dimarts, 1 de juny de 2010

(#Otratijera) Aplicar la transparència per reduir (eliminar?) la corrupció política

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El 21 de maig vaig rebre un tweet d'Idoia que m'oferia seguir un meme iniciat pel David, la idea és proposar idees - valgui la redundància ;-) - per demostrar que una altra retallada era possible (i en molts casos desitjable!) en lloc de fer el més fàcil: reduir sous.

La veritat és que, com molts, crec que s'ha perdut una excel·lent oportunitat per ser una mica més profunds i no quedar-se en la mediocre superficialitat.

Per exemple, i començant ja la meva aportació al meme, s'ha perdut una oportunitat per implantar un procés de transparència total en les administracions públiques.

Aplicar un procés de transparència aportaria molts beneficis, en un anterior post els vaig comentar...

Però, pel cas que aquí ens ocupa, és evident que un procés de transparència total en totes les administracions públiques reduïria moltíssim (no m'atreveixo a dir eliminar) la corrupció en aquestes administracions públiques.

[Un parèntesi: Si consulteu els informes de Transparency International España veureu que Espanya està perdent posicions en el rànquing de països amb menys corrupció...]

Estem parlant de processos de transparència que permetrien que la ciutadania pogués saber en tot moment la destinació de fins l'últim cèntim dels pressupostos públics.

Aquests processos de transparència no són una quimera, ja s'estan començant a implantar en alguns països, bàsicament anglosaxons: (USA, UK, Austràlia ...).

Tampoc dic que sigui fàcil fer-ho; però no és un problema tècnic, és un problema de voluntat, un problema originat en la pèrdua de poder (dels directius públics) i, a més, és un canvi cultural.

Però... quina millor situació que l'actual per prendre mesures que impliquin un canvi!




7 mesos enrere El Mundo va calcular en gairebé 4.200 milions d'euros els diners públics perduts en casos de corrupció de polítics en els últims 10 anys.

En el mateix article també es deixava clar que aquesta quantitat es deduïa de les memòries de la Fiscalia Anticorrupció. Dit d'una altra manera: aquesta quantitat és la que sabem segur que s'ha robat a les arques públiques, però el espoli és probablement molt més gran.

El mateix diari proposava 10 mesures per mitigar aquest problema:
  • Reforma del Codi Penal amb enduriment de les sancions per corrupció.
  • Dotar de més ingressos a les corporacions locals, per no dependre tant del sector immobiliari.
  • Reforma de la Llei de Finançament dels partits polítics, (és evident que és necessària aquesta reforma).
  • Reforma de la Llei Electoral, (per exemple per poder actuar de forma més personalitzada davant els casos de polítics corruptes).
  • Enfortir el paper fiscalitzador del Tribunal de Comptes, (perquè pot auditar a totes les administracions públiques, grans i petites).
  • Liberalització del sòl urbanitzable per reduir la seva especulació.
  • Reforma de la Llei de Bases de Règim Local per augmentar el control en els ajuntaments.
  • Canvis en la Llei d'Incompatibilitats.
  • Creació d'un registre d'interessos.
  • Reforma de la Llei de Contractes de l'Estat (i de la resta d'administracions públiques).
Encara que reconec que en algun cas no tinc suficient coneixement, en general no em semblen malament aquestes propostes.

Però em sorprèn que no es parli de, al meu entendre, una mesura molt fàcil: aplicar una total transparència en els comptes públics.

L'absència d'aquesta proposta en el decàleg de El Mundo només em reitera el que vaig comentar en aquest post: les polítiques de transparència no s'apliquen per desconeixement o per por.

I, per desgràcia, la situació encara és pitjor.

Els espanyols ens hem acostumat a viure amb polítics corruptes ... fins a tal punt que ja no ho veiem com un problema que ens afecti.

[Cal deixar ben clar que la immensa majoria dels polítics són gent honesta que inverteix moltes hores en les seves funcions públiques]

En aquest article d'El País del passat mes d'abril s'exposa com la població no percep el perjudici directe de l'enriquiment il·lícit dels càrrecs públics.

La societat no percep que la corrupció política li afecti la seva butxaca, no s'adona que aquests diners defraudats podrien servir per realitzar noves escoles, millorar serveis públics o, fins i tot, reduir impostos...

Només una dada comparativa: el pressupost de l'Ajuntament de Barcelona per aquest exercici de 2010 és de 2.599 milions d'euros, una xifra clarament inferior als 4.200 milions defraudats.

Els polítics saben que aquests casos afecten poc a les votacions i s'aprofiten d'això:

"Esta baja percepción de las consecuencias de esta corrupción en la vida de los ciudadanos es uno de los factores que hace que el voto apenas se mueva. Al menos a corto plazo."

Una política de transparència serviria per dificultar la corrupció i comptabilitzar més fàcilment els casos que es donin i, a més, poder contrastar amb la ciutadania en què es podia haver invertit aquests diners.

Dit d'una altra manera, amb un procés de transparència el principal auditor és el propi ciutadà qui, a més, coneix - o pot conèixer - quant costa cada servei públic.

És un excel·lent mètode d'implicació de la ciutadania en els serveis públics, els serveis de tots ...



Resumint:

El Govern hauria, (encara pot fer-ho), ser més valent i implantar un procés de transparència total en totes les administracions públiques, amb la finalitat de reduir dràsticament els casos de corrupció.


Enllaços relacionats:


Com és habitual, estava escoltant música mentre redactava aquest post.

La veritat és que com que el post està relacionat amb el #tijeretazo, què millor que escoltar els Scissor Sisters ;-)

Originals, divertits i aportant frescor a l'escena musical ... potser és una bona manera de definir-los.

Encara que el primer disc no conté l'arxiconeguda "I Don't Feel Like Dancin'" és un disc excepcional, començant per la versió del "Comfortably Numb" dels Pink Floyd o d'altres excel·lents cançons com ara "Take Your Mama", "Laura" o "Mary", entre d'altres...

Os recomano que els escolteu!

Cap comentari: