Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris david osimo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris david osimo. Mostrar tots els missatges

diumenge, 18 d’octubre del 2009

"La Declaració Oberta" (The Open Declaration)

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

David Osimo és una persona que segueixo des de pràcticament els meus inicis en el món del Web 2.0 i, especialment, l'aplicació d'aquest 2.0 en el món de l'administració pública.

De fet, vaig fer un resum del seu "Web 2.0 in Government: Why and How?" en aquest post.

Fa un temps que està portant - conjuntament amb d'altres persones - una altra iniciativa que personalment l'he trobada molt interessant: redactar un text que serveixi com a 'guió' per indicar en què ha de canviar l'administració pública si vol anar cap a un context de govern obert (i 'dospuntzerista').

Això enllaça plenament amb la sessió web que va presentar (seria millor dir 'moderar') en Genís Roca la setmana passada en el CEJFE, (tinc pendent fer-ne un post amb les meves impressions sobre aquesta sessió web).

Tornant al David Osimo, la seva iniciativa (de fet, ara ja és la iniciativa de tots) té per títol: "The Open Declaration" i està previst que es porti a la cinquena conferència ministerial sobre eGovernment que es farà a Malmö (Suècia) del 18 al 20 del proper mes de novembre.

El text d'aquesta 'Open Declaration' el podeu trobar aquí.

Però per a qui li interessi més llegir-lo en català, aquí en teniu la traducció:

(Adverteixo que el meu nivell d'anglès no és massa bo, per tant, és probable que hi hagi errors en la traducció, espero els vostres comentaris per esmenar-los, gràcies!).
"Una declaració oberta sobre els serveis públics europeus

Les necessitats de la societat d'avui són massa complexes per ser afrontades per només l'administració pública. Si bé les tradicionals polítiques de modernització de les administracions públiques han tractat d'automatitzar els serveis públics i fomentar l'auto-servei, el major impacte del web serà en la millora dels serveis a través de la col·laboració, la transparència i l'intercanvi de coneixements.

Europa hauria d'aprofitar aquesta oportunitat i reconstruir la relació entre els ciutadans i les administracions públiques mitjançant l'obertura d'aquestes institucions públiques facilitant, i potenciant, que els ciutadans assumeixin un paper més actiu en els serveis públics.

Com a ciutadans, volem una visió completa de totes les activitats que es realitzen en el nostre nom. Volem ser capaços de contribuir a les polítiques públiques que es vagin desenvolupant, implementant i revisant. Volem participar activament en el disseny i la prestació de serveis públics amb àmplies possibilitats d'aportar les nostres opinions i amb les decisions cada vegada més en les nostres mans. Volem que tot el ventall de la informació pública, des d'un projecte de llei fins a les dades del pressupost, sigui fàcil per als ciutadans accedir-hi, entendre-ho, reutilitzar-ho i, si s'escau, barrejar-ho amb d'altra informació. Això no és perquè vulguem reduir el paper de les administracions públiques, sinó perquè la col·laboració oberta millorarà els serveis públics i augmentarà la qualitat de la presa de decisions.

En aquest context, es proposa tres principis bàsics per als serveis públics europeus:

1. Transparència ('transparency') : Totes les administracions públiques han de ser "transparents per defecte" i han de proporcionar al públic informació clara; a més la informació ha d'estar actualitzada periòdicament de cara a entendre tots els aspectes de les seves accions i els seus processos de decisió. També ha d'haver-hi mecanismes sòlids pels ciutadans per destacar les àrees en què els agradaria veure una major transparència. Respecte al subministrament d'informació, les administracions públiques han de fer-ho en obert, utilitzant estàndards i fent ús de formats reutilitzables (i, per descomptat, sent plenament conscients de les qüestions de privacitat).

2. Participació ('participation'): Les administracions públiques han de ser proactives buscant, i promovent, la participació ciutadana en totes les seves activitats, des de involucrar als ciutadans en la configuració de serveis fins a la participació ciutadana en la formulació de polítiques. Aquesta participació ha de ser pública pels altres ciutadans i les administracions públiques han de respondre d'ella. La capacitat per col.laborar amb els ciutadans hauria de convertir-se en una competència bàsica del govern.

3. Donar més protagonisme al ciutadà ('empowerment') : Les administracions públiques haurien d'actuar com a plataformes per a la creació de valor públic. En particular, les dades públiques i els serveis públics haurien d'estar disponibles de tal manera que tercers puguin fàcilment construir valor a partir d'aquestes dades i/o serveis. Els organismes públics haurien de permetre a tots els ciutadans resoldre els seus problemes per si mateixos, proporcionant les eines, els coneixements i els recursos necessaris per a tal finalitat. Així mateix, han de tractar els ciutadans com a amos de les seves pròpies dades personals i donar-los eines que els permeti vigilar i controlar com es comparteixen aquestes dades.

[Nota de traducció: Hi ha un debat a la Xarxa sobre quina és la millor manera de traduir el mot 'empowerment', aquí l'he traduït per 'donar més protagonisme al ciutadà'].

Reconeixem que l'aplicació d'aquests principis requerirà temps i recursos de la mateixa manera que el que serà necessari per modificar els processos de les administracions públiques, però creiem que aquesta iniciativa ha d'estar en el centre dels esforços de la transformació (modernització) de les administracions públiques. Actualment, els ciutadans ja estan actuant en aquestes idees transformant els serveis públics 'des de fora', el que han de fer les administracions públiques és donar-hi suport i accelerar aquest procés.

Fem una crida als governs europeus i a la Comissió Europea d'incorporar aquests principis en els seus plans d'acció sobre administració electrònica i garantir que els ciutadans europeus gaudeixen dels beneficis de la transparència, participació i que tinguin més protagonisme en el govern tan aviat com sigui possible."

Ara que l'heu llegit, no creieu que val la pena apuntar-s'hi? http://www.endorsetheopendeclaration.eu/

Penseu que, tal com comentava al principi, aquesta declaració es portarà a la cinquena conferència ministerial sobre eGovernment.

Per aquest motiu convé obtenir el màxim d'adhesions per a demostrar que a la ciutadania europea li importa que els seus governs siguin oberts, transparents i accessibles.

Penseu que és la primera vegada que una declaració ciutadana - no portada per cap partit polític - es presenta a una conferència ministerial de la Unió Europea.

Per tant, convé demostrar que la ciutadania europea es preocupa per aquests temes.

Apunteu-vos-hi i feu-ne difusió!: http://www.endorsetheopendeclaration.eu/

Enllaços relacionats:
Publicat per a 1 comentari:
Etiquetes de comentaris: , , ,

divendres, 26 de setembre del 2008

Presentació 'Web 2.0 a bcn.cat'

Ahir em va tocar fer una presentació sobre el Web 2.0.

De fet, concretant-ho més, l'encàrrec que em va fer el Director d'Administració Electrònica de l'Ajuntament de Barcelona fou un resum del document "Web 2.0 in Government: Why and How?" del David Osimo, explicar què s'ha fet en el web de l'Ajuntament de Barcelona que es pugui considerar Web 2.0 i propostes i idees de futur.

Tot seguit us penjo la presentació que es va fer, per si us interessa.

Prèviament cal que tingueu en compte que la darrera part de la presentació, la de propostes i idees de futur l'he esborrat donat que encara s'està debatint què es vol fer i de quina manera, per tant, és prematur fer-ho públic.

Presentació de Web 2.0 a l'Ajuntament de Barcelona
View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: osimo david)


Aquesta és la 'blogografia' (per ordre alfabètic) d'on vaig extreure idees, conceptes, per fer la presentació:
(La icona de l'inici d'aquest post prové d'aquí).
Enllaços relacionats:
Estava redactant aquest post mentre estava escoltant el disc 'In The Eye Of The Storm' del Roger Hodgson, el que fou el primer disc d'aquest home després de separar-se de Supertramp.

És un disc amb 7 cançóns del més pur estil clàssic de Supertramp, és a dir, rock alegre, desenfadat amb un piano omnipresent.

Recomanable!.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)
Publicat per a 5 comentaris:
Etiquetes de comentaris: , ,

dimecres, 6 d’agost del 2008

Cap a la Ciutadania 2.0?

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Encara que estiguem al mes d'agost, continuo donant-vos resums de les ponències del IV Congrés d'Internet, Dret i Política, (IDP).

Aquesta ja és la darrera ponència del Congrés, es va desenvolupar per la tarda del dimarts 3 de juny d'enguany, el seu títol fou:
Cap a la Ciutadania 2.0?

Els ponents van ser:
I moderat per Eduard Aibar, vicerector de Recerca de la UOC.

Resum de la sessió:

La primera en parlar va ser l'Anna Sofia Cardenal.

Va començar opinant que la famosa promesa democràtica d'Internet finalment és possible amb el Web 2.0, és a dir, gràcies al Web 2.0 podem assolir un major nivell de democràcia.

Tanmateix, sembla que amb el Web 2.0 no ha augmentat la demanda d'informació política, tot i que aconseguir-la és més fàcil que mai; el motiu és clar: el ciutadà no hi està interessat.

També s'havia pronosticat que amb Internet es reduiria el cost d'obtenir informació, no obstant, cada cop hi ha més gent que ho qüestiona. De fet, estudis que s'han fet d'Internet demostren que la informació a Internet està esbiaixada, un tipus d'informació està molt sol·licitada mentre que d'altres amb prou feines es demana.

Situació del Web 2.0 al nostre país:
  • A Espanya el nombre de blogs no para de créixer. Cada 6 mesos es duplica el seu nombre.
  • Però qui ho llegeix?, influencien aquests blogs?, tenen impacte?
Hi ha diferents hipòtesis per entendre l'estructura de la blogosfera espanyola, dos exemples són:
  1. Escenari balcanització: Petits grups que es comuniquen internament però no entre ells.
  2. Pocs blogs concentren la majoria de les visites, la resta són 'invisibles'. (En aquest cas alguns blogs sí que tenen suficient 'força' com per influenciar).
Cal fer més anàlisi i recerca empírica per arribar a una conclusió, (de fet, la UOC ja ho està fent).


David Osimo va començar la seva ponència comentant que amb el Web 2.0 no hi ha només un problema entre l'administració i els individus.

El Web 2.0 confronta les organitzacions (poden ser administracions públiques, però també poden ser empreses) amb els individus.

Ens trobem en una situació que es caracteritza per:
  1. Sentiment general excessivament positiu sobre què pot fer el Web 2.0. Quins són realment els límits del Web 2.0?
  2. D'altra banda, el Web 2.0 permet diferents tipus de participació. (En aquest punt David Osimo va comentar el seu treball sobre els diferents tipus d'usuaris del Web 2.0 que ja us vaig comentar en aquest altre post). En aquest estudi s'arriba a la conclusió que només un 2% dels usuaris d'Internet d'Europa són creadors de contingut, és un percentatge molt baix, però clarament molt més alt que el que teníem abans de l'aparició del Web 2.0.
  3. No és una col·laboració massiva sinó per transmetre coneixement individualitzada. El Web 2.0 no és la millor via per solucionar problemes sinó que és ideal per exposar-los, per a saltar-se jerarquies i per trencar barreres d'organitzacions de cara a arribar a algú que et pugui ajudar per resoldre el problema.

Helen Margetts va donar 3 raons per ser optimistes, és a dir, ella creu que hi ha prou elements com per pensar que la Ciutadania 2.0 ens portarà un millor món.
  1. És cert el pessimisme de la gent sobre la política? Una enquesta feta a Oxford va demanar a la gent què feia per saber quin era el seu diputat, majoritàriament van respondre que ho buscaven a Internet. Per tant, la gent no es preocupa per aquests temes perquè ja saben on cercar la informació; és a dir, no és una no-participació en la política sinó un canvi de model.
  2. Les fronteres entre el món polític i el món on-line no estan gens clares, hi ha superposició. La producció d'informació política per part dels usuaris no para de créixer. Un exemple són les eleccions de candidats dels USA, les anomenen les YouTube Elections.
  3. El Web 2.0 (de fet, Internet) permet reconfigurar la lògica de l'acció col·lectiva. Permet una comunicació fàcil entre associacions de gent de diferents llocs que tenen algun tret en comú, (per exemple les diàspores). També permet una fàcil recopilació d'informació. Permet que la gent pugui explicar fàcilment què està fent, què li interessa, quina preocupació té. En el fons el que fa el Web 2.0 és simplificar molt totes les gestions típiques dels col·lectius de persones.


Joan Subirats va ser el darrer dels ponents en parlar, segons el meu punt de vista, la seva exposició va ser densa, al meu entendre una mica massa profunda... però interessant!

Va començar comentant que el Web 2.0 és més una actitud que no només una tecnologia.

El nostre sistema democràtic es basa en que la majoria representa al conjunt.

I el que es decideix en el moment de les eleccions s'ha de mantenir per tot el mandat.

Si tot això ho barregem amb el que la Xarxa et dóna (informació massiva i constant) llavors xoca.

Si a més hi barregem l'administració (amb tota la seva idiosincràsia) llavors el xoc encara és més gran.

El que fa el Web 2.0 és posar de relleu els límits del sistema polític i de l'administració.

El Web 2.0 segurament s'adiu més als canvis que té la societat que no pas els mecanismes polítics actuals.

No obstant, la participació via Web 2.0 és costosa pels ciutadans (més que votar), han de ser actius (i molta gent no ho vol ser). Per tant, no s'ha de demanar impossibles al Web 2.0.

Sembla que el Web 2.0 podria servir molt bé per a la construcció d'alternatives a l'actual sistema democràtic.


Torn de preguntes/Comentaris:

Es va parlar de la diferència entre influenciar als polítics i influenciar al públic en general, (exp. blogguers cubans en contra del règim o blogguers colombians que intenten mobilitzar la gent en contra de les FARC).

Qui vol participar ara ho pot fer fàcilment, còmodament i des de casa. Això hauria d'augmentar el nombre de gent que participa. De fet, hi ha petits emissors amb petites aportacions però l'agregat és important.

Si hi ha molts comentaris en contra del cànon digital, per què no s'hi fa res?, pels lobbies?, és molt frustant!
Hi ha una lògica de poder, alguns guanyen i d'altres no.
El Web 2.0 no pot solucionar tots els problemes ni trencar els valors que durant molts anys s'han regit en la presa de decisions.

Com ens afecta el Web 2.0 en el dia a dia?
El Web 2.0 és ideal per contextes personals, específics, quotidians...

Enllaços relacionats:

Com sempre, estava escoltant música mentre redactava aquest post.
En aquest cas, estava escoltant el disc 'Patchwork' dels Arrakeen. És un grup del que es coneix com a rock progressiu o rock simfònic semblant als Marillion, (de fet, aquest disc té la participació d'Steve Rothery, el guitarrista de Marillion). Tanmateix, té una gran diferència amb Marillion, la cantant d'Arrakeen és una dona - s'anomena Maïko - i canta en francès, això li dóna un lirisme encara més gran, un ritme melòdic molt bo, llàstima que treiessin només dos discos.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música).
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , , ,

divendres, 13 de juny del 2008

Alguns indicadors sobre Web 2.0

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Darrerament he vist alguns indicadors relacionats amb el Web 2.0 que crec que són interessants, us en faig cinc cèntims d'un relacionat amb un estudi de Forrester Research sobre l'ús de les capacitats del Web 2.0 en funció de l'edat.

Aquest estudi l'he trobat via el blog de Jean-Michel Salaün, (que havia obtingut la informació d'aquest article del Business Week), el resultat es mostra en el següent gràfic:
(feu click a la imatge per ampliar-la)


Aquest gràfic, realitzat per Forrester Research als Estats Units en el primer semestre de 2007, es caracteritza per:
  • L'univers d'aquest estudi són els usuaris d'Internet dels Estats Units.
  • Diferencia la població en 7 grups (grups disjunts i de diferent mida, alguns inclouen molts anys, d'altres pocs):
    • Adolescents (de 12 a 17 anys).
    • Joves (de 18 a 21 anys).
    • Generació Y (de 22 a 26 anys).
    • Generació X (de 27 a 40 anys).
    • Joves madurs (de 41 a 50 anys).
    • Madurs (de 51 a 61 anys).
    • Sèniors (més de 62 anys).
  • Diferencia els usos de les capacitats del Web 2.0 en 6 grups, (no disjunts entre si):
    1. Creadors de continguts, (en blogs, pugen vídeos, etc).
    2. Avaluadors del contingut, (creen comentaris, puntuen, etc).
    3. Recol·lectors d'informació (via RSS) o etiquetadors del contingut (per exemple, via del.icio.us).
    4. Usuaris de les xarxes socials.
    5. Espectadors, (llegeixen dels blogs, veuen els vídeos creats per d'altres, escolten podcasts, etc).
    6. Inactius, (estan connectats a Internet però no utilitzen cap eina participativa en cap sentit).
Cal insistir amb el fet que aquests grups no són disjunts, (llevat del darrer, qui és inactiu no pot estar en cap dels altres grups).

Aquests grups estan dividits per franges d'edat, així podem arribar a les següents conclusions:
  • La franja d'edat que més crea contingut és la que va dels 18 als 21 anys, (un 37% dels usuaris connectats a Internet d'aquesta edat creen contingut). La següent franja és la que comprèn dels 12 als 17 anys, (amb un 34%); i la següent és la que va dels 22 als 26 anys, (amb un 30%). La franja que menys crea és els que tenen una edat superior als 62 anys, (només un 5%), per tant, hi ha força diferència en la creació de contingut en funció de l'edat, (conclusió previsible).
  • La franja d'edat que més avalua contingut és la que va dels 18 als 21 anys, (un 37%), seguida per la franja dels 22 als 26 anys, (un 34%). La franja que menys avalua són els que tenen una edat superior als 62 anys (un 11%). En general són xifres semblants al grup de creació de contingut però, a la vegada, veiem que a menys edat més es crea i menys s'avalua i a més edat menys es crea però més s'avalua.
  • En el cas dels recol·lectors d'informació el percentatge d'utilització és discret per a totes les edats, és a dir, no hi ha massa diferències en funció de l'edat, es passa del 18% (en la franja de 22 a 26 anys) als 11% (dels que tenen de 12 a 17 anys i dels que tenen més de 62 anys).
  • En canvi, els percentatges d'usuaris de xarxes socials tenen un ampli contrast de l'ús en funció de l'edat. Destaca el grup dels 18 als 21 anys, un 7 de cada 10 internautes d'aquesta franja són usuaris de xarxes socials, és un percentatge molt alt. Això contrasta clarament amb el 6% que tenen els majors de 62 anys.
  • En el cas dels usuaris espectadors, la franja amb més percentatge torna a ser la que comprèn dels 18 als 21 anys, (amb un 59%), i la menor també torna a ser els majors de 62 anys, (amb un gens menyspreable 19%).
  • Com ha quedat palès, els usuaris majors de 62 anys són els que menys utilitzen les eines web 2.0, per tant, són els més inactius, (un 70% són inactius); i els de la franja de 18 a 21 anys, (els que més utilitzen les eines web 2.0), són els que presenten un percentatge més baix d'inactivitat, (un 17%).
L'informe no ens dóna el pes de cada franja en el total de la població, per tant, no podem discernir una xifra per a tota la població, no obstant, trobo que són uns percentatges molt alts, si més no, són molt alts comparats amb les xifres d'aquí. (Cal tenir en compte que són percentatges respecte a la gent connectada, no són respecte a tota la població, connectada o no a Internet).

Aquestes dades americanes les podem contrastar amb les europees proporcionades per David Osimo, (veieu aquest post):

(feu click a la imatge per ampliar-la)

El David Osimo dóna dades sobre Europa i proposa 4 grups:
  1. Creadors de contingut.
  2. Avaluadors de contingut.
  3. Espectadors, llegeixen el contingut generats per d'altres.
  4. Usuaris connectats a Internet.
I dóna els següents percentatges:
  1. Creadors: un 3% (sobre els usuaris europeus connectats a Internet).
  2. Avaluadors: un 10% (sobre els usuaris europeus connectats a Internet).
  3. Espectadors: un 40% (sobre els usuaris europeus connectats a Internet).
  4. Usuaris connectats a Internet: un 100% (sobre els usuaris europeus connectats a Internet).
Aquestes xifres europees 'xoquen' amb les americanes, (llàstima que no tinguem una xifra de tota la població americana amb independència de la franja d'edat). És evident que a Europa encara ens queda molt camí per recórrer.

Tornant a l'estudi de Forrester Research, hom podria arribar a la conclusió que les eines Web 2.0 tenen un futur molt prometedor, tal com es pot veure en el gràfic, els usuaris que estan més implicats són els més joves, per tant, a mesura que es facin grans creixerà el percentatge de les franges d'edat superior.

Tanmateix, tal com diu Jean-Michel Salaün, cal anar amb compte amb aquesta suposició, és cert que aquesta és el futur més probable però també ens podem trobar en el cas que això sigui un bluf, una moda passatgera o un costum típic d'adolescents que quan es fan grans ho abandonen. Caldrà veure com evoluciona l'ús d'eines Web 2.0 en els propers anys.

D'altra banda, m'agradaria pensar (això ja és un desig personal) que si augmenta la gent que crea contingut i, de fet, augmenta en general l'ús d'Internet, (en detriment d'altres canals on els ciutadans tenen menys, o nul·la, participació), llavors potser es podrà trencar l'hegemonia del control dels mitjans de comunicació, la gent tindrà més diversitat, més llibertat... estarem en un món 2.0, tal com opina Philip B. Evans.

Tanmateix em conformo si aconseguim que el ciutadà tingui més criteri...

(feu click a la imatge per ampliar-la)
(vinyeta del Mauro Entrialgo obtinguda d'aquest post del Carlos Guadián)

Enllaços relacionats:
Mentre escoltava el nou disc de Whitesnake ("Good To Be Bad") he estat redactant aquest post.
Sincerament, per un grup més propi d'una altra època i que feia força temps que no treia un nou disc d'estudi, no està gens malament aquest "Good To Be Bad". No passarà a l'història per ser una obra mestra però és correcta, es deixa escoltar i, personalment, m'ha superat les expectatives. El pitjor?, sens subte la portada, és horrible!.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música).
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

divendres, 6 de juny del 2008

L'impacte del Web 2.0 es pot estendre cap als serveis públics?

Després d'una inoportuna baixa, ahir a la nit vaig acabar de llegir el document:

"Web 2.0 in Government: Why and How?"

De David Osimo de l'Institute for Prospective Technological Studies, un dels set instituts que composen el Joint Research Centre de la Comissió Europea.


L'objectiu d'aquest document és veure les implicacions de la filosofia Web 2.0 en els serveis públics com ara en l'e-administració, l'e-salut i l'e-educació.

El document està estructurat en 6 parts, una d'elles és la definició del que ell, David Osimo, entèn per Web 2.0.

Aquesta part ja us la vaig explicar en aquest altre post.

Aquí us explicaré la resta de parts.



De quina situació partim?

En els darrers 20 anys les administracions han realitzat molts esforços en la millora dels serveis que donen als ciutadans, l'objectiu és que aquests serveis siguin més eficients.

En aquestes 'reformes' dels serveis públics, les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) hi juguen un paper clau.

Tanmateix, la tecnologia està anant molt més ràpid que la societat. El nombre de serveis disponibles electrònicament no para de crèixer, en canvi, només un 12,5% dels europeus la fa servir (a nivell de transacció, és a dir, el nivell més alt d'interacció amb serveis on-line: omplir formularis o fer pagaments via web).


Coetàniament a l'ús, encara incipient, del que es coneix com a administració electrònica, ha aparegut un altre fenomen: el Web 2.0.

Els webs d'aquest nou corrent Web 2.0 es caracteritzen per, amb poc pressupost inicial, obtenir un èxit brutal en molt poc temps.

És paradoxal que els ciutadans, que amb prou feines utilitzen l'e-administració, s'hagin 'llançat' massivament a l'ús de Webs 2.0 (blogs, wikis, Flickr, del.icio.us, eBay, Last.fm, MySpace, Facebook, etc.).

Aquesta paradoxa és la que ha fet reflexionar al David Osimo:

L'impacte del Web 2.0 es pot estendre cap a l'administració? o està limitada a l'àmbit privat, xarxes socials i entreteniment?

En aquest sentit, David Osimo fa una definició del que ell entèn per Web 2.0 i dels tipus d'usuaris que utilitzen el web (1.0, 2.0 o n.0). (Aquesta informació la trobareu en aquest altre post).

Metodologia que s'ha seguit

Mitjançant enquestes i avaluacions s'ha intentat respondre aquesta pregunta.

S'ha estudiat diferents exemples de Web 2.0 classificant-los en 6 temàtiques diferents dins de l'administració:

Temes interns (back office)
  • Regulació.
  • Col·laboració entre administracions.
  • Gestió del coneixement.
Temes externs (front office)
  • Participació en la política, transparència.
  • Millora dels serveis oferts.
  • Legislació.

Per tant, tal com es pot veure en el llistat anterior, el Web 2.0 no només pot afectar als serveis de cara al ciutadà sino que també ens pot ser útil de portes endins.

Comencem per la primera temàtica: regulació.

Regulació

En els darrers anys les administracions han passat de ser directament proveïdores de serveis als ciutadans a regular els mercats per a que siguin altres organitzacions les que proveeixin els esmentats serveis.

Els beneficis del Web 2.0 es poden aplicar en aquestes activitats de regulació en, com a mínim, tres opcions diferents:

- En poder utilitzar recursos externs (ciutadans i experts) d'una manera més ràpida i directa en la presa de decisions en un procés de regulació.

En aquest cas tenim l'exemple de Peer-to-Patent, una iniciativa per a optimitzar el procés d'anàlisi d'una patent.

En aquest procés l'administració normalment necessita molt temps i alt coneixement tècnic per a poder-ho realitzar.

El que fa Peer-to-Patent és obrir el primer pas del procés d'anàlisi d'una patent a tothom, així gràcies a la intel·ligència col·lectiva s'obtè un coneixement, aportat voluntàriament, que a ajuda a l'oficina de patents a decidir què ha de fer.

- Tradicionalment les activitats de regulació de l'administració anaven dirigides cap a la defensa dels consumidors, ells eren els dèbils (ja que són els que els hi mancava informació).
Però ara amb les TIC i amb el Web 2.0, la informació de què disposa el consumidor no para de crèixer.
A més, els consumidors també tenen més informació d'altres consumidors (per exemple, via rànquings, comentaris, blogs, etc.).
Per tot plegat, el món TIC (reforçat amb el Web 2.0) està donant molta informació al consumidor, ja no és tan dèbil...

- Alguns col·lectius de ciutadans volen participar en la regulació de determinats serveis. Per exemple per fer pressió per a modificar una llei. És evident que gràcies al Web 2.0 aquests col·lectius de ciutadans ho tenen més fàcil per poder participar.

Col·laboració entre administracions

Una de les queixes (fundades) contra les administracions és el poc (o nul) traspàs d'informació entre elles.

Sovint hem de donar les mateixes dades a diferents administracions; el ciutadà sempre es pregunta: si aquesta dada ja l'he donat a l'ajuntament (per exemple), perquè haig de ser jo el que m'he de preocupar que aquesta informació arribi a les altres administracions?

Certament, el ciutadà no té perquè entendre l'entramat intern de les administracions públiques, tampoc és el culpable de tenir tants nivells d'administracions. (Fixeu-vos que un català té, com a mínim, les següents administracions: ajuntament, consell comarcal, diputació provincial, Generalitat de Catalunya, Estat Espanyol, Comissió Europea).

Per aquest motiu s'està promovent una major col·laboració entre administracions, no només per al traspàs d'informació.

David Osimo explica alguns exemples de col·laboració entre administracions, un d'ells és la Intellipedia.

La Intellipedia és una plataforma interna, (intranet) de l'Agència d'Intel·ligència dels Estats Units d'Amèrica. És fruit de la pressió que hi va haver contra la intel·ligència americana arran dels atemptats de l'11/09/2001.

Està basada en un sistema Wiki, i s'utilitza per a la consulta d'informació entre diferents agències americanes.

(feu click a la imatge per ampliar-la)
(imatge obtinguda d'aquest article de la Wikipedia)

Gestió del coneixement

Bona part dels serveis de les administracions públiques estan intensament basats en ús del coneixement; la gestió que se'n faci d'aquest coneixement és una de les claus de l'eficiència de les administracions.

Tradicionalment la gestió d'aquest coneixement ha estat jerarquitzada, s'estableixen 'parcel·les de coneixement' i no sempre es comparteixen les dades fàcilment.

En clara contraposició, el Web 2.0 propugna que tota la informació és per tothom, de fet, algunes de les aplicacions més emblemàtiques del Web 2.0 (com per exemple els Wikis) no tindrien sentit si totes les dades no fossin per tothom.

El Web 2.0 no només obre la informació a tothom - saltant-se les jerarquies i els permisos - sinó que, a més, desapareixen les 'parcel·les de coneixement'.

D'aquesta manera podem anticipar-nos i cercar informació interna (i fins i tot un expert intern) abans que un determinat problema acabi 'explotant-nos'.

Amb l'ajut de la filosofia Web 2.0 podem millorar a les administracions amb eines com ara:
  • Blogs per opinar, donar suggeriments.
  • Wikis per compartir informació, coneixement.
  • Ús d'RSS per estar al dia del coneixement intern que es va generant.
  • Etc.
Participació en la política i transparència

Les eines TIC es consideren una peça clau per intentar trencar el 'divorci' entre la societat i el món de la política (i els polítics).

El nombre de blogs relacionats amb temes polítics no para de crèixer; tot i que probablement encara no podem afirmar en quin grau aquests blogs estan influenciant a les decisions dels polítics, (si més no, a nivell espanyol no conec cap estudi en aquest sentit).

Tanmateix, Bill Tancer va fer un estudi (als Estats Units a l'any 2006) que arribava a la conclusió que els blogs eren el principal referrer dels webs polítics, és a dir, molts dels visitants que anaven a visitar webs relacionats amb la política provenien d'un blog.

L'aparició del Web (Web 1.0) va permetre la participació dels ciutadans de forma electrònica, (l'anomenat e-participació). Però és evident que amb el Web 2.0 s'ha accentuat (i encara ho pot fer molt més) l'e-participació.

A més el Web 2.0 també afavoreix la transparència en les accions que realitzen les administracions i els polítics.

Exemples d'aplicacions del Web 2.0 en l'e-participació i la transparència:
  • Els polítics poden utilitzar les eines Web 2.0 per tenir un contacte més directe amb els seus electors. Un exemple el vam tenir en les darreres eleccions a França on els principals polítics (Sarkozy, Royal, Le Pen van obrir 'oficines' a Second Life).
  • Afavorir la recepció de comentaris dels ciutadans. Un exemple el trobem en el web Commentonthis.com, un web del Regne Unit on es 'trossegen' les principals lleis per a ser comentades part per part.
  • 'Controlar' què fan els nostres representants polítics. A Theyworkforyou.com, un web també del Regne Unit, els electors poden veure què fan els seus polítics i aportar-hi comentaris, idees, debat.
  • Mitjançant webs com Planningalerts.com i Farmsubsidy.org podem estar al dia de les decisions que pren el nostre ajuntament (només si és del Regne Unit) i com gestiona la Comissió Europea els diners que destina a la Política Agrària Comuna (PAC) que representa un 40% de tot el pressupost de la Comissió, respectivament.
  • Crear fàcilment grups de pressió per problemes específics. Mitjançant la plataforma Change.org podem unir-nos a gent que pensa com nosaltres i, tots junts, fer més pressió als dirigents:
"Change.org aims to transform social activism by serving as the central platform that connects likeminded people, whatever their interests, and enables them to exchange information, share ideas, and collectively act to address the issues they care about."
La majoria d'aquestes iniciatives han estat implementades per la societat civil sense cap mena de suport ni autorització dels governs; de fet, aquí queda reflexat una de les característiques del Web 2.0: elimina les jerarquies 'tradicionals'.

Un altre exemple de participació i transparència el trobem en el web e-petitions.

(feu click a la imatge per ampliar-la)

Aquest web, fet per l'oficina del Primer Ministre del Regne Unit, permet als ciutadans fet peticions directament al Primer Ministre i, també, afegir-se a iniciatives fetes per altres ciutadans. De fet, el web explica que:
"Petitions have long been sent to the Prime Minister by post or delivered to the Number 10 door in person. You can now both create and sign petitions on this website too, giving you the opportunity to reach a potentially wider audience and to deliver your petition directly to Downing Street."
Desconec fins a quin punt l'oficina del Primer Ministre fa cas o no de les peticions, però com a mínim s'ha de reconéixer que és una iniciativa interessant.

Millora dels serveis oferts

Des de fa anys les administracions públiques estan oferint més, i millors, serveis electrònicament als ciutadans.

En aquest sentit, el Web 2.0 ha significat (o pot significar) un canvi en el rol dels ciutadans, aquests deixen de ser subjectes passius per a ser proactius. D'aquesta manera, amb els seus comentaris, s'aconsegueix millorar els serveis que s'ofereixen als ciutadans.

Per exemple:
  • Un col·lectiu de ciutadans del Regne Units es van unir i van crear un portal, Directionlessgov.com, amb l'objectiu de millorar la búsqueda d'informació en el portal del govern britànic (Direct.gov.uk). Per tant, els propis ciutadans estan ajudant a millorar un servei ofert per l'administració pública.
(feu click a la imatge per ampliar-la)
  • Un dels moments on els ciutadans poden millorar els serveis de les administracions públiques és en la gestió de la informació en grans desastres naturals. Per exemple, aquí podem veure, mitjançant un mashup de Google Maps, els efectes de les inundacions del juliol de l'any passat a Anglaterra.
(feu click a la imatge per ampliar-la)
  • D'altra banda, els ciutadans poden implicar-se plenament en ajudar, amb el seu coneixement i experiència, a l'administració pública en la realització dels seus serveis.
  • No cal que el seu ajut tingui tanta implicació, poden millorar el servei simplement puntuant-lo i/o donant comentaris. D'aquesta manera estimularan a l'administració i donaran una important informació per a la resta de ciutadans. Un exemple el trobem en el web americà Ratemyteachers.com on els estudiants puntuen als seus professors. Un altre exemple és el PatientOpinion.org.uk (Regne Unit) on els pacients comenten, critiquen i puntuen els serveis de salut que reben de l'administració i, a la vegada, ajuden als futurs pacients i esperonen als dirigents a millorar el servei.
(feu click a la imatge per ampliar-la)
  • I també poden ajudar sense que aparentment no en siguin conscients. Per exemple, un web d'una administració pot oferir informació de l'estil, "Els serveis més sol·licitats són...", o "La majoria de ciutadans que s'han informat d'això també han necessitat aquesta altra informació...".
Legislació

Tot i que la legislació és competència 100% de les administracions públiques, les eines Web 2.0 poden ajudar a millorar/canviar l'enfocament d'una llei i, també, la pressió per a que aquesta es tramiti més o menys ràpidament.

El Web 2.0 també pot ajudar a que els ciutadans tinguin un rol més actiu, per exemple controlant que es compleixin les lleis.

En aquest sentit, uns exemples podrien ser:
  • A Mybikelane.org els propis ciutadans (ciclistes de Nova York) indiquen quins conductors són incívics perquè aparquen, o circulen, els seus cotxes (o camions) a sobre d'un carril bici. Fins i tot indiquen quines matrícules són les més infractores. Evidentment aquesta informació no té capacitat per a poder posar multes però sí que pressiona a l'administració per a que controli més aquest problema.
  • Els ciutadans també poden controlar els serveis que els hi està oferint l'administració i queixar-se públicament quan hi ha 'disfuncions' o 'anomalies'. Un exemple prou conegut és Fixmystreet.com on els ciutadans (del Regne Unit) indiquen problemes que hi ha al seu carrer, per exemple, falta d'enllumenat, sots a la via, brutícia, etc. Els responsables del web s'encarreguen de passar-ho a les administracions corresponents (que ho solucionaran o no).
  • També poden informar (i pressionar) per problemes que succeeixen al seu barri, ciutat i que no es resolen. A Chicagocrime.org es detallen tots els crims que han succeït en aquesta ciutat en els darrers anys. És curiós de veure i, especialment, preocupant, (si més no, als ulls d'un europeu).
  • D'altra banda, les pròpies administracions són les que a vegades demanen ajuda als ciutadans. Per exemple, la policia dels Estats Units, de Canadà i del Regne Unit utilitzen YouTube per publicar videos per indentificar delinqüents captats per càmeres de seguretat. Aquí teniu un enllaç d'una notícia en aquest sentit.
Resposta a les qüestions plantejades

Tornant a la pregunta inicial que es formulava el David Osimo, L'impacte del Web 2.0 es pot estendre cap a l'administració?, s'arriba a les següents conclusions:
  • El Web 2.0 és rellevant per a les administracions públiques?
    • Amb els exemples vistos, és evident que les administracions públiques han d'estar al cas de les eines, en definitiva la filosofia, que aporta el Web 2.0. Hi poden sortir guanyant en tots els sentits, especialment en millorar la qualitat dels seus serveis, en ser més eficients i en apropar-se (i dialogar) més amb els ciutadans.
  • De quina manera el Web 2.0 pot afectar a les administracions públiques?
    • L'afectació ve bàsicament pel fet que els ciutadans són més proactius. I aquest canvi de rol no està sota el control de les administracions, per tant, és absurd intentar controlar-ho fent 'falses' aplicacions Web 2.0 sota el 'paraigües' de l'administració. El que cal fer és anar a on ja estan els ciutadans, per exemple a l'eina Facebook, (un exemple el trobem en l'Ajuntament de Barcelona).
    • D'altra banda, cal tenir en compte que ara els ciutadans poden crear fàcilment webs per ajudar, complementar, contradir, criticar a les administracions públiques.
    • Tot i que el Web 2.0 no és la 'panacea' als problemes de l'administració sí que pot ajudar en alguns dels seus principals objectius: serveis més senzills, més orientats als ciutadans, més transparència, tenir més rigor, aconseguir més participació dels ciutadans i ser més eficients internament.
    • A més, cal tenir en compte que l'impacte de les eines Web 2.0 serà més fort si és extensivament usat, altrament no servirà i no se'n podrà treure conclusions.
  • D'altra banda, quins riscos comporta l'ús d'eines Web 2.0 a les administracions públiques?
    • Els riscos són bàsicament els habituals en qualsevol ús del Web 2.0, però en un context d'administració pública aquests riscos s''amplifiquen'.
    • El principal risc és la baixa participació, inicialment els esforços de les administracions han d'anar dirigits a promocionar la participació dels ciutadans.
    • Un altre risc és que la participació quedi restringida a un sector de la societat. En funció de les participacions (esbiaxades) es podria arribar a conclusions no representatives de tota la societat.
    • També podem tenir unes participacions de baixa qualitat o simplement fetes per 'generar soroll'. Aquest tipus de participació no aporten res, per tant, no interessen.
    • A vegades hi ha un excés de transparència i s'arriba a una pèrdua de control i/o de credibilitat.
    • Un altre risc és el comportament destructiu realitzat per determinats usuaris. Tot i que sovint és un grup reduït de ciutadans, el seu poder destructiu pot afectar i, fins i tot anul·lar, la participació (constructiva) de la resta.
    • També podem trobar-nos en manipulacions interessades del contingut que, evidentment, no són desitjables.
    • Cal anar amb compte amb la protecció de les dades i amb el dret a la intimitat de les persones, sovint les eines Web 2.0 estan al límit de la legalitat en aquests temes.


Breu Crítica personal:
  • David Osimo fa un molt bon exercici sobre si és desitjable l'ús de les eines Web 2.0 en les administracions públiques.
  • A més, dóna molts exemples en aquest sentit.
  • No obstant, no aprofundeix en aspectes importants com per exemple la protecció de les dades personals, la responsabilitat de les dades introduïdes pels ciutadans en webs de les administracions o, especialment, en com fer que aquestes iniciatives Web 2.0 realment es puguin implementar amb èxit.
Tanmateix, és un molt bon document.

Enllaços relacionats:
Presentació en power point:



He estat redactant aquest post escoltant el disc "Mudcrutch", un dels vells grups de Tom Petty que han tret aquest nou disc enguany (2008). És una de les grates sorpreses d'aquest 2008!.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)
Publicat per a 4 comentaris:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,

dimarts, 20 de maig del 2008

Definició de Web 2.0 i tipus d'usuaris segons David Osimo

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Ahir a la nit vaig començar a llegir el document, (la meva cap em va demanar que me'l llegís i, de fet, ja l'havia vist en el blog del David Osimo (Benchmarking e-gov in web 2.0) i en el blog d'Administraciones en red):

"Web 2.0 in Government: Why and How?"


De David Osimo de l'Institute for Prospective Technological Studies, un dels set instituts que composen el Joint Research Centre de la Comissió Europea.

L'objectiu d'aquest document és veure les implicacions de la filosofia Web 2.0 en els serveis públics com ara en l'e-administració, l'e-salut i l'e-educació.

El document està estructurat en 6 parts, una d'elles és la definició del que ell, David Osimo, entén per Web 2.0.

Definició de Web 2.0

Comença donant la següent cita de Pang, (aquí teniu més informació sobre qui és Alex Soojung-Kim Pang, i aquí teniu el seu blog):
"the brilliance of social-software applications like Flickr, Del.icio.us and Technorati is that they recognize that computers are really good at doing certain things, like working with gigantic quantities of data, and really bad at, for example, understanding the different meanings of certain words, like 'depression'. They devote computing resources in ways that basically enhance communication, collaboration, and thinking rather than trying to substitute for them".
David Osimo proposa una definició de la Web 2.0 formada per tres components:
  • Valors.
  • Aplicacions.
  • Tecnologia.

Es curiós, Philip B. Evans també definia el Web 2.0 en tres parts, si bé, en el seu cas, eren tecnologia, arquitectura i comunitat, (aquí teniu un resum de la ponència que va fer el passat dimecres 14 de maig a l'IESE).

Tornant al David Osimo, des del punt de vista de la tecnologia, els fonaments del Web 2.0 estan basats en noves tecnologies que han permès millorar la usabilitat, la integració i la reutilització d'informació entre diferents webs. Aquí hem de referir: AJAX, XML, Open API, Microformats, Flash/Flex.

Aprofitant aquests fonaments, noves aplicacions s'han desenvolupat pensant en publicar de forma senzilla, en compartir la informació i en col·laborar. Aquí hem de referir: Blogs, Wikis (Wikipedia), Podcast, RSS, Tagging (Del.icio.us), xarxes socials (Facebook), motors de cerca, jocs online multijugadors i d'ús massiu (World of Warcraft, Second Life).

Però, el que realment dóna 'substància' al Web 2.0 són els seus valors. Aquests valors són els que donen un protagonisme als usuaris, passen de ser receptius, és a dir, usuaris passius a ser, també, actius (productors de coneixement).
Aquesta participació dels usuaris serà més rica si existeix una col·laboració entre ells, així el resultat serà més important que la suma individual, és la intel·ligència col·lectiva.
Tanmateix, l'usuari participarà - realitzarà contingut - si l'aplicació és molt fàcil d'utilitzar, (per exemple, és molt fàcil crear un blog com aquest i introduir-hi informació).
A més, l'usuari està constantment proporcionant feedback de les aplicacions, per tant, aquestes estan sempre en desenvolupament, estan sempre en versió beta.

Trobo que és una definició força encertada, combina els tres eixos que la majoria de definicions del Web 2.0 esmenten.

No obstant, i lligat amb el que Philip B. Evans entenia com a Món 2.0, (un món més col·laboratiu, amb més confiança, més lliure), personalment crec que el nivell dels valors és molt més important que els altres dos.
Encara que aquests valors són atemporals, han existit sempre, la veritat és que agafen una força brutal amb l'ús de les TIC.
D'aquí la importància del Web 2.0, no és una novetat en si sinó que la novetat radica en la combinació entre els valors, les aplicacions i la tecnologia.

Tipus d'usuaris del Web 2.0

D'ençà de l'explosió del Web 2.0, David Osimo identifica 4 tipus d'usuaris del Web 2.0:


Com podeu veure en la imatge, ho representa mitjançant un cercle amb més cercles dins.

El cercle més intern correspon als usuaris que generen contingut, per exemple amb un blog o aportant informació a la Wikipedia. És el grup més minoritari dels usuaris d'Internet; s'estima que està al voltant del 3% d'internautes, (un 3% sobre el 50% dels europeus que utilitzen Internet; dit d'una altra manera, un 1,5% dels europeus són usuaris que generen contingut web).
Personalment crec que aquest valor - 3% - actualment és més alt, de fet a EUA es calcula que és el 13%, ja que aquesta xifra està basada en el document "The Business Impact of Blogs" de Deere, G. E. que és del 2006.
Tal com el mateix David Osimo reconeix, en aquests 3 darrers anys ha crescut exponencialment l'ús d'aplicacions Web 2.0. Per tant, si fèssim ara l'estudi probablement el resultat seria més alt que el 3%.

El següent cercle representa els usuaris que proporcionen els seus comentaris, puntuen, etiqueten, al contingut ja creat. S'estima que aquest tipus d'usuari és un 10% dels internautes europeus. (cal tenir en compte que aquest 10% inclou el 3% del cercle més intern).

El tercer cercle és per aquells usuaris d'Internet que llegeixen el contingut creat pels usuaris dels dos cercles més interns. Aquests usuaris no són actius però s'aprofiten dels beneficis del Web 2.0. Es calcula que aquest tipus d'usuari són el 40% dels usuaris d'Internet d'Europa. (aquest 40% inclou el 10% dels dos cercles més interns).

I el darrer cercle són tots els usuaris que utilitzen Internet, per tant, el 100% d'internautes europeus, (el 50% de tots els europeus). Si ens fixem amb els usuaris que estan en aquest quart cercle i no en el tercer, veurem que són usuaris que, tot i que no en són conscients, també aporten informació a les aplicacions Web 2.0. Per exemple, si compres un llibre a Amazon estan ajudant a generar contingut a "Customers who bought this book also bought...".

Resum

David Osimo proporciona una definició de Web 2.0 basada en tres nivells: valors, aplicacions i tecnologia.

Tot i que personalment no és aquesta la definició que faria, (entre d'altres idees, trobo a faltar per a què serveix), considero que és una bona definició i, a més, molt clara.
Enllaços relacionats:


He estat redactant aquest post escoltant el disc "Live at Blues Alley" de l'Eva Cassidy, amb boníssimes cançons com ara "Autumm Leaves" o "Oh, Had I A Golden Thread".
Publicat per a 1 comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)