(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)
Ara fa prop de 2 anys que vaig proposar fer un canvi radical en la home del web municipal de l'Ajuntament de Barcelona.
En aquells dies la home era similar a aquesta:
I el que vaig proposar era quelcom semblant a:
De fet, no era pas una invenció meva, ho vaig veure en una ponència del Carlos Guadian que en vaig fer aquest resum.
Aquest no és només un blog sobre experiències, comentaris, notícies, indicadors... sobre el que es coneix com a Web 2.0 en les administracions públiques... és molt més!
Et recomano que visitis la presentació del blog.
Caldo Casero: Versión (parcial) en castellano de este blog.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carlos guadian. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carlos guadian. Mostrar tots els missatges
dilluns, 4 d’abril del 2011
Webs municipals: del model Yahoo! al model Google
Etiquetes de comentaris:
ajuntament de barcelona,
ajuntament de sevilla,
carlos guadian,
mònica zapata,
usabilitat,
web 2.0
dissabte, 22 de maig del 2010
Diàlegs en xarxa (22/05/2010)
(Cal tenir en compte que aquest post l'he escrit a mesura que s'anava desenvolupant aquesta jornada, per tant, no és fruït d'un procés de reflexió...)
Fa uns dies el José A. Rodríguez (aka Trinitro) em va convidar a assistir a una nova sessió dels "Diàlegs pel progrés" organitzats pel PSC.
En aquest cas, es tractava de parlar de com la tecnologia 2.0 pot ajudar a fer una millor política, apropar-nos més a les necessitats de la societat, a saber escoltar (i respondre) més ràpidament, a ser més pròxims.
Vaig accedir a assistir a aquest acte per aprendre (sempre s'aprèn...) i més quan hi ha gent de la talla del Carlos Guadián, José Antonio Donaire o l'Antoni Gutiérrez-Rubí entre els ponents... i, a més, parlant clar, també tenia curiositat...
Cal tenir en compte que personalment no tinc cap mena de relació amb el PSC ni amb cap altre partit polític.
Fa uns dies el José A. Rodríguez (aka Trinitro) em va convidar a assistir a una nova sessió dels "Diàlegs pel progrés" organitzats pel PSC.En aquest cas, es tractava de parlar de com la tecnologia 2.0 pot ajudar a fer una millor política, apropar-nos més a les necessitats de la societat, a saber escoltar (i respondre) més ràpidament, a ser més pròxims.
Vaig accedir a assistir a aquest acte per aprendre (sempre s'aprèn...) i més quan hi ha gent de la talla del Carlos Guadián, José Antonio Donaire o l'Antoni Gutiérrez-Rubí entre els ponents... i, a més, parlant clar, també tenia curiositat...
Cal tenir en compte que personalment no tinc cap mena de relació amb el PSC ni amb cap altre partit polític.
Etiquetes de comentaris:
antoni gutiérrez-rubí,
carlos guadian,
diàlegs en xarxa,
dospuntzerisme,
josé antonio donaire,
política,
psc
divendres, 8 d’agost del 2008
Índex de transparència dels ajuntaments espanyols (edició 2008)
En el blog de Juan Freire descobreixo un índex de transparència dels ajuntaments espanyols.El rànquing està realitzat per la delegació espanyola de la Transparency International, un organització no governamental a nivell mundial amb l'objectiu de combatre la corrupció a tots els estrats de la societat, i de promoure la transparència en les administracions, especialment les públiques.
A finals de juliol va publicar el primer índex de transparència dels 100 ajuntaments amb més població d'Espanya realitzat a partir de 80 indicadors.
La mitjana de totes les ciutats és de 52,1 sobre 100.
El resultat per cada ciutat és el següent:
AJUNTAMENT PUNTUACIÓ
(Entre 1 i 100, sent millor com més a prop de 100 s'està)
- Bilbao 90,6
- Gijón 82,5
- Cartagena 81,9
- Barcelona 81,3
- Vigo 80,0
- Santiago Compostela 79,4
- Sevilla 78,4
- Oviedo 78,1
- Alcobendas 77,6
- Hospitalet Llobregat 77,5
- Madrid 76,9
- Málaga 76,9
- Segovia 75,3
- Getafe 74,1
- Parla 74,0
- Leganés 73,1
- San Sebastián 71,9
- Sant Cugat Valles 70,0
- Pontevedra 69,4
- Roquetas de Mar 68,5
- Albacete 67,5
- Elche 64,1
- Avilés 63,1
- Girona 63,1
- Sabadell 63,1
- Logroño 62,5
- Pamplona 62,5
- Barakaldo 61,9
- Lugo 61,9
- Terrassa 61,9
- Toledo 61,9
- Mataró 61,3
- Rubí 61,3
- Badalona 60,6
- Alicante 59,4
- Murcia 58,8
- Santa Coloma Gramenet 58,8
- Sant Boi de Llobregat 57,9
- Ávila 57,0
- A Coruña 56,3
- Córdoba 56,3
- Zaragoza 56,3
- Valladolid 55,6
- Cuenca 55,0
- Granada 55,0
- Jerez de la Frontera 55,0
- Las Palmas 55,0
- Lérida 55,0
- Soria 55,0
- Coslada 52,5
- Santa Cruz de Tenerife 52,5
- Castellón de la Plana 52,2
- Manresa 51,3
- Cádiz 50,3
- Alcalá de Henares 50,0
- Guadalajara 50,0
- Lorca 50,0
- Torrent 50,0
- Getxo 49,4
- Reus 48,8
- Ourense 48,6
- Algeciras 47,5
- Ciudad Real 47,5
- Marbella 47,5
- San Cristóbal Laguna 47,5
- San Fernando 47,5
- Palma de Mallorca 46,9
- Burgos 46,3
- Cornella de Llobregat 45,0
- Tarragona 45,0
- Telde 45,0
- Zamora 44,4
- Vitoria 43,8
- Gandía 43,1
- Talavera de la Reina 43,1
- Chiclana de la Frontera 40,0
- Valencia 40,0
- Palencia 39,8
- Alcorcón 36,3
- Salamanca 36,3
- Pozuelo de Alarcón 35,0
- Santander 34,4
- Fuenlabrada 33,8
- Torrejón de Ardoz 33,8
- Almería 32,5
- Huelva 32,5
- Móstoles 31,3
- Puerto de Santa María 30,0
- Teruel 30,0
- Las Rozas 28,8
- Ferrol 25,0
- Cáceres 23,8
- Jaén 22,5
- Badajoz 21,3
- León 20,0
- Dos Hermanas 18,8
- Huesca 17,5
- El Ejido 16,3
- Torrevieja 15,0
- Orihuela 12,5
Si analitzem els resultats veiem que Bilbao lidera el rànquing, és l'única ciutat que té una puntuació superior a 90, (en concret té 90,6 punts). Per Juan Freire aquest lideratge de Bilbao és degut al capital intangible, a l'apostar per la cultura, la creativitat i, en general, per aquells sectors d'alt valor afegit units al capital intelectual:"Bilbao parece que, enfrentado a su crisis post-industrial, apostó precisamente por este capital intangible al orquestar un profundo cambio social, y la transparencia de su ayuntamiento sería por una parte un requisito para fortalecer este capital intangible y, por otra parte, un excelente indicador de la realidad de la apuesta."La puntuació de cada ciutat s'ha obtingut a partir de 80 indicadors diferents reunits en 5 àrees temàtiques:
- Informació sobre la corporació municipal.
- Relacions amb els ciutadans i amb la societat en general.
- Transparència econòmica i financera.
- Transparència en la contractació de serveis.
- Transparència en matèries d'urbanisme i obres públiques.
- Barcelona.
- Bilbao.
- Cartagena.
- Lleida.
- Mataró.
- Oviedo.
- Sevilla.
La mitjana de les puntuacions de les 100 ciutats en aquest apartat és de 69,6.
Per la segona àrea (relacions amb els ciutadans i amb la societat en general) les següents ciutats són les que tenen la millor puntuació:
- Barcelona, (puntuació de 100 sobre 100).
- Gijón, (puntuació de 100 sobre 100).
- Madrid, (puntuació de 100 sobre 100).
- Bilbao, (puntuació de 97,5 sobre 100).
- Cartagena, (puntuació de 95 sobre 100).
- Mataró, (puntuació de 95 sobre 100).
- Santiago de Compostela, (puntuació de 95 sobre 100).
- Getafe, (puntuació de 95 sobre 100).
- Avilés, (puntuació de 95 sobre 100).
- Alcalá de Henares, (puntuació de 95 sobre 100).
Per la tercera àrea (transparència econòmica i financera) les següents ciutats són les que tenen la millor puntuació:
- Bilbao, (puntuació de 85 sobre 100).
- Segovia, (puntuació de 81,3 sobre 100).
- Gijón, (puntuació de 80 sobre 100).
- Oviedo, (puntuació de 80 sobre 100).
- Sant Cugat del Vallès, (puntuació de 80 sobre 100).
- Sabadell, (puntuació de 80 sobre 100).
- Barcelona, (puntuació de 75 sobre 100).
- Santiago de Compostela, (puntuació de 75 sobre 100).
- Vigo, (puntuació de 75 sobre 100).
En aquesta àrea sobta veure que la millor nota és de només 85 punts (sobre 100), res a veure amb les dues àrees anteriors on hi havien puntuacions màximes (100 sobre 100); de fet, la mitjana de les puntuacions de totes les ciutats és molt baixa: només 29,1.
Per la quarta àrea (transparència en la contractació de serveis) les següents ciutats són les que tenen la millor puntuació:
- Bilbao, (puntuació de 100 sobre 100).
- Lugo, (puntuació de 100 sobre 100).
- Granada, (puntuació de 91,7 sobre 100).
- Albacete, (puntuació de 83,3 sobre 100).
- Ávila, (puntuació de 83,3 sobre 100).
- Badalona, (puntuació de 83,3 sobre 100).
- Logroño, (puntuació de 83,3 sobre 100).
- Roquetas de Mar, (puntuació de 83,3 sobre 100).
- San Sebastián, (puntuació de 83,3 sobre 100).
- Soria, (puntuació de 75 sobre 100).
- (...)
- Barcelona, (puntuació de 50 sobre 100).
I per la cinquena àrea (transparència en matèries d'urbanisme i obres públiques) les següents ciutats són les que tenen la millor puntuació:
- Alcobendas, (puntuació de 94,4 sobre 100).
- Parla, (puntuació de 94,4 sobre 100).
- Pamplona, (puntuació de 88,9 sobre 100).
- Ávila, (puntuació de 86,1 sobre 100).
- Roquetas de Mar, (puntuació de 80,6 sobre 100).
- Terrassa, (puntuació de 80,6 sobre 100).
- Bilbao, (puntuació de 77,8 sobre 100).
- Cartagena, (puntuació de 77,8 sobre 100).
- Gijón, (puntuació de 77,8 sobre 100).
- Hospitalet del Llobregat, (puntuació de 77,8 sobre 100).
- Leganés, (puntuació de 77,8 sobre 100).
- Málaga, (puntuació de 77,8 sobre 100).
- Segovia, (puntuació de 77,8 sobre 100).
- Vigo, (puntuació de 77,8 sobre 100).
- ...
- Barcelona, (puntuació de 61,1 sobre 100).
Per tant, en general, els ajuntaments de les 100 ciutats amb més població d'Espanya s'han de posar les piles especialment en les qüestions relatives a la transparència econòmica i financera i a la transparència en la contractació de serveis, clarament és on hi ha més feina a fer.
D'altra banda, l'estudi també proporciona mitjanes en funció de la quantitat de població que té la ciutat, així els resultats són:
- Ciutats grans: puntuació mitjana de 62,9 (sobre 100).
- Ciutats mitjans: puntuació mitjana de 46,7 (sobre 100).
- Ciutats petites: puntuació mitjana de 48,0 (sobre 100).

Barcelona apareix en la quarta posició a només 6 dècimes del tercer: Cartagena, (81,9 Cartagena; 81,3 Barcelona).
Barcelona va ser una de les primeres ciutats espanyoles en apostar fortament per l'ús de les tecnologies web, això ha fet que tradicionalment vagi a l'avantguarda de les ciutats espanyoles en aquest sentit.
Per exemple, Barcelona sempre ha liderat el rànquing Alexa per les ciutats espanyoles i en d'altres rànquings relacionats amb el web acostuma a estar en les primeres posicions.
En el cas d'aquest índex de transparència, tenint en compte com està confeccionat, (us ho explico amb detall cap al final del post), és lògic que Barcelona tingui una bona puntuació ja que està molt lligat al fet de tenir un fort ús del web municipal.
De fet, si Barcelona no lidera aquest rànquing de transparència és pel seu fluix resultat en els aspectes relacionats amb la transparència en matèries d'urbanisme i obres públiques (obté un 61,1 sobre 100), i, sobretot, en els aspectes relacionats amb transparència en la contractació de serveis (obté només un 50 sobre 100).
En canvi, té la màxima puntuació (100 sobre 100) en les àrees d'informació sobre la corporació municipal i la de relacions amb els ciutadans i amb la societat en general.
D'altra banda, tal com es queixa Carlos Guadian, la metodologia utilitzada és, com a mínim, discutible...
El que es va fer és enviar a principis de maig d'enguany un qüestionari als 100 ajuntaments espanyols amb més cens de població. Aquest qüestionari tenia 80 indicadors diferents agrupats en 5 àrees temàtiques:
- Informació sobre la corporació municipal, (15 indicadors).
- Relacions amb els ciutadans i amb la societat en general, (20 indicadors).
- Transparència econòmica i financera, (21 indicadors).
- Transparència en la contractació de serveis, (6 indicadors).
- Transparència en matèries d'urbanisme i obres públiques, (18 indicadors).
- 2 punts si la informació de l'indicador es troba disponible en el web de l'ajuntament.
- 1,5 punts si la informació de l'indicador no es troba en la pàgina web de l'ajuntament i aquest l'envia a la delegació espanyola de la Transparency International per a que la publiqui en el seu web.
- 1 punt si la informació de l'indicador està continguda en una publicació periòdica de l'ajuntament o en una publicació de caràcter oficial.
- 0 punts si la informació de l'indicador no es pot trobar en cap dels casos anteriors.
Cal tenir en compte que desgraciadament 19 ajuntaments no han respost el qüestionari, en aquest cas, la delegació espanyola de la Transparency International ha actuat d'ofici i ha generat la puntuació en funció de la informació que ha trobat (en el web de l'ajuntament o en publicacions oficials). Tanmateix, en aquest cas, el resultat obtingut és baix ja que no es pot conèixer com es publica tota la informació de cada ciutat.
Aquests 19 ajuntaments que no han respost el qüestionari són: Alcorcón, Almería, Badajoz, Dos Hermanas, El Ejido, Ferrol, Huelva, Huesca, Jaén, León, Orihuela, Pozuelo de Alarcón, Salamanca, Teruel, Torrejón de Ardoz, Torrevieja, Valencia, Vitoria i Zaragoza. Com podeu veure en aquest llistat hi ha alguna ciutat molt important, per exemple Valencia o Zaragoza.
El que es queixa, amb raó, el Carlos Guadian és que amb aquesta metodologia es prima molt el fet que la informació estigui al web o publicada en un diari oficial, però això no necessàriament vol dir que l'ajuntament sigui més transparent.
Tanmateix sí que és cert que si es té la informació digitalitzada i en disposició de tothom (per exemple en un web) serà més fàcil que la ciutadania la pugui obtenir i contrastar sense massa complexitat.
Amb senzilles eines, com per exemple l'RSS, podem ajudar a que el ciutadà pugui estar al dia de (només) la informació que li interessa sense caure en la infoxicació. Però per a que això sigui cert cal que l'ajuntament digitalitzi la informació de què disposa, la pengi al web, l'estructuri mínimament i, sobretot, la mantingui, altrament no servirà per res tenir-la al web si ens costa molt cercar-la.
Capítol a part mereixen altres qüestions a tenir en compte, la usabilitat i, especialment, l'accessibilitat en llocs web s'han de cuidar més, en cas contrari part de la societat no podrà gaudir d'aquesta informació.
De fet, respecte als webs municipals, l'enquesta només preguntava si es tenia un mapa del propi web, si es tenia un cercador intern i si s'actualitzava el web com a mínim un cop a la setmana.
La delegació espanyola de la Transparency International dóna molta importància a que la informació estigui penjada al web però, en canvi, no entra en saber com està internament aquest web ni en com es presenta la informació ni si és accessible per tothom; no és gaire coherent...
Enllaços relacionats:
- Índice de Transparencia de los Ayuntamientos.
- Entre el titanio y la transparencia: ¿qué es el “efecto Bilbao”?.
- Índice de Transparencia de los Ayuntamientos.
En aquest post estava escoltant Eurythmics mentre el redactava.Concretament estava escoltant el disc 'Ultimate Collection' que conté un recull de les millors cançons de l'esmentat grup Eurythmics; entre elles s'ha de destacar 'Sweet Dreams (are made of this)', 'Here Comes the Rain Again', 'There Must be an Angel (playing with my heart)', 'The Miracle of Love', entre d'altres.
És un disc molt recomanable, especialment per a tothom que vulgui conèixer/reviure aquest grup britànic que va triomfar a la dècada dels 80 amb una música pop plena de sintetitzadors.
(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)
Etiquetes de comentaris:
ajuntament de barcelona,
bilboko udala,
carlos guadian,
indicadors ciutats,
juan freire,
transparència
divendres, 20 de juny del 2008
Resum de la sessió 'Podem arribar a una Administració 2.0? Eines i actituds col·laboratives'
Quan vaig crear aquest blog no tenia un objectiu clar sobre què era el que volia fer, només tenia curiositat... d'això sembla que faci molt temps, però tot just va ser a principis de febrer d'enguany, és a dir, encara no fa ni cinc mesos.
De seguida vaig veure que em podia ser molt útil per, entre d'altres coses, utilitzar-lo de 'repositori' d'avaluacions, crítiques, resums que ja estava fent a la meva feina. La idea era centralitzar-ho en un lloc on, a part de mi mateix, hom ho pogués consultar, així compartia les meves notes, (de fet, 'compartir' és un dels verbs que caracteritzen el Web 2.0).
Per tant, amb l'objectiu d'ajudar-me personalment, de 'retruc' oferia la informació a qui ho trobés interessant.
Un dels primers posts que vaig escriure només era un avís d'una ponència del Carlos Guadian que vaig creure que podia ser molt interessant, per això en feia ressò, el títol era:
Encara que hagi passat més de dos mesos, el que faré aquí serà una transcripció de les notes que vaig prendre en aquesta ponència; tal com us deia, un dels usos que li donc a aquest blog és el 'repositori digital' de les meves anotacions.
Resum de la ponència:
La ponència la va realitzar Carlos Guadian, conegut pel seu blog K-government, thinking in e-government, un blog molt recomanable per subscriure-s'hi.
Carlos va començar la ponència explicant les diferències entre el Web 1.0 (el web tradicional) i el nou Web 2.0. Bàsicament la idea és que canviem de paradigma, passem d'un escenari en la que uns pocs feien d'emissors i la majoria feiem de receptors, a un nou escenari on tots som (o podem ser) emissors i receptors. És a dir, passem d'un model on el públic massiu era força passiu a un altre model on es promociona la participació, la creació i el compatir coneixement entre tots.
Així passem d'un model d'individualisme, de 'jardins tancats' a un nou model on es col·labora on es fomenta el mèrit enlloc del poder.
A més, també va comentar que les noves generacions estan creixent bàsicament 2.0, (només cal que consulteu aquest post i veureu que és molt important el percentatge de l'ús d'eines considerades 2.0 entre els segments més joves de la població).
Però què ha canviat per a que aparegués el Web 2.0?
Ara l'usuari passa a ser el que es coneix com a prosumer (productor i consumidor a la vegada).
A més la comunicació és bidireccional, s'aprofita de les característiques del web respecte d'altres mitjans de comunicació, com per exemple, la televisió convencional.
Com és una administració 2.0?
Partim d'una idea/política de fer 'cues' i d'oferir serveis homogenis, cal anar cap a serveis especialitzats.
Cal anar a l'origen i escoltar què opinen els cuitadans, no és només fer enquestes sinó copsar l'opinió contínua de la gent, per exemple, consultant què diuen la ciutadania en els blogs.
Cal tenir en compte que l'administració no està aïllada, tots estem en xarxa, construïm relacions.
D'altra banda, convé tenir present que constantment s'està evolucionant, constantment estem en fase beta, per tant, no podem esperar a que tot sigui perfecte abans d'oferir un nou servei a la ciutadania, cal tenir confiança, llençar-s'hi i veure'n els beneficis.
En el fons el canvi és cooperar amb els ciutadans, no controlar-los. Són els ciutadans qui haurien de controlar a l'administració donat que l'administració treballa pels ciutadans gràcies als impostos que aquests han pagat.
Per tant, l'administració s'ha de posar completament al servei del ciutadà, quan aquest visita l'administració aquesta només li ha de preguntar què necessita, amb això n'hi ha prou:
En el Web 2.0 també necessitem d'altres idees com ara sentiment de comunitat, actitud col·laborativa i confiança per contrarestar la centralització, el secretisme i la desconfiança pròpies del Web 1.0.
Per tant, si volem que aquest nou paradigma s'instal·li en l'administració cal un canvi d'actitud, un clar suport a la gestió del canvi, una formació sobre les possibilitats que se'ns obren i un bon suport tècnic.
No cal ni comentar que el primer punt és el més complicat, canviar l'actitud de l'administració, no només de cara al ciutadà sinó també internament.
Amb quines eines podem treballar?, amb blogs, amb recol·lectors d'informació (RSS), amb l'etiquetatge segons la nostra percepció (tagging), amb les xarxes socials, amb elements multimèdia, utilitzant i compartint eines amb àmplia utilització en el món web.
Resumint, les administracions públiques no han de deixar perdre el tren.
Torn de preguntes:
El Carlos Guadian va rebre diferents preguntes, només en vaig prendre nota de les següents:
Resumint, va ser una molt bona ponència on es va presentar els conceptes bàsics del Web 2.0 i com usar-los cap a l'administració pública.
Però, tal com ja va comentar el Carlos, el problema real no és tècnic, el problema real és canviar l'actitud de l'administració, és a dir, no es vol una administració que tingui un web 2.0, sinó que es vol una administració 2.0.
Enllaços relacionats:

I el vídeo de la ponència:
12a Sessió web "Podem arribar a una Administració 2.0? Eines i actituds col·laboratives", per Carlos Guadián
Uploaded by departamentjusticia
He estat escoltant el disc 'Chamaleon' dels Helloween mentre escrivia aquest post. Tot i no ser tant bo com d'altres discos de Helloween, és un disc que m'agrada, té una bona producció.
De seguida vaig veure que em podia ser molt útil per, entre d'altres coses, utilitzar-lo de 'repositori' d'avaluacions, crítiques, resums que ja estava fent a la meva feina. La idea era centralitzar-ho en un lloc on, a part de mi mateix, hom ho pogués consultar, així compartia les meves notes, (de fet, 'compartir' és un dels verbs que caracteritzen el Web 2.0).
Per tant, amb l'objectiu d'ajudar-me personalment, de 'retruc' oferia la informació a qui ho trobés interessant.
Un dels primers posts que vaig escriure només era un avís d'una ponència del Carlos Guadian que vaig creure que podia ser molt interessant, per això en feia ressò, el títol era:
Podem arribar a una Administració 2.0? Eines i actituds col·laboratives
Encara que hagi passat més de dos mesos, el que faré aquí serà una transcripció de les notes que vaig prendre en aquesta ponència; tal com us deia, un dels usos que li donc a aquest blog és el 'repositori digital' de les meves anotacions.
Resum de la ponència:
La ponència la va realitzar Carlos Guadian, conegut pel seu blog K-government, thinking in e-government, un blog molt recomanable per subscriure-s'hi.
Carlos va començar la ponència explicant les diferències entre el Web 1.0 (el web tradicional) i el nou Web 2.0. Bàsicament la idea és que canviem de paradigma, passem d'un escenari en la que uns pocs feien d'emissors i la majoria feiem de receptors, a un nou escenari on tots som (o podem ser) emissors i receptors. És a dir, passem d'un model on el públic massiu era força passiu a un altre model on es promociona la participació, la creació i el compatir coneixement entre tots.
Així passem d'un model d'individualisme, de 'jardins tancats' a un nou model on es col·labora on es fomenta el mèrit enlloc del poder.
A més, també va comentar que les noves generacions estan creixent bàsicament 2.0, (només cal que consulteu aquest post i veureu que és molt important el percentatge de l'ús d'eines considerades 2.0 entre els segments més joves de la població).
Però què ha canviat per a que aparegués el Web 2.0?
L'usuari.
Ara l'usuari passa a ser el que es coneix com a prosumer (productor i consumidor a la vegada).
A més la comunicació és bidireccional, s'aprofita de les característiques del web respecte d'altres mitjans de comunicació, com per exemple, la televisió convencional.
Com és una administració 2.0?
Partim d'una idea/política de fer 'cues' i d'oferir serveis homogenis, cal anar cap a serveis especialitzats.
Cal anar a l'origen i escoltar què opinen els cuitadans, no és només fer enquestes sinó copsar l'opinió contínua de la gent, per exemple, consultant què diuen la ciutadania en els blogs.
Cal tenir en compte que l'administració no està aïllada, tots estem en xarxa, construïm relacions.
D'altra banda, convé tenir present que constantment s'està evolucionant, constantment estem en fase beta, per tant, no podem esperar a que tot sigui perfecte abans d'oferir un nou servei a la ciutadania, cal tenir confiança, llençar-s'hi i veure'n els beneficis.
En el fons el canvi és cooperar amb els ciutadans, no controlar-los. Són els ciutadans qui haurien de controlar a l'administració donat que l'administració treballa pels ciutadans gràcies als impostos que aquests han pagat.
Per tant, l'administració s'ha de posar completament al servei del ciutadà, quan aquest visita l'administració aquesta només li ha de preguntar què necessita, amb això n'hi ha prou:
En el Web 2.0 també necessitem d'altres idees com ara sentiment de comunitat, actitud col·laborativa i confiança per contrarestar la centralització, el secretisme i la desconfiança pròpies del Web 1.0.
Per tant, si volem que aquest nou paradigma s'instal·li en l'administració cal un canvi d'actitud, un clar suport a la gestió del canvi, una formació sobre les possibilitats que se'ns obren i un bon suport tècnic.
No cal ni comentar que el primer punt és el més complicat, canviar l'actitud de l'administració, no només de cara al ciutadà sinó també internament.
Amb quines eines podem treballar?, amb blogs, amb recol·lectors d'informació (RSS), amb l'etiquetatge segons la nostra percepció (tagging), amb les xarxes socials, amb elements multimèdia, utilitzant i compartint eines amb àmplia utilització en el món web.
Resumint, les administracions públiques no han de deixar perdre el tren.
Torn de preguntes:
El Carlos Guadian va rebre diferents preguntes, només en vaig prendre nota de les següents:
- El Web 2.0 és més per oci que per feina?
- Depèn de què s'entengui per oci. És cert que a nivell de feina encara no es fa un ús gaire gran d'aquestes eines, un dels objectius d'aquesta ponència és fomentar-ne l'ús.
- Per què sembla que Espanya va al darrera sempre, (en el tema Web 2.0 no sembla una excepció)?
- Tot el món web té bàsicament un motor anglosaxó, bàsicament dels Estats Units.
- També és cert que l'idioma segueix sent un fre.
- Jo vaig preguntar/reflexionar dient que un possible fre que tenen les administracions públiques és com gestionar el contingut introduït pels ciutadans, no em referia només a que aquest contingut sigui negatiu, (molta crítica destructiva), sinó, per exemple, a com controlar que els ciutadans no aportin contingut que tinguin drets d'autor d'un tercer. De qui és la culpa, del ciutadà o de l'administració que ho ha penjat?, i si un ciutadà penja algun contingut que pot ofendre?
- No es va acabar d'entendre la meva pregunta i, a més, va ser la darrera i ja s'anava malament de temps.
- El Carlos em va comentar que l'experiència ens diu que la gent no es queixa més per tenir una via més fàcil de comunicar-se amb l'administració, en tot cas, potser hi haurà un canvi de mitjà de comunicació.
Resumint, va ser una molt bona ponència on es va presentar els conceptes bàsics del Web 2.0 i com usar-los cap a l'administració pública.
Però, tal com ja va comentar el Carlos, el problema real no és tècnic, el problema real és canviar l'actitud de l'administració, és a dir, no es vol una administració que tingui un web 2.0, sinó que es vol una administració 2.0.
Enllaços relacionats:
- Podem arribar a una Administració 2.0? Eines i actituds col·laboratives.
- Materiales 12ª Sesión Web del Departamento de Justícia.
- Alguns indicadors sobre Web 2.0.
- Definició de Web 2.0 i tipus d'usuaris segons David Osimo.
- 'Web 2.0: realidad, ficción y oportunidad de negocio'. Ponència de Philip B. Evans.
- Iniciatives web 2.0 de l'Ajuntament de Barcelona.
- Iniciatives web 2.0 de l'Ajuntament de Barcelona (2na part: 'Visca Barcelona').
- Uso de tecnologías 2.0 en la administración pública: ejemplos cercanos.
- La transformació de l'aprenentatge en línia a través de la xarxa social i el vídeo.
- Brou casolà?.
I el vídeo de la ponència:
12a Sessió web "Podem arribar a una Administració 2.0? Eines i actituds col·laboratives", per Carlos Guadián
Uploaded by departamentjusticia
He estat escoltant el disc 'Chamaleon' dels Helloween mentre escrivia aquest post. Tot i no ser tant bo com d'altres discos de Helloween, és un disc que m'agrada, té una bona producció.
Etiquetes de comentaris:
carlos guadian,
cejfe,
e-administració,
generalitat de catalunya,
k-government,
ponència,
web 2.0
dijous, 3 d’abril del 2008
Podem arribar a una Administració 2.0? Eines i actituds col·laboratives
En el blog K-Government he vist que el Carlos Guadian farà una xerrada sobre:
Podem arribar a una Administració 2.0? Eines i actituds col·laboratives
El programa és el següent:
1. La noció web 2.0 canvia la mentalitat de l'usuari i de l'Administració.
2. Com integrar el model web 2.0 a l'Administració.
3. Eines i recursos col·laboratius a Internet: blocs (Wordpress, Blogger), RSS (Bloglines, Google Reader, Thunderbird), bookmarking (Del.icio.us) i filtres socials de notícies (blogsearch, news) xarxa social (Linkedin, Facebook), wiki, etc.
4. Experiències web 2.0 a l'Administració.

La xerrada es farà al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) que depèn del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
És una xerrada curta, només és de 9 a 10:30 del matí.
L'adreça és: Carrer d'Ausiàs March, 40. Barcelona.
Jo tinc intenció d'anar-hi...
(aquest és el resum de la ponència)
Enllaços relacionats:
Estava escoltant el disc 'Empire' dels Queensrÿche mentre estava redactant aquest post. És un disc de hard rock amb un so molt ben treballat, molt 'elegant', us el recomano que l'escolteu.
Definitivament, un dels millors discos de hard rock que s'han fet mai.
(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música).
Podem arribar a una Administració 2.0? Eines i actituds col·laboratives
El programa és el següent:
1. La noció web 2.0 canvia la mentalitat de l'usuari i de l'Administració.
2. Com integrar el model web 2.0 a l'Administració.
3. Eines i recursos col·laboratius a Internet: blocs (Wordpress, Blogger), RSS (Bloglines, Google Reader, Thunderbird), bookmarking (Del.icio.us) i filtres socials de notícies (blogsearch, news) xarxa social (Linkedin, Facebook), wiki, etc.
4. Experiències web 2.0 a l'Administració.

La xerrada es farà al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) que depèn del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
És una xerrada curta, només és de 9 a 10:30 del matí.
L'adreça és: Carrer d'Ausiàs March, 40. Barcelona.
Jo tinc intenció d'anar-hi...
(aquest és el resum de la ponència)
Enllaços relacionats:
- Resum de la sessió 'Podem arribar a una Administració 2.0? Eines i actituds col·laboratives'.
- Altres posts d'aquest blog relacionats amb el Web 2.0.
- La transformació de l'aprenentatge en línia a través de la xarxa social i el vídeo.
Estava escoltant el disc 'Empire' dels Queensrÿche mentre estava redactant aquest post. És un disc de hard rock amb un so molt ben treballat, molt 'elegant', us el recomano que l'escolteu.Definitivament, un dels millors discos de hard rock que s'han fet mai.
(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música).
Etiquetes de comentaris:
carlos guadian,
cejfe,
e-administració,
generalitat de catalunya,
k-government,
ponència,
web 2.0
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


