Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris accessibilitat web. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris accessibilitat web. Mostrar tots els missatges

diumenge, 28 de febrer del 2010

Primer tema de l'assignatura "Gestió Electrònica de Documents Multimèdia, (GEDM)": Introducció. Conceptes bàsics.

Us deixo aquí la presentació que vaig acabar el dijous passat del primer tema de l'assignatura: Gestió Electrònica de Documents Multimèdia (GEDM).

Tot just és el primer tema: Introducció. Conceptes bàsics.

El vaig dividir en 4 grans apartats:
  • Introducció.
  • Arquitectura de la informació.
  • Usabilitat.
  • Accessibilitat.


Introducció:

Vaig començar la introducció preguntant als alumnes què significa per ells les paraules "document multimèdia". Les respostes van anar - en general - pel bon camí, però no eren complertes.

Vaig definir 'document multimèdia' com:
Un document multimèdia és qualsevol font de dades (recuperable en el temps i en l'espai) que utilitza més d'un mitjà de comunicació en la presentació de la informació: text, imatge, animació, vídeo, so.
Cap alumne havia parlat que la informació s'havia de poder recuperar, altrament, per a què la volem si no la podem fer servir?

També els feia veure que de documents multimèdia pràcticament n'han existit des dels inicis de la comunicació, tot i que és evident que amb l'electrònica, i amb la tecnologia web, han fet un salt espectacular.

Característiques d'un document multimèdia:
  • Emmagatzemament. Es pot fer sobre diferents medis, alguns més moderns d'altres més antics.
  • Qualitat. En funció de quin format utilitzem podem perdre informació de l'original.
  • Nivell d'edició. No tots els documents multimèdia permeten ser editats, i els que sí que ho permeten poder tenir diferents graus d'edició.
  • Nivell de gestió. Cada format presenta les seves pròpies característiques de gestió, manipulació, del document.
  • Distribució. La distribució dels documents multimèdia s'ha revolucionat amb la tecnologia web i això ha afectat molt l'àmbit dels documents, com per exemple la reproducció.
  • Reproducció. Un altra característica que ha canviat molt gràcies als avanços tecnològics (especialment en hardware) i a la distribució pràcticament a cost zero a qualsevol part del món.
  • Estàndard. Si el format utilitzat segueix un estàndard o no.
  • Interactivitat. Quin és el grau de control que té l'usuari vers el contingut multimèdia.
A el tipus de 'mèdia' li diem format.

Els principals tipus de formats són:
  • Text.
  • Imatge.
  • So.
  • Vídeo.
  • Animació.


Arquitectura de la informació
:

La segona part d'aquest tema estava relacionada amb l'arquitectura de la informació, és a dir, de la disciplina que intenta posar ordre en la informació, organitzar-la per a que sigui fàcilment recuperable, localitzable i accessible.

Tot i que és un concepte dels anys 70 del segle passat, la rellevància li ha arribat amb l'explosió del món web.

L'arquitectura de la informació es basa en:
  • Sistemes d'organització.
  • Sistemes d'etiquetatge.
  • Sistemes de navegació (en seqüència, en jerarquies, per facetes, d'altres...).
  • Sistemes de cerca.
  • Gestors documentals.
Entre d'altres exemples, vaig mostrar el cas del projecte Steve: etiquetatge social de les obres d'art per part de la ciutadania (no fet per experts de cada museu).


Dos conceptes bàsics molt relacionats amb l'arquitectura de la informació són la usabilitat i l'accessibilitat.


Usabilitat
:

Els hi vaig definir la usabilitat com (és la definició de la Viquipèdia):
"Facilitat amb la gent pot usar una eina o giny per aconseguir un objectiu en concret".
Tradicionalment la usabilitat era un concepte propi dels enginyers i dels dissenyadors de productes.

Calia fer productes que estiguéssin pensats (dissenyats) per les persones que les utilitzarien, això faria que la satisfacció d'aquests usuaris fos major i, conseqüentment, fossin els primers prescriptors per futures vendes del producte.

És a dir, calia fer un disseny centrat en l'usuari, un disseny adaptant-se a les necessitats dels usuaris, no a l'inrevés.

Un bon exemple és el (clàssic) telèfon que va dissenyar Henry Dreyfuss (pare del disseny centrat en l'usuari):

(feu click a la imatge per ampliar-la)

Però amb l'electrònica i, especialment, amb la informàtica la importància de la usabilitat ha crescut molt, en part gràcies a gent com Jakob Nielsen o l'Steve Krug i els llibres respectius: "Designing Web Usability" i "Don't Make Me Think".

Amb una bona aplicació de la usabilitat aconseguim:
  • Més eficiència.
  • És més fàcil que l'usuai aprengui a fer una tasca.
  • Reducció del suport a l'usuari, no li cal.
  • Reducció de les tasques de manteniment.
  • Més satisfacció de l'usuari.
  • Més conversió d'usuaris a clients.
  • Més productivitat dels clients.
  • Millor imatge/prestigi de qui aplica la usabilitat en els seus productes/serveis.
Un lloc on està ple d'exemples a no seguir (respecte a la usabilitat i, en general, al disseny de llocs web) és: Web Pages That Suck.


Accessibilitat
:

El darrer apartat d'aquest primer tema estava relacionat amb l'accessibilitat.

Segons la Viquipèdia:
"L'accessibilitat és el grau en el qual totes les persones poden utilitzar un objecte, visitar un lloc o accedir a un servei, independentment de les seues capacitats tècniques o físiques".
Això vol dir que l'accessibilitat inclou (entre d'altres):
  • Supressió de barreres (físiques i lògiques).
  • Canvis legislatius.
  • Conscienciació de la societat.
Segons l'Instituto Nacional de Tecnologías de la Comunicación, l'accessibilitat web és:
"Se puede definir la accesibilidad web como la posibilidad de que un sitio o servicio Web pueda ser visitado y utilizado de forma satisfactoria por el mayor número posible de personas, independientemente de las limitaciones personales que tengan o de aquellas limitaciones que sean derivadas de su entorno."
A qui beneficia l'accessibilitat web?, a qui té:
  • Deficiències visuals.
  • Deficiències auditives.
  • Deficiències físiques o motrius.
  • Deficiències neurològiques.
  • Pèrdua de capacitats.
  • Entorn en males condicions.
  • Ús d'eines amb limitades capacitats.
Gràcies a l'accessibilitat web també s'aconsegueix:
  • Simplificar el desenvolupament.
  • Estalviar costos.
  • Facilitar la independència de dispositiu.
  • Millorar la indexació dels continguts.
  • Augmentar la usabilitat.
  • Millorar l'accés a la informació.
  • Augmentar el públic objectiu.
Per tant, l'accessibilitat web no és només per a persones que tinguin alguna discapacitat.

Dit d'una altra manera, crear webs accessibles és la millor opció per tenir webs de qualitat, és una inversió.

De fet, fer accessible un web no és res més que aplicar unes "bones pautes" (estàndards) i sentit comú en la creació del contingut web.

Aquestes "bones pautes" són les WCAG (Web Content Accessibility Guidelines), és a dir, unes normes que marquen com fer un web accessible.

Les WCAG marquen 3 nivells d'accessibilitat: A (primer nivell d'accessibilitat), AA (segon nivell, inclou el primer) i AAA (màxim nivell, inclou els dos anteriors).




Presentació d'aquest primer tema:




Enllaços relacionats:

divendres, 17 d’abril del 2009

Resultat del 'Día W3C en España 2009'

Ahir es va celebrar el 'Día W3C en España 2009' que ja us n'havia informat dies enrera.

El resultat va ser tot un èxit, la jornada es va celebrar amb total normalitat, complint escrupolosament l'horari previst, rebent molta participació del públic assistent, etc.

En aquest post volia fer un petit resum dels principals èxits de la jornada així com també dels errors que vam (l'organització) fer. Ho intercalaré amb fotografies de l'acte, (feu click a les fotografies si voleu ampliar-les).

Èxits (principals):

El poder de convocatòria: Inicialment aquest acte estava previst per, com a molt, 100 persones, al final es van inscriure més de 360 persones assistint realment a l'acte 240, per tant, dos terços dels inscrits (és el ràtio habitual en aquests actes d'inscripció gratuïta). De fet, cal puntualitzar que vam haver d'aturar el procés d'inscripció, en cas contrari probablement hauríem arribat als 400 inscrits.


El lloc: L'Auditori de la Torre Agbar és un lloc ideal per a fer aquest tipus d'acte, bon espai, bona sonorització, molt ben preparat, amb un personal que se n'encarrega molt professional. Fins i tot, vam haver de fer un 'mini-curs' d'evacuació de la sala (segons la política de seguretat de l'edifici).

El compliment estricte de l'horari previst: en tota la jornada es va anar complint tots els 'timings' previstos inicialment. Això té especial mèrit si tenim en compte que van haver-hi 9 ponents, 3 taules rodones, 1 esmorzar i un dinar.


La qualitat i la diversitat dels ponents: Aquí cal esmentar que la cerca i selecció dels ponents (i les temàtiques) les realitza l'Oficina
Española del W3C, per tant, el mèrit és d'ells.


La participació dels assistents: La jornada es dividia en tres grans blocs: xarxes socials, administració electrònica i accessibilitat web. Cada un d'aquests blocs acabava amb una taula rodona de, com a mínim, una hora on el públic podia fer preguntes als ponents. Personalment creïa que una hora de preguntes era massa, especialment a la taula d'accessibilitat web que era de 80 minuts i a darrera hora de la tarda... doncs encara va faltar temps per atendre a totes les persones interessades a fer preguntes.


L'organització
: Reconec que en aquest punt no sóc imparcial (com a membre de l'organització), però crec sincerament que els organitzadors - tot i la poca experiència en organitzar aquest tipus d'actes - ens mereixem una bona nota, tot i que a l'inici vam anar una mica corrent, en general va sortir força bé, (incloent el càtering on teníem alguns dubtes dipositats per no saber exactament quina quantitat de gent es quedaria al dinar).


Errors (bàsicament 2):

Falta de repercussió mediàtica. Tot i l'excel·lent resposta dels assistents, (en la inscripció i en la participació activa en les 3 taules rodones de l'acte), la veritat és que aquest 'Día W3C en España 2009' ha tingut un ressò mediàtic escàs, si més no en els mitjans de comunicació 'tradicionals', en els blogs sí que ha tingut una mica més d'impacte.

L'entrega d'informació per part de l'Ajuntament de Barcelona. Com és habitual en aquest mena d'actes, es va proporcionar una bossa als assistents amb tota mena d'informació dels organitzadors de l'acte: la Fundación CTIC, la seu espanyola del W3C però no de l'Ajuntament de Barcelona. Va resultar impossible - per diferents motius - incloure informació de serveis tecnològics prestats per l'Ajuntament. Vam perdre una excel·lent oportunitat per fer una mica de publicitat dels nostres serveis a un 'target' especialista en aquesta matèria. (Per cert, també ens vam oblidar d'incloure una còpia de l'agenda de la jornada a l'esmentada bossa que vam donar als assistents).


Resumint:

Un acte que va resultar ser un èxit... tant que fins i tot s'ha demanat - des de l'Ajuntament de Barcelona - que l'any que ve es torni a fer en aquesta ciutat.

Espero que l'any vinent millorem els èxits (encara més) i minimitzem al màxim els errors.

Nota adicional:
La gent del W3C ha deractat un resum de la jornada i està disponible aquí:
http://www.w3c.es/Eventos/2009/DiaW3C/Report/


Enllaços relacionats:

Estava escoltant el disc 'A Little Light Music' dels Jethro Tull mentre redactava aquest post.

És un disc en directe - de la gira europea del 1992 - amb algunes de les millors cançons d'aquest grup versionades respecte a les versions originals.

Molt recomanable!

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

diumenge, 29 de març del 2009

"Día W3C en España 2009"

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El proper dijous 16 d'abril es farà una nova sessió del "Día W3C en España".

Enguany es celebra a Barcelona i està co-organitzat per la Oficina Española del W3C, la Fundación CTIC i l'Ajuntament de Barcelona.

L'objectiu d'aquesta jornada és debatre sobre la nova generació d'estàndards web i conèixer les experiències d'organitzacions, i del públic en general, en l'aplicació dels esmentats estàndards.

La jornada estarà dividida en tres grans blocs d'interès:
  • Xarxes socials.
  • Administració electrònica.
  • Accessibilitat web.

S'ha intentat buscar ponents rellevants en el seu àmbit per augmentar la qualitat de la jornada. Per exemple està previst ponències d'autors com ara Ricardo Baeza-Yates (parlant sobre el poder del Web 2.0), Miguel Acosta (parlant del tractament i de la protecció de les dades de les xarxes socials), Miguel A. Amutio (parlant de l'esquema nacional d'interoperabilidad), Jesús García i Manuel Lavín (amb dues ponències sobre les noves WACAG 2.0), Lourdes González Perea (parlant sobre del web com la interfície ideal per a la integració dels usuaris amb discapacitat en diferents entorns), entre d'altres.

L'acte serà introduït per Pilar Conesa, Gerent d'eAdministració i Sistemes d'Informació de l'Ajuntament de Barcelona; Pablo Priesca, Director General de la Fundación CTIC i Martín Álvarez, responsable de la seu espanyola de W3C.

D'altra banda, també es pretén fomentar la participació del públic assistent.

Aquí teniu disponible l'agenda.


Personalment sóc el responsable de la part d'organització de la jornada que li ha tocat a l'Ajuntament de Barcelona.

Nota de darrera hora:

Les inscripcions a la jornada van ser tot un èxit, de fet amb només 2 dies es van exhaurir totes les places disponibles.

Per aquest motiu hem cercat una sala molt més gran per atendre a totes les inscripcions rebudes, l'objectiu de l'Ajuntament és poder atendre a totes aquestes sol·licituds, tot i que, com és lògic, això suposa un sobrecost addicional.

De fet al final es realitzarà la jornada a l'Auditori de la Torre Agbar, (amb un aforament de més de 300 places), gràcies a la col·laboració del Grup Aigües de Barcelona.

Per tant, no deixeu passar l'oportunitat d'assistir-hi i apunteu-vos a aquest formulari d'inscripció.


Enllaços relacionats:

dimarts, 6 de maig del 2008

'Club de usuarios de Vignette' (sessió de primavera)

El passat dijous 24 d'abril (de 2008) es va fer una nova reunió del 'Club de usuarios de Vignette de las Administraciones Públicas Españolas'.

A efectes pràctics, aquest és un club d'usuaris amb dos grans objectius (al meu entendre):
  • Unir-se per fer més pressió al fabricant, (en aquest cas Vignette). Per tant, constituir-se com un lobby.
  • Aprendre dels èxits/errors d'altres administracions de cara a ser més eficients amb l'experiència de tothom.
El club està format per aquelles administracions públiques d'Espanya que utilitzen productes de l'empresa Vignette, per a que ens entenguem, el principal producte és el gestor de continguts web.

Aquest club es reuneix dues vegades per any. La darrera reunió va ser el dimarts 4 de desembre de 2007 a les instal·lacions del Banc d'Espanya.

Aquesta vegada, però, es va fer la reunió a les instal·lacions de l'Ajuntament de Barcelona.

En aquest cas els assistents van ser, (no van assistir tots els membres del club, però sí la majoria):
  • Agencia Tributaria.
  • Ajuntament de Barcelona.
  • Ayuntamiento de Madrid.
  • Banco de España.
  • Generalitat de Catalunya.
  • Iberia (l'únic membre que no és una administració pública).
  • Instituto de Comercio Exterior (ICEX).
  • Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía.
  • Principado de Asturias.
  • Universidad Politécnica de Madrid.
  • Vignette.
  • W3C, (delegació d'Espanya).


Resum dels actes fets:

Matí

La reunió va començar amb un roadmap dels principals productes de Vignette. El propi fabricant va explicar quines eren les novetats imminents (en un termini de 6 mesos, màxim 1 any) fent èmfasi en les evolucions dels principals productes.

En aquest sentit, destacar les principals tendències que, al seu entendre, tindrà l'evolució dels aplicatius web (i, per descomptat, dels seus productes):
  • Explosive growth: Creixement desmesurat de la informació i de les peticions als webs. Per tant, convé tenir eines escalables.
  • Prosumer: Els consumidors (en el cas de les administracions públiques són els ciutadans) són també productors, (aquesta és la gran aportació de la filosofia Web 2.0). Van comentar el producte que ofereix Vignette per captar aquesta 'producció dels ciutadans': el Vignette Collaboration 7.2, (explicat més avall).
  • Personalization: No només es tracta de personalitzar el contingut en funció del ciutadà sinó que, a més, li 'simplifiquem la vida' no demanant-li constantment dades que ja ens ha introduït en d'altres moments. Tanmateix, cal anar amb compte amb les lleis de protecció de dades!.
  • Line-of-business control: Els aplicatius web - segons Vignette - han de tenir una orientació clara cap al negoci. En el nostre cas - administracions públiques - això queda en un segon pla, (tot i que no es desprecia...).
  • Enterprise deployments: S'ha de simplificar la gestió interna dels aplicatius web, a vegades és tant ferragosa que complica en excés el desplegament de nous aplicatius o de noves versions d'aplicatius ja existents.
Una de les principals novetats del Vignette Content Management, (en la versió 7.5), és la d'oferir 'URLs maques' als usuaris. És evident que les URLs com ara:

http://w3.bcn.es/V28/Home/V28HomeLinkPl/0,3047,10062992_10222299_1,00.html

Són molt poc amigables, i difícils de recordar, respecte a:

http://www.bcn.es/civisme/

D'altra banda, dos dels productes que més em van interessar van ser el Vignette Collaboration (versió 7.2) i el Vignette Recommendations (versió 7.1).

El Vignette Collaboration v7.2 és la resposta de Vignette a les necessitats dels seus clients per tenir eines per a poder 'implementar' les 'noves' funcionalitats surgides del web 2.0.

Aquest producte ofereix:
  • Blogs (millorats en aquesta versió 7.2).
  • Wikis (millorats en aquesta versió 7.2).
  • Web Discussions (millorats en aquesta versió 7.2).
  • Etiquetes i núbols d'etiquetes.
  • Rating.
  • Reviews, (comentaris).
  • Anàlisi d'ús (indicadors dels continguts).
També s'ha millorat l'administració de totes aquestes funcionalitats, amb aspectes com ara sincronització de dades d'usuaris (via LDAP), la paginació, i les auditing policies i retention policies.

De cara al primer semestre de 2009 es preveu millorar sensiblement la usabilitat.

Pel que fa al Vignette Recommendations v7.1 comentar que és un software que va 'aprenent' sol, (ho poso entre cometes per que ja fa temps que no crec en els programes capaços d'anar aprenent sol...).

Bàsicament, i explicat d'una forma planera, el que fa aquest programa és mirar què navega cada usuari i, en funció d'aquesta navegació li mostra continguts que estan relacionats.

Cal tenir en compte que és un producte independent, no cal tenir el Vignette Content Management, tot i que, òbviament quan se'n treu més profit és quan s'integra amb productes de Vignette.

D'altra banda, cal tenir en compte que, en teoria, les pàgines poden tenir diferent contingut en funció de les recomanacions que hagi fet el producte. Això pot ser un problema en el procés d'indexació dels cercadors... però no ho és ja que tot el contingut recomanat està realitzat en codi javascript, per tant, és contingut no indexat pels cercadors, (però d'aquí pot surgir un segon problema: amb aquest codi javascript complim les normes d'accessibilitat web?).

Van mostrar un exemple de site que utilitza Vignette Recommendations: el web de la NASA.

Si fas una búsqueda en el cercador intern del web de la NASA apareixen, a l'esquerra, unes 'caixes' etiquetades com 'related terms', 'suggested terms' i 'used for'. En els tres casos, és contingut proporcionat per Vignette Recommendations en funció del comportament de l'usuari.

Q-go

Després de les explicacions de la gent de Vignette se'ns va mostrar l'eina de Q-go (integrat amb el Vignette Dialog).

Pel que vaig entendre, Q-go és una eina que utilitza algorismes que permeten interpretar les preguntes que realitzen els usuaris utilizant un llenguatge coloquial, és a dir, amb les seves pròpies paraules.

Per tant, és una eina que està pensada clarament pels serveis d'atenció als usuaris.

Com a exemple d'ús d'aquesta eina van mostrar el cas de l'apartat de preguntes relacionades amb les preinscripcions a centre educatius del web de la Generalitat de Catalunya.

Ronda de presentacions

El matí es va tancar amb una ronda de presentacions de tots els membres del club. De fet, més que presentacions el que es va fer va ser una exposició dels principals projectes web en què estan 'emmerdades' les administracions.

Donat que la majoria encara estan en fases embrionàries o no són de domini públic, no indicaré el llistat de projectes previstos.

Només comentar, per la part que em toca, que totes les administracions estaven preocupades, i la majoria ja començaven a tenir projectes interessants, sobre Web 2.0.

Foto de grup

Just abans de dinar vam fer una foto de grup, (feu click per ampliar-la):


Tarda

Web 2.0

Després de l'oportú dinar, moment ideal per xerrar informalment amb els assistents a la reunió, es van fer dues presentacions sobre iniciatives Web 2.0 dels ajuntaments de Madrid i de Barcelona.

Donat que és un apartat que personalment m'interessa força, faré un post específic per aquestes dues presentacions sobre Web 2.0.

Només comentaré que, tal com he copsat des de que estic ficat en temes Web 2.0, no està clar que s'entèn per Web 2.0 i què no.

A-priori es podria pensar que les presentacions sobre iniciatives sobre web 2.0 dels ajuntaments de Madrid i de Barcelona havien de ser presentacions similars, al cap i a la fi, són dos ajuntaments amb problemàtiques semblants.

Doncs el resultat va ser absolutament diferent, el que va presentar l'Ajuntament de Madrid no tenia res a veure amb el que presentar l'Ajuntament de Barcelona. El problema provè de la interpretació del què és Web 2.0.

Accessibilitat web

Les administracions públiques estan obligades, per llei, a fer webs accessibles.

Això que és molt fàcil de dir, és extramadament complicat de portar a la pràctica, especialment per un tema de cultura, no tant per un tema tècnic, (tot i que tampoc és senzilla aquesta part).

Si des de l'inici de la generació d'un web es té en compte l'accessibilitat, i durant tot el seu desenvolupament es segueix tenint present aquest aspecte, llavors serà relativament senzill assolir un web accessible.

El problema ve del fet que la majoria de gent fa un web i, quan ja està pràcticament enllestit, després volen fer retocs per a que sigui accessible. Fent-ho així ens podem trobar que haguem de refer tot el web, des de l'inici!

L'altre problema el tenim en el fet que costa trobar tècnics que tinguin una bona formació en temes d'accessibilitat web.

La gent del Principado de Asturias ens van exposar la seva experiència en accessibilitat web.

Entre d'altres aspectes, jo ressaltaria una idea que van dir:
La acessibilidad es una medida de calidad.
De fet, si tens un web accessible no només facilitaràs la visita als col·lectius amb alguna discapacitat, sino que també aconseguiràs una millor indexació dels cercadors (per tant, les búsquedes tindran millors resultats), serà més usable, el manteniment del web serà més senzill, etc. Tal com comenten, és una mesura de qualitat.

També van explicar que fan molt émfasi en temes d'usabilitat i de metodologies, (i així ho transmeten als seus proveïdors).

De fet, si no es compleixen els termes d'usabilitat, d'accessbilitat i de metodologies, el web no puja a producció, (encara que sigui molt urgent). Aquesta és una decisió política que reforça la idea que la qualitat del web està per damunt de les urgències (que desgraciadament n'hi ha moltes en les administracions públiques).

Actualment, Asturias es un referent amb temes de web, no només per qüestions d'accessbilitat sinó també per altres aspectes com ara el fet que la delegació espanyola del W3C i la Fundación CTIC estan ubicades en aquesta comunitat autònoma.

Auditoria en gestor de continguts

La reunió es va acabar amb una exposició del Banc d'Espanya sobre l'auditoria en la gestió de continguts.

Sincerament, en aquest punt de la reunió el meu cap ja estava plenament saturat i, a més, anavem malament de temps... vaig desconnectar completament, (ho sento!).

Opinió final

Com a conclusió només comentar que aquests tipus de reunions són, o com a mínim així ho crec, molts enriquidores. No només pel fet de contactar amb d'altres tècnics que probablement es troben en situacions semblants, sinó també pel fet de poder fer pinya i 'apretar' al fabricant si cal.

Però el que realment crec que és més interessant és veure que tothom es troba, si fa o no fa, en problemàtiques semblants. Per tant, podem aprendre dels errors i dels èxits dels que més s'hagin avançat.

En el fons, és molt gratificant veure que l'administració on treballes no està sola...

Enllaços relacionats: