dilluns, 9 d’abril del 2012

XiP04: Fer les maletes és positiu

Tot seguit us adjunto l'article que el dijous de la setmana passada em va publicar la Xarxa d'Innovació Pública.

En aquest cas està relacionat amb la falta de treball que desgraciadament tenim actualment al nostre país.

Aquest fet provoca que els nostres joves, especialment els que tenen millor formació, es plantegin fer les maletes i anar a treballar a l'estranger.

Tot i que sovint la societat veu aquest pas negativament, personalment ho veig bé, crec que, en general, és enriquidor anar a l'estranger per un cert temps.

El problema, i aquí és on cal posar tots els esforços, és poder tornar i aplicar aquí tot el que s'ha après a fora.




Abans-d’ahir el Govern central va publicar les dades de l’atur corresponents al mes de març d’enguany.

Tot i que a Catalunya les dades denoten una lleu reducció del nombre d’aturats (en, aproximadament, unes 3.700 persones), el cert és que el volum de persones que estan cercant feina encara és molt alt, concretament 638.247 catalans encara no tenen feina (i l’estan buscant).

Un dels sectors més afectats és el del col·lectiu de joves.

És paradoxal la situació actual, el col·lectiu de joves catalans probablement més ben formats que hem tingut mai no estan trobant feina.

Això està empenyent els nostres joves (i també els no tan joves) a buscar feina a l’estranger: Alemanya, Anglaterra, França són alguns dels destins, però també n’hi ha de més allunyats com els Estats Units, Brasil, Xina, Japó, Austràlia… De fet, recentment la Generalitat de Catalunya ha arribat a un acord amb el Govern del Quebec, Canadà, per “exportar” catalans per treballar-hi.

Darrerament se senten moltes queixes sobre aquesta situació, d’haver de fer les maletes per anar a treballar (o investigar) a l’estranger ateses les poques oportunitats que hi ha actualment a Catalunya.

Certament, la situació laboral actual no és la més encoratjadora, però aventurar-se i fer les maletes per anar a l’estranger a treballar no s’ha de veure com un fet negatiu, ans el contrari!.

Els 25 anys del Programa Erasmus han demostrat que la mobilitat internacional és molt positiva, proporciona a l’individu un bagatge cultural i una visió humana i acadèmica excel·lent.

Anar a treballar a l’estranger, a més, també proporciona al treballador noves maneres de fer la seva feina, li amplia els coneixements, millora sensiblement la seva experiència; en el fons, es pot afirmar que anar a treballar a l’estranger és una excel·lent manera d’ampliar la inversió que ha fet la societat catalana en la seva formació.

Per tant, anar a l’estranger a treballar no s’ha de veure negativament, és molt recomanable fer-ho.

Una altra qüestió és com tornar a Catalunya al cap d’un cert temps.

És a dir, com tornen a Catalunya aquestes persones que s’han format al nostre país i que s’han internacionalitzat a fora?

Aquí és on hem de posar els nostres esforços (públics i privats): com recuperar aquestes persones que, des d’un punt de vista laboral (i també humanament), han crescut més enllà de les nostres fronteres?

Per tant, les administracions públiques s’han de centrar en dues grans accions:
  • Divulgar a la ciutadania els beneficis d’anar a treballar a l’estranger.
  • Fer aquelles accions necessàries perquè sigui factible el retorn d’aquest col·lectiu, que l’”emigració laboral” no acabi sent definitiva.
El debat està obert…



Enllaços relacionats: