#ENBP: 1er Encuentro Nacional de la Blogosfera Pública
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris administració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris administració. Mostrar tots els missatges
dilluns, 24 de juny del 2013
#EBNP: 1a Trobada Nacional de la Blogosfera Pública
#ENBP: 1er Encuentro Nacional de la Blogosfera Pública
dilluns, 5 de setembre del 2011
L'ús de la publicitat pot resultar ser un bon complement econòmic, especialment en aquests temps tant difícils pel sector públic...
(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)
A aquestes alçades de la pel·lícula crec que no cal entrar en detalls sobre la crisi econòmica que estem patint; qui més qui menys n'està afectat, molts han perdut la feina, d'altres han vist retallat el seu sou, fins i tot hi ha qui creu que tot se n'anirà en orris.
A tots ens està afectant, especialment per les retallades en el sector públic, amb especial incidència en àrees crítiques com són la salut, l'educació o els serveis socials, entre d'altres.
No entraré en jutjar la necessitat d'aquestes retallades, sóc dels que pensa que si realment entren menys diners a la caixa, és lògic que s'hagi de gastar menys, això és indubtable...
Un altre tema és, al meu entendre, la mala comunicació que han fet la majoria d'administracions per explicar la retallada en serveis, en molts casos segueixen tractant al ciutadà com si aquest no fos prou madur com per entendre la situació, no entenc que en aquesta situació no es faci un exercici real de transparència informativa, si més no, com a mínim en les dades econòmiques.
Tanmateix, com us deia, no vull entrar en debatre això, del que m'agradaria parlar és de la poca creativitat a l'hora d'encarar la situació.
(un bon exemple de creativitat publicitària)
A aquestes alçades de la pel·lícula crec que no cal entrar en detalls sobre la crisi econòmica que estem patint; qui més qui menys n'està afectat, molts han perdut la feina, d'altres han vist retallat el seu sou, fins i tot hi ha qui creu que tot se n'anirà en orris.A tots ens està afectant, especialment per les retallades en el sector públic, amb especial incidència en àrees crítiques com són la salut, l'educació o els serveis socials, entre d'altres.
No entraré en jutjar la necessitat d'aquestes retallades, sóc dels que pensa que si realment entren menys diners a la caixa, és lògic que s'hagi de gastar menys, això és indubtable...
Un altre tema és, al meu entendre, la mala comunicació que han fet la majoria d'administracions per explicar la retallada en serveis, en molts casos segueixen tractant al ciutadà com si aquest no fos prou madur com per entendre la situació, no entenc que en aquesta situació no es faci un exercici real de transparència informativa, si més no, com a mínim en les dades econòmiques.
Tanmateix, com us deia, no vull entrar en debatre això, del que m'agradaria parlar és de la poca creativitat a l'hora d'encarar la situació.
(un bon exemple de creativitat publicitària)dimarts, 7 de juny del 2011
Principals impediments al desplegament i extensió d’iniciatives OpenData
(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)
És evident que en aquest darrer any el moviment d’obertura de dades (OpenData) ha tingut una clara explosió, passant de poques iniciatives a un volum ja força considerable.
Per exemple, i centrant-nos en l’estat espanyol, la primera iniciativa va ser del Govern Basc ara fa poc més d’un any, des de llavors han aparegut nombroses iniciatives més, la del Govern d’Astúries, la de la Generalitat de Catalunya, la del Govern de Navarra, els ajuntaments de Saragossa, Barcelona, Badalona, Lleida... fins a un total de 12 portals de diferents administracions públiques, (us recomano aquest servei de la Fundación CTIC per veure l'estat actual de les iniciatives OpenData a nivell mundial).
Però no cal ser molt espavilat per veure que encara queda molt camí per fer, en dos sentits: per ampliar el volum de dades que ja proporcionen aquests portals i, molt especialment, ampliar les administracions que obren les seves dades.
Tenint en compte tots els avantatges que proporciona un procés d'obertura de dades, (esencialment transparència, universalització de l'accés a la informació i promoció del teixit econòmic i d'innovació), per què no hi ha més dades públiques obertes?, qui o què ho frena?
És evident que en aquest darrer any el moviment d’obertura de dades (OpenData) ha tingut una clara explosió, passant de poques iniciatives a un volum ja força considerable.Per exemple, i centrant-nos en l’estat espanyol, la primera iniciativa va ser del Govern Basc ara fa poc més d’un any, des de llavors han aparegut nombroses iniciatives més, la del Govern d’Astúries, la de la Generalitat de Catalunya, la del Govern de Navarra, els ajuntaments de Saragossa, Barcelona, Badalona, Lleida... fins a un total de 12 portals de diferents administracions públiques, (us recomano aquest servei de la Fundación CTIC per veure l'estat actual de les iniciatives OpenData a nivell mundial).
Però no cal ser molt espavilat per veure que encara queda molt camí per fer, en dos sentits: per ampliar el volum de dades que ja proporcionen aquests portals i, molt especialment, ampliar les administracions que obren les seves dades.
Tenint en compte tots els avantatges que proporciona un procés d'obertura de dades, (esencialment transparència, universalització de l'accés a la informació i promoció del teixit econòmic i d'innovació), per què no hi ha més dades públiques obertes?, qui o què ho frena?
dijous, 2 de juny del 2011
dimarts, 1 de juny del 2010
(#Otratijera) Aplicar la transparència per reduir (eliminar?) la corrupció política
(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)
El 21 de maig vaig rebre un tweet d'Idoia que m'oferia seguir un meme iniciat pel David, la idea és proposar idees - valgui la redundància ;-) - per demostrar que una altra retallada era possible (i en molts casos desitjable!) en lloc de fer el més fàcil: reduir sous.
La veritat és que, com molts, crec que s'ha perdut una excel·lent oportunitat per ser una mica més profunds i no quedar-se en la mediocre superficialitat.
Per exemple, i començant ja la meva aportació al meme, s'ha perdut una oportunitat per implantar un procés de transparència total en les administracions públiques.
Aplicar un procés de transparència aportaria molts beneficis, en un anterior post els vaig comentar...
El 21 de maig vaig rebre un tweet d'Idoia que m'oferia seguir un meme iniciat pel David, la idea és proposar idees - valgui la redundància ;-) - per demostrar que una altra retallada era possible (i en molts casos desitjable!) en lloc de fer el més fàcil: reduir sous.La veritat és que, com molts, crec que s'ha perdut una excel·lent oportunitat per ser una mica més profunds i no quedar-se en la mediocre superficialitat.
Per exemple, i començant ja la meva aportació al meme, s'ha perdut una oportunitat per implantar un procés de transparència total en les administracions públiques.
Aplicar un procés de transparència aportaria molts beneficis, en un anterior post els vaig comentar...
divendres, 28 de maig del 2010
Beneficis d'aplicar un procés de transparència a les administracions públiques
(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)
Vaig començar a escriure aquest post a l'AVE quan tornava de fer una ponència sobre indicadors web.
Aquest és un post que fa molt temps que volia escriure, els darrers successos m'han gairebé "obligat" a escriure'l.
Del que volia parlar és de la transparència en les administracions públiques, tot i que també es podria extendre aquest concepte a qualsevol organització, és perfectament aplicable tan si és una organització pública com privada, tan de mida petita com mitjana o gran.
Però en el cas concret del sector públic crec que la transparència no és només desitjable, és imprescindible si volem que l'actual sistema democràtic perduri tal com l'entenem.
Sòc conscient que el acabo de dir és "molt gruixut", potser m'he passat... reconec que ho he fet per provocar, però també és evident que hi ha alguna cosa que no rutlla bé.
Hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar bé si tenim en compte que en el darrer baròmetre del CIS - el corresponent a l'abril d'enguany - els polítics són el tercer problema més important d'Espanya segons la ciutadania.
És a dir, el col·lectiu que en teoria ha de resoldre les necessitats de la gent, la ciutadania el percep com una de les causes dels seus mals.
No anem bé...
Vaig començar a escriure aquest post a l'AVE quan tornava de fer una ponència sobre indicadors web.Aquest és un post que fa molt temps que volia escriure, els darrers successos m'han gairebé "obligat" a escriure'l.
Del que volia parlar és de la transparència en les administracions públiques, tot i que també es podria extendre aquest concepte a qualsevol organització, és perfectament aplicable tan si és una organització pública com privada, tan de mida petita com mitjana o gran.
Però en el cas concret del sector públic crec que la transparència no és només desitjable, és imprescindible si volem que l'actual sistema democràtic perduri tal com l'entenem.
Sòc conscient que el acabo de dir és "molt gruixut", potser m'he passat... reconec que ho he fet per provocar, però també és evident que hi ha alguna cosa que no rutlla bé.
Hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar bé si tenim en compte que en el darrer baròmetre del CIS - el corresponent a l'abril d'enguany - els polítics són el tercer problema més important d'Espanya segons la ciutadania.
És a dir, el col·lectiu que en teoria ha de resoldre les necessitats de la gent, la ciutadania el percep com una de les causes dels seus mals.
No anem bé...
dilluns, 15 de març del 2010
"Aprendre dóna un plaer brutal". (Llarg) Resum de la sessió "Lideratge institucional a la Xarxa" d'Antoni Gutiérrez-Rubí
(En breve estará disponible la versión en español de este post)
El dimarts passat - dia 09/03/10 - tot just després de la gran nevada que va provocar tants problemes a l'àrea metropolitana de Barcelona i, en general, a tota Catalunya, vaig assistir a la ponència que va donar l'Antoni Gutiérrez-Rubí amb aquest suggerent títol:
En aquest post us faig un (llarg) resum d'aquesta ponència amb algun comentari addicional meu...
Després de la presentació de la Marta Continente, Directora General d'Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, l'Antoni va començar a parlar.
Va començar amb una foto on es veien petjades sobre la neu, feia una metàfora amb les "petjades en l'àmbit digital", a més la foto de la neu era molt oportuna... ;-)
També va recordar que aquesta ja era la 19a sessió web del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).
Des del meu punt de vista, aquestes sessions web són tota una cita obligada per tothom que desitgi informar-se de com està canviant la societat gràcies, entre d'altres factors, a les tecnologies de la informació i comunicació.
Els dies previs, com és habitual en aquestes sessions, els assistents poden proposar de què volen que parli el ponent, tenint en compte la temàtica de la sessió.
De tots els comentaris que es van rebre, l'Antoni va generar un núvol amb les paraules més utilitzades, a més ús, mida més gran.
Com és lògic, apareixen, com a paraules destacades: 'administració', 'participació', 'gencat', 'xarxa', etc.
Però en canvi d'altres paraules imprescindibles per si volem tenir un lideratge institucional a la Xarxa no apareixien (o apareixien amb una mida molt petita, és a dir, pocs comentaris en parlaven): 'canvi', 'lideratge', etc.
La ponència estava estructurada en 4 grans apartats:
Context
En aquest apartat va descriure amb detall quina és la situació en la que es troben les administracions públiques en l'inici de la segona dècada del segle XXI.
La funció pública pateix uns prejudicis (i uns tòpics) per part de la societat que, en la gran majoria dels casos, no es correspon amb la realitat.
L'Antoni va recordar al mític "Vuelva usted mañana" del Mariano José de Larra... que és del 1883!
Això em va fer reviure la presentació que va fer l'Alberto Ortiz (Alorza) al juliol de l'any passat en el marc de la cinquena edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP) organitzat per l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. Ell també va parlar de Larra, i va comentar que ens quedaven 23 anys per solucionar-ho... ara ja queda 22 anys i escaig.
Un altre problema que va comentar l'Antoni és la baixa productivitat, la lentitud que la societat percep de l'acció pública.
Va esmentar Franz Kazka, i la seva obra "El castell" (1922), per explicar una altra característica de l'Administració: l'extraordinària complexitat que té.
De fet, en l'obra de Kazka hi ha una crítica constant a la burocràcia de l'Administració, un fet que, un segle després, encara 'desperta' queixes de la societat.
D'altra banda, tot i que la ciutadania es queixa de l'Administració, hi ha un creixent interès per a treballar-hi, alguns per seguretat, d'altres per què pensen que s'hi treballa poc, d'altres per acomodar-s'hi... veuen que treballar a l'Administració és un privilegi.
D'altra banda, tot i que sóc dels que sempre intenta separar l'Administració de la política, és evident que estàn molt relacionades.
Això provoca que l'Administració resulti esquitxada per la clara desafecció que té la ciutadania vers els polítics i, en general, la política.
En només 4 anys (de 2005 a 2009) l'índex de satisfacció política que elabora el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya ha passat de mostrar un nivell de quasi el 60% de la societat insatisfeta amb la política a un nivell superior al 80%.
Dit d'una altra manera, a finals de 2009, només 1 de cada 5 catalans no patien aquesta malaltia anomenada desafecció política.
Per tant, la ciutadania està emprenyada, empipada i els recents casos de corrupció i de batalles estèrils entre partits encara està agreujant més la situació.
A més, la societat ha evolucionat molt, fa 25 anys estava satisfeta quan l'Administració li resolia un problema, encara que fos parcialment o tard. Ara ja no, la societat exigeix que l'Administració li resolgui els seus problemes de forma ràpida (a l'instant si és possible).
Hem passat de voler a exigir... ara tenim una societat crítica.
Sovint, però, la ciutadania no és conscient que també té deures.
La societat és molt egoista:
D'altra banda, la societat està transformar-se, està passant d'una societat industrial a una societat digital. Tenim nous atributs, nous actors, nous canvis, noves demandes... un canvi de paradigma.
Precisament vaig conèixer a l'Antoni en el magnífic curs "Sociedad Red: cambios sociales, organizaciones y ciudadanos" que es fer a l'octubre de 2008 en el Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (Centre Ernest Lluch).
En aquest curs es va parlar sobretot d'aquest canvi: del pas a una societat industrial a una societat xarxa, una societat digital.
També, ara fa un any, us vaig fer un resum del llibre "La innovación tecnológica y los paradigmas sociales" del Benjamín Suárez Arroyo que es mou en el mateix sentit...
Aquesta societat digital s'ha de veure com un nou repte per l'Administració... però també com una nova oportunitat per aconseguir una nova relació - més fructífica - entre la societat i l'Administració.
A més, encara no coneixem els límits d'aquesta societat digital... per exemple, en els propers 18 mesos duplicarem tota la informació que actualment està a la Xarxa, és a dir, estem en una societat exponencial.
Una altra característica d'aquesta societat digital és l'elasticitat, és una societat difosa, no tenen sentit les fronteres ni les definicions absolutes ni els axiomes.
Per exemple, en la societat industrial a més valor implicava més preu, en la societat digital això no és així.
A més, una altra característica de la societat digital és la velocitat. Tot passa a un ritme vertiginós, cada cop més ràpid, fet que encara accentua que no hi hagi res segur, tot és difús, cal acostumar-s'hi.
Per tot plegat, en aquesta societat digital "és més important saber aprendre que els coneixements que ja saps".
També cal tenir en compte que la nova ciutadania digital és molt diversa, costa trobar patrons que homogeneïtzin col·lectius importants de la societat.
Per tant, cal que l'Administració treballi en funció de les necessitats dels ciutadans, no pel territori on viuen, ni pel tipus de família que són. És a dir, cal fixar-se amb el comportament que presenta cada ciutadà, no amb el seu perfil.
A més, cal tenir clar que la comunicació tradicional no serà suficient, en la societat digital s'ha d'anar més enllà i arribar al diàleg, a la conversa, és a dir, informar i, també, escoltar.
Per tot això, cal que l'Administració estigui a les xarxes socials, però no per només estar-hi, ha d'entendre els seus models de relació, les seves 'regles del joc' per aconseguir treure'n el màxim suc.
En aquest punt l'Antoni va mostrar de com és de vertiginosa aquesta ciutadania digital.
En el blog PersonalizeMedia de Gary Hayes hi podeu trobar aquest post que permet veure uns comptadors relacionats amb la ciutadania digital: creació de nous posts, nous usuaris a Facebook, vídeos visualitzats a YouTube, etc.
El que va fer l'Antoni va ser inicialitzar-los en aquest punt per, al final de la sessió, veure'n els resultats obtinguts.
Més canvis en el context, respecte al que coneixem actualment: la jerarquia, entesa com a jerarquia de poder piramidal, ja no serveix, es tendeix a reduir dràsticament les jerarquies o, fins i tot, desaparèixer donat que el poder ara ja no prové de la jararquia: "Ara gent petita i ràpida guanyen a grans lents".
El poder et ve de les idees que tens: "Qui té idees té poder".
També és important tenir presència en aquesta societat digital, en cas contrari serà impossible tenir-hi un lideratge institucional: "El que té poder (en la societat digital) és la presència reputada, el que és influent".
Hi ha molts canvis si ens fixem en el tipus de societat que hem tingut fins ara, fins ara cada ciutadà era una peça de puzzle, sovint tenia una única posició on encaixar.
En la societat digital la metàfora no és un puzzle, és un tangram on les mateixes peces (els ciutadans) poden encaixar de diferents maneres per aconseguir diversos resultats.
De fet, aquesta societat digital presenta molts més canvis respecte a la societat industrial, per exemple, és una societat molt més fiscalitzadora, vol controlar molt més l'acció de l'Administració i l'acció dels polítics, no esperarà 4 anys per fer-se sentir, el control serà continu.
També hi ha molt més activisme ciutadà; les noves tecnologies unit al, cada cop més, coneixement que té la societat de l'àmbit d'Internet fa que sigui molt fàcil (i barat) l'associanisme cívic ciutadà, per tant, la ciutania té participació activa en les accions que li afecten, és decisiva.
I si tenim en compte aquest activisme ciutadà amb la desafecció creixent cap als polítics tradicionals, llavors no és difícil veure que aquesta nova societat seguirà fent política (en el sentit de millora de la ciutadania) però sense els polítics ni els partits tradicionals, de fet, ja no són imprescindibles aquestes organitzacions lentes amb marcades jerarquies.
La transparència serà un de les característiques de la nova societat, en tots els sentits, inclòs l'àmbit de l'Administració com ja ho fan administracions properes a nosaltres: País Basc.
La identitat de les persones, de les institucions no vindrà marcada per la seva posició jeràrquica ni pels seus estudis ni tan sols pel que digui cadascú, la identitat vindrà marcada pel que diguin de mi la resta de gent: "Jo sóc el que digueu que sóc".
Per tant, millor que la meva conversa sigui el màxim propera a la realitat, així la gent no es farà expectatives allunyades de la realitat que només farien que la gent parlés malament de mi i, conseqüentment, obtindria una mala reputació, una identitat allunyada a la que jo vull.
De sempre, la ciutadania s'ha mogut per comunitats, això no és cap novetat.
Però el que sí que és novetat és que ara la tecnologia ens permet tenir comunitats amb gent que geogràficament no està a prop i, a més, si cal, en el mateix moment.
Això permet una comunicació molt ràpida, molt fluïda... una comunicació que no li cal ni premsa ni periodistes per poder arribar a tothom que ho desitgi.
Aquest és un altre dels grans canvis: tothom pot ser informador, això provoca que la censura sigui molt difícil d'aplicar i, per tant, que no existeixin els secrets.
De fet, ara la tecnologia ja ens permet estar connectats les 24 hores a pràcticament qualsevol lloc (per exemple via els mòbils).
Per tant, l'Administració ha de tenir-ho en compte, ha d'inventar-se "l'Administració de butxaca" per poder-la tenir al mòbil a qualsevol hora.
A més, la ciutadania és molt creativa (d'aquí li ve el seu gran poder), per tant, si té accés a les dades públiques acabarà fent creuaments d'aquestes dades per treure'n conclusions, és a dir, millor no tenir secrets que no pas que els trobi la ciutadania perque segur que els trobarà, només serà qüestió de (poc) temps.
La creativitat dóna poder a qui la té, per tant, qui gestioni millor el seu talent tindrà més poder, això és especialment crític per a les organitzacions (públiques o privades).
Lideratge institucional a la Xarxa
Un cop acabat el primer (llarg) punt per descriure el context en el què ens trobem, l'Antoni va començar el bloc relacionat amb com liderar institucionalment a la Xarxa parlant d'horaris. Va parlar de quines característiques ha de complir l'Administració si vol arribar a tenir un lideratge a la Xarxa.
Si la ciutadania està connectada tots els dies i a tota hora, llavors és lògic arribar a la conclusió que l'Administració també ha d'estar operativa a tota hora, (fet que no vol dir que els treballadors públics hagin de fer més hores): No ha d'existir el concepte d'horari.
Una altra característica, ja comentada en el context, és la transparència. És bàsic que l'Administració sigui el màxim de transparent ja que, de fet, la ciutadania acabarà per saber-ho tot, per tant, millor dir-ho per un mateix que no pas que ho acabin sabent per boca d'altres.
Per tant, cal seguir un procés de comunicació d'informació pública. Això no vol dir només penjar la informació, es tracta de comunicar aquesta informació i de conversar amb la ciutadania tot allò que se'n derivi.
En el fons el que s'està demanant és que l'Administració sigui un govern obert, (oGov); un govern amb una mentalitat oberta on les dades flueixen sense cap restricció i on es té en compte la col·laboració de la ciutadania.
De fet, aquesta nova Administració practica la co-creació amb qui ha de prestar els serveis públics (és la perifèria de l'Administració qui interactua amb els ciutadans), i amb la ciutadania es milloren aquests serveis.
Per tant l'Administració ha de ser flexible, proactiva, humil i facilitadora que la ciutadania (i tothom de l'Administració) pugui col·laborar en els serveis públics.
L'administració ha de canviar el xip vers al ciutadà: "ara ja no és 'segueix-me', ara és 't'acompanyo!'".
Recursos
Quins recursos té l'Administració per poder arribar a aquest lideratge institucional a la Xarxa?
Gabinet de premsa virtual: Sempre m'he preguntat que si a les organitzacions es fa reculls de premsa per què no se'n feia (i encara a molts llocs no se'n fa) reculls on-line.
Per tant, cal començar a tractar el món on-line amb la importància que ja té i la que tindrà, és a dir, cal tenir un gabinet de premsa pel món on-line.
Els webs institucionals han de ser oberts i optimitzats per a que la seva informació sigui adequadament indexada pels cercadors, aquesta és la millora manera que la nostra informació arribi al màxim de gent.
La informació d'aquestes webs ha d'estar actualitzada constantment, pensada no només per col·lectius sinó que s'ha d'arribar a la màxima segmentació, a la màxima individualització: "entre la informació disponible i la que jo necessito ha d'haver-hi màxim 3 clicks".
Això implica que la ciutadania no ha de saber com estan organitzades les administracions públiques per trobar la informació, és a dir, en el fons només caldria que el web fos un únic cercador on ens portés a la dada que cada ciutadà necessita, (això em va fer recordar a la xerrada que va donar fa dos anys el Carlos Guadián també en el marc de les sessions web).
També cal que l'Administració tingui monitoritge i presència a la Xarxa.
Tot i que amb això no n'hi ha prou, cal fer més... cal generar continguts (de qualitat). Sense nous continguts no podrem tenir cap lideratge a la Xarxa.
I, a més, tot aquest contingut (el nou i el vell) cal posar-lo a l'abast de la ciutadania per a que l'utilitzi com vulgui: Open Data.
De fet, s'ha de promocionar que sigui la pròpia ciutadania qui generi idees per crear serveis que donin més valor a les dades públiques, per exemple seguint l'exemple d'Apps For Democracy.
Al cap i a la fí està comprovat que la ciutadania és capaç de trobar serveis més interessants i més útils a les dades públiques que no pas el que hagi pensat l'Administració, sigui quina sigui.
Idees clau
En el darrer bloc, l'Antoni va fer un resum de les principals idees que cal tenir en compte per a un lideratge institucional a la Xarxa:
L'Antoni va acabar la presentació parlant d'Heràclit qui - fa 2.500 anys - ja deia que tot fluïa que la realitat era com l'aigua d'un riu on les aigües es mouen constantment i mai és el mateix riu.
Doncs bé, ara estem en la mateixa situació, "no és tirar-se a una piscina (sempre amb la mateixa aigua), és tirar-se a un riu amb constant moviment".
Per exemple, havíem activat els comptadors d'aquesta societat digital, el resultat (en només el temps de la sessió) fou:
Per acabar l'Antoni va fer una reflexió. Els canvis d'organització de comunicació i de gestió de talent provocaran que siguem millors professionals.
Millors professionals, més persones, més feliços... perquè:
Torn de preguntes
El torn de preguntes va començar amb una pregunta sobre la neutralitat a la xarxa, si realment està amenaçada.
L'Antoni va respondre que és impossible posar barreres a la Xarxa. Els que volen controlar-la no entenen que no ho podran fer, posaran trabes però la capacitat de la societat per saltar-se aquestes trabes és infinita...
Es va preguntar sobre el web estosololoarreglamosentretodos.org i de les nombroses "contra-rèpliques" que han surgit.
Això és un exemple més que el discurs únic ja no és possible. De fet, si l'objectiu màxim de la iniciativa estosololoarreglamosentretodos.org era demostrar que junts podem fer coses doncs ho han aconseguit ;-)
També es va parlar de la transparència i de si les administracions s'hi apuntaran o no.
L'Antoni va respondre dient que és irrellevant si les administracions són transparents o no, el que sí que està clar és que la ciutadania cada cop és més fiscalitzadora, més dura, per tant, millor que l'Administració sigui transparent, li serà més fàcil superar aquesta fiscalització de la societat.
Com escoltem a aquesta majoria silenciosa?
El monitoratge és útil, però insuficient. És a dir, fer una escolta a distància no és suficient, cal també tenir presència digital. "Cal fer escolta activa, no escolta passiva".
Com afecta a l'administració els canvis a les persones que la formen?
Si els professionals tenen pler per aprendre, satisfacció per aprendre... evidentment aconseguiran millorar l'organització, arrossegaran la institució cap a un estatus millor, més eficient, que comprèn millor a la ciutadania, que li dóna un millor servei...
Presentació que va utilitzar l'Antoni:
Vídeo resum de l'acte:
Enllaços relacionats:
El dimarts passat - dia 09/03/10 - tot just després de la gran nevada que va provocar tants problemes a l'àrea metropolitana de Barcelona i, en general, a tota Catalunya, vaig assistir a la ponència que va donar l'Antoni Gutiérrez-Rubí amb aquest suggerent títol:Lideratge institucional a la Xarxa
En aquest post us faig un (llarg) resum d'aquesta ponència amb algun comentari addicional meu...
Després de la presentació de la Marta Continente, Directora General d'Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, l'Antoni va començar a parlar.
Va començar amb una foto on es veien petjades sobre la neu, feia una metàfora amb les "petjades en l'àmbit digital", a més la foto de la neu era molt oportuna... ;-)
També va recordar que aquesta ja era la 19a sessió web del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).Des del meu punt de vista, aquestes sessions web són tota una cita obligada per tothom que desitgi informar-se de com està canviant la societat gràcies, entre d'altres factors, a les tecnologies de la informació i comunicació.
Els dies previs, com és habitual en aquestes sessions, els assistents poden proposar de què volen que parli el ponent, tenint en compte la temàtica de la sessió.
De tots els comentaris que es van rebre, l'Antoni va generar un núvol amb les paraules més utilitzades, a més ús, mida més gran.Com és lògic, apareixen, com a paraules destacades: 'administració', 'participació', 'gencat', 'xarxa', etc.
Però en canvi d'altres paraules imprescindibles per si volem tenir un lideratge institucional a la Xarxa no apareixien (o apareixien amb una mida molt petita, és a dir, pocs comentaris en parlaven): 'canvi', 'lideratge', etc.
La ponència estava estructurada en 4 grans apartats:
- Context en el que estem.
- Lideratge (institucional a la Xarxa).
- Recursos.
- Idees clau.
Context
En aquest apartat va descriure amb detall quina és la situació en la que es troben les administracions públiques en l'inici de la segona dècada del segle XXI.
La funció pública pateix uns prejudicis (i uns tòpics) per part de la societat que, en la gran majoria dels casos, no es correspon amb la realitat.
L'Antoni va recordar al mític "Vuelva usted mañana" del Mariano José de Larra... que és del 1883!
Això em va fer reviure la presentació que va fer l'Alberto Ortiz (Alorza) al juliol de l'any passat en el marc de la cinquena edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP) organitzat per l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. Ell també va parlar de Larra, i va comentar que ens quedaven 23 anys per solucionar-ho... ara ja queda 22 anys i escaig.
Un altre problema que va comentar l'Antoni és la baixa productivitat, la lentitud que la societat percep de l'acció pública.
Va esmentar Franz Kazka, i la seva obra "El castell" (1922), per explicar una altra característica de l'Administració: l'extraordinària complexitat que té.
De fet, en l'obra de Kazka hi ha una crítica constant a la burocràcia de l'Administració, un fet que, un segle després, encara 'desperta' queixes de la societat.
D'altra banda, tot i que la ciutadania es queixa de l'Administració, hi ha un creixent interès per a treballar-hi, alguns per seguretat, d'altres per què pensen que s'hi treballa poc, d'altres per acomodar-s'hi... veuen que treballar a l'Administració és un privilegi.
D'altra banda, tot i que sóc dels que sempre intenta separar l'Administració de la política, és evident que estàn molt relacionades.
Això provoca que l'Administració resulti esquitxada per la clara desafecció que té la ciutadania vers els polítics i, en general, la política.
En només 4 anys (de 2005 a 2009) l'índex de satisfacció política que elabora el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya ha passat de mostrar un nivell de quasi el 60% de la societat insatisfeta amb la política a un nivell superior al 80%.
Dit d'una altra manera, a finals de 2009, només 1 de cada 5 catalans no patien aquesta malaltia anomenada desafecció política.
Per tant, la ciutadania està emprenyada, empipada i els recents casos de corrupció i de batalles estèrils entre partits encara està agreujant més la situació.
A més, la societat ha evolucionat molt, fa 25 anys estava satisfeta quan l'Administració li resolia un problema, encara que fos parcialment o tard. Ara ja no, la societat exigeix que l'Administració li resolgui els seus problemes de forma ràpida (a l'instant si és possible).
Hem passat de voler a exigir... ara tenim una societat crítica.
Sovint, però, la ciutadania no és conscient que també té deures.
La societat és molt egoista:
- NIMBY (Not In My Back Yard): Estic d'acord que cal tenir alguns serveis necessaris per la societat - com per exemple presons, centrals d'energia, incineradores, ... - però no al meu barri.
- NIMEY (Not In My Electoral Year): Cal implementar aquesta decisió impopular, però no durant en el meu any electoral.
- BANANA (Build Absolutely Nothing Anywhere Near Nothing): No fer res a qualsevol lloc que estiui a prop d'alguna cosa... és a dir, a la pràctica acaba sent no fer res per no ser impopular.
D'altra banda, la societat està transformar-se, està passant d'una societat industrial a una societat digital. Tenim nous atributs, nous actors, nous canvis, noves demandes... un canvi de paradigma.
Precisament vaig conèixer a l'Antoni en el magnífic curs "Sociedad Red: cambios sociales, organizaciones y ciudadanos" que es fer a l'octubre de 2008 en el Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (Centre Ernest Lluch).
En aquest curs es va parlar sobretot d'aquest canvi: del pas a una societat industrial a una societat xarxa, una societat digital.
També, ara fa un any, us vaig fer un resum del llibre "La innovación tecnológica y los paradigmas sociales" del Benjamín Suárez Arroyo que es mou en el mateix sentit...Aquesta societat digital s'ha de veure com un nou repte per l'Administració... però també com una nova oportunitat per aconseguir una nova relació - més fructífica - entre la societat i l'Administració.
A més, encara no coneixem els límits d'aquesta societat digital... per exemple, en els propers 18 mesos duplicarem tota la informació que actualment està a la Xarxa, és a dir, estem en una societat exponencial.
Una altra característica d'aquesta societat digital és l'elasticitat, és una societat difosa, no tenen sentit les fronteres ni les definicions absolutes ni els axiomes.
Per exemple, en la societat industrial a més valor implicava més preu, en la societat digital això no és així.
A més, una altra característica de la societat digital és la velocitat. Tot passa a un ritme vertiginós, cada cop més ràpid, fet que encara accentua que no hi hagi res segur, tot és difús, cal acostumar-s'hi.
Per tot plegat, en aquesta societat digital "és més important saber aprendre que els coneixements que ja saps".
També cal tenir en compte que la nova ciutadania digital és molt diversa, costa trobar patrons que homogeneïtzin col·lectius importants de la societat.
Per tant, cal que l'Administració treballi en funció de les necessitats dels ciutadans, no pel territori on viuen, ni pel tipus de família que són. És a dir, cal fixar-se amb el comportament que presenta cada ciutadà, no amb el seu perfil.
A més, cal tenir clar que la comunicació tradicional no serà suficient, en la societat digital s'ha d'anar més enllà i arribar al diàleg, a la conversa, és a dir, informar i, també, escoltar.
Per tot això, cal que l'Administració estigui a les xarxes socials, però no per només estar-hi, ha d'entendre els seus models de relació, les seves 'regles del joc' per aconseguir treure'n el màxim suc.
En aquest punt l'Antoni va mostrar de com és de vertiginosa aquesta ciutadania digital.En el blog PersonalizeMedia de Gary Hayes hi podeu trobar aquest post que permet veure uns comptadors relacionats amb la ciutadania digital: creació de nous posts, nous usuaris a Facebook, vídeos visualitzats a YouTube, etc.
El que va fer l'Antoni va ser inicialitzar-los en aquest punt per, al final de la sessió, veure'n els resultats obtinguts.
Més canvis en el context, respecte al que coneixem actualment: la jerarquia, entesa com a jerarquia de poder piramidal, ja no serveix, es tendeix a reduir dràsticament les jerarquies o, fins i tot, desaparèixer donat que el poder ara ja no prové de la jararquia: "Ara gent petita i ràpida guanyen a grans lents".
El poder et ve de les idees que tens: "Qui té idees té poder".
També és important tenir presència en aquesta societat digital, en cas contrari serà impossible tenir-hi un lideratge institucional: "El que té poder (en la societat digital) és la presència reputada, el que és influent".
Hi ha molts canvis si ens fixem en el tipus de societat que hem tingut fins ara, fins ara cada ciutadà era una peça de puzzle, sovint tenia una única posició on encaixar.
En la societat digital la metàfora no és un puzzle, és un tangram on les mateixes peces (els ciutadans) poden encaixar de diferents maneres per aconseguir diversos resultats.De fet, aquesta societat digital presenta molts més canvis respecte a la societat industrial, per exemple, és una societat molt més fiscalitzadora, vol controlar molt més l'acció de l'Administració i l'acció dels polítics, no esperarà 4 anys per fer-se sentir, el control serà continu.
També hi ha molt més activisme ciutadà; les noves tecnologies unit al, cada cop més, coneixement que té la societat de l'àmbit d'Internet fa que sigui molt fàcil (i barat) l'associanisme cívic ciutadà, per tant, la ciutania té participació activa en les accions que li afecten, és decisiva.
I si tenim en compte aquest activisme ciutadà amb la desafecció creixent cap als polítics tradicionals, llavors no és difícil veure que aquesta nova societat seguirà fent política (en el sentit de millora de la ciutadania) però sense els polítics ni els partits tradicionals, de fet, ja no són imprescindibles aquestes organitzacions lentes amb marcades jerarquies.
La transparència serà un de les característiques de la nova societat, en tots els sentits, inclòs l'àmbit de l'Administració com ja ho fan administracions properes a nosaltres: País Basc.
La identitat de les persones, de les institucions no vindrà marcada per la seva posició jeràrquica ni pels seus estudis ni tan sols pel que digui cadascú, la identitat vindrà marcada pel que diguin de mi la resta de gent: "Jo sóc el que digueu que sóc".
Per tant, millor que la meva conversa sigui el màxim propera a la realitat, així la gent no es farà expectatives allunyades de la realitat que només farien que la gent parlés malament de mi i, conseqüentment, obtindria una mala reputació, una identitat allunyada a la que jo vull.
De sempre, la ciutadania s'ha mogut per comunitats, això no és cap novetat.
Però el que sí que és novetat és que ara la tecnologia ens permet tenir comunitats amb gent que geogràficament no està a prop i, a més, si cal, en el mateix moment.
Això permet una comunicació molt ràpida, molt fluïda... una comunicació que no li cal ni premsa ni periodistes per poder arribar a tothom que ho desitgi.
Aquest és un altre dels grans canvis: tothom pot ser informador, això provoca que la censura sigui molt difícil d'aplicar i, per tant, que no existeixin els secrets.
De fet, ara la tecnologia ja ens permet estar connectats les 24 hores a pràcticament qualsevol lloc (per exemple via els mòbils).
Per tant, l'Administració ha de tenir-ho en compte, ha d'inventar-se "l'Administració de butxaca" per poder-la tenir al mòbil a qualsevol hora.
A més, la ciutadania és molt creativa (d'aquí li ve el seu gran poder), per tant, si té accés a les dades públiques acabarà fent creuaments d'aquestes dades per treure'n conclusions, és a dir, millor no tenir secrets que no pas que els trobi la ciutadania perque segur que els trobarà, només serà qüestió de (poc) temps.
La creativitat dóna poder a qui la té, per tant, qui gestioni millor el seu talent tindrà més poder, això és especialment crític per a les organitzacions (públiques o privades).
Lideratge institucional a la Xarxa
Un cop acabat el primer (llarg) punt per descriure el context en el què ens trobem, l'Antoni va començar el bloc relacionat amb com liderar institucionalment a la Xarxa parlant d'horaris. Va parlar de quines característiques ha de complir l'Administració si vol arribar a tenir un lideratge a la Xarxa.
Si la ciutadania està connectada tots els dies i a tota hora, llavors és lògic arribar a la conclusió que l'Administració també ha d'estar operativa a tota hora, (fet que no vol dir que els treballadors públics hagin de fer més hores): No ha d'existir el concepte d'horari.Una altra característica, ja comentada en el context, és la transparència. És bàsic que l'Administració sigui el màxim de transparent ja que, de fet, la ciutadania acabarà per saber-ho tot, per tant, millor dir-ho per un mateix que no pas que ho acabin sabent per boca d'altres.
Per tant, cal seguir un procés de comunicació d'informació pública. Això no vol dir només penjar la informació, es tracta de comunicar aquesta informació i de conversar amb la ciutadania tot allò que se'n derivi.
En el fons el que s'està demanant és que l'Administració sigui un govern obert, (oGov); un govern amb una mentalitat oberta on les dades flueixen sense cap restricció i on es té en compte la col·laboració de la ciutadania.
De fet, aquesta nova Administració practica la co-creació amb qui ha de prestar els serveis públics (és la perifèria de l'Administració qui interactua amb els ciutadans), i amb la ciutadania es milloren aquests serveis.
Per tant l'Administració ha de ser flexible, proactiva, humil i facilitadora que la ciutadania (i tothom de l'Administració) pugui col·laborar en els serveis públics.
L'administració ha de canviar el xip vers al ciutadà: "ara ja no és 'segueix-me', ara és 't'acompanyo!'".
Recursos
Quins recursos té l'Administració per poder arribar a aquest lideratge institucional a la Xarxa?
Gabinet de premsa virtual: Sempre m'he preguntat que si a les organitzacions es fa reculls de premsa per què no se'n feia (i encara a molts llocs no se'n fa) reculls on-line.
Per tant, cal començar a tractar el món on-line amb la importància que ja té i la que tindrà, és a dir, cal tenir un gabinet de premsa pel món on-line.
Els webs institucionals han de ser oberts i optimitzats per a que la seva informació sigui adequadament indexada pels cercadors, aquesta és la millora manera que la nostra informació arribi al màxim de gent.
La informació d'aquestes webs ha d'estar actualitzada constantment, pensada no només per col·lectius sinó que s'ha d'arribar a la màxima segmentació, a la màxima individualització: "entre la informació disponible i la que jo necessito ha d'haver-hi màxim 3 clicks".
Això implica que la ciutadania no ha de saber com estan organitzades les administracions públiques per trobar la informació, és a dir, en el fons només caldria que el web fos un únic cercador on ens portés a la dada que cada ciutadà necessita, (això em va fer recordar a la xerrada que va donar fa dos anys el Carlos Guadián també en el marc de les sessions web).També cal que l'Administració tingui monitoritge i presència a la Xarxa.
Tot i que amb això no n'hi ha prou, cal fer més... cal generar continguts (de qualitat). Sense nous continguts no podrem tenir cap lideratge a la Xarxa.
I, a més, tot aquest contingut (el nou i el vell) cal posar-lo a l'abast de la ciutadania per a que l'utilitzi com vulgui: Open Data.
De fet, s'ha de promocionar que sigui la pròpia ciutadania qui generi idees per crear serveis que donin més valor a les dades públiques, per exemple seguint l'exemple d'Apps For Democracy.
Al cap i a la fí està comprovat que la ciutadania és capaç de trobar serveis més interessants i més útils a les dades públiques que no pas el que hagi pensat l'Administració, sigui quina sigui.
Idees clau
En el darrer bloc, l'Antoni va fer un resum de les principals idees que cal tenir en compte per a un lideratge institucional a la Xarxa:
- El canvi no és tecnològic, el canvi és cultural (d'aquí la seva complexitat a implementar-lo).
- Si fem comunicació 'tradicional' (comunicació 1.0) amb eines 2.0 obtindrem un fracàs. Això es resumeix dient que hi ha una nova cultura de comunicació.
- Hi ha un nou model organitzatiu (trencador respecte al model conegut fins ara).
- És crític gestionar adequadament el talent creatiu de tothom: dels propis treballadors però també de la ciutadania, és moment d'obrir-se a tothom i crear conjuntament (intel·ligència col·lectiva).
L'Antoni va acabar la presentació parlant d'Heràclit qui - fa 2.500 anys - ja deia que tot fluïa que la realitat era com l'aigua d'un riu on les aigües es mouen constantment i mai és el mateix riu.
Doncs bé, ara estem en la mateixa situació, "no és tirar-se a una piscina (sempre amb la mateixa aigua), és tirar-se a un riu amb constant moviment".
Per exemple, havíem activat els comptadors d'aquesta societat digital, el resultat (en només el temps de la sessió) fou:
- Més de 35 milions de vídeos visualitzats a YouTube.
- 32.000 nous posts en blogs.
- 1.700 nous usuaris a Twitter.
- 1,8 milions de tweets enviats.
Per acabar l'Antoni va fer una reflexió. Els canvis d'organització de comunicació i de gestió de talent provocaran que siguem millors professionals.
Millors professionals, més persones, més feliços... perquè:
"aprendre dóna un plaer brutal".
Torn de preguntes
El torn de preguntes va començar amb una pregunta sobre la neutralitat a la xarxa, si realment està amenaçada.
L'Antoni va respondre que és impossible posar barreres a la Xarxa. Els que volen controlar-la no entenen que no ho podran fer, posaran trabes però la capacitat de la societat per saltar-se aquestes trabes és infinita...
Es va preguntar sobre el web estosololoarreglamosentretodos.org i de les nombroses "contra-rèpliques" que han surgit.
Això és un exemple més que el discurs únic ja no és possible. De fet, si l'objectiu màxim de la iniciativa estosololoarreglamosentretodos.org era demostrar que junts podem fer coses doncs ho han aconseguit ;-)
També es va parlar de la transparència i de si les administracions s'hi apuntaran o no.
L'Antoni va respondre dient que és irrellevant si les administracions són transparents o no, el que sí que està clar és que la ciutadania cada cop és més fiscalitzadora, més dura, per tant, millor que l'Administració sigui transparent, li serà més fàcil superar aquesta fiscalització de la societat.
Com escoltem a aquesta majoria silenciosa?
El monitoratge és útil, però insuficient. És a dir, fer una escolta a distància no és suficient, cal també tenir presència digital. "Cal fer escolta activa, no escolta passiva".
Com afecta a l'administració els canvis a les persones que la formen?
Si els professionals tenen pler per aprendre, satisfacció per aprendre... evidentment aconseguiran millorar l'organització, arrossegaran la institució cap a un estatus millor, més eficient, que comprèn millor a la ciutadania, que li dóna un millor servei...
Presentació que va utilitzar l'Antoni:
19a sessió web: 'Lideratge institucional a la xarxa', Antoni Gutiérrez-Rubí
View more presentations from justicia.
Vídeo resum de l'acte:
Enllaços relacionats:
- 19a sessió web: 'Lideratge institucional a la xarxa', presentació de l'Antoni Gutiérrez-Rubí.
- Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).
- La importància de la Societat Xarxa. Introducció del curs 'Sociedad red: cambios sociales, organizaciones y ciudadanos'.
- 'La innovación tecnológica y los paradigmas sociales' per Benjamín Suárez Arroyo.
- Gary's Social Media Count.
divendres, 19 de febrer del 2010
"En las web de administraciones públicas sobra información poco útil al ciudadano"
(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)
Fa uns dies el Jordi Sabaté (via la Dolors Pou) em va entrevistar sobre temes relacionats amb l'administració electrònica.
En Jordi Sabaté treballa al web Consumer Eroski: la versió digital de la revista Consumer de la Fundación Eroski on ahir es va penjar el resultat de l'entrevista.
D'entrada ja li vaig deixar clar que no em considero un expert en aquest àmbit, ni molt menys!
Però sí que sóc una persona que està treballant en una gran administració local que té molts projectes sobre administració electrònica, d'un d'ells en sóc el cap de projecte.
I a més m'interessa molt l'administració electrònica, el govern obert i, en general, de com la tecnologia pot ajudar a simplificar la vida a la ciutadania.
Em va passar una primera versió de qüestionari amb preguntes, vaig retocar alguna pregunta (en alguns casos per no repetir-se i, en d'altres casos, per afegir conceptes que no em preguntava que creïa que podien ser interessants pel públic del lloc web, també el Jordi em va fer algunes puntualitzacions).
Us transcric aqui l'entrevista (també la podeu llegir a Consumer Eroski a aquí):
Enllaços relacionats:
Fa uns dies el Jordi Sabaté (via la Dolors Pou) em va entrevistar sobre temes relacionats amb l'administració electrònica.En Jordi Sabaté treballa al web Consumer Eroski: la versió digital de la revista Consumer de la Fundación Eroski on ahir es va penjar el resultat de l'entrevista.
D'entrada ja li vaig deixar clar que no em considero un expert en aquest àmbit, ni molt menys!
Però sí que sóc una persona que està treballant en una gran administració local que té molts projectes sobre administració electrònica, d'un d'ells en sóc el cap de projecte.
I a més m'interessa molt l'administració electrònica, el govern obert i, en general, de com la tecnologia pot ajudar a simplificar la vida a la ciutadania.
Em va passar una primera versió de qüestionari amb preguntes, vaig retocar alguna pregunta (en alguns casos per no repetir-se i, en d'altres casos, per afegir conceptes que no em preguntava que creïa que podien ser interessants pel públic del lloc web, també el Jordi em va fer algunes puntualitzacions).
Us transcric aqui l'entrevista (també la podeu llegir a Consumer Eroski a aquí):
"En las web de administraciones públicas sobra información poco útil al ciudadano"
Marc Garriga Portolà se define como jefe de proyectos web en el sector público de Barcelona. Por su amplia experiencia tanto con las herramientas digitales como en el desarrollo de propuestas colaborativas para los órganos de gobierno municipales, es una de las personas más cualificadas para explicar a los ciudadanos qué es y qué quiere hacer la administración electrónica y participativa. Por el momento se muestra contento con el ritmo de transición que tiene la administración pública en su paso al mundo digital. Sin embargo, en consonancia con las conclusiones de un reciente estudio de CONSUMER EROSKI, reivindica más información útil y menos autopublicidad en los sitios web municipales. Garriga también forma parte del equipo organizador del "Personal Democracy Forum Europe", un foro mundial sobre democracia participativa, es profesor en la Universitat de Barcelona (UB) y escribe los blogs Brou Casolà (en catalán) y Caldo Casero (en castellano).
Se oye hablar de administración 2.0, pero la mayoría de los ciudadanos desconocen todavía qué es la administración electrónica. ¿Qué diferencias hay entre ambos conceptos?
Son dos conceptos diferentes. La administración electrónica es fruto del deber de las administraciones públicas de dar el mejor servicio a la ciudadanía con el menor coste en recursos. Con la administración electrónica se consigue mejorar el actual servicio que se ofrece a la ciudadanía y, además, se reducen costes: es la solución ideal.
La clave de la administración 2.0, en cambio, no radica sólo en la tecnología, aunque la requiere; la clave está en la actitud, como en cualquier concepto que sea 2.0. Este tipo de administración debe ser sencilla, próxima, proactiva, receptiva, innovadora, incentivadora de la participación, colaborativa, transparente, etc. Una administración 2.0 busca la colaboración de la ciudadanía para la realización de sus políticas. Éste es un cambio de fondo y de concepto mucho más ambicioso, y complejo de llevar a cabo, que la administración electrónica.
¿No cree que los teóricos corren demasiado?
"Una administración 2.0 busca la colaboración de la ciudadanía para la realización de sus políticas"
No creo que se vaya demasiado rápido, más bien lo contrario. El paradigma "administración 2.0" tiene como objetivo involucrar a los ciudadanos en los servicios ofrecidos por las administraciones públicas, no sólo tener en cuenta su opinión cada cuatro años. A mi entender, es la mejor manera de que la ciudadanía se preocupe por los temas de la sociedad y que las administraciones públicas escuchen con frecuencia la opinión, las ideas y los comentarios de los ciudadanos. En el sentido literal de la palabra, estamos en la tarea de mejorar la democracia.
¿Por qué les cuesta tanto a las administraciones pasar su información y sus gestiones al ámbito digital?
Cualquier cambio en una administración pública cuesta muchísimo. Hay que tener en cuenta que han trabajado décadas, algunas incluso siglos, con papeles. No es nada fácil el paso al ámbito digital, no sólo por cuestiones técnicas, que de por sí ya son complicadas, sino también por cuestiones humanas, por la habitual resistencia al cambio que tenemos la mayoría de las personas. También hay que tener en cuenta que, en muchos casos, se aprovecha la digitalización de trámites y servicios para rediseñarlos y optimizarlos para el ciudadano y, en especial, en un plano interno (la denominada "backoffice").
¿Desaparecerán puestos de trabajo entre los funcionarios con el paso total a la administración electrónica?
"Hay que tener en cuenta que muchas administraciones han trabajado décadas, incluso siglos, con papeles"
No desaparecerán puestos de trabajo de funcionarios por el paso a la administración electrónica. El paso no es inmediato ni sustitutivo; la administración electrónica convive con la tradicional. Sí puede pasar que haya funcionarios que cambien sus funciones por otras de más valor, dado que, en su mayoría, se intentan realizar de manera electrónica las tareas más repetitivas.
¿Qué es más importante en la web de una administración pública, informar bien o permitir gestiones complejas?
Una web de una administración pública tiene como objetivo fundamental informar bien a su ciudadanía, en el sentido más amplio del verbo "informar". Por otro lado, desde el primer día de enero de 2010, las administraciones públicas -en virtud de la ley 11/2007- tienen que poner a disposición de los ciudadanos la posibilidad de realizar cualquier trámite mediante el canal electrónico. No obstante, considero más adecuado que en la Web se puedan tramitar las gestiones más habituales y dejar las de menor demanda, o una gran complejidad, para el canal presencial, aunque sea por cuestiones de eficiencia presupuestaria. No tiene sentido invertir presupuesto en pasar al ámbito electrónico un trámite que apenas se usará.
¿No cree que muchas páginas web de administraciones pecan de exceso de información institucional y, en cambio, muestran poca información útil al ciudadano?
La mayoría de sitios web de administraciones públicas pecan de exceso de información institucional, pero también se exceden en información que ya es obsoleta o carece del mínimo interés. Hay un verdadero problema de "infoxicación" porque raras veces se descuelga contenido debido a presiones políticas o a la simple desidia.
¿Por qué es necesario un certificado digital para realizar la mayoría de las gestiones? ¿No se podría usar otra fórmula menos complicada?
"Una web de una administración pública tiene como objetivo fundamental informar bien a su ciudadanía"
La mayoría de las gestiones públicas requieren primero identificarse. En el ámbito presencial, este proceso lo realizamos mediante el DNI o un documento similar; es un proceso que tenemos muy asimilado. En el ámbito electrónico, esta identificación la podemos hacer con un certificado digital, que apenas exige indicar de modo digital la identidad. Hay otras fórmulas para identificarse de manera electrónica, pero no reúnen la seguridad necesaria para realizar todos los trámites, por este motivo están en desuso. Los nuevos DNI ya incluyen un certificado digital, con lo que, en poco tiempo, toda la sociedad española dispondrá de un certificado digital como mínimo.
¿Se verá algún día a ayuntamientos y ministerios en Facebook?
Hoy en día, redes como Facebook, Tuenti o Twitter, entre muchas otras, ya son lugares de encuentro de la ciudadanía; lo más lógico es que las administraciones públicas se acerquen a estas nuevas ágoras para escuchar y colaborar con los ciudadanos. Ya hay algunos ejemplos, aunque todavía son pocos y en un ámbito más informacional que conversacional. No obstante, un buen ejemplo es el municipio de Copons, una pequeña localidad catalana de unos 300 habitantes. Consigue gobernar de una forma más colaborativa, más abierta y, por tanto, más democrática, al implicar a la ciudadanía en las acciones del Ayuntamiento. Para ello, ha utilizado herramientas gratuitas como Facebook, Flickr o Wordpress.
¿Cómo valora desde el punto de vista de información ciudadana una herramienta como Twitter?
"Redes como Facebook, Tuenti o Twitter ya son lugares de encuentro de la ciudadanía; lo más lógico es que las administraciones públicas se acerquen a ellas"
Twitter es una muy buena herramienta para dialogar cuando se requiere inmediatez y brevedad. Es idónea para comunicar nuevos servicios y para encauzar las quejas o sugerencias de la ciudadanía. Ya hay varios ejemplos de administraciones públicas que están en Twitter, como los departamentos de Educación y de Trabajo de la Generalitat de Catalunya. Sólo hay una regla importante: no caer en el error de utilizar Twitter sólo para comunicar de manera unidireccional. Esta herramienta permite y promueve el diálogo, por lo que si una administración está en Twitter, puede comunicar, pero también debe escuchar.
¿Qué utilidades podría tener el vídeo on line para servir a los ciudadanos?
La mejora de la tecnología, en especial de las comunicaciones, ha provocado que el vídeo sea un elemento cada vez más presente en la Web. Para el caso concreto de las páginas de administraciones públicas, el vídeo se puede usar -y de hecho ya se usa así- para ilustrar con imágenes las noticias que interesan a la ciudadanía, pero también para complementar la información turística o para mostrar cómo utilizar servicios públicos y cómo realizar determinados trámites, entre otras funciones.
Se podría usar, además, para que la ciudadanía exponga sus vídeos: de denuncia, de quejas, de sugerencias, de promoción turística. En la web Barcelona Visió, la ciudadanía sube vídeos sobre la ciudad mezclados con vídeos realizados por estudiantes del sector y vídeos del propio Ayuntamiento. El objetivo es ser un banco de vídeos de uso gratuito.
Usted forma parte del equipo organizador del "Personal Democracy Forum Europe". ¿Qué objetivos persiguen?
El "Personal Democracy Forum", PdF, es un grupo de personas interesadas en debatir cómo la tecnología puede mejorar la política y la acción de los gobiernos; en definitiva, mejorar la democracia. Lo crearon Andrew Rasiej y Micah Sifry en 2004 y, aunque el debate es continuo, organizan cada año una conferencia que reúne a los mejores expertos mundiales en tecnología, en política y en cómo aplicar la primera para fortalecer la segunda.
"Los ciudadanos deben poder implicarse con las administraciones públicas en la definición y desarrollo de sus acciones"
A finales de noviembre del pasado año, el PdF cruzó el charco y se celebró la primera conferencia Personal Democracy Forum Europe (PdFeu) en Barcelona. El evento congregó a los mejores expertos europeos e internacionales en la Torre Agbar durante un par de días; se generó mucho debate en las sesiones, pero aún más en los descansos, en los pasillos. Se habló de cómo Obama llegó a ser presidente en buena parte gracias a la tecnología, de la movilización de la ciudadanía desde la sociedad civil, de cómo los gobiernos pueden (y deben) colaborar con la ciudadanía para el desarrollo de las políticas, de ser transparentes mediante la apertura de los datos públicos, del papel que juega Europa (y España) en este nuevo paradigma político, etc.
En Barcelona, Andrew Rasiej comentó que la tecnología ha cambiado a la sociedad civil: "Lo que hemos descubierto es que la tecnología permite que la gente pueda organizarse utilizando las nuevas herramientas como Facebook, Twitter y YouTube, de cara a tener un impacto en el proceso político y para pedir que los gobiernos sean más sensibles a sus necesidades cotidianas". Esto persigue PdF, mostrar cómo la tecnología puede mejorar aún más nuestra democracia.
¿De verdad se puede conseguir con la Web 2.0 que los ciudadanos participen más en sus instituciones?
No es que se pueda hacer, es que se debe hacer. Los ciudadanos deben poder implicarse con las administraciones públicas en la definición y desarrollo de sus acciones. Las instituciones públicas deben escuchar siempre a sus ciudadanos y hacerles partícipes de sus políticas; no sólo de las políticas de carácter lúdico, sino en especial de las políticas que afectan más a los ciudadanos, aunque no sean populares. Sólo con la implicación de la sociedad en las administraciones públicas se conseguirá que éstas sean más eficientes y la ciudadanía conocerá los límites de las instituciones públicas: se dará cuenta de que las administraciones públicas no pueden ser la solución a todos los problemas de la sociedad.
¿No cree que España va lenta en la puesta on line de cierta información concerniente a los cargos, las administraciones y los órganos de gobierno, ya sean locales, autonómicos o estatales?
"El problema no es que la información no sea pública, sino que no está en el formato adecuado para tratarse de forma automática"
En general, el problema no es que la información no sea pública; hay muchísima información en los boletines oficiales del Estado, de las comunidades autónomas, etc. El problema radica en que esta información no está en el formato adecuado para tratarse de forma automática. Con un formato adecuado se podría llegar a saber, al detalle y de forma muy fácil, en qué invierte el presupuesto una determinada administración pública. En la actualidad, buena parte de esa información se podría obtener si se busca en los boletines oficiales, pero no es una tarea nada fácil ni automatizable. En la práctica, es como si la información no fuera pública.
El concepto "opendata" tiene como objetivo proporcionar toda la información pública al alcance de la ciudadanía y con un formato adecuado para que sea fácil de manipular y utilizarse en servicios públicos o privados. Se persigue que la Administración proporcione los datos públicos y que sea la propia ciudadanía quien, de forma altruista o con ánimo de lucro, genere servicios a partir de esa información. El ejemplo paradigmático de "opendata" es el portal "Data.Gov" de la administración americana, que contiene infinidad de información pública y no deja de crecer. Esta iniciativa se ha extendido a otros países: Reino Unido, Australia, etc., y también a España: el Gobierno Vasco y el Gobierno del Principado de Asturias ya han iniciado sus proyectos de "opendata".
¿Se votará y se harán referendos válidos algún día por vía telemática?
Lo haremos, y proyectos como el DNI electrónico ayudarán mucho en la posibilidad de votar de manera telemática. Cabe indicar la consulta ciudadana que tiene previsto realizar el Ayuntamiento de Barcelona acerca de cómo tiene que ser la nueva Avenida Diagonal. Esta consulta ciudadana, que afecta a 1,4 millones de personas, se podrá realizar de manera presencial, pero también, y aquí está la novedad, se podrá votar por Internet durante las 24 horas del día (o días) en que se celebre. Iniciativas como esta consulta ciudadana proporcionarán la experiencia necesaria para abordar, en un futuro no muy lejano, votaciones electrónicas de nuestros representantes políticos en las administraciones públicas.
Enllaços relacionats:
dilluns, 15 de febrer del 2010
WeG006: Resultats del primer GobCamp España
La sisena notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona és el resum de la jornada GobCampEs que es va realitzar el passat 16 de gener a Citilab-Cornellà.La veritat és que ho he penjat molt tard, un mes després de la realització d'aquesta jornada... però diuen que val més tard que mai! ;-)
Resultats del primer GobCamp España
GobCamp España
El dissabte 16 de gener es va celebrar a Citilab-Cornellà el primer GobCamp España, la primera "desconferència" espanyola sobre Administració pública en què el contingut l'elaboren els mateixos participants a mesura que van arribant.
Tot i que l'acte era obert per a tothom, estava pensat específicament perquè el seguissin els treballadors de l'Administració pública i totes les persones que hi estiguessin interessades, amb l'objectiu de debatre com millorar l'acció de les administracions públiques amb l'ajut de la tecnologia.
En total es van reunir una trentena de persones de diverses institucions: Generalitat de Catalunya, Govern basc, Universitat de Girona, Citilab, Ajuntament de Barcelona, entre altres.
De què es va parlar?
El primer ponent va ser l'Albert Sierra, que va explicar la iniciativa Patrimoni.gencat, un web pensat per interconnectar les diferents institucions relacionades amb l'àmbit del patrimoni cultural mitjançant un llenguatge planer, proper a la ciutadania, amb un ús intensiu de contingut multimèdia i utilitzant eines 2.0, de fet, un dels missatges que va donar l'Albert a les institucions és que han de canviar de model, ara ja no són només emissores d'informació, la comunicació ja no és unidireccional, ara és bidireccional.
La Trina Milan va explicar la recent iniciativa d'ús d'eines 2.0 per part del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Han posat en marxa un bloc, un usuari a Twitter i un usuari a YouTube, tot des del punt de vista institucional del Departament d'Educació.
L'Alberto Ortiz, director d'Atenció Ciutadana del Govern basc, va demanar ajut als assistents per dissenyar el que ell va exposar com a "factoria d'atenció a la ciutadania". És a dir, debatre com hauria de ser un grup de persones amb vocació interna i externa amb l'objectiu d'escoltar activament la ciutadania per fomentar la seva implicació en el govern, i, a la vegada, potenciar l'aprenentatge i el treball col·laboratiu intern per mitjà de xarxes interdepartamentals.
L'Enric Senabre va fer reflexionar sobre els límits de l'Administració; cal tenir sentit comú a l'hora de fer ús de la tecnologia per millorar els serveis prestats per les administracions públiques, no arribar a ser una administració en què el ciutadà no sàpiga què es fa que l'afecti.
L'Eugenio Moliní va exposar brillantment un model per explicar com vèncer la resistència al canvi de les jerarquies en les organitzacions per acabar sent "només" friccions, aquest model està basat en conèixer i gestionar què no ha de canviar perquè el que s'està treballant en xarxa sigui assumible i liderable per la direcció en el seu rol jeràrquic.
La darrera ponència la va fer el Giles Antonio Radford (Moof), que va comentar les iniciatives 2.0 del Regne Unit relacionades amb les administracions públiques, especialment les que provenen de l'ONG MySociety.org: WriteToThem (per poder comunicar amb els responsables polítics); FixMyStreet (per indicar a l'Administració problemes, suggeriments, incidències del carrer); TheyWorkForYou, que permet veure què han fet els polítics, per exemple, què han votat en cada iniciativa legislativa, entre altres webs.
L'acte es va acabar amb una posada en comú de tots els assistents en què van reflexionar sobre com implementar la idea de "factoria d'atenció a la ciutadania" proposada per l'Alberto Ortiz.
Esperem que l'any que ve es torni a celebrar aquest esdeveniment tan interessant.
Enllaços relacionats:
- GobCampEs.
- Àudio de les sessions del GobCampEs.
- Impressions des del GobCampEs (sisena xerrada: Moof).
- Impressions des del GobCampEs (cinquena xerrada: Eugenio Moliní).
- Impressions des del GobCampEs (quarta xerrada: Enric Senabre).
- Impressions des del GobCampEs (tercera xerrada: Alberto Ortiz).
- Impressions des del GobCampEs (segona xerrada: Trina Milan).
- Impressions des del GobCampEs (primera xerrada: Albert Sierra).
- Web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona.
dijous, 24 de desembre del 2009
WeG003: 'GobCamp España' un esdeveniment en format BarCamp
(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)
La tercera notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona està relacionada amb un acte d'agenda.
Concretament és per anunciar la realització del primer 'GobCamp España' el proper dissabte 16 de gener de 2010 en l'immillorable espai del Citilab a Cornellà.
A més, aquest acte està organitzat per l'Ana i pel Chris, que també són els responsables del PodCamp Barcelona i amb qui tinc una excel·lent relació, (també hem patit juntament l'organització d'altres esdeveniments...). De fet, aquesta notícia l'ha redactada bàsicament l'Ana.
Enllaços relacionats:
La tercera notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona està relacionada amb un acte d'agenda.Concretament és per anunciar la realització del primer 'GobCamp España' el proper dissabte 16 de gener de 2010 en l'immillorable espai del Citilab a Cornellà.
A més, aquest acte està organitzat per l'Ana i pel Chris, que també són els responsables del PodCamp Barcelona i amb qui tinc una excel·lent relació, (també hem patit juntament l'organització d'altres esdeveniments...). De fet, aquesta notícia l'ha redactada bàsicament l'Ana.
GobCamp España un esdeveniment en format BarCamp
Què es un Barcamp?
BarCamp és una xarxa internacional de "desconferències" (esdeveniments oberts i participatius), on el contingut el confeccionen els participants. Estan enfocats per parlar d'aplicacions web, tecnologies de codi obert i protocols socials. No obstant això, aquest tipus de trobades han ampliat la seva temàtica i actualment inclouen esdeveniments participatius i oberts al voltant de temes socials, artístics, educatius... amb forts components creatius i innovadors en els respectius àmbits.
L'ordre de l'esdeveniment es basa en la "des-estructura" del mateix. No hi ha xerrades fixes, no hi ha oradors fixos, ni keynotes, simplement tos els assistents són participants.
El primer BarCamp va tenir lloc a Palo Alto, Califòrnia (Estats Units), del 19 al 21 d'agost de 2005, i va ser una iniciativa creada amb la finalitat de permetre que més persones tinguéssin l'oportunitat de conèixer temes actuals de tecnologia, els quals llavors eren tractats exclusivament en costoses conferències i esdeveniments tancats al públic en general.
GobCamp España
El 16 de gener de 2010 a Citilab-Cornellà se celebrarà GobCamp España una "desconferència" amb format Barcamp per a tots els treballadors de l'administració pública i totes les persones interessades en ella.
L'objectiu és compartir, debatre i reflexionar sobre les actuacions que s'estan duen a terme per millorar les administracions públiques, i presentar projectes, experiències, propostes i accions, per a treure conclusions al finalitzar la jornada i traspassar-les als governs.
El programa el definiran els participants, segons vagin arribant, el que estigui interessat en parlar s'apuntarà a un taulell on escriurà el seu nom i de manera molt breu el tema de la seva intervenció. Els temes han d'estar relacionats amb l'Administració Pública, poden ser projectes, experiències, accions, propostes, etc.
La inscripció és totalment gratuïta i es pot realitzar des d'aquest formulari.
Enllaços relacionats:
- GobCamp España.
- Formulari d'inscripció al GobCamp España.
- Impressions des del PodCamp Barcelona 09 (primera part: matí).
- Impressions des del PodCamp Barcelona 09 (segona part: tarda).
- Web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona.
diumenge, 18 d’octubre del 2009
"La Declaració Oberta" (The Open Declaration)
(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)
David Osimo és una persona que segueixo des de pràcticament els meus inicis en el món del Web 2.0 i, especialment, l'aplicació d'aquest 2.0 en el món de l'administració pública.
De fet, vaig fer un resum del seu "Web 2.0 in Government: Why and How?" en aquest post.
Fa un temps que està portant - conjuntament amb d'altres persones - una altra iniciativa que personalment l'he trobada molt interessant: redactar un text que serveixi com a 'guió' per indicar en què ha de canviar l'administració pública si vol anar cap a un context de govern obert (i 'dospuntzerista').
Això enllaça plenament amb la sessió web que va presentar (seria millor dir 'moderar') en Genís Roca la setmana passada en el CEJFE, (tinc pendent fer-ne un post amb les meves impressions sobre aquesta sessió web).
Tornant al David Osimo, la seva iniciativa (de fet, ara ja és la iniciativa de tots) té per títol: "The Open Declaration" i està previst que es porti a la cinquena conferència ministerial sobre eGovernment que es farà a Malmö (Suècia) del 18 al 20 del proper mes de novembre.
El text d'aquesta 'Open Declaration' el podeu trobar aquí.
Però per a qui li interessi més llegir-lo en català, aquí en teniu la traducció:
(Adverteixo que el meu nivell d'anglès no és massa bo, per tant, és probable que hi hagi errors en la traducció, espero els vostres comentaris per esmenar-los, gràcies!).
Ara que l'heu llegit, no creieu que val la pena apuntar-s'hi? http://www.endorsetheopendeclaration.eu/
Penseu que, tal com comentava al principi, aquesta declaració es portarà a la cinquena conferència ministerial sobre eGovernment.
Per aquest motiu convé obtenir el màxim d'adhesions per a demostrar que a la ciutadania europea li importa que els seus governs siguin oberts, transparents i accessibles.
Penseu que és la primera vegada que una declaració ciutadana - no portada per cap partit polític - es presenta a una conferència ministerial de la Unió Europea.
Per tant, convé demostrar que la ciutadania europea es preocupa per aquests temes.
Apunteu-vos-hi i feu-ne difusió!: http://www.endorsetheopendeclaration.eu/
Enllaços relacionats:
David Osimo és una persona que segueixo des de pràcticament els meus inicis en el món del Web 2.0 i, especialment, l'aplicació d'aquest 2.0 en el món de l'administració pública.De fet, vaig fer un resum del seu "Web 2.0 in Government: Why and How?" en aquest post.
Fa un temps que està portant - conjuntament amb d'altres persones - una altra iniciativa que personalment l'he trobada molt interessant: redactar un text que serveixi com a 'guió' per indicar en què ha de canviar l'administració pública si vol anar cap a un context de govern obert (i 'dospuntzerista').
Això enllaça plenament amb la sessió web que va presentar (seria millor dir 'moderar') en Genís Roca la setmana passada en el CEJFE, (tinc pendent fer-ne un post amb les meves impressions sobre aquesta sessió web).
Tornant al David Osimo, la seva iniciativa (de fet, ara ja és la iniciativa de tots) té per títol: "The Open Declaration" i està previst que es porti a la cinquena conferència ministerial sobre eGovernment que es farà a Malmö (Suècia) del 18 al 20 del proper mes de novembre.
El text d'aquesta 'Open Declaration' el podeu trobar aquí.
Però per a qui li interessi més llegir-lo en català, aquí en teniu la traducció:
(Adverteixo que el meu nivell d'anglès no és massa bo, per tant, és probable que hi hagi errors en la traducció, espero els vostres comentaris per esmenar-los, gràcies!).
"Una declaració oberta sobre els serveis públics europeus
Les necessitats de la societat d'avui són massa complexes per ser afrontades per només l'administració pública. Si bé les tradicionals polítiques de modernització de les administracions públiques han tractat d'automatitzar els serveis públics i fomentar l'auto-servei, el major impacte del web serà en la millora dels serveis a través de la col·laboració, la transparència i l'intercanvi de coneixements.
Europa hauria d'aprofitar aquesta oportunitat i reconstruir la relació entre els ciutadans i les administracions públiques mitjançant l'obertura d'aquestes institucions públiques facilitant, i potenciant, que els ciutadans assumeixin un paper més actiu en els serveis públics.
Com a ciutadans, volem una visió completa de totes les activitats que es realitzen en el nostre nom. Volem ser capaços de contribuir a les polítiques públiques que es vagin desenvolupant, implementant i revisant. Volem participar activament en el disseny i la prestació de serveis públics amb àmplies possibilitats d'aportar les nostres opinions i amb les decisions cada vegada més en les nostres mans. Volem que tot el ventall de la informació pública, des d'un projecte de llei fins a les dades del pressupost, sigui fàcil per als ciutadans accedir-hi, entendre-ho, reutilitzar-ho i, si s'escau, barrejar-ho amb d'altra informació. Això no és perquè vulguem reduir el paper de les administracions públiques, sinó perquè la col·laboració oberta millorarà els serveis públics i augmentarà la qualitat de la presa de decisions.
En aquest context, es proposa tres principis bàsics per als serveis públics europeus:
1. Transparència ('transparency') : Totes les administracions públiques han de ser "transparents per defecte" i han de proporcionar al públic informació clara; a més la informació ha d'estar actualitzada periòdicament de cara a entendre tots els aspectes de les seves accions i els seus processos de decisió. També ha d'haver-hi mecanismes sòlids pels ciutadans per destacar les àrees en què els agradaria veure una major transparència. Respecte al subministrament d'informació, les administracions públiques han de fer-ho en obert, utilitzant estàndards i fent ús de formats reutilitzables (i, per descomptat, sent plenament conscients de les qüestions de privacitat).
2. Participació ('participation'): Les administracions públiques han de ser proactives buscant, i promovent, la participació ciutadana en totes les seves activitats, des de involucrar als ciutadans en la configuració de serveis fins a la participació ciutadana en la formulació de polítiques. Aquesta participació ha de ser pública pels altres ciutadans i les administracions públiques han de respondre d'ella. La capacitat per col.laborar amb els ciutadans hauria de convertir-se en una competència bàsica del govern.
3. Donar més protagonisme al ciutadà ('empowerment') : Les administracions públiques haurien d'actuar com a plataformes per a la creació de valor públic. En particular, les dades públiques i els serveis públics haurien d'estar disponibles de tal manera que tercers puguin fàcilment construir valor a partir d'aquestes dades i/o serveis. Els organismes públics haurien de permetre a tots els ciutadans resoldre els seus problemes per si mateixos, proporcionant les eines, els coneixements i els recursos necessaris per a tal finalitat. Així mateix, han de tractar els ciutadans com a amos de les seves pròpies dades personals i donar-los eines que els permeti vigilar i controlar com es comparteixen aquestes dades.
[Nota de traducció: Hi ha un debat a la Xarxa sobre quina és la millor manera de traduir el mot 'empowerment', aquí l'he traduït per 'donar més protagonisme al ciutadà'].
Reconeixem que l'aplicació d'aquests principis requerirà temps i recursos de la mateixa manera que el que serà necessari per modificar els processos de les administracions públiques, però creiem que aquesta iniciativa ha d'estar en el centre dels esforços de la transformació (modernització) de les administracions públiques. Actualment, els ciutadans ja estan actuant en aquestes idees transformant els serveis públics 'des de fora', el que han de fer les administracions públiques és donar-hi suport i accelerar aquest procés.
Fem una crida als governs europeus i a la Comissió Europea d'incorporar aquests principis en els seus plans d'acció sobre administració electrònica i garantir que els ciutadans europeus gaudeixen dels beneficis de la transparència, participació i que tinguin més protagonisme en el govern tan aviat com sigui possible."
Ara que l'heu llegit, no creieu que val la pena apuntar-s'hi? http://www.endorsetheopendeclaration.eu/
Penseu que, tal com comentava al principi, aquesta declaració es portarà a la cinquena conferència ministerial sobre eGovernment.
Per aquest motiu convé obtenir el màxim d'adhesions per a demostrar que a la ciutadania europea li importa que els seus governs siguin oberts, transparents i accessibles.
Penseu que és la primera vegada que una declaració ciutadana - no portada per cap partit polític - es presenta a una conferència ministerial de la Unió Europea.
Per tant, convé demostrar que la ciutadania europea es preocupa per aquests temes.
Apunteu-vos-hi i feu-ne difusió!: http://www.endorsetheopendeclaration.eu/
Enllaços relacionats:
- Co-Creating An Open Declaration On Public Services 2.0.
- 5Th Ministerial eGovernment Conference Malmö, 18-20 November 2009.
- Apoyo a la Open Declaration on Public Services 2.0.
- The Open Declaration.
dimecres, 7 d’octubre del 2009
Aplicar el 'dospuntzerisme' a l'Administració Pública: una qüestió de voluntat
(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)
El dimecres de la setmana que ve, dia 14/10/09, està prevista una nova sessió web del Centre d'Estudis Jurídics i Formació
Especialitzada (CEJFE) que depèn del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
En aquest cas qui està previst que condueixi la sessió és en Genís Roca (aquí teniu informació sobre el Genís) amb el títol:
Com no podia ser d'una altra manera, tenint en compte la temàtica de la sessió, s'ha obert un debat per a que tothom pugués dir-hi la seva opinió.
El debat s'està efectuant a Facebook, i s'han rebut 66 aportacions (fins avui 07/10/09).
Intentaré fer-ne un resum (tot i que ja avanço que és difícil sintetitzar aquestes 66 aportacions donada l'extensió i la riquesa que tenen la majoria).
S'han explicat iniciatives de projectes 2.0 o de treball en xarxa a l'Administració, per exemple:
Però més que saber qui està fent algun projecte que podríem considerar 2.0, el que interessa - de cara al debat - és saber quins problemes han aparegut a l'intentar implantar projectes 2.0.
Al parlar de problemes n'han aparegut moltíssims i, com és lògic, depenen de les característiques de cada administració.
Aquí apuntaré els que, segons la meva opinió i la meva experiència, són els que ressaltaria (de tots els que s'han dit en el debat a Facebook):
És evident, però, que hi ha d'altres característiques que poden ajudar que no calgui 'molta' voluntat:
Evidentment n'hi ha molts més, però crec que aquests són els principals (si més no per la meva experiència).
D'altra banda, fixeu-vos que en més o menys mesura aquests problemes no són només propis de l'administració, són propis de les organitzacions en general, ja siguin administracions públiques o empreses privades, especialment en el cas d'organitzacions amb un alt volum de treballadors.
Insisteixo que és un tema de voluntat...
Enllaços relacionats:
El dimecres de la setmana que ve, dia 14/10/09, està prevista una nova sessió web del Centre d'Estudis Jurídics i FormacióEspecialitzada (CEJFE) que depèn del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
En aquest cas qui està previst que condueixi la sessió és en Genís Roca (aquí teniu informació sobre el Genís) amb el títol:
Treballar en xarxa a l'Administració, per on començar?
Com no podia ser d'una altra manera, tenint en compte la temàtica de la sessió, s'ha obert un debat per a que tothom pugués dir-hi la seva opinió.
El debat s'està efectuant a Facebook, i s'han rebut 66 aportacions (fins avui 07/10/09).
Intentaré fer-ne un resum (tot i que ja avanço que és difícil sintetitzar aquestes 66 aportacions donada l'extensió i la riquesa que tenen la majoria).
S'han explicat iniciatives de projectes 2.0 o de treball en xarxa a l'Administració, per exemple:
- SIRE (Servei d'Innovació i Recerca Educativa) del Departament d'Educació de la Generalitat.
- RECERCAT (Direcció General de Recerca de la Generalitat).
- "Sant Feliu On Line-Ciutat Digital" de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.
- DebatDeVi.
- Servei de Formació Agrària del Departament d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat.
- Oficina Virtual de Tràmits de la Generalitat.
- Departament de Justícia de la Generalitat.
- Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
- Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat.
- Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos.
- Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.
- Museu Picasso.
- VISESA en el Gobern Basc.
- Patrimoni de la Generalitat.
Però més que saber qui està fent algun projecte que podríem considerar 2.0, el que interessa - de cara al debat - és saber quins problemes han aparegut a l'intentar implantar projectes 2.0.
Al parlar de problemes n'han aparegut moltíssims i, com és lògic, depenen de les característiques de cada administració.
Aquí apuntaré els que, segons la meva opinió i la meva experiència, són els que ressaltaria (de tots els que s'han dit en el debat a Facebook):
- Voluntat (manca de): Per mi aquest és el punt clau. Ja fa molt anys que un destacat membre de la Universitat Politècnica de Catalunya em va comentar "Amb voluntat s'aconsegueix el que sigui, sense voluntat no es fa res, per senzill que sigui".
És evident, però, que hi ha d'altres característiques que poden ajudar que no calgui 'molta' voluntat:
- Lideratge (manca de): Cal que algú (o alguns) liderin el projecte 2.0. Em refereixo a aquelles persones que hauran de convèncer a la direcció per a que li donin el vist-i-plau al projecte. Però també són els que hauran de convèncer a les bases per a que s'impliquin en el projecte; això és especialment crític per aquells projectes 2.0 enfocats en clau interna.
- Desconeixement: Tothom sap que som reacis a allò que no coneixem i, a més, només sabem veure els problemes que té, no les virtuts. El cas del 2.0 n'és un clar exemple. Aquests darrers dies ha donat la casualitat que he estat dinant amb professionals informàtics - de reconegudes institucions - que em preguntaven sobre web 2.0 (que no 'dospuntzerisme'). Quan els hi explicava que no era una qüestió tecnològica sinó un tema d'actitud, un tema de valors, immediatament - en tots els casos - m'han respost que ells no volen perdre la seva intimitat en el Facebook. Encara que els hi intentava explicar les bondats ja els hi veia a la cara que no els convencia... Hi ha molt desconeixement i aquest desconeixement genera por, la por provoca reacció negativa. Cal educar i fer-ne pedagogia.
- Actituds 2.0 (manca de): Un altre gran problema és el fet que la majoria de treballadors públics - i especialment la direcció pública - no tenen 'inculcats' els valors 2.0 necessaris per a poder tirar endavant projectes 2.0. Em refereixo a valors com el treball en xarxa, compartir, col·laborar, reutilitzar, confiar, cercar la senzillesa, en continua evolució, basat en la meritocràcia, ser openmind, apassionats, etc. Sense aquests valors és díficil tirar endavant un projecte 2.0, pel simple fet que no l'entendran.
- Poder (repartició de): Si realment som 2.0 llavors hem entès (i els practiquem) els valors 2.0. Un d'ells és la meritocràcia, és a dir, ets important pel que fas, no pel que ets. És evident que això provoca una repartició del poder, aquest ja no depèn d'una (rígida) escala jeràrquica - molt implantada en les administracions - sinó que l'estructura s'aplana repartint el poder. Aquesta pèrdua de poder (per part de qui el té actualment) és un fre (ja que ha d'aprovar els projectes 2.0 són els que perdran el poder).
- Funcionament 2.0 (manca de): Lligant amb el tema de les actituds 2.0, cal que l'administració canviï el que calgui de cara a tenir un funcionament 2.0. Un exemple el trobem en l'agilitat, és evident que aquest concepte no és el més usual en les nostres administracions, cal canviar per a que siguin àgils. L'agilitat és una característica de la (nova) Societat Xarxa, és a dir, ja no és un concepte propi del 'dospuntzerisme', va més enllà. Un altre exemple el tenim en l'opacitat: les administracions són molt estanques, no deixen que la ciutadania pugui participar en el seu funcionament intern. Cal que s'obrin i que deixin que la ciutadania s'hi impliqui, és una molt bona forma de reduir l'actual desafecció (i desconeixement) que hi ha a la ciutadania vers les administracions públiques. També cal que es modifiquin procediments interns, simplificar-los, i, si cal, canviar algunes lleis (obsoletes) que posen pals a les rodes. En el fons el que cal és canviar el model organitzacional de les administracions.
- Gestió del coneixement (manca de): Hi ha una clara manca de gestió del coneixement en les administracions i això els fa perdre eficiència (i en alguns casos eficàcia). Si més no no acostuma a haver-hi cap gestió del coneixement que sigui transversal a tota l'administració.
- Gestió del talent (manca de): Algunes administracions tenen milers de treballadors públics, el seu talent, la suma de tots els talents individuals, ben gestionats, pot donar una força brutal. Desgraciadament ara tenim administracions internament pensades en els processos, hauríem d'anar en administracions internament pensades en els treballadors, en el seu talent (i de com aprofitar-lo al màxim).
- Mètriques (absència de): Desgraciadament encara no disposem de suficients mètriques, de números, que convencin a la direcció de les bondats dels projectes 2.0. Aquest és, al meu entendre, un punt important ja que no hi ha cap forma més fàcil de convèncer algú que sent absolutament objectius, és a dir, amb números.
- Objectius (absència o desconeixement de): Aquest ja no és un tema 2.0, és una qüestió de sentit comú. Abans d'implementar cap projecte cal tenir clar quins són els seus objectius, és a dir, no es tracta de fer un projecte 2.0 pel simple fet que hi ha una moda 2.0, cal tenir clar quins objectius es persegueixen i de si aplicant conceptes/idees 2.0 s'assoliran aquests objectius.
- Perfecció (búsqueda de): En alguns casos - pocs - es té convençuda a la direcció per realitzar un projecte 2.0 però aquesta demanda un control i un nivell de perfecció que fa que aquest projecte no s'acabi mai. El món 2.0 és d'evolució contínua, per tant, cal sortir de seguida que estigui una mica 'visible' i ja s'anirà depurant mica en mica, però no esperem a tenir-ho tot perfecte, correm el risc de no sortir mai o de sortir tard. Seguim la tàctica del 'divideix i guanyaràs', és a dir, comencem per aspectes concrets per, mica en mica, passar a la totalitat del projecte.
Evidentment n'hi ha molts més, però crec que aquests són els principals (si més no per la meva experiència).
D'altra banda, fixeu-vos que en més o menys mesura aquests problemes no són només propis de l'administració, són propis de les organitzacions en general, ja siguin administracions públiques o empreses privades, especialment en el cas d'organitzacions amb un alt volum de treballadors.
Insisteixo que és un tema de voluntat...
Enllaços relacionats:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)