La Manxa, molt lluny de la resta).

Com s'ha realitzat aquesta anàlisi del servei de consulta via e-mail

Personalment, el motiu principal pel qual no trobo que sigui gaire acurat aquesta anàlisi és per la metodologia que han seguit.

Em semblen correctes (tot i que es podria opinar al respecte) els principals aspectes que s'han tingut en compte (explicats al principi d'aquest post).

Però el que ja no em sembla tant bé és que tot es basi en una sola consulta.

S'hauria d'haver fet una bateria de consultes, una sola pot donar peu a unes conclusions errònies, (tan en un sentit com en un altre).

A més, enlloc diu que s'hagi fet la mateixa consulta a tothom, sospito - tot i que no ho puc demostrar - que no s'ha fet la mateixa consulta a tots els webs.

Personalment, aquests dos motius són els que li treuen bona part de la credibilitat a aquesta anàlisi del servei de consulta via e-mail.

El titular d'El País

El titular de l'article d'El País que explicava tot l'estudi de Biko2, (no només la part de consulta via e-mail) era:

Tu comunidad autónoma no contesta tus ‘e-mails’
Los portales de las administraciones no solucionan las consultas de los ciudadanos ni agilizan los trámites ‘online’

Trobo que és un titular erroni, de fet, una de les conclusions de la gent de Biko2 (comentada al principi d'aquest post) és que gairebé el 90% dels webs de les comunitats autònomes responen de forma correcta.

Per tant, tal com desgraciadament passa sovint (aquí hi ha un altre exemple), els periodistes pensen més en tenir un titular que enganxi als lectors que en llegir el contingut i conèixer una mica més el que estan explicant.

dilluns, 28 d’abril del 2008

Crítica a l'"Informe de Usabilidad de los Portales de las Comunidades Autonómas" (1: Resum dels resultats i metodologia)

El passat dijous 3 d'abril de 2008 va aparèixer en el diari El País un article amb el títol:

Tu comunidad autónoma no contesta tus ‘e-mails’
Los portales de las administraciones no solucionan las consultas de los ciudadanos ni agilizan los trámites ‘online’

En aquest post faig un resum de l'estudi i de la metodologia que s'ha utilitzat.

L'estudi té com abast als webs de totes les comunitats autònomes d'Espanya (un total de 17), sense tenir en compte les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

L'estudi està fet per una consultoria d'origen navarrés: Biko2.


L'objectiu de l'estudi és mostrar quina és la situació actual dels webs de les 17 comunitats autònomes d'Espanya indicant, mitjançant un rànquing, quines són més punteres, quines tenen molt camí per recórrer i quines són exemples de bones pràctiques en determinats aspectes.

L'estudi està dividit en tres grans àmbits:
  • Servei al ciutadà: Quins i com s'ofereixen serveis al ciutadà. Aquí estan inclosos aspectes com ara: visibilitat y rellevància dels serveis oferts, serveis organitzats segons les necessitats dels ciutadans, mecanisme de comunicació amb el ciutadà, tramitació on-line, entre d'altres.
  • Informació al visitant: Quina informació s'ofereix al visitant (especialment a aquell que no pertany a la comunitat autònoma). Aquí estan inclosos aspectes com ara: imatge que es projecta de la comunitat autònoma, com conèixer la comunitat, visualització de la informació en diferents idiomes, etc.
  • Presència institucional: Quina informació s'ofereix sobre la institució que governa a la comunitat autònoma. Bàsicament, aquí es valora la situació de la informació institucional en un segon pla i l'enllaç als serveis municipals dels ajuntaments de la comunitat.
Els factors d'anàlisi de cada web tenen dues grans vessants:

  • Vessant motivadora: Agrupa aquells factors que animen als usuaris a continuar navegant, els hi proporcionarà una experiència satisfactòria quan visitin el web. Factors d'estètica, d'utilitat, de credibilitat i de sociabilitat.
  • Vessant higiènica: Aquí hi tenim aquells factors d'usabilitat que si no hi són el ciutadà els trobarà a faltar. Factors relacionats amb la facilitat de trobar els continguts o que el web sigui funcional.
L'estudi diferencia la consulta via e-mail de la resta, s'argumenta que aquesta consulta, tot i ser fonamental, no encaixa dins del concepte d'usabilitat.

Aquest apartat (consulta vía e-mail) s'ha analitzat en funció de:

  • Facilitat, visibilitat, flexibilitat i senzillesa de l'eina de diàleg entre el ciutadà i l'administració.
  • Temps de resposta.
  • Solució que es dóna a l'usuari a la consulta plantejada.
Conclusions generals:

Mitjançant tota aquesta metodologia, els consultors de Biko2 han elaborat el següent rànquing (la puntuació màxima és de 154 punts):

  • Model d'excel·lència: Astúries (133/154), (és la comunitat que mostra millor posicionament en els tres àmbits: atenció al ciutadà, atenció al visitant i presència institucional).
Entre la resta de conclusions hi destacaria:
  • Realitzar tràmits on-line encara és una tasca pesada i feixuga en molts webs; en la majoria de casos hi ha pocs serveis que no requereixin la presència física del ciutadà en una oficina de l'Administració.
  • La qualitat del servei d'atenció al ciutadà és molt dispar en funció de la comunitat autònoma. L'informe destaca el servei ofert per la Generalitat de Catalunya, però en d'altres casos explica que només hi ha una paupèrrima i solitària adreça de correu.
  • De fet, en la majoria de casos, l'atenció al ciutadà és ràpida, però molt freda, amb poc diàleg i sovint no es resol el dubte argumentant que les competències no són del govern de la comunitat, (això enllaça amb el següent punt).
  • La informació municipal o l'enllaç a ella és escasa. El ciutadà no té perquè conèixer si un tràmit és competència municipal, de la comunitat autònoma o del govern central. A més, el traspàs d'informació entre aquestes administracions també hauria de ser més àgil... Desgraciadament l'estudi conclou que cap web és un bon exemple en aquest apartat.
  • Es troba a faltar una major participació dels ciutadans en la realització del contingut del web. És a dir, encara queda molt per fer en l'aplicació de la tendència Web 2.0 en aquestes administracions.
  • Hi ha alguns importants aspectes tècnics pendents de resoldre com ara l'acompliment d'estàndards web de navegació o l'absència de codi accessible, (encara que per llei aquests webs hi estiguin obligats).
Aquí hi teniu tot l'estudi, són 134 pàgines, (obtingut de la pàgina web de la consultora Biko2):



(Aquí hi ha un segon post relacionat amb aquest estudi).

divendres, 25 d’abril del 2008

Article mal informat...

Avui ha arribat a les meves mans un article de la Gaceta de los Negocios.

L'article era del passat dimarts 22 d'abril de 2008, era l'article de la versió impresa.

L'article tenia aquest suggerent títol:

Madrid arrasa Barcelona en Internet

Personalment crec que és un article bastant demagògic i, el que és pitjor, fet sense coneixement del que s'està explicant.

Opinen que la ciutat de Madrid té més presència a Internet que la ciutat de Barcelona pel simple fet que si es cerca la paraula 'Madrid' en el cercador Google aquest dóna la xifra de 202 milions de pàgines amb aquesta paraula, en contraposició als 170 milions de la paraula 'Barcelona'.

Però, té més presència a Internet qui té més pàgines indexades?

La paraula 'Madrid'/'Barcelona' necessàriament significa la ciutat de Madrid/Barcelona? (fixeu-vos que hi ha la Comunitat de Madrid, el Futbol Club Barcelona, el Real Madrid, etc).

A més barregen interessadament els conceptes de ciutats amb els conceptes de webs oficials de les ciutats, és evident que no és exactament el mateix.

D'altra banda, la presència a Internet no només s'hauria de mesurar pel cercador Google, Internet és quelcom més que Google, (encara aque aquest sigui el principal cercador).

Potser caldria fixar-se només en els webs oficials de les dues ciutats. En aquest cas, i seguint el criteri de l'article, (que ja he comentat que personalment no crec que sigui encertat), llavors qui arrasa és el web de la ciutat de Barcelona (1.120.000 pàgines indexades per 489.000 del web madrileny).

Tanmateix tot això és opinable.

El que no ho és tant és fer un article sense massa coneixements... m'explico.

En aquest mateix article s'exposen les xifres proporcionades per Alexa dels esmentats webs municipals, (a més d'altres webs).

Us faig una transcripció literal d'un paràgraf:

El índice Alexa, subsidiaria de Amazon.com, que mide el tráfico de las páginas web, también da mejores notas a la ciudad que encabeza Alberto Ruiz Gallardón: la página del Ayuntamiento logra el puesto 34.661 mientras que la del consistorio de Hereu se queda en el 16.885. (...)


Algú hauria d'explicar a la gent de la Gaceta de los Negocios que en l'índex Alexa quant més baix és el número millor índex es té!

És a dir, Alexa - una empresa del grup Amazon - realitza un rànquing mundial de tots els webs en funció del tràfic rebut, situant el millor web en la posició 1, (actualment aquest lloc és per Yahoo!, el segon és per Google, el tercer per YouTube, etc).

Segons les dades d'Alexa del dia 25/04/08, el web de la ciutat de Barcelona es troba en la posició 15.835. És la millor posició d'un web municipal d'una ciutat espanyola, (la segueix, a distància, Madrid en la posició 34.661 i A Coruña, posició 50.995).

Per tant, aquí no hi ha marge d'opinió, segons aquest índex, el web de la ciutat de Barcelona gaudeix d'una posició clarament millor que la del web de Madrid.

De fet, la gent de Propolis fa temps que recull les dades d'Alexa per les administracions espanyoles, el web de Barcelona sempre ha estat en la primera posició dels webs de ciutats d'Espanya, (a part de gaudir d'una envejable posició a nivell europeu i mundial).

També l'Ajuntament de Barcelona fa temps que recull les dades d'Alexa, (consulteu aquest post).

Finalitza l'article comparant 'pomes amb peres' ja que parla de dades de tramitació electrònica amb dades del Liceu, de la Caixa, del Metro de Madrid, etc.

Personalment crec que a vegades es busca la confrontació on no hi ha cap rivalitat, és evident - i lògic - que els webs oficials de les ciutats de Madrid i Barcelona són uns webs complexos, amb molta informació, molts serveis i, també, amb mancances i amb una necessitat constant de millora.

D'altra banda, el que és evident és que tots dos webs ho estan fent prou bé, per exemple, el web de la ciutat de Madrid s'acaba de 'regenerar' amb una nova versió del seu gestor de continguts.

El de Barcelona acaba de rebre una distinció dels premis Webby (tal com us vaig comentar en aquest post) i encapçala el darrer rànquing CiberPaís, (un estudi fet pel diari El País dels webs de totes les ciutats espanyoles de més de 50.000 habitants).

Com a epitafi a aquest post, només una sincera recomanació per la gent de la Gaceta de los Negocios:

Primer informeu-vos i després publiqueu

PD: Per cert, en la versió digital d'aquest article ja han corregit aquest error.


Enllaços relacionats:

Us recomano el disc 'On The Blue Side' del Dave Meniketti, és un esplèndid disc del que es coneix com a rock blues.
De fet, Dave Meniketti es va donar a conéixer per ser el guitarrista del grup rock dur Yesterday & Today.
En aquest cas va decidir fer un disc en solitari dedicat al blues, tal com va fer en el seu dia el Gary Moore amb el seu 'Still Got The Blues'.
Un bon disc, per a qui no conegui al Dave Meniketti tindrà una grata sorpresa amb aquest disc.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música).

dimarts, 8 d’abril del 2008

Webby Awards


Un any més, i ja van tres seguits, el web oficial de la ciutat de Barcelona (bcn.cat) ha estat distingit pels Webby Awards.

Concretament el web bcn.cat apareix en la Official Honoree List en la categoria de Government.

Per a qui no ho sàpiga, els Webby Awards són coneguts com els Oscars d'Internet.

Els Webby Awards reconeixen aquells webs que destaquen per la seva qualitat, presentació, contingut que els fa estar un pas més enllà de la resta.

As a result of the superior quantity and quality of sites entered, the 12th Annual Webby Awards recognized sites and teams that demonstrated a standard of excellence.

Pel que tinc entès, tot i que no he trobat la informació exacta que m'ho confirmi, el jurat dels Webby Awards fa, per cada categoria, una preselecció dels sites que considera més interessants.

Per tant, per cada categoria hi ha una preselecció, és la Official Honoree List; d'aquí s'extreuen 5 candidats: és la Official Nominee List.

D'aquesta Official Nominee List en sortiran dos guanyadors (per cada categoria), el que triï el jurat i el que triï el públic en general (és el que s'anomena People's Voice).

El web bcn.cat ja ha estat reconegut com Webby Honoree en els anys 2006 i 2007, i ara també en el 2008.

Of the more than 8000 entries submitted to the 12th Annual Webby Awards, fewer than 15% were distinguished as an Official Honoree. This honor signifies an outstanding caliber of work. Congratulations to all of our Official Honoree selections!

Felicitats a qui pertoqui!


Enllaços relacionats:

Estava escoltant el disc en solitari del Geoff Tate mentre redactava aquest post.
Geoff Tate és més conegut per ser el cantant del grup de heavy Queensrÿche, no obstant, aquest disc en solitari no té res a veure amb el que a Queensrÿche.
En aquest disc hi trobareu un rock (no heavy) intimista amb alguna cançó amb tocs jazzístics o amb guitarra espanyola.
En resum, un bon disc de rock que no té res a veure amb la música que habitualment ens té acostumats a Queensrÿche.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música).

dijous, 3 d’abril del 2008

Podem arribar a una Administració 2.0? Eines i actituds col·laboratives

En el blog K-Government he vist que el Carlos Guadian farà una xerrada sobre:

Podem arribar a una Administració 2.0? Eines i actituds col·laboratives

El programa és el següent:

1. La noció web 2.0 canvia la mentalitat de l'usuari i de l'Administració.
2. Com integrar el model web 2.0 a l'Administració.
3. Eines i recursos col·laboratius a Internet: blocs (Wordpress, Blogger), RSS (Bloglines, Google Reader, Thunderbird), bookmarking (Del.icio.us) i filtres socials de notícies (blogsearch, news) xarxa social (Linkedin, Facebook), wiki, etc.
4. Experiències web 2.0 a l'Administració.



La xerrada es farà al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) que depèn del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

És una xerrada curta, només és de 9 a 10:30 del matí.

L'adreça és: Carrer d'Ausiàs March, 40. Barcelona.

Jo tinc intenció d'anar-hi...

(aquest és el resum de la ponència)


Enllaços relacionats:


Estava escoltant el disc 'Empire' dels Queensrÿche mentre estava redactant aquest post. És un disc de hard rock amb un so molt ben treballat, molt 'elegant', us el recomano que l'escolteu.
Definitivament, un dels millors discos de hard rock que s'han fet mai.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música).

Estadístiques del Vol Virtual BCN 4D

Per aspectes periodístics, (concretament a l'Avui), m'han demanat un resum estadístic de l'ús del Vol Virtual BCN 4D.

Una mica d'història...

La història del Vol Virtual sobre la ciutat de Barcelona es remonta a l'any 2003, quan l'Ajuntament de Barcelona publica el Vol Virtual en el seu web municipal (http://www.bcn.cat/). Inicialment es podia sobrevolar i ubicar-se en un determinat lloc mitjançant el nom del carrer i el número. Posteriorment, en el 2005, el Vol Virtual va adquirir la incorporació pictogràfica dels edificis més emblemàtics de la ciutat i,també, es va actualizar el mapa, (per incorporar tots els canvis urbanístics fruits del Fòrum 2004). En aquest any també s'hi van incorporar 25 vistes de 360 graus que permeten visitar els parcs, monuments i avingudes més coneguts de la ciutat.

El Vol Virtual BCN 4D...

Dins del marc de la fira GlobalGeo'07 l'Ajuntament de Barcelona va presentar - en fase de proves - la nova versió del Vol Virtual, anomenada Vol Virtual BCN 4D. En l'Internet Global Congress'07 - actualment bdigital Global Congress - es va fer el llançament definitiu.

La principal novetat d'aquesta versió és la incorporació de la quarta dimensió, el temps.

Així doncs, es permet als usuaris tenir una visió històrica dels grans moments de transformació urbanística de la ciutat des de la postguerra fins als nostres dies.

L'usuari pot sobrevolar qualsevol carrer de la ciutat en tres dimensions completant-ho amb imatges àrees de diferents dècades: 1947 (període de la postguerra), 1958 (modificacions atribuïdes al Pla Urbanístic del 1953), 1970 (el creixement de la perifèria de la ciutat), 1986 (primers canvis de l'etapa democràtica), 1994 (època post-olímpica) i 2005 (època post-Fòrum).

Hom pot observar transformacions urbanístiques com ara el gran canvi del litoral, la creació de nous barris, la modificació dels existents, la creació de les rondes, la remodelació de nusos viaris, l'arribada de la Diagonal al mar, etc.

Cal comentar que aquest producte comença a l'any 1947 donat que és el primer any en què es disposa d'una fotografia amb un mínim de qualitat i que abarqui a tot el terme municipal.

D'altra banda, la nova versió inclou una sèrie de fotografies a cada dècada que permeten que cada usuari s'introdueixi en la Barcelona que està sobrevolant en aquell moment. D'aquesta manera obtenim una visió històrica com també social de l'època.

En el fons, el que fem és un viatge en el temps i en l'espai.

Ressò mediàtic del servei Vol Virtual BCN 4D...

Tal com ja he comentat, a finals de febrer del 2007, en el marc de la fira GlobalGeo'07 és quan es va fer un pre-llançament del producte, (fins aquell moment ja existia el producte però sense la part històrica).
Va ser l'estrella de l'esmentada fira, fins al punt que va aparèixer en articles en els principals diaris, (El Periódico, La Vanguardia, El País, Avui, El Mundo, 20 minutos). També se'n va fer ressò ràdios i televisions (CatRàdio, Com Ràdio, BTV, TV3, Telecinco, TVE).

(Si algú li interessa disposo de còpies dels articles, tall de ràdio i vídeos de les televisions)

A mitjans d'abril'07, en el marc de l'Internet Global Congress es fa el llançament definitiu del Vol Virtual BCN 4D. Torna a aparèixer en els mitjans de comunicació.

Estadístiques del servei Vol Virtual BCN 4D...

En tot l'any 2007 es van rebre 202.583 visites al Vol Virtual BCN 4D.

Això dóna una mitjana diària de 555 visites.

És una xifra molt alta, especialment si es té en compte que és un servei que requereix la instal·lació d'un petit programa per a poder-lo utilitzar.

Respecte a l'origen de les visites, cal comentar:

Un 57,71% prové d'Espanya, (és una dada lleugerament inferior a la mitjana de tot el web municipal)
Per tant, un 42% de les visites tenen un origen internacional.

El desglòs per continents és:


  • Europa...81,40%

  • Amèrica..16,31%

  • Àsia......1,67%

  • Oceania...0,33%

  • Àfrica....0,29%
El desglòs per països és:

  • Espanya................57,71%

  • Estats Units d’Amèrica..8,62%

  • Regne Unit..............6,44%

  • Alemanya................2,18%

  • Itàlia..................1,64%

  • Argentina...............1,55%

  • Mèxic...................1,41%

  • França..................1,40%

  • Holanda.................1,27%

  • Uruguai.................1,16%

  • Portugal................1,13%

  • La resta està repartit entre numerosos països.
En aquest 2008 les dades han baixat una mica, (en espera d'una actualització prevista que donarà nous continguts al producte):

En aquest 2008 tenim una mitjana diària de 408 visites.

Actualitzacions...

Tal com ja t'he comentat, a curt termini està previst fer uns 'retocs' per millorar el servei i afegir-li nous continguts, (especialment nous edificis singulars en 3 dimensions fruit d'un acord amb la societat estatal Segitur).

S'està treballant per, a mig termini, poder eliminar la necessitat d'instal·lació d'un programa, es vol que l'usuari només hagi de fer click, no li calgui instal·lar res, (òbviament sense renunciar a cap funcionalitat disponible actualment).

Si algú vol més informació del projecte Vol Virtual BCN 4D que no dubti en demanar-m'ho, actualment jo en sóc el cap de projecte.

Accés al servei...

Accés al Vol Virtual BCN 4D: http://www.bcn.cat/volvirtual/

Més informació...

El Vol Virtual BCN 4D s'ha creat amb l'ajut de l'empresa Geovirtual.

Imatges...

Us afegeixo unes imatges (no gaires per no 'cansar'), són totes de la línia de la costa, veureu com ha anant canviant...








Enllaços relacionats:

Estava escoltant el recopilatori 'Tears Roll Down (Greatest Hits 82-92)' dels Tears For Fears mentre redactava aquest post.
La veritat és que no sóc un gran amant de la música anomenada Pop, però és cert que tinc certa debilitat per aquest grup, especialment després d'escoltar la cançó 'Shout'.

Us recomano aquest disc si voleu conéixer-los.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música).

dimarts, 1 d’abril del 2008

Enquesta per millorar els estudis informàtics

Com a ex-alumne d'informàtica (de la Facultat d'Informàtica de Barcelona, FIB) em preocupa que els seus estudis segueixin tenint el prestigi i la qualitat que sempre han gaudit.

Per això, si ets un professional de l'àmbit de la informàtica, (no cal que tinguis o hagis tingut cap vincle amb la FIB), et pregaria que omplissis l'enquesta que està fent la facultat sobre les competències professionals, amb la teva aportació ajudaràs a dissenyar els nous plans d'estudis.

Us copio el correu del vicedegà:

Benvolguda amiga, benvolgut amic,

La Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) està dissenyant el nou pla d’estudis de Grau per tal d’adaptar-se a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Aquest nou pla d’estudis ha d’estar basat en competències professionals i, per calibrar quines competències són més importants per a la indústria, la FIB necessita el teu ajut.

Hem dissenyat una enquesta, dirigida a professionals de la informàtica, amb la finalitat de conèixer quines competències consideres més importants en la feina que desenvolupes personalment o que desenvolupa el teu equip, en cas que tinguis responsabilitats sobre persones.

Omplir-la et portarà només 15 minuts. Els primers fulls són de dades personals (tot i que l’enquesta és anònima) per tal d’identificar el teu perfil i processar posteriorment les dades.

Trobaràs l’enquesta a la pàgina:

http://enquestes.fib.upc.edu/EnquestaTitulats

Si us plau, t’agrairíem que distribuïssis aquest mail entre TOTS els teus coneguts que es dediquen a la informàtica, per tal d’obtenir el màxim nombre de respostes. També t’agrairíem que responguessis a l’enquesta abans del proper 11 d’abril.

Moltes gràcies per la teva col·laboració. Per a la Facultat d'Informàtica de Barcelona és molt important la teva opinió.