Fa poques hores que he tornat de la manifestació d'avui 10 de juliol a Barcelona que tenia per lema:Som una nació. Nosaltres decidim.
Una manifestació que, ara fa uns dies, 'li' vam redactar un post conjunt vàries persones on indicàvem que hi aniríem.
Només tornar a casa i connectar-me a la Xarxa, (m'he deixat el mòbil i no he pogut connectar-me durant la manifestació), he volgut copsar quines eren les opinions que es deien al respecte...
Una d'elles era una proposta de meme de la Trina Milan sobre la manifestació.
Aquest post és la resposta al seu meme.
La Trina parla de la reacció de la manifestació a Internet, de com aquesta manifestació la podríem considerar la primera gran manifestació 2.0 a Catalunya (i a Espanya... i segurament a Europa).
Una manifestació àmpliament seguida a les xarxes socials... per exemple a Twitter el hashtag #somunanació ha estat el més utilitzat a nivell espanyol durant vàries hores, i el segon hashtag era #10j.
Tanmateix el que em preocupa més de l'article de la Trina són les reflexions del final del seu post:
És doncs la desafecció de la política una realitat?És a dir, no es tracta d'utilitzar Internet o no, no es tracta de ser 2.0 o no, no es tracta d'estar a les xarxes socials o no...
(...)
La xarxa demostra que s’ha de ser ràpid, eficaç i sense complexes, que s’han de prendre decisions i ser adaptatiu. A Internet sembla que ho fem, per què no a la realitat?…
No importen les eines que utilitzem!
El que veritablement importa és que els polítics resolguin els problemes que té la ciutadania, que no en generin de nous i, com és lògic, que escoltin als ciutadans.
No crec que sigui tant difícil... (especialment això d'escoltar a la ciutadania).
Ja fa molt temps que dic que és molt perillosa la situació actual de desafecció de la ciutadania vers els polítics i, per extensió, de la política, (com a dada indicar que segons el CIS els polítics són el tercer problema més important per la ciutadania... és percep al polític com una font de problemes!).
És molt perillós perquè en qualsevol moment podem caure al populisme i a la demagògia prèvies a les situacions de totalitarisme (i, a més, tradicionalment en aquests casos Catalunya sempre s'ha emportat la pitjor part).
Per lluitar contra aquesta desafecció cal un canvi de mentalitat - essencialment - dels polítics; la societat no para d'evolucionar, en canvi els polítics estan ancorats en una societat passada.
En aquest sentit la tecnologia pot ajudar (i molt!):
- A estar més aprop de la gent.
- A escoltar de veritat - i contínuament - quins problemes té la gent.
- A explicar millor les seves idees, projectes.
- A implicar a la ciutadania en la millora de la societat, fer-ne partícep.
- A demostrar la seva honradesa sent totalment transparents.
- Etc.
Tornant a la manifestació, dir que avui ha estat un dia que m'he sentit orgullós d'aquesta terra, d'aquesta ciutadania que sovint (massa sovint!) acaba parant l'altra galta quan rep un revés... fins que s'acaba el bròquil! (tal com deia una de les pancartes que he vist avui).
Per aquest motiu és més important aquesta manifestació: per deixar clar que som un poble dialogador i que, tradicionalment, acaba cedint... però també té un límit i, aquesta vegada, s'ha superat amb escreix aquest límit.
Hem sortit a defensar la nostra dignitat com a poble.
Al capdevall, no cal que ningú ens digui que som una nació, això no es dóna ni es treu per imposició, simplement ho ets o no ho ets, i avui ha quedat clar què som.
Per tant, per molt que alguns s'entestin a intentar el contrari, Catalunya és una nació.
No cal donar més voltes a aquesta qüestió... Catalunya serà el que vulguin els catalans!
Per acabar, L'Estaca d'en Lluís Llach, una de les cançons que més s'han cantat avui a la manifestació (en un vídeo de l'IES de Sentmenat):
Enllaços relacionats:
- #Somunanació... a Internet. Trina Milan.
- Orgullós del meu País. Catalunya a la manifestació 2.0. Jordi Poater.
- Alguna cosa dins nostre. Edgar Rovira.
- Per què aniré a la manifestació del dissabte 10 de juliol. Ricard Espelt, Marc Garriga, Trina Milan, Edgar Rovira i Gemma Urgell.
- Reflexions des de La Garriga (#3): Catalunya serà el que vulguin els catalans!. Marc Garriga.
1 comentari:
Genial Marc...seguir meme és seguir la conversa a internet d'una altra manera.....bona reflexió...
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada