dimecres, 26 de juny de 2013

No tenir dret a l'oblit esdevé una nova pena?, una pena digital?

Aquest migdia m'han entrevistat per aparèixer al Telenotícies de TV3. El motiu ha estat el pronunciament que ha fet l'advocat general del Tribunal de Justicia de la Unió Europea en relació a una petició d'un ciutadà que demanava a Google que esborrés cert contingut del buscador.

La història...

El cas s'inicia en el 2010 quan Mario Casteja, un ciutadà espanyol, va demanar a l'Agencia Española de Protección de Datos que s'eliminéssin dades sobre un immoble que li van embargar per uns deutes amb la Seguretat Social. Aquest qüestió ja fa temps que es va resoldre, però, tanmateix, aquesta informació seguia apareixent en el buscador de Google quan es cercava per "Mario Casteja", (certament ara ja no apareix aquesta informació en les primeres referències, ara apareix aquesta notícia relacionada amb l'informe del Tribunal de Justícia de la UE).

L'Agència Española de Protección de Datos va considerar que les dades que el ciutadà volia esborrar tenien una justificació legal, a més, la seva finalitat era donar el màxim de publicitat a les subastes per aconseguir més licitadors pels immobles embargats.

L'Agència Española de Protección de Datos va demanar a Google que eliminés aquesta informació en el famós buscador. Tanmateix Google va decidir recòrrer la decisió a l'Audiència Nacional que, al seu torn, va demanar consell al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Google es va defensar esgrimint que obligar a eliminar certs continguts (en funció dels criteris de cada ciutadà) seria un atac a la llibertat d'expressió. A més, també va defensar-se dient que Google no es pot fer responsable del que es "penja" a les pàgines web, que són els responsables de cada web qui decideix penjar un determinat contingut o un altre; Google diu que ells només indexen informació, res més.

El pronunciament...

Primer cal puntualitzar que el pronunciament que ha fet l'advocat general del Tribunal de Justicia de la Unió Europea és precisament això, un pronunciament, no és una sentencia. Tanmateix cal reconèixer que un alt porcentatge d'aquests pronunciaments acaben sent sentències judicials.

Aquest pronunciament efectivament eximeix a Google de l'obligació d'eliminar continguts que apareixen en el seu buscador si una persona física o jurídica així ho demana. Per tant, el que està dient als ciutadans és que si aquests volen que una informació no aparegui han d'anar directament a la font, al eliminar-la d'allà Google l'eliminarà dels resultats del seu buscador.

Com deia abans, Google esgrimeix que esborrar continguts seria atemptar contra la llibertat d'expressió, si bé ja fa temps que Google elimina o limita certes informacions que no considera apropiades (com per exemple tot el que és considerat com a pornogràfic).

Però Google no ha guanyat en tots els aspectes, l'Audiencia Nacional també va demanar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea si Google - que té la seu als USA - estava subjecte a les lleis de protecció de dades europees. En aquest aspecte l'advocat general del Tribunal de Justicia de la Unió Europeas0ha pronunciat deixant ben clar que Google opera a la Unió Europea, per tant, està subjecte a les lleis d'àmbit europeu i a les que tingui cada estat membre.

Què significa aquest pronunciament...

Aquest pronunciament aporta la necessària submissió de Google a les lleis de cada país, com no podia ser d'una altra manera. Això ens dóna garanties jurídiques als ciutadans europeus.

Tanmateix, aquest pronunciament també facilita molt la feina dels buscadors, ells no seran mai responsables del contingut que indexin, la responsabilitat serà dels responsables de cada web. Per tant, això aporta molta inseguretat i indefensió als ciutadans.

En el fons, el que cal que fem - com a societat - és una reflexió a fons sobre quina privacitat volem i podem tenir en un món cada cop més globalitzat, digitalitzat i on fins i tot els estats ens espien massivament.

D'altra banda, molts ciutadans encara no són conscients del que significa i comporta posar determinats continguts a Internet, especialment a les xarxes socials. Iniciatives com Please Rob Me intenten fer pedagogia al respecte.

En tot cas, hauríem de poder regular el que, per molts, és un nou càstig, una nova pena, la pena digital, és a dir, aquella que és capaç de perdurar en el temps, encara que estiguis completament rehabilitat del "mal" que vas fer.

Segurament, tal com ho va expressar magistralment Mauro Entrialgo, tot plegat és qüestió de sentit comú...





Agraeixo públicament la col·laboració del Jorge Campanillas.



Enllaços relacionats: