Finalitzat amb èxit el primer Personal Democracy Forum Europe realitzat a Barcelona
Durant els dies 20 i 21 de novembre s’ha realitzat la primera conferència europea del Personal Democracy Forum a Barcelona, concretament, a la Torre Agbar, en la qual es va parlar d’internet i política.
“Sis anys enrere, en el primer Personal Democracy Forum (PdF) celebrat a Nova York, un grup visionari d’aproximadament 300 persones interessades en la manera com la tecnologia podia millorar la política, es van reunir per conèixer-se mútuament, contrastar opinions i reflexionar sobre el futur de la societat cada cop més hiperconnectada”.
Així començava el dossier entregat a les més de 450 persones que van assistir al primer Personal Democracy Forum Europe (PdFeu) que va tenir lloc a Barcelona, a la Torre Agbar, divendres i dissabte de la setmana passada.
L’acte va resultar ser tot un èxit, i es van assolir els reptes plantejats: connectar els especialistes en tecnologia i política d’ambdues parts de l’Atlàntic; explorar com internet pot activar un diàleg sobre el futur de la comunitat europea; fer conèixer i relacionar diferents iniciatives sobre transparència política, govern col·laboratiu, llibertat a internet, etc., de cara a tenir més idees i coneixements per obtenir sinèrgies; i com els polítics han de canviar tenint en compte que la societat cada cop és més tecnològica i la tecnologia contínuament està evolucionant.
Però, de fet, el més important ha estat el debat continu que s’ha generat entre els assistents, un debat ric, intens i molt interessant que continuarà a la xarxa, atès que la conferència és només l’inici, les converses segueixen on-line.
Andrew Rasiej, un dels fundadors del PdF va comentar que la tecnologia està canviant la societat civil: "El que hem descobert és que la tecnologia està permetent que la gent pugui organitzar-se utilitzant les noves eines com Facebook, Twitter i YouTube, de cara a tenir un impacte en el procés polític i per demanar que els governs siguin més sensibles a les seves necessitats quotidianes".
La conferència va començar amb un vídeo d’una entrevista a l’alcalde Jordi Hereu, que va destacar l’aposta que fa Barcelona per utilitzar les noves tecnologies per apropar i fer copartícip la ciutadania de les decisions estratègiques de la ciutat, com per exemple, el futur de l’avinguda Diagonal. També va comentar que Barcelona és una ciutat creativa, innovadora i oberta, que acull amb orgull aquest debat capdavanter, i va aprofitar per donar la benvinguda a tots els assistents.
La campanya d’Obama
Un dels temes destacats del congrés ha estat la campanya d’Obama. Scott Heifferman, un dels fundadors de la plataforma Meetup Internet , que permet que la societat es pugui organitzar en grups locals, comenta que “si no existís internet, es pot dir que Obama avui no seria president”.
En la mateixa línia, Joe Rospars, de Blue State Digital , que amb només 28 anys d'edat va supervisar la campanya a internet d'Obama, que va aconseguir el suport de 13 milions de persones, destaca que: "la clau per guanyar va ser el desenvolupament d'una relació estreta amb els qui li donaven suport per tal que s’hi poguessin implicar a fons". De fet, també va comentar que la idea va sorgir del mateix Obama i deriva de la seva experiència com a organitzador de la comunitat que treballa a les zones econòmicament deprimides al costat sud de Chicago. Va concloure dient que la campanya d'Obama va demostrar que "internet redueix les barreres perquè les persones puguin participar en el procés polític".
També hi era present la directora dels vídeos en línia de la campanya d’Obama, Kate Albright-Hanna, que va comentar que “els ciutadans han de participar en la política no només en la campanya electoral”. De fet, també es va comentar que dels 1.500 milions de vegades que es van veure vídeos a YouTube relacionats amb Obama i McCaine, només 150 milions eren de vídeos produïts pels candidats; la resta els van crear la pròpia societat.
Mobilització de la ciutadania
Tom Steinberg, director de mySociety.org de la Gran Bretanya, va assenyalar que Internet també pot ser de gran èxit en les qüestions més mundanes. Va citar el web FixMyStreet , lloc on la gent exerceix pressió pública a les autoritats locals perquè atenguin les queixes, com ara els forats a les carreteres o faroles que no funcionen.
Ellen Miller, de la Fundació Sunlight , va explicar que amb unes senzilles eines d'internet aquesta ONG està lluitant amb èxit per fer que els governs siguin més transparent i més controlables econòmicament, i a més, posar a disposició del públic tota aquesta informació; també va afegir que "sona ridícul en una democràcia, però hi ha una tradició de mantenir la informació tancada, perquè per als polítics la informació és poder".
Paul Hilder, director d’Avaaz.org va presentar l’experiència d’aquesta plataforma, que ha permès dur a terme campanyes solidàries molt dinàmiques i efectives, i tot desenvolupat des de la societat civil.
Aquests són només tres exemples dels molts casos que es van exposar.
La participació de Barcelona
En una taula rodona relacionada amb com aconseguir que internet arribi a tothom, Pilar Conesa, Gerent d’eAdministració i Sistemes d’Informació, va explicar que l’Ajuntament considera internet com un dret ciutadà i, per tant, que addicionalment a l'àmplia oferta de serveis de banda ampla que han de desplegar els operadors de telecomunicacions, Barcelona està desenvolupant el projecte Barcelona WiFi per oferir accés lliure a internet a 500 punts de la ciutat. També va incidir en la rellevància de la ubiqüitat, i, per tant, de l’accés a internet des del mòbils, la qual cosa cada vegada serà més popular.
En la mateixa taula rodona, David Cierco, Director General per al Desenvolupament de la Societat de la Informació del Govern d’Espanya, va incidir en la rellevància de disposar de serveis i continguts adequats per cada sector de la població, per tal d'aconseguir que tota la població faci servir internet.
Mobilització de personalitats
A part de la intervenció –en vídeo– de l’alcalde Hereu, altres personalitats polítiques que van assistir al congrés són José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya; Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya; Josep Lluís Carod-Rovira, vicepresident de la Generalitat de Catalunya; Roser Clavell, viceconsellera d'Exteriors de la Generalitat de Catalunya; Ramon García-Bragado, IV tinent d’alcalde d’Habitatge, Urbanisme i Règim Interior; i Greggory Crouch, cònsol a Barcelona dels Estats Units d’Amèrica.
Seguiment de la conferència
El congrés va tenir més de 450 inscrits, que van omplir de gom a gom l’Auditori de la Torre Agbar (dels quals, aproximadament, un 40% eren espanyols i un 60% d’Europa i de la resta del món). A més, la conferència va tenir més de 30 mitjans de comunicació acreditats. Addicionalment, també es va poder seguir en directe, via radiostreaming. De fet, 2.000 persones aproximadament ho van fer des de diferents punts del planeta.
D’altra banda es van gravar totes les sessions en vídeo, i properament estaran disponibles per a ser consultades.
Esperem que Barcelona segueixi sent la seu d’aquest naixent PdFeu.
