Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris e-administració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris e-administració. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de novembre del 2011

Programa de Benvinguda a Barcelona en anglès

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)


Després d'uns mesos en desenvolupament, ahir es va posar en marxa el Programa de Benvinguda a Barcelona en idioma anglès.

Tal com us vaig comentar fa 2 anys, el Programa de Benvinguda a Barcelona (anteriorment conegut com 'Benvingut a Barcelona') és una agrupació de tràmits i serveis que resol en un sol tràmit les demandes i necessitats més habituals de les persones que s’empadronen de nou a la ciutat, així com de les que canvien de domicili.

És a dir, de cop, es poden arribar a realitzar fins a 13 tràmits o serveis diferents.

Aquest programa respon a una idea diferent d'oferir serveis públics, es tracta de ser proactius i no només reactius. Fixeu-vos que el ciutadà ve a nosaltres - en qualsevol dels tres principals canals de tramitació: presencial, telefònic o via web - a empadronar-se de nou a la ciutat o a canviar de domicili dins de la mateixa ciutat.

És a dir, el ciutadà ve per fer un tràmit (obligatori), l'Administració li facilita la realització d'aquest tràmit i, a més, li suggereix i facilita la realització d'altres tràmits que estan estretament relacionats a aquest fet vital. Per tant, l'Administració és proactiva (sense que ningú li obligui a ser-ho).

dimarts, 23 de novembre del 2010

És possible no anar mai a l'Administració?

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Aquesta tarda he estat comentant aquest post d'Iñaki Ortiz en el blog del Pla d'Innovació Pública del Govern Basc.

El post és un resum d'un debat que s'ha generat en el Grup de LinkedIn d'aquest Pla d'Innovació.

El debat està centrat en una idea:

És possible que el ciutadà no hagi de desplaçar-se mai a l'Administració per realitzar els seus tràmits?

El debat ha proporcionat diferents idees (algunes innovadores), reflexions interessants i, el més destacable, una important participació.

Com us comentava, Iñaki ha resumit el debat en aquest post.

Atès que no he participat en el debat, he comentat el resum d'Iñaki.

El comentari resultant és bastant llarg, tant que he decidit escriure aquest post.

dimarts, 22 de juny del 2010

WeG010: Barcelona acull l'entrega dels Premis al Servei Públic de l'ONU

Ahir dilluns - gràcies a l'Andrés Nin - vaig assabentar-me que ahir i avui, a Barcelona, es realitzen unes jornades amb l'objectiu de millorar el servei que ofereixen les administracions públiques.

Aquestes jornades estan organitzades per l'ONU i per la Generalitat de Catalunya, de fet, és la primera vegada que aquestes jornades es realitzen fora de la seu de les Nacions Unides.

Aquestes jornades es complementen amb l'entrega de premis relacionats amb el Dia del Servei Públic que l'ONU va instaurar pel dia 23 de juny.

No sóc molt partidari dels "dies de..." però reconec que és una bona manera de que es parli sobre un determinat tema, per tant, és positiu que hi hagi un dia que ajudi a reivindicar el Servei Públic, especialment en aquests darrers mesos què ha rebut nombrosos atacs, no només econòmics.

Tanmateix, en el nostre país no crec que tingui massa repercussió aquest dia donat que és el dia de la revetlla de Sant Joan, a més, inici d'un llarg pont i, per alguns, també és inici de vacances.

No obstant, fa falta que el servei públic s'expliqui més i millor a la societat, que es trenquin tòpics i idees preconcebudes totalment allunyades de la realitat. Com ho podem fer?, amb pedagogia, amb humilitat i, sobretot, amb processos de transparència i d'obertura dels governs que ajudin a que la ciutadania pugui apropar-se a les administracions, necessitem la implicació i el treball conjunt de tothom: ciutadania, administracions públiques, empreses, etc.

dimecres, 26 de maig del 2010

"Barcelona pionera en l’ús de la tecnologia web"

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Aquest escrit el vaig escriure fa uns dies, havia d'aparèixer en un especial que El Periódico va fer coincidint amb el Dia d'Internet (17 de maig).

Finalment, per diferents motius, no va sortir en l'edició.

Ja que el vaig redactar, he decidit posar-lo com a mínim al meu blog ;-)

dilluns, 3 de maig del 2010

WeG009: Es publica el primer llibre en castellà sobre Govern Obert

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

La novena notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona és un ressenya sobre el llibre "Open Government": el primer llibre en castellà sobre aquesta temàtica.

Sóc un clar convençut que el futur de les administracions públiques ha de ser aquest: el govern obert. Només així es podrà realitzar - amb èxit - els grans reptes que tenen actualment les administracions.

No només això, sinó que amb el Govern Obert aconseguim que pugui ser efectiva la implicació de tots els agents de la societat: administracions, ciutadania, empreses, associacions, etc.

És a dir, podem aconseguir fer encara més democràtica la nostra democracia, en el sentit literal del concepte democràtic.

Per tant, el problema ara ja no és tècnic, la tecnologia ens permet que tothom que vulgui implicar-se ho pugui fer i, a més, de forma fàcil.

El problema ara només és un: que es tinguin ganes reals de voler-se implicar...

I amb això, la tecnologia poc hi podrà fer... :(

dimarts, 20 d’abril del 2010

WeG008: Finalitzat amb èxit el primer concurs espanyol de dades obertes ('Open Data')

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

La vuitena notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona és un breu resum de la iniciativa del "Desafío Abredatos": el primer concurs espanyol per realitzar aplicacions (que s'alimenten de dades públiques) amb l'objectiu de crear serveis públics.

Sóc dels que pensa que l'obertura de dades és un procés que va molt més enllà de la simple disposició pública de les dades. És un pas important per a la transparència, un concepte clau per a que les administracions recuperin la confiança de la ciutadania, un concepte clau per trencar l'actual tendència cap a la total desafecció política, però també, un concepte clau per generar riquesa.

De fet, un procés d'obertura de dades és, sobretot, un canvi de mentalitat, no és només un canvi tecnològic, sinó que remou els fonaments de l'Administració... per això costa tant implantar-lo.

Al capdevall, si només fos un problema tècnic seria una qüestió pressupostària... és un procés que implica canvi de mentalitat dels dirigents públics, i, sobretot, fa perdre poder als que actualment retenen la informació.

dilluns, 22 de febrer del 2010

WeG007: Irekia: El govern obert del País Basc

La setena notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona és un breu resum de la iniciativa del Govern Basc anomenada Irekia ('obert' en èuscar).

Fa dies que volia fer-ne un resum donada la trascendència que té, al meu entendre, aquesta iniciativa donat que és el projecte d'oGov més sòlid a nivell espanyol (amb el permís de la gent del Govern d'Astúries, haig d'analitzar també el seu projecte).

Especialment destaco el lideratge del lehendakari Patxi López, imprescindible per a que una iniciativa d'aquest tipus tingui èxit, actualment en aquests projectes el menys complicat és la tecnologia, el més complex són les persones, convèncer-les... d'aquí que un fort lideratge sigui crític per assolir l'èxit.

Aquesta és la notícia penjada en el web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona:

Irekia: El govern obert del País Basc

Darrerament estan sorgint iniciatives relacionades amb el que es coneix com govern obert, ("Open Government" en anglès, o abreujadament: "oGov"), amb l'objectiu d'assolir més transparència als governs. Als Estats Units, el Regne Unit i Austràlia s'estan promovent iniciatives en aquest àmbit, a Espanya ja han sorgit iniciatives al Govern del Principat d'Astúries i al Govern basc.

Què és?

El significat de la paraula basca "Irekia" és "obert".

Irekia és el nou portal del Govern basc amb consonància amb el nou paradigma d'open government que s'està començant a implantar en diversos governs, especialment de l'àmbit anglosaxó: els Estats Units, el Regne Unit i Austràlia.

Per què un govern obert?

Una de les mancances del sistema "tradicional" de govern és la llunyania de la ciutadania, en molts casos la ciutadania només participa cada quatre anys en les eleccions, la resta del temps o no pot o no troba la manera d'aportar les seves idees, comentaris i crítiques a l'acció del govern.

Amb el desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i, molt especialment, amb l'eclosió de l'anomenat Web 2.0, és a dir, des que tothom pot publicar fàcilment contingut i relacionar-se amb les xarxes socials, implementar un govern obert ja no és un problema tècnic.

Així, doncs, un govern obert persegueix l'objectiu màxim d'una democràcia: un govern fet per tothom i per a tothom.

Eixos d'Irekia

El mateix lehendakari Patxi López promou aquesta iniciativa amb l'objectiu principal de fomentar la transparència en l'Administració basca.

Els tres eixos principals d'Irekia són:

Transparència: Es posarà a l'abast de la ciutadania tota mena d'informació sobre l'activitat i la planificació del govern, i en temps real, (com anècdota cal indicar que una de les primeres dades que s'han posat a l'abast de la ciutadania és el cost d'aquesta iniciativa).

Participació: Totes les decisions que tingui previst prendre el Govern basc s'exposaran públicament perquè la ciutadania pugui debatre-les, valorar-les, criticar-les, lloar-les, completar-les... A més la ciutadania també podrà indicar les seves pròpies iniciatives perquè el Govern les tingui en compte.

Col·laboració: La idea és que el govern, la ciutadania, les empreses... en general, tota la societat basca col·labori per construir una societat millor.

Cal tenir en compte que la participació ciutadana fa molts anys que existeix, la nova aportació d'Irekia és recollir aquesta participació de manera fàcil i àgil, i integrar-la en l'acció quotidiana del Govern basc, és a dir, això serà el procés habitual, no un procés excepcional.

De fet, cada iniciativa governamental haurà de tenir en compte la participació de la ciutadania, això vol dir que tots els departaments del govern basc han de promoure la participació de la societat —no només permetre-la—, de fet, el projecte Irekia inclou escoltar activament la ciutadania per saber què opina en altres llocs diferents d'Irekia. De fet, es farà un seguiment especial de les xarxes socials, ja que actualment ja són les noves àgores de la societat, per aquest motiu bona part del contingut d'Irekia també es posarà a les xarxes socials.

Tot just s'està a les beceroles d'aquesta iniciativa però, tal com es comenta en la introducció d'Irekia, "el viatge més llarg comença amb el primer pas" (Lao-Tse).



Enllaços relacionats:

divendres, 19 de febrer del 2010

"En las web de administraciones públicas sobra información poco útil al ciudadano"

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Fa uns dies el Jordi Sabaté (via la Dolors Pou) em va entrevistar sobre temes relacionats amb l'administració electrònica.

En Jordi Sabaté treballa al web Consumer Eroski: la versió digital de la revista Consumer de la Fundación Eroski on ahir es va penjar el resultat de l'entrevista.

D'entrada ja li vaig deixar clar que no em considero un expert en aquest àmbit, ni molt menys!

Però sí que sóc una persona que està treballant en una gran administració local que té molts projectes sobre administració electrònica, d'un d'ells en sóc el cap de projecte.

I a més m'interessa molt l'administració electrònica, el govern obert i, en general, de com la tecnologia pot ajudar a simplificar la vida a la ciutadania.

Em va passar una primera versió de qüestionari amb preguntes, vaig retocar alguna pregunta (en alguns casos per no repetir-se i, en d'altres casos, per afegir conceptes que no em preguntava que creïa que podien ser interessants pel públic del lloc web, també el Jordi em va fer algunes puntualitzacions).

Us transcric aqui l'entrevista (també la podeu llegir a Consumer Eroski a aquí):

"En las web de administraciones públicas sobra información poco útil al ciudadano"

  • Autor: Por JORDI SABATÉ MARTÍ
  • Fecha de publicación: 18 de febrero de 2010

Marc Garriga Portolà se define como jefe de proyectos web en el sector público de Barcelona. Por su amplia experiencia tanto con las herramientas digitales como en el desarrollo de propuestas colaborativas para los órganos de gobierno municipales, es una de las personas más cualificadas para explicar a los ciudadanos qué es y qué quiere hacer la administración electrónica y participativa. Por el momento se muestra contento con el ritmo de transición que tiene la administración pública en su paso al mundo digital. Sin embargo, en consonancia con las conclusiones de un reciente estudio de CONSUMER EROSKI, reivindica más información útil y menos autopublicidad en los sitios web municipales. Garriga también forma parte del equipo organizador del "Personal Democracy Forum Europe", un foro mundial sobre democracia participativa, es profesor en la Universitat de Barcelona (UB) y escribe los blogs Brou Casolà (en catalán) y Caldo Casero (en castellano).


Se oye hablar de administración 2.0, pero la mayoría de los ciudadanos desconocen todavía qué es la administración electrónica. ¿Qué diferencias hay entre ambos conceptos?

Son dos conceptos diferentes. La administración electrónica es fruto del deber de las administraciones públicas de dar el mejor servicio a la ciudadanía con el menor coste en recursos. Con la administración electrónica se consigue mejorar el actual servicio que se ofrece a la ciudadanía y, además, se reducen costes: es la solución ideal.

La clave de la administración 2.0, en cambio, no radica sólo en la tecnología, aunque la requiere; la clave está en la actitud, como en cualquier concepto que sea 2.0. Este tipo de administración debe ser sencilla, próxima, proactiva, receptiva, innovadora, incentivadora de la participación, colaborativa, transparente, etc. Una administración 2.0 busca la colaboración de la ciudadanía para la realización de sus políticas. Éste es un cambio de fondo y de concepto mucho más ambicioso, y complejo de llevar a cabo, que la administración electrónica.

¿No cree que los teóricos corren demasiado?

"Una administración 2.0 busca la colaboración de la ciudadanía para la realización de sus políticas"

No creo que se vaya demasiado rápido, más bien lo contrario. El paradigma "administración 2.0" tiene como objetivo involucrar a los ciudadanos en los servicios ofrecidos por las administraciones públicas, no sólo tener en cuenta su opinión cada cuatro años. A mi entender, es la mejor manera de que la ciudadanía se preocupe por los temas de la sociedad y que las administraciones públicas escuchen con frecuencia la opinión, las ideas y los comentarios de los ciudadanos. En el sentido literal de la palabra, estamos en la tarea de mejorar la democracia.

¿Por qué les cuesta tanto a las administraciones pasar su información y sus gestiones al ámbito digital?

Cualquier cambio en una administración pública cuesta muchísimo. Hay que tener en cuenta que han trabajado décadas, algunas incluso siglos, con papeles. No es nada fácil el paso al ámbito digital, no sólo por cuestiones técnicas, que de por sí ya son complicadas, sino también por cuestiones humanas, por la habitual resistencia al cambio que tenemos la mayoría de las personas. También hay que tener en cuenta que, en muchos casos, se aprovecha la digitalización de trámites y servicios para rediseñarlos y optimizarlos para el ciudadano y, en especial, en un plano interno (la denominada "backoffice").

¿Desaparecerán puestos de trabajo entre los funcionarios con el paso total a la administración electrónica?

"Hay que tener en cuenta que muchas administraciones han trabajado décadas, incluso siglos, con papeles"

No desaparecerán puestos de trabajo de funcionarios por el paso a la administración electrónica. El paso no es inmediato ni sustitutivo; la administración electrónica convive con la tradicional. Sí puede pasar que haya funcionarios que cambien sus funciones por otras de más valor, dado que, en su mayoría, se intentan realizar de manera electrónica las tareas más repetitivas.

¿Qué es más importante en la web de una administración pública, informar bien o permitir gestiones complejas?

Una web de una administración pública tiene como objetivo fundamental informar bien a su ciudadanía, en el sentido más amplio del verbo "informar". Por otro lado, desde el primer día de enero de 2010, las administraciones públicas -en virtud de la ley 11/2007- tienen que poner a disposición de los ciudadanos la posibilidad de realizar cualquier trámite mediante el canal electrónico. No obstante, considero más adecuado que en la Web se puedan tramitar las gestiones más habituales y dejar las de menor demanda, o una gran complejidad, para el canal presencial, aunque sea por cuestiones de eficiencia presupuestaria. No tiene sentido invertir presupuesto en pasar al ámbito electrónico un trámite que apenas se usará.

¿No cree que muchas páginas web de administraciones pecan de exceso de información institucional y, en cambio, muestran poca información útil al ciudadano?

La mayoría de sitios web de administraciones públicas pecan de exceso de información institucional, pero también se exceden en información que ya es obsoleta o carece del mínimo interés. Hay un verdadero problema de "infoxicación" porque raras veces se descuelga contenido debido a presiones políticas o a la simple desidia.

¿Por qué es necesario un certificado digital para realizar la mayoría de las gestiones? ¿No se podría usar otra fórmula menos complicada?

"Una web de una administración pública tiene como objetivo fundamental informar bien a su ciudadanía"

La mayoría de las gestiones públicas requieren primero identificarse. En el ámbito presencial, este proceso lo realizamos mediante el DNI o un documento similar; es un proceso que tenemos muy asimilado. En el ámbito electrónico, esta identificación la podemos hacer con un certificado digital, que apenas exige indicar de modo digital la identidad. Hay otras fórmulas para identificarse de manera electrónica, pero no reúnen la seguridad necesaria para realizar todos los trámites, por este motivo están en desuso. Los nuevos DNI ya incluyen un certificado digital, con lo que, en poco tiempo, toda la sociedad española dispondrá de un certificado digital como mínimo.

¿Se verá algún día a ayuntamientos y ministerios en Facebook?

Hoy en día, redes como Facebook, Tuenti o Twitter, entre muchas otras, ya son lugares de encuentro de la ciudadanía; lo más lógico es que las administraciones públicas se acerquen a estas nuevas ágoras para escuchar y colaborar con los ciudadanos. Ya hay algunos ejemplos, aunque todavía son pocos y en un ámbito más informacional que conversacional. No obstante, un buen ejemplo es el municipio de Copons, una pequeña localidad catalana de unos 300 habitantes. Consigue gobernar de una forma más colaborativa, más abierta y, por tanto, más democrática, al implicar a la ciudadanía en las acciones del Ayuntamiento. Para ello, ha utilizado herramientas gratuitas como Facebook, Flickr o Wordpress.

¿Cómo valora desde el punto de vista de información ciudadana una herramienta como Twitter?

"Redes como Facebook, Tuenti o Twitter ya son lugares de encuentro de la ciudadanía; lo más lógico es que las administraciones públicas se acerquen a ellas"

Twitter es una muy buena herramienta para dialogar cuando se requiere inmediatez y brevedad. Es idónea para comunicar nuevos servicios y para encauzar las quejas o sugerencias de la ciudadanía. Ya hay varios ejemplos de administraciones públicas que están en Twitter, como los departamentos de Educación y de Trabajo de la Generalitat de Catalunya. Sólo hay una regla importante: no caer en el error de utilizar Twitter sólo para comunicar de manera unidireccional. Esta herramienta permite y promueve el diálogo, por lo que si una administración está en Twitter, puede comunicar, pero también debe escuchar.

¿Qué utilidades podría tener el vídeo on line para servir a los ciudadanos?

La mejora de la tecnología, en especial de las comunicaciones, ha provocado que el vídeo sea un elemento cada vez más presente en la Web. Para el caso concreto de las páginas de administraciones públicas, el vídeo se puede usar -y de hecho ya se usa así- para ilustrar con imágenes las noticias que interesan a la ciudadanía, pero también para complementar la información turística o para mostrar cómo utilizar servicios públicos y cómo realizar determinados trámites, entre otras funciones.

Se podría usar, además, para que la ciudadanía exponga sus vídeos: de denuncia, de quejas, de sugerencias, de promoción turística. En la web Barcelona Visió, la ciudadanía sube vídeos sobre la ciudad mezclados con vídeos realizados por estudiantes del sector y vídeos del propio Ayuntamiento. El objetivo es ser un banco de vídeos de uso gratuito.

Usted forma parte del equipo organizador del "Personal Democracy Forum Europe". ¿Qué objetivos persiguen?

El "Personal Democracy Forum", PdF, es un grupo de personas interesadas en debatir cómo la tecnología puede mejorar la política y la acción de los gobiernos; en definitiva, mejorar la democracia. Lo crearon Andrew Rasiej y Micah Sifry en 2004 y, aunque el debate es continuo, organizan cada año una conferencia que reúne a los mejores expertos mundiales en tecnología, en política y en cómo aplicar la primera para fortalecer la segunda.

"Los ciudadanos deben poder implicarse con las administraciones públicas en la definición y desarrollo de sus acciones"

A finales de noviembre del pasado año, el PdF cruzó el charco y se celebró la primera conferencia Personal Democracy Forum Europe (PdFeu) en Barcelona. El evento congregó a los mejores expertos europeos e internacionales en la Torre Agbar durante un par de días; se generó mucho debate en las sesiones, pero aún más en los descansos, en los pasillos. Se habló de cómo Obama llegó a ser presidente en buena parte gracias a la tecnología, de la movilización de la ciudadanía desde la sociedad civil, de cómo los gobiernos pueden (y deben) colaborar con la ciudadanía para el desarrollo de las políticas, de ser transparentes mediante la apertura de los datos públicos, del papel que juega Europa (y España) en este nuevo paradigma político, etc.

En Barcelona, Andrew Rasiej comentó que la tecnología ha cambiado a la sociedad civil: "Lo que hemos descubierto es que la tecnología permite que la gente pueda organizarse utilizando las nuevas herramientas como Facebook, Twitter y YouTube, de cara a tener un impacto en el proceso político y para pedir que los gobiernos sean más sensibles a sus necesidades cotidianas". Esto persigue PdF, mostrar cómo la tecnología puede mejorar aún más nuestra democracia.

¿De verdad se puede conseguir con la Web 2.0 que los ciudadanos participen más en sus instituciones?

No es que se pueda hacer, es que se debe hacer. Los ciudadanos deben poder implicarse con las administraciones públicas en la definición y desarrollo de sus acciones. Las instituciones públicas deben escuchar siempre a sus ciudadanos y hacerles partícipes de sus políticas; no sólo de las políticas de carácter lúdico, sino en especial de las políticas que afectan más a los ciudadanos, aunque no sean populares. Sólo con la implicación de la sociedad en las administraciones públicas se conseguirá que éstas sean más eficientes y la ciudadanía conocerá los límites de las instituciones públicas: se dará cuenta de que las administraciones públicas no pueden ser la solución a todos los problemas de la sociedad.

¿No cree que España va lenta en la puesta on line de cierta información concerniente a los cargos, las administraciones y los órganos de gobierno, ya sean locales, autonómicos o estatales?

"El problema no es que la información no sea pública, sino que no está en el formato adecuado para tratarse de forma automática"

En general, el problema no es que la información no sea pública; hay muchísima información en los boletines oficiales del Estado, de las comunidades autónomas, etc. El problema radica en que esta información no está en el formato adecuado para tratarse de forma automática. Con un formato adecuado se podría llegar a saber, al detalle y de forma muy fácil, en qué invierte el presupuesto una determinada administración pública. En la actualidad, buena parte de esa información se podría obtener si se busca en los boletines oficiales, pero no es una tarea nada fácil ni automatizable. En la práctica, es como si la información no fuera pública.

El concepto "opendata" tiene como objetivo proporcionar toda la información pública al alcance de la ciudadanía y con un formato adecuado para que sea fácil de manipular y utilizarse en servicios públicos o privados. Se persigue que la Administración proporcione los datos públicos y que sea la propia ciudadanía quien, de forma altruista o con ánimo de lucro, genere servicios a partir de esa información. El ejemplo paradigmático de "opendata" es el portal "Data.Gov" de la administración americana, que contiene infinidad de información pública y no deja de crecer. Esta iniciativa se ha extendido a otros países: Reino Unido, Australia, etc., y también a España: el Gobierno Vasco y el Gobierno del Principado de Asturias ya han iniciado sus proyectos de "opendata".

¿Se votará y se harán referendos válidos algún día por vía telemática?

Lo haremos, y proyectos como el DNI electrónico ayudarán mucho en la posibilidad de votar de manera telemática. Cabe indicar la consulta ciudadana que tiene previsto realizar el Ayuntamiento de Barcelona acerca de cómo tiene que ser la nueva Avenida Diagonal. Esta consulta ciudadana, que afecta a 1,4 millones de personas, se podrá realizar de manera presencial, pero también, y aquí está la novedad, se podrá votar por Internet durante las 24 horas del día (o días) en que se celebre. Iniciativas como esta consulta ciudadana proporcionarán la experiencia necesaria para abordar, en un futuro no muy lejano, votaciones electrónicas de nuestros representantes políticos en las administraciones públicas.



Enllaços relacionats:

dilluns, 15 de febrer del 2010

WeG006: Resultats del primer GobCamp España

La sisena notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona és el resum de la jornada GobCampEs que es va realitzar el passat 16 de gener a Citilab-Cornellà.
La veritat és que ho he penjat molt tard, un mes després de la realització d'aquesta jornada... però diuen que val més tard que mai! ;-)


Resultats del primer GobCamp España

GobCamp España

El dissabte 16 de gener es va celebrar a Citilab-Cornellà el primer GobCamp España, la primera "desconferència" espanyola sobre Administració pública en què el contingut l'elaboren els mateixos participants a mesura que van arribant.

Tot i que l'acte era obert per a tothom, estava pensat específicament perquè el seguissin els treballadors de l'Administració pública i totes les persones que hi estiguessin interessades, amb l'objectiu de debatre com millorar l'acció de les administracions públiques amb l'ajut de la tecnologia.

En total es van reunir una trentena de persones de diverses institucions: Generalitat de Catalunya, Govern basc, Universitat de Girona, Citilab, Ajuntament de Barcelona, entre altres.

De què es va parlar?

El primer ponent va ser l'Albert Sierra, que va explicar la iniciativa Patrimoni.gencat, un web pensat per interconnectar les diferents institucions relacionades amb l'àmbit del patrimoni cultural mitjançant un llenguatge planer, proper a la ciutadania, amb un ús intensiu de contingut multimèdia i utilitzant eines 2.0, de fet, un dels missatges que va donar l'Albert a les institucions és que han de canviar de model, ara ja no són només emissores d'informació, la comunicació ja no és unidireccional, ara és bidireccional.

La Trina Milan va explicar la recent iniciativa d'ús d'eines 2.0 per part del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Han posat en marxa un bloc, un usuari a Twitter i un usuari a YouTube, tot des del punt de vista institucional del Departament d'Educació.

L'Alberto Ortiz, director d'Atenció Ciutadana del Govern basc, va demanar ajut als assistents per dissenyar el que ell va exposar com a "factoria d'atenció a la ciutadania". És a dir, debatre com hauria de ser un grup de persones amb vocació interna i externa amb l'objectiu d'escoltar activament la ciutadania per fomentar la seva implicació en el govern, i, a la vegada, potenciar l'aprenentatge i el treball col·laboratiu intern per mitjà de xarxes interdepartamentals.

L'Enric Senabre va fer reflexionar sobre els límits de l'Administració; cal tenir sentit comú a l'hora de fer ús de la tecnologia per millorar els serveis prestats per les administracions públiques, no arribar a ser una administració en què el ciutadà no sàpiga què es fa que l'afecti.

L'Eugenio Moliní va exposar brillantment un model per explicar com vèncer la resistència al canvi de les jerarquies en les organitzacions per acabar sent "només" friccions, aquest model està basat en conèixer i gestionar què no ha de canviar perquè el que s'està treballant en xarxa sigui assumible i liderable per la direcció en el seu rol jeràrquic.

La darrera ponència la va fer el Giles Antonio Radford (Moof), que va comentar les iniciatives 2.0 del Regne Unit relacionades amb les administracions públiques, especialment les que provenen de l'ONG MySociety.org: WriteToThem (per poder comunicar amb els responsables polítics); FixMyStreet (per indicar a l'Administració problemes, suggeriments, incidències del carrer); TheyWorkForYou, que permet veure què han fet els polítics, per exemple, què han votat en cada iniciativa legislativa, entre altres webs.

L'acte es va acabar amb una posada en comú de tots els assistents en què van reflexionar sobre com implementar la idea de "factoria d'atenció a la ciutadania" proposada per l'Alberto Ortiz.

Esperem que l'any que ve es torni a celebrar aquest esdeveniment tan interessant.




Enllaços relacionats:

dijous, 21 de gener del 2010

WeG005: Catosfera 2010

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

La cinquena notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona està relacionada amb la Catosfera.

La Catosfera són unes jornades - que es realitzen a Granollers - on es mostra i es debat sobre com les noves tecnologies estan canviant la societat, la nostra societat.

Enguany, a més, coincideix la Catosfera amb la Setmana Tecnològica (per a la ciutadania i per a les empreses) que també es desenvolupa a Granollers.

Catosfera 2010

Per tercer any consecutiu es realitza la Catosfera: un esdeveniment que es realitza a la seu del Centre Tecnològic i Universitari de Granollers (CTUG) amb l'objectiu de reflexionar sobre la realitat digital del nostre país.


Breu història de la Catosfera

La primera edició de la Catosfera es va realitzar en el 2008, va ser un acte centrat bàsicament en el fenomen dels blocs, d'aquí el nom.

El resultat va ser exitós, fet que provocà que en el 2009 es realitzés la segona edició de la Catosfera que va reunir un centenar de persones per debatre sobre el fenomen del web social i de com aquest fenomen s'està desenvolupant a Catalunya.


CDigital = Catosfera + Setmana tecnològica

Enguany la Catosfera s'uneix a la Setmana Tecnològica per unir sinergies i donar una visió més integral de com les noves tecnologies estan modificant la societat.

De fet, tal com s'explica en el web de CDigital: "Ponències, seminaris, tallers formatius i activitats relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació centren el programa de Cdigital Granollers, que es durà a terme del 20 al 30 de gener i agrupa la 5a Setmana Tecnològica i les 3es Jornades de la Catosfera. Granollers tornarà a ser el punt de trobada dels bloggers i la xarxa 2.0 a Catalunya."

Estàn previstos diferents actes, dins de la Setmana Tecnològica es parlarà de com certificar-se en les noves tecnologies, de com gestionar i presentar millor la informació, de com la tecnologia actual afecta al sector musical, de com millorar l'educació amb l'ajuda de les TIC, de com millorar professionalment, etc.

Pel que fa a la Catosfera cal tenir en compte que aquestes jornades seran inaugurades institucionalment pel MH Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya; Josep Mayoral, Alcalde de Granollers, i per Marc Vidal, impulsor del CDigital.

Dins de la Catosfera també cal destacar-hi la ponència inaugural a càrrec d'Ícaro Moyano, director de Tuenti; la taula rodona sobre els nous reptes que els entorns 2.0 plantegen al món de la cultura; una trobada de videobloggers catalans; un anàlisi sobre el fenòmen de les esferes 2.0, entre molts altres actes.

La inscripció és totalment gratuïta, per a més informació: http://www.cdigital.cat/.



Enllaços relacionats:

diumenge, 10 de gener del 2010

Col·laboració a ClicMetrics

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

A principios del mes de noviembre del año pasado, Elena Enríquez me ofreció colaborar en el blog de ClicMetrics ofreciendo mi punto de vista sobre la analítica web.

Enseguida acepté la petición advirtiendo a Elena que no podía ofrecerle una frecuencia constante de nuevos posts, por diferentes motivos me encontraba en una situación de colapso que me impedía poder colaborar con ella como me gustaría.

Sin embargo, decidimos que yo fuera uno de los colaboradores del blog de ClicMetrics junto con profesionales reconocidos de la analítica web:
La meva aportació complementa a l'aportada per la resta de col·laboradors ja que dóna la visió de l'analítica web des del vessant dels webs de l'administració pública.

Sovint s'explica l'analítica web només des del punt de vista de webs d'empreses privades.



El primer post que he redactat per ClicMetrics està relacionat amb la iniciativa IMUE; tot seguit us transcric el post (que el podeu llegir també directament des de ClicMetrics).

Comenzamos nueva colaboración y año 2010 con Marc Garriga que tiene entre muchas de sus actividades el apasionante trabajo de Web Analytics Manager del Ayuntamiento de Barcelona. Él compartirá sus ideas sobre Web Analytics en su terreno y la eAdministración. Bienvenido Marc y muchas gracias!!!!! Fdo. Elena Enríquez

Hace ya varias semanas que Elena me ofreció ser uno de los autores del blog de ClicMetrics.
Al instante le respondí que sí, me ilusiona formar parte de esta iniciativa, además que me enriquece personalmente y, evidentemente, profesionalmente.

Debido a que llevo varios años ya trabajando en una administración pública, le ofrecí realizar posts acerca del mundo de los indicadores web en las administraciones públicas.

Para estrenarme, os explico la iniciativa IMUE: Indicadores para la Medición del Uso Efectivo en la eAdministración

logo_imueg

Introducción
IMUE es una iniciativa de la Fundación CTIC y de la empresa MV Consultoría, su finalidad es definir un método para homogeneizar los indicadores relacionados con la eAdministración en las administraciones públicas.

En una fase inicial, se ha propuesto esta iniciativa en las grandes administraciones públicas españolas, la mayoría se han ofrecido a participar. Actualmente se está exportando esta iniciativa en otros países, empezando por el Reino Unido.

¿Por qué esta iniciativa?
Los principales estudios de indicadores sobre los servicios de la eAdministración están centrados básicamente en la disponibilidad de dichos servicios, y no en el uso que hace la ciudadanía. Este es el caso del estudio Benchmark Report of eGovernment, de ámbito europeo, actualmente en la octava edición o el de eEspaña de ámbito estatal, (en este caso sí que aparecen datos sobre uso de eAdministración si bien en un nivel muy básico).

Otros estudios como la American Customer Satisfaction Index o el Australians’ Use and Satisfaction with eGovernment Services se centran especialmente en conocer la satisfacción del ciudadano en el uso de los servicios de eAdministración, (en el caso del estudio australiano aparecen algunos datos sobre uso de eAdministración pero más a nivel demográfico).

Medición del Uso Efectivo en la eAdministración
IMUE es una iniciativa que pretende centrarse en conocer el uso (también la disponibilidad y satisfacción) que hace la ciudadanía de los servicios de eAdministración, así que rellena el vacío que hay actualmente y complementa los estudios existentes.

Por otra parte, hay que tener en cuenta que IMUE se genera a partir de la analítica web, no está basado en encuestas, ello implica que se realiza a partir de información real, no se hace ninguna inferencia estadística a partir de una muestra.

IMUE tiene 3 pilares básicos, (de hecho está basado en los Balance Score Card de Kaplan y Norton):

- Alcance.
- Satisfacción.
- Retención.

Por cada pilar hay una lista de indicadores estratégicos (KSI: Key Strategic Indicator) que lo definen. En el caso del alcance se aportan datos sobre el nivel de acceso a los trámites (no sólo la disponibilidad). Los indicadores relacionados con la satisfacción permiten evaluar el nivel de éxito de los servicios ofrecidos más allá de su acceso. Y en el caso de la retención, los indicadores nos permiten conocer la reincidencia de los servicios que hace la ciudadanía y su nivel de madurez en el uso de los mismos.

Si entramos al detalle veremos que el alcance está formado por dos indicadores (KSI):

- Audiencia relativa.
- Audiencia cualificada.

La audiencia relativa se deduce de la división entre los visitantes únicos mensuales por las personas con conexión a Internet (dato que se puede obtener del INE en el caso español).

La audiencia cualificada son las visitas que han solicitado más de una página de un mismo trámite (se pretende quedarnos sólo con aquellas visitas que han empezado a tramitar).

En el caso de la satisfacción tenemos 5 KSI:

- Ratio de conversión cualificada.
- Ratio de conversión parcial.
- Asistencia en la tramitación.
- Duración de la tramitación.
- Visitas fallidas.

El ratio de conversión cualificada son los que han realizado correctamente la tramitación (respecto al resto).

El ratio de conversión parcial son aquellos que han tramitado un trámite electrónico que no permite que todo el proceso sea on-line, en este caso la conversión es parcial (aunque electrónicamente ya no se pueda ir más allá).

La asistencia en la tramitación es analizar si se ha llegado a una página de ayuda.

La duración de la tramitación es esto, la duración (media) de la visita con conversión (cualificada o parcial).

Y el indicador de visitas fallidas se calcula como el ratio de páginas de error en final de visita respecto al total de visitas.

Para el tercer pilar, la retención, tenemos 3 KSI:

- Visitantes repetidores.
- Visitantes repetidores (con conversión).
- Frecuencia de visitante.

IMUE-KSI

Los visitantes repetidores es sencillo, son los visitantes que realizan más de una visita, en un determinado periodo.

Los visitantes repetidores (con conversión) son los visitantes que realizan más de una tramitación, en un determinado periodo.

Y la frecuencia de visitante es la media de visitas de dicho visitante en un determinado periodo.

En estos tres indicadores es crítico disponer de cookies para poder resolver, técnicamente, disponer de un historial de visitantes.

Conclusión
IMUE es una iniciativa con el objetivo de definir un método para homogeneizar los indicadores relacionados con la administración electrónica en las administraciones públicas.

Para calcular sus indicadores se utilizan técnicas de web analytics, es la mejor manera de poder proporcionar datos reales de uso, de satisfacción y de retención de los ciudadanos al utilizar los servicios de la eAdministración.

Más información:

- IMUE: Iniciativa para la Medición del Uso Efectivo en la eAdministración.
- Benchmark Report of eGovernment.
- eEspaña
- American Customer Satisfaction Index.
- Australians’ Use and Satisfaction with eGovernment Services.




Enllaços relacionats:

dimarts, 29 de desembre del 2009

WeG004: Museu Picasso de Barcelona: Un bon exemple de Museu 2.0

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

La quarta notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona està relacionada amb el Museu Picasso de Barcelona.

El Museu Picasso de Barcelona ha iniciat un projecte per compartir coneixement amb/de la ciutadania mitjançant l'ús de les xarxes socials, no utilitzar les eines 2.0 "serà aviat sinònim d'ignorar aquest públic".

(Aquesta notícia ha estat escrita amb la col·laboració de la Conxa Rodà del Museu Picasso)

Museu Picasso de Barcelona: Un bon exemple de Museu 2.0

L'ús d'Internet està canviant, les empreses i les institucions també han d'evolucionar la seva estratègia a Internet. L'ús de les xarxes socials permet al Museu Picasso de Barcelona construir comunitat, afavorir el debat i la participació, i estendre el coneixement sobre l'artista.

Per què utilitzar les xarxes socials?

La presència dels museus en les xarxes socials és encara relativament embrionària però avança amb pas ferm, especialment en els principals museus dels Estats Units i del Regne Unit.

Un bon exemple és el Museu d'Art Modern de Nova York - més conegut per MoMA, amb blog; presència a Facebook; a YouTube; i a Twitter. Altres bons referents internacionals són el Brooklyn Museum també a Nova York, el Victoria & Albert a Londres, el Museum de Toulouse o el Powerhouse a Austràlia i, a casa nostra, la Fundació Miró.

Els museus volen tenir presència a les xarxes socials per tenir una comunicació bidireccional amb els seus usuaris, estudiosos o simplement persones interessades per les obres que acullen. És a dir, no es tracta d'utilitzar les xarxes socials com un mer instrument de màrqueting, el que es pretén és implicar a la ciutadania en els museus, de rebre les seves aportacions i generar comunitat i fidelització per enriquir enormement el coneixement que contenen els museus.

D'altra banda, la ciutadania vol ser partícip dels museus, no utilitzar les xarxes socials serà aviat sinònim d'ignorar aquest públic.

Presència del Museu Picasso a les xarxes socials

Al maig d'enguany va començar el projecte de participació activa del Museu Picasso a les xarxes socials.

S'ha començat de forma progressiva, de menys a més i amb un clar objectiu de compartició: intercanviar el coneixement que té el Museu amb el que aporta la ciutadania.

Per aquesta finalitat s'ha implicat a tota la institució de cara a ser àgils, a dinamitzar, a conversar, a escoltar... en definitiva a que el Museu Picasso sigui un autèntic usuari 2.0.

Actualment el Museu disposa d'un blog on es van explicant aspectes més desconeguts del dia a dia, té presència a Facebook, a Flickr, a YouTube, a Twitter, a Del.Icio.Us, a SlideShare.

D'altra banda, fa tot just una setmana que es va oferir la primera versió de la col•lecció online del Museu, això permet consultar des d'Internet unes 2.500 obres.

Usuari 2.0

En el 1935 Picasso va comentar:

"Un quadre viu la seva vida com un ésser viu,

experimenta els canvis que la vida quotidiana ens imposa.

Això és ben natural ja que un quadre no viu

sinó per aquell que el mira"

Si substituïm "quadre" per presència al web veurem que l'usuari ara és protagonista, ara és usuari 2.0.



Enllaços relacionats:

dijous, 24 de desembre del 2009

WeG003: 'GobCamp España' un esdeveniment en format BarCamp

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

La tercera notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona està relacionada amb un acte d'agenda.

Concretament és per anunciar la realització del primer 'GobCamp España' el proper dissabte 16 de gener de 2010 en l'immillorable espai del Citilab a Cornellà.

A més, aquest acte està organitzat per l'Ana i pel Chris, que també són els responsables del PodCamp Barcelona i amb qui tinc una excel·lent relació, (també hem patit juntament l'organització d'altres esdeveniments...). De fet, aquesta notícia l'ha redactada bàsicament l'Ana.

GobCamp España un esdeveniment en format BarCamp

Què es un Barcamp?

BarCamp és una xarxa internacional de "desconferències" (esdeveniments oberts i participatius), on el contingut el confeccionen els participants. Estan enfocats per parlar d'aplicacions web, tecnologies de codi obert i protocols socials. No obstant això, aquest tipus de trobades han ampliat la seva temàtica i actualment inclouen esdeveniments participatius i oberts al voltant de temes socials, artístics, educatius... amb forts components creatius i innovadors en els respectius àmbits.

L'ordre de l'esdeveniment es basa en la "des-estructura" del mateix. No hi ha xerrades fixes, no hi ha oradors fixos, ni keynotes, simplement tos els assistents són participants.

El primer BarCamp va tenir lloc a Palo Alto, Califòrnia (Estats Units), del 19 al 21 d'agost de 2005, i va ser una iniciativa creada amb la finalitat de permetre que més persones tinguéssin l'oportunitat de conèixer temes actuals de tecnologia, els quals llavors eren tractats exclusivament en costoses conferències i esdeveniments tancats al públic en general.

GobCamp España

El 16 de gener de 2010 a Citilab-Cornellà se celebrarà GobCamp España una "desconferència" amb format Barcamp per a tots els treballadors de l'administració pública i totes les persones interessades en ella.

L'objectiu és compartir, debatre i reflexionar sobre les actuacions que s'estan duen a terme per millorar les administracions públiques, i presentar projectes, experiències, propostes i accions, per a treure conclusions al finalitzar la jornada i traspassar-les als governs.

El programa el definiran els participants, segons vagin arribant, el que estigui interessat en parlar s'apuntarà a un taulell on escriurà el seu nom i de manera molt breu el tema de la seva intervenció. Els temes han d'estar relacionats amb l'Administració Pública, poden ser projectes, experiències, accions, propostes, etc.

La inscripció és totalment gratuïta i es pot realitzar des d'aquest formulari.



Enllaços relacionats:

dilluns, 21 de desembre del 2009

WeG002: Tres iniciatives per fomentar el Govern Obert

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Us transcric la segona notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona, (la primera fou aquesta).

En aquest cas la notícia està relacionada amb les recents iniciatives relacionades amb l'Open Government que han aparegut - gairebé a la vegada - als Estats Units, al Regne Unit i a Austràlia.

Tres iniciatives per fomentar el Govern Obert

Fa dues setmanes es van donar a conèixer tres iniciatives relacionades amb el que es coneix com a Govern Obert (Open Government en anglès o, abreujadament, oGov):

Open Government Directive als Estats Units.

Smarter Government al Regne Unit.

Engage a Austràlia.

Què és el Govern Obert?

L'Open Government (oGov) - o Govern Obert - és una nova manera d'entendre la relació de l'Administració vers la ciutadania, les altres administracions i les altres organitzacions. La clau està en l'obertura de l'administració, de fet, gràcies a l'ús intensiu de la Xarxa (Internet) la comunicació entre les parts és transforma en una conversa on tothom pot aportar-hi valor.

Una de les característiques de l'oGov és la disposició de les dades públiques - les que no estàn limitades per cap impediment de seguretat o de protecció d'informació - en un format electrònic adequat per a que siguin utilitzades per la ciutadania.

D'aquesta manera es guanya en transparència, es fomenta l'esperit crític de la ciutadania i s'aporta valor a la informació ja que la pròpia ciutadania genera nous serveis, nous usos a les dades públiques.

Open Government Directive

En el seu primer dia en el càrrec de president dels Estats Units d'Amèrica, Barack Obama va signar un memoràndum a totes les agències governamentals dirigides a fomentar la transparència, la participació i la col • laboració entre el govern i la ciutadania.

L'Open Government Directive és la directiva que marca les pautes que han de seguir les agències governamentals americanes per aconseguir més transparència, participació i col•laboració.

Entre d'altres objectius, obliga a controlar la qualitat de les dades públiques i a publicar-les - i en el format adequat - en el portal data.gov creat per a potenciar l'obertura de la informació pública.

De fet, l'objectiu principal de la directiva és la d'inculcar la filosofia de Govern Obert que es vol implantar en totes les administracions públiques americanes.

Smarter Government

Al Regne Unit també tenen un projecte semblant a l'americà: és l'Smarter Government, tot i que aquest projecte va més enllà del Govern Obert, inclou d'altres iniciatives.

Si ens cenyim només als aspectes d'oGov, veiem que la iniciativa anglesa aprofundeix més en els aspectes de participació i col•laboració de la ciutadania respecte a l'americana, s'aposta per una clara conversa entre govern i ciutadans i un ús intensiu de les xarxes socials per part dels treballadors públics.

Engage

Tot i que encara és un esborrany, Austràlia també ha redactat un programa per potenciar el Govern Obert: Engage: Getting on with Government 2.0.

Com en el cas de l'Smarter Government, Engage també encoratja als treballadors públics a participar en línia, de fet, va més enllà al recomanar a les administracions públiques que creïn una cultura per donar al seu personal l'oportunitat d'experimentar, desenvolupar i comprometre's a crear eines de participació o mètodes per augmentar el valor del servei que s'ofereix a la ciutadania. De fet, la clau de la iniciativa australiana recau en el treballador públic.



Enllaços relacionats:

divendres, 18 de desembre del 2009

WeG001: IMUE: Indicadors per a la Medició de l'Ús Efectiu en l'eAdministració

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Fa uns dies us vaig demanar ajut per recopilar fonts per nodrir de notícies el nou web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona.

Us transcric aquí la primera notícia sobre la iniciativa IMUE: (de fet, per ser exactes, ja havia escrit una altra notícia abans que aquesta, és la relacionada amb el congrés Personal Democracy Forum Europe que es va realitzar a Barcelona, tot i que en aquell moment encara no sabia que escriure notícies sobre eGovernment seria una de les meves tasques).

IMUE: Indicadors per a la Medició de l'Ús Efectiu en l'eAdministració

Precedents

Els principals estudis d'indicadors sobre l'eAdministració estan centrats bàsicament en la disponibilitat d'aquests serveis, i no pas en l'ús que en fa la ciutadania.

Aquest és el cas de l'estudi "Benchmark Report of eGovernment", d'àmbit europeu, actualment en la vuitena edició o el d'"eEspaña" d'àmbit estatal -en aquest cas sí que apareixen dades sobre ús d'eAdministració si bé en un nivell molt bàsic.

D'altres estudis com l'"American Customer Satisfaction Index" o l'"Australians' Use and Satisfaction with eGovernment Services" se centren especialment en conèixer la satisfacció del ciutadà en l'ús dels serveis d'eAdministració -en el cas de l'estudi australià apareixen algunes dades sobre ús d'eAdministració però més a nivell demogràfic.

Indicadors per a la Medició de l'Ús Efectiu en l'eAdministració

IMUE és una iniciativa que pretén centrar-se en conèixer l'ús (també la disponibilitat i satisfacció) que fa la ciutadania dels serveis d'eAdministració, així doncs omple el forat que hi ha actualment i complementa els estudis existents.

D'altra banda, cal tenir en compte que IMUE es genera a partir de l'analítica web, no està basat en enquestes, és a dir, es crea sobre la base d'informació real, no es fa cap inferència estadística a partir d'una mostra.

IMUE té 3 pilars bàsics, (de fet està basat en els Balance Score Card de Kaplan i Norton):

  • Abast.
  • Satisfacció.
  • Retenció.

Per cada pilar hi ha un llistat d'indicadors estratègics (KSI: Key Strategic Indicator) que el defineixen. En el cas de l'abast s'aporten dades sobre el nivell d'accés als tràmits (no només la disponibilitat). Els indicadors relacionats amb la satisfacció permeten avaluar el nivell d'èxit dels serveis oferts més enllà del seu accés. I en el cas de la retenció, els indicadors ens permeten conèixer la reincidència dels serveis que fa la ciutadania i el seu nivell de maduresa en l'ús dels mateixos.

Quin és l'objectiu?

IMUE és una iniciativa de la Fundación CTIC i de l'empresa MV Consultoría, la finalitat de la qual és definir un mètode per homogeneïtzar els indicadors relacionats amb l'eAdministració en les administracions públiques.

En una fase inicial, s'ha proposat aquesta iniciativa a les grans administracions públiques espanyoles, la majoria s'han ofert a participar-hi. Actualment s'està exportant aquesta iniciativa a d'altres països, començant pel Regne Unit.



Enllaços relacionats:

dijous, 10 de desembre del 2009

M'ajudeu? (a recopilar informació)

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

La meva cap, la Pilar Conesa (Gerent d'eAdministració i Sistemes d'Informació) m'ha fet l'encàrrec de dinamitzar el nou web sobre eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona.

La idea és que en aquest web s'informi d'aquelles notícies, esdeveniments, estudis relacionats sobre l'administració electrònica, fent una àmplia 'lectura' del que s'entén per administració electrònica, és a dir, incloent altres conceptes com el govern obert o la governança (aquí teniu un bon resum sobre aquests conceptes).

I no centrar-se només en el que es fa a Barcelona, sinó proporcionar notícies d'àmbit espanyol, europeu i mundial que, per la seva rellevància, es consideri adequat fer-ne difusió en l'esmentat web.

Estic en mil coses a la vegada... per aquest motiu he pensat en utilitzar la intel·ligència col·lectiva per ajudar-me a fer aquest recull.

D'entrada havia pensat en seguir aquestes fonts (ordenades alfabèticament):
També estic seguint a molta gent via Twitter, la gran majoria ja estan inclosos en aquesta llista (iniciativa del Carlos Guadián).

He seguit el criteri de ser fonts relacionades amb l'administració electrònica (tenint en compte l'àmplia 'lectura' d'aquest concepte que us explicava abans), que siguin fonts amb una certa freqüència d'actualització, que tinguin un cert prestigi, i, òbviament són fonts que conec.

El que us demano són dues coses:
  • Que m'amplieu la llista anterior amb les fonts que creieu que podrien ser del meu interès, tenint en compte la finalitat que tinc, (perdoneu-me si creieu que em deixo alguna font important, si és així indiqueu-me quina).
  • Que m'aviseu (en aquest post o vía Twitter) de tot allò important que creieu que seria bo fer-ne difusió en aquest web.
També espero els vostres comentaris sobre aquesta iniciativa i sobre el web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona.

Gràcies!


Enllaços relacionats: