dimarts, 23 de novembre de 2010

És possible no anar mai a l'Administració?

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Aquesta tarda he estat comentant aquest post d'Iñaki Ortiz en el blog del Pla d'Innovació Pública del Govern Basc.

El post és un resum d'un debat que s'ha generat en el Grup de LinkedIn d'aquest Pla d'Innovació.

El debat està centrat en una idea:

És possible que el ciutadà no hagi de desplaçar-se mai a l'Administració per realitzar els seus tràmits?

El debat ha proporcionat diferents idees (algunes innovadores), reflexions interessants i, el més destacable, una important participació.

Com us comentava, Iñaki ha resumit el debat en aquest post.

Atès que no he participat en el debat, he comentat el resum d'Iñaki.

El comentari resultant és bastant llarg, tant que he decidit escriure aquest post.



La meva primera resposta a si és possible que els ciutadans no hagin d'anar mai físicament a l'Administració és clara: és impossible!, com a mínim amb la tecnologia que coneixem actualment i amb la legislació que tenim.

A més, pressupostàriament tampoc té sentit que tot tràmit pugui realitzar-se sense desplaçament a l'Administració. Hi ha alguns tràmits amb molt poc tramitació, no està justificat la inversió necessària perquè puguin realitzar-se sense anar físicament a una oficina de l'Administració.

No obstant això, un altre tema és aconseguir l'eliminació del desplaçament en un 80-90% del total de tramitacions... això sí que és possible encara que no és gens fàcil: (

Al meu entendre, per aconseguir aquest "nou" objectiu (estalviar el 80-90% dels actuals desplaçaments a l'Administració) cal tenir en compte 5 grans aspectes.

1 .- La interoperabilitat entre administracions (i la intraoperabilitat entre departaments d'una mateixa administració) és el punt clau. A Espanya tenim una Administració bastant distribuïda i, a més, cadascuna és una "sitja", cadascuna ha desenvolupat les seves aplicacions, els seus procediments, els seus sistemes d'informació sense pensar en la comunicació i en l'intercanvi de dades amb la resta d'administracions. És cert que hi ha excepcions, però encara queda molt camí per recórrer en aquest camp. Per sort, un efecte positiu de la crisi econòmica espero que sigui la racionalització d'aquests serveis i la necessària interoperabilitat entre administracions.

2 .- La creativitat en aquest àmbit és molt necessària. Històricament hem passat de realitzar els tràmits en paper a realitzar-los electrònicament, però sense modificar - en essència - la manera en què els donem. És evident que l'entorn Internet té unes característiques molt diferents de l'"entorn paper", cal aprofitar-ho! Conceptes com el de "valisa personal", "historial administratiu únic", etc són molt interessants... Jo ho provaria!, És possible que ens equivoquem... o no!

2b .- Un exemple en aquest sentit (i perdoneu que faci "auto-publicitat") són els serveis relacionats amb els "fets vitals". Per exemple, quan neix un nen: tenir un servei que et permeti fer tots els tràmits relacionats amb el naixement d'un nen (registre civil, llibre de família, empadronament, cartilla de la seguretat social, demanar ajudes per naixement, etc), tot això amb absoluta independència de l'administració responsable de cada servei i sense introduir més d'una vegada una mateixa dada. A l'Ajuntament de Barcelona tenim el servei de "Benvinguda a Barcelona" que et permet realitzar fins a 15 tràmits/serveis relacionats amb l'empadronament a la ciutat o el canvi de domicili en ella. El valor és que el ciutadà no introdueix 15 vegades les dades, només 1 vegada (i en el moment de realitzar el canvi en el padró municipal). És cert que encara ens queda augmentar molt més la interoperabilitat, però alguns d'aquests 15 tràmits no són responsabilitat de l'Ajuntament. És un primer pas que els ciutadans valoren positivament.

3 .- Cal anar amb molt de compte amb els aspectes relacionats amb la privacitat de les dades personals. Centralitzar totes les dades en un mateix punt ens facilitarà la tramitació, però també ens farà més vulnerables. Cal trobar l'equilibri ideal, gens fàcil...

4 .- La formació dels professionals públics i, també, dels ciutadans és bàsica. Difícilment podem exigir que s'impliquin en millorar/utilitzar els serveis electrònics si desconeixen la seva existència o com usar-los.

5 .- Per poder eliminar desplaçaments a l'Administració necessitem que l'ús dels certificats digitals s'estengui massivament. Per desgràcia, encara que el DNI electrònic ja inclou un certificat digital, aquest pràcticament no s'utilitza (tornem a necessitar una formació en aquest sentit, no només pels ciutadans sinó també pels professionals del DNI que sovint desconeixen per complert la tecnologia de certificació electrònica).

Hi ha altres aspectes a tenir en compte, però, crec que aquests són els més importants...


Enllaços relacionats: