dijous, 27 d’octubre de 2011

Reflexions sobre l’estat del moviment #OpenData

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Abans d’ahir, gràcies al Ton Zijlstra i a la iniciativa EPSI Platform, vaig arribar a aquest post del David Eaves (a qui vaig conèixer en el II Congreso Internacional de la Ciudadanía Digital, a Sant Sebastià).

El post de David Eaves resumeix la situació actual del moviment OpenData i, també, comenta el que per ell són els principals reptes de futur. De fet, va fer aquest “exercici” per presentar-lo com a ponència en el Open Government Data Camp 2011 (#OGDCamp), el principal esdeveniment d’àmbit internacional sobre obertura de dades , (que es va celebrar la setmana passada a Varsòvia, Polònia).

Eaves opina - i jo també hi estic plenament d’acord - que el moviment OpenData està en un punt d’inflexió, hem passat d’una primera fase mantinguda essencialment per l’activisme a una segona fase en que comença a estar en l’agenda de molts governs locals, regionals i estatals.

Encara queda molt per fer, moltíssim, però també és cert que en aquest moviment hi comença a haver gent no activista, gent que treballa per obrir dades com una feina més... i això és positiu, si només ens quedem amb l’àmbit activista no creixerà ni arribarà a tota la societat.

Eaves exposa els èxits aconseguits enguany (2011):
  • S’han creat molts nous portals que proporcionen dades obertes; actualment hi ha més de 120 (segons la Fundación CTIC). Eaves proporciona un enllaç al mapa generat per l’Open Knowledge Foundation com a demostració d’aquesta explosió de nous serveis OpenData, tanmateix opino que aquest mapa és clarament millorable donat no està al dia (el “meu estimat” OpenData BCN no hi és, i això que està en línia des del 28 de març de 2011). Personalment m’agrada més el recull que manté la Fundación CTIC, està més actualitzat. No obstant, reconec que d’aquí a poc temps, amb la constant creació de nous portals, aquest tipus de mapes ja no tindran sentit, d’aquí a poc serà més fàcil dir quina Administració no té Portal OpenData :)

  • Una millor comprensió de què són les dades obertes. Fa uns mesos vaig escriure un post on explicava el que, per mi, eren els principals frens en l’extensió dels serveis OpenData. De tots, el principal impediment és - crec que encara és així - el desconeixement de què és, i què implica, l’obertura de dades. Comparteixo amb el David Eaves que cada cop es coneix més el concepte OpenData, se’n parla a més llocs que abans i comença a estar present en les agendes dels governs. No obstant, encara és absolutament desconegut per la societat no especialitzada, i aquest és un gran handicap, donat que en l’actual període de crisi sense una demanda explícita de la societat és difícil que els directius públics es posin a obrir dades.
  • S’ha començat a utilitzar les dades obertes: s’ha experimentat, s’han creat serveis, s’han creat empreses especialitzades, etc. Fins i tot Eaves comenta el cas de Manchester, on es calcula que a l’obrir les dades s’han estalviat 8,5 milions de lliures a l’any. És cert que realment es comencen a utilitzar les dades, però encara queda molt camí per a que sigui un “fet habitual” l’ús de dades obertes per part de les empreses, a més, el càlcul del retorn de la inversió no és tant fàcil com sembla indicar aquest post sobre la iniciativa de Manchester (aquest és un dels altres impediments que en vaig parlar al post que us comentava abans: com quantificar l'OpenData?).

Tot i aquests èxits, l’obertura de dades tot just està a l’inici del seu (llarg?) camí, per tant, el seu impacte en la societat segueix sent molt limitat

Eaves explica que estem en un punt d’inflexió. L’obertura de dades no pot resoldre l’actual crisi econòmica i de la societat industrial, però sí que forma part de la solució d'aquests problemes, especialment si tenim en compte que es tracta de posar el flux lliure de la informació al centre de les accions de les administracions, tot ha de pivotar respecte l’OpenData, és una manera de ser, una manera d’actuar.

A més, cal tenir en compte que ara l’OpenData ja no és un tema exclòs de les agendes dels governs, molts ja ho tenen en compte. Per tant, ara cal seguir reivindicant però també construint, no podem defugir la nostra responsabilitat fruit del nostre coneixement en aquest tema, hem estat molt temps demanant la situació actual, actuem en conseqüència.

Segons Eaves hi ha tres grans reptes que amenacen el futur de l’obertura de dades:
  • Obrir les dades no és un mer tràmit. Molts governs veuen els processos d’obertura de dades com una qüestió estrictament de compliment de transparència, és molt més que això. Les administracions cal que entenguin que són organitzacions que gestionen dades i que aquestes han d’estar gestionades amb el mateix rigor que gestionen d’altres béns materials, com per exemple les carreteres. La plataforma de dades obertes no només ha de ser útil per la societat, també ho ha de ser per la pròpia administració. Només així aconseguirem que no es tanqui aquest servei per motius econòmics o d’altre índole.
  • Harmonització. Com deiem al principi, actualment hi ha molts portals OpenData, i més que n’hi haurà. Tanmateix, el nombre de portals oberts no és el més important, el que realment compta és que aquests portals ofereixin dades harmonitzades amb la resta de portals. És a dir, que no convertim cada portal en una sitja independent de la resta. Cal establir acords per obrir un mínim conjunt de dades i en els mateixos formats, només així aconseguirem que es puguin extreure valor que vagi més enllà de les fronteres de cada administració. Per aquest motiu, Eaves demana que deixem de fer mapes amb els portals OpenData i, en canvi, comencem a fer mapes indicant datasets harmonitzats entre diferents iniciatives d’obertura de dades. En la darrera jornada #SpainESData organitzada pel Proyecto Aporta vaig tenir el plaer de moderar la darrera de les taules de debat on, entre d’altres qüestions, es va parlar d’aquesta necessària harmonització.
  • Ampliació del moviment OpenData. Tot i els èxits aconseguits, estem lluny de tenir la suficient massa crítica com per poder afirmar que té el futur assegurat. De fet, jo mateix he dit vàries vegades que aquest moviment encara és massa endogàmic, cada cop que s’organitza un acte relacionat amb l’obertura de dades conec com a mínim el 75% de les persones presents. Cal obrir el moviment a nova gent, a noves empreses, el dia que les grans empreses TIC s’involucrin en l’OpenData segurament s’haurà assolit aquest llindar mínim per garantir el futur.
A part d’aquests reptes personalment n’hi afegeixo dos més.
  • Compromís de les administracions públiques en els serveis OpenData.
  • Obertura de dades en temps real.
Des d’un punt de vista empresarial, és a dir, obrint les dades públiques pensant en les empreses que vulguin crear valor a partir d’elles, cal tenir en compte un dels principals punts dèbils de tot procés OpenData: actualment l’Administració no està obligada a seguir proporcionant aquestes dades en la periodicitat i en el format actuals.

Cal un compromís explícit de les administracions públiques que doni la suficient garantia als empresaris per invertir en la creació de serveis, si no és així, difícilment passarem dels serveis anecdòtics o molt senzills.

En aquest sentit cal destacar l’aprovació el divendres passat del Reial Decret per el qual es desenvolupa la llei de reutilització de la informació pública a l’Administració General de l’Estat. Entre d’altres resultats, aquest Reial Decret dóna més facilitats i garanties als reutilitzadors de la informació, (per cert, un Reial Decret on molts hi vam participar).

I, seguint en la visió empresarial, el segon repte és proporcionar aquelles dades que realment necessiten les empreses.

És cert que hi ha moltes temàtiques, molta diversitat de dades i empreses amb necessitats informatives molt diferents. Però crec que no m’equivoco gaire si afirmo que, en general, les dades més interessants, de cara a treure’n un servei lucratiu, són les dinàmiques, les dades de rabiosa actualitat com per exemple, el trànsit, l’ocupació d’aparcaments, el nivell de contaminació, etc.

Les dades que són més estàtiques, com per exemple les estadístiques, són també necessàries, però com a base per complementar les proporcionades en temps real.

En aquest cas el repte de les administracions és poder obrir aquestes dades que s'han d'oferir pràcticament en temps real (o actualitzades molt sovint) tot mantenint la qualitat exigible en qualsevol servei OpenData.

D’altra banda, també és important mantenir una comunicació constant amb les empreses, de cara a poder conèixer de primera mà quina informació necessiten i com.


Ha arribat el moment de demostrar que l'enorme potencial de l'obertura de dades és real.



Enllaços relacionats: