dilluns, 24 de gener de 2011

OpenData: comencem la segona fase?

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

La setmana passada l'Andrés Nin parlava de la necessitat de fer el pas de l'opendata a l'openservices, és a dir, de facilitar la creació de serveis d'ús públic per part del sector privat.

De fet, aquest és un dels (molts) motius que habitualment s'aporten en el llistat de beneficis de qualsevol projecte d'obertura de dades públiques: la realització de serveis públics per part d'empreses privades.

Sóc dels que pensa que fins ara ens hem centrat només en la primera fase del moviment OpenData: la creació de l'oferta.

Ara hem de passar a la segona fase: foment de l'ús dels serveis OpenData.

En la primera fase s'han creat Portals OpenData en moltes administracions públiques: estatals, regionals, locals... s'ha començat a crear la legislació adequada, (aquí teniu un exemple en què vaig aportar les meves idees). També s'ha fet concursos i altres actes per fomentar l'ús d'aquests Portals OpenData i els mitjans de comunicació ja comencen a parlar de la filosofia d'obertura de dades.

Resumint, en aquesta primera fase s'han creat els fonaments... però ara falta que això sigui viable, sostenible.

És a dir, fins ara hem crear oferta... però, siguem sincers!, de demanda n'hi ha poca, per no dir testimonial :(

Què ens falta?


Ens falta que els anunciats beneficis arribin realment a la població, és a dir, que sigui útil de veritat, útil en la realitat, útil en el dia a dia.

I aquesta és, per mi, la segona fase: abandonar la fase 'hippie' inicial i entrar en la realitat: si volem que les iniciatives OpenData tinguin éxit aquestes han d'aportar 'millores palpables' en la ciutadania.

Aquestes millores poden mostrar-se de moltes maneres, una d'elles és amb la creació de serveis que facin més còmoda, més senzilla, més àgil la vida de la gent i més rica, és a dir, capaces de generar riquesa.

Segurament fa falta una 'killer application' que trenqui barreres i que provoqui tant ressò que arribi a tothom, això provocaria que la ciutadania es fixés més en el moviment d'obertura i reutilització de les dades públiques i, conseqüentment, que les empreses ho veiéssin com un mercat interessant per invertir-hi.

I per mi aquest és el punt clau: que el sector de l'obertura i reutilització de les dades públiques sigui rendible econòmicament.

Només així s'aconseguirà que l'obertura de dades no sigui menystinguda per ningú i, a més, no depengui tant de la voluntat (o de la no voluntat) dels dirigents de cada administració.

Mentre no arribi aquesta 'killer application' ens hem de contentar amb un assortit prou gran d'aplicacions, si bé majoritàriament només de l'àmbit de la visualització de la informació oberta.

Són aplicacions molt interessants i, en molts casos, molt aclaridores però que no sembla que se'n pugui extreure un negoci amb un mínim futur, en la majoria dels casos estan creades per 'frikies' (en el bon sentit de la paraula) com una forma de testeig d'aquest nou sector de les dades obertes.

Sóc conscient que hi ha altres beneficis que, d'entrada, no haurien de dependre de si els processos d'obertura de dades tenen benefici econòmic o no. Estic parlant de, per exemple, el clar benefici sobre la transparència que un procés d'obertura de dades aporta.

Però la realitat és que si no són econòmicament atractius aquests processos OpenData no seran sostenibles i, per tant, a la llarga despareixeran o tindran una importancia menor.

Tot seguit us explico breument un exemple d'ús útil fet a partir de dades públiques obertes, això és el que em refereixo quan parlo d'ús real de millora del dia a dia de la ciutadania i, a més, amb repercussió econòmica positiva:

És el cas d'una de les geladeries J. P. Licks de Boston, una molt propera a una estació d'autobusos.

Els seus propietaris van posar un rètol lluminós que indicava el temps estimat d'espera per a que arribés l'autobús de cada línia, (aquesta informació l'obtenien a partir de les dades obertes del transport públic de la ciutat).

D'aquesta manera els clients podien esperar-se tranquilament a dins de la geladeria sense haver d'esperar-se a l'intempèrie.

Desconec si aquesta acció ha fet augmentar la facturació de la geladeria, tot i que tot apunta que segurament ha estat així.

Si us interessa, aquí teniu molts altres exemples de serveis relacionats amb l'ús de dades públiques obertes.

Un altre exemple és Euroalert, una de les primeres empreses espanyoles que conec que estan intentant fer negoci a partir de les dades públiques, la idea és oferir serveis que actualment les administracions públiques no estan ofertant i, a més, que siguin prou atractius com per pagar-los.

Un exemple és el servei d'alertes de concursos públics (de qualsevol país de la Unió Europea) per a PYMES.

Una altra manera de veure la rendibilitat econòmica és mitjançant la creació de llocs de treball.

Fa un parell de mesos John F. Moore explicava que el concurs Apps For Californians (ideat per fomentar la creació de serveis nodrits a partir de dades públiques obertes) va aconseguir crear llocs de feina gràcies a les empreses que es crearen després d'aquest concurs.

Ell mateix deixava clar que encara és prematur treure conclusions, però com a mínim és esperançador conèixer aquest cas.


Resumint: és hora de passar a la realitat, és hora que es demostri l'enorme potència que té l'obertura de dades, especialment en l'àmbit econòmic... la resta se'n derivarà.



Enllaços relacionats:
  • La imatge inicial d'aquest post l'he obtinguda d'aquí.
  • La segona imatge (de la geladeria de Boston) l'he obtinguda d'aquí.

6 comentaris:

Kippelboy ha dit...

El fenomen OpenData ha començat a calar entre el sector públic, però aquí a casa nostra encara falta que la iniciativa privada s'animi a treure-li rendiment.

Com bé dius, crec que el que falta és una ''killer application''.

Com a wikipedista, puc dir-te que nosaltres fem servir aquest tipus d'informació per a completar articles sobre municipis incorporant informació de manera semi-automatitzada (cens, piràmides poblacionals...) però estic segur que li podem treure molt més suc. Temps al temps.

Els reinterpretadors de contingut estàn començant a generar negoci. Sé que no són exactament el mateix, però per posar un altre parell d'exemples: Qwiki agafa informació de Wikipedia i d'altres llocs per generar-ne un recull multimèdia. Paper.li fa el mateix amb Twitter.

Veiem qui és el primer a fer-ho amb dades Governamentals i a casa nostra.

MarcG ha dit...

Kippelboy,

Gràcies per comentar-me que els wikipedistes utilitzeu aquest tipus de dades per completar (de forma automàtica) informació, aquest ús no el coneixia.

Crec sincerament que estem a punt de fer el salt qualitatiu, és qüestió de (només) mesos...

A més, estretament lligat al món de l'OpenData hi ha el món de l'SmartCity...

Entre d'altres qüestions, la filosofia SmartCity preveu sensoritzar les ciutats.

Imagina't quants serveis es poden proporcionar si tens un sensor a les places d'aparcament de la ciutat, o si tens un sensor (de temperatura, humitat, d'al·lergògens, etc), per citar exemples que seran reals...

S'obre tot un món apassionant! :)

Gràcies pel comentari.

Bruno Rico ha dit...

Suposo que a més de augmentar la quantitat de informació disponible, no es publiciten el suficient els serveis ja alliberats...

Hem de evitar que passi com amb el BOE, on es publicaba de tot, però era "infumable".

Salutacions i gràcies per el article,
Bruno

MarcG ha dit...

Bruno,

Certament, no només cal augmentar el nombre de dades obertes sinó que també cal comunicar els serveis que les utilitzen.

En el fons, el que cal és que ens creïem que això de l'obertura de dades no és una moda passatgera, va molt més enllà.

I quan dic tots em refereixo als dirigents, als empresaris... però especialment a la societat en conjunt.

Per tant, cal fer una important feina de pedagogia...

Gràcies per passar-te per aquí ;-)

David S. ha dit...

Hola Marc
Quan creus que estarà disponible el portal opendata de l'Ajuntament. Es poden trobar especificacions de quines dades haurà?

MarcG ha dit...

David,

No et puc concretar amb exactitud quan sortirà en producció el Portal OpenData BCN.

Però és qüestió de dies, màxim un mes (si no hi ha cap greu imprevist).

De fet, el problema són les dades, costa bastant posar-les obertes (amb una qualitat óptima i assegurant una correcta, i automàtica, actualització).

I això s'ajunta amb reduccions de pressupostos... :(