Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris principado de asturias. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris principado de asturias. Mostrar tots els missatges

divendres, 28 de novembre del 2008

Webpol 2.0

El dijous de la setmana passada vaig anar a una reunió al Gobierno del Principado de Asturias, concretament a la Direcció General de Informática.

L'objectiu era la participació de l'Ajuntament de Barcelona en un projecte relacionat amb l'ús del Web 2.0 en les administracions públiques.

La idea és analitzar de forma sistemàtica els riscos que té per a una administració pública la utilització d'eines Web 2.0 i, a més, veure com minimitzar aquest risc.

Es parteix de la següent fórmula:

Risc = Probabilitat * Dany

Així obtenim 5 nivells de riscos (en funció de la seva gravetat):
  • Risc trivial.
  • Risc tolerable.
  • Risc moderat.
  • Risc important.
  • Risc intolerable.

Aquests 5 nivells de riscos provenen de les combinacions dels diferents graus de probabilitat, (alta, mitja, baixa i nul·la) i del dany (greu, nociu, lleu, cap dany).

D'altra banda, les conseqüències a què pot arribar un risc poden ser:
  • Legals.
  • Mediàtiques o d'imatge.
  • Econòmiques.
  • Socials (o de qualitat del servei).
Pel que fa als riscos podem tenir:
  • Amenaces.
  • Apologia il·legal de delictes.
  • Apologia no il·legal d'actividats no desitjades.
  • Assetjament.
  • Assetjament sexual.
  • Atacs a la intimitat personal, a l'honor i a la pròpia imatge de les persones.
  • Atacs o insults.
  • Baixa participació.
  • Incompliment de l'accesibilidad.
  • Participació de baixa qualitat.
  • Participació 'destructiva'.
  • Participació restringida a un sol sector de l'univers.
  • Pèrdua de control.
  • Publicitat negativa.
  • Revelació i divulgació de secrets.
  • Sabotatge: malware, virus, troians, spyware, ...
  • SPAM o missatges masius no sol·licitats
  • Subscripció massiva ('morir d'èxit').
  • Suplantació de la personalitat.
  • Ús de la plataforma per a la promoció empresarial o personal.
  • Usurpació il·legal de llistes d'e-mail.
  • Vulneració de drets de propietat intel·lectual de tercers.
  • Vulneració de la llei de protecció del menor.
  • Vulneració del dret a la protecció de dades de caràcter personal.
  • Vulneració del dret de protecció de menors.
  • Etcètera.
Donats aquests riscos i conseqüències i tenint en compte tot l'abast del projecte, s'ha format un equip de treball multidisciplinar format per:
(Per cert, el nom intern d'aquest grup és 'Webpol 2.0', d'aquí el títol d'aquest post).

Un exemple el trobem en l'ús de les llistes de distribució. Per exemple, pel risc d'atacs a la intimitat personal, a l'honor i a la pròpia imatge de les persones, tenim (pel cas concret de les llistes de distribució):
  • Perill inicial: Mitjà.
  • Dany inicial: Alt.
  • Risc inicial: Important.
  • Actuacions:
    • Moderació prèvia a la publicació basada en les llistes de classificació dels usuaris:
      • Perill final: Es redueix.
      • Dany final: Es redueix.
    • Identificació dels participants:
      • Perill final: Es redueix.
      • Dany final: Queda igual.
    • Filtrat automàtic de continguts:
      • Perill final: Es redueix.
      • Dany final: Queda igual.
    • Eliminació del missatge:
      • Perill final: Queda igual.
      • Dany final: Es redueix.
    • Avisos de la resta d'usuaris:
      • Perill final: Queda igual.
      • Dany final: Es redueix.
La idea és fer una fitxa d'aquestes per cada risc de cada servei associat al Web 2.0. D'aquesta manera tindrem una documentació que ens permetrà saber a què atendre'ns quan utilitzem un servei Web 2.0 i, a més, com minimitzar les seves conseqüències.

Encara que sembli estrany, els companys de la seu espanyola del consorci W3C ens van comentar que no consta que ningú hagi fet aquest treball abans.

Personalment ho trobo molt interessant!

(Imatge inicial d'aquest post extret del blog Bokardo.com)


Enllaços relacionats:

Estava escoltant el brutal disc 'Roll With You' de l''Eli 'Paperboy' Reed' mentre redactava aquest post.

Breument (però molt clar): Si us agrada el soul no us podeu perdre aquest disc (i aquest autor), és, de llarg, el millor que es fa actualment en aquest tipus de música.

Personalment escoltar aquest disc ha estat una molt bona sorpresa.

Absolutament recomanable!

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

dimarts, 6 de maig del 2008

'Club de usuarios de Vignette' (sessió de primavera)

El passat dijous 24 d'abril (de 2008) es va fer una nova reunió del 'Club de usuarios de Vignette de las Administraciones Públicas Españolas'.

A efectes pràctics, aquest és un club d'usuaris amb dos grans objectius (al meu entendre):
  • Unir-se per fer més pressió al fabricant, (en aquest cas Vignette). Per tant, constituir-se com un lobby.
  • Aprendre dels èxits/errors d'altres administracions de cara a ser més eficients amb l'experiència de tothom.
El club està format per aquelles administracions públiques d'Espanya que utilitzen productes de l'empresa Vignette, per a que ens entenguem, el principal producte és el gestor de continguts web.

Aquest club es reuneix dues vegades per any. La darrera reunió va ser el dimarts 4 de desembre de 2007 a les instal·lacions del Banc d'Espanya.

Aquesta vegada, però, es va fer la reunió a les instal·lacions de l'Ajuntament de Barcelona.

En aquest cas els assistents van ser, (no van assistir tots els membres del club, però sí la majoria):
  • Agencia Tributaria.
  • Ajuntament de Barcelona.
  • Ayuntamiento de Madrid.
  • Banco de España.
  • Generalitat de Catalunya.
  • Iberia (l'únic membre que no és una administració pública).
  • Instituto de Comercio Exterior (ICEX).
  • Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía.
  • Principado de Asturias.
  • Universidad Politécnica de Madrid.
  • Vignette.
  • W3C, (delegació d'Espanya).


Resum dels actes fets:

Matí

La reunió va començar amb un roadmap dels principals productes de Vignette. El propi fabricant va explicar quines eren les novetats imminents (en un termini de 6 mesos, màxim 1 any) fent èmfasi en les evolucions dels principals productes.

En aquest sentit, destacar les principals tendències que, al seu entendre, tindrà l'evolució dels aplicatius web (i, per descomptat, dels seus productes):
  • Explosive growth: Creixement desmesurat de la informació i de les peticions als webs. Per tant, convé tenir eines escalables.
  • Prosumer: Els consumidors (en el cas de les administracions públiques són els ciutadans) són també productors, (aquesta és la gran aportació de la filosofia Web 2.0). Van comentar el producte que ofereix Vignette per captar aquesta 'producció dels ciutadans': el Vignette Collaboration 7.2, (explicat més avall).
  • Personalization: No només es tracta de personalitzar el contingut en funció del ciutadà sinó que, a més, li 'simplifiquem la vida' no demanant-li constantment dades que ja ens ha introduït en d'altres moments. Tanmateix, cal anar amb compte amb les lleis de protecció de dades!.
  • Line-of-business control: Els aplicatius web - segons Vignette - han de tenir una orientació clara cap al negoci. En el nostre cas - administracions públiques - això queda en un segon pla, (tot i que no es desprecia...).
  • Enterprise deployments: S'ha de simplificar la gestió interna dels aplicatius web, a vegades és tant ferragosa que complica en excés el desplegament de nous aplicatius o de noves versions d'aplicatius ja existents.
Una de les principals novetats del Vignette Content Management, (en la versió 7.5), és la d'oferir 'URLs maques' als usuaris. És evident que les URLs com ara:

http://w3.bcn.es/V28/Home/V28HomeLinkPl/0,3047,10062992_10222299_1,00.html

Són molt poc amigables, i difícils de recordar, respecte a:

http://www.bcn.es/civisme/

D'altra banda, dos dels productes que més em van interessar van ser el Vignette Collaboration (versió 7.2) i el Vignette Recommendations (versió 7.1).

El Vignette Collaboration v7.2 és la resposta de Vignette a les necessitats dels seus clients per tenir eines per a poder 'implementar' les 'noves' funcionalitats surgides del web 2.0.

Aquest producte ofereix:
  • Blogs (millorats en aquesta versió 7.2).
  • Wikis (millorats en aquesta versió 7.2).
  • Web Discussions (millorats en aquesta versió 7.2).
  • Etiquetes i núbols d'etiquetes.
  • Rating.
  • Reviews, (comentaris).
  • Anàlisi d'ús (indicadors dels continguts).
També s'ha millorat l'administració de totes aquestes funcionalitats, amb aspectes com ara sincronització de dades d'usuaris (via LDAP), la paginació, i les auditing policies i retention policies.

De cara al primer semestre de 2009 es preveu millorar sensiblement la usabilitat.

Pel que fa al Vignette Recommendations v7.1 comentar que és un software que va 'aprenent' sol, (ho poso entre cometes per que ja fa temps que no crec en els programes capaços d'anar aprenent sol...).

Bàsicament, i explicat d'una forma planera, el que fa aquest programa és mirar què navega cada usuari i, en funció d'aquesta navegació li mostra continguts que estan relacionats.

Cal tenir en compte que és un producte independent, no cal tenir el Vignette Content Management, tot i que, òbviament quan se'n treu més profit és quan s'integra amb productes de Vignette.

D'altra banda, cal tenir en compte que, en teoria, les pàgines poden tenir diferent contingut en funció de les recomanacions que hagi fet el producte. Això pot ser un problema en el procés d'indexació dels cercadors... però no ho és ja que tot el contingut recomanat està realitzat en codi javascript, per tant, és contingut no indexat pels cercadors, (però d'aquí pot surgir un segon problema: amb aquest codi javascript complim les normes d'accessibilitat web?).

Van mostrar un exemple de site que utilitza Vignette Recommendations: el web de la NASA.

Si fas una búsqueda en el cercador intern del web de la NASA apareixen, a l'esquerra, unes 'caixes' etiquetades com 'related terms', 'suggested terms' i 'used for'. En els tres casos, és contingut proporcionat per Vignette Recommendations en funció del comportament de l'usuari.

Q-go

Després de les explicacions de la gent de Vignette se'ns va mostrar l'eina de Q-go (integrat amb el Vignette Dialog).

Pel que vaig entendre, Q-go és una eina que utilitza algorismes que permeten interpretar les preguntes que realitzen els usuaris utilizant un llenguatge coloquial, és a dir, amb les seves pròpies paraules.

Per tant, és una eina que està pensada clarament pels serveis d'atenció als usuaris.

Com a exemple d'ús d'aquesta eina van mostrar el cas de l'apartat de preguntes relacionades amb les preinscripcions a centre educatius del web de la Generalitat de Catalunya.

Ronda de presentacions

El matí es va tancar amb una ronda de presentacions de tots els membres del club. De fet, més que presentacions el que es va fer va ser una exposició dels principals projectes web en què estan 'emmerdades' les administracions.

Donat que la majoria encara estan en fases embrionàries o no són de domini públic, no indicaré el llistat de projectes previstos.

Només comentar, per la part que em toca, que totes les administracions estaven preocupades, i la majoria ja començaven a tenir projectes interessants, sobre Web 2.0.

Foto de grup

Just abans de dinar vam fer una foto de grup, (feu click per ampliar-la):


Tarda

Web 2.0

Després de l'oportú dinar, moment ideal per xerrar informalment amb els assistents a la reunió, es van fer dues presentacions sobre iniciatives Web 2.0 dels ajuntaments de Madrid i de Barcelona.

Donat que és un apartat que personalment m'interessa força, faré un post específic per aquestes dues presentacions sobre Web 2.0.

Només comentaré que, tal com he copsat des de que estic ficat en temes Web 2.0, no està clar que s'entèn per Web 2.0 i què no.

A-priori es podria pensar que les presentacions sobre iniciatives sobre web 2.0 dels ajuntaments de Madrid i de Barcelona havien de ser presentacions similars, al cap i a la fi, són dos ajuntaments amb problemàtiques semblants.

Doncs el resultat va ser absolutament diferent, el que va presentar l'Ajuntament de Madrid no tenia res a veure amb el que presentar l'Ajuntament de Barcelona. El problema provè de la interpretació del què és Web 2.0.

Accessibilitat web

Les administracions públiques estan obligades, per llei, a fer webs accessibles.

Això que és molt fàcil de dir, és extramadament complicat de portar a la pràctica, especialment per un tema de cultura, no tant per un tema tècnic, (tot i que tampoc és senzilla aquesta part).

Si des de l'inici de la generació d'un web es té en compte l'accessibilitat, i durant tot el seu desenvolupament es segueix tenint present aquest aspecte, llavors serà relativament senzill assolir un web accessible.

El problema ve del fet que la majoria de gent fa un web i, quan ja està pràcticament enllestit, després volen fer retocs per a que sigui accessible. Fent-ho així ens podem trobar que haguem de refer tot el web, des de l'inici!

L'altre problema el tenim en el fet que costa trobar tècnics que tinguin una bona formació en temes d'accessibilitat web.

La gent del Principado de Asturias ens van exposar la seva experiència en accessibilitat web.

Entre d'altres aspectes, jo ressaltaria una idea que van dir:
La acessibilidad es una medida de calidad.
De fet, si tens un web accessible no només facilitaràs la visita als col·lectius amb alguna discapacitat, sino que també aconseguiràs una millor indexació dels cercadors (per tant, les búsquedes tindran millors resultats), serà més usable, el manteniment del web serà més senzill, etc. Tal com comenten, és una mesura de qualitat.

També van explicar que fan molt émfasi en temes d'usabilitat i de metodologies, (i així ho transmeten als seus proveïdors).

De fet, si no es compleixen els termes d'usabilitat, d'accessbilitat i de metodologies, el web no puja a producció, (encara que sigui molt urgent). Aquesta és una decisió política que reforça la idea que la qualitat del web està per damunt de les urgències (que desgraciadament n'hi ha moltes en les administracions públiques).

Actualment, Asturias es un referent amb temes de web, no només per qüestions d'accessbilitat sinó també per altres aspectes com ara el fet que la delegació espanyola del W3C i la Fundación CTIC estan ubicades en aquesta comunitat autònoma.

Auditoria en gestor de continguts

La reunió es va acabar amb una exposició del Banc d'Espanya sobre l'auditoria en la gestió de continguts.

Sincerament, en aquest punt de la reunió el meu cap ja estava plenament saturat i, a més, anavem malament de temps... vaig desconnectar completament, (ho sento!).

Opinió final

Com a conclusió només comentar que aquests tipus de reunions són, o com a mínim així ho crec, molts enriquidores. No només pel fet de contactar amb d'altres tècnics que probablement es troben en situacions semblants, sinó també pel fet de poder fer pinya i 'apretar' al fabricant si cal.

Però el que realment crec que és més interessant és veure que tothom es troba, si fa o no fa, en problemàtiques semblants. Per tant, podem aprendre dels errors i dels èxits dels que més s'hagin avançat.

En el fons, és molt gratificant veure que l'administració on treballes no està sola...

Enllaços relacionats:

dimarts, 29 d’abril del 2008

Crítica a l'"Informe de Usabilidad de los Portales de las Comunidades Autonómas" (2: Resum dels resultats de la part de consulta via e-mail)

Ahir us vaig comentar, (en aquest post), un article d'El País sobre un estudi de la consultora Biko2 dels webs de les 17 comunitats autònomes.


En aquest segon post comentaré la part de l'estudi sobre el servei de consulta via e-mail.

L'estudi diferencia el servei de consulta via e-mail de la resta de serveis, s'argumenta que aquesta consulta, tot i ser fonamental, no encaixa dins del concepte d'usabilitat en la que es basa la resta de l'anàlisi.

Metodologia:

Per analitzar el servei de consulta via e-mail el que ha fet la gent de Biko2 és fer una consulta via e-mail per avaluar-lo tenint en compte els següents aspectes:
  • Facilitat, visibilitat, flexibilitat i senzillesa de l'eina de diàleg entre el ciutadà i l'administració.
  • Temps de resposta.
  • Solució que es dóna a l'usuari a la consulta plantejada.
Per assolir aquests aspectes s'ha comprovat que:
  • Existeixi un contacte general per resoldre dubtes, que estigui accessible des de totes les pàgines i en un lloc força viosible.
  • Existeixi un formulari de contacte senzill, fàcil i que no requreixi autenticar-se.
  • Que el temps de resposta sigui raonable, no cal que sigui urgent (per això ja hi ha altres canals com ara el telèfon), però la resposta tampoc pot ser eterna.
  • Que es confirmi la rebuda del correu i si aquesta confirmació conté algun mecanisme per seguir el processament de la petició.
  • I, òbviament, que la resposta final resolgui el dubte proposat. La resposta pot contenir la resolució del dubte o redirigint al ciutadà a una pàgina web on podrà solucionar la seva petició. En tot cas, es valorarà que la resposta no impliqui el desplaçament físic del ciutadà cap a una oficina d'atenció del govern autonòmic.
Conclusions:

Amb tota aquesta metodologia, els resultats obtinguts són els següents, (la puntuació màxima és de 12 punts):
  • Model d'excel·lència: La Rioja (11/12) i Astúries (10/12), (són les dues comunitats on, segons Biko2, els seus webs tenen un millor servei de consultes del ciutadà via e-mail).
(Nota: en el document resultant de l'estudi - disponible en la seva totalitat en aquest post - han situat el web de les Illes Balears com a model que necessita evolucionar, tot i que, per puntuació, hauria d'estar com a model en la mitja, aquí ja l'he situat en aquesta categoria).

Més conclusions de l'estudi:
  • Gairebé un 90% de les comunitats autònomes responen de forma correcta.
  • La majoria tenen un mitjà de comunicació accessible, senzill i visible.
  • En alguns casos la solució no és bona argumentant que la consulta queda fora de les competències del govern de la comunitat.
Crítica personal a l'anàlisi d'aquest servei:

Personalment, tot i que està fet amb bona intenció, crec que aquesta part de l'estudi, la part relacionada amb l'anàlisi del servei de consulta via e-mail, és poc acurat.

Exclusió de l'estudi del servei de consulta via e-mail de la resta

Per començar, no sé per quin motiu aquesta part està exclosa de la resta de l'estudi a l'hora de valorar quin és el millor web de les comunitats autònomes. Els consultors de Biko2 comenten que la part de consultes via e-mail no forma part de la usabilitat del portal.

Tanmateix, ells defineixen la usabilitat com:
Usabilidad: Es la eficiencia y satisfacción con la que un producto permite alcanzar objetivos específicos a usuarios específicos en un contexto de uso específico.
Aquesta definició la trobo poc útil i, a més, crec que el servei de consulta via e-mail hauria d'estar inclòs dins d'aquesta definició; és a dir, volem que les webs assoleixin la eficiència en aquest servei amb un objectiu específic (resoldre el dubte del ciutadà) a uns usuaris específics (els ciutadans) en un context d'ús específic (el web).

Aquest és el rànquing sense tenir en compte la puntuació del servei de consulta via e-mail:
  1. Astúries (133/154).
  2. Illes Balears (115/154).
  3. Catalunya (114/154).
  4. Navarra (111/154).
  5. Castella i Lleó (110/154).
  6. La Rioja (102/154).
  7. Euskadi (99/154).
  8. Comunitat Autònoma de Madrid (95/154).
  9. Andalusia (79/154).
  10. Galícia (79/154).
  11. Regió de Múrcia (76/154).
  12. Aragó (69/154).
  13. País Valencià (66/154).
  14. Canàries (63/154).
  15. Cantabria (58/154).
  16. Extremadura (34/154).
  17. Castella La Manxa (25/154).
Si hi afegissim la puntuació del servei de consultes via e-mail llavors el resultat seria (ara la puntuació màxima és de 166):
  1. Astúries (143/166).
  2. Illes Balears (122/166).
  3. Catalunya (121/166).
  4. Navarra (120/166).
  5. Castella i Lleó (116/166).
  6. La Rioja (113/166).
  7. Euskadi (104/166).
  8. Comunitat Autònoma de Madrid (102/166).
  9. Andalusia (93/166).
  10. Galícia (85/166).
  11. Regió de Múrcia (83/166).
  12. Aragó (75/166).
  13. País Valencià (74/166).
  14. Canàries (72/166).
  15. Cantabria (58/166).
  16. Extremadura (42/166).
  17. Castella La Manxa (32/166).
Com es pot veure, el rànquing es manté igual, si bé algunes posicions queden més a prop/més lluny, (destaquen les tres darreres: Cantabria, Extremadura i Castella La Manxa, molt lluny de la resta).

Com s'ha realitzat aquesta anàlisi del servei de consulta via e-mail

Personalment, el motiu principal pel qual no trobo que sigui gaire acurat aquesta anàlisi és per la metodologia que han seguit.

Em semblen correctes (tot i que es podria opinar al respecte) els principals aspectes que s'han tingut en compte (explicats al principi d'aquest post).

Però el que ja no em sembla tant bé és que tot es basi en una sola consulta.

S'hauria d'haver fet una bateria de consultes, una sola pot donar peu a unes conclusions errònies, (tan en un sentit com en un altre).

A més, enlloc diu que s'hagi fet la mateixa consulta a tothom, sospito - tot i que no ho puc demostrar - que no s'ha fet la mateixa consulta a tots els webs.

Personalment, aquests dos motius són els que li treuen bona part de la credibilitat a aquesta anàlisi del servei de consulta via e-mail.

El titular d'El País

El titular de l'article d'El País que explicava tot l'estudi de Biko2, (no només la part de consulta via e-mail) era:

Tu comunidad autónoma no contesta tus ‘e-mails’
Los portales de las administraciones no solucionan las consultas de los ciudadanos ni agilizan los trámites ‘online’

Trobo que és un titular erroni, de fet, una de les conclusions de la gent de Biko2 (comentada al principi d'aquest post) és que gairebé el 90% dels webs de les comunitats autònomes responen de forma correcta.

Per tant, tal com desgraciadament passa sovint (aquí hi ha un altre exemple), els periodistes pensen més en tenir un titular que enganxi als lectors que en llegir el contingut i conèixer una mica més el que estan explicant.

dilluns, 28 d’abril del 2008

Crítica a l'"Informe de Usabilidad de los Portales de las Comunidades Autonómas" (1: Resum dels resultats i metodologia)

El passat dijous 3 d'abril de 2008 va aparèixer en el diari El País un article amb el títol:

Tu comunidad autónoma no contesta tus ‘e-mails’
Los portales de las administraciones no solucionan las consultas de los ciudadanos ni agilizan los trámites ‘online’

En aquest post faig un resum de l'estudi i de la metodologia que s'ha utilitzat.

L'estudi té com abast als webs de totes les comunitats autònomes d'Espanya (un total de 17), sense tenir en compte les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

L'estudi està fet per una consultoria d'origen navarrés: Biko2.


L'objectiu de l'estudi és mostrar quina és la situació actual dels webs de les 17 comunitats autònomes d'Espanya indicant, mitjançant un rànquing, quines són més punteres, quines tenen molt camí per recórrer i quines són exemples de bones pràctiques en determinats aspectes.

L'estudi està dividit en tres grans àmbits:
  • Servei al ciutadà: Quins i com s'ofereixen serveis al ciutadà. Aquí estan inclosos aspectes com ara: visibilitat y rellevància dels serveis oferts, serveis organitzats segons les necessitats dels ciutadans, mecanisme de comunicació amb el ciutadà, tramitació on-line, entre d'altres.
  • Informació al visitant: Quina informació s'ofereix al visitant (especialment a aquell que no pertany a la comunitat autònoma). Aquí estan inclosos aspectes com ara: imatge que es projecta de la comunitat autònoma, com conèixer la comunitat, visualització de la informació en diferents idiomes, etc.
  • Presència institucional: Quina informació s'ofereix sobre la institució que governa a la comunitat autònoma. Bàsicament, aquí es valora la situació de la informació institucional en un segon pla i l'enllaç als serveis municipals dels ajuntaments de la comunitat.
Els factors d'anàlisi de cada web tenen dues grans vessants:

  • Vessant motivadora: Agrupa aquells factors que animen als usuaris a continuar navegant, els hi proporcionarà una experiència satisfactòria quan visitin el web. Factors d'estètica, d'utilitat, de credibilitat i de sociabilitat.
  • Vessant higiènica: Aquí hi tenim aquells factors d'usabilitat que si no hi són el ciutadà els trobarà a faltar. Factors relacionats amb la facilitat de trobar els continguts o que el web sigui funcional.
L'estudi diferencia la consulta via e-mail de la resta, s'argumenta que aquesta consulta, tot i ser fonamental, no encaixa dins del concepte d'usabilitat.

Aquest apartat (consulta vía e-mail) s'ha analitzat en funció de:

  • Facilitat, visibilitat, flexibilitat i senzillesa de l'eina de diàleg entre el ciutadà i l'administració.
  • Temps de resposta.
  • Solució que es dóna a l'usuari a la consulta plantejada.
Conclusions generals:

Mitjançant tota aquesta metodologia, els consultors de Biko2 han elaborat el següent rànquing (la puntuació màxima és de 154 punts):

  • Model d'excel·lència: Astúries (133/154), (és la comunitat que mostra millor posicionament en els tres àmbits: atenció al ciutadà, atenció al visitant i presència institucional).
Entre la resta de conclusions hi destacaria:
  • Realitzar tràmits on-line encara és una tasca pesada i feixuga en molts webs; en la majoria de casos hi ha pocs serveis que no requereixin la presència física del ciutadà en una oficina de l'Administració.
  • La qualitat del servei d'atenció al ciutadà és molt dispar en funció de la comunitat autònoma. L'informe destaca el servei ofert per la Generalitat de Catalunya, però en d'altres casos explica que només hi ha una paupèrrima i solitària adreça de correu.
  • De fet, en la majoria de casos, l'atenció al ciutadà és ràpida, però molt freda, amb poc diàleg i sovint no es resol el dubte argumentant que les competències no són del govern de la comunitat, (això enllaça amb el següent punt).
  • La informació municipal o l'enllaç a ella és escasa. El ciutadà no té perquè conèixer si un tràmit és competència municipal, de la comunitat autònoma o del govern central. A més, el traspàs d'informació entre aquestes administracions també hauria de ser més àgil... Desgraciadament l'estudi conclou que cap web és un bon exemple en aquest apartat.
  • Es troba a faltar una major participació dels ciutadans en la realització del contingut del web. És a dir, encara queda molt per fer en l'aplicació de la tendència Web 2.0 en aquestes administracions.
  • Hi ha alguns importants aspectes tècnics pendents de resoldre com ara l'acompliment d'estàndards web de navegació o l'absència de codi accessible, (encara que per llei aquests webs hi estiguin obligats).
Aquí hi teniu tot l'estudi, són 134 pàgines, (obtingut de la pàgina web de la consultora Biko2):



(Aquí hi ha un segon post relacionat amb aquest estudi).