Nova Guia Urbana

El carrerer (en castellà 'callejero') és un dels serveis més utilitzat en les webs municipals.

En el cas del web de l'Ajuntament de Barcelona, el carrerer, (nosaltres l'anomenem Guia Urbana, o simplement Guia), és, de llarg, el servei més visitat de l'esmentat web:

• L'any passat (2007) la Guia Urbana (via web) va rebre més de 9 milions de visites.
• Això significa que pràcticament 1 de cada 4 visites del web municipal són visites que han utilitzat aquest servei, (això no vol dir que en la mateixa visita no hagin utilitzat també altres serveis).
• De fet, de mitjana, es reben més de 25.000 visites diàriament a aquest servei.
• Si ens fixem en les pàgines servides, tenim que en mitjana diàriament es reben més de 215.000 sol·licituds de pàgina.

(feu click a la imatge per ampliar-la)

I tot això amb un mèrit addicional: fa molt temps que aquest servei no té una revisió a fons, és a dir, el programa informàtic que el sosté pràcticament no ha variat en els darrers 10 anys.

És cert que es va crear una Guia paral·lela quan es va fer una versió en tecnologia Macromedia Flash, però aquesta no ha acabat de reeixir i no s'utilitza gaire. Hi ha varis motius que expliquen aquest baix ús, però sobretot cal destacar-ne un: la lentitud.

De fet, tot i que fa anys que no es remodela, la Guia Urbana té un èxit indiscutible, aquest està basat en els següents aspectes:

• Ràpid: serveix la informació demanada ràpidament, (en contraposició a la Guia Flash).
• Senzill: la interfície d'usuari presenta un look antiquat, però és tremendament útil i clar.
• Amb les funcionalitats més demanades: la Guia té les funcionalitats més sol·licitades en un carrerer: situar-se a una adreça postal, zoom, veure informació associada a un determinat punt, (per exemple equipaments), etc. No obstant, aquest aspecte ha quedat una mica 'fluix' amb l'aparició del Google Maps.
• Amb un contingut de qualitat: el contingut és proporcionat per diferents departaments de l'Ajuntament de Barcelona, per tant, l'actualització i, en general, la qualitat del contingut és una de les característiques de la Guia.
  

L'aparició de Google Maps ha 'trastocat', i a la vegada 'rellançat', tot el món dels carrerers, la Guia Urbana de l'Ajuntament de Barcelona també s'ha vist afectada.

Google Maps s'està transformant en un estàndard de facto i això fa que els usuaris dels carrerers s'hagin acostumat a la seva interfície, a les seves funcionalitats.

Fa uns dies us vaig comentar la estratègia de Google en el món del geoweb, (consulteu aquest post).

És evident que l'Ajuntament de Barcelona no pot, ni ho ha de fer, competir amb Google, mai tindrà un producte més ràpid i díficilment més usable que els que fa Google, (a part que no seria gaire ètic anar, amb diners públics, en contra d'una multinacional com Google).

Però sí que pot guanyar a Google Maps en un aspecte: la qualitat del contingut.

La Guia Urbana presenta un mapa de la ciutat de Barcelona contínuament actualitzat, un mapa real de la ciutat (per exemple, amb les mides dels carrers a escala), un mapa amb tota mena d'equipaments (no només els que paguen), incloent informació minoritària, (com per exemple la ubicació dels Temples Sikhs que hi ha a la ciutat).

(feu click a la imatge per ampliar-la)

Però és evident que a la Guia Urbana li cal una actualització, no per competir amb Google Maps sinó per oferir un millor servei al ciutadà i al turista, els seus dos principals targets.

En aquest sentit, ahir pel matí vaig anar a una reunió amb la gent de Cartografia de l'Institut Municipal d'Informàtica.

L'equip de Cartografia, (dirigit pel Lluís Sanz), ens van ensenyar una primera maqueta de la nova Guia Urbana.

Cartografia ha renovat la Guia amb els següents objectius:

• Millorar funcionalment la Guia per apropar-la a les actuals eines cartogràfiques d'ús massiu, (per exemple, Google Maps).
• Mantenir la simplicitat i rapidesa actuals.
• Mantenir les funcionalitats específiques actuals que diferencien la Guia d'altres eines cartogràfiques.
• Apostar per la modularitat i integració en el disseny.
• Fugir de solucions propietàries, (com per exemple el Macromedia Flash).
• Simplificar els posteriors canvis i evolucions.
• Mantenir, i si s'escau millorar, la qualitat del contingut que proporciona la Guia.
  

Les principals millores funcionals que aporta la nova Guia són:

• Ampliació de la grandària del mapa, (fins i tot és possible ampliar-ho a tota la pantalla).
• Es presenta en un entorn conjunt el mapa i els equipaments, per tant, no cal canviar de pàgina, tal com passa actualment, (millorem la usabilitat).
• Per cada equipament s'ofereixen tooltips, per tant, la informació més important d'un equipament s'obtindrà sense haver de fer click.
• Es podrà arrossegar el mapa.
• La barra de zoom es presenta integrada al propi mapa.
  
• Tota la Guia tindrà una mida totalment dinàmica, això permet adaptar-se a mides petites (dispositius mòbils) o molt grans (smartpoints). També permet ampliar la lletra per ajudar en l'accessibilitat web.
• Serà més senzill integrar la Guia en programes externs.
• Es simplifica la modificació de canvis estètics.
• S'incorpora tota l'àrea metropolitana a la Guia, (si bé, només el mapa, sense geocodificació).

En els aspectes d'arquitectura comentar:

• Es fa un ús massiu de la tecnologia AJAX.
• També s'utilitza massivament JavaScript.
• Hi ha un ús integral de fulles d'estil.
• La plataforma que ho suporta tot és .NET.
  

El següent pas és modificar el disseny de la Guia, el seu look, per adaptar-lo a les tendències actuals.

Després es faran proves de funcionament, proves de càrrega, proves de rendiment, etc.

Encara no hi ha cap data de sortida de la nova Guia... però no pot trigar gaire.

---

Enllaços relacionats:

• La estratègia de Google i el futur del GeoWeb.
• Google Maps a l'administració: usos i abusos.
  

---

He estat redactant aquest post tot escoltant el disc "Eternity" del grup Anathema. És del 1996, per tant, ja té bastant anys, tot i això encara m'agrada escoltar-ho de en tant en tant. Tanmateix cal tenir en compte que no és un disc massiu, costa d'entrar i és una mica depressiu... però m'agrada!.

La estratègia de Google i el futur del GeoWeb

El dimecres de la setmana passada (21/05/08) vaig anar a la ponència que va fer Bernardo Hernández en el marc del B Digital Global Congress que tenia per títol:

"La estratègia de Google i el futur del GeoWeb"

La ponència estava relacionada amb el geomàrqueting; no en va, Bernardo Hernández és director de màrqueting de Google Maps i Google Earth.

Crec que va ser una de les ponències que va 'recaptar' més espectadors, és evident que tot allò que envolta Google està absolutament de moda en el món web.




Resum de la ponència

Bernardo Hernández ens va començar a explicar els 4 pilars bàsics en què Google basa els seus productes:

1. La informació ha de ser el màxim completa, quanta més quantitat d'informació millor.
2. També ha de ser rellevant, és a dir, en el cas del cercador, els resultats s'ordenen segons el page rank (que depèn d'unes 200 variables diferents). Pagar més, ser algú important o ser amic dels caps de Google no serveix per aparèixer primer.
3. A més, la resposta ha de ser el màxim de ràpid. Certament tots els productes de Google tenen una resposta molt ràpida.
4. I cal que siguin molt senzills, molt fàcils d'utilitzar. És evident la senzillesa d'ús del cercador.

De fet, la missió de Google és organitzar eficientment tota la informació del món.

És una gran ambició.

Però del que volia parlar el Bernardo Hernández era de la dimensió geogràfica de la informació.

Estudis de Google estimen que un 70% de tota la informació que indexa el cercador té algun lligam amb el món geogràfic, aquesta proporció tant alta provoca que realment hi hagi moltes dades que es poden georeferenciar.

Per aquest motiu van decidir-se en crear el Google Maps i el Google Earth.

Va fer una comparació entre l'evolució del web en general i l'evolució de la informació geogràfica en l'entorn web, (el que va anomenar geoweb).

• En el món web tenim el llenguatge HTML. En el món geoweb tenim el KML (un llenguatge que inicialment es va utilitzar pel Google Earth i ara sembla que està a punt de passar a ser un estàndard).
• En el món web tenim feeds. En el món geoweb tenim geofeeds.
• En el món web tenim estàndards de navegadors. En el món geoweb l'estàndard 'de facto' és Google Maps.
• En el món web tenim adreces de correu electrònic que ens identifiquen. En el món geoweb tenim ubicacions personalitzades en els mapes.
• En el món web tenim cercadors (com el de Google). En el món geoweb encara no tenim cap 'geocercador', s'hi està treballant.

Mitjançant un gràfic semblant al següent va explicar els diferents usos que estan tenint la geoinformació, (ell li deia geodata).



De sempre, el servei geoweb amb més utilització són els carrerers, (en el cas del web de l'Ajuntament de Barcelona, pràcticament 1 de cada 4 visites que té utilitza el carrerer de la ciutat).

Amb Google Maps l'ús dels carrerers s'ha intensificat encara més.

I ara arriba la novetat de l'street view que ens permetrà passejar virtualment pels carrers.

L'street view és una funcionalitat de Google Maps que mostra fotografies dels carrers (això inclou les façanes de les cases, etc.) que ajuden a ubicar-se molt millor. De fet, per cada punt, pots fer una vista en 360º. Aquí teniu més informació. Actualment s'està fotografiant els carrers de ciutats europees, entre les quals Barcelona, (de fet, com a curiositat comentar que quan es va acabar la ponència era l'hora del dinar, de camí cap al restaurant ens vam creuar amb un dels cotxes de Google que fa les esmentades fotos).

Una altre dels serveis amb més ús és del com anar d'un determinat punt a un altre.

Google Maps aporta una alta usabilitat al món de les aplicacions de 'com anar', tradicionalment massa 'encarcarades'. Per exemple si volem passar per un punt intermig simplement fem un click en el gràfic i arrastrem fins al lloc que desitgem passar, no cal escriure res més.



El següent servei, en quant a ús que se'n fa, és la ubicació d'equipaments al mapa. És evident la utilitat en aquest cas. De fet, aquesta funcionalitat usualment ja està inclosa en la majoria de carrerers.

Seguidament hi trobem una de les novetats on Google Maps hi està aportant més: la generació de contingut geogràfic per part dels usuaris. Podríem dir que és el geoweb 2.0, per similitud amb el web 2.0.

Google Maps permet que tinguis els teus propis mapes, en ells hi afegiràs tota la informació geogràfica que t'interessi.

Per exemple, els restaurants que més t'interessen, el recorregut dels teus viatges de negocis o les fotografies (georeferenciades) de les vacances.

A més, aquesta informació la pots compartir, augmentant així el seu ús i el seu valor.

Per exemple ara ja podem crear els nostres propis mapes afegint-hi informació provinent de Panoramio, de YouTube o de la Wikipedia, o fer un mashup.

Una altra servei que sembla del món web 2.0 és la intel·ligència colectiva o, dit d'una altra manera, entre tots fem el contingut i el millorem.

En aquest darrer sentit, Google Maps dóna la possibilitat que els usuaris corregeixin la geoinformació, amb un mecanisme semblant a l'estil Wiki, (queda un historial dels canvis, es poden desfer canvis, es poden 'marcar' certs canvis com erronis, etc).

Evidentment es pot fer un mal ús d'aquesta funcionalitat, tanmateix Bernardo Hernández ens comenta que, en termes generals, clarament hi ha més bona intenció que no pas desig de destruir, a més, Google Maps disposa de certs mecanismes per garantir la qualitat de la informació, (per exemple, no es pot modificar una ubicació més enllà de 200 metres d'on està).

La darrera funcionalitat, és a dir, la que de moment és la menys popular és trencar el món dels ordinador i portar la geoinformació a d'altres canals, per exemple, als mòbils.

Les dades d'ús de Google Maps ens indiquen que de dilluns a divendres s'utilitza aquesta aplicació bàsicament des d'ordinador: PC o portàtil. Però quan arriba el cap de setmana puja l'ús via telèfons mòbils, tot i que encara està molt llunys dels ordinadors.

També ens comenta que la clau per a que augmenti l'ús via telèfons mòbils és realitzar aplicacions fàcils d'utilitzar, posa l'exemple de l'iPhone (tot i que encara és un producte car i, de fet, no es ven oficialment a Espanya).

Tard o d'hora es farà servir el mòbil per navegar per Internet de forma massiva, cal recordar que la penetració dels mòbils en la societat és molt superior a la dels ordinadors.

Però, què necessiten tots aquests serveis per a ser massivament utilitzats?

Publicitar-los.

Però no parlem de fer campanyes de comunicació sinó que s'integrin amb, per exemple, l'ús del cercador Google.

Així, si volem cercar un equipament en el cercador ja et donarà directament el resultat i una ubicació - gràfica, no textual - mitjançant un mapa integrat en el llistat de resultats del cercador.

Aquí podeu veure un exemple, (he fet la cerca de 'Barcelona hotels' en el cercador Google):

(feu click per ampliar la imatge)

L'objectiu és que la geoinformació estigui més integrada amb la resta d'informació, de fet, no deixa de ser informació...

Va acabar comentant que el canvi tecnològic ja s'havia fet, ara es necessari un canvi de paradigma, un canvi de mentalitat, més complex que no pas el canvi tecnològic però necessari, altrament no en treuríem tot el suc d'aquesta millora en la tecnologia.

Torn de preguntes

En el torn de preguntes, el propi Vicenç Gasulla (director general de la Fundació Barcelona Digital) ja va apuntar a una de les queixes que sovint té Google: l'agressió a la intimitat.

Aquesta privacitat encara està més discutida des de que se estan captant imatges de Barcelona i Madrid per a la funcionalitat Street View de Google Maps.

Bernardo Hernández va contestar que Google ja té mecanismes per assegurar aquesta privacitat, (com per exemple difuminar les cares de les persones), va comentar quina és la filosofia de Google en aquest sentit: no renunciar a nous productes, a generar nou valor interessant, i, a la vegada, compaginar-ho amb el dret a la intimitat.

Després d'una altra pregunta, Bernardo Hernández va recordar que un 70% de la informació indexada pel cercador té algun lligam amb el món geogràfic. Però es calcula que només un 15% de la informació catalogable està a Internet, és a dir, encara hi ha un 85% de les dades que s'han de digitalitzar i posar a Internet.

Per tant, encara hi ha molt marge potencial de creixement per al web i per al geoweb.

Un espectador va comentar que en els pilars en que es basa Google faltava un cinquè pilar, la personalització que fa Google per a que tots els seus productes es mostrin amb l'idioma que ell ho desitgi, (inclòs el català).

Conclusions personals

Bernardo Hernández va rebre moltes preguntes típiques d'atac a un gegant; un gegant que quan era petit queia simpàtic i ara ja s'ha fet gran i, com a tal, ja tenim dret de parlar-hi obertament.

Em va recordar a temps enrera quan tothom s'atrevia a queixar-se a Microsoft per les seves posicions monopolístiques. De fet, encara té queixes en aquest sentit, però ara ja no està sol al top de les empreses informàtiques, ara hi ha un altre competidor: Google.

A més, Google té unes avantatges respecte a Microsoft, cal destacar, per exemple, que no fa ni 20 anys de la creació de Google. Dit d'una altra manera, Google té un ritme de creixement brutal, sembla que les crisis no li afectin.

Aquest creixement imparable fa que constantment estigui treient nous productes... això, de per si, hauria de ser, i de fet és, positiu.

Però el problema és que el negoci de Google és la gestió de la informació i, sovint, més sovint del que pensem, aquesta informació té un component privat.Bernardo Hernández va recordar que un 70% de la informació indexada pel cercador té algun lligam amb el món geogràfic, m'agradaria saber quina proporció de la informació té un lligam amb l'àmbit privat de les persones.

És clar que primer hauríem de definir què entenem per informació privada.

No s'entèn el mateix a un costat de l'Atlàntic i a l'altre. A Europa la consciència de l'àmbit privat és molt més alta que no pas als Estats Units d'Amèrica.

En tot cas, queda clar que aquest serà probablement la discussió que pot arribar a trencar el feliç 'matrimoni' entre els usuaris d'Internet i Google. Només cal veure els comentaris de les notícies dels diaris espanyols quan van comentar la funcionalitat de l'Street View.

Personalment valoro molt la meva intimitat, però sobretot el que vull és poder controlar la meva informació, decidir què vull que sigui públic i què no, vull tenir el poder de les meves dades, és vital. Tal com diu Bruce Schneier:

"What happens to our data happens to ourselves".

Per acabar, una versió alternativa de Google Maps que fa llepar als dits...


Aquesta imatge l'he trobat a un dels blogs del Bernardo Hermández: Pinto, pinto, gorgorito: http://ppgorgorito.blogspot.com/ (on, per cert, hi ha algunes entrades relacionades amb la protecció de la informació i de la privacitat).

---

Enllaços relacionats:

• Google Maps a l'administració: usos i abusos.
  
• Nova Guia Urbana.
  

Google Maps a l'administració: usos i abusos

El passat dijous 13/03/08 vaig assistir a un taller sobre tecnologies de la informació geogràfica realitzat per LocalRet.

En el taller van parlar:
- Jaume Miranda, director de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
- David Comas, de Nexus Geographics.
- Mario Alguacil, de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.
- Jordi Cebrián, de l'Ajuntament de Barcelona.

I ho va presidir el Lluís Sanz, també de l'Ajuntament de Barcelona.

El primer que va parlar fou el Jaume Miranda.

Va parlar de la qualitat de la cartografia de Google.

Va fer èmfasi en les diferències entre Google Earth i Google Maps, especialment en la qualitat de la cartografia.

Bàsicament el primer està nodrit d'informació cartogràfica, en el cas de l'àrea catalana aquesta informació la proporciona l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

Per tant, i dit d'una forma una mica planera, la informació cartogràfica és científica, és real.

En canvi Google Maps està basat en la informació que proporcionen els proveïdors d'informació dels navegadors, via GPS, dels cotxes.

Per tant, la informació que conté Google Maps és un dibuix, (en paraules del Jaume Miranda, Google Maps és un grafo), no té cap mena de valor cartogràfic, no segueix cap escala i, donat l'origen de les dades, està pensat pels automòbils.

Un dels errors (des del punt de vista cartogràfic) de Google Maps el trobem en la mida dels carrers: només n'hi ha 2 mides, els grans i els petits.

Un altre error el trobem en l'exemple de la imatge.



Podeu veure com la Ronda General Mitre en un determinat punt (entre Berlinès i Atenes) es fa molt estreta... (evidentment la realitat no és així).

Però no tot són errors en el Google Maps, aquesta aplicació segueix l'orientació estàndard, mundial, és a dir, l'orientació al nord, (això implica que els carrers de l'Eixample no apareixen totalment horitzontals o totalment verticals).

Tradicionalment l'Ajuntament de Barcelona ha seguit el Pla Martorell, és a dir, dit en termes planers, els carrers de l'Eixample apareixen completament horitzontals i verticals. Fixeu-vos en aquestes dues imatges, (la primera és de Google Maps, la segona està treta de la Guia del web de l'Ajuntament de Barcelona):





El segon en parlar fou el David Comas de Nexus Geographics.

Va explicar cap a on haurien d'enfocar-se les administracions locals en tot aquest món de la combinació Web-Geografia.

També va comentar que s'estava vivint un boom en el món de les empreses que treballen la informació geogràfica, concentracions en el sector, compres astronòmiques, etc. I, amb un potent catalitzador (si és que en feia falta un): Google Maps.

Al seu parer, Google Maps ha conseguit captar el públic massiu cap al món geogràfic, si bé, amb un visió només introductòria d'aquest món; els sistemes d'informació geogràfica estan molt lluny del Google Maps.

D'altra banda, va deixar ben clar que, al seu parer, la cartografia ha de ser vista com una de les feines que ha de fer cada ajuntament, és a dir, aquesta informació ha de formar part del core del negoci de les administracions locals, (com ara la gestió del padró, per exemple).

El Mario Alguacil, de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, ens va ensenyar - juntament amb un tècnic del seu equip - l'aplicació de gestió geogràfica que internament utilitzen els funcionaris de l'esmentat ajuntament.

Ens va fer una demostració gràfica de l'aplicatiu que han implementat internament; és, per tant, una aplicació a mida.

Per exemple, ens van ensenyar què faria un determinat treballador municipal si hagués de notificar un tall en un determinat carrer, i com la informació d'aquest tall circula i tots els funcionaris ho poden saber consultant l'aplicació.

El darrer a parlar fou el Jordi Cebrián, de l'Ajuntament de Barcelona, va fer un reflexió sobre el present i el futur de la informació geogràfica aplicada a les noves tecnologies, en especial, al web.

Per acabar es va obrir el torn de preguntes.

Una de les qüestions que més cua van portar va ser Google Maps.

Per exemple, gent de l'Ajuntament de Castelldefels estaven preocupats per què molts turistes (de fora i també d'aquí) estan tant acostumats a utilitzar Google Maps que ja no entren a les aplicacions geogràfiques (per exemple als plànols) dels webs municipals.


El problema no és només la pèrdua de visitants als webs locals, sinó, i especialment, que les cartografies que utilitza Google Maps sovint estan desfasades, són errònies (com hem vist en el cas de Barcelona), estan pensades pels automobilistes, i, a més, tenen una nomenclatura no oficial: la majoria apareix en castellà i, a vegades, amb algun tret preconstitucional, (si no ho recordo malament, van parlar que la Vía Triunfal és un nom franquista, actualment és Avinguda de la Constitució).

No obstant això, molts ajuntaments no tenen recursos com per crear una aplicació pròpia de carrerer municipal pel web, acaben cedint i utilitzen Google Maps. Per exemple, el propi Ajuntament de Castelldefels utilitza Google Maps.

Sobre aquest tema, els ponents van dir-hi la seva. En Jaume Miranda va comentar que s'estan realitzat grups de treball (a nivell de la Unió Europea) per unificar i posar al dia la toponímia, (els noms dels carrers vindrà en una segona fase). S'ha de tenir paciència...

I sobre Google Maps, es va concloure que era un bon visor (per a un públic massiu), però la cartografia que utilitza no té la qualitat necessària.

El dia que Google Maps permeti que cada ajuntament pugui proporcionar-li la seva pròpia cartografia llavors solucionarem aquest problema...

---

Enllaços relacionats:

• La estratègia de Google i el futur del GeoWeb.
• Nova Guia Urbana.

---

Sempre estic escoltant música quan redacto els posts d'aquest blog.
En aquest cas estava escoltant el disc 'Let Love Rule' del Lenny Kravitz.
És el seu primer disc i, personalment, probablement el millor, és molt intimista i força acústic; conté cançons molt bones: 'Let Love Rule', 'Be', 'My Precious Love' o 'I Build This Garden For Us', entre d'altres.
Molt recomanable.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música).