Examen de l'assignatura "Gestió Electrònica de Documents Multimèdia"

Just en aquests moments, de 18h a 20h d'avui dilluns 7 de juny, els alumnes que van optar per no fer l'avaluació contínua, (és a dir, els que tenen examen final), s'estan examinant.

Així doncs, podríem dir que avui finalitza la meva primera experiència com a professor universitari, una experiència que va començar el passat dimarts 16 de febrer a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona realitzant la docència de l'assignatura Gestió Electrònica de Documents Multimèdia (GEDM). Aquesta assignatura correspon als estudis de la Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació (estudis que estan desapareixent per donar pas al nou Grau d'Informació i Documentació).

Tot i això, evidentment encara s'ha de fer l'avaluació dels exàmens i dels treballs finals que avui també era l'últim dia per entregar-los.

Us penjo aquí l'examen que estan fent ara (de cara als alumnes que hagin de fer la convocatòria de setembre, pels alumnes de posteriors anys i a tothom que li pugui interessar).

Les respostes a les preguntes es poden trobar als apunts de l'assignatura i als posts relacionats amb aquests apunts.

Crec sincerament que és un examen raonablement fàcil... tot i això, sort!

Segon tema de l'assignatura "Gestió Electrònica de Documents Multimèdia, (GEDM)": Text.

Us deixo aquí la presentació que vaig acabar el dijous 11/03/10 del segon tema de l'assignatura: Gestió Electrònica de Documents Multimèdia (GEDM): Text.

Aquest va ser el primer tema en què ens vam endinsar en un determinat tipus de formats, els relacionats amb la informació textual.

L'índex d'aquest tema fou:

• Introducció al format textual.
• Formats de text sense informació de presentació.
• Formats de text amb informació de presentació.
• Llibres electrònics.
• OCR.
  

---

Introducció al format textual.

El format text és aquell que conté informació textual: lletres, números, símbols, etc.

De tots els principals tipus de formats (text, imatge, so, vídeo i animació) el format text és el més "senzill".

A més, no té pèrdua d'informació (com és habitual en la resta de formats, especialment, la imatge, el so i el vídeo).

Generalment té un pes molt baix. De fet, aquest és el motiu pel qual no li cal perdre informació.

Però tot i aquest senzillesa, depèn de la codificació emprada per representar internament les lletres, números, etc.

A més, a aquest format textual li podem posar informació per indicar com es representarà gràficament el text, això provoca que no sigui tan "senzill".

---

Formats de text sense informació de presentació.

Format de text pla:

És aquell format que no permet que s'indiqui cap informació de com s'ha de representar gràficament el text, només conté la "informació real".

Aquests formats de text pla s'han de codificar d'alguna manera. Usualment nosaltres utilitzem les codificacions:

• ASCII.
• ISO-8859-1.
• Unicode.
• Etc.
  

El codi ASCII es va crear en la dècada dels anys 60 del segle passat per facilitar la transmissió electrònica de dades.

El que fa és codificar cada caràcter amb un número, després aquest número es passa a binari i això ja permet la transmissió de la informació digitalment.

(feu click a la imatge per veure-la més gran)

El problema del codi ASCII és que només permet la codificació de 128 caràcters: tots els de l'idioma anglès, símbols i caràcters de control (salts de línia, final de text, etc).

Però al ser la primera codificació, el codi ASCII és igual per tothom, és la seva gran virtut.

Posteriorment va aparèixer el codi ASCII estès que permetia codificar el doble de caràcters (256) on els 128 primers són exactament el codi ASCII original. El problema de l'ASCII estès és que ja no és igual per tothom, això provoca que la informació codificada amb ASCII estès no és 100% compatible en tots els sistemes.

Una altra codificació és la ISO-8859-1 (també coneguda com ISO Latin-1) que no és res més que un codificació de l'ASCII estès pensada per la majoria de llengües d'Europa (especialment les llatines).

Unicode intenta ser una codificació universal per a la immensa majoria de llengües del món, (codifica 50.000 caràcters diferents).

Com a curiositat, comentar que hi ha gent que es dedica a "fer art" mitjançant els caràcters ASCII:

(feu click a la imatge per veure-la més gran)

L'HTML original també es pot classificar com un format de text pla en el sentit que no indicava com s'havia de mostrar la informació, era el propi navegador que decidia com fer-ho, (per tant, una mateixa pàgina web es podia mostrar diferent en funció de quin navegador s'utilitzava).

El que sí que proporcionava l'HTML original era estructura al document: títols, subtítols, etc.

De fet, l'HTML no és res més que una DTD de l'SGML, és a dir, no és res més que una definició de tipus de documents (DTD) del llenguatge SGML.

Podríem definir l'SGML com un llenguatge per crear altres llenguatges, com per exemple l'HTML.

En canvi, l'XML no és un llenguatge creat a partir d'una DTD de l'SGML, és un subconjunt de l'SGML (que pot tenir les seves pròpies DTDs).

Originalment l'HTML no contenia informacio relacionada amb com s'havia de mostrar la informació en pantalla, després es va "corrompre" afegint etiquetes per aquesta finalitat.

Però des de ja fa uns anys, s'intenta tornar a la idea original, deixant tota la informació sobre com s'ha de mostrar el contingut en mans dels fitxers CSS.

D'aquesta manera, deixant la "informació real" en mans de l'HTML i la "informació de presentació" en mans del CSS aconseguim (entre d'altres avantatges):

• Millorar l'accessibilitat web.
• Millorar la indexació del contingut, (per exemple, per part dels buscadors).
• Poder tenir vàries presentacions d'un mateix contingut, (per exemple, per mostrar la mateixa informació des de diferents tipus de dispositius: PCs, mòbils, etc).
  

---

Formats de text amb informació de presentació.

És evident que treballar amb formats de text tenint la informació de presentació a banda no és gaire còmode, especialment per aquelles persones que no són tècniques.

Si es volia que la informàtica s'extengués a la majoria de la població calia fer un nou enfoc.

Així doncs, els fabricants de software es van esforçar en oferir aplicacions que integréssin la informació de presentació de la informació conjuntament amb l'esmentada informació.

És a dir, que a mesura que s'edités un document ja es vegés (més o menys) com es presentaria aquest document (juntant els dos tipus d'informació: dades reals + presentació).

Així va aparèixer la filosofia: WYSIWYG.

WYSIWYG és l'acrònim de "What You See Is What You Get" (el que veus és el que obtens).

De fet, en les aplicacions WYSIWYG ja no parlem d'editors de text sinó de processadors de text, la diferència és subtil però important.

Aplicacions com WordStar, WordPerfect, Ami Pro, etc van ser molt conegudes en els anys 80, principis dels 90... fins que va arribar el Word, autèntic estàndard de facto dels processadors de text (amb el format .doc).

En part, gràcies a la filosofia WYSIWYG s'ha aconseguit introduir l'ús d'ordinadors en molts àmbits de la societat, s'ha simplificat la creació de documents electrònics amb l'ús d'aquestes eines.

Una altra filosofia és la WYSIWYM.

WYSIWYM és l'acrònim de "What You See Is What You Mean" (el que veus és el que vols dir).

En aquest cas, indiquem la semàntica del que estem editant. Per exemple, indiquem que estem editant un títol, un paràgraf, etc.

Serà el processador de textos qui decidirà com mostrar aquesta informació semàntica.

D'aquesta manera aconseguim separar el contingut de la presentació, (és una idea semblant a la de l'HTML i el CSS).

Un exemple d'aquest tipus de processadors és el LyX (que processa fitxers de LaTeX).

(feu click a la imatge per veure-la més gran)

Per tant, tenim fitxers sense presentació (editors de text) o fitxers amb presentació (processadors de text) especificant directament aquesta presentació o la semàntica.

Una altra manera de classificar els formats de documents és en funció de la seva portabilitat entre diferents sistemes.

En aquest àmbit l'autèntic estàndard és el PDF (Portable Document Format) creat per Adobe Systems.

PDF té 3 característiques importants: Portabilitat, Edició Controlada i Compressió.

Un document PDF es pot veure en (pràcticament) a qualsevol sistema operatiu i en la majoria de dispositius (PCs, PDAs, mòbils, etc).

És la seva gran virtut. Un document PDF és portable pel fet que la seva codificació no depèn del sistema operatiu on s'ha generat (això és habitual en la majoria de formats de documents).

A més, Adobe ha creat lectors (gratuïts) per (pràcticament) qualsevol sistema operatiu de la majoria de dispositius fent que els fabricants ja incloguin d'origen els lectors PDF en els seus sistemes operatius.

El format PDF prové del PostScript, un llenguatge per descriure les pàgines. L'objectiu del PostScript és representar el text (amb imatges si en té) de la mateixa manera per pantalla que de forma impresa (en impressora làser).

[De fet, va ser arran de la creació del llenguatge PostScript que es va fundar l'empresa Adobe Systems.]

Aquest és un llenguatge força críptic per a ser utilitzat per les persones directament... però no per les impressores. Gràcies al PostScript es va assolir que es veiés el mateix per pantalla que per impressora, un fet que ara no li donem importància...

---

Llibres electrònics.

El quart apartat d'aquest tema fou els llibres electrònics.

Segons la Viquipèdia, un "Llibre electrònic o llibre digital (en anglès electronic book o, col·loquialment, eBook) és la versió electrònica o digital d'un llibre en format paper".

És a dir, un llibre electrònic no és res més que la mateixa informació que un llibre tradicional però en un format digital que li transmet unes característiques especials: per exemple, que la seva distribució tingui un cost pràcticament nul.

Per a més informació sobre què és un llibre electrònic mireu-vos aquest vídeo fet per Vilaweb:



Cal no confondre un llibre electrònic (que és intangible donat que és inmaterial) amb el dispositiu que permet llegir els llibres electrònics. Per desgràcia, i segurament donat que és un producte encara molt recent, la majoria de dispositius només permeten llegir els formats pels quals han estat creats, és a dir, no hi ha un format específic que sigui estandaritzat per a ser usat per tots els dispositius.

També de la Viquipèdia (però en aquest cas de la versió anglesa) hi trobem aquest article sobre els principals formats actuals de tipus de documents de llibres electrònics, (tot seguit en teniu una captura de pantalla):

(Feu click a la imatge per fer-la més gran)

En aquesta taula podem veure diferents formats que actualment s'utilitzen pels llibres electrònics, des dels formats generalistes, com per exemple l'HTML, a formats específics dels llibres electrònics com el .azw d'Amazon.

La primera columna indica si el format permet alguna gestió per controlar els drets d'autor, es pot veure que tots els formats específics ho tenen, això és lògic si es té en compte que aquest tema va ser inicialment el gran fre a la proliferació del llibre electrònic).

La segona columna indica si el format permet incloure imatges.

La tercera columna indica si el format es repagina automàticament si ampliem/reduïm el tamany del lector.

La quarta columna indica si el format és propietari o si és obert per tothom.

La cinquena columna indica si el format permet a l'usuari fer anotacions al marge (és a dir, "guixar" el llibre) i després poder gestionar aquestes anotacions.

I la darrera columna indica si el format permet guardar el punt de llibre per saber fins a on ha llegit cadascú.

Una altre tipus de dispositiu és (o serà) l'iPad d'Apple que està a punt de sortir al mercat.

Sembla que pot ser un dispositiu pensat per a ser utilitzat per llegir... ja veurem exactament què pot llegir i com...

---

OCR.

Per acabar aquest tema relacionat amb el format text, convé parlar de l'OCR.

L'OCR és l'acrònim d'Optical Character Recognition.

L'OCR són un conjunt de tècniques que ens permeten passar la informació textua que està guardada com una imatge a ser guardats efectivament com a text, això ens permetrà posteriorment poder treballar amb aquesta informació.

L'OCR es fa servir molt per poder introduir en bases de dades la informació que es va crear prèviament a la digitalització de la societat. Per exemple, en els casos de documents antics que requereixen un posterior estudi.

El procés és senzill:

• Es fa un escànner del document original.
• De la imatge obtinguda de l'escànner se li aplica un software d'OCR per extreure la informació textual.
• Es retoca manualment el resultat obtingut del software d'OCR.
• S'introdueix el resultat en una base de dades o en qualsevol altre software que permeti treballar amb aquesta informació textual.
  

---

Presentació d'aquest segon tema:

GEDM Tema 2: Text on Prezi

---

Enllaços relacionats:

• Docència de l'assignatura "Gestió Electrònica de Documents Multimèdia, (GEDM)".
  
• Primera classe (Introducció) de l'assignatura "Gestió Electrònica de Documents Multimèdia, (GEDM)".
• Primer tema de l'assignatura "Gestió Electrònica de Documents Multimèdia, (GEDM)": Introducció. Conceptes bàsics.
  

Primer tema de l'assignatura "Gestió Electrònica de Documents Multimèdia, (GEDM)": Introducció. Conceptes bàsics.

Us deixo aquí la presentació que vaig acabar el dijous passat del primer tema de l'assignatura: Gestió Electrònica de Documents Multimèdia (GEDM).

Tot just és el primer tema: Introducció. Conceptes bàsics.

El vaig dividir en 4 grans apartats:

• Introducció.
• Arquitectura de la informació.
• Usabilitat.
• Accessibilitat.

---

Introducció:

Vaig començar la introducció preguntant als alumnes què significa per ells les paraules "document multimèdia". Les respostes van anar - en general - pel bon camí, però no eren complertes.

Vaig definir 'document multimèdia' com:

Un document multimèdia és qualsevol font de dades (recuperable en el temps i en l'espai) que utilitza més d'un mitjà de comunicació en la presentació de la informació: text, imatge, animació, vídeo, so.

Cap alumne havia parlat que la informació s'havia de poder recuperar, altrament, per a què la volem si no la podem fer servir?

També els feia veure que de documents multimèdia pràcticament n'han existit des dels inicis de la comunicació, tot i que és evident que amb l'electrònica, i amb la tecnologia web, han fet un salt espectacular.

Característiques d'un document multimèdia:

• Emmagatzemament. Es pot fer sobre diferents medis, alguns més moderns d'altres més antics.
  
• Qualitat. En funció de quin format utilitzem podem perdre informació de l'original.

• Nivell d'edició. No tots els documents multimèdia permeten ser editats, i els que sí que ho permeten poder tenir diferents graus d'edició.
  
• Nivell de gestió. Cada format presenta les seves pròpies característiques de gestió, manipulació, del document.
  
• Distribució. La distribució dels documents multimèdia s'ha revolucionat amb la tecnologia web i això ha afectat molt l'àmbit dels documents, com per exemple la reproducció.
  
• Reproducció. Un altra característica que ha canviat molt gràcies als avanços tecnològics (especialment en hardware) i a la distribució pràcticament a cost zero a qualsevol part del món.
  
• Estàndard. Si el format utilitzat segueix un estàndard o no.
• Interactivitat. Quin és el grau de control que té l'usuari vers el contingut multimèdia.
  

A el tipus de 'mèdia' li diem format.

Els principals tipus de formats són:

• Text.
• Imatge.
• So.
• Vídeo.
• Animació.
  

---

Arquitectura de la informació:

La segona part d'aquest tema estava relacionada amb l'arquitectura de la informació, és a dir, de la disciplina que intenta posar ordre en la informació, organitzar-la per a que sigui fàcilment recuperable, localitzable i accessible.

Tot i que és un concepte dels anys 70 del segle passat, la rellevància li ha arribat amb l'explosió del món web.

L'arquitectura de la informació es basa en:

• Sistemes d'organització.
• Sistemes d'etiquetatge.
• Sistemes de navegació (en seqüència, en jerarquies, per facetes, d'altres...).
• Sistemes de cerca.
• Gestors documentals.
  

Entre d'altres exemples, vaig mostrar el cas del projecte Steve: etiquetatge social de les obres d'art per part de la ciutadania (no fet per experts de cada museu).


Dos conceptes bàsics molt relacionats amb l'arquitectura de la informació són la usabilitat i l'accessibilitat.

---

Usabilitat:

Els hi vaig definir la usabilitat com (és la definició de la Viquipèdia):

"Facilitat amb la gent pot usar una eina o giny per aconseguir un objectiu en concret".

Tradicionalment la usabilitat era un concepte propi dels enginyers i dels dissenyadors de productes.

Calia fer productes que estiguéssin pensats (dissenyats) per les persones que les utilitzarien, això faria que la satisfacció d'aquests usuaris fos major i, conseqüentment, fossin els primers prescriptors per futures vendes del producte.

És a dir, calia fer un disseny centrat en l'usuari, un disseny adaptant-se a les necessitats dels usuaris, no a l'inrevés.

Un bon exemple és el (clàssic) telèfon que va dissenyar Henry Dreyfuss (pare del disseny centrat en l'usuari):

(feu click a la imatge per ampliar-la)

Però amb l'electrònica i, especialment, amb la informàtica la importància de la usabilitat ha crescut molt, en part gràcies a gent com Jakob Nielsen o l'Steve Krug i els llibres respectius: "Designing Web Usability" i "Don't Make Me Think".

Amb una bona aplicació de la usabilitat aconseguim:

• Més eficiència.
• És més fàcil que l'usuai aprengui a fer una tasca.
• Reducció del suport a l'usuari, no li cal.
• Reducció de les tasques de manteniment.
• Més satisfacció de l'usuari.
• Més conversió d'usuaris a clients.
• Més productivitat dels clients.
• Millor imatge/prestigi de qui aplica la usabilitat en els seus productes/serveis.
  

Un lloc on està ple d'exemples a no seguir (respecte a la usabilitat i, en general, al disseny de llocs web) és: Web Pages That Suck.

---

Accessibilitat:

El darrer apartat d'aquest primer tema estava relacionat amb l'accessibilitat.

Segons la Viquipèdia:

"L'accessibilitat és el grau en el qual totes les persones poden utilitzar un objecte, visitar un lloc o accedir a un servei, independentment de les seues capacitats tècniques o físiques".

Això vol dir que l'accessibilitat inclou (entre d'altres):

• Supressió de barreres (físiques i lògiques).
• Canvis legislatius.
• Conscienciació de la societat.
  

Segons l'Instituto Nacional de Tecnologías de la Comunicación, l'accessibilitat web és:

"Se puede definir la accesibilidad web como la posibilidad de que un sitio o servicio Web pueda ser visitado y utilizado de forma satisfactoria por el mayor número posible de personas, independientemente de las limitaciones personales que tengan o de aquellas limitaciones que sean derivadas de su entorno."

A qui beneficia l'accessibilitat web?, a qui té:

• Deficiències visuals.
• Deficiències auditives.
• Deficiències físiques o motrius.
• Deficiències neurològiques.
• Pèrdua de capacitats.
• Entorn en males condicions.
• Ús d'eines amb limitades capacitats.

Gràcies a l'accessibilitat web també s'aconsegueix:

• Simplificar el desenvolupament.
• Estalviar costos.
• Facilitar la independència de dispositiu.
• Millorar la indexació dels continguts.
• Augmentar la usabilitat.
• Millorar l'accés a la informació.
• Augmentar el públic objectiu.

Per tant, l'accessibilitat web no és només per a persones que tinguin alguna discapacitat.

Dit d'una altra manera, crear webs accessibles és la millor opció per tenir webs de qualitat, és una inversió.

De fet, fer accessible un web no és res més que aplicar unes "bones pautes" (estàndards) i sentit comú en la creació del contingut web.

Aquestes "bones pautes" són les WCAG (Web Content Accessibility Guidelines), és a dir, unes normes que marquen com fer un web accessible.

Les WCAG marquen 3 nivells d'accessibilitat: A (primer nivell d'accessibilitat), AA (segon nivell, inclou el primer) i AAA (màxim nivell, inclou els dos anteriors).

---

Presentació d'aquest primer tema:

GEDM Tema1: Introducció. Conceptes bàsics. on Prezi

---

Enllaços relacionats:

• Docència de l'assignatura "Gestió Electrònica de Documents Multimèdia, (GEDM)".
  
• Primera classe (Introducció) de l'assignatura "Gestió Electrònica de Documents Multimèdia, (GEDM)".
• Diseño centrado en el usuario (DCU).
  

Primera classe (Introducció) de l'assignatura "Gestió Electrònica de Documents Multimèdia, (GEDM)"

Tal com us vaig comentar fa uns dies, avui - aquesta tarda - m'estreno com a professor universitari a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

Us deixo aquí la presentació - feta en Prezi - d'introducció de l'assignatura (en principi això serà l'únic que farem avui):

Introducció GEDM (primer dia) on Prezi

La introducció té 4 grans apartats:

• Introducció de l'assignatura.
• Introducció de qui sóc jo (i introducció de la resta d'alumnes).
• Qüestions pràctiques sobre l'assignatura: avaluació, horari de les classes, horari de les consultes, etc.
• Reflexió sobre la necessitat de canvi de l'educació donat els canvis - cada cop més vertiginosos - que està aportant les TIC.
  

Com és habitual en Prezi les 'diapositives' (per anomenar-les d'alguna manera) no contenen massa informació, la idea és exposar-ho de 'viva voz...'.

De fet, sóc dels que pensa que les presentacions ja han de ser així, amb poca paraula, que sigui l'orador que faci reflexionar a l'oient, la presentació ha de ser només un 'recolzament' del que explica.

---

Enllaços relacionats:

• Docència de l'assignatura "Gestió Electrònica de Documents Multimèdia, (GEDM)".
  
• Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació.
  
• Grau d'Informació i Documentació.

Docència de l'assignatura "Gestió Electrònica de Documents Multimèdia, (GEDM)"

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El proper dimarts 16 de febrer m'estreno com a professor universitari a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

A principis del mes de juliol de l'any passat, el degà de la Facultat (el Cristóbal Urbano), em va oferir ser professor associat. El primer semestre d'aquest curs he dirigit treballs de fi de carrera, aquest segon semestre m'estrenaré donant classes.

Concretament donaré docència de l'assignatura Gestió Electrònica de Documents Multimèdia (GEDM) de la Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació (estudis que estan desapareixent per donar pas als nous estudis de Grau d'Informació i Documentació).

Segons la Guia Docent, els objectius de l'assignatura són:

• Identificar les característiques principals dels documents hipermèdia.
• Conèixer les diferents tipologies de formats i fitxers i les característiques principals.
• Crear i tractar documents gràfics, àudio, vídeo i documents multimèdia.
• Encoratjar l'ús de documents multimèdia al món de les biblioteques.

L'estructura de l'assignatura està dividida en 7 temes:

1. Introducció. Conceptes bàsics
   1. Arquitectura de la informació
   2. Usabilitat
   3. Accessibilitat
   4. Components i posicionament web
2. Procés de creació multimèdia
   1. Definició de projectes
3. Text
   1. Tipus
   2. Formats
   3. Avantatges i inconvenients
4. Imatge estàtica
   1. Tipus d'imatges
   2. Característiques
   3. Formats
   4. Avantatges i inconvenients
5. So
   1. Característiques
   2. Formats
   3. Avantatges i inconvenients
6. Vídeo
   1. Característiques
   2. Formats
   3. Avantatges i inconvenients
7. Animació multimèdia
   1. Característiques
   2. Formats
   3. Avantatges i inconvenients
   4. Terminologia

I l'avaluació es realitza a partir d'exercicis pràctics durant el curs i d'un treball final (qui ho desitgi també pot optar per un treball i un examen).

---

En principi he aprofitat els apunts que ja estaven fets d'altres professors, però, com és lògic, vull actualitzar-los i 'personalitzar-vos' segons la meva experiència i els meus coneixements, respectant, evidentment, el que diu la Guia Docent.

D'altra banda, tampoc vull que sigui el format tradicional d'una persona explicant, n persones rebent informació, avui en dia això ja no és així!

Estic convençut que jo aprendré tant o més que els meus alumnes, de fet, aquest és un dels missatges principals que vull deixar clar: avui en dia tots som aprenents, tots som professors.

Un altre dels missatges que vull deixar clar és la necessitat d'utilitzar la tecnologia per revolucionar l'educació. La tecnologia, especialment les tecnologies de la informació (TIC), han experimentat un canvi brutal en el que portem de segle XXI.

En canvi, l'actual sistema educatiu està basat en un sistema vell, caduc, obsolet, on es premia molt la cerca de la informació i la memorització d'aquesta.

Avui en dia això no té sentit, tota la informació que vulguem la tenim a l'abast d'un click.

Avui en dia té més sentit ensenyar a raonar, a discernir, a separar el gra de la palla, a crear valor, a crear talent, a potenciar la creativitat... les màquines ja ens ajudaran per tot allò que és més "mecànic" (com per exemple, memoritzar la informació).

Us poso un spot de la Kaplan University que fa temps que circula per la Xarxa, desconec si aquesta universitat realment està readaptant-se, en tot cas, és un bon post per il·lustrar el que us estic comentant:



I el tercer missatge principal que vull transmetre és tenir una mentalitat oberta, compartir, col·laborar, co-crear... personalment crec que actualment (i amb l'ajut de les TIC) el potencial de creació de coneixement és pràcticament infinit gràcies a que el procés de creació s'ha globalitzat, han caigut moltes barreres, per exemple les geogràfiques.

Per tant, vull transmetre que la idea de crear de forma gairebé clandestina, en petit comitè, vigilant en tot moment que no hi hagi fugues de coneixement, ja no és una opció vàlida ni, a la llarga, creativa i, per tant, tampoc serà rendible.

Cal ser oberts, compartir els nostres coneixements amb tothom i tothom amb nosaltres, el potencial de la intel·ligència col·lectiva és brutal! (encara que sembli una idea hippie ;-)


Sóc conscient que aquests missatges no són novedosos per a la majoria dels lectors d'aquest blog, però per a bona part de la societat sí que ho són i convé difondre'ls, especialment per a tots aquells que actualment estan estudiant, la pròxima generació...

---

En propers posts aniré desgranant què tinc previst fer a l'assignatura.

Tanmateix, tot i aquests 3 grans missatges, el que convé no perdre de vista són els objectius de l'assignatura, bàsicament, explicar les característiques dels principals formats electrònics dels documents multimèdia.

Teniu algun suggeriment, consell, idea? Gràcies!

---

Enllaços relacionats:

• Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació.
  
• Grau d'Informació i Documentació.
• Presentació sobre indicadors web en el Màster en Gestió de Continguts Digitals de la Universitat de Barcelona.