dijous, 3 de juliol de 2008

Creació d’opinió pública i participació en la xarxa: blogs i partits polítics

Continuo donant-vos resums de les ponències del IV Congrés d'Internet, Dret i Política, (IDP).

En aquest cas, la ponència va ser el dimarts 3 de juny d'enguany, el seu títol fou:

Creació d'opinió pública i participació en la xarxa: blogs i partits polítics

Els ponents van ser:
  • Lourdes Muñoz, diputada al Congrés pel PSC, secretària de la Política de les Dones del PSC.
  • Carles Campuzano, diputat al Congrés per CiU.
  • Roc Fages, especialista en comunicació a la xarxa.
I moderat per Anna Sofia Cardenal, professora de Ciència Política de la UPF i investigadora de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.


Resum de la sessió:

La primera en parlar va ser la Lourdes Muñoz.

Va comentar que només un 10% dels polítics del Congrés de Diputats tenen un blog, (va especificar que només comptava els blogs on hi havia una certa activitat, és a dir, va descartar aquells blogs que s'havien creat per motius electorals o aquells en què no s'hi afegia nou contingut).

Per obtenir una veritable societat del coneixement no només hem de gestionar el canvi per arribar-hi sinó que cal promocionar l'accés (de banda ampla) a la xarxa per tothom.

D'altra banda, cal potenciar el Web 2.0 com a nova forma de participació, i també com una forma d'apropar la política (i els polítics) als seus ciutadans.

Gràcies al Web 2.0 s'ha democratitzat l'acte d'opinar, ara tothom pot publicar el que vulgui, fàcilment i gratuïtament a Internet.

Per tant, el Web 2.0 s'esdevé com una bona eina per apronfundir i millorar la democràcia.

També va comentar que cada cop hi ha més gent que té un blog, i encara n'hi ha més que llegeix blogs. A més, cal fer èmfasi al fet que són gent amb esperit crítica, gent constructiva.

Què hauria de fer un blogger polític quan vulgui escriure un post:
  • Utilitzar Internet, cal ser-ne un usuari abans de res.
  • Mirar que hi ha a la xarxa.
  • Documentar-se.
  • Mostrar les seves pròpies idees.
  • Explicar la seva actualitat.
  • Profunditzar els temes a què es dedica.
  • Escoltar els comentaris que li fa la gent al blog i incorporar els temes nous que se'n derivin.
  • Interactuar amb els seus lectors.
  • Compartir el coneixement, facilitar-ne l'accés.
  • Fer comunitat.
En el fons, l'objectiu és promoure la xarxa com una eina per a la ciutadania; promoure allò d'interès comunitari, però també allò que és més individual.

A més, gràcies a aquestes noves eines podem facilitar l'adhesió dels ciutadans a determinades causes.


El Carles Campuzano va començar fent aquesta reflexió:
"La política se'ns ha quedat vella"
La societat (la tecnologia) evoluciona molt més ràpidament que no pas la política.

Es va fer un veritable debat al ciutadà sobre la Constitució Europea?, Per quin motiu la majoria d'europeus l'han rebutjada?, probablement per no haver-la apropat als ciutadans, ho veuen com un tema llunyà i només els hi arriba els punts negatius...

La política europea (i en general totes les polítiques) està molt influenciada per la mass media, no pel que realment vol/necessita el ciutadà.

La gent que amb tota la voluntat del món s'apunta a un partit polític, realment poden fer coses per la ciutadania?

Els partits polítics són molt endogàmics, jerarquitzats, poc àgils, sovint van al remolc dels successos, els hi falta previsió, frescor, idees noves, idees originals.

El Web 2.0 ens pot ajudar molt en aquest sentit.
  • Ens ajuda a canalitzar les noves idees saltant-se les jerarquies.
  • Aporta les idees personals, (no només l'ideari del partit).
  • Aporta frescor.
  • Idees contagioses, (per exemple, el col·lapse per l'aprovació de la llei de matrinomis homosexuals).
Però encara estem a les beceroles, els polítics (en general) encara no utilitzen gaire aquestes eines Web 2.0 per a la seva activitat, per al seu dia a dia.

I els pocs polítics que ho utilitzen no són els caps dels partits, per tant, en la dinàmica dels partits encara no s'incorporen aquestes eines ni, evidentment, la filosofia Web 2.0.

El Carles Campuzano ens va comentar un bon exemple (forà): L'informe d'immigració del Quebec on molta informació s'ha obtingut/debatut per Internet participant-hi polítics i ciutadans.

De fet, el Web 2.0 ha proporcionat als ciutadà individual la possibilitat de comunicació que no havia tingut fins ara; per tant, ara no només la societat organitzada té la possibilitat de comunicar-se. Això és especialment important si tenim en compte que els interessos del ciutadà individual no sempre coincideixen amb els de la societat organitzada.

Per tant, els ciutadans ara ja poden aportar les seves idees, el seu valor fàcilment. No en va, sovint els ciutadans poden aportar un coneixement que no sempre tenen els polítics.

En aquest sentit, el Carles Campuzano va concloure el seu torn comentant l'exemple d'un professor de dret civil de Girona. Va aportar una proposta d'adequació al dret civil català de la llei de regulació de les pensions pels vidus/vídues de parelles de fet.


El Roc Fages va voler donar la visió de la ciutadania ja que els dos anteriors ponents provenien del món de la política.

Va començar comentant que la política pot anar més enllà del blog, el Web 2.0 és quelcom més que els blogs. Cal que la política faci seves les idees inherents al Web 2.0:
  • Compartir entre persones.
  • Interrelacionar-se entre persones.
  • Treballar en xarxa entre persones.
Queda clar que en el fons el que es demana és que la política s'apropi a les persones, el Web 2.0 serà una eina clau per assolir-ho.

D'altra banda, cal tenir en compte que actualment hi ha pocs blogs de polítics, però en contraposició hi ha molts blogs polítics.

Per tant, sembla que la política sí que interessa als ciutadans, el que no interessa tan són els polítics.

La ciutadania s'està movent, els polítics han d'espavilar-se o quedaran descol·locats.

Un exemple el trobem en el web MoveOn.org (dels Estat Units d'Amèrica).

(feu click a la imatge per ampliar-la)

MoveOn és un web on si vols moure't per un tema ell et dóna veu i et permet que enllacis amb d'altra gent i, fins i tot, aconseguir finançament.

En el web s'explica que:
"The MoveOn family of organizations brings real Americans back into the political process. With over 3.2 million members across America – from carpenters to stay-at-home moms to business leaders – we work together to realize the progressive promise of our country. MoveOn is a service – a way for busy but concerned citizens to find their political voice in a system dominated by big money and big media."
Un altre exemple és el de FixMyStreet (que ja us vaig comentar en aquest altre post). És un lloc web on els ciutadans expliquen els problemes/defectes que hi ha al seu carrer, al seu entorn. Aquestes queixes després s'envien als corresponents ajuntaments. Hi ha una versió espanyola: ArreglaMiCalle.

Cap a on han d'anar els polítics?

Els polítics de la generació del Pont Aeri han de tenir en compte la generació de la Nintendo.

Punts clau:
  • Sense una actitud 2.0 no hi haurà politics (ni política) 2.0.
  • Cal analitzar les claus per a que funcioni una actitud 2.0:
    • L'esforç individual ha de ser beneficiós, (beneficiós individualment i/o beneficiós col·lectivament).
    • Cal combinar accions presencials amb accions on-line.
    • S'ha de dinamitzar la xarxa.
    • No s'ha de tenir por a la relació públic-privat, només cal buscar l'equilibri on cadascú s'hi senti més còmode.
  • Pensar en el potencial de la generació Nintendo, (en aquest post us vaig comentar l'important penetració que tenen les eines 2.0 en els joves entre els 12 i els 26 anys).


En el torn de preguntes es van fer vàries qüestions/comentaris; en vaig apuntar les següents:
  • La nova societat americana (la dels joves entre 15 i 25 anys) opinen que és més pràctic enviar les propostes a les empreses directament que no pas als polítics. Entenen que les empreses són més dinàmiques, àgils i responen més ràpid. És possible que això acabi passant a la nostra societat?
    • Els ponents van comentar que els lobbies americans són molt influents.
    • A més, als USA la gent és molt més pràctica que no pas a Europa.
    • Però deixar que sigui només el mercat qui resolgui tots els problemes és una temeritat.
  • Aquí s'ha parlat d'una actitud més oberta, de compartir, però això contrasta plenament amb el que es va fer en les darreres eleccions generals (on, per exemple, el Partit Popular controlava completament tota la informació seva i no deixava entrar periodistes als seus meetings).
    • El funcionament dels actuals partits xoquen amb els valors del Web 2.0, canviar-ho no serà fàcil ni ràpid de fer.
  • Té sentit el dia de reflexió que tenim en totes les eleccions? Amb l'aparició (i posterior ús massiu) d'Internet no té gaire sentit aquest dia de reflexió.
    • En el fons, el problema és que la política (i els polítics) s'està quedant al marge dels canvis que, d'altra banda, són cada cop més habituals.
    • A més, també cal tenir en compte que hi ha una profunda desafecció política.


Enllaços relacionats:

He estat redactant aquest post mentre escoltava el disc "Innocence is no excuse" dels Saxon. És un dels discs clàssics de l'onada de British Heavy Metal de principis de la dècada dels 80. Un bon disc que, amb el temps, crec que ha madurat prou bé, ha sapigut superar el pas del temps. Per cert, sempre he trobat que la seva portada diu molt més del que sembla d'entrada, (a part que és una de les poques portades de Heavy Metal on no hi ha guerrers místics, ni criatures fantàstiques, ni dones amb poca roba...).

Cap comentari: