dissabte, 11 de juny de 2011

Vull anar a la que serà una de les festes més tristes: El comiat de Disc K7

En breus minuts aniré a la festa del cartell que us he penjat en aquest post.

És la festa de comiat de la botiga de música Disc K7, la botiga de Granollers que va obrir el 1989 i que desgraciadament ha tancat avui.

També és (potser m'hauria d'anar acostumant a utilitzar la forma verbal en passat), era la botiga on tantes estones hi he passat, com a client i com a treballador.

És el lloc on he madurat musicalment, el lloc on he descobert el veritable amor per la música, apassionar-se, gaudir, fer bones amistats... al voltant de la música.

De fet, sempre he dit, i espero que segueixi així, que la música és un dels pilars de la meva vida, en moments difícils sempre m'he refugiat a la música, és la meva millor teràpia. Òbviament en els moments divertits, alegres, la música també hi és present.

Tot tipus de música, tot tipus d'autors... de fet, Disc K7 no és, (més ben dit, no era), una botiga de música, era una assessoria musical, a partir de les teves necessitats musicals l'Andrés o la Rosa (i antigament el Xavi) et recomanava quina era la millor música per satisfer la teva ànsia musical.

Sempre que passava per la botiga l'Andrés em preguntava:
"Què et ve de gust avui?, Canya?, Tranquil?, Jazz?, Blues?, Soul?, Dur?, Suau? ..."

Fins i tot recordo haver comprat CDs amb manual d'ús, l'Andrés em comentava: "Aquest disc t'agradarà molt, però sigues pacient, costa d'entrar, escolta'l per la nit, amb tranquilitat i mica en mica veuràs que és un excel·lent disc...".

De fet, crec que en el fons l'Andrés (i la Rosa i el Xavi) són sommeliers musicals, així les persones que els hi agrada el vi entendran de què parlo.

Em preocupa no només la pèrdua del lloc on m'assessoraven musicalment, sinó que això passa arreu, és a dir, la música està en un moment francament molt difícil.

La superficialitat que aporta la Societat Xarxa està fent molt mal a la música.

Paradoxalment ara tenim accés al volum de música més gran que mai hem tingut, distribuir la música té un cost pràcticament zero.

Però precisament aquest cost zero està produïnt que la gent tingui accés a tanta música que no sàpiga consumir-la com cal.

S'està banalitzant tant la música que aquesta ja no té el valor que es mereix; per tant, si no es valora es perd talent... les persones que més poden aportar (en qualsevol àmbit musical) ja no poden viure de la música, per tant, l'abandonen (totalment o parcialment) per poder viure.

El talent se'n va... això és el pitjor que li pot passar a qualsevol activitat humana :(


Enllaços recomanats: