Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris trina milan. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris trina milan. Mostrar tots els missatges

dissabte, 16 de gener del 2010

Impressions des del GobCampEs (segona xerrada: Trina Milan)

La segona xerrada la fa la Trina Milan (que ja l'havíem vist al PodCamp Barcelona).

No porta presentació, exposa la seva presentació des d'un post del seu blog: L'Administració Pública i el Social Media.

Comenta que treballa al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, un departament que fa temps que està en el món 2.0, una prova d'això és l'altíssim nombre de blogs (treball de base) que ja hi ha en el Departament d'Educació.

Exposa el projecte que acaba d'arrancar el Departament: posar en marxa un bloc, un usuari de Twitter i un usuari a YouTube, tot des del punt de vista institucional del Departament d'Educació (està en producció des del dimecres passat).

De fet, el primer post del blog el signa el propi conseller Maragall.

Què s'ha fet prèviament?

Estudi del posicionament del Departament d'Educació en el món digital, en el món 2.0.

A més, també va caldrà convèncer als responsables d'anar per aquest camí, convèncer amb les dades a la mà, demostrar que cal anar per aquí.

Posteriorment, a partir d'aquí, caldrà fer una avaluació de com evoluciona el projecte.

D'altra banda, l'ús de les eines 2.0 per part de Barack Obama ha estat crucial per a que els polítics d'aquí creguin més en aquest món.

A més aquest any hi haurà eleccions a la Generalitat i al FCBarcelona, segur que això també generarà moviments polítics en el món 2.0.

Cal tenir en compte que la fractura digital no és només un tema d'edat, també és un tema de tenir curiositat, de voler investigar... per tant, no és només l'edat, això és un mite.



¿Quantes persones hi ha al darrera de l'usuari de Twitter del Departament d'Educació?

Trina: 2 persones.

El Jordi comenta que totes aquestes iniciatives no s'han fet amb finalitats electorals. Primer es va jugar amb la 'inconcreció' de tenir usuaris a nivell personal parlant de temes personals però també de temes institucionals.

Ara ja està prou madur com per tenir usuaris a nivell institucional, com és aquest el cas.

L'Anna pregunta per la gestió interna d'aquest projecte i la creació de continguts.

La Trina respon que és complexa aquesta gestió, però no per ser complexa no s'havia de fer... el repte és molt gran i els recursos escasos.

També comenta que el convenciment de l'equip de comunicació del propi conseller Maragall ha estat un catalitzador positiu.

Una persona que no conec ;-) felicita a la Trina pel fet de fer servir les xarxes socials en un sentit bidireccional, una conversa.

Una altra persona critica que tenir un usuari genèric del Departament és fred, que no hauria de contestar el Departament d'Educació sinó el treballador tal del Departament d'Educació, és un tema de la identitat digital de la institució.

Trina: Respon que tot just estem començant un camí, però no el Departament d'Educació sinó tot el món. Tenim la sort d'estar vivint un canvi històric mundial que encara no sabem per on ha d'anar.

A més, cal tenir en compte que en aquest cas és un sector molt concret: educació.

La pròpia pràctica ens proporcionarà quin camí hem de seguir, de quin serà la guia d'estil sobre com s'ha de conversar a les xarxes socials des del punt de vista institucional.

Per això comenta que cal avaluar com anirà aquest projecte i, a més, en un any d'eleccions.

Jordi: Cal lligar les polítiques 2.0 a les polítiques de canvi, no s'ha d'utilitzar les eines 2.0 només per tasques de comunicació 'tradicional.

Jesús: Encara no hem arribat al gruix de la societat, costa molt ampliar el conjunt de persones que s'introduixen en aquest àmbit.

Jordi: Reitera que cal lligar l'acció 2.0 a polítiques de canvi, és la manera de convèncer als treballadors, als directius, a la pròpia societat, de les bondats del 'dospuntzerisme'.

Albert: El canvi no està arribant en el gruix de persones relacionades amb el sector del Patrimoni, però hi ha iniciatives que es van desencallant: com per exemple el projecte de museus en línia. Aquesta és una manera de convèncer a la gent.

Trina: Estem en un canvi de model de negoci, hem de ser capaços de convèncer a qui calgui per a que s'adonin de tot el que hi guanyarem.


Enllaços relacionats:

dissabte, 19 de setembre del 2009

Impressions des del PodCamp Barcelona 09 (segona part: tarda)

Aquestes són les impressions (escrites en directe) del PodCamp Barcelona 2009 (sessions de la tarda).

(El resum de les sessions del matí el teniu aquí)

Comencem la tarda amb la Dolors Reig parlant de Free.

"Nous models d'excel·lència i negoci d'eLearnig"

Dolors ha començat la seva xerrada des del seu blog (com és habitual en ella) escrivint aquest post.

Empresa 2.0, Cultura 2.0, Periodisme 2.0, Educació 2.0... Passió 2.0

"Va a cambiar mucho la educación (después de ver los cambios en los periódicos y en los negocios)" Seth Godin

Hi ha molts continguts a Internet (i alguns molt bons!) però es necessita tenir passió per (auto)motivar-se per aprendre.

[Què ràpida que parla la Dolors!, segur que els traductors van de bòlit...]

"A cada nueva abundancia se genera una nueva escasez": Ara tenim informació amb abundància, què escasseja?

L'atenció i la rellevància.

Una cosa és escriure (tothom ho pot fer) però no tothom és escoltat (escasetat).

"L'educació és conversació"

Dolors parla dels MOOCs (Cursos Oberts Massius OnLine).

"El problema de l'educació és una qüestió de MindWare (canvi de mentalitat) no de software ni de hardware..."

Quins problemes tenim?
  • La demanda d'acreditacions, sembla més important l'acreditació que no pas el que aprens.
  • Mala fama de l'e-learning (guanyada en bona part gràcies als pèsims cursos de les primeres époques de l'e-learning).
  • Desconfiança a Internet.
  • Continguts escombraria a Internet (tenen més fama que no pas repercusió real).
Hem comentat que una de les escasetats actuals és l'atenció, a on hem de posar la nostra atenció?

Característiques de l'e-learning 2.0?
  • Pretén donar veu a l'alumne. Intenta fomentar la participació i les competències digitals. Construcció col·laborativa de coneixement (entre els propis alumnes amb la participació - o no - del professorat).
  • Es forma la "identitat digital 'professional'" (el que Prensky - 2009 - anomena 'sabiduría digital').
  • Es valora més la transparència que el prestigi.
  • Economia de la confiança (entorn Groundswell).
  • És important la personalització, tenir l'educació contextualitzada (per encarar el caos que tenim actualment amb tanta abundància d'informació).
  • Ús d'eines centralitzadores de la distribució de la informació i el coneixement (PLE: Entorns personalitzats d'aprenentatge).
  • En l'extrem tenim els artesans, els educadors artesans.
  • Materials accessibles, embodiment, multimèdia, multiformat, mobilitat, etc.
  • Immediatesa, agilitar, estar al día...
  • Responsabilitat social, (ara creem entre tots el coneixement).
Què poden fer els educadors per facilitar aquesta educació 2.0?

Actualment ja hi ha molts professors que practiquen l'educació 2.0, però encara en queden molts que ni ho coneixen.

Els professors són els primers interessats, millora l'educació als alumnes i millora també l'educació dels propis professors, és una "retro-alimentació".



José Antonio Galaso - "Espacios para el trabajo".

"La oficina perfecta no existe", entre otras cosas por que las oficinas están basadas en la sociedad industrial, no en la sociedad de servicios.

[El José Antonio ha fet aquest post]

Hemos adaptado todos nuestros espacios (dónde nos desarrollamos como personas) en espacios industriales.

Es el momento de hacer un breakout!

El concepto.

Nos muestra fotografías del Citilab y nos explica como un edificio industrial se ha transformado en un edificio que alberga acciones relacionadas con la sociedad del conocimiento.

Actualmente los ciudadanos tienen más 'poder' y con más ganas de ejercerlo...

Es una nueva manera de entender los negocios, de hacer negocios y con la ayuda de la tecnología.

Un ejemplo es el co-working: un espacio donde la gente puede compartir ilusiones, ideas, proyectos.

Es una filosofía diferente de crear y realizar proyectos, (José Antonio pone el ejemplo de una oficina con un sofá, imposible de ver en una empresa 'tradicional', estaría mal visto, no es productivo).

Que sean las necesidades las que crean las funciones, y no al revés!.

Las acciones.

Experimento: Han buscado un sitio en un parque (en el World Trade Center de Cornellà) para tener una no-oficina en medio de los edificios (8 grandes oficinas).

La gente está interesada y ayudan (con ayuda logística).

Este será el break out, (previsto para todo el lunes 28/09/09).

Los resultados.

Dinámicas de creación de actividad entre personas que actúan en ese momento.

Estudio de transformación de espacios y de participación de las personas en esta transformación.

Hacer co-working 'real' y con gente que no está acostumbrada a hacer co-working.

Y cómo hacer explícito el conocimiento, romper la mentalidad industrial de que el conocimiento se tiene que quedar entre las paredes de la empresa.

En el fondo será un gran experimento, una gran investigación sin saber con claridad qué saldrá.

Pero, por què tiene que ser un acto presencial?

Porque está pensado para empresas, para administraciones públicas, no para individuos.

"Sin oficina (cerrada)"

Cómo transformar el ruido?

Los orígenes.

Una necesidad de cambiar la forma de relacionarse, de organizarse.

Hacer del problema el centro de interés.

Lo que se persigue es:
  • Apertura.
  • Colaboración.
  • Flexibilidad.
  • Cercanía.
  • Adaptación.
Más información en su blog: Sin oficina.



Marc Cortés : Cava & Twitts

Parla de com s'ha gestat el Cava & Twitts en aquest primer any de vida (12 sessions: molt cava begut!).

"El foro romano de Barcelona está en Cava & Twitts" (en al·lusió a l'anterior presentació).

[En Marc ha escrit aquest post sobre la presentació]

En aquest any s'ha après:
  • Que la gent vol participar (i emmerdar-se).
  • Que a la gent li interessa parlar de coses tangibles, no tant de tecnologia.
  • La part essencial de Cava & Twitts és la part real (la sessió) més que no pas el blog, twitter, etc.
  • La gent cada cop aborreix més les ponències tradicionals... la gent el que vols és compartir i enriquir-se conjuntament.
En resum:

"La tendència del que hi ha al darrera del Web 2.0 és la tornada a la socialització després de l'individualisme"

La gent necessita desvirtuar-se i socialitzar-se, de trobar-se físicament.

Segons es diu en antropologia: un ésser humà es pot relacionar en com a màxim 150 persones.

En Cava & Twitts hem vist que això es pot superar, com? tenint diferents nivells de relacions (cercle interior, cercle exterior, cercle llunyà).

Es poden muntar actes, esdeveniments, però, en alguns casos, com aquest, acaben sent un acte entre família.

Per què en el fons veure cava està molt bé però veure cava entre amics està molt millor!



Carles Campuzano - Ricard Espelt: "Contextualització de la xarxa NuestraCausa - presentació Mixedink"

Comença el Ricard Espelt explicant què és NuestraCausa (i demana que la gent s'hi impliqui!)

NuestraCausa és una xarxa ciutadana amb l'objectiu de fomentar la col·laboració entre la ciutadania, les administracions públiques i la política.

Més informació aquí: NuestraCausa.

I explica alguns dels exemples: Colabora en tu ciudad, Copons 2.0, UsNow, PDF'09, Fes Europa, etc.

Carles Campuzano agraeix a NuestraCausa que li hagin proposat l'ús de l'eina MixedIn per a debatre sobre la reforma de la llei d'estrangeria.

Però l'objectiu - segons comenta el Carles - no és tant debatre sobre el redactat de la llei, ni fer un debat legal (la llei d'estrangeria és molt complexa).

La idea és debatre sobre 6 temes, 6 visions que el grup polític del Carles - Convergència i Unió - els hi interessa debatre i copsar què hi diu la societat civil.

Es vol tenir un espai a la Xarxa per ampliar la discussió, el debat, per escoltar però, sempre tenint present que els grups polítics tenen un programa (que és com un 'contracte' amb els seus votants) i que, en principi, l'han de seguir.

No és qüestió de ser absolutament immòbil, però tampoc d'anar d'un cantó a un altre en funció de com bufa el vent.

El debat ja ha començat... des d'aquest dimarts.

Però tot just només té dues aportacions, cal fer-ne més difusió (estar al PodCamp BCN 09 hi ajudarà) i també tenir paciència, ja se sap que en el món 2.0 la viralitat costa d'arrancar, però arribat a un cert punt després 'ja va sol'... però cal arribar a aquest 'cert punt').

Aquesta eina pot ser molt útils als partits polítics per copsar millor què diu la societat civil.

De fet, segons comenta el Carles, el correu electrònic ja va ser una molt bona eina per conèixer les opinions de la gent.

L'objectiu també és enriquir-se mútuament, ampliar, millorar, matisar, els punts de vista que té tothom (partits polítics, ONGs, ciutadans, etc).

En el debat es parla sobre transparència, aquestes eines donen una major transparència.

El Carles parla del concepte de petjada política, és a dir, deixar 'rastre' sobre què has dit o què has fet a nivell polític...

D'entrada sembla molt interessant, i necessari, però no sempre és fàcil de fer això...

D'altra banda també es debat sobre com aterrar, com cristal·litzar tot aquest debat en coneixement col·lectiu, com podem trobar conclusions (per a la vida real) de tanta infoxicació.



Gregor Gimmy - "Sclipo"

Ja l'he vist vàries vegades... és molt interessant i el Gregor és molt bon comunicador.

Si voleu més informació sobre Sclipo aquí teniu aquest resum que vaig fer de la Sessió Web (al CEJFE) que va fer el Gregor Gimmy l'11 de juny de 2008.

Presenta Sclipo com una eina que és un mix entre SlideShare, Flickr, iTunes, YouTube, Skype, EventBrite, UStream, Facebook, Moodle...

No sé si és perquè estic cansat... però avui no m'està agradant la presentació del Gregor, no l'està fent amena.



Trina Milan - "Innovant amb un blog"

(La presentació està aquí).

Es presenta com una professora... que a més treballa en el Departament d'Educació i presidenta d'Stic.cat.

I comença explicant un conte!: El trèvol màgic.

Vladimir Propp va ser una persona que va estudiar tots els contes populars de les diferents cultures.

Va trobar que hi ha unes característiques concretes que es repeteixen a tots els contes populars del món, es coneixen com les característiques de Propp, (a la Vikipèdia podeu trobar aquestes característiques de Propp).

Fa un símil i comenta que els blogs també són contes, compleixen bona part de les característiques de Propp.

També parla de Guttenberg i les similituds i les diferències entre la invenció de la impremta i el desenvolupament real d'aquest eina contrastant-ho amb la invenció d'Internet i el desenvolupament real de l'eina (en aquest cas un blog).

La diferència principal està en la rapidesa: entre la invenció de la impremta i el seu desenvolupament real van passar molt anys, segles!.

Entre la diferència en la invenció d'Internet i el seu ús real han passat molt poc anys.

Quina és la conclusió del conte?

"Potser no saps que només obtindràs coses noves quan faràs coses noves" Àlex Rovira i Fernando Trias de Bes.



Començo a estar cansat, m'hauria agradat quedar-me més estona però el meu cap ja comença a estar saturat... ;-(

He fet una mica de podcamp al vestíbul... i després a casa.

He aprofitat per desvirtuar a la Trina, a l'Antoni, al Marc, l'Ana... i parlar amb molta, molta gent.


Enllaços relacionats: