L'orgull d'innovar en el sector públic. Presentacions de l'Ideari de la #XiP. #IdeariXIP

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)
 
Ara fa uns dies vaig presentar la Xarxa d'Innovació Pública (#XiP) en el III Encuentro de Innovación Social de Asturias (InnoExplora), organitzat per la Fundación CTIC.

Des de la Fundación CTIC ens van demanar que expliquèssim l'experiència de la XiP.

La presentació va quedar enregistrada en el vídeo que us adjunto tot seguit:


Ponencia de Marc Garriga, “Xip: el orgullo de innovar en el sector público” from FUNDACIONCTIC on Vimeo.

Reputació i identitat digitals. Jornada sobre màrqueting estratègic en la comercialització de productes agrorurals.

Aquest dilluns estaré a Valls, en el Consell Comarcal de l'Alt Camp, on parlaré sobre reputació i identitat digital.

Serà en el marc dels seminaris de comercialització de productes agrorurals que organitza el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

Aquí teniu més informació sobre aquests seminaris.

Tot seguit us adjunto la presentació que tinc previst mostrar aquest dilluns així com un resum del que parlaré.

Les possibilitats del Web Social aplicades al sector del vi. Xerrada a Els Guiamets.

Fa uns mesos vaig participar en la 3a jornada puntXpunt, unes jornades organitzades per la Fundació puntCat amb l'objectiu d'apropar les TIC a diferents sectors professionals, (la primera jornada puntXpunt va estar relacionada amb el vi, la segona amb el món del turisme, i aquesta tercera sobre l'àmbit de l'agricultura ecològica).

Se'm va demanar que, durant una hora, expliqués les possibilitats que aporta Internet en el sector de l'agricultura ecològica, un sector encara relativament nou, amb unes perspectives de creixement importants i, a més, amb una tipologia de productors molt atomatitzada: és un sector ple de microempreses.

Fruit d'aquesta xerrada vaig poder parlar amb el Joan Maria d'un petit poble de El Priorat: Els Guiamets.

Em va demanar si volia repetir la presentació - de forma totalment altruística - al seu poble, centrant els exemples en el sector del vi.

L'objectiu principal segueix sent el mateix: transmetre als assistents que això del Web Social (Web 2.0) també va per ells... és més, probablement serà una eina imprescindible si volen sortir-se amb èxit en la seva aventura empresarial en l'àmbit del vi en l'actual Societat del Coneixement.

Tot seguit us adjunto la presentació que faré aquesta tarda (que la teniu disponible també al meu compte d'SlideShare) i, molt important, us afegeixo també totes les meves anotacions de cada diapositiva.

Espero els vostres comentaris...

Presentació sobre Indicadors web en el Programa de Postgrau en Gestió Museística organitzat per l'IDEC i el Museu Picasso.

Dimarts al vespre vaig fer una presentació sobre indicadors web, (i, de fet, sobre indicadors en general), en el Programa de Postgrau en Gestió Museística organitzat conjuntament per l'IDEC-UPF i el Museu Picasso.

Tot seguit us apunto unes breus anotacions del que vaig explicar.

Els tres principals objectius que em vaig imposar per aquesta sessió van ser:

• Conscienciar de la importància de les estadístiques.
• Definir què és la analítica web i quins són els seus conceptes essencials.
• Proporcionar uns consells bàsics per poder tenir unes estadístiques web de qualitat.
  

Si algú vol seguir el debat, ho pot fer en aquest blog.

Indicadors Web

View more presentations from Marc Garriga

"Govern Obert (#oGov), Dades Obertes (#OpenData), Transparència informativa, Periodisme de dades". Presentació per l'IDEC, UPF.

El dilluns 19 de desembre vaig fer una xerrada en el Diploma de Postgrau en Comunicació Estratègica Digital ofertat per l'IDEC-Universitat Pompeu Fabra.

Vaig realitzar una presentació exposant 4 conceptes relacionats amb la generació, gestió i investigació de les dades:

• Govern Obert (oGov).
• Dades Obertes (OpenData).
• Transparència informativa.
• Periodisme de dades.

Tot seguit us transcric totes les anotacions que tinc en cada diapositiva de l'arxiu de la presentació.

Abans però, un petit incís. Sempre abans de fer una presentació intento conèixer quin tipus de públic tindré, "simplement" per adaptar-m'hi per a que aquest tingui una millor experiència a l'escoltar-me.

Tanmateix, en aquest cas em va costar molt fer aquest exercici donat que era un entorn - el del periodisme - força nou per mi i, a més, després vaig veure que els periodistes només eren la meitat del públic, la resta eren professionals del ram de la comunicació (en un sentit ampli del concepte 'comunicació').

Tingueu en compte que la presentació la teniu disponible per descarregar-la i fer-ne qualsevol ús (només cal que em citeu) aquí.

'#OpenData. Oportunitats generades amb l'obertura de dades públiques.' Jornada organitzada per AENTEG.

El passat dimecres 23 de novembre vaig estar en una jornada realitzada a Girona per difondre l'obertura de dades:

OpenData. Oportunitats generades amb l'obertura de dades públiques.

Va estar organitzada per AENTEG, l'Associació d'Empreses de Noves Tecnologies de l'àmbit de Girona.

L'acte va reunir a representants del projecte de Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya (Jordi Graells i Miquel Torregrosa), dos del projecte OpenData BCN de l'Ajuntament de Barcelona (Lluís Sanz i jo mateix) i un de l'empresa Nexus Geografics (Lluís Tartera).

Curs d'estiu sobre Govern Obert a la Universitat Ramon Llull, Igualada.

El passat dimecres 13 de juliol vaig participar en el curs "Política 2.0: estratègia i comunicació en xarxa" organitzat per la Universitat Ramon Llull en el marc de 15a Universitat d'Estiu.

Vaig tenir el plaer de ser un dels ponents d'aquest curs, conjuntament amb el Ricard Espelt, l'Albert Medran i la Gemma Urgell.

La meva part va ser explicar - durant 4 hores - el concepte de Govern Obert.

Tot seguit us adjunto la meva presentació i les anotacions que tenia en cada diapositiva.

Tingueu en compte que el resultat és força llarg, són 100 diapositives, ho vaig explicar en 4 hores!

D'altra banda, vaig preparar el curs tenint en compte que era un curs d'estiu, és a dir, més que explicar i resoldre dubtes sobre determinats conceptes, (que també ho vaig fer), el que vaig intentar és sobretot despertar la curiositat dels alumnes, oferir-los moltes lectures adicionals (inclosos llibres). Estem a l'estiu i probablement és el millor moment per abstraure's de l'stress diari per tranquilament aprofundir en allò que ens interessa.

---

"Govern Obert (oGov)"

Diapositiva #1:
Presentació de la ponència.

Les possibilitats d'Internet aplicades a l'agricultura ecològica. Participació a la 3a jornada puntXpunt.

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El dimecres de la setmana passada vaig participar en la 3a jornada puntXpunt, unes jornades organitzades per la Fundació puntCat amb l'objectiu d'apropar les TIC a diferents sectors professionals, (la primera jornada puntXpunt va estar relacionada amb el vi, la segona amb el món del turisme, i aquesta tercera sobre l'àmbit de l'agricultura ecològica).

Se'm va demanar que, durant una hora, expliqués les possibilitats que aporta Internet en el sector de l'agricultura ecològica, un sector encara relativament nou, amb unes perspectives de creixement importants i, a més, amb una tipologia de productors molt atomatitzada: és un sector ple de microempreses.

(Fotografia de la meva intervenció feta per l'organització de la Jornada puntXpunt, aquí teniu més fotografies d'aquest acte)

D'altra banda, i pel que vaig poder constatar al preparar aquesta xerrada, és un sector que, excepte en alguns casos excepcionals, bàsicament encara no s'aprofiten de les noves tecnologies, especialment no fan ús de les eines 2.0, i això que són eines ideals per un sector com és el de l'agricultura ecològica on el consumidor demanda una comunicació directa, i constant, amb el proveïdor.

Aquest era el meu objectiu principal: transmetre als assistents que això del "web social" també va per ells... és més, probablement serà una eina imprescindible si volen sortir-se amb èxit en la seva aventura empresarial en l'àmbit de l'agricultura ecològica.

Tot seguit us adjunto la presentació que vaig fer (que la teniu disponible també al meu compte d'SlideShare) i, molt important, us afegeixo també totes les meves anotacions de cada diapositiva.

Espero els vostres comentaris...

---

"Les possibilitats d'Internet aplicades a l'agricultura ecològica"


Diapositiva #1:
Presentació de la ponència.

"Web 2.0: Xarxes socials", jornada tècnica en el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

Ara fa uns dies, vaig fer una ponència en el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

L'objectiu de la ponència era explicar què és el Web 2.0 (en especial atenció a les xarxes socials) i oferir exemples d'aplicació de conceptes Web 2.0 en l'àmbit de l'agricultura i del medi rural.

Es tractava de fer una introducció a aquesta temàtica, per tant, se'm va demanar una visió inicial dels trets més importants, (en la segona part de la jornada tècnica el Carles Folch va parlar de la Plataforma e-Catalunya).

Per a ser més precisos, els dos principals objectius que em vaig marcar eren:

• Explicar què és el Web 2.0, quins són els ‘valors 2.0’ i quines són les principals eines que s’utilitzen, (amb especial atenció a les xarxes socials).

• Convèncer als assistents - professionals de l'àmbit de l'agricultura i medi rural - que poden (i han de) aplicar aquests conceptes a la seva realitat. Per això vaig explicar exemples de persones/institucions de l’àmbit rural, de l’agricultura, ramaderia que ja ho han fet.

Tot seguit teniu disponible l'arxiu de la ponència així com les meves notes de cada diapositiva (són imprescindibles aquestes notes si teniu en compte que la majoria de les diapositives són només imatges).

Presentació del servei OpenData BCN al Fòrum TIG SIG 2011 en el marc del GlobalGeo

Aquest matí he presentat el servei OpenData BCN en el marc del X Fòrum TIG SIG 2011 en el marc de la Fira GlobalGeo.

He intentat explicar el canvi de mentalitat que suposa un projecte d'obertura de dades en una administració pública, en aquest cas, a l'Ajuntament de Barcelona.

De fet, la intenció de l'Ajuntament era tenir enllestit aquest servei i presentar-lo públicament avui, però la tossuda realitat és que hem tingut, de fet, encara tenim, problemes tècnics que ens està endarrerint la sortida en producció d'aquest servei.

Espero que en les properes hores es puguin solucionar aquests problemes i en breu aquest servei ja estigui en funcionament.

Resum de l'experiència personal d'haver participat en el Tecnimap 2010

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

La setmana passada es va celebrar la XI edició del Tecnimap: les Jornades Sobre Tecnologies de la Informació per la Modernització de les Administracions Públiques.

Era la primera vegada que anava a un Tecnimap (tot i que algunes persones deien que m'havien vist a l'anterior ;-) i, a més, hi vaig anar en categoria de ponent.

En aquest post faig un breu resum de la meva experiència sobre aquesta XI edició del Tecnimap celebrada a Saragossa.

---

Evidentment, el primer que haig d'explicar és la meva experiència com a ponent.

Tal com us vaig explicar en aquest post, l'Iñaki Ortiz em va oferir poder parlar sobre l'ús de xarxes socials en les administracions públiques.

Li agraeixo molt aquest oferiment, em vaig trobar molt a gust preparant la ponència i, tot i que l'auditori - d'unes 600 persones - imposava bastant, em vaig trobar molt còmode fent de ponent.

A més, vaig aprendre molt dels meus companys de taula, a molts d'ells - començant pel propi Iñaki - els vaig desvirtualitzar escases hores abans de parlar ;-)

Sincerament, m'ha agradat això de parlar a una gran audiència, ho hauré de repetir ;-)

De fet, i tenint en compte que la propera edició de Tecnimap es realitzarà a Euskadi, llanço una proposta a l'Iñaki:

Tenint en compte la ràpida evolució que està experimentant tots els canvis tecnològics i, en concret, les xarxes socials, crec que seria bo - i divertit! - reeditar aquesta taula sobre xarxes socials, així cada un de nosaltres podríem contrastar el que vam dir la setmana passada amb la perspectiva de dos anys...

Com ho veieu?

---

D'altra banda, aquest Tecnimap també m'ha servit per desvirtualitzar a molta gent que, en alguns casos, fa molt temps que segueixo a la Xarxa:

• Com us deia, el propi Iñaki Ortiz.
• Al Rafa Chamorro, ponent company de taula.
• Al Félix Serrano, desvirtualitzat en el sopar institucional que va oferir el Govern d'Aragó.
• A la Cristina Juesas (Maripuchi), és ella la que em va fotografiar a l'escenari mentre parlava.
• Al Janquim, periodista del 3Cat24.cat al qui li agraeixo que em referenciés en les seves notícies sobre el Tecnimap.
• A l'Antonio Galindo, de l'Ajuntament de Lorca que, per desgràcia, pràcticament no vaig poder parlar gaire amb ell.
• A la Imma Garsaball, de la Generalitat, amb qui vaig compartir el dinar del primer dia conjuntament amb el Jordi Graells. Per cert, aquest dinar va ser tant dolent que a la nit el vaig acabar treient :(

També vaig conèixer al Nacho Celaya - Director General de Participació Ciutadana del Govern d'Aragó i ponent company de taula - que va explicar la iniciativa Aragón Participa, em dol no haver pogut parlar més amb ell, espero tenir una altra oportunitat en breu.

Per descomptat que també vaig estar parlant molta estona amb els altres dos companys de taula que ja coneixia en persona: l'Alberto Ortiz i la Idoia Llano, autèntics gurús del món de les xarxes socials.

I d'altra gent que vaig conèixer durant el congrés...

---

Respecte de la resta de ponències, comentar que hi havia una gran varietat i, en la majoria de casos, amb una molt bona qualitat.

Tot i que no vaig poder assistir a tot el que voldria, crec sincerament que les administracions públiques espanyoles tenen un bon nivell respecte a l'ús de les tecnologies de la informació per millorar el serveis que ofereixen.

Això no vol dir que no es pugui millorar, s'ha de millorar! per exemple apostant encara més per la transparència i l'obertura de dades (tal com ja estan fent el Govern Basc, el Govern del Principat d'Astúries, l'Ajuntament de Saragossa, etc).

Però també és just reconèixer que ja es porta un bon camí fet...

---

D'altra banda, algunes reflexions sobre l'organització del Tecnimap.

No és gens fàcil montar unes jornades que mobilitzen a unes 6.000 persones.

No havia anat a cap altra Tecnimap, per tant no puc comparar, però sí que vull dir que, segons el meu punt de vista, l'organització ha estat excel·lent (i ho dic com a organitzador d'esdeveniments semblants com ara el Personal Democracy Forum Europe o el Día W3C en España).

Personalment m'ha trobat molt ben atès per l'Emilio García (coordinador de la nostra taula sobre xarxes socials) i per l'equip de viatges que em van gestionar canvis a darrera hora.

Però, com és lògic, sempre hi ha alguna crítica...

Una que crec que tothom la comparteix és l'acústica d'algunes sales. En les sales 'pre-fabricades' l'acústica era molt deficient ja que arribava molt soroll de fora de la sala.

Una altra queixa prové de la planificació de les ponències. El programa de les ponències ha tingut moltíssimes variacions i, a més, les "ponències paral·leles" no tenien el programa penjat al web fins al dia de l'inici del Tecnimap.

Tampoc era gaire còmode que el lloc on es va realitzar aquestes jornades (a la Fira de Saragossa) estigués tant separat de la ciutat.

I una altra queixa, en aquest cas no és per l'organització de Tecnimap sinó per RENFE. Els assistents teníem un descompte pels bitllets de l'AVE, indicaves que anaves/venies al Tecnimap i et feien un descompte en el preu del bitllet (suposo que calia acreditar d'alguna manera la inscripció en el congrés).

Obtenies el bitllet... però resulta que aquest bitllet no serveix de res si no es porta a sobre una fotocòpia de l'autorització de RENFE que indica que els assistents a aquest congrés tenien dret a un descompte.

És kafkià!, pots pagar el bitllet però no el pots utilitzar si no portes a sobre l'autorització que et dóna dret al descompte.

No seria més lògic que en el mateix bitllet ja s'indiqués tota la informació necessària?

---

Resumint, ha estat unes molt bones jornades on, crec, s'han reunit el millor del sector de les tecnologies de la informació i les administracions públiques d'Espanya i, per tant, s'ha generat un bon ambient de treball que, espero, farà avançar (encara més) l'ús de les TICs en l'Administració.

En tot cas, no crec, tal com opinen d'altres, que la gent s'ho prengués com unes vacances...

---

Enllaços relacionats:

• Tecnimap 2010: balance desde Euskadi.
  
• El Director General de Participación Ciudadana del Gobierno de Aragón reflexiona sobre las redes sociales en Tecnimap.
• Post-Tecnimap 2010.
• Las redes sociales son herramientas que cambiarán las relaciones entre ciudadanos y Administración.
• Tecnimap 2010: innovació a l’Administració amb participació ciutadana.
  
• Les administracions públiques basques i catalanes lideren la presència a les xarxes socials.
• Les administracions públiques han d'acompanyar a la ciutadania. Presentació pel Tecnimap 2010.
  

Les administracions públiques han d'acompanyar a la ciutadania. Presentació pel Tecnimap 2010.

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

A principis del passat mes de març, l'Iñaki Ortiz em va oferir ser un dels ponents de la taula rodona que moderarà en el marc de Tecnimap 2010.

La veritat és que Iñaki és una de les primeres persones que segueixo des que estic en aquest (mal) anomenat "món 2.0" gràcies al seu blog Administraciones en Red compartint autoria amb l'Alberto Ortiz (alorza).

Coses de la vida 2.0, encara no ens hem "desvirtualizat" mai, però Iñaki em convida a ser un dels ponents de la seva taula...

El debat de la taula rodona estarà relacionat amb les xarxes socials i l'administració pública, personalment m'agrada més presentar-lo com:

Les administracions públiques en temps de xarxes socials

A la taula estaran:

• Moderador:
• Iñaki Ortiz Sánchez, Director d'Innovació i Administració Electrònica, Departamento de Justicia y Administración Pública, Viceconsejería de Administración Pública, Gobierno Vasco.
  
• Ponents:
• Rafael Chamorro Marín. Director de l'Oficina Espanyola de Turisme a Oslo.
  
• Alberto Ortiz de Zárate Tercero. Director d'Atenció Ciutadana, Departamento de Justicia y Administración Pública, Gobierno Vasco.
  
• Ignacio Celaya Pérez. Director General de Participació Ciutadana, Gobierno de Aragón.
  
• Idoia Llano Abril. Jefa de Estudios, Documentación y Biblioteca, Defensor del Pueblo del País Vasco.
  
• I jo (Marc Garriga Portolà). Web Analytics Manager i Cap de Projectes Web a l'Ajuntament de Barcelona.
  

Com és lògic, entre els diferents ponents, ens hem repartit una mica els temes de què parlar. La veritat és que el tema dóna per parlar tot el dia, però només tenim 2 hores (de les 16h a les 18h del dijous 08/04/10).

Jo vaig demanar parlar sobre com les xarxes socials poden millorar la vida dels ciutadans/es; dit d'una altra manera, de la necessitat de canvi que han de realitzar les administracions públiques per adaptar-se a la (naixent) societat digital. En aquest canvi les xarxes socials juguen un important paper.

A continuació us deixo la presentació que tinc previst mostrar així com els seus comentaris a cada "transparència", només tinc uns 20 minuts amb el que convé ser breu i directe a les principals idees.

D'altra banda, cal tenir en compte que és una presentació en versió beta, segur que la modificaré fins a 5 minuts abans de presentar-la ;-)

---

Diapo 1:

Les administracions públiques han d'acompanyar la ciutadania.

Hi ha un canvi de mentalitat important, tradicionalment s'ha obligat a la ciutadania a seguir a l'Administració, a haver d''adaptar' els seus horaris, la seva forma de treballar, a anar on és l'Administració, a entendre la seva forma de ser .. .

Ara es tracta d'acompanyar a la ciutadania, d'estar amb ella, amb els seus horaris, on ja està parlant, de fet, a escoltar el que diu la ciutadania per millorar l'Administració, millorar la societat.

En aquest acompanyament ... Quin paper juguen les xarxes socials?

En aquesta presentació intentaré demostrar que les xarxes socials són una eina útil per millorar els serveis de les administracions públiques amb l'objectiu últim de millorar la vida de la ciutadania.

Diapo 2:

Vaig començar a pensar en aquesta presentació la tarda del dijous 25 de març, precisament quan estava escoltant/veient de fons el ple especial de commemoració dels 30 anys del restabliment del Parlament de Catalunya.

Precisament una de les idees que més es va reiterar va ser la reflexió sobre el fort canvi que ha experimentat la societat catalana en aquestes 3 dècades. El Parlament, els polítics, els seus discursos, les seves accions, en general, la política s'han d'adaptar a aquesta nova societat.

Diapo 3:

Una nova societat que està transformant-se d'una societat industrial a una societat digital.

La majoria d'experts ho estan vaticinant (com per exemple Benjamín Suárez Arroyo, Enginyer de Camins, Canals i Ports i Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, en el llibre "La Innovación Tecnológica y los Paradigmas Sociales" (de novembre 2008), encara que ell parla de Societat del Coneixement ...).

Diapo 4:

El concepte principal és canvi.

Canvis en tots els sentits:

• Canvi cultural, de manera de ser / actuar. Un exemple: els joves estan connectats a la Xarxa sempre ... amb tot el que això implica. Un altre exemple: el sentit de la privacitat, és evident que els nadius digitals demana una privacitat menys pronunciada que els immigrants digitals.
• Canvi de poder. El poder ara prové de les idees, de la reputació... no de la jerarquia: meritocràcia.
• Canvi de comunicació: Ara les minories poden propugnar les seves idees de forma massiva a un cost pràcticament zero. S'han revolucionat les regles de la comunicació, per exemple, és evident els canvis que estan succeint en el món dels diaris ...
• Canvis econòmics: El fenomen Google: oferir serveis a cost zero: Ara ja no necessàriament oferir un servei de valor implica un preu.
• Canvis d'exigències de la ciutadania: La nostra ciutadania ha evolucionat, ara ja no es conforma amb que l'Administració sigui eficaç (fer el que ens demanen), ara demana que sigui eficient (fer-ho amb el mínim consum de recursos i adaptant-se a les necessitats actuals).

Resumint: estem en una fase de canvis, i, a més, de canvis cada vegada més ràpids, i en aquest estat d'incertesa perpètua les administracions públiques es mostren com cargols: lents!.

Diapo 5:

Però on encaixen les xarxes socials en aquesta situació?

El primer que cal deixar clar és que no s'ha d'utilitzar les xarxes socials pel simple fet d'estar de moda.

Les xarxes socials no han de ser el nou hula hoop.

Diapo 6:

Com us comentava, la ciutadania exigeix (que no demana) a les administracions públiques que aquestes tinguin noves funcionalitats (d'acord amb la societat actual: la societat digital).

És bo que la ciutadania exigeixi, això implica que és lliure.

Diapo 7:

La ciutadania exigeix que les administracions públiques siguin:

• Àgils,
• Flexibles,
• Transparents,
• Humils,
• Creatives i proactives,
• Que aprofitin al màxim el talent dels funcionaris per tenir més productivitat,
• Que permetin la co-creació de serveis mitjançant la col·laboració amb la ciutadania,
• Properes a la ciutadania,
• Amb capacitat per dinamitzar,
• Etc.

En algunes d'aquestes capacitats, les xarxes socials són claus per aconseguir-les.

Cal no perdre de vista que l'objectiu principal és simplificar la vida a la ciutadania.

Diapo 8:

Evidentment, tal com us comentava abans, tot això s'ha de fer amb el mínim consum de recursos (dit d'una altra manera: pagant el mínim d'impostos) i sent el més ràpid que es pugui.

Diapo 9:

Un dels àmbits on les xarxes socials són més útils són en la gestió de les emergències.

Xarxes com Twitter (de comunicació instantània i de gran viralitat) o Facebook (la xarxa més estesa a tot el món) han resultat ser claus en emergències com els recents terratrèmols d'Haití i de Xile (especialment en aquest últim país ja que és un els països de la regió que té més alfabetització digital).

El mateix departament USGS (United States Geological Survey) utilitza Twitter per saber on s'ha produït un terratrèmol i avaluar el dany produït, (evidentment no és una informació 100% fiable però dóna pistes ...).

Fins i tot en la recent nevada de 08/03/10 a Catalunya, la ciutadania també va utilitzar aquestes xarxes socials per organitzar-se.

En aquest succés destaca l'exemple de l'usuari de Twitter "emergenciescat" que va crear la Generalitat de Catalunya per intentar difondre la informació ràpidament (en un moment de caos).

És un bon exemple de ràpida resposta d'una administració pública en una situació complexa.

Diapo 10:

Un dels canvis més importants que han de realitzar les administracions públiques és la transparència, al meu parer és un pas que totes haurien de fer pel seu bé, és la millor manera de demostrar que no hi ha res a amagar.

A més, en posar les dades a l'abast de la ciutadania, i amb el format adequat, aconseguim que aquesta ciutadania s'impliqui i que millori (encara més) els serveis públics.

Mitjançant aquesta implicació aconseguim ser transparents, humils i creatius amb l'ajuda de tots.

Les xarxes socials són un element important en aquest pas per ser un govern obert, per diverses raons, per exemple per ser un lloc ideal per conversar amb la ciutadania i per ser un tipus d'eina ideal per crear comunitat.

Un exemple (i més d'aquí) és el projecte Irekia del Govern Basc.

Jake Brewer (director de comunicacions de la Sunlight Foundation) opina que "Podem crear més llocs de treball amb les dades oberts que amb els plans d'estímul del govern", un exemple més de l'important que és un procés d'obertura de dades.

Diapo 11:

Les xarxes socials s'estan transforma en les noves àgores de la ciutadania, és on actualment està parlant/organitzant-se la gent.

Per això, si volem que les administracions públiques siguin flexibles i adaptades a la ciutadania (i no a l'inrevés), hem d'estar en aquestes xarxes socials.

No només per oferir els nostres serveis (directament o indirectament), sinó també i, molt important, per aprendre de la ciutadania.

Dit d'una altra manera: no cal estar en les xarxes socials per a realitzar una comunicació 1.0 (només informar en un sentit), cal estar per escoltar, dialogar, conversar.

I, molt important, fruit d'aquesta conversa segur que haurem de reorganitzar la part interna de l'Administració...

Diapo 12:

La co-creació de serveis, la col·laboració i la implicació de la ciutadania en tasques que tradicionalment han estat pròpies de l'Administració és un dels àmbits on les xarxes socials poden aportar més.

Un recent exemple és el cas de la web rodalia.info.

Un servei (basat en Twitter) que indica en temps real les incidències de les línies de trens de rodalies de Barcelona.

És un servei creat per 3 joves, sense cap pressupost, que està basat en els missatges que els usuaris dels trens s'envien a Twitter (amb determinades marques en funció de la línia de tren que utilitzen).

És un servei tan simple com efectiu ... on la pròpia societat s'organitza per donar un servei que, a-priori, sembla que hauria de donar l'Administració.

Diapo 13:

Un altre bon exemple d'implicació ciutadana és el petit poble de Copons de la comarca de l'Anoia.

Copons és un poble d'uns 300 habitants que el maig de 2008 va iniciar un projecte de Govern 2.0 amb l'objectiu d'informar, conversar, ser transparents i poder retre comptes, i, a més, mitjançant eines amb un cost baix (o nul).

És un cas més que en aquesta societat digital no es necessita grans infraestructures, només voluntat per llançar-s'hi...

Es va utilitzar eines com Facebook per ser flexible, potent, gratuïta i per realitzar el debat allà on el / la ciutadà / a ja té el seu perfil digital.

El projecte no està exempt de dificultats i els resultats no sempre són els previstos, la realitat és tossuda: els projectes 2.0 no són fàcils...

Però és evident que s'ha aconseguit implicar la ciutadania per debatre qüestions que preocupen: per exemple l'educació dels fills.

Dit d'una altra manera: els problemes segueixen sent els mateixos de sempre, però amb l'ajuda de les xarxes socials podem canalitzar millor el debat.

Diapo 14:

Però el resultat que més valoro del projecte Copons 2.0 és que la ciutadania ha conegut els límits de l'Administració.

Tradicionalment es demana tot a l'Administració, però ara amb la crisi econòmica encara s'ha aguditzat més aquesta petició contínua i sense parar a l'Administració.

Al meu parer, la ciutadania té a l'Administració com el "chivo expiatorio" de tots els seus mals.

També és cert que l'Administració tampoc s'ha esforçat a fer pedagogia per explicar més els seus límits.

Diapo 15:

El projecte Copons 2.0 ve a ser un projecte de democràcia deliberativa: debatre amb la ciutadania les (principals) polítiques a realitzar.

Es tracta d'assumir que molts saben sempre més que uns pocs, d'això es dedueix que la societat avançarà més si s'aconsegueix implicar la majoria de persones.

Aquest és un concepte del que parla MH Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya, en el seu llibre #Política 2.0 citant a José Antonio Donaire (exdiputat del Parlament de Catalunya).

Tots dos són dos dels polítics més actius en l'àmbit 2.0.

I, ja que parlo del President del Parlament, convé comentar el projecte Parlament 2.0.

Diapo 16:

Segons comenta el propi Ernest Benach en el seu llibre, el projecte Parlament 2.0 es va gestar amb la idea de "portar el Parlament on part de la ciutadania ja es relaciona avui: les xarxes socials".

Per aquest motiu al març de 2009 van arrancar els següents serveis:

• Un compte de Twitter per difondre l'activitat del Parlament "en directe".
• Un compte a Facebook ja que aquesta és una xarxa que ha demostrat que pot mobilitzar i generar debat.
• Un compte a YouTube per complementar el Canal Parlament.
• Fins i tot es pot tenir el teu propi "el meu Parlament" personalitzat amb l'ús de ginys (widgets) específics.

D'aquesta manera es vol apropar a la ciutadania a aquesta institució i a la seva activitat.

Diapo 17:

El projecte i.de.a Diagonal és un projecte relacionat amb la reforma d'una de les principals artèries de Barcelona: l'avinguda Diagonal.

Des dels inicis del projecte s'ha volgut implicar activament a la ciutadania.

Primer a decidir quins projectes serien els finalistes.

I després a votar (a la setmana del 10 al 16 de maig) quin d'aquests projectes és el seleccionat per la majoria de la població.

En aquest procés estan "convidats" a votar 1,4 milions de persones (tota la ciutadania de Barcelona que té més de 16 anys), amb vot electrònic presencialment o via Internet (això suposa el major procés participatiu d'àmbit urbà realitzat a Espanya mitjançant votació electrònica ).

Actualment s'està treballant per dinamitzar el debat i per generar opinió sobre aquest procés mitjançant les xarxes socials.

Diapo 18:

Un altre exemple de col.laboració amb la ciutadania és el cas del Museu Picasso.

L'ús de les xarxes socials permet al Museu Picasso de Barcelona construir comunitat, afavorir el debat i la participació, i estendre el coneixement sobre l'artista.

És un projecte iniciat el maig passat seguint l'estela d'altres grans museus com el Museu d'Art Modern de Nova York -més conegut com MoMA-, el Museu de Brooklyn, també a Nova York, el Victoria & Albert, a Londres, el Museu de Toulouse o el Powerhouse, a Austràlia, i a Barcelona, la Fundació Miró.

No es tracta d'utilitzar les xarxes socials com un mer instrument de màrqueting, el que es pretén és implicar la ciutadania en els museus, rebre les seves aportacions i generar comunitat i fidelització per enriquir enormement el coneixement que contenen els museus.

L'objectiu és no ignorar al públic que està en les xarxes socials i vol implicar-se amb el museu, amb l'artista.

Diapo 19:

Una altra forma de donar un millor servei a la ciutadania és millorant la "part interna" de les administracions aconseguint una millor productivitat.

En aquest sentit, convé deixar clar que en l'àmbit dels treballadors públics les xarxes socials també juguen un paper important.

Les xarxes socials permeten gestionar el talent que tenen les organitzacions (especialment les grans organitzacions) que per qüestions de jerarquia habitualment desaprofiten part d'aquest talent.

Com comentava, aquest és un problema de les grans organitzacions que no poden permetre el luxe de no tenir en compte l'enorme talent que hi ha a les bases de les institucions.

En el cas de ser una empresa, si no es comença a gestionar aquest talent adequadament és probable que ho acabin pagant molt, i més en la situació de crisi econòmica global.

De fet, a part de gestionar el talent, les xarxes socials són ideals també per a la formació, l'educació de les persones ... però parlar d'educació 2.0 ens donaria per omplir una sessió sencera ;-)

Diapo 20:

Potser el millor exemple de gestió del talent intern d'una administració pública d'aquí és el programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

L'objectiu d'aquest programa és "crear entorns de treball col.laboratiu que apropin les persones a les oportunitats de millora o de resolució de problemes del seu treball quotidià. La millora s'aconsegueix per l'aportació de noves idees, en les bones pràctiques i la reflexió conjunta del grup sobre els aspectes tractats".

Està dirigit a tots els col.lectius professionals que formen el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. No obstant això aquesta iniciativa, resolta tecnològicament amb la plataforma e-Catalunya, està oberta a altres departaments de la Generalitat i, fins i tot, a treballadors externs que estan relacionats amb aquesta administració.

El resultat és exemplar: s'ha implicat a més de 1.800 treballadors agrupats en diferents comunitats de pràctica per millorar el coneixement de l'organització.

De fet, la Generalitat de Catalunya és una de les administracions públiques més "2.0" que conec, no només amb el projecte Compartim sinó també amb l'ús de blocs, de YouTube, SlideShare, Facebook, LinkedIn, Del.icio.us, Yammer... vull destacar dos iniciatives:

• L'ús del canal Twitter amb diversos comptes per informar "en directe". (A més de forma segmentada, facilitant a la ciutadania seguir només allò que li interessa).
• L'adequat ús de llicències Creative Commons per facilitar l'ús d'informació pública.

Diapo 21:

Però, quin és el procés a seguir?

Primer: conèixer l'entorn actual, conversar amb la ciutadania per saber exactament quins problemes té.

Segon: identificar els objectius que volem que compleixi la nostra administració: agilitat, flexibilitat, transparència, col·laboració, etc. I segmentar!: Focalitzar els serveis al seu públic objectiu (target).

Tercer: establir unes mètriques per poder saber si realment es compleixen els objectius. Això és més important del que sembla, sense mètriques no podrem saber si s'han aconseguit les fites proposades, és a dir, no podrem demostrar si la inversió efectuada ha estat satisfactòria o no. Per desgràcia, les mètriques sempre és un àmbit que queda relegat a un segon pla.

Quart: determinar un pla d'acció que ens permeti aconseguir aquests objectius en el temps proposat i amb el mínim consum de recursos.

Cinquè: arran del pla d'acció es determinarà quines són les eines més adequades per implementar-lo. A dia d'avui, cal tenir en compte les xarxes socials, en un futur potser no sigui així...
Les xarxes socials són una eina no un objectiu.

Sisè: avaluar els resultats aconseguits i, es cal, depurar el pla d'acció i els canvis interns que ha provocat.

Setè: establir procediments (metodologia) un cop ja s'ha demostrat que el pla d'acció és l'adequat.

A més sent el màxim d'àgils, flexibles i ràpids possibles.

I tot això amb una metodologia darrere que sempre implicarà canvis en l'Administració.

Diapo 22:

Una manera d'aconseguir ser àgils, flexibles, ràpids, etc és practicant el trystorming.

La idea és fer pilots (o productes definitius) amb diverses idees (fruit d'un brainstorming).

Reduir/barrejar idees fins quedar-nos amb unes poques, aquestes les simularem (o les produirem) amb l'objectiu d'errar per poder millorar.

Només d'aquesta manera, i amb l'ajuda de la ciutadania, aconseguirem obtenir serveis amb una millora contínua.

Dit d'una altra manera, no esperem a tenir-ho tot controlat al 100% abans de treure un nou servei, estem en una societat canviant, ambigua, difusa... podem córrer el risc de no treure res per estar esperant l'ideal.

Cal recordar que l'Administració és el reflex de la societat... per bé i per mal.

Dit d'una altra manera: l'Administració no és "la senyora Perfecta", també té dret a equivocar-se.

Diapo 23:

I això és tot, espero haver donat alguna pinzellada sobre el perquè les xarxes socials són una eina clau per millorar els serveis que ofereixen les administracions públiques, (encara que el seu ús no està exempt de dificultats...).

---

Aquí teniu la presentació (en Prezi):

Presentación Tecnimap on Prezi

---

Estic obert a qualsevol comentari/crítica a aquesta presentació... de fet espero que em comenteu tot el que vulgueu!

---

Enllaços relacionats/Fonts utilitzades per fer aquesta presentació:

• Tecnimap 2010: Jornadas sobre Tecnologías de la Información para la Modernización de las Administraciones Públicas.
• Tecnimap en red. Iñaki Ortiz.
• Las redes sociales y las administraciones públicas. Rafael Chamorro.
  
• Las redes sociales en la esfera política. Antoni Gutiérrez-Rubí.
• L'administració pública i el social media. Trina Milan.
  
• La administración en tiempos de redes sociales. Antonio Galindo.
  
• América Latina líder en redes sociales. Alexis Maidana.
  
• Gencat en herramientas y entornos 2.0. Marta Continente.
  
• Estrategia y gestión en tiempos de redes. Genís Roca.
• Jo no ho sé tot. Jordi Graells.
  
• Innovación en las Administraciones Públicas y Redes Sociales. Rafael Chamorro.
• 10 ideas para blogger funcionarios. Félix Serrano.
• "Aprendre dóna un plaer brutal". (Llarg) Resum de la sessió "Lideratge institucional a la Xarxa" d'Antoni Gutiérrez-Rubí. Marc Garriga.
  
• Parlament de Catalunya.
• Parlament 2.0.
• Catalunya estrena Parlament 2.0. Juan Varela.
  
• Ciudadanos impacientes? Administración ineficiente? o Políticos incompetentes?. Carlos Guadian.
  
• Twitter promotes case study on how government uses its network.
• La nevada evidencia que no hi ha l'hàbit d'informar amb les xarxes socials. Janquim.
• Neix Rodalia.info, un sistema d’informació basat en els usuaris.
• Irekia: el gobierno abierto del País Vasco. Marc Garriga.
  
• Openness and technology in e-Government.
  
• Web 2.0 Museu Picasso Barcelona.
• Museu Picasso de Barcelona: Un buen ejemplo de Museo 2.0. Marc Garriga - Conxa Rodà.
  
• Copons 2.0, una aproximación a la acción de consenso. Ricard Espelt.
• Llibre #Política 2.0. Ernest Benach.
• Democràcia deliberativa. José Antonio Donaire.
  
• Funcionario y orgulloso de serlo. Alberto Ortiz de Zárate Tercero.
  
• La nueva gestión del conocimiento en las AAPP. Jesús Martínez.
  
• Blog Gestió del Coneixement. Programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
• Trystorming. Marc Garriga.

Imatges:

• Caracol veloz.
• Go Ethan (hula hoop).
• Organizaciones de sociedad civil buscan revertir brecha digital (imagen de gente).
  
• Palacio del Gobierno de Haití.
  
• Optimistic clock.
  

"Aprendre dóna un plaer brutal". (Llarg) Resum de la sessió "Lideratge institucional a la Xarxa" d'Antoni Gutiérrez-Rubí

(En breve estará disponible la versión en español de este post)

El dimarts passat - dia 09/03/10 - tot just després de la gran nevada que va provocar tants problemes a l'àrea metropolitana de Barcelona i, en general, a tota Catalunya, vaig assistir a la ponència que va donar l'Antoni Gutiérrez-Rubí amb aquest suggerent títol:

Lideratge institucional a la Xarxa

En aquest post us faig un (llarg) resum d'aquesta ponència amb algun comentari addicional meu...

---

Després de la presentació de la Marta Continente, Directora General d'Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, l'Antoni va començar a parlar.

Va començar amb una foto on es veien petjades sobre la neu, feia una metàfora amb les "petjades en l'àmbit digital", a més la foto de la neu era molt oportuna... ;-)

També va recordar que aquesta ja era la 19a sessió web del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).

Des del meu punt de vista, aquestes sessions web són tota una cita obligada per tothom que desitgi informar-se de com està canviant la societat gràcies, entre d'altres factors, a les tecnologies de la informació i comunicació.

Els dies previs, com és habitual en aquestes sessions, els assistents poden proposar de què volen que parli el ponent, tenint en compte la temàtica de la sessió.

De tots els comentaris que es van rebre, l'Antoni va generar un núvol amb les paraules més utilitzades, a més ús, mida més gran.

Com és lògic, apareixen, com a paraules destacades: 'administració', 'participació', 'gencat', 'xarxa', etc.

Però en canvi d'altres paraules imprescindibles per si volem tenir un lideratge institucional a la Xarxa no apareixien (o apareixien amb una mida molt petita, és a dir, pocs comentaris en parlaven): 'canvi', 'lideratge', etc.

La ponència estava estructurada en 4 grans apartats:

1. Context en el que estem.
2. Lideratge (institucional a la Xarxa).
3. Recursos.
4. Idees clau.
   

---

Context

En aquest apartat va descriure amb detall quina és la situació en la que es troben les administracions públiques en l'inici de la segona dècada del segle XXI.

La funció pública pateix uns prejudicis (i uns tòpics) per part de la societat que, en la gran majoria dels casos, no es correspon amb la realitat.

L'Antoni va recordar al mític "Vuelva usted mañana" del Mariano José de Larra... que és del 1883!

Això em va fer reviure la presentació que va fer l'Alberto Ortiz (Alorza) al juliol de l'any passat en el marc de la cinquena edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP) organitzat per l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. Ell també va parlar de Larra, i va comentar que ens quedaven 23 anys per solucionar-ho... ara ja queda 22 anys i escaig.

Un altre problema que va comentar l'Antoni és la baixa productivitat, la lentitud que la societat percep de l'acció pública.

Va esmentar Franz Kazka, i la seva obra "El castell" (1922), per explicar una altra característica de l'Administració: l'extraordinària complexitat que té.

De fet, en l'obra de Kazka hi ha una crítica constant a la burocràcia de l'Administració, un fet que, un segle després, encara 'desperta' queixes de la societat.

D'altra banda, tot i que la ciutadania es queixa de l'Administració, hi ha un creixent interès per a treballar-hi, alguns per seguretat, d'altres per què pensen que s'hi treballa poc, d'altres per acomodar-s'hi... veuen que treballar a l'Administració és un privilegi.

D'altra banda, tot i que sóc dels que sempre intenta separar l'Administració de la política, és evident que estàn molt relacionades.

Això provoca que l'Administració resulti esquitxada per la clara desafecció que té la ciutadania vers els polítics i, en general, la política.

En només 4 anys (de 2005 a 2009) l'índex de satisfacció política que elabora el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya ha passat de mostrar un nivell de quasi el 60% de la societat insatisfeta amb la política a un nivell superior al 80%.

Dit d'una altra manera, a finals de 2009, només 1 de cada 5 catalans no patien aquesta malaltia anomenada desafecció política.

Per tant, la ciutadania està emprenyada, empipada i els recents casos de corrupció i de batalles estèrils entre partits encara està agreujant més la situació.

A més, la societat ha evolucionat molt, fa 25 anys estava satisfeta quan l'Administració li resolia un problema, encara que fos parcialment o tard. Ara ja no, la societat exigeix que l'Administració li resolgui els seus problemes de forma ràpida (a l'instant si és possible).

Hem passat de voler a exigir... ara tenim una societat crítica.

Sovint, però, la ciutadania no és conscient que també té deures.

La societat és molt egoista:

• NIMBY (Not In My Back Yard): Estic d'acord que cal tenir alguns serveis necessaris per la societat - com per exemple presons, centrals d'energia, incineradores, ... - però no al meu barri.

Clar que a vegades qui no té sentit de país són els propis polítics que no fan el que cal per no ser impopulars:

• NIMEY (Not In My Electoral Year): Cal implementar aquesta decisió impopular, però no durant en el meu any electoral.
  

I, arribats a la màxima expressió, això provoca una situació de paràlisi total:

• BANANA (Build Absolutely Nothing Anywhere Near Nothing): No fer res a qualsevol lloc que estiui a prop d'alguna cosa... és a dir, a la pràctica acaba sent no fer res per no ser impopular.
  

D'altra banda, la societat està transformar-se, està passant d'una societat industrial a una societat digital. Tenim nous atributs, nous actors, nous canvis, noves demandes... un canvi de paradigma.

Precisament vaig conèixer a l'Antoni en el magnífic curs "Sociedad Red: cambios sociales, organizaciones y ciudadanos" que es fer a l'octubre de 2008 en el Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (Centre Ernest Lluch).

En aquest curs es va parlar sobretot d'aquest canvi: del pas a una societat industrial a una societat xarxa, una societat digital.

També, ara fa un any, us vaig fer un resum del llibre "La innovación tecnológica y los paradigmas sociales" del Benjamín Suárez Arroyo que es mou en el mateix sentit...

Aquesta societat digital s'ha de veure com un nou repte per l'Administració... però també com una nova oportunitat per aconseguir una nova relació - més fructífica - entre la societat i l'Administració.

A més, encara no coneixem els límits d'aquesta societat digital... per exemple, en els propers 18 mesos duplicarem tota la informació que actualment està a la Xarxa, és a dir, estem en una societat exponencial.

Una altra característica d'aquesta societat digital és l'elasticitat, és una societat difosa, no tenen sentit les fronteres ni les definicions absolutes ni els axiomes.

Per exemple, en la societat industrial a més valor implicava més preu, en la societat digital això no és així.

A més, una altra característica de la societat digital és la velocitat. Tot passa a un ritme vertiginós, cada cop més ràpid, fet que encara accentua que no hi hagi res segur, tot és difús, cal acostumar-s'hi.

Per tot plegat, en aquesta societat digital "és més important saber aprendre que els coneixements que ja saps".

També cal tenir en compte que la nova ciutadania digital és molt diversa, costa trobar patrons que homogeneïtzin col·lectius importants de la societat.

Per tant, cal que l'Administració treballi en funció de les necessitats dels ciutadans, no pel territori on viuen, ni pel tipus de família que són. És a dir, cal fixar-se amb el comportament que presenta cada ciutadà, no amb el seu perfil.

A més, cal tenir clar que la comunicació tradicional no serà suficient, en la societat digital s'ha d'anar més enllà i arribar al diàleg, a la conversa, és a dir, informar i, també, escoltar.

Per tot això, cal que l'Administració estigui a les xarxes socials, però no per només estar-hi, ha d'entendre els seus models de relació, les seves 'regles del joc' per aconseguir treure'n el màxim suc.

En aquest punt l'Antoni va mostrar de com és de vertiginosa aquesta ciutadania digital.

En el blog PersonalizeMedia de Gary Hayes hi podeu trobar aquest post que permet veure uns comptadors relacionats amb la ciutadania digital: creació de nous posts, nous usuaris a Facebook, vídeos visualitzats a YouTube, etc.

El que va fer l'Antoni va ser inicialitzar-los en aquest punt per, al final de la sessió, veure'n els resultats obtinguts.

Més canvis en el context, respecte al que coneixem actualment: la jerarquia, entesa com a jerarquia de poder piramidal, ja no serveix, es tendeix a reduir dràsticament les jerarquies o, fins i tot, desaparèixer donat que el poder ara ja no prové de la jararquia: "Ara gent petita i ràpida guanyen a grans lents".

El poder et ve de les idees que tens: "Qui té idees té poder".

També és important tenir presència en aquesta societat digital, en cas contrari serà impossible tenir-hi un lideratge institucional: "El que té poder (en la societat digital) és la presència reputada, el que és influent".

Hi ha molts canvis si ens fixem en el tipus de societat que hem tingut fins ara, fins ara cada ciutadà era una peça de puzzle, sovint tenia una única posició on encaixar.

En la societat digital la metàfora no és un puzzle, és un tangram on les mateixes peces (els ciutadans) poden encaixar de diferents maneres per aconseguir diversos resultats.

De fet, aquesta societat digital presenta molts més canvis respecte a la societat industrial, per exemple, és una societat molt més fiscalitzadora, vol controlar molt més l'acció de l'Administració i l'acció dels polítics, no esperarà 4 anys per fer-se sentir, el control serà continu.

També hi ha molt més activisme ciutadà; les noves tecnologies unit al, cada cop més, coneixement que té la societat de l'àmbit d'Internet fa que sigui molt fàcil (i barat) l'associanisme cívic ciutadà, per tant, la ciutania té participació activa en les accions que li afecten, és decisiva.

I si tenim en compte aquest activisme ciutadà amb la desafecció creixent cap als polítics tradicionals, llavors no és difícil veure que aquesta nova societat seguirà fent política (en el sentit de millora de la ciutadania) però sense els polítics ni els partits tradicionals, de fet, ja no són imprescindibles aquestes organitzacions lentes amb marcades jerarquies.

La transparència serà un de les característiques de la nova societat, en tots els sentits, inclòs l'àmbit de l'Administració com ja ho fan administracions properes a nosaltres: País Basc.

La identitat de les persones, de les institucions no vindrà marcada per la seva posició jeràrquica ni pels seus estudis ni tan sols pel que digui cadascú, la identitat vindrà marcada pel que diguin de mi la resta de gent: "Jo sóc el que digueu que sóc".

Per tant, millor que la meva conversa sigui el màxim propera a la realitat, així la gent no es farà expectatives allunyades de la realitat que només farien que la gent parlés malament de mi i, conseqüentment, obtindria una mala reputació, una identitat allunyada a la que jo vull.

De sempre, la ciutadania s'ha mogut per comunitats, això no és cap novetat.

Però el que sí que és novetat és que ara la tecnologia ens permet tenir comunitats amb gent que geogràficament no està a prop i, a més, si cal, en el mateix moment.

Això permet una comunicació molt ràpida, molt fluïda... una comunicació que no li cal ni premsa ni periodistes per poder arribar a tothom que ho desitgi.

Aquest és un altre dels grans canvis: tothom pot ser informador, això provoca que la censura sigui molt difícil d'aplicar i, per tant, que no existeixin els secrets.

De fet, ara la tecnologia ja ens permet estar connectats les 24 hores a pràcticament qualsevol lloc (per exemple via els mòbils).

Per tant, l'Administració ha de tenir-ho en compte, ha d'inventar-se "l'Administració de butxaca" per poder-la tenir al mòbil a qualsevol hora.

A més, la ciutadania és molt creativa (d'aquí li ve el seu gran poder), per tant, si té accés a les dades públiques acabarà fent creuaments d'aquestes dades per treure'n conclusions, és a dir, millor no tenir secrets que no pas que els trobi la ciutadania perque segur que els trobarà, només serà qüestió de (poc) temps.

La creativitat dóna poder a qui la té, per tant, qui gestioni millor el seu talent tindrà més poder, això és especialment crític per a les organitzacions (públiques o privades).

---

Lideratge institucional a la Xarxa

Un cop acabat el primer (llarg) punt per descriure el context en el què ens trobem, l'Antoni va començar el bloc relacionat amb com liderar institucionalment a la Xarxa parlant d'horaris. Va parlar de quines característiques ha de complir l'Administració si vol arribar a tenir un lideratge a la Xarxa.

Si la ciutadania està connectada tots els dies i a tota hora, llavors és lògic arribar a la conclusió que l'Administració també ha d'estar operativa a tota hora, (fet que no vol dir que els treballadors públics hagin de fer més hores): No ha d'existir el concepte d'horari.

Una altra característica, ja comentada en el context, és la transparència. És bàsic que l'Administració sigui el màxim de transparent ja que, de fet, la ciutadania acabarà per saber-ho tot, per tant, millor dir-ho per un mateix que no pas que ho acabin sabent per boca d'altres.

Per tant, cal seguir un procés de comunicació d'informació pública. Això no vol dir només penjar la informació, es tracta de comunicar aquesta informació i de conversar amb la ciutadania tot allò que se'n derivi.

En el fons el que s'està demanant és que l'Administració sigui un govern obert, (oGov); un govern amb una mentalitat oberta on les dades flueixen sense cap restricció i on es té en compte la col·laboració de la ciutadania.

De fet, aquesta nova Administració practica la co-creació amb qui ha de prestar els serveis públics (és la perifèria de l'Administració qui interactua amb els ciutadans), i amb la ciutadania es milloren aquests serveis.

Per tant l'Administració ha de ser flexible, proactiva, humil i facilitadora que la ciutadania (i tothom de l'Administració) pugui col·laborar en els serveis públics.

L'administració ha de canviar el xip vers al ciutadà: "ara ja no és 'segueix-me', ara és 't'acompanyo!'".

---

Recursos

Quins recursos té l'Administració per poder arribar a aquest lideratge institucional a la Xarxa?

Gabinet de premsa virtual: Sempre m'he preguntat que si a les organitzacions es fa reculls de premsa per què no se'n feia (i encara a molts llocs no se'n fa) reculls on-line.

Per tant, cal començar a tractar el món on-line amb la importància que ja té i la que tindrà, és a dir, cal tenir un gabinet de premsa pel món on-line.

Els webs institucionals han de ser oberts i optimitzats per a que la seva informació sigui adequadament indexada pels cercadors, aquesta és la millora manera que la nostra informació arribi al màxim de gent.

La informació d'aquestes webs ha d'estar actualitzada constantment, pensada no només per col·lectius sinó que s'ha d'arribar a la màxima segmentació, a la màxima individualització: "entre la informació disponible i la que jo necessito ha d'haver-hi màxim 3 clicks".

Això implica que la ciutadania no ha de saber com estan organitzades les administracions públiques per trobar la informació, és a dir, en el fons només caldria que el web fos un únic cercador on ens portés a la dada que cada ciutadà necessita, (això em va fer recordar a la xerrada que va donar fa dos anys el Carlos Guadián també en el marc de les sessions web).

També cal que l'Administració tingui monitoritge i presència a la Xarxa.

Tot i que amb això no n'hi ha prou, cal fer més... cal generar continguts (de qualitat). Sense nous continguts no podrem tenir cap lideratge a la Xarxa.

I, a més, tot aquest contingut (el nou i el vell) cal posar-lo a l'abast de la ciutadania per a que l'utilitzi com vulgui: Open Data.

De fet, s'ha de promocionar que sigui la pròpia ciutadania qui generi idees per crear serveis que donin més valor a les dades públiques, per exemple seguint l'exemple d'Apps For Democracy.

Al cap i a la fí està comprovat que la ciutadania és capaç de trobar serveis més interessants i més útils a les dades públiques que no pas el que hagi pensat l'Administració, sigui quina sigui.

---

Idees clau

En el darrer bloc, l'Antoni va fer un resum de les principals idees que cal tenir en compte per a un lideratge institucional a la Xarxa:

• El canvi no és tecnològic, el canvi és cultural (d'aquí la seva complexitat a implementar-lo).
• Si fem comunicació 'tradicional' (comunicació 1.0) amb eines 2.0 obtindrem un fracàs. Això es resumeix dient que hi ha una nova cultura de comunicació.
• Hi ha un nou model organitzatiu (trencador respecte al model conegut fins ara).
• És crític gestionar adequadament el talent creatiu de tothom: dels propis treballadors però també de la ciutadania, és moment d'obrir-se a tothom i crear conjuntament (intel·ligència col·lectiva).
  

De fet, estem d'un canvi molt important, "no és maquillatge, no és confetti digital".

L'Antoni va acabar la presentació parlant d'Heràclit qui - fa 2.500 anys - ja deia que tot fluïa que la realitat era com l'aigua d'un riu on les aigües es mouen constantment i mai és el mateix riu.

Doncs bé, ara estem en la mateixa situació, "no és tirar-se a una piscina (sempre amb la mateixa aigua), és tirar-se a un riu amb constant moviment".

Per exemple, havíem activat els comptadors d'aquesta societat digital, el resultat (en només el temps de la sessió) fou:

• Més de 35 milions de vídeos visualitzats a YouTube.
• 32.000 nous posts en blogs.
• 1.700 nous usuaris a Twitter.
• 1,8 milions de tweets enviats.
  

Brutal!

Per acabar l'Antoni va fer una reflexió. Els canvis d'organització de comunicació i de gestió de talent provocaran que siguem millors professionals.

Millors professionals, més persones, més feliços... perquè:

"aprendre dóna un plaer brutal".

---

Torn de preguntes

El torn de preguntes va començar amb una pregunta sobre la neutralitat a la xarxa, si realment està amenaçada.

L'Antoni va respondre que és impossible posar barreres a la Xarxa. Els que volen controlar-la no entenen que no ho podran fer, posaran trabes però la capacitat de la societat per saltar-se aquestes trabes és infinita...

Es va preguntar sobre el web estosololoarreglamosentretodos.org i de les nombroses "contra-rèpliques" que han surgit.

Això és un exemple més que el discurs únic ja no és possible. De fet, si l'objectiu màxim de la iniciativa estosololoarreglamosentretodos.org era demostrar que junts podem fer coses doncs ho han aconseguit ;-)

També es va parlar de la transparència i de si les administracions s'hi apuntaran o no.

L'Antoni va respondre dient que és irrellevant si les administracions són transparents o no, el que sí que està clar és que la ciutadania cada cop és més fiscalitzadora, més dura, per tant, millor que l'Administració sigui transparent, li serà més fàcil superar aquesta fiscalització de la societat.

Com escoltem a aquesta majoria silenciosa?

El monitoratge és útil, però insuficient. És a dir, fer una escolta a distància no és suficient, cal també tenir presència digital. "Cal fer escolta activa, no escolta passiva".

Com afecta a l'administració els canvis a les persones que la formen?

Si els professionals tenen pler per aprendre, satisfacció per aprendre... evidentment aconseguiran millorar l'organització, arrossegaran la institució cap a un estatus millor, més eficient, que comprèn millor a la ciutadania, que li dóna un millor servei...

---

Presentació que va utilitzar l'Antoni:

19a sessió web: 'Lideratge institucional a la xarxa', Antoni Gutiérrez-Rubí

View more presentations from justicia.

---

Vídeo resum de l'acte:

---

Enllaços relacionats:

• 19a sessió web: 'Lideratge institucional a la xarxa', presentació de l'Antoni Gutiérrez-Rubí.
• Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).
• La importància de la Societat Xarxa. Introducció del curs 'Sociedad red: cambios sociales, organizaciones y ciudadanos'.
  
• 'La innovación tecnológica y los paradigmas sociales' per Benjamín Suárez Arroyo.
• Gary's Social Media Count.