Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris indicadors països. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris indicadors països. Mostrar tots els missatges

dilluns, 17 de novembre del 2008

Situació de l'administració electrònica a Corea del Sud

Fa uns dies el meu cap (el Director d'Administració Electrònica de l'Ajuntament de Barcelona) em va passar uns informes relacionats amb l'administració electrònica a Corea del Sud, em va demanar que en fes un resum.

Aquest post conté una síntesi d'aquest resum, per tant, no és un document on s'indica exhaustivament la situació de l'administració electrònica a Corea del Sud, no tinc (ni pretenc tenir) coneixement ni prou experiència per a realitzar aquesta tasca. És només un resum... amb alguna aportació personal.

Primer, i enllaçant amb d'altres posts d'aquest blog, convé indicar quina és la situació de l'administració electrònica de Corea del Sud (una de les millors del món).

En aquest post us vaig explicar l'aportació de l'Irene Mia en el curs Sociedad Red 2008, concretament va parlar sobre el Global Information Technology Report, (GITR), un estudi que abasta 127 països i que serveix per veure com aquests països aprofiten l'ús de les TIC.

L'eina principal d'aquest Global Information Technology Report, (GITR) és el Networked Readiness Index, (NRI), un índex que intenta reflexar quina preparació té cada país per a un desenvolupament en xarxa. De fet, està realitzat a partir de 9 subíndexos en funció de l'entorn, la preparació, i l'ús de les noves tecnologies tan a nivell ciutadà com a nivell empresarial o governamental.

Els 10 primers països amb els millors resultats d'aquest índex pel 2008 són els següents:
  1. Dinamarca, amb una puntuació de 5,78.
  2. Suècia 5,72.
  3. Suïssa 5,53.
  4. Estats Units 5,49.
  5. Singapur 5,49.
  6. Finlàndia 5,47.
  7. Holanda 5,44.
  8. Islàndia 5,44.
  9. Corea del Sud 5,43.
  10. Noruega 5,38.
Espanya es troba en la posició 31 amb una puntuació de 4,47.

Per tant, podem veure que, segons aquest estudi, Corea del Sud és el novè país del món on les TIC estan més ben desenvolupades.

En la següent imatge teniu la comparació entre Corea del Sud i Espanya en els diferents subíndexos que forman el Networked Readiness Index, (NRI).

(feu click a la imatge per ampliar-la)

Com es pot veure en el gràfic, hi ha força diferència entre Espanya i Corea del Sud, en tots els conceptes hi ha diferència però el que cal remarcar és el fet que tan la preparació i l'ús governamentals és on Corea del Sud té una millor posició a nivell mundial, per tant, el govern coreà és un dels governs del món que més aposten per les TICs.

D'altra banda, un estudi de les Nacions Unides (que us vaig comentar en aquest altre post), també deixa en molt bona posició a Corea del Sud.

Les Nacions Unides donen un índex (e-government readiness) que dóna un rànquing dels països en funció del nivell que té l'administració electrònica en cada un d'ells, com més a prop s'està d'1 millor implantació de l'administració electrònica tens, Corea del Sud té una puntuació del 0,8317 i és el sisè país de tot el món:
  • Posició - País - Índex d'e-administració
  • 1 Suècia 0,9157
  • 2 Dinamarca 0,9134
  • 3 Noruega 0,8921
  • 4 Estats Units 0,8644
  • 5 Holanda 0,8631
  • 6 Corea del Sud 0,8317
  • 7 Canadà 0,8172
  • 8 Austràlia 0,8108
  • 9 França 0,8038
  • 10 Gran Bretanya 0,7872
Espanya es troba en la posició 20 amb una puntuació de 0,7228.

L'altre índex que elabora les Nacions Unides és l'e-participation, (vindria a ser com la tramitació electrònica). En aquest cas tenim:
  • Posició - País - Índex d'e-participació
  • 1 Estats Units 1,0000
  • 2 Corea del Sud 0,9773
  • 3 Dinamarca 0,9318
  • 4 França 0,9318
  • 5 Austràlia 0,8864
  • 6 Nova Zelanda 0,7955
  • 7 Mèxic 0,7500
  • 8 Estònia 0,7273
  • 9 Suècia 0,6591
  • 10 Singapur 0,6364
Espanya es troba en la posició 35 amb una puntuació de 0,3636, (la metodologia de generació de l'índex perjudica Espanya ja que només es té en compte l'administració central).

Per tant, la situació de l'administració electrònica de Corea del Sud és (pràcticament) immillorable.


Els diferents documents que tinc sobre la taula relacionats amb l'administració electrònica a Corea del Sud coincideixen en assenyalar aquest país com un dels més avançats en aquesta àrea.

De fet, un dels documents té per títol: 'The Realization of World's Best Digital Government'. (No cal dir que aquest document està realitzat pel propi govern de Corea del Sud.

L'esmentat document comença amb una petita història de l'administració electrònica a Corea del Sud:
  • 1987-1996 - Digitalització de la informació i dels serveis. Es posen les bases de l'actual administració electrònica.
  • 1997-2000 - Creació de l'administració electrònica. Implementació electrònica de serveis com ara la gestió dels impostos, de les patents, dels passaports, etc.
  • 2001-2002 - Implementació a gran escala.
  • 2003-2007 - Administració electrònica avançada. Implementació de 31 grans projectes sota el paraïgua del 'e-Government roadmap'.
Per tant, les iniciatives d'administració electrònica provenen de finals de la dècada dels 80; en el 2001 l'administració electrònica va ser catalogada com un dels projectes prioritaris del govern coreà amb l'objectiu de millorar la valoració que els ciutadans tenen dels serveis públics.

De fet, l'administració electrònica a Corea del Sud persegueix els 4 objectius 'clàssics' que té l'admnistració electrònica:
  • Millorar el servei al ciutadà.
  • Augmentar la participació ciutadana.
  • Incrementar l'eficiència en l'administració pública.
  • Fer una gestió eficient de la informació (utilitzant/establint estàndards, metodologies, interoperabilitat entre administracions).
Veient el resultat, és evident que ha Corea del Sud han tingut èxit en l'aplicació de l'administraciço electrònica... ara haurem de veure què fan amb el següent pas natural: l'open government.


Enllaços relacionats:

divendres, 24 d’octubre del 2008

Estat del desenvolupament de la Societat Xarxa. Aportació d'Irene Mia en el curs SociedadRed 2008.

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Després de la introducció del curs 'Sociedad red: cambios sociales, organizaciones y ciudadanos' feta per Juan Freire, (i explicada aquí), ara us comentaré el que va explicar la Irene Mia, directora del Global Information Technology Report del World Economic Forum, (organització que realitza cada any el Fòrum Econòmic de Davos).

Tal com us explicava en el post introductori, intentaré donar-vos el resum, el meu comentari personal i unes qüestions de debat, per continuar conversant més enllà d'aquest post...


Resum del que va comentar la Irene Mia:

Va començar explicant que el Global Competitiveness Report és un informe de competitivitat a nivell global que identifica els problemes que impedeixen el creixement econòmic dels països, d'aquesta manera ajuda a realitzar les polítiques necessàries per evitar aquests problemes i assolir un creixement econòmic sostingut.

La primera edició d'aquest informe data del 1979, la darrera edició d'aquest informe és molt recent, concretament del passat 8 d'octubre, per tant, han passat ja 30 anys, més que suficient per tenir una visió evolutiva amb prou dades. D'altra banda, actualment cobreix 134 països diferents, per tant, abasta gairebé tot el món.

Tornant a l'evolució,
Irene Mia va comentar que en el 1980 Espanya, Portugal i Brasil tenien un volum de PIB molt semblant, en canvi, 30 anys després Portugal i, sobretot, Espanya, han evolucionat molt, en canvi Brasil ha tingut un creixement molt més modest.

Irene Mia es va preguntar pel motiu d'aquesta diferència en l'evolució, la resposta prové del potencial de creixement de cada país, i en aquest potencial les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) són bàsiques.

De fet, va comentar que hi ha una forta correlació entre la competitivitat d'un país i la seva preparació per a treballar en xarxa. Fruit d'aquesta correlació tant forta sorgí la necessitat de tenir un índex de preparació, ús de la tecnologia a cada país: el Global Information Technology Report, (GITR).

Amb el Global Information Technology Report, (GITR) veiem com els països - l'estudi abasta 127 països - aprofiten l'ús de les TIC.

L'eina principal d'aquest Global Information Technology Report, (GITR) és el Networked Readiness Index, (NRI).

Aquest Networked Readiness Index, (NRI) està realitzat a partir de la combinació de tres àmbits: l'individual (l'ús individual de les TICs al nivell dels ciutadans del país), l'empresarial (fins a quin punt els empresaris, i les empreses en general, del país utilitzen les TICs), i a nivell governamental, (com les administracions públiques del país utilitzen, i promouen, l'ús de les TICs).

Cal tenir en compte que dins de l'àmbit governamental no només hi trobem l'ús de les TICs que fan les administracions sinó també inclou la regulació, dit d'una altra manera, el govern de cada país té un paper clau en liderar l'ús de les TICs, especialment quan aquest ús és embrionari. Uns bons exemples de països on el govern ha estat clau els trobem en els casos d'Israel, Taiwan o Estònia, entre d'altres.

D'altra banda, aquests tres àmbits conviuen en un entorn, depèn de com sigui aquest entorn l'ús de les TICs serà major o menor en cada àmbit.

Així doncs, tenim que el Networked Readiness Index, (NRI) es composa de diferents subíndexs:
  • Subíndex d'entorn (environment) (té un pes d'1/3 del total), el qual està format per 3 conceptes: l'entorn de mercat, l'entorn polític (regulatori) i l'entorn d'infrastructures.
  • Subíndex de preparació (readiness) (també té un pes d'1/3 del total), el qual també està dividit en 3 parts: la preparació individual, la preparació empresarial i la preparació governamental.
  • Subíndex d'ús (usage) (també té un pes d'1/3 del total), el qual també està dividit en 3 parts: l'ús individual, l'ús empresarial i l'ús governamental.
Seguint amb la metodologia d'elaboració del Networked Readiness Index, (NRI) cal comentar que les dades són de dos tipus:
  • Un 39,7% són dades pures (27 en total), això vol dir que són dades objectives que provenen de fonts contrastades.
  • Un 60,3% són dades (41 en total) que provenen d'enquestes fetes a líders empresarials de cada país, per tant, són dades subjectives. Aquestes dades subjectives sovint generen controversia pel fet que no deixen de ser percepcions, no realitats...
Els primers 35 resultats d'aquest índex pel 2008 són els següents:
  1. Dinamarca, amb una puntuació de 5,78.
  2. Suècia 5,72.
  3. Suïssa 5,53.
  4. Estats Units 5,49.
  5. Singapur 5,49.
  6. Finlàndia 5,47.
  7. Holanda 5,44.
  8. Islàndia 5,44.
  9. Corea del Sud 5,43.
  10. Noruega 5,38.
  11. Hong Kong 5,31.
  12. Gran Bretanya 5,30.
  13. Canadà 5,30.
  14. Austràlia 5,28.
  15. Àustria 5,22.
  16. Alemanya 5,19.
  17. Taiwan 5,18.
  18. Israel 5,18.
  19. Japó 5,14.
  20. Estònia 5,12.
  21. França 5,11.
  22. Nova Zelanda 5,02.
  23. Irlanda 5,02.
  24. Luxemburg 4,94.
  25. Bèlgica 4,92.
  26. Malàsia 4,82.
  27. Malta 4,61.
  28. Portugal 4,60.
  29. Emirats Àrabs Units 4,55.
  30. Eslovènia 4,47.
  31. Espanya 4,47.
  32. Qatar 4,42.
  33. Lituània 4,41.
  34. Xile 4,35.
  35. Tunísia 4,33
Com es pot observar, aquest rànquing està liderat pels països nòrdics, països on s'innova molt.

Espanya està situada en una discreta posició 31, més lluny del que li pertocaria si tenim en compte el seu potencial econòmic, de fet, això no és res més que una constatació que a Espanya l'ús de les TICs encara no està prou desenvolupat.

Entrant més al detall, Dinamarca és el país que lidera l'ús per part del govern, en canvi Singapur és qui lidera la preparació del govern.

Per tant, tal com ja s'ha comentat anteriorment, el paper del govern és clau, (Dinamarca lidera el rànquing global i Singapur es troba en la cinquena posició).

En aquest punt,
Irene Mia va oferir un gràfic de comparació entre Espanya (posició 31) i Dinamarca (primera posició) amb els 9 conceptes que formen el Networked Readiness Index, (NRI), el gràfic era semblant a aquest:

(feu click a la imatge per ampliar-la)

Com es pot veure en el gràfic, hi ha força diferència entre Espanya i Dinamarca, de fet, en l'ús governamental, en la preparació governamental i en l'entorn polític és on hi ha més diferència, per tant, bàsicament és en el món de les administracions públiques on hi ha més fractura.

Si ens fixem amb les dades de només Espanya veurem que, en general, oferim unes xifres discretes en tots els conceptes. Com a més positius hi trobem la preparació empresarial (posició 27) i l'ús individual (posició 29), en canvi, com a més negatiu tenim l'ús empresarial (posició 40) i l'entorn de mercat (posició 43).

Irene Mia va oferir més gràfics de comparació, en aquest cas afegint-hi les dades d'Estònia (posició 20) i de Singapur (posició 5), dos dels anomenats casos d'èxit:

(feu click a la imatge per ampliar-la)

Podem veure que la distribució que ofereixen Singapur i Estònia són bastant heterogènies, en alguns conceptes són molt bons, en d'altres no tant.

Irene Mia va explicar alguns casos d'èxit, països que tenien algun problema econòmic seriós, (per exemple no tenir primeres matèries o dependre d'un mercat en clar declivi), i que han sapigut orientar correctament l'economia amb l'ús intensiu de les TICs i, en general, apostar per la innovació.

Primer va parlar d'Estònia:
  • El 1991 Estònia s'independitza de l'antiga URSS.
  • En aquell moment l'economia estava molt antiquada.
  • Amb només 17 anys han redreçat l'economia gràcies a la forta aposta per la innovació i l'ús intensiu de les TICs.
  • Aquí el lideratge inicial va ser del govern, (és el segon país del món amb més ús del govern en TICs).
  • Un exemple el trobem en les votacions, on es permet que siguin on-line.
Comparació entre Espanya i Estònia:

(feu click a la imatge per ampliar-la)

Després va parlar d'Israel:
  • Israel és un país sense recursos naturals i sense cap veí amic.
  • Per tant, s'han espavilat per ser algú a nivell mundial.
  • Per exemple, ara és un dels principals productors mundials de software.
  • També és un dels països amb més fons de capital de risc.
  • Anys enrera es va fer una forta inversió en educació.
  • També es va fer una forta inversió en innovació.
  • A més, tenen una relació molt estreta entre les Universitats (innovació) i la realitat (empreses).
  • Aquí també el lideratge inicial va ser del govern, després ja ha entrat en força el sector privat.
Comparació entre Espanya i Israel:

(feu click a la imatge per ampliar-la)

També va parlar de Taiwan:
  • Taiwan és un país que en 50 anys ha passat de ser un país agrícola a ser un dels països més electrònics del món.
  • El govern ha posat molt èmfasi en oferir una educació molt tecnològica als seus estudiants.
  • A més, va crear varis parcs distribuïts per la geografia de Taiwan a semblança de Silicon Valley dels Estats Units.
Comparació entre Espanya i Taiwan:

(feu click a la imatge per ampliar-la)

Altres països que també han evolucionat molt són:
Per zones qui més ha avançat és el Pròxim Orient. Com a negatiu, Àfrica no ha avançat gens, especialment per un problema de formació.

Les economies més avançades tampoc han evolucionat gaire, però això és degut a que tenien unes posicions molt bones i són difícils de millorar.


A partir d'aquí va començar el torn de preguntes per part dels assistents:
  • S'ha calculat quant costa pujar una posició en el rànquing?
  • El World Economic Forum no ho calcula, es limita a donar les dades per a que els governs actuin com creguin convenient; a més, la casuística de cada país és molt complexa.
  • Amb la nova Llei d'Administració Electrònica d'Espanya creu que Espanya millorarà en aquest índex?
  • Segurament, hi ha una variable (que composa l'índex resultant) que té en compte els canvis legislatius. No obstant, la percepció és subjectiva i a vegades costa més temps de canviar.
  • Us consta que els governs dels països es miren aquest estudi?
  • Directament no consta però indirectament segur que li fan cas, un altre tema és que puguin, o sàpiguen, posar-hi remei.
  • Molts dels casos d'èxit són de països relativament petits, amb poca població (Estònia, Israel, Taiwan, etc). Us heu plantejat fer un rànquing en funció de la població de cada país?
  • No. És cert que en països petits és més fàcil canviar dinàmiques, canviar cultures, però també és cert que els països petits tenen menys mercat interior i, sovint, també menys poder internacional.
  • Hi ha retrocessos?
  • Sí, és clar. També cal tenir en compte que a vegades perds posicions i no ho has fet malament, el problema és que els altres ho han fet millor que tú. Per aquest motiu és millor centrar-se en la puntuació i no en la posició al rànquing, també és convenient fixar-se en la tendència al llarg del temps, no en només un sol any.
  • Coneix algun repositori mundial de bones pràctiques a nivell institucional?
  • No en conec cap, a nivell local sí que hi ha alguna cosa, com per exemple en el web de Singapur s'informa dels seus casos d'èxit.
  • Es comenta que a Andalusia s'han creat els Centros TIC a l'educació. El problema el tenen en el professorat que no té prou coneixement.
  • La resposta la trobem a Dinamarca: inverteixen en educació, inverteixen en educació en ciència i matemàtica. En general a molts països occidentals falten enginyers i sobren advocats.
  • Les eines Web 2.0 poden ajudar tenir una millor puntuació?
  • Sí, i tant!, especialment per la part dels ciutadans, la part individual.
  • Els drets d'autor i les patents com afecten?
  • Per un cantó són un incentiu, però per l'altre és un fre, cal trobar l'equilibri just. Institucionalment el World Economic Forum opina que és positiu tenir els drets d'autor regulats, però personalment ella no ho té tant clar.
La darrera reflexió la va realitzar l'Ismael Peña-López:
  • Ara toca polítiques de demanda (pull) o polítiques d'oferta (push)?
  • Potser en països com Espanya cal més polítiques d'oferta, omplir de continguts la Xarxa.


Comentari personal sobre l'aportació d'Irene Mia:

Personalment, com a responsable d'indicadors del web municipal de l'Ajuntament de Barcelona, em va agradar aquesta ponència de la
Irene Mia. Vaig trobar encertat que la primera persona que parlava en el curs fos algú que donés un marc d'on estem.

No obstant, va donar moltes dades però no va aprofundir massa en els motius; és cert que va parlar de casos d'èxit, però vaig trobar a faltar un banc d'idees de què cal fer, per exemple, a Espanya per augmentar l'ús de les TICs.

Ella va comentar que la seva feina és fer una foto de la situació no d'explicar com solucionar-ho, però tenint en compte que estàvem en petit comitè, no era pas una ponència oficial al davant de milers de persones ni res per l'estil.

Resumint, vaig trobar que era una ponència una mica buida de contingut, poc profunda.

D'altra banda, cal anar amb molt de compte amb aquests índexos globals, molts estan pensats sota una filosofia anglosaxona i Espanya és un país completament llatí. Amb això no vull excusar Espanya, és ben evident que ens queda molt camí per fer, però també és cert que hi ha alguns aspectes que grinyolen una mica en aquest índex.

Per exemple, l'e-participation és un índex que pretèn copsar la tramitació electrònica (tal com encertadament em comentava el Ioannes Xavier en aquest post) que no té en compte les administracions descentralitzades, per això Espanya ocupa una posició molt discreta, fins i tot per sota de països com Moçambic i, en canvi, França - un país fortament centralitzat - apareix en la quarta posició.

A més, bona part de l'estudi, un 60%, provè de dades subjectives, per tant, dades que varien en funció de la percepció que té cada individu. És ben sabut que els espanyols sempre ens queixem de les nostres administracions públiques, tan si objectivament tenim raó com en cas contrari.

Per tant, cal anar amb molt de compte amb aquests indicadors...


Qüestions de debat associades:

D'aquesta ponència de la
Irene Mia em plantejo dues preguntes clares:
  • Quin és el motiu real per a que Espanya es trobi en la situació en que està?, és cultural?, és un problema de formació?, és un problema dels nostres líders que no veuen que en les TICs hi ha el futur?
(feu click a la imatge per ampliar-la)

  • Creieu que Espanya té potencial per créixer?, és a dir, potser ens trobem en una posició que difícilment millorarem; no és fàcil modificar la inèrcia de més de 40 milions de persones...
Com ho veieu?

Personalment crec que Espanya té suficient potencial per créixer, i crec que la gent té ganes de créixer; a més la irrupció de l'actual crisi és una oportunitat per fer un cop de timó.

Però crec que el problema és de lideratge de ser valents, i la nostra classe política i, en general, la nostra èlit no és gens valenta...

Què en penseu?


Enllaços relacionats:

Tal com us vaig comentar en el post introductori del curs SociedadRed 2008, escoltaré la música del Bruce Springsteen mentre redacto els posts relacionats amb l'esmentat curs.
En aquest cas, estava escoltant el disc 'Human Touch', disc que es va editar el 1992 conjuntament amb un altre disc, el 'Lucky Town'.
Ambdós discos van aparèixer després de l'exitosa gira del 'Tunnel of Love', i després d'uns anys en els que The Boss va descansar i, fins i tot, va ser pare!.
Suposo que aquesta espera, l'alt nivell en què havia acostumat els seus seguidors i un cert relaxament per part de l'autor va provocar que el disc no tingués l'èxit esperat, entre d'altres coses, pel fet que és un disc fluix, desigual...

dimarts, 9 de setembre del 2008

Anàlisi de la pobresa a Espanya segons l'Informe de la inclusió social 2008

Ahir es va donar a conéixer l'Informe de la Inclusió Social a Espanya 2008 realitzat per l'Obra Social de la Caixa Catalunya i coordinat per la Carme Gómez Granell, directora de l'Institut d'Infància i Món Urbà.


L'objectiu de l'estudi és: "(...) posar de manifest els avantatges d’una aproximació més “sociològica” a fenòmens estudiats, moltes vegades, des d’una perspectiva exclusivament econòmica."

Anteriorment aquest estudi s'havia realitzat sota l'àmbit català, ara, per primera vegada, aquest informe té un àmbit d'estudi de tot l'estat espanyol i dóna unes conclusions molt preocupants.

Per exemple, explica que la pobresa s'està associant a les primeres etapes de la vida, enlloc d'estar 'ubicada' a la vellesa, quan es deixa de treballar. Això implica que molts espanyols ja són pobres des del seu naixement, per tant, difícilment tindran els recursos i les oportunitats necessàries per sortir del pou.

D'altra banda, l'estudi també comenta que les dinàmiques d'exclusió social sovint tenen a veure amb d'altres 'elements', per exemple amb l'estructura familiar (amb la 'qualitat' de la família), amb les condicions de permanència en el món laboral (temporabilitat laboral), amb l'origen de la persona (si s'és immigrant), entre d'altres.

Aquest estudi no només es centra en la pobresa, entenent-se aquesta com una insuficiència de recursos econòmics per poder fer front a un mínim de necessitats vitals, sinó que també s'analitza la inclusió social. Amb aquest altre concepte es pretén veure altres injustícies no derivades exclusivament de la insuficiència econòmica com ara disfuncions en el mercat laboral, en l'àmbit formatiu, sanitari, residencial, relacional, entre d'altres.

És un estudi complex i, suposo, costós. Per aquest motiu l'estudi s'ha dividit en diferents anys, en aquest 2008 s'analitza l'exclusió social en l'àmbit econòmic i laboral i d'una forma totalment transversal a les diferents etapes en la vida d'una persona: infància, adolescència, joventut, primeres etapes de la vida adulta, maduresa i ancianitat.

D'altra banda, cal tenir en compte que estem en una época de forts canvis, potser no en som conscients donat que en formem part. Per aquest motiu cal que fem un canvi i trenquem les idees clàssiques sobre la família (no totes les famílies tenen dos progenitors), idees clàssiques sobre la feina (les feines ja no són per tota la vida o treballar no exclou de ser pobre), idees clàssiques sobre l'origen de les persones (la immigració és un fet en la nostra societat), idees clàssiques sobre l'educació (cal pensar en una formació contínua durant tota la vida), (en aquest sentit us recomano la lectura d'aquest post del blog Proyectos Personas Pasiones on s'intenta reflexionar sobre el futur de l'educació al nostre país).

Donat que l'objectiu de l'estudi és fer una anàlisi més sociològica que no només econòmica, s'utilitzen diferents indicadors per avaluar l'exclusió social a part de la renda, com per exemple, la privació material, els ingressos mínims que es consideren que ha de tenir una llar, l'impacte del cost de l'habitatge o l'impacte de les tranferències socials.

També conclou:
"“Ser o no ser” pobre ja no és la qüestió,
sinó estar o no estar en risc de caure en la pobresa."


Què s'entén per pobresa?

La pobresa econòmica es fixa a partir d'un percentatge respecte a la mediana de la distribució d'ingressos de les llars espanyoles. Fent servir un percentatge s'aconsegueix que la pobresa estigui lligada a l'evolució de la societat en general, i fent servir la mediana (enlloc de la mitjana) fa que es depengui menys dels extrems de l'esmentada distribució.

En aquest sentit, l'estudi marca 3 llindars de pobresa:
  • Pobresa moderada quan els ingressos de la llar no arriben al 60% de la mediana de la distribució d'ingressos de les llars espanyoles. Això actualment equival a 6.860 euros anuals.
  • Pobresa alta quan els ingressos de la llar no arriben al 40% de la mediana de la distribució d'ingressos de les llars espanyoles. Això actualment equival a 4.573 euros anuals.
  • Pobresa severa quan els ingressos de la llar no arriben al 25% de la mediana de la distribució d'ingressos de les llars espanyoles. Això actualment equival a 3.219 euros anuals.
No obstant, cal tenir en compte que aquestes quantitats varien en funció de la comunitat autònoma, així ens trobem que a Navarra el llindar de la pobresa moderada està situat als 9.140 euros, en canvi a Extremadura el llindar de la pobresa moderada es situa als 4.756 euros.

A Catalunya els llindars són:
  • Pobresa moderada si es tenen uns ingressos inferiors a 8.276 euros.
  • Pobresa alta si es tenen uns ingressos inferiors a 5.518 euros.
  • Pobresa severa si es tenen uns inferiors a 3.712 euros.
Els resultats obtingut a nivell de cada comunitat autònoma presenten algunes diferències remarcables:

(click a la imatge per veure-la més gran)

Múrcia és la comunitat amb un índex més alt en pobresa moderada, un preocupant 21,2%.
Castella i Lleó és la comunitat amb un índex més alt en pobresa alta, un 8,6%.
Extremadura i Castella i Lleó són les comunitats amb un índex més alt en pobresa severa, un 4,7%.

És curiós veure el cas de La Rioja, té l'índex més baix de pobresa severa (només un 0,8%) però, en canvi, presenta un dels índexos més alts en pobresa moderada (un 20,4%).

Catalunya obté uns índexos del 19,0% en pobresa moderada, un 7,2% en pobresa alta i un 3,0% en pobresa severa. Tots tres valors per sota de la mitjana espanyola: 20% en pobresa moderada, 8% en pobresa alta i també 3% en pobresa severa.

D'altra banda l'origen és important per determinar si tens més possibilitats de ser pobre, les xifres de pobres (en qualsevol dels tres nivells) són més altes per aquells col·lectius de gent que ha nascut fora de la Unió Europea. A més, les diferències són més gran com més extrema és la pobresa, així ens trobem que entre els nascuts a la Unió Europea hi ha un 3% de pobresa severa, en canvi, entre els nascuts fora de la Unió aquesta xifra es triplica.

Una de les conclusions més preocupants d'aquest informe és que un de cada quatre nens de l'Estat Espanyol és pobre.

Aquesta afirmació que, de per si, és prou vergonyosa encara ho és més si ho desgranem en funció de la procedència de la família del nen:
  • Entre les famílies autòctones, 2 de cada 10 nens tenen risc de pobres moderada, en canvi, a les famílies d'origen de fora de la Unió Europea la meitat dels nens són pobres.
  • Pel que fa a la pobresa alta, la proporció és 8,4% per 32% (és a dir, 1 de cada 3 nens d'origen forà pateixen una pobresa alta).
  • I per la pobresa severa tenim els següents índexos: 4% per 28%, per tant, el percentatge de la pobresa severa en els nens d'origen de fora de la Unió Europea és set vegades superior al mateix índex pels nens autòctons.
Per tant, els nens que provenen de fora de la Unió Europea no només són més pobres sinó que a més la seva pobresa és clarament més intensa.


L'informe proporciona moltíssimes dades que ajuden a entendre d'on prové el risc de caure en la pobresa: origen de la persona, tipus de família, índex d'atur, tipus de contractació laboral, formació, sexe, salut, salut dels familiars, ...

A més també fa nombroses comparacions entre les comunitats autònomes i entre Espanya i la resta de països de la Unió Europea. Diuen que les comparacions són odioses, en aquest cas són preocupants, en aquestes comparacions Espanya acostuma a estar sempre en els pitjors nivells i, a més, es constata que els anys de bonança econòmica no han servit per millorar la situació de la pobresa a Espanya.


D'altra banda, comentar que, tal com us he indicat anteriorment, en les properes edicions anuals d'aquest informe s'incidirà en d'altres àmbits que afecten a la inclusió social i a la pobresa. Per exemple, en el 2009 s'analitzarà en detall l'àmbit educatiu i sociosanitari, i en el 2010 s'aprofundirà en l'àmbit residencial, relacional i de participació social.


Per acabar, una frase de Serge Paugam, especialista en l'estudi de la pobresa i l'exclusió social, que apareix en l'informe:
"La pobresa es una qüestió que molesta perquè sempre és expressió d’una desigualtat, si no inacceptable, almenys poc tolerable en una societat globalment rica i democràtica.”

Enllaços relacionats:

Estava escoltant el disc 'Universal Language' del Marc Antoine mentre estava redactant aquest post.

És un disc on es barreja la guitarra espanyola amb el jazz (o més ben dit, amb el smooth jazz) complementat amb tocs de música electrònica.

Hi trobareu música tranquila, sense estridències, amb una bona dosi de so de guitarra espanyola d'alta qualitat.

Us el recomano!

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

dimecres, 27 d’agost del 2008

'The UN e-Government Readiness Index 2008'

Fa cinc dies us vaig donar un resum de l'estudi de les Nacions Unides sobre l'estat actual de l'administració electrònica en el món.

En aquest estudi es fa servir un índex: l'e-Government Readiness Index per quantificar en quin nivell d'administració electrònica es troba cada país membre de les Nacions Unides.

En aquest post entraré més en detall en què és aquest e-Government Readiness Index, com es calcula i quins són els resultats obtinguts per l'estudi del 2008.

Tal com deixa clar l'estudi, els membres - països - que pertanyen a les Nacions Unides es troben en diferents fases de desenvolupament de l'administració electrònica. Alguns ja estan parlant de 'governança electrònica' mentre que d'altres tot just estan a les beceroles de l'administració electrònica.

L'esmentat e-Government Readiness Index es crea a partir de la combinació de 3 índexs:
  • Web Measure Index.
  • Telecommunication Infrastructure Index.
  • Human Capital Index.
Enguany s'ha posat més èmfasi en els aspectes de l'administració electrònica relacionades amb el govern cap al ciutadà i del govern cap al govern, en detriment dels que són del govern cap a les empreses, aquests tenen un pes més reduït en l'índex, (aquest canvi ha suposat algunes modificacions importants en el rànquing en determinats països).


Web Measure Index

Aquest índex està basat en un model de 5 estats que indiquen en quin nivell de presència Internet es troba el site del govern del país. Com més amunt s'està més bon índex es té.


La definició de cada estat és la següent:
  • Emerging: La presència on-line de les administracions públiques és poc més que un web informacional estàtica amb poc o nul·la interacció amb els ciutadans.
  • Enhanced: Les administracions públiques proporcionen més informació de les polítiques públiques que practiquen. Permeten als seus ciutadans poder-se baixar formularis estàtics - com per exemple instàncies - per després omplir-los i portar-los en les oficines (presencials).
  • Interactive: Les administracions públiques proporcionen més serveis on-line com ara poder-se baixar formularis dinàmics (ja omplerts amb les nostres dades), o aplicacions dinàmiques (per exemple renovació de llicències). Les administracions públiques comencen a interactuar amb els ciutadans.
  • Transactional: Les administracions públiques comencen a transaccionar amb els ciutadans, interactuen en els dos sentits amb els ciutadans. Per exemple, permeten fer totalment on-line el pagament de taxes, l'identificació mitjançant certificats electrònics, expedició de volants d'empadronament, expedició de certificats de naixement, etc.
  • Connected: Les administracions públiques es transformen internament per respondre eficientment a les necessitats dels ciutadans millorant el seu back-office. Aquest nivell es el més complex, es caracteritza per:
    • Tenir comunicació horitzontal, és a dir, comunicació real (i transparent des del punt de vista del ciutadà) entre diferents administracions públiques d'un nivell similar.
    • Tenir comunicació vertical, és a dir, comunicació real (i transparent des del punt de vista del ciutadà) entre administracions públiques de nivells diferents, per exemple, comunicació en l'administració central i l'administració local.
    • Interoperabilitat entre les infraestructures de dades que tenen les diferents administracions públiques.
    • Comunicació (fluïda) entre les administracions públiques i els ciutadans.
    • Comunicació (fluïda) entre les administracions públiques i els agents socials (empreses privades, institucions acadèmiques, organitzacions de la societat, ONG's, etc).

L'índex es realitza bàsicament mitjançant un qüestionari que s'envia al govern de cada país i que han d'omplir en funció si determinats serveis estan disponibles o no en el principal site del govern del país.

Aquest qüestionari evalua les mateixes funcionalitats en d'altres sites similars del mateix país per assegurar-se la consistència i obtenir una mitjana del nivell en webs similars.

De cara a buscar unes temàtiques semblants per tothom, s'han escollit els següents temes d'interès: Salut, Educació, Benestar Social, Treball i Economia. S'han escollit aquests temes donat que, en general, són els que més preocupen als ciutadans.

Aquest índex es va realitzar durant els mesos d'octubre i novembre de 2007.

Els 35 primers països amb millor Web Measure Index són:
(L'índex està realitzat en funció relativa al país amb major participació electrònica (Dinamarca); així Dinamarca té la màxima puntuació (1).)



País Web Measure Index 2008 Web Measure Index 2005 Web Measure Index 2004
1 .- Dinamarca 1,0000 0,9731 0,9344
2 .- Suècia 0,9833 0,8654 0,7722
3 .- Estats Units 0,9532 1,0000 1,0000
4 .- Noruega 0,9465 0,7962 0,6873
5 .- França 0,8294 0,6115 0,5405
6 .- Corea del Sud 0,8227 0,9769 0,9459
7 .- Holanda 0,7893 0,7346 0,7181
8 .- Canadà 0,7659 0,8923 0,8726
9 .- Austràlia 0,7525 0,9038 0,8301
10 .- Japó 0,7425 0,8154 0,6293
11 .- Malta 0,7258 0,7923 0,7375
12 .- Emirats Àrabs Units 0,7157 0,6115 0,3050
13 .- Estònia 0,7124 0,6962 0,6988
14 .- Mèxic 0,7057 0,8192 0,7838
15 .- Espanya 0,6990 0,3923 0,3900
16 .- Gran Bretanya 0,6923 0,9962 0,9730
17 .- Irlanda 0,6756 0,7115 0,6564
18 .- Malàsia 0,6756 0,5769 0,4903
19 .- Àustria 0,6656 0,7423 0,6988
20 .- Israel 0,6656 0,7308 0,6911
21 .- República Txeca 0,6455 0,5885 0,5483
22 .- Nova Zelanda 0,6421 0,8038 0,7413
23 .- Finlàndia 0,6321 0,8269 0,8069
24 .- Hungria 0,6171 0,7038 0,5367
25 .- Singapur 0,6120 0,9962 0,9691
26 .- Lituània 0,6087 0,5231 0,4324
27 .- Luxemburg 0,6087 0,4000 0,4286
28 .- Egipte 0,6054 0,4462 0,1004
29 .- Jordània 0,6054 0,4346 0,3475
30 .- Brasil 0,6020 0,7500 0,6371
31 .- Portugal 0,5987 0,4269 0,3938
32 .- El Salvador 0,5786 0,4269 0,3938
33 .- Alemanya 0,5753 0,8423 0,7954
34 .- Perú 0,5652 0,5577 0,5174
35 .- Xile 0,5635 0,9115 0,8842

Desgranem aquestes dades, dels països capdavanters (més Espanya), en funció de cada un dels 5 estats de la piràmide:



País Web Measure Index 2008 Emer
ging
Enhan
ced
Interac
tive
Transac
tional
Connec
ted
1 .- Dinamarca 1,0000 100% 97% 89% 80% 93%
2 .- Suècia 0,9833 100% 95% 89% 81% 78%
3 .- Estats Units 0,9532 100% 98% 90% 65% 78%
4 .- Noruega 0,9465 100% 92% 90% 70% 70%
5 .- França 0,8294 100% 92% 73% 49% 85%
6 .- Corea del Sud 0,8227 100% 93% 76% 50% 59%
7 .- Holanda 0,7893 100% 92% 75% 43% 52%
8 .- Canadà 0,7659 100% 91% 71% 43% 48%
9 .- Austràlia 0,7525 88% 92% 61% 45% 70%
15 .- Espanya 0,6990 100% 79% 68% 39% 41%

Com podeu veure en aquesta darrera taula, les dades apareixen en percentatge, aquest indica la proporció de serveis en cada categoria que ofereix el govern; per exemple en el cas de Dinamarca, el 100% dels serveis públics compleixen el nivell d'emerging, el 97% compleixen el nivell d'enhanced, el 89% el d'interactive, el 80% el de transactional i el 93% el de connected. Fixeu-vos que es pot donar el cas de serveis que compleixin el darrer nivell - connected - però no l'anterior - transactional - això és degut simplement al fet que, si ens fixem en la definició, el nivell connected no inclou necessàriament el nivell transactional.


Telecommunication Infrastructure Index

Aquest és un índex que es composa d'aquests 5 altres índexs relacionats amb les capacitats que tenen les infraestructures de comunicació de cada país:
  1. Percentatge d'usuaris d'Internet respecte al total de la població.
  2. Número d'ordinadors personals per cada 100 persones.
  3. Número de línies de telèfons fixes per cada 100 persones.
  4. Número de telèfons mòbils per cada 100 persones.
  5. Número de línies ADSL per cada 100 persones.
Cada un d'aquests 5 índexs tenen un pes d'un 20% en el Telecommunication Infrastructure Index.

Les dades per elaborar aquests índexos s'han obtingut de la United Nations International Telecommunication Union, (ITU).

Els 35 primers països amb millor Telecommunication Infrastructure Index són:


País Telecom. Infrastructure Index 2008 Telecom. Infrastructure Index 2005 Telecom.
Infrastructure Index 2004
1 .- Holanda 0,8140 0,6815 0,6997
2 .- Suïssa 0,7900 0,7105 0,7208
3 .- Suècia 0,7842 0,8395 0,8600
4 .- Dinamarca 0,7441 0,7642 0,7896
5 .- Noruega 0,7375 0,6823 0,7761
6 .- Luxemburg 0,7336 0,6439 0,6514
7 .- Islàndia 0,7210 0,7704 0,7821
8 .- Gran Bretanya 0,7022 0,6471 0,6927
9 .- Canadà 0,6966 0,6552 0,6680
10 .- Corea del Sud 0,6886 0,6713 0,6664
11 .- Austràlia 0,6884 0,7098 0,6929
12 .- Estats Units 0,6663 0,7486 0,7697
13 .- Finlàndia 0,6246 0,6524 0,6747
14 .- Japó 0,6232 0,5850 0,6086
15 .- Alemanya 0,6164 0,6226 0,6066
16 .- Israel 0,6085 0,4002 0,4205
17 .- Mònaco 0,6085 0,5021 0,3708
18 .- França 0,5992 0,5060 0,5055
19 .- Àustria 0,5989 0,5784 0,5774
20 .- San Marino 0,5988 0,6482 0,6599
21 .- Estònia 0,5958 0,5281 0,4498
22 .- Singapur 0,5853 0,6448 0,6630
23 .- Nova Zelanda 0,5851 0,6021 0,6119
24 .- Itàlia 0,5389 0,4812 0,4973
25 .- Eslovènia 0,5289 0,4762 0,4984
26 .- Bèlgica 0,5222 0,5127 0,4952
27 .- Irlanda 0,5217 0,5037 0,5009
28 .- Liechtenstein 0,5216 0,3637 0,3727
29 .- Espanya 0,4834 0,3919 0,3933
30 .- Barbados 0,4464 0,3107 0,2119
31 .- República Txeca 0,4279 0,4102 0,4059
32 .- Xipre 0,4274 0,4101 0,4211
33 .- Portugal 0,4215 0,4283 0,4220
34 .- Lituània 0,4093 0,2528 0,2376
35 .- Andorra 0,4066 0,2990 0,2953

Desgranem aquestes dades, dels països capdavanters (més Espanya), en funció dels 5 subíndexs en què està basat aquest Telecommunication Infrastructure Index:



País Telecom. Infrastructure Index 2008 Índex Internet Índex PC Índex Línies de telèfon fix Índex Mòbils Índex ADSL
1 .- Holanda 0.8140 1,000 0,947 0,484 0,640 1,000
2 .- Suïssa 0.7900 0,675 0,954 0,720 0,673 0,928
3 .- Suècia 0.7842 0,866 0,924 0,617 0,698 0,815
4 .- Dinamarca 0.7441 0,655 0,769 0,590 0,707 1,000
5 .- Noruega 0.7375 0,988 0,658 0,459 0,715 0,868
6 .- Luxemburg 0.7336 0,810 0,690 0,543 1,000 0,624
7 .- Islàndia 0.7210 0,735 0,535 0,676 0,729 0,931
8 .- Gran Bretanya 0.7022 0,630 0,847 0,582 0,767 0,684
9 .- Canadà 0.6966 0,764 0,967 0,665 0,345 0,743
10 .- Corea del Sud 0.6886 0,800 0,589 0,581 0,551 0,922
29 .- Espanya 0.4834 0,482 0,311 0,439 0,701 0,483

Cal tenir en compte que els valors d'aquests 5 subíndexs són de 0 a 1, essent 1 el millor país en un determinat subíndex. Per exemple, Holanda és el país que presenta unes millors dades en el percentatge d'usuaris d'Internet respecte al total de la població, i en el número de línies ADSL per cada 100 persones, (en aquest cas coliderant aquest índex amb Dinamarca).


Human Capital Index

Aquest índex es calcula en funció de l'índex d'alfabetisme (amb un pes de 2/3 del total) i del percentatge d'alumnes matriculats (a primària, secundària o ensenyaments de tercer nivell) respecte del total de la població (amb un pes del 1/3 restant).

Les dades per generar aquest estudi provenen de la United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, (UNESCO).

Els 35 primers països amb millor Human Capital Index són:



País Human Capital Index 2008 Human Capital Index 2005 Human Capital Index 2004
1 .- Austràlia 0,9933 0,99 0,99
2 .- Dinamarca 0,9933 0,98 0,99
3 .- Finlàndia 0,9933 0,99 0,99
4 .- Nova Zelanda 0,9933 0,99 0,99
5 .- Irlanda 0,9932 0,96 0,96
6 .- Canadà 0,9908 0,98 0,97
7 .- Noruega 0,9908 0,99 0,99
8 .- Holanda 0,9881 0,99 0,99
9 .- Espanya 0,9868 0,97 0,97
10 .- Corea del Sud 0,9841 0,97 0,96
11 .- França 0,9818 0,96 0,96
12 .- Eslovènia 0,9788 0,96 0,94
13 .- Islàndia 0,9779 0,96 0,96
14 .- Suècia 0,9776 0,99 0,99
15 .- Bèlgica 0,9771 0,99 0,99
16 .- Kazakhstan 0,9759 0,93 0,92
17 .- Estònia 0,9734 0,98 0,96
18 .- Estats Units 0,9711 0,97 0,97
19 .- Gran Bretanya 0,9699 0,99 0,99
20 .- Grècia 0,9698 0,95 0,93
21 .- Lituània 0,9688 0,96 0,94
22 .- Àustria 0,9664 0,96 0,97
23 .- Letònia 0,9654 0,95 0,95
24 .- Barbados 0,9609 0,95 0,96
25 .- Hungria 0,9604 0,95 0,93
26 .- Bielorússia 0,9597 0,95 0,95
27 .- Rússia 0,9589 0,95 0,93
28 .- Itàlia 0,9582 0,93 0,93
29 .- Cuba 0,9572 0,91 0,90
30 .- Polònia 0,9560 0,96 0,95
31 .- Alemanya 0,9532 0,95 0,96
32 .- Ucraïna 0,9508 0,94 0,93
33 .- Liechtenstein 0,9479 0,00 0,00
34 .- Argentina 0,9470 0,96 0,94
35 .- Japó 0,9462 0,94 0,94

Desgranem aquestes dades, dels països capdavanters, en funció dels 2 subíndexs en què està basat aquest Human Capital Index:



País Human Capital Index 2008 Índex Alfabetisme
Índex Matriculacions
1 .- Austràlia 0,9933 0,990 1,00000
2 .- Dinamarca 0,9933 0,990 1,00000
3 .- Finlàndia 0,9933 0,990 1,00000
4 .- Nova Zelanda 0,9933 0,990 1,00000
5 .- Irlanda 0,9932 0,990 0,99947
6 .- Canadà 0,9908 0,990 0,99232
7 .- Noruega 0,9908 0,990 0,99228
8 .- Holanda 0,9881 0,990 0,98429
9 .- Espanya 0,9868 0,990 0,98049
10 .- Corea del Sud 0,9841 0,990 0,97236


e-Government Readiness Index

Tal com us comentava al principi d'aquest post, l'índex e-Government Readiness Index es crea a partir de la combinació de 3 índexs que acabem de veure:
  • Web Measure Index.
  • Telecommunication Infrastructure Index.
  • Human Capital Index.
Els 35 primers països amb millor e-Government Readiness Index són:



País e-Gov. Readiness Index 2008 e-Gov. Readiness Index 2005 e-Gov.
Readiness
Index 2004
1 .- Suècia 0,9157 0,8983 0,8741
2 .- Dinamarca 0,9134 0,9058 0,9047
3 .- Noruega 0,8921 0,8228 0,8178
4 .- Estats Units 0,8644 0,9062 0,9132
5 .- Holanda 0,8631 0,8021 0,8026
6 .- Corea del Sud 0,8317 0,8727 0,8575
7 .- Canadà 0,8172 0,8425 0,8369
8 .- Austràlia 0,8108 0,8679 0,8377
9 .- França 0,8038 0,6925 0,6687
10 .- Gran Bretanya 0,7872 0,8777 0,8852
11 .- Japó 0,7703 0,7801 0,7260
12 .- Suïssa 0,7626 0,7548 0,7538
13 .- Estònia 0,7600 0,7347 0,7029
14 .- Luxemburg 0,7512 0,6513 0,6600
15 .- Finlàndia 0,7488 0,8231 0,8239
16 .- Àustria 0,7428 0,7602 0,7487
17 .- Israel 0,7393 0,6903 0,6805
18 .- Nova Zelanda 0,7392 0,7987 0,7811
19 .- Irlanda 0,7296 0,7251 0,7058
20 .- Espanya 0,7228 0,5847 0,5844
21 .- Islàndia 0,7176 0,7794 0,7699
22 .- Alemanya 0,7136 0,8050 0,7873
23 .- Singapur 0,7009 0,8503 0,8340
24 .- Bèlgica 0,6779 0,7381 0,7525
25 .- República Txeca 0,6696 0,6396 0,6214
26 .- Eslovènia 0,6681 0,6762 0,6506
27 .- Itàlia 0,6680 0,6794 0,6598
28 .- Lituània 0,6617 0,5786 0,5367
29 .- Malta 0,6582 0,7012 0,6877
30 .- Hungria 0,6494 0,6536 0,5857
31 .- Portugal 0,6479 0,6084 0,5953
32 .- Emirats Àrabs Units 0,6301 0,5718 0,4736
33 .- Polònia 0,6134 0,5872 0,6026
34 .- Malàsia 0,6063 0,5706 0,5409
35 .- Xipre 0,6019 0,5872 0,5189


La situació d'Espanya

Espanya no queda mal parada en aquests índexos generats per les Nacions Unides, tan sols ens despengem en l'apartat d'infraestructures, en contra som el novè país del món amb millor índex de capital humà.

En la següent taula es proporcionen les dades d'Espanya del 2008 respecte a les mitjanes mundials, d'Europa i del sud d'Europa.



Índex Valor espanyol Rànquing mundial Mitjana mundial Mitjana d'Europa Mitjana del sud d'Europa
1 .- e-Gov.
Readiness
Index
0,7228 20 0,454 0,649 0,564
2 .- Web Measure Index 0,6990 15 0,354 0,537 0,438
3 .- Telecom. Infrastructure Index 0,4840 29 0,210 0,463 0,347
4 .- Human Capital Index 0,9868 9 0,783 0,944 0,912

S'entèn per sud d'Europa més o menys la zona mediterrània, en concret inclou aquests països: Albània, Andorra, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Eslovènia, Espanya, Grècia, Itàlia, Macedònia, Malta, Montenegro, Portugal, San Marino i Sèrbia. En aquesta regió d'Europa, Espanya lidera el rànquing de l'e-Government Readiness Index.


Enllaços relacionats:

Estava escoltant el primer disc dels W.A.S.P (amb el mateix títol que el nom del grup.
Reconec que aquest grup no és precisament el que podríem entendre com a 'políticament correcte', especialment en els primers discos...
Però les seves cançons sempre m'han agradat... (deu ser allò que diuen que tothom té un passat obscur...).

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)