dilluns, 13 de juliol de 2009

Accés a la informació pública i xarxes socials

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El dimarts de la setmana passada, pel matí, vaig assistir al panel 3 de la cinquena edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP) organitzat per l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.

Aquest panel tenia com a títol:

Accés a la informació pública i xarxes socials.

Aquesta sessió prometia molt, donada l'alta qualitat dels ponents:
La veritat és que el resultat va ser boníssim, us en faig un resum.



La presentació va anar a càrrec de l'Ismael Peña-Lopez.

Tot seguit va parlar el José Manuel Alonso (a qui esperàvem en el 'Día W3C en España 2009', però que un inesperat accident li va impedir assistir-hi).

Va començar parlant del grup d'eGovernment del W3C del qual n'és el màxim responsable, va comentar que en el fons el que busca aquest grup és donar una guia, unes pautes, de com publicar dades públiques a Internet, 'simplement' això.

Va parlar dels grans portals de l'administració on es centralitza tota la seva informació, en el nostre cas - Espanya - tenim el 060.es.

El problema d'aquests portals és que no funcionen, no tenen l'èxit esperat, es fan servir molt poc i, per tant, estan desapareixent (tal com va passar amb el portal suec sverige.se).

El motiu és senzill: la gent va a Google i busca el que vol allà i es queda amb els principals resultats, siguin del portal que siguin.

També hi ha altres motius, entre els quals que aquests portals estan fets i pensats per l'administració, això vol dir generalment que la terminologia, la disposició de la informació, la usabilitat no és proper al ciutadà.

Per tot això el que es necessita és un canvi cultural en els continguts generats per les administracions públiques. És a dir, han de passar de ser propietaris de les dades a ser qui 'custòdia' la informació, a ser qui garanteix la fiabilitat de les dades.

El que s'està dient és que les administracions han de centrar-se en la producció de continguts i que aquests es propaguin per Internet.

El Public Sector Information (PSI) és un estàndard per a dades en cru pensat per a fer accessible la informació i per reutilitzar-la fàcilment.

L'ús d'aquest estàndard dóna beneficis a les polítiques públiques, per exemple proporciona més transparència, podem portar un millor control del que fa l'Administració, aquesta es pot integrar molt més a la societat i, a més, resulta ser molt eficient: l'Administració proporciona la informació, la iniciativa privada aportarà les eines de com tractar aquesta informació, algunes d'aquestes eines (usos) a l'Administració mai se li ocurririen:
"the coolest thing to do with your data will be thought of by someone else
Per exemple, l'Austrian Mapping Agency (BEV) és una agència austríaca productora de dades geoespaials i metereològiques. Van decidir reduir les tases un 97% però posant la informació en format cru, accessible fàcilment i reutilitzable.

El resultat fou que el nombre de descàrregues va augmentar un 7.000%. Tot i la reducció d'un 97% de les tases no van perdre volum de recaptació respecte el que obtenien abans de la reducció de tases.

Quins passos hem de seguir per poder reutilitzar la informació:
  • Identificar les dades.
  • Representar aquestes dades (en formats oberts com ara XML).
  • Exposar les dades (per a que els ciutadans podem utilitzar-les).
En aquest punt el José Manuel Alonso va voler puntualitzar que, a dia d'avui, extreure les dades que hi ha en una pàgina web és molt senzill, per tant, això no hauria de ser un fre.

Va exposar la ruta dels formats/tecnologies per a la reutilització de dades, des del HTML Scraping, al RSS/Atom, API, RDFa, XML, Web Semàntic, fins arribar al Linked Data que és la tecnologia que ens permet una millor reutilització.

Un exemple és dc.gov, el web del District of Columbia (USA), conté molta informació, entre les que hi ha les dades de crims (en una taula).

Alguns ciutadans han agafat aquestes dades i les han millorat (millorant la presentació) fent:
  • Mostrant la informació geogràficament (amb un mashup amb Google Maps).
  • Mostrant la informació amb un indicador en un iPhone. A mesura que et vas movent pels diferents barris aquest indicador va pujant o baixant en funció del nombre de crims que es fan en el barri on estàs: http://www.areyousafedc.com/.
Però 'la joia de la corona' en temes de reutilització de dades (per qualsevol persona) és el web data.gov. (Va comentar algun error, com el fet que no sempre funciona amb màquines que no tinguin un sistema operatiu Windows, però a grans trets aquest web està marcant el camí a seguir en la reutilització de dades públiques).

També va esmentar els aspectes de sindicació que té la pàgina web del eGovernment Interested Group del W3C.

Un altre exemple és el cas de Mapumental, una aplicació feta per la gent de MySociety, no és res més que un exemple de reutilització de dades públiques amb l'objectiu de buscar una correlació entre el temps en transport públic amb el preu de l'habitatge.

D'aquesta manera pots 'jugar' amb aquestes dues variables per, per exemple, buscar habitatges que no estiguin a més d'una hora en transport públic del centre de Londres i que tinguin un preu inferior a 300.000 lliures.

Aquí teniu un vídeo explicatiu del projecte:



També ens va mostrar un altre exemple (similar a aquest últim). Es tracta de simplificar la cerca de lloc per a la instal·lació d'una nova oficina d'una multinacional a l'àrea d'EMEA. A partir de dades de diferents administracions nacionals i supranacionals i 'jugant' amb aquestes dades s'obté un destí (o varis destins) adients per la selecció efectuada. Aquesta és una aplicació desenvolupada per la pròpia gent del W3C.

Després de tots aquests exemples, va parlar del format RDFa, un format que simplifica el camí per a tenir un web semàntic.

En el fons el que es tracta és de passar d'un format pensat pels navegadors (exemple: 'Headline') a un format semàntic (exemple: 'Títol').

Actualment Google i Yahoo! ja suporten aquest format. I un exemple d'ús el trobem en el London Gazette (per a que ens entenguem, és similar al nostre BOE però a nivell de la ciutat de Londres).

Un altre exemple (més proper) el trobem en l'aplicatiu Cruzar de la ciutat de Saragossa. El que fa aquesta aplicació és donar al ciutadà rutes turístiques per la ciutat a partir de n variables. El fet diferencial d'aquesta aplicació és que genera dues vistes amb els resultats, una per a les persones (de fet, és una vista pels navegadors), i una altra vista per les màquines (amb les dades 'crues').

També va donar una pinzellada al concepte de Linked Data. Això no és res més que un sistema per publicar, compartir i connectar dades com a pas necessari per a arribar al web semàntic.

José Manuel Alonso va acabar la seva exposició fent un resum dels problemes (i reptes) que ens trobem al posar les dades públiques per a que siguin reutilitzables, bàsicament:
  • Tenir clar els objectius que tenim al posar les dades per a que siguin reutilitzables i la estratègia que seguirem.
  • Deixar clar que provenen d'una font autoritzada de confiança.
  • Cuidar els aspectes de la seguretat de les dades, la integritat, la persistència, l'ús d'estàndards, el llicenciament del seu ús, etc.
Aquesta és la presentació que va exposar el José Manuel Alonso:


Després de parlar el José Manuel Alonso fou el torn de l'Alberto Ortiz de Zárate, més conegut com Alorza.

També va parlar de la reutilització de dades públiques.

Va començar la seva xerrada parafrasejant a Mariano José Larra i el seu "vuelva usted mañana" del 1833.

La societat encara veu a l'administració igual, per això Alorza ens va dir que ens quedaven 23 anys per a que les administracions ho solucionin, 23 anys per a que faci 2 segles del famós article de Larra.

Seguidament va comentar que la modernització administrativa i el e-government persegueixen el mateix, si bé comencen per extrems oposats.

L'e-government comença pels aspectes tècnics: interoperabilitat, tramitació on-line, serveis electrònics... En canvi la modernització administrativa comença pels aspectes d'organització, de gestió de persones, de qualitat i simplificació del servei, etc.

En aquest punt es va queixar que les estratègies d'e-government dels països europeus s'han basat en la disponibilitat on-line dels serveis, és a dir, a més serveis disponibles on-line millor ets.

Però quina utilització tenen aquests serveis?, de què serveix posar molts serveis disponibles on-line si després tenen un ús baix?, a més, a part de saber si s'utilitzen o no, també convindria conèixer la satisfacció dels ciutadans després d'utilitzar-los.

D'altra banda, aquests serveis on-line han estat bàsicament orientats als aspectes recaptatoris i als relacionats amb les empreses.

Quina és la part d'e-government que està més endarrerida?

La participació ciutadana.

Quins altres problemes/errors s'han fet en el desplegament de l'e-government? Entre d'altres qüestions, fer un ús de portals amb grans inversions en infrastructures amb la informació totalment centralitzada.

Tot el contrari del que propugna la reutilització de les dades públiques.

Per tant, convé un canvi de model, passem a l'open government.

El gran canvi (respecte a l'e-government) és que ara impliquem al ciutadà, no és un subjecte passiu sinó plenament actiu.

De fet els 3 pilars fonamentals de l'open government són:
  • Serveis que són pensats i dissenyats per i per als ciutadans.
  • La transparència i l'accountability són bàsics per una plena confiança entre administració i ciutadà.
  • Impuls de la innovació amb una constant, i ràpida, implantació de canvis. De fet, els errors són habituals, i és bo tenir-ne per anar millorant el model, (aquest comentari em va recordar al post sobre trystorming que vaig redactar fa uns mesos).
Aquesta implicació del ciutadà en el model és de tal nivell que Alorza va comentar:
"Todos somos trabajadores públicos aunque no seamos funcionarios".
Personalment crec que aquesta és un gran slogan, resumeix moltes idees sobre cap a on ha d'anar l'administració que volem.

Les dades públiques són la matèria prima per a que altres facin productes, un exemple seria el blat (seria la dada que proporciona l'administració) i com a productes derivats tindríem les pizzes, el pa, les galetes, etc.

Les administracions públiques han d'abandonar la idea de fer grans portals suportats per grans infrastructures amb costosos pressupostos.

Cal anar cap a l'open government on, entre d'altres conceptes, hi trobem l'open data, és a dir, les administracions públiques han de fomentar la reutilització de les dades, han de proporcionar aquestes dades en cru, la propia societat serà qui trobarà productes derivats d'aquestes dades, productes que a la administració no se li haurien acudit mai.

Com en el cas de la presentació de José Manuel Alonso, Alorza també va posar l'exemple dc.gov, el web del District of Columbia (USA). Aquest web posa les dades públiques a l'abast de tothom i, a més, ha promogut que el sector privat (i, en general, la ciutadania) creï aplicacions per explotar les esmentades dades.

Un exemple d'aquí el trobem en el preu del carburant (benzina). El ministeri d'indústria, turisme i comerç va crear aquest web per oferir les dades dels preus de les benzineres d'Espanya.

Se suposa que si mostra aquesta informació és per fomentar la competència entre estacions de servei amb l'objectiu d'aconseguir reduir preus i, a la vegada, informar al ciutadà dels esmentats preus.

Tal com està fet el web, és difícil assolir aquests objectius. Les dades necessàries hi són, però el format escollit no és el més senzill per a ser usat.

Tenint en compte tot això, un noi va desenvolupar el web 'elpreciodelagasolina.com', aquest és un web que et permet trobar les benzineres més properes a un determinat punt, d'aquesta manera, per exemple, un camioner pot decidir a quina estació de servei li interessa parar.

Aquest web es nodreix de les dades públiques, però han millorat moltíssim la usabilitat, (entre d'altres aspectes).

Per tant, han donat valor a les dades públiques.

Després d'aquest exemple en va presentar d'altres, un va ser la pàgina 'conmidinero.com'. Aquesta és una interessant iniciativa privada que permet que puguis votar a què es destina el pressupost públic.


Us enllaço el fitxer de la presentació que va exposar:





El darrer en parlar fou el Jordi Graells, una persona que he seguit de prop aquests darrers mesos i, per tant, no em va sorprendre tant com els altres ponents.

Va començar recordant què és innovació, no és res més que "transformar el coneixement per generar valor".

En aquesta innovació la tecnologia, l'aprenentatge, la interrelació social i la comunicació hi juguen un paper destacat.

Cal un nou lideratge que permeti assolir una verdadera innovació, l'objectiu és donar una oportunitat a les idees de tothom.

En aquest entorn les administracions públiques haurien de donar exemple i avançar cap a l'open government.

Cal que es fomenti la reutilització de les dades públiques, això xoca amb la 'cultura tradicional' de les administracions que marca que les dades s'han de tancar amb doble pany pel bé del país. Hi ha un excés de zel en aquest tema.

En aquest punt va parlar de diferents iniciatives de reutilització de dades (públiques o privades).

I després va fer un resum de les llicències Creative Commons.

Va recordar que la primera experiència d'una administració pública en aquest tipus de llicències va ser de la Generalitat de Catalunya, l'obra era un llibre sobre el Centre Penitenciari Can Brians 2.

Actualment s'està extenent l'ús d'aquestes llicències a tota la Generalitat de Catalunya.

No obstant això hi ha una clara contraposició entre la creativitat i la burocràcia, cal trobar l'equilibri necessari.

Un pacte de mínims hauria de ser aquest:
"Tota la informació que es generi en el sector públic hauria de ser de domini públic"
Però l'actual legislació espanyola no ho permet...

Tot i això s'ha de promoure el canvi, com? Amb la participació de les persones (ja sigui cap enfora amb la intel·ligència col·lectiva ciutadana, o cap endins amb el treball col·laboratiu per millorar l'organització).





Torn de preguntes:

En el torn de preguntes es va parlar de la bidireccionalitat del blog que vol obrir la Generalitat de Catalunya. El Jordi Graells va puntualitzar que serà el blog de la gent que treballa en el web gencat.cat, no serà el blog institucional de tota la Generalitat de Catalunya.

Es va preguntar el motiu que justifica el fet que a l'administració pública (espanyola) li costa molt reutilitzar dades (i posar-les per a que siguin reutilitzades). José Manuel Alonso va comentar que l'actual legislació no hi ajuda.

Arran del comentari del Alorza sobre la poca participació de la ciutadania (en el model d'e-government) vaig preguntar quin podia ser el motiu d'aquesta baixa participació i, sobretot, com podíem invertir aquesta situació, per la pressió de la pròpia societat?, no hauria de promoure-ho la pròpia administració, no li hauria d'interessar copsar el feedback de la gent?, i els polítics què hi diuen?. Alorza em va respondre que un dels problemes és que la participació que es fa està poc organitzada, això li fa perdre força. Respecte dels polítics em va puntualitzar que aquest mot (polítics) pot sonar com a despectiu, com perifèric, quan, de fet, hauríem de definir bé què és un polític... touché.

Després l'Ismael Peña-Lopez va comentar que per a quin motiu havia de participar en la societat, per a quin motiu havia d'implicar-m'hi si jo ja estic votant cada 4 anys i pago els meus impostos per a que els polítics pensin el què cal i ho executin. Se li va respondre que el motiu era per obtenir una millor societat, així de senzill, per què entre tots sempre arribarem a una millor societat que no pas la que decideixin uns pocs.

Després d'alguna altra pregunta més, Idoia Llano va tancar l'acte exposant el projecte UsNow - Nuestra Causa. Una plataforma que vol fomentar (amb l'ajut de les TIC) la col·laboració de les persones per millorar la seva vida i actuar com una ciutadania responsable.


Reflexió personal:

Aquest tercer panel de la cinquena edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP) el vaig trobar molt interessant.

Gràcies als ponents vaig poder informar-me amb detall (i veure'n clarament les conseqüències d'aplicar-ho i de no aplicar-ho) del que és la reutilització de les dades públiques.

De fet, vaig corroborar el fet que les administracions públiques no s'han de centrar en fer grans portals per rebre moltes visites.

El seu objectiu ha de ser proporcionar les dades públiques a l'abast de tothom i amb els formats adequats.

Això implica un canvi de mètriques, les administracions públiques no han de competir fent webs que rebin moltes visites, han de competir en la lliga de la presència a Internet.

Quan parlo de 'presència a Internet' em refereixo no només a un web, sinó a fer que la seva informació (les dades públiques) flueixin per tot arreu fins arribar a la ciutadania (pel camí que sigui).

Per tant, les administracions públiques haurien de canviar de mètrica (que en el fons vol dir canviar d'objectius), les administracions públiques haurien de fixar-se en quant es reutilitzen les seves dades que no pas en quantes visites té el seu web.

Això implica un canvi de mentalitat per part dels dirigents, han de 'competir' no en visites sinó en d'altres indicadors com per exemple volum de vegades que una dada pública s'ha reutilitzat o volum de pàgines web, (de tercers), que s'han realitzat a partir de les dades públiques.

D'altra banda, i com anècdota, aquest acte em va servir per desvirtualitzar a l'Alorza, al Josemalonso, a la Gemmaurgell, al Ricardespelt, al Mlopezplana, i a la Idoiallano.


Enllaços relacionats:

Estava redactant aquest post mentre escoltava la música de Willie Nelson i el Wynton Marsalis conjuntament en el disc 'Two Men With The Blues'.

És un disc brutal, us el recomano!

De fet, és la unió de dos 'monstres' actuals de la música americana. Willie Nelson és una llegenda viva del country, Wynton Marsalis és un dels millors trompetistes de la història.

I aquest és el resultat (i en directe)...

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

Cap comentari: