dimecres, 28 de gener del 2009

Taula rodona sobre 'Les millors pràctiques en dinamització de comunitats en línia'. (Programa Compartim de Gestió del Coneixement)

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Ahir per la tarda vaig ser convidat a assistir a una taula rodona organitzada per l'equip del programa Compartim de gestió del coneixement del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, (en les instal·lacions del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE)).

Aquesta activitat estava emmarcada en el IV Seminari Especialitzat de Bones Pràctiques de Treball Col·laboratiu en Entorns Virtuals destinat bàsicament als e-moderadors del programa Compartim.

La taula rodona va començar amb una breu xerrada dels 4 experts en comunitats virtuals que van ser convidats a explicar llur experiències:
  • Pol Santacana Ametller: Responsable de comunitats professionals virtuals de Viadeo.com.
  • Albert Sangrà Morer: Director del Programa de Postgrau i del Màster Universitari en Educació i Tecnologies de la Informació i la Comunicació de la UOC.
  • David Rodríguez Gómez: Dinamitzador del programa de treball col·laboratiu on-line Accelera de la UAB.
  • Josep Lozano Galera: Director general d'AEFOL.com.
Us detallo les anotacions que vaig prendre, tot i que espero que en breu (com és habitual) pengin les presentacions a l'SlideShare del Departament de Justícia.

El primer en parlar va ser el Pol Santacana.

Va començar definint què són els entorns col·laboratius, res més que:
"Diferents persones treballant conjuntament per assolir un objectiu final comú"
(Cal tenir en compte que aquest objectiu final potser no és compartit individualment pels membres de la comunitat).

Per ell, les claus d'una comunitat virtual són:
  • Definir i explicitar l'objectiu de la comunitat.
  • Utilitzar una eina molt fàcil, flexible i escalable.
  • Crear i potenciar els perfils dels membres de la comunitat.
  • Fomentar la participació dels usuaris de la comunitat en el seu desenvolupament.
  • Monitoritzar-ho tot de cara a tenir mètriques.
  • Proporcionar incentius per a participar. Dit d'una altra manera, quins beneficis en treu l'usuari?
  • Utilitzar un programa de valoracions (rating). Això ens serà molt útil per saber qui són els líders de la comunitat.
  • Conèixer en quina etapa del cicle de vida es troba la comunitat.
  • Tenir en compte que el medi és el mitjà, és a dir, l'usuari vol solucions, no plataformes...
Després va parlar l'Albert Sangrà:

Va començar comentat que s'ha de compartir la intencionalitat entre tots, cal compartir un objectiu.

La gent comenta, 'Què en trec de participar en aquesta comunitat?', 'Per què haig de participar-hi?'

Per tant, quina motivació donem?, quin valor afegit tindrà la comunitat que farà atraure a la gent?

Aquestes són preguntes que ens hauríem de fer si volem crear/dinamitzar una comunitat.

Consideracions que s'han de tenir en compte:
  • És important el sentiment de pertinença, és important que es 'faci pinya', grup amb els membres de la comunitat.
  • És bo conèixer les necessitats i les prioritats dels membres de la comunitat.
  • És cabdal donar llibertat d'elecció als membres de la comunitat.
  • I, sobretot, els moderadors han de practicar amb l'exemple, s'ho han de creure. (Cal que assumeixin el canvi de context (de presencial a virtual), superar la resistència al canvi, especialment si ja tenim una edat i, per tant, hem crescut amb una 'cultura presencial').
  • D'altra banda, tal com deia el Pol Santacana, si volem participació hem de pensar en incentius.
Què ha de fer el moderador?:
  • Saber escoltar (llegir), ser pacient, donar joc (especialment al principi de la comunitat).
  • Valorar la participar (no es tracta de donar una puntuació sinó de donar valor a les participacions).
  • 'Ser presents en l'absència'. No ser invasiu, ni pedant, ni massa expert, ni intervencionista, el valor no està en saber més sinó en potenciar treure el millor de cadascú.
L'important no és l'eina utilitzada sinó què volem/necessitem fer.

El tercer en parlar fou el David Rodríguez.

Va explicar que les comunitats serveixen per compartir coneixement; però també serveixen per a la creació, desenvolupament i utilització d'aquest coneixement.

El moderador és clau en la comunitat, és qui ha de 'conduir' la comunitat cap a assolir els seus objectius. Però també és qui ha de donar fites per a que es pugui veure que la comunitat evoluciona.

Els rols del moderador tenen tres grans àmbits:
  • Organització (planificació).
  • Social.
  • Intel·lectual.
L'empenta inicial és molt important en una comunitat, per tant, és una etapa on no s'ha d'escatimar-hi esforços.

L'últim en parlar va ser el Josep Lozano.

Va explicar l'experiència (i els serveis) del portal AEFOL.

(feu click a la imatge per fer-la més gran)

AEFOL s'ha convertit en el portal líder mundial d'e-learning i club de serveis per a empreses.

També són els organitzadors de la fira ExpoELearning que enguany ja serà la vuitena edició.

Un dels comentaris que més em van agradar del Josep Lozano és aquest:
'No hem volgut crear la nostra pròpia xarxa, hem anat a Viadeo, Facebook, etc, és a dir, allà on ja està la gent'.

Després dels ponents va ser el torn del debat.

Va començar Jordi Graells comentant vàries coses, entre aquestes es va discutir sobre el paper que té la tecnologia en una comunitat.

Més o menys es va concloure que la tecnologia és important, però sempre que estigui clar l'objectiu de la comunitat, és a dir, la tecnologia ens pot facilitar assolir l'objectiu que és realment el que hem de fer.

Per tant, la tecnologia és una catalitzadora de la feina que es fa en una comunitat.

En aquest punt vam passar una estona en que el debat es va centrar (al meu entendre) massa en el món formatiu.

Després es va parlar de com recolzar/motivar als moderadors.

Si són la clau de les comunitats, els pals de paller, no els hauríem de recolzar molt més?, com els hi podríem donar suport?

Tot i que a vegades és 'només' un problema d'actitud, animar una comunitat és molt dur i complicat, i si és on-line encara més. Fins i tot pot arribar a ser frustrant (especialment quan ningú participa).

Tot i això, els ponents van comentar que aquest és un món molt nou, no existeixen receptes màgiques ni trucs ni res, encara s'està obrint camí.

També es va comentar que en un entorn d'administració pública, (com és el cas del programa Compartim) hi ha un problema afegit: si una comunitat no té èxit es percep com un gran fracàs.

Per tot això, i encara que només sigui per 'socialitzar les penes' és útil tenir una comunitat de moderadors.

Es va tornar a incidir amb el fet que no es participa a canvi de res, cal donar incentius.

Però no s'ha de caure en la moda, és a dir, no s'ha de crear comunitats (virtuals) si no calen. Per tant, primer s'ha de detectar les necessitats i després veure si crear una comunitat hi pot ajudar, el cas contrari només té el fracàs com a resposta.

D'altra banda, i centrant-nos en les comunitats virtuals, es va comentar que el que oferim virtualment ha de ser diferent del que es dóna presencialment, altrament la 'versió' virtual no tindrà èxit, (actualment encara som més 'presencials' que 'virtuals', d'aquí a un temps, quan la gent que ara és jove ja no ho sigui tant potser a idèntic servei s'utilitzarà més la 'versió' digital).

Un altre problema és que 'allò que és virtual ha de demostrar-ho'. En una comunitat virtual si no hi participes no hi ets, en canvi en una comunitat presencial pots no participar-hi però hi ets, ocupes espai, se't veu.

A més, en una comunitat virtual no hi ha aportacions espontànies (o n'hi ha menys). Però, en canvi, les aportacions acostumen a ser més profundes que no pas en una comunitat presencial, (llevat de les aportacions de l'estil: 'Jo també hi estic d'acord').

En el fons el que es necessita és confiança.

El programa Compartim és un canvi de paradigma brutal, trenca jerarquies, trenca amb les relacions de poder, això és especialment innovador tenint en compte que està situat en un entorn d'administració pública.


Enllaços relacionats:


dissabte, 24 de gener del 2009

Taller per aprendre a posar en marxa CoPs (exemple del programa Compartim)

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Abans-d'ahir vaig assistir a un acte relacionat amb el programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya (en les instal·lacions del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE)).

Concretament vaig anar al Taller per aprendre a posar en marxa comunitats de pràctica (CoPs).

Si voleu saber què és el programa Compartim podeu consultar aquest post o anar directament al web del Programa Compartim.

L'objectiu d'aquest taller era donar idees de com posar en marxa comunitats de pràctica en organitzacions públiques i aprendre dels encerts, i dels errors, del Programa Compartim.

La sessió - programada en 3 hores - va començar amb una introducció d'en Jordi Graells; va comentar, entre d'altres, que el programa Compartim és un exemple d'innovació a l'administració pública.

El Jesús Martínez, l'actual responsable del programa Compartim fou qui va portar el pes del taller. Aquí us deixo la presentació:

Tot seguit us comento les anotacions que vaig fer a la presentació; per tant, us recomano llegir la resta del post mentre us mireu la presentació.

Jesús Martínez va començar explicant que conceptes com ara el Web 2.0, la Web social o la Societat Xarxa són conceptes que tradicionalment xoquen amb l'Administració (tradicional), és un xoc de trens.

Conceptes com ara el coneixement, la col·laboració, la innovació, la participació, la flexibilitat, l'aprenentatge continu, la xarxa, etc. xoquen amb les rutines administratives, la compartimentació, els procediments habituals, les vies reglades, la jerarquització, les accions formatives presencials, l'organigrama, les lluites de poder, etc.

I es planteja la següent pregunta:

És possible, i realista, plantejar-se la col·laboració com una eina habitual a l'Administració?

Dit d'una altra manera, es vol aprofitar la intel·ligència col·lectiva dels nostres treballadors?

Del programa Compartim s'han après unes lliçons i s'han desfet alguns mites, entre ells, el mite que el treballador públic no vol col·laborar per millorar la seva feina, els treballadors volen participar i dir la seva.

Aquesta és una de les barreres mite que han caigut; una altra és la (manca de) formació, és a dir, els participants de les CoPs no tenen cap problema per treballar-hi, tot i no tenir una formació específica en la matèria.

Una altra barrera que cau és la tecnologia; potser és que cada cop estan més acostumats a l'ús de les TICs, en tot cas, el resultat ens diu que aquest no ha estat un problema important.

En canvi el següent llistat sí que s'han demostrat (si més no en el programa Compartim) que són barreres reals:
  • Estructures organitzatives rígides.
  • Molta jerarquia.
  • Repartició del poder, parcel·lització del poder.
  • Espais delimitats.
  • Escassa transversalitat.
  • Ambient laboral enrarit.
  • Volum de feina alt que impedeix que els treballadors puguin dedicar-se a una CoP.
Tanmateix, cal deixar ben clar que cada organització és un món diferent, el que pot funcionar en una organització (per un determinat moment) pot no funcionar per una altra organització o per un altre període en el temps.

Com implantem una CoP?

La via clàssica és de dalt cap a baix. Això requereix un suport explícit dels dirigents.

En aquest cas qui ho impulsa pot ser Recursos Humans, Direcció Funcional, ... però el més adequat és que sigui el Departament de Formació, (sembla que si es fa des de Formació no hi ha tant rebuig, els que tenen parcel·les de poder no se senten amenaçats).

Una altra via és fer-ho de baix cap a dalt; és una via més pràctica.

En el cas concret del programa Compartim s'ha fet un mix de les dues opcions. El resultat són 15 comunitats de pràctica (CoP), cada una disposa d'un e-moderador.

L'e-moderador és una figura clau en cada comunitat, ha de ser un líder que motivi, esperoni a la resta de participants de la comunitat per a que participin.

Es recomana que cada comunitat estigui formada per uns 10 - 12 persones, menys provocarà que la comunitat no tingui suficient massa crítica; més pot provocar que la comunitat sigui ingovernable.

Cal tenir en compte que tothom d'una organització pot contribuir a la innovació, però amb un cert control.

Segons el Jesús Martínez, les etapes per les que passa una comunitat de pràctica són les següents:

(feu click a la imatge per ampliar-la)

Per tant, tenim 5 grans etapes per cada CoP:
  • Etapa inicial. Moltes CoPs no passen d'aquí.
  • Etapa de progrés.
  • Etapa avançada. Comencem a tenir una plena consciència, (ell opina que el programa Compartim es troba actualment en aquest nivell).
  • Etapa de consolidació. S'integra la CoP a l'organització.
  • Etapa d'optimització. S'integra en els processos estratègics de l'organització.
Aproximadament es triga 1 any per superar cada etapa.

Ho podem reduir a 5 fases relacionades amb la construcció d'una CoP:
  • Arrancada, és la fase més crítica.
  • Construcció.
  • Consolidació.
  • Millora permanent.
En la fase d'arrancada la clau és la flexibilitat.

En aquesta fase el primer que ens hem de preguntar és si és possible arrancar una CoP en la nostra organització, existeix el 'caldo' de cultiu necessari?

Cal identificar problemes reals, en cas contrari no tindrà sentit la CoP, és a dir, si creem una CoP és perquè n'hi ha una necessitat de tenir-ne, no perquè estigui de moda.

Tornant als problemes reals, per conèixer-los cal tenir coneixement en la matèria, per tant, per decidir si cal o no crear una CoP cal ser un expert (o consultar als experts) en les tasques que està fent el departament que vol la CoP.

També cal indentificar pràctiques crítiques i els grups més dinàmics, la combinació d'ambdues coses ens proporcionarà possibles 'clients' per tenir una CoP.

D'altra banda la CoP cal que tingui uns objectius consensuats entre tots els membres de la comunitat, és necessari que tothom tingui clar, ja de bon començament, la finalitat de la CoP.

El suport institucional també és un element clau per varis motius:
  • Per poder participar en la CoP, (és evident que això ens ocuparà un temps, poc o molt).
  • Per 'tenir permís' per participar en les reunions físiques, (és bo que no tota la feina de la CoP sigui només virtual).
  • Perquè normalment la feina diària, el 'dia a dia', no ens permet ocupar-nos d'altres temes, cal que els nostres dirigents ens indiquin explícitament que ho podem fer.
  • Perquè probablement trencarem la jerarquia de la institució, això és especialment important si estem en un entorn d'administració pública. (En el fons trencar la jerarquia implica una redistribució del poder...).
Al final d'una CoP ha d'haver-hi unes jornades de bones pràctiques que serveixi per posar en comú la feina realitzada:
  • En aquesta jornada tot el col·lectiu ha de poder assistir-hi, no només els que han participat a la CoP, és a dir, la jornada implica a tot el col·lectiu.
  • Per tant, organitzar aquesta jornada és complicat (bàsicament perquè té un cost important tenir tot el col·lectiu 'tancat' en aquesta jornada).
Quins errors (del programa Compartim) podem aprendre d'aquesta fase d'arrancada:
  • S'han de crear les comunitats més idònies, no les disponibles.
  • Sovint l'elit 'mata' la col·laboració, (tenir-ho en compte en el moment de formar una CoP).
  • Tenir indicadors des del principi de la CoP, bàsic per poder saber com evoluciona.
En la fase de construcció cal plantejar-se un model simple de tasques, rols i responsabilitats entre els diferents membres que formen una CoP.

Cal tenir en compte que només hi ha tres rols diferents en una CoP:
  • Coordinador.
  • E-Moderador.
  • Participants.
El coordinador (d'àmbit) és qui fa d'enllaç entre la CoP i el director general (o el gerent). Acostuma a fer de coordinador de vàries CoPs a la vegada.

El coordinador i l'e-moderador són els únics que tenen una remuneració per la feina feta en la CoP, (donat que els hi genera una càrrega d'hores addicionals a les que ja tenen per la seva feina 'habitual').

Errors que cal evitar (en aquesta fase):
  • Intentar tenir un model únic de CoP, s'ha de ser més flexible.
  • Massa presencialitat, la solució torna a ser més flexibilitat, (per exemple fent un ús intensiu d'eines tecnològiques com ara la videoconferència).
  • Cal tenir en compte els comandaments intermedis, sovint els principals dirigents donen el vist-i-plau però els intermedis no sempre estan al cas, cal més comunicació.
En la fase de consolidació la flexibilitat torna a ser una de les claus.

Aquí el Jesús Martínez ens va comentar les experiències (negatives) de les tres CoPs del programa Compartim que van acabar morint; per tant, com és lògic, no tot acaba positivament...

D'altra banda, en aquesta fase un bon catalitzador pot ser disposar d'un expert extern (tot i que cal tenir en compte que això normalment té un cost important).

En la fase de millora permanent és important l'anàlisi, el veure com està evolucionant la CoP i el perquè.

En aquesta fase és crític disposar dels indicadors adequats, en el fons el que es vol és respondre a la següent pregunta:
  • Com puc saber que aquesta CoP està funcionant?
Per acabar, el Jesús Martínez ens va donar uns ordres de magnitud dels costos associats a les CoPs, (són ordres de magnituds, no preus exactes i sempre associats a l'experiència del programa Compartim):
  • Per cada CoP tenim una despesa anual d'uns 6.000 euros aproximadament, (això inclou totes les despeses associades, incloent les d'administració).
  • El gruix més important d'aquests 6.000 euros són els 3.000 - 4.000 euros que es destinen a l'e-moderador (donat que és qui porta el principal pes de la CoP, qui hi destina més temps, temps addicional a la seva feina).
Va acabar la sessió amb una cita d'Albert Einstein:
'On no arriba el coneixement arriba la imaginació'
Per tant, no tot és coneixement...


Enllaços relacionats:

Estava escoltant el disc 'Time To Rock' dels UFO.

És un doble disc amb els singles que va treure aquest grup de hard rock de finals dels 70's, principis dels 80's.

És un molt bon disc per conèixer aquest grup que ha acabat sent un referent per a la resta de grups de hard rock, especialment durant l'època de Michael Schenker com a guitarrista.

Aquest recopilatori conté el millor d'aquest grup en cada època, això fa que en els alguns moments sigui més fluix i en d'altres brillant, no obstant val la pena escoltar-lo!.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

dijous, 22 de gener del 2009

22@Update Breakfast del mes de gener 2009

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Aquest matí he assistit a una nova sessió dels 22@Update Breakfast.

Segons s'explica en la pròpia web del 22@ Barcelona, els 22@Update Breakfast són:
"22@Update Breakfast és el punt de trobada i d’intercanvi d’idees innovadores que se celebra cada mes al districte 22@Barcelona, el districte de la innovació. Es tracta d’una ocasió idònia per posar-se al dia en poc temps i intercanviar experiències amb directius i professionals vinculats a la innovació i el coneixement. L’acte, que es va començar a celebrar a finals de 2004, es duu a terme cada mes a diferents seus d’empreses i institucions del districte 22@Barcelona, amb l’objectiu de poder conèixer in situ l’activitat i l’espai de cadascun dels seus agents."
La sessió d'avui, la corresponent al mes de gener'09 tenia com a títol: "Xarxes socials i prosperitat econòmica".

Després d'una presentació inicial del Josep Maria Piqué, conseller delegat de 22@ Barcelona, ha parlat en Genís Roca.

Genís Roca ha fet una presentació de les xarxes socials enfocades cap a una visió d'empresa que, de fet, era l'aforament que hi havia a la sala.

Ha començat comentant que les xarxes socials estan de moda, però, de fet, fa molts anys que se'n parlen (tot i que abans en dèiem 'comunitats virtuals', segons el terme que va proposar Howard Rheingold al 1993):
  • El 1994 (ja fa 15 anys!) es va crear Geocities, uns de les primeres comunitats virtuals ja que agrupaven persones per barris, pobles.
  • El 1995 es va crear Tinet, probablement la primera comunitat virtual d'àmbit català (concretament de l'àrea de Tarragona).
  • El 1996 ja van aparèixer nous exemples, entre ells BCNet.
  • Tot això explota el 2004 amb l'arribada del Web 2.0.
Actualment estem en un moment on tot allò relacionat amb el món de les xarxes socials (el concepte ha evolucionat de 'comunitat virtual' a 'xarxa social') està en plena eclosió.

Actualment tenim moltes, moltes, moltes xarxes socials:
  • Xarxes socials generals.
  • Xarxes socials professionals.
  • Xarxes socials professionals segmentades.
  • Xarxes socials segmentades per col·lectius.
  • Xarxes socials segmentades per productes.
  • Xarxes socials segmentades per recurs (com ara Flickr).
  • Xarxes socials sobre temes financers.
  • Etcètera.
És un fenomen viral i hiperdens. No obstant, tot i que aquesta alta densitat, tenim uns grans jugadors que destaquen per sobre de la resta:
Facebook és segurament el 'buque insignia' de tot aquest fenomen:
  • Només té 5 anys.
  • Té 120 milions d'usuaris a tot el món.
  • 1,25 milions només a Espanya.
Però tot aquest fenomen com ho afronten les empreses d'aquí?

Normalment responen de quatre maneres diferents:
  1. Aquest fenomen no m'afecta, per tant no em preocupa.
  2. Accepto que aquest fenomen té valor, però no sé què fer.
  3. És una oportunitat que intento aprofitar.
  4. És el meu model de negoci.
La majoria d'empreses es troben en la primera opció (o en la segona); i és lògic que sigui així, les xarxes socials estan de moda, però no són la solució a tot, ni serveixen per a tothom.

En aquest punt ha fet el comentari que el Web 2.0 no és res més que "una web feta per 2 amics i amb 0 ingressos".

Genís Roca, enllaçant amb aquest post que va escriure fa mesos, creu que les empreses necessiten practicar Web 4.5, és a dir, webs que generin ingressos com a mínim per pal·liar la inflació (en el 2007 la inflació espanyola va ser del 4,5%).

Tornant a les empreses i les xarxes socials, ha dividit les empreses en tres grans grups:
  • Microempresa: Li interessa les xarxes socials en els àmbits de desenvolupament de negocis i de màrqueting i comunicació. Practica/realitza una Web 2.0 més 'romàntica'.
  • La petita i mitjana empresa: Li interessa les xarxes socials sobretot en l'àmbit del màrqueting i comunicació.
  • L'empresa institucional: Li interessa les xarxes socials en els àmbits de màrqueting i comunicació i en el de processos interns. Practica/realitza una Web 2.0 més 'pragmàtica'.
Un exemple d'aquest darrer grup d'empreses - l'empresa institucional - el trobem a La Caixa. Ha transformat el seu e-learning intern cap a una lògica de xarxa social aprofitant la intel·ligència col·lectiva dels seus treballadors.

Com ho comunica l'empresa?

Cap a l'exterior, amb estratègies policèntriques.

Això és centrant-se en els objectius, és a dir, el veritable objectiu no és tenir una xarxa social, el veritable objectiu segurament girarà al voltant de conèixer i participar en la conversa del públic que interessa a l'empresa, habilitar nous canals de comunicació amb aquest públic, etc.

En aquest punt cal tenir en compte que impulsar una plataforma pròpia és una mala idea:
  • Necessites massa crítica.
  • Necessites continguts.
  • Necessites una actualització de continguts amb una freqüència alta, si vols tenir recurrència de visitants.
Cal tenir present que l'espai d'acció no és el web de l'empresa, l'espai d'acció és tot Internet.

És a dir, no es tracta d'integrar eines públiques en una plataforma pròpia, sinó de desenvolupar activitats pròpies en plataformes alienes. (En el fons es tracta que portis el teu missatge allà on ja hi ha el teu públic, no esperis que et vinguin a casa, ves-los a buscar!).

Cap a l'interior, amb gestió del canvi.

Aquí en Genís Roca ens ha mostrat un esquema comparant les diferents generacions amb l'evolució de la tecnologia:
  • Generació nascuda en els 50's: generació relacionada amb els terminals (VAX, PDP, etc).
  • Generació nascuda en els 60's: generació relacionada amb els PCs.
  • Generació nascuda en els 70's: generació relacionada amb els portàtils.
  • Generació nascuda en els 80's: generació relacionada amb els mòbils, PDAs, xarxes socials, etc.
La generació nascuda en els 50's representen, aproximadament, només un 4% dels treballadors d'una empresa, però normalment són els dirigents, gent que ja han vist molts canvis tecnològics i que estan una mica cansats de tants canvis...

Quines accions cal fer? (cap a l'exterior de l'empresa):

Entre d'altres, cal monitoritzar l'activitat a la Xarxa del col·lectiu que m'interessa; promoure estar a la Xarxa i tenir indicadors (mètriques) per poder avaluar com evoluciona la nostra xarxa social de cara al compte de resultats de l'empresa.

Quines accions cal fer? (cap a l'interior de l'empresa):

Sobretot aspectes relacionats amb la gestió del canvi, és a dir, explicar la dimensió de l'esmentat canvi, implicar als dirigents, comunicar la nova visió que es té i donar històries d'èxit (de cara a motivar als treballadors).


Després del Genís Roca ha parlat el Carles Ferreiro (conjuntament amb el Rudy de Waele) de l'empresa dotOpen.

La veritat és que en aquests moments l'acte ja portava retard i un altre compromís m'ha impedit poder seguir assistint a la presentació.

No obstant, abans de marxar he vist que dotOpen és, entre d'altres tasques, la responsable de l'organització dels Mobile Monday de Barcelona, Madrid i Andalusia així com dels premis Mobile Peer Awards que es donen durant el congrés 3GSM que es fa a Barcelona.

(Ja fa uns quants mesos us vaig informar de la participació de l'Ajuntament de Barcelona en el Mobile Monday).


Enllaços relacionats:

Estava escoltant el disc 'Thick As A Brick' dels 'Jethro Tull' mentre redactava aquest post.

És un dels discos que més m'agraden d'aquest grup, però cal reconèixer que no és un disc que entri a la primera, és una obra conceptual que té continuïtat del principi al final, (de fet, està separat en dues parts perquè originalment va ser enregistrat en disc de vinil i no hi cabia tot en una sola cara).

Us ho recomano (però tingueu paciència i reescolteu-lo vàries vegades).

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

dimarts, 13 de gener del 2009

Dades d'Alexa (gener'09) sobre el posicionament del web de l'Ajuntament de Barcelona

Segueixo donant-vos dades sobre el traffic rank d'Alexa dels dos principals dominis web (el bcn.es i el bcn.cat) del web de l'Ajuntament de Barcelona, en aquest cas amb l'ajut de l'Omar Ghadban.

Aquí teniu les dades dels mesos anteriors d'enguany:
Prèviament cal que tingueu en compte el següent:
  • Les dades provenen d'Alexa, (consulteu aquest post si voleu tenir més informació sobre Alexa).
  • Són les dades del traffic rank, (l'índex més conegut de tots els que genera Alexa).
  • S'ha agafat les dades del traffic rank mitjà dels darrers 3 mesos, (s'agafa aquesta dada mitjana per no caure en possibles pujades/baixades puntuals).
  • Només s'han agafat dades de webs municipals, no d'altres administracions.
  • S'ha comparat amb dominis de webs d'altres ciutats en 3 grans àmbits: Espanya, Europa (sense Espanya) i tot el món (excepte Europa).
  • No existeix, (com a mínim jo no ho conec), cap llistat de webs municipals, per tant, s'ha elaborat un llistat a partir d'aquelles ciutats en què creiem que tenia sentit comparar el web de Barcelona. Per tant, no és un llistat exhaustiu, probablement ens haurem deixat alguna ciutat important.
  • S'han escollit les webs oficials de la ciutat. És important aquesta puntualització ja que hi ha moltes ciutats que tenen vàries webs, només hem escollit aquelles webs fetes per l'ajuntament i que contenen la informació oficial, (si tenen més informació millor, però com a mínim ha de tenir la informació oficial).
  • Les dades s'han obtingut a principi del mes, (no necessàriament al dia 1), (excepcionalment en aquest mes de gener'09 s'han calculat al 13/01/09).

Comportament dels dominis de l'Ajuntament de Barcelona:
bcn.es

  • En el nostre rànquing de ciutats espanyoles es manté líder.
  • En el nostre rànquing de ciutats europees (excepte les espanyoles) perd dues posicions, ara està en el número 10.
  • En el nostre rànquing de ciutats de la resta del món (és a dir, sense tenir en compte les europees) es manté en la posició 12.
  • En el nostre rànquing de ciutats de tot el món perd dues posicions, ara està en el número 21.
  • Augmenta (empitjora) 4.242 posicions en el traffic rank, ara es troba a la posició 21.311.
bcn.cat
  • En el nostre rànquing de ciutats espanyoles es manté en la mateixa posició, la número 3.
  • En el nostre rànquing de ciutats europees (excepte les espanyoles) perd dues posicions, ara és 15.
  • En el nostre rànquing de ciutats de la resta del món perd una posició, ara és 15.
  • En el nostre rànquing de ciutats de tot el món perd tres posicions, ara és 29.
  • Augmenta(empitjora) 7.809 posicions en el traffic rank, ara es troba a la posició 37.605.
Rànquing, (gener'09):

1 .- Sao Paulo http://www.prefeitura.sp.gov.br/ 1.302
2 .- Tòquio http://www.metro.tokyo.jp/ 1.912
3 .- Berlin http://www.berlin.de/ 3.232
4 .- Sidney http://www.cityofsydney.nsw.gov.au/ 3.477
5 .- Rio de Janeiro http://www.rio.rj.gov.br/ 3.670
6 .- Melbourne http://www.melbourne.vic.gov.au/ 4.014
7 .- Nova York http://www.nyc.gov/ 4.177
8 .- Osaka http://www.city.osaka.jp/ 4.971
9 .- Brisbane http://www.brisbane.qld.gov.au/ 6.108
10 .- Mèxic DF http://www.df.gob.mx/ 8.736
11 .- Hamburg http://www.hamburg.de/ 9.615
12 .- Viena http://www.wien.gv.at/ 9.680
13 .- Perth http://www.perth.wa.gov.au/ 10.106
14 .- Moscú http://www.mos.ru/ 10.196
15 .- Helsinki http://www.helsinki.fi/ 11.623
16 .- Istanbul http://www.ibb.gov.tr/ 11.811
17 .- Oslo http://www.oslo.kommune.no/ 11.879
18 .- Buenos Aires http://www.buenosaires.gov.ar/ 15.298
19 .- Paris http://www.paris.fr/ 18.933
20 .- Stockholm http://www.stockholm.se/ 21.017
21 .- bcn.es http://www.bcn.es/ 21.311
22 .- Torino http://www.comune.torino.it/ 22.588
23 .- Toronto http://www.toronto.ca/ 24.380
24 .- Madrid http://www.munimadrid.es/ 27.540
25 .- Pequín http://www.beijing.gov.cn/ 30.670
26 .- Roma http://www.comune.roma.it/ 33.738
27 .- Milà http://www.comune.milano.it/ 34.002
28 .- Frankfurt http://www.frankfurt.de/ 35.487
29 .- bcn.cat http://www.bcn.cat/ 37.605
30 .- Amsterdam http://www.amsterdam.nl/ 37.715
31 .- Chicago http://egov.cityofchicago.org/ 38.199
32 .- Copenhagen http://www.kbhbase.kk.dk/ 38.417
33 .- San Diego http://www.sandiego.gov/ 39.309
34 .- Los Angeles http://www.ci.la.ca.us/ 43.291
35 .- Philadelphia http://www.phila.gov/ 44.036
36 .- Johannesburg http://www.joburg.org.za/ 56.558
37 .- Boston http://www.cityofboston.gov/ 57.358
38 .- Vancouver http://www.vancouver.ca/ 61.380
39 .- Saragossa http://www.zaragoza.es/ 65.990
40 .- Birmingham http://www.birmingham.gov.uk/ 66.971
41 .- Houston http://www.houstontx.gov/ 74.164
42 .- Denver http://www.denvergov.org/ 74.973
43 .- Venècia http://www.comune.venezia.it/ 75.067
44 .- A Coruña (ayto) http://www.aytolacoruna.es/ 78.444
45 .- Lisboa http://www.cm-lisboa.pt/ 79.687
46 .- San Antonio http://www.sanantonio.gov/ 82.029
47 .- Zuric http://www.zh.ch/ 84.365
48 .- Dubai http://www.dubai.ae/ 85.364
49 .- Ottawa http://www.ottawa.ca/ 90.378
50 .- Manchester http://www.manchester.gov.uk/ 90.928
51 .- Seattle http://www.ci.seattle.wa.us/ 99.361
52 .- Londres http://www.london.gov.uk/ 103.864
53 .- València http://www.valencia.es/ 106.836
54 .- Ginebra http://www.ville-ge.ch/ 110.366
55 .- Dallas http://www.dallascityhall.com/ 118.395
56 .- Glasgow http://www.glasgow.gov.uk/ 126.430
57 .- Edinburgh http://www.edinburgh.gov.uk/ 131.001
58 .- Bilbao http://www.bilbao.net/ 139.068
59 .- Sevilla http://www.sevilla.org/ 148.441
60 .- Liverpool http://www.liverpool.gov.uk/ 178.482
61 .- Brusel·les http://www.brucity.be/ 186.689
62 .- San Francisco http://www.ci.sf.ca.us/ 198.423
63 .- Granada http://www.granada.org/ 200.369
64 .- Atenes http://www.cityofathens.gr/ 207.871
65 .- Palma de Mallorca http://www.palmademallorca.es/ 213.149
66 .- Màlaga http://www.ayto-malaga.es/ 288.831
67 .- Gijón http://www.gijon.es/ 292.740
68 .- Vitoria-Gasteiz http://www.vitoria-gasteiz.org/ 315.133
69 .- Castelló http://www.castello.es/ 341.276
70 .- Girona (.gi) http://www.ajuntament.gi/ 353.700
71 .- Sabadell (.cat) http://www.sabadell.cat/ 357.625
72 .- Vigo http://hoxe.vigo.org/ 358.758
73 .- Terrassa (.cat) http://www.terrassa.cat/ 395.690
74 .- Terrassa (.org) http://www.terrassa.org/ 535.870
75 .- L'Hospitalet de Llobregat (.cat) http://www.l-h.cat/ 536.125
76 .- Lleida http://www.paeria.es/ 582.895
77 .- Tarragona http://www.tarragona.cat/ 598.904
78 .- Santiago de Compostela http://www.santiagodecompostela.org/ 664.446
79 .- Alacant http://www.alicante.es/ 736.994
80 .- L'Hospitalet de Llobregat (.es) http://www.l-h.es/ 768.800
81 .- Sabadell (.net) http://www.sabadell.net/ 784.250
82 .- Saragossa (ayto) http://www.ayto-zaragoza.es/ 4.614.622

Gràficament tenim, (feu click per ampliar):

Espanya:


Europa (excepte Espanya):


Món (excepte Europa):


Tot el món:



Enllaços relacionats:

Mentre escrivia aquest post estava escoltant el disc recopilatori 'The Ultimate Collection' dels The Kinks.

És un disc doble amb les millors cançons d'aquest grup. En ell hi trobareu cançons emblemàtiques de la història del rock com ara 'You Really Got Me' o 'Lola'.

És molt recomanable escoltar-lo, especialment per a qui no conegui aquest grup (que en el seu moment va rivalitzar amb els Rolling Stones i els Who).
(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

dimarts, 6 de gener del 2009

Il·lusió: un dels motors de la feina (vida)

(còmic obtingut del blog Klan Klon)
(feu click per ampliar la imatge)


Estava llegint aquest post del blog Yoriento on es pregunta si la persona optimista rendeix menys a la feina.

D'entrada, només veient el títol, he pensat que sí, que una persona optimista rendirà molt més que no pas una de pessimista, sembla la resposta més lògica.

No obstant, des del blog Yoriento s'opina que:
"el pesimismo es negativo para las emociones, pero positivo para los resultados."
Potser tenen raó, potser si ets una mica pessimista i tens por de perdre la feina et preocuparàs una mica més de fer-la millor... clar que si ets molt pessimista pensaràs que per molt bé que la facis mai n'hi haurà suficient per assegurar-te el teu lloc de feina.

És un tema que desgraciadament està molt present en aquests darrers mesos.

Començo a escriure aquest post el dia de Reis, un dia habitualment associat a la il·lusió, no només dels més petits de la casa, sinó també dels adults.

I parlo de la il·lusió perquè crec sincerament que l'important no és ser optimista o pessimista, el veritable motor és la il·lusió.

Si tens il·lusió a la feina aquesta et resultarà molt més senzilla (i divertida!) de realitzar i molt probablement seràs molt productiu.

Per tant, si la teva empresa vol que siguis més productiu només cal que t'il·lusioni.

De fet, generalitzant-ho, crec que si tens il·lusió per alguna cosa aquesta no se't farà difícil ni feixuga per complicada o inaccessible que pugui arribar a ser.

Avui els Reis m'han portat molta il·lusió, il·lusió obtinguda al veure a les meves filles, als meus nebots, als meus familiars, amics, il·lusionar-se amb els regals.

Més il·lusió és el que fa falta! (i més en l'estat de crisi i desil·lusió en el que es troba la societat).

Bon any 2009!.