divendres, 19 de febrer del 2010

"En las web de administraciones públicas sobra información poco útil al ciudadano"

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Fa uns dies el Jordi Sabaté (via la Dolors Pou) em va entrevistar sobre temes relacionats amb l'administració electrònica.

En Jordi Sabaté treballa al web Consumer Eroski: la versió digital de la revista Consumer de la Fundación Eroski on ahir es va penjar el resultat de l'entrevista.

D'entrada ja li vaig deixar clar que no em considero un expert en aquest àmbit, ni molt menys!

Però sí que sóc una persona que està treballant en una gran administració local que té molts projectes sobre administració electrònica, d'un d'ells en sóc el cap de projecte.

I a més m'interessa molt l'administració electrònica, el govern obert i, en general, de com la tecnologia pot ajudar a simplificar la vida a la ciutadania.

Em va passar una primera versió de qüestionari amb preguntes, vaig retocar alguna pregunta (en alguns casos per no repetir-se i, en d'altres casos, per afegir conceptes que no em preguntava que creïa que podien ser interessants pel públic del lloc web, també el Jordi em va fer algunes puntualitzacions).

Us transcric aqui l'entrevista (també la podeu llegir a Consumer Eroski a aquí):

"En las web de administraciones públicas sobra información poco útil al ciudadano"

  • Autor: Por JORDI SABATÉ MARTÍ
  • Fecha de publicación: 18 de febrero de 2010

Marc Garriga Portolà se define como jefe de proyectos web en el sector público de Barcelona. Por su amplia experiencia tanto con las herramientas digitales como en el desarrollo de propuestas colaborativas para los órganos de gobierno municipales, es una de las personas más cualificadas para explicar a los ciudadanos qué es y qué quiere hacer la administración electrónica y participativa. Por el momento se muestra contento con el ritmo de transición que tiene la administración pública en su paso al mundo digital. Sin embargo, en consonancia con las conclusiones de un reciente estudio de CONSUMER EROSKI, reivindica más información útil y menos autopublicidad en los sitios web municipales. Garriga también forma parte del equipo organizador del "Personal Democracy Forum Europe", un foro mundial sobre democracia participativa, es profesor en la Universitat de Barcelona (UB) y escribe los blogs Brou Casolà (en catalán) y Caldo Casero (en castellano).


Se oye hablar de administración 2.0, pero la mayoría de los ciudadanos desconocen todavía qué es la administración electrónica. ¿Qué diferencias hay entre ambos conceptos?

Son dos conceptos diferentes. La administración electrónica es fruto del deber de las administraciones públicas de dar el mejor servicio a la ciudadanía con el menor coste en recursos. Con la administración electrónica se consigue mejorar el actual servicio que se ofrece a la ciudadanía y, además, se reducen costes: es la solución ideal.

La clave de la administración 2.0, en cambio, no radica sólo en la tecnología, aunque la requiere; la clave está en la actitud, como en cualquier concepto que sea 2.0. Este tipo de administración debe ser sencilla, próxima, proactiva, receptiva, innovadora, incentivadora de la participación, colaborativa, transparente, etc. Una administración 2.0 busca la colaboración de la ciudadanía para la realización de sus políticas. Éste es un cambio de fondo y de concepto mucho más ambicioso, y complejo de llevar a cabo, que la administración electrónica.

¿No cree que los teóricos corren demasiado?

"Una administración 2.0 busca la colaboración de la ciudadanía para la realización de sus políticas"

No creo que se vaya demasiado rápido, más bien lo contrario. El paradigma "administración 2.0" tiene como objetivo involucrar a los ciudadanos en los servicios ofrecidos por las administraciones públicas, no sólo tener en cuenta su opinión cada cuatro años. A mi entender, es la mejor manera de que la ciudadanía se preocupe por los temas de la sociedad y que las administraciones públicas escuchen con frecuencia la opinión, las ideas y los comentarios de los ciudadanos. En el sentido literal de la palabra, estamos en la tarea de mejorar la democracia.

¿Por qué les cuesta tanto a las administraciones pasar su información y sus gestiones al ámbito digital?

Cualquier cambio en una administración pública cuesta muchísimo. Hay que tener en cuenta que han trabajado décadas, algunas incluso siglos, con papeles. No es nada fácil el paso al ámbito digital, no sólo por cuestiones técnicas, que de por sí ya son complicadas, sino también por cuestiones humanas, por la habitual resistencia al cambio que tenemos la mayoría de las personas. También hay que tener en cuenta que, en muchos casos, se aprovecha la digitalización de trámites y servicios para rediseñarlos y optimizarlos para el ciudadano y, en especial, en un plano interno (la denominada "backoffice").

¿Desaparecerán puestos de trabajo entre los funcionarios con el paso total a la administración electrónica?

"Hay que tener en cuenta que muchas administraciones han trabajado décadas, incluso siglos, con papeles"

No desaparecerán puestos de trabajo de funcionarios por el paso a la administración electrónica. El paso no es inmediato ni sustitutivo; la administración electrónica convive con la tradicional. Sí puede pasar que haya funcionarios que cambien sus funciones por otras de más valor, dado que, en su mayoría, se intentan realizar de manera electrónica las tareas más repetitivas.

¿Qué es más importante en la web de una administración pública, informar bien o permitir gestiones complejas?

Una web de una administración pública tiene como objetivo fundamental informar bien a su ciudadanía, en el sentido más amplio del verbo "informar". Por otro lado, desde el primer día de enero de 2010, las administraciones públicas -en virtud de la ley 11/2007- tienen que poner a disposición de los ciudadanos la posibilidad de realizar cualquier trámite mediante el canal electrónico. No obstante, considero más adecuado que en la Web se puedan tramitar las gestiones más habituales y dejar las de menor demanda, o una gran complejidad, para el canal presencial, aunque sea por cuestiones de eficiencia presupuestaria. No tiene sentido invertir presupuesto en pasar al ámbito electrónico un trámite que apenas se usará.

¿No cree que muchas páginas web de administraciones pecan de exceso de información institucional y, en cambio, muestran poca información útil al ciudadano?

La mayoría de sitios web de administraciones públicas pecan de exceso de información institucional, pero también se exceden en información que ya es obsoleta o carece del mínimo interés. Hay un verdadero problema de "infoxicación" porque raras veces se descuelga contenido debido a presiones políticas o a la simple desidia.

¿Por qué es necesario un certificado digital para realizar la mayoría de las gestiones? ¿No se podría usar otra fórmula menos complicada?

"Una web de una administración pública tiene como objetivo fundamental informar bien a su ciudadanía"

La mayoría de las gestiones públicas requieren primero identificarse. En el ámbito presencial, este proceso lo realizamos mediante el DNI o un documento similar; es un proceso que tenemos muy asimilado. En el ámbito electrónico, esta identificación la podemos hacer con un certificado digital, que apenas exige indicar de modo digital la identidad. Hay otras fórmulas para identificarse de manera electrónica, pero no reúnen la seguridad necesaria para realizar todos los trámites, por este motivo están en desuso. Los nuevos DNI ya incluyen un certificado digital, con lo que, en poco tiempo, toda la sociedad española dispondrá de un certificado digital como mínimo.

¿Se verá algún día a ayuntamientos y ministerios en Facebook?

Hoy en día, redes como Facebook, Tuenti o Twitter, entre muchas otras, ya son lugares de encuentro de la ciudadanía; lo más lógico es que las administraciones públicas se acerquen a estas nuevas ágoras para escuchar y colaborar con los ciudadanos. Ya hay algunos ejemplos, aunque todavía son pocos y en un ámbito más informacional que conversacional. No obstante, un buen ejemplo es el municipio de Copons, una pequeña localidad catalana de unos 300 habitantes. Consigue gobernar de una forma más colaborativa, más abierta y, por tanto, más democrática, al implicar a la ciudadanía en las acciones del Ayuntamiento. Para ello, ha utilizado herramientas gratuitas como Facebook, Flickr o Wordpress.

¿Cómo valora desde el punto de vista de información ciudadana una herramienta como Twitter?

"Redes como Facebook, Tuenti o Twitter ya son lugares de encuentro de la ciudadanía; lo más lógico es que las administraciones públicas se acerquen a ellas"

Twitter es una muy buena herramienta para dialogar cuando se requiere inmediatez y brevedad. Es idónea para comunicar nuevos servicios y para encauzar las quejas o sugerencias de la ciudadanía. Ya hay varios ejemplos de administraciones públicas que están en Twitter, como los departamentos de Educación y de Trabajo de la Generalitat de Catalunya. Sólo hay una regla importante: no caer en el error de utilizar Twitter sólo para comunicar de manera unidireccional. Esta herramienta permite y promueve el diálogo, por lo que si una administración está en Twitter, puede comunicar, pero también debe escuchar.

¿Qué utilidades podría tener el vídeo on line para servir a los ciudadanos?

La mejora de la tecnología, en especial de las comunicaciones, ha provocado que el vídeo sea un elemento cada vez más presente en la Web. Para el caso concreto de las páginas de administraciones públicas, el vídeo se puede usar -y de hecho ya se usa así- para ilustrar con imágenes las noticias que interesan a la ciudadanía, pero también para complementar la información turística o para mostrar cómo utilizar servicios públicos y cómo realizar determinados trámites, entre otras funciones.

Se podría usar, además, para que la ciudadanía exponga sus vídeos: de denuncia, de quejas, de sugerencias, de promoción turística. En la web Barcelona Visió, la ciudadanía sube vídeos sobre la ciudad mezclados con vídeos realizados por estudiantes del sector y vídeos del propio Ayuntamiento. El objetivo es ser un banco de vídeos de uso gratuito.

Usted forma parte del equipo organizador del "Personal Democracy Forum Europe". ¿Qué objetivos persiguen?

El "Personal Democracy Forum", PdF, es un grupo de personas interesadas en debatir cómo la tecnología puede mejorar la política y la acción de los gobiernos; en definitiva, mejorar la democracia. Lo crearon Andrew Rasiej y Micah Sifry en 2004 y, aunque el debate es continuo, organizan cada año una conferencia que reúne a los mejores expertos mundiales en tecnología, en política y en cómo aplicar la primera para fortalecer la segunda.

"Los ciudadanos deben poder implicarse con las administraciones públicas en la definición y desarrollo de sus acciones"

A finales de noviembre del pasado año, el PdF cruzó el charco y se celebró la primera conferencia Personal Democracy Forum Europe (PdFeu) en Barcelona. El evento congregó a los mejores expertos europeos e internacionales en la Torre Agbar durante un par de días; se generó mucho debate en las sesiones, pero aún más en los descansos, en los pasillos. Se habló de cómo Obama llegó a ser presidente en buena parte gracias a la tecnología, de la movilización de la ciudadanía desde la sociedad civil, de cómo los gobiernos pueden (y deben) colaborar con la ciudadanía para el desarrollo de las políticas, de ser transparentes mediante la apertura de los datos públicos, del papel que juega Europa (y España) en este nuevo paradigma político, etc.

En Barcelona, Andrew Rasiej comentó que la tecnología ha cambiado a la sociedad civil: "Lo que hemos descubierto es que la tecnología permite que la gente pueda organizarse utilizando las nuevas herramientas como Facebook, Twitter y YouTube, de cara a tener un impacto en el proceso político y para pedir que los gobiernos sean más sensibles a sus necesidades cotidianas". Esto persigue PdF, mostrar cómo la tecnología puede mejorar aún más nuestra democracia.

¿De verdad se puede conseguir con la Web 2.0 que los ciudadanos participen más en sus instituciones?

No es que se pueda hacer, es que se debe hacer. Los ciudadanos deben poder implicarse con las administraciones públicas en la definición y desarrollo de sus acciones. Las instituciones públicas deben escuchar siempre a sus ciudadanos y hacerles partícipes de sus políticas; no sólo de las políticas de carácter lúdico, sino en especial de las políticas que afectan más a los ciudadanos, aunque no sean populares. Sólo con la implicación de la sociedad en las administraciones públicas se conseguirá que éstas sean más eficientes y la ciudadanía conocerá los límites de las instituciones públicas: se dará cuenta de que las administraciones públicas no pueden ser la solución a todos los problemas de la sociedad.

¿No cree que España va lenta en la puesta on line de cierta información concerniente a los cargos, las administraciones y los órganos de gobierno, ya sean locales, autonómicos o estatales?

"El problema no es que la información no sea pública, sino que no está en el formato adecuado para tratarse de forma automática"

En general, el problema no es que la información no sea pública; hay muchísima información en los boletines oficiales del Estado, de las comunidades autónomas, etc. El problema radica en que esta información no está en el formato adecuado para tratarse de forma automática. Con un formato adecuado se podría llegar a saber, al detalle y de forma muy fácil, en qué invierte el presupuesto una determinada administración pública. En la actualidad, buena parte de esa información se podría obtener si se busca en los boletines oficiales, pero no es una tarea nada fácil ni automatizable. En la práctica, es como si la información no fuera pública.

El concepto "opendata" tiene como objetivo proporcionar toda la información pública al alcance de la ciudadanía y con un formato adecuado para que sea fácil de manipular y utilizarse en servicios públicos o privados. Se persigue que la Administración proporcione los datos públicos y que sea la propia ciudadanía quien, de forma altruista o con ánimo de lucro, genere servicios a partir de esa información. El ejemplo paradigmático de "opendata" es el portal "Data.Gov" de la administración americana, que contiene infinidad de información pública y no deja de crecer. Esta iniciativa se ha extendido a otros países: Reino Unido, Australia, etc., y también a España: el Gobierno Vasco y el Gobierno del Principado de Asturias ya han iniciado sus proyectos de "opendata".

¿Se votará y se harán referendos válidos algún día por vía telemática?

Lo haremos, y proyectos como el DNI electrónico ayudarán mucho en la posibilidad de votar de manera telemática. Cabe indicar la consulta ciudadana que tiene previsto realizar el Ayuntamiento de Barcelona acerca de cómo tiene que ser la nueva Avenida Diagonal. Esta consulta ciudadana, que afecta a 1,4 millones de personas, se podrá realizar de manera presencial, pero también, y aquí está la novedad, se podrá votar por Internet durante las 24 horas del día (o días) en que se celebre. Iniciativas como esta consulta ciudadana proporcionarán la experiencia necesaria para abordar, en un futuro no muy lejano, votaciones electrónicas de nuestros representantes políticos en las administraciones públicas.



Enllaços relacionats:

Consultoria Artesana

En 30 minuts he quedat per dinar amb la María (Odilas)...

I m'ha arribat un tuit notificant-me de l'existència del web de Consultoría Artesana.

Tot plegat m'ha fet que recordés la primera vegada que vaig dinar amb la María, (també estava previst que s'hi apuntés l'Elena però finalment no va poder assistir-hi).

En el dinar van surgir molts temes... entre els quals un que va destacar: la consultoria artesana.

La María em va exposar la idea que tenia, estava clar que era una idea que l'havia anat formant amb el temps, no semblava una idea poc meditada.

Ella volia treballar fent projectes relacionats amb les TICs amb un alt component d'innovació i amb un nivell alt de qualitat, aquest era el seu marc d'acció.

A més, també em va parlar, entre d'altres conceptes, d'una nova forma d'organització laboral on, precisament, l'organització és mínima i efímera.

Es crea una organització per cada projecte i quan aquest mor, també mor l'organització.

Quan es comença un nou projecte es crea una nova organització que possiblement serà diferent a l'anterior, en quan a persones que la composen, rols d'aquestes persones, etc. A més, aquesta organització és mínima i gens semblant a la d'una empresa 'tradicional', es tracta més aviat d'unir a una sèrie de persones per un objectiu comú.

Així doncs, per cada projecte, el cap (diguem-ne així encara que no hi hagi cap relació jerárquica pre-establerta), busca de la seva llista de nodes els recursos més apropiats en funció del projecte que cal fer.

Té sentit.

El problema és que la legislació del món laboral no està pensada per 'empreses obertes' amb aquestes característiques.

Evidentment això implica una forma de treball en xarxa i amb l'ajut indispensable de la Xarxa (Internet), en cas contrari és molt difícil portar-ho a la pràctica.

D'altra banda, també em va comentar que volia treballar col·laborant amb altres consultors, no competint entre ells, és a dir, compartint el coneixement per ajudar a d'altres consultors. No es tracta de tenir el coneixement tancat en un calaix sinó de distribuir-lo i ajudar-se mútuament.

I em va comentar que a tot això li volia (o li volien) anomenar 'consultoria artesana'.

Els meus comentaris a aquest nom van ser els següents (i encara crec el mateix):

La primera paraula - 'consultoria' - em semblava completament encertada. Pels tipus de projectes que em va comentar la María, el que feia era aconsellar als seus clients, orientar-los i fer (o no) el que s'acabés decidint, els hi feia de consultora.

La segona paraula - 'artesana' - és la que qualifica a la primera, és la que li dóna més suc.

D'entrada, el mot 'artesà' em suggereix:
  • Feina ben feta, de qualitat.
  • Feina pensada per un públic minoritari, no pel públic massiu, aquest ja està servit per les indústries, l'artesà va a un públic minoritari que és exigent però que, a la vegada, sap valorar la qualitat de la feina feta.
  • Normalment els artesans treballen individualment o amb equips de poques persones... però molt unides entre elles.
  • A més, els artesans tenen un alt coneixement de la seva feina, no són neòfits en la matèria.
  • També cal tenir present que els artesans són gent que habitualment imprimeixen caràcter a les seves obres, gaudeixen fent-les.
Tot això ho veig com conceptes positius i que encaixen molt bé.

Però també recordo que li vaig comentar que el mot 'artesà' normalment està associat a 'antic', quan es diu 'fer les coses artesanalment' normalment vol dir 'fer les coses com sempre s'han fet', és a dir, sense innovar, és, potser, la única crítica que hi veia al nom.



Han passat molts mesos des d'aquest primer dinar.

El concepte de consultoria artesana ha anat madurant, fins arribar a tenir una declaració.

Una declaració que subscric plenament donat que parla de conceptes tan interessants com:
  • Treballar amb/per persones.
  • Col·laborant, no competint.
  • Vivint a la Xarxa.
  • Imprimint caràcter.
  • Diversitat, no uniformitat.
  • Relació basada en la meritocràcia.
  • Franquesa, no es vol enganyar a ningú.
  • Simplicitat, la vida ja es prou complexa com per fer-la més difícil ;-)
  • Etc.
Us recomano la lectura completa de la declaració.

Després de llegir la declaració he arribat a la conclusió que la subscric plenament, en sóc un fan ;-)


PD: A més, mitjançant el web de la Consultoría Artesana he pogut veure per primera vegada una fotografía del Santi (Vicent). ;-)



[Actualització del post: ]

Us afegeixo el divertit vídeo que ha fet l'Anna relacionat amb el making off de la iniciativa:



I un altre vídeo més (aquest del Manel):



I comentar que els que inicialment s'han arriscat en aquesta idea són:


Enllaços relacionats:

dimarts, 16 de febrer del 2010

Primera classe (Introducció) de l'assignatura "Gestió Electrònica de Documents Multimèdia, (GEDM)"

Tal com us vaig comentar fa uns dies, avui - aquesta tarda - m'estreno com a professor universitari a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

Us deixo aquí la presentació - feta en Prezi - d'introducció de l'assignatura (en principi això serà l'únic que farem avui):



La introducció té 4 grans apartats:
  • Introducció de l'assignatura.
  • Introducció de qui sóc jo (i introducció de la resta d'alumnes).
  • Qüestions pràctiques sobre l'assignatura: avaluació, horari de les classes, horari de les consultes, etc.
  • Reflexió sobre la necessitat de canvi de l'educació donat els canvis - cada cop més vertiginosos - que està aportant les TIC.
Com és habitual en Prezi les 'diapositives' (per anomenar-les d'alguna manera) no contenen massa informació, la idea és exposar-ho de 'viva voz...'.

De fet, sóc dels que pensa que les presentacions ja han de ser així, amb poca paraula, que sigui l'orador que faci reflexionar a l'oient, la presentació ha de ser només un 'recolzament' del que explica.


Enllaços relacionats:

dilluns, 15 de febrer del 2010

WeG006: Resultats del primer GobCamp España

La sisena notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona és el resum de la jornada GobCampEs que es va realitzar el passat 16 de gener a Citilab-Cornellà.
La veritat és que ho he penjat molt tard, un mes després de la realització d'aquesta jornada... però diuen que val més tard que mai! ;-)


Resultats del primer GobCamp España

GobCamp España

El dissabte 16 de gener es va celebrar a Citilab-Cornellà el primer GobCamp España, la primera "desconferència" espanyola sobre Administració pública en què el contingut l'elaboren els mateixos participants a mesura que van arribant.

Tot i que l'acte era obert per a tothom, estava pensat específicament perquè el seguissin els treballadors de l'Administració pública i totes les persones que hi estiguessin interessades, amb l'objectiu de debatre com millorar l'acció de les administracions públiques amb l'ajut de la tecnologia.

En total es van reunir una trentena de persones de diverses institucions: Generalitat de Catalunya, Govern basc, Universitat de Girona, Citilab, Ajuntament de Barcelona, entre altres.

De què es va parlar?

El primer ponent va ser l'Albert Sierra, que va explicar la iniciativa Patrimoni.gencat, un web pensat per interconnectar les diferents institucions relacionades amb l'àmbit del patrimoni cultural mitjançant un llenguatge planer, proper a la ciutadania, amb un ús intensiu de contingut multimèdia i utilitzant eines 2.0, de fet, un dels missatges que va donar l'Albert a les institucions és que han de canviar de model, ara ja no són només emissores d'informació, la comunicació ja no és unidireccional, ara és bidireccional.

La Trina Milan va explicar la recent iniciativa d'ús d'eines 2.0 per part del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Han posat en marxa un bloc, un usuari a Twitter i un usuari a YouTube, tot des del punt de vista institucional del Departament d'Educació.

L'Alberto Ortiz, director d'Atenció Ciutadana del Govern basc, va demanar ajut als assistents per dissenyar el que ell va exposar com a "factoria d'atenció a la ciutadania". És a dir, debatre com hauria de ser un grup de persones amb vocació interna i externa amb l'objectiu d'escoltar activament la ciutadania per fomentar la seva implicació en el govern, i, a la vegada, potenciar l'aprenentatge i el treball col·laboratiu intern per mitjà de xarxes interdepartamentals.

L'Enric Senabre va fer reflexionar sobre els límits de l'Administració; cal tenir sentit comú a l'hora de fer ús de la tecnologia per millorar els serveis prestats per les administracions públiques, no arribar a ser una administració en què el ciutadà no sàpiga què es fa que l'afecti.

L'Eugenio Moliní va exposar brillantment un model per explicar com vèncer la resistència al canvi de les jerarquies en les organitzacions per acabar sent "només" friccions, aquest model està basat en conèixer i gestionar què no ha de canviar perquè el que s'està treballant en xarxa sigui assumible i liderable per la direcció en el seu rol jeràrquic.

La darrera ponència la va fer el Giles Antonio Radford (Moof), que va comentar les iniciatives 2.0 del Regne Unit relacionades amb les administracions públiques, especialment les que provenen de l'ONG MySociety.org: WriteToThem (per poder comunicar amb els responsables polítics); FixMyStreet (per indicar a l'Administració problemes, suggeriments, incidències del carrer); TheyWorkForYou, que permet veure què han fet els polítics, per exemple, què han votat en cada iniciativa legislativa, entre altres webs.

L'acte es va acabar amb una posada en comú de tots els assistents en què van reflexionar sobre com implementar la idea de "factoria d'atenció a la ciutadania" proposada per l'Alberto Ortiz.

Esperem que l'any que ve es torni a celebrar aquest esdeveniment tan interessant.




Enllaços relacionats:

diumenge, 7 de febrer del 2010

Docència de l'assignatura "Gestió Electrònica de Documents Multimèdia, (GEDM)"

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El proper dimarts 16 de febrer m'estreno com a professor universitari a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

A principis del mes de juliol de l'any passat, el degà de la Facultat (el Cristóbal Urbano), em va oferir ser professor associat. El primer semestre d'aquest curs he dirigit treballs de fi de carrera, aquest segon semestre m'estrenaré donant classes.

Concretament donaré docència de l'assignatura Gestió Electrònica de Documents Multimèdia (GEDM) de la Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació (estudis que estan desapareixent per donar pas als nous estudis de Grau d'Informació i Documentació).

Segons la Guia Docent, els objectius de l'assignatura són:
  • Identificar les característiques principals dels documents hipermèdia.
  • Conèixer les diferents tipologies de formats i fitxers i les característiques principals.
  • Crear i tractar documents gràfics, àudio, vídeo i documents multimèdia.
  • Encoratjar l'ús de documents multimèdia al món de les biblioteques.
L'estructura de l'assignatura està dividida en 7 temes:
  1. Introducció. Conceptes bàsics
    1. Arquitectura de la informació
    2. Usabilitat
    3. Accessibilitat
    4. Components i posicionament web
  2. Procés de creació multimèdia
    1. Definició de projectes
  3. Text
    1. Tipus
    2. Formats
    3. Avantatges i inconvenients
  4. Imatge estàtica
    1. Tipus d'imatges
    2. Característiques
    3. Formats
    4. Avantatges i inconvenients
  5. So
    1. Característiques
    2. Formats
    3. Avantatges i inconvenients
  6. Vídeo
    1. Característiques
    2. Formats
    3. Avantatges i inconvenients
  7. Animació multimèdia
    1. Característiques
    2. Formats
    3. Avantatges i inconvenients
    4. Terminologia
I l'avaluació es realitza a partir d'exercicis pràctics durant el curs i d'un treball final (qui ho desitgi també pot optar per un treball i un examen).



En principi he aprofitat els apunts que ja estaven fets d'altres professors, però, com és lògic, vull actualitzar-los i 'personalitzar-vos' segons la meva experiència i els meus coneixements, respectant, evidentment, el que diu la Guia Docent.

D'altra banda, tampoc vull que sigui el format tradicional d'una persona explicant, n persones rebent informació, avui en dia això ja no és així!

Estic convençut que jo aprendré tant o més que els meus alumnes, de fet, aquest és un dels missatges principals que vull deixar clar: avui en dia tots som aprenents, tots som professors.

Un altre dels missatges que vull deixar clar és la necessitat d'utilitzar la tecnologia per revolucionar l'educació. La tecnologia, especialment les tecnologies de la informació (TIC), han experimentat un canvi brutal en el que portem de segle XXI.

En canvi, l'actual sistema educatiu està basat en un sistema vell, caduc, obsolet, on es premia molt la cerca de la informació i la memorització d'aquesta.

Avui en dia això no té sentit, tota la informació que vulguem la tenim a l'abast d'un click.

Avui en dia té més sentit ensenyar a raonar, a discernir, a separar el gra de la palla, a crear valor, a crear talent, a potenciar la creativitat... les màquines ja ens ajudaran per tot allò que és més "mecànic" (com per exemple, memoritzar la informació).

Us poso un spot de la Kaplan University que fa temps que circula per la Xarxa, desconec si aquesta universitat realment està readaptant-se, en tot cas, és un bon post per il·lustrar el que us estic comentant:



I el tercer missatge principal que vull transmetre és tenir una mentalitat oberta, compartir, col·laborar, co-crear... personalment crec que actualment (i amb l'ajut de les TIC) el potencial de creació de coneixement és pràcticament infinit gràcies a que el procés de creació s'ha globalitzat, han caigut moltes barreres, per exemple les geogràfiques.

Per tant, vull transmetre que la idea de crear de forma gairebé clandestina, en petit comitè, vigilant en tot moment que no hi hagi fugues de coneixement, ja no és una opció vàlida ni, a la llarga, creativa i, per tant, tampoc serà rendible.

Cal ser oberts, compartir els nostres coneixements amb tothom i tothom amb nosaltres, el potencial de la intel·ligència col·lectiva és brutal! (encara que sembli una idea hippie ;-)


Sóc conscient que aquests missatges no són novedosos per a la majoria dels lectors d'aquest blog, però per a bona part de la societat sí que ho són i convé difondre'ls, especialment per a tots aquells que actualment estan estudiant, la pròxima generació...



En propers posts aniré desgranant què tinc previst fer a l'assignatura.

Tanmateix, tot i aquests 3 grans missatges, el que convé no perdre de vista són els objectius de l'assignatura, bàsicament, explicar les característiques dels principals formats electrònics dels documents multimèdia.

Teniu algun suggeriment, consell, idea? Gràcies!


Enllaços relacionats:

dijous, 21 de gener del 2010

WeG005: Catosfera 2010

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

La cinquena notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona està relacionada amb la Catosfera.

La Catosfera són unes jornades - que es realitzen a Granollers - on es mostra i es debat sobre com les noves tecnologies estan canviant la societat, la nostra societat.

Enguany, a més, coincideix la Catosfera amb la Setmana Tecnològica (per a la ciutadania i per a les empreses) que també es desenvolupa a Granollers.

Catosfera 2010

Per tercer any consecutiu es realitza la Catosfera: un esdeveniment que es realitza a la seu del Centre Tecnològic i Universitari de Granollers (CTUG) amb l'objectiu de reflexionar sobre la realitat digital del nostre país.


Breu història de la Catosfera

La primera edició de la Catosfera es va realitzar en el 2008, va ser un acte centrat bàsicament en el fenomen dels blocs, d'aquí el nom.

El resultat va ser exitós, fet que provocà que en el 2009 es realitzés la segona edició de la Catosfera que va reunir un centenar de persones per debatre sobre el fenomen del web social i de com aquest fenomen s'està desenvolupant a Catalunya.


CDigital = Catosfera + Setmana tecnològica

Enguany la Catosfera s'uneix a la Setmana Tecnològica per unir sinergies i donar una visió més integral de com les noves tecnologies estan modificant la societat.

De fet, tal com s'explica en el web de CDigital: "Ponències, seminaris, tallers formatius i activitats relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació centren el programa de Cdigital Granollers, que es durà a terme del 20 al 30 de gener i agrupa la 5a Setmana Tecnològica i les 3es Jornades de la Catosfera. Granollers tornarà a ser el punt de trobada dels bloggers i la xarxa 2.0 a Catalunya."

Estàn previstos diferents actes, dins de la Setmana Tecnològica es parlarà de com certificar-se en les noves tecnologies, de com gestionar i presentar millor la informació, de com la tecnologia actual afecta al sector musical, de com millorar l'educació amb l'ajuda de les TIC, de com millorar professionalment, etc.

Pel que fa a la Catosfera cal tenir en compte que aquestes jornades seran inaugurades institucionalment pel MH Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya; Josep Mayoral, Alcalde de Granollers, i per Marc Vidal, impulsor del CDigital.

Dins de la Catosfera també cal destacar-hi la ponència inaugural a càrrec d'Ícaro Moyano, director de Tuenti; la taula rodona sobre els nous reptes que els entorns 2.0 plantegen al món de la cultura; una trobada de videobloggers catalans; un anàlisi sobre el fenòmen de les esferes 2.0, entre molts altres actes.

La inscripció és totalment gratuïta, per a més informació: http://www.cdigital.cat/.



Enllaços relacionats:

dissabte, 16 de gener del 2010

Impressions des del GobCampEs (sisena xerrada: Moof)

La sisena xerrada la fa el Giles Antonio Radford, més conegut per Moof (la primera sessió de la tarda).

Ell és una persona anglesa (però criat a Mallorca).

Ens parla de les experiències 2.0 del Regne Unit.

El primer cas és DirectGov: Portal on es poden fer tramitar on-line molts tràmits on-line i, si s'escau, pagar-los també telemàticament.

El segon és el servei nacional de salut (NHS): amb, per exemple, les impressions dels pacients sobre el servei rebut.

Aquests són els exemples promoguts per la pròpia administració.

Però hi ha d'altres exemples promoguts per la societat civil.

Un excel·lent cas són les iniciatives de MySociety.org (una ONG totalment independent de l'Administració que, simplement, fa webs per fer coses simples de forma simple que són les coses que interessa a la ciutadania):
  • WriteToThem: Per poder comunicar amb els teus responsables polítics. En funció d'on visc em diran quins són els meus responsables polítics i via aquest web podràs posar-te en contacte amb ells.
  • FixMyStreet: Per indicar a l'administració problemes, suggerències, incidències del carrer. És un cas molt conegut de com millorar la societat amb la implicació de la ciutadania i l'Administració.
  • WhatDoTheyNow: El ciutadà té dret a saber qualsevol estadística pública. L'objectiu d'aquest web és donar a conèixer qualsevol estadística però, sobretot, que la ciutadania, i la pròpia administració, no haver de duplicar una estadística ja feta, evidentment això fa que sigui més eficient la pròpia admnistració.
  • PledgeBank: Un web que serveix per agrupar gent que vol fer coses però només si hi ha algú que li ajuda a fer-ho.
  • Number10: És el web del primer ministre britànic on hi ha un apartat on es pot fer consultes directament a la Presidència del Govern Britànic.
  • TheyWorkForYou: Permet veure què han fet els teus polítics, per exemple, per veure què han votat per cada iniciativa legislativa (a Espanya no tindria tant sentit aquesta funcionalitat donada la forta disciplina de partit), també inclou d'altres estadístiques sobre la seva feina legislativa (inicialment això va provocar que els propis polítics estiguin més pendents del que feien, fins al punt de fer preguntes 'tontes' pel simple fet d'augmentar les seves xifres de participació...).
  • TheStraightChoice: Un lloc on es guarden tots els tríptics dels partits polítics per, al cap d'un cert temps, poder contrastar si es fa el que es va dir o per, simplement, contrastar l'evolució de les propostes dels partits al llarg del temps.
A més, també es proporcionen les APIs d'aquestes webs per a que d'altres institucions les puguin utilitzar.

Un altre web:
  • PlanningAlerts: Per avisar-te de les obres que es fan, o es faran, a prop de casa teva. És un web que actualment està tancada per problemes de drets d'autor dels codis postals amb l'organisme de correu britànic.
Més iniciatives (i recursos) en tenim a la The Open Knowledge Foundation.



El debat s'ha començat preguntant si té sentit que les empreses privades s'impliquin en això.

Moof: Depèn del context, per exemple al Regne Unit molts serveis públics estan gestionats per empreses privades.

Per què hi ha tantes iniciatives al Regne Unit (i poques al nostre país)?

Per un tema cultural, els països anglosaxons es mobilitzen més que no pas els llatins, que són

Els països nordics esperen que l'Administració et doni el benestar.

Estats Units, per exemple, espera que el benestar provingui del mercat.

En els països llatins la família és el que et proposarà el benestar, de la resta pots blasfemar, de la família no, és sagrat.

A més, aquí ens queixem molt, però al bar, entre amics, a la feina, però difícilment farem una queixa oficial... en canvi els anglosaxons tenen més sentit de queixar-se oficialment per poder millorar la societat.

En aquest moment s'ha debatut sobre si l'Administració d'aquí respon o no a totes les peticions rebudes. Algunes són senzilles de processar, d'altres és molt més complex de fer-ho, d'aquí que es trigui més o menys...

Però l'objectiu és respondre totes les peticions.


Enllaços relacionats:

Impressions des del GobCampEs (cinquena xerrada: Eugenio Moliní)

[Nota: Post actualitzat després de repassar l'àudio de la sessió]

La cinquena xerrada la fa l'Eugenio Moliní (comença parlant que ha estat vivint 30 anys a Suècia, ara viu a Catalunya).

Ell ens parla de com vèncer la resistència al canvi de les jerarquies en les organitzacions per acabar sent friccions, i ho fa mitjançant un (senzill) esquema:


Apunta que primer hem de tenir clar què no es pot canviar, cal tenir-ho en compte per no fer esforços en va.

Si juntem un col·lectiu de persones sense desenvolupar estructura ni energia llavors és un 'montón de personas'.

Si desenvolupa només estructura llavors tindrem una jerarquia.

Si tenim només energia, (passió) tenim xarxa.

[Nota: Parlem de xarxa 'face-to-face', aquí no estem parlant de xarxa virtual.]

La característica principal d'una xarxa és que la gent es connecta amb d'altres persones si tenen un interès en comú; quan ja no tenen aquest interès en comú llavors senzillament es desconnecten.

Sovint les xarxes desapareixen a l'intentar que siguin 'permanents', acaben sent jerarquies (a l'augmentar-hi l'estructura), o acaben sent grups (si tenim baixos nivells d'estructura i d'energia
).

La única xarxa que s'ha mantingut viva durant més de 100 anys és 'alcohòlics anònims'. Pq? per què diuen que si vols mantenir-te sobri has d'anar-hi... i no tenen cap estructura ni jerarquia.

En les institucions que tenen jerarquies no podem potenciar les xarxes ja que ens trobarem amb un clar antagonisme entre jerarquies i xarxes que no ens aportarà res.

S'ha de parlar amb les jerarquies per a que ens indiquin què s'ha de mantenir igual, què no pot canviar, què no es negociable, per aconseguir vèncer la seva resistència al canvi, vèncer la seva resistència a la xar
xa.

Si volem convocar un procés participatiu dins d'una organització (o de cara a la ciutadania) hem de tenir clar què és no negociable, i com marquem un entorn per a que la jerarquia pugui controlar només allò que pot controlar.

Quan tenim molta energia, com per exemple les xarxes ciutadanes, les eines 2.0 són ideals donat que poden donar l'estructura necessària (i rapidesa) per a vehicular les seves iniciatives.

Amb el procés participatiu el que fem és canalitzar l'energia (la passió) en una direcció determinada, aquest és l'objectiu.

Si tenim uns nivells alts d'estructura i d'energia llavors el que tenim són equips.

La fricció és el que no és negociable i que la jerarquia pot transparentment explicar a la ciutadania, als treballadors, etc. Si no ho pot fer transparentment llavors seria resistència...

Els processos participatius són el següent pas, són un nivell encara més alt d'estructura i d'energia.

L'Eugenio comenta que vol saber com les eines 2.0 poden millorar aquest mapa que ha exposat, com es podrien utilitzar aquestes eines per disminuir l'ansietat, la por, que tenen les jerarquies als canvis.

D'altra banda si s'intenta controlar massa els processos participatius llavors estaràs perdent l'energia dels ciutadans, l'energia dels treballadors públics

Es parla que en aquests temes, el món 2.0 presenta les mateixes característiques que els móns 0.0 ó 1.0, no és un món diferent en aquest sentit.

També es parla que les institucions són fredes, no tenen ànima, no són elles les que van a un quadrant o un altre de l'esquema exposat, són les persones les que s'hi ubiquen, només els individus poden decidir què canvia o no.

L'Eugenio va acabar comentant que les persones arriben a la seva màxima humanització només en les xarxes donat que és on tenim absoluta llibertat d'elecció en què ens comprometem i en què no ho fem.

La única organització que ens dóna la màxima humanització és la xarxa.

Fotografies fetes per l'Enric Senabre.


Enllaços relacionats:

Impressions des del GobCampEs (quarta xerrada: Enric Senabre)

La quarta xerrada la fa l'Enric Senabre: Administració androide?.

Parla del sistema Androide de l'iPhone com una manera, com una idea, per millorar la tramitació electrònica.

L'Enric exposa un seguit de conceptes (sense parar), l'objectiu és reflexionar-hi:
  • Mobilitat
  • Realitat augmentada.
  • Cloud.
  • Agilitat.
  • Produir i consumir.
  • Etc.

Conceptes aparentment confrontats:
  • Hacking vs Administració.
  • Autoorganització vs Administració.
¿Hem d'arribar a tenir tràmits que només es poden fer electrònicament? Comença a haver-hi les primeres administracions amb algun tràmit només electrònic, ¿marginem a part de la societat?

Administració terminator?

S'ha de tenir sentit comú a l'hora de fer ús de la tecnologia per millorar els serveis prestats per les administracions públiques.

No s'ha d'arribar a una "Administració 1984" on el ciutadà no sap què està fent l'Administració que l'afecta a ell.




En el debat, l'Alberto comenta que l'objectiu ha de ser:
"Le hemos concedido una beca, envie un SMS para aceptarla".
L'Administració ja té les nostres dades, per tant, pot fer-ho.

Però el que ha de fer
l'Administració és facilitar - amb sentit comú - els serveis que realitza però no deixant de banda al ciutadà, es vol facilitar-li la vida no passar d'ell.

L'Anna comenta que potser la solució és que el ciutadà pugui escollir com vol que l'Administració li presti els seus serveis: una Administració a la carta.

L'Albert també comenta que potser l'Administració ha de plantejar-se deixar de fer alguns tràmits, són necessaris avui en dia? sobretot els que fan referència a tràmits relacionats amb dades que ja té l'Administració.

L'Administració es reduïrà i donarà pas a la societat, la tecnologia ara ho permet (i, a més, a un cost baix).

Però no serà un procés fàcil...

El Xavier ens fa reflexionar sobre com s'hauria de definir què és l'Administració?
  • L'Administració ha de ser la infrastructura, no ha de fer Portals.
  • L'Administració ha de centrar-se en el seu nucli dur: les dades públiques, els tràmits, els serveis però a nivell d'infrastructura.
Es posa l'exemple de Twitter, la majoria de gent l'utilitza per les eines tipus TweetDeck o Mixero, no directament al web de Twitter.


Enllaços relacionats:

Impressions des del GobCampEs (tercera xerrada: Alberto Ortiz)

La tercera xerrada la fa l'Alberto Ortiz (mentre decidim quin entrepà volem per dinar).

L'Alberto ja fa dies que - en el seu blog - va demanar ajut per decidir què presentaria avui al GobCampEs (des d'aquest post).

Comença parlant dels tres tipus de "tribus" de persones:
  • Les que estan escollides per pensar.
  • Les que estan escollides per executar el que han decidit els que han pensat.
  • Les que estan escollides per consumir el que executen el que han decidit els que han pensat.
Però actualment això ja no està tant clar... les fronteres es difuminen...



El context del problema:

Comença explicant l'estructura de la Dirección de Atención a la Ciudadanía (DAC) del Gobierno Vasco - Eusko Jaurlaritza.

La missió de la DAC és estar enmig entre les necessitats de la ciutadania i els diferents departaments del govern basc.

La DAC té diferents serveis:

El primer és Zuzenean: Atenció a la Ciutadania, els primers que parlen amb el ciutadà (amb independència del canal de comunicació utilitzat).

Aquí hi treballen unes 100 persones, 3 oficines (Bilbao, Gasteiz, Donostia), 012, Canal diferit, 5 coordinadors, tècnics, 1 cap de servei.

Un altre servei és Euskadi.net: És el Portal de Portals de les administracions basques (no només del Govern Basc).
Aquí hi treballen 8 gestors web, 2 administradors d'informàtica i 1 cap de servei, a més també hi ha un suport tecnològic adicional.

Objectius que tenim ara:
  • Consolidar la qualitat del servei.
  • Escolta activa i participació ciutadana.
  • Aprenentatge i treball col·laboratiu.
  • Xarxes de col·laboració interdepartamental.
  • Altres...
I ser àgils! (enlloc de perfeccionistes).

Es vol crear una factoria d'atenció a la ciutadania.

Ha de ser un equip amb identitat, que agrupi i interconnecti els serveis i amb les següents especificacions:
  • La missió bàsica és que tot funcioni bé (de cara als ciutadans) i donar suport intern (als departaments de la casa).
  • Ser àgils.
  • Amb clara orientació a la ciutadania.
  • En xarxa i dinamitzant tot el govern, creant xarxes d'interès i comunitats de pràctica.
  • On? L'Alberto diu que li agradaria montar un cosa semblant a un Citilab.
  • Generant entusiasme, passió, cultura de pertenència a l'administració pública...
Com ho implementem? ;-)

La fotografia és del Joan Carles.



En el torn de preguntes l'Alberto puntualitza que en el País Basc les diputacions tenen moltes més competències que en la resta de l'Estat, cal tenir-ho en compte.

Pot haver-hi innovació però també cal tenir en compte allò que no es pot canviar, en cas contrari no tirarà endavant el projecte.

També es comenta que en l'administració pública no pots apartar la gent que no t'interessa, has de comptar amb tothom, tan si vols com si no vols, (aquesta és una de les grans diferències respecte al sector privat).

Es parla també de la necessitat de cercar els millors en cada camp per poder tirar endavant amb aquest tema, i de fer ús de la metodologia d'Scrum.

Es comenta la participació dels ciutadans, la idea és:
  • 'No odiïs a l'administració, sigues Administració!".
L'Anna comenta que potser cal diferenciar el projecte de les actuals estructures, crear un concepte 'paral·lel' a les estructures per no quedar-se fixat a un determinat departament, ser independent i, gràcies a això, poder tenir més llibertat de pensament, llibertat d'acció.

Eugenio comenta la seva experiència de viure a Suècia durant 30 anys. Explica que allà els funcionaris podien fer grups de treball amb ciutadans per millorar el servei de l'Administració. Es podria fer aquí?

L'Alberto respon que aquí és possible (en teoria) però no hi ha experiències, know-how, ni interès...

També comenta que estan a punt de fer 'la tarde de los miércoles': unes xerrades obertes a tot el govern basc orientades a temes d'innovació, a temes de com aplicar la tecnologia per millorar el servei que s'ofereixen als ciutadans.

Sovint el tema no és que no et deixin fer quelcom, simplement proposa-ho i fes-ho!


Enllaços relacionats: