dissabte, 4 de juny del 2011

XiP01: De les acampades al govern obert

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Fa uns dies, la Xarxa d'Innovació Pública em va publicar un post relacionant el concepte de govern obert i el que està reclamant el col·lectiu d'indignats que aquests darrers dies estan acampats arreu d'Espanya.

Us transcric aquí el contingut de l'esmentat post (la imatge és del David R. Jordan).



Estem vivint uns moments de canvi, el moviment dels anomenats “indignats” (nascut de les manifestacions del 15 de maig arreu d’Espanya) no és una protesta més, les acampades que s’han derivat certifiquen que això és quelcom més que una manifestació, de fet, el que estem és davant d’una transformació de la societat, el temps ens dirà si estem davant d’una lleu modificació de la societat o un canvi radical.

Encara és prematur extreure’n conclusions definitives, els esdeveniments se succeeixen en una velocitat de vertigen, el que ahir semblava era impossible avui ja és una realitat.

No obstant, mica en mica es van obtenint documents resultants de les deliberacions en les assemblees, un ha estat aquest document de mínims.

És un breu document on s’exposen els 3 principis que – segons aquest col·lectiu – haurien de ser les línies principals de les primeres accions que cal modificar:

  1. Reforma de la llei electoral.
  2. Democràcia participativa.
  3. Intolerància a la corrupció i transparència governamental.

Fixeu-vos que els dos darrers estan íntimament lligats als conceptes de Govern Obert i de Dades Obertes.

El govern obert – en anglès “Open Government” o simplement “oGov” – és una nova manera d’entendre la relació de l’Administració vers la ciutadania, la resta d’administracions públiques i les altres organitzacions de la societat (incloent-hi les empreses).

Un govern obert està basat en 3 eixos principals:

  1. Transparència.
  2. Participació.
  3. Col·laboració.


Transparència donat que un govern obert proporciona totes les seves dades públiques – les que no estan subjectes a cap fre legislatiu o tècnic que ho impedeixi – a l’abast de tota la societat i, a més, fomentant la seva reutilització.

És a dir, un govern obert disposa les seves dades mitjançant un portal de dades obertes, (aquí teniu els enllaços dels portals de dades obertes de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona).

A ningú se li escapa que si s’obren les dades relacionades amb la licitació de contractes públics estem lluitant contra la corrupció…


Participació amb l’objectiu que la ciutadania debati les accions que fa el govern, això inclou també les lleis; actualment – i gràcies a les TIC – aquestes ja poden ser criticades, comentades, modificades, complementades per la ciutadania abans que es legislin definitivament. De fet, la pròpia ciutadania pot realitzar les seves aportacions per a que el govern les discuteixi i valori.

Però per arribar a aquesta situació, és imprescindible el primer eix, la transparència. Si no informem al ciutadà aquest no podrà participar adequadament, no es podrà implicar en el govern de la seva ciutat, del seu país.


Col·laboració per aconseguir aquesta implicació de què parlàvem ara. El govern ha de ser humil, ha de situar-se al mateix nivell que la ciutadania (com diu l’Antoni Gutiérrez-Rubí: cal baixar a la plaça). La ciutadania, el govern, conjuntament amb la resta d’actors, poden i han de col·laborar i construir una millor societat amb l’ajuda de tothom, no és una quimera, és factible.

Per tant, bona part del que reclamen els ciutadans que actualment estan acampats (i els que hi simpatitzen) té una manera de concretar-se, una manera de realitzar-se: aplicant una política de Govern Obert.

En el fons, l’objectiu últim d’un Govern Obert és possibilitar la finalitat màxima d’una democràcia: un govern fet per tothom i per a tothom; és a dir, un missatge molt similar al que s’està escoltant aquests dies a moltes places d’arreu d’Espanya.



Enllaços relacionats: