Transparència en els partits polítics: un problema de voluntat!

Malauradament la transparència és trending topic a Espanya aquests darrers dies.

Si més no, també hi ha aspectes positius, ara ja no has d'explicar què és, o per a què serveix, quan fas xerrades sobre transparència, la ciutadania ara ho té molt clar.

A més, tots els mitjans de comunicació n'estan parlant força, un bon exemple va ser el debat sobre mesures anticorrupció que es va realitzar el dimecres 6 al Matí de Catalunya Ràdio.

El grup de persones que debatien van ser:

• Gemma Calvet, diputada d'ERC.
• Salvador Milà, diputat d'IC-V al Parlament i exconseller de Medi Ambient.
• Gabriel Colomé; exdirector del CEO, regidor de l'Ajuntament de Barcelona (PSC) i professor de Ciències Polítiques de la UAB.
• Jordi Cañas, portaveu de Ciutadans.
• Lluis M. Corominas, diputat de CIU.
• Santi Rodríguez, portaveu adjunt del PP al Parlament.
• David Fernàndez, diputat de la CUP.

Per motius laborals no vaig poder escoltar-lo en directe, l'acabo d'escoltar ara en diferit (en podcast).

Primer de tot cal felicitar a Manel Fuentes per la iniciativa i per aconseguir tenir un representat de tots els partits que tenen representació en el Parlament de Catalunya.

També és oportú felicitar a aquests polítics que van parlar obertament, sense mossegar-se la llengua... si més no aquesta ha estat la meva percepció després d'escoltar-los.

Tanmateix... m'ha decepcionat el resultat d'aquest debat.

"Els best-sellers tenen una vida útil com la que tenen la llet i el iogurt". Entrevista a Zygmunt Bauman a Catalunya Ràdio

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Darrera d'aquesta fràgil aparença d'una persona de 85 anys, hi ha un dels intel·lectuals més lúcids a l'hora d'explicar la societat actual.

En el seu llibre Liquid Modernity, el sociòleg Zygmunt Bauman va descriure la societat actual com una societat on no hi ha res definitiu, no hi ha res per sempre, tot és incert, volàtil, efímer, inestable...

Bauman explica que hem passat d'una modernitat 'sòlida', estable, repetitiva, duradera... a una modernitat líquida, flexible, voluble on els models socials ja no perduren en el temps, on ja no es parla d'arrelar sino d'ancorar (quan calgui, aixequem l'àncora donat que no hi ha res definitiu).

Ahir pel matí, mentre estava fent cua al cotxe quan anava cap l'oficina, em vaig quedar sorprès d'escoltar al Manel Fuentes entrevistar a Zygmunt Bauman a Catalunya Ràdio, aprofitant que està de visita per Espanya just ara que acaba de rebre el Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades 2010, (conjuntament amb un altre sociòleg: Alain Touraine).

Us faig un breu resum d'aquesta entrevista, com sempre, els seus pensaments provoquen estats de reflexió...

25 anys de Catalunya Ràdio

Tot i que el Brou Casolà és bàsicament un blog sobre Web 2.0 i l'ús d'eines TIC en els serveis públics, permeteu-me que faci una excepció, en aquest post us parlaré d'una passió, (com diria Odilas).

Avui divendres 20 de juny de 2008 Catalunya Ràdio fa 25 anys.

La ràdio sempre ha estat un mitjà de comunicació que li he tingut un 'carinyo' especial.

Ja de ben petit, abans d'anar a l'escola, esmorzava amb els meus tres germans tot escoltant Ràdio 4, encara no existia Catalunya Ràdio.


Recordo amb nostàlgia els esmorzars a base de cereals escoltant la ràdio gràcies a un radio-cassette marca Crown comprat ni més ni menys que a Ceuta!.

El temps va anar passant i va arribar Catalunya Ràdio.

De seguida va entrar a la meva vida.

Ja en els primers anys recordo al Joaquim Maria Puyal retransmetent partits de futbol del Barça... fins i tot encara ara quan dónen el Barça per la tarda sovint baixo el volum i posem d'àudio el Puyal.

També recordo el concurs 'Pasta Gansa' del Miquel Calçada, Mikimoto, un concurs senzill, amb ironia i ple de situacions absurdes.

De fet, va ser el Mikimoto que tal dia com avui, 25 anys enrera, va pronunciar les primeres paraules de Catalunya Ràdio:

"Són les zero hores, zero minuts del dia 20 de juny de 1983. Comencem en aquest moment una feina volguda i important: la posada en marxa de Catalunya Ràdio"

En aquests primers anys escoltava la ràdio compaginant-ho amb la música (estàvem en plena època del Heavy Metal) i els estudis.

Però sempre escoltava, i a casa meva s'escoltava, Catalunya Ràdio.

Recordo programes com ara 'Adelina bulevard' d'Adelina Castillejo, (per cert, què se n'ha fet?); el 'Tarda Tardà' (encara no s'havia inventat el web, gràcies al Jordi Tardà m'informava de les novetats musicals).

Més endavant vaig descobrir 'La nit dels ignorants' quan tornava de matinada després de sortir de nit.

Vaig començar els estudis universitaris coincidint amb la darrera època del Josep Cuní en 'El matí de Josep Cuní'.

De fet, per mi un matí d'un dia feiner és sinònim d'escoltar l'Antoni Bassas en 'El matí de Catalunya Ràdio'. De fet, durant molt temps l'Antoni Bassas era l'home del 'Bon dia, són les 8 i aquestes són les notícies del matí', sempre començava igual cada programa.

Més endavant va ampliar l'horari i va començar a les 7, eliminant el programa 'Hora punta' que es feia de 7 a 8 del matí.

Més recentment he 'descobert' altres programes, alguns molt veterans, com 'El suplement' del Xavier Solà (amb el seu famós 'Volta'l!'), i d'altres més nous, com 'El cafè de la República' del Joan Barril, un programa molt recomanable per informar-se 'sense estridències', 'L'ofici de viure' del Gaspar Hernàndez, un programa sobre la conducta humana que sempre em fa reflexionar, o el suggerent 'Tàpias variades' amb el Pere Tàpias.

Capítol a part té el famós slògan 'Catalunya Ràdio, la ràdio nacional de Catalunya' amb la 'pegadiza' melodia que l'acompanyava que s'ha transformat en una de les seves senyes d'identitat.

De fet, diuen que l'olfacte és capaç d'evocar-te a temps llunyans a períodes especials... la melodia de Catalunya Informació, (una de les ràdios creades en el si del grup Catalunya Ràdio), avui encara em 'transporta' fins als terribles incendis del 1994 quan es va cremar bona part de Catalunya; en aquells dies contínuament estava pendent de les novetats d'aquesta ràdio per veure com evolucionaven els focs, (especialment el que va afectar el Vallès Oriental que es va apropar força a cases de familiars i amics).


També és just reconéixer que en aquests 25 anys hi ha hagut a Catalunya un panorama radiofònic de qualitat.

Hi ha molta varietat de ràdios i, cal destacar-ho, moltes emeten en català. Probablement la ràdio és l'únic mitjà de comunicació on la normalització del català és plena.

Durant aquests anys també he escoltat la Cadena 13, RKOR, Ràdio 7 Vallès, RAC 105, SER, FlaixBack, ComRàdio, RAC 1, entre moltes d'altres.



Espero que Catalunya Ràdio faci 25 anys més amb la salut i la qualitat que té actualment.

Quan arribi aquest moment ja ho comentaré en aquest blog...

---

Enllaços relacionats:

• 25 anys de Catalunya Ràdio.
• RENFE i Catalunya Ràdio.

---

He estat redactant aquest post amb música també dels anys 80: 'Brothers in arms' dels Dire Straits. Tothom el coneix per ser el disc de les cançons 'Money for nothing' i 'Walk of life', tanmateix crec que la millor cancó, tota una obra mestra, és la que dóna nom al disc: 'Brothers in arms'.

RENFE i Catalunya Ràdio

Escric aquest post a la matinada del dimarts al dimecres, (tot i que no l'he penjat fins ara).


Avui dimarts la meva dona ha agafat el tren per anar de Barcelona a La Garriga, un trajecte d'uns 45 quilòmetres, aproximadament.

El tren havia de sortir de les 15:16h de l'estació de Sants, efectivament (i potser això és notícia) ha sortit a l'hora prevista.

Tot anava normal (entenent 'normal' com a 'habitual', no com a desitjable) fins pocs metres després d'haver passat per l'estació de Parets del Vallès.

Allà hi havia un petit incendi produït per la ruptura d'un cable de la catenària, (que s'espatlli la catenària sí que és 'normal', per tant, ja no hauria de ser notícia).

La veritat és que la tarda del dimarts ha estat metereològicament 'accidentada' en la zona central del Vallès Oriental, ha plogut molt en molt poc temps i s'han produït algunes inundacions, per exemple a Canovelles.

Però això no justifica l'enèssim problema amb les catenàries...

És cert que la infraestructura ferroviària no depèn de RENFE sinó de l'ens gestor ADIF.

El que sí que depèn de RENFE és, entre d'altres, el servei de rodalies de la ciutat de Barcelona, és a dir, el servei de mobilitat de milers i milers de persones diàriament.

A 2 quarts de cinc de la tarda la meva dona m'ha trucat demanant-me que l'anés a buscar per què l'havien informat que hi havia un incendi i el servei ferroviari estava absolutament aturat.

Per tant, el personal de RENFE ha informat convenientment als passatgers del tren que estaven aturats enmig del no res, primer encert.

El segon encert ha estat fer tornar el tren a l'estació anterior (la de Parets del Vallès) al cap d'un quart d'hora.

Però aquí ja s'han acabat els encerts...

Un cop baixats del tren a l'estació de Parets el personal de RENFE informen (persona a persona, sense utilitzar la megafonia) que s'han habilitat autocars... però a partir de l'estació de Granollers Centre!

És a dir, la gent estava a Parets i si volia continuar el seu trajecte s'havia de 'buscar la vida' i arribar a una estació d'una altra línia que està a uns 10 quilòmetres de distància.

A la nit, escoltant les notícies per la ràdio, m'he informat de l'estratègia de RENFE:

• Els que baixaven de Puigcerdà, Ripoll, Torelló, etc, els feien baixar del tren a Vic, d'allà anaven amb autocar fins a Granollers Centre d'on reemprenien el viatge en tren fins a Barcelona, (per una altra línia).
• Els que pujaven des de Barcelona els informaven que agaféssin la línia de Granollers Centre i d'allà seguirien en autocar fins a Vic.

Segurament és una bona alternativa, però què passa amb els centenars de persones que ja estaven viatjant quan ha succeït l'incendi?

Fa uns dies us vaig parlar (aquí teniu el post) que els serveis públics no haurien de parlar de ciutadans sinó de clients.

Però en el cas de RENFE potser caldria parlar de súbdits, vassalls (enlloc de ciutadans)?

D'altra banda, aquest servei públic xoca frontalment amb el de la ràdio pública que realitza Catalunya Ràdio.




Un exemple:

• A les 16:53h he trucat a Catalunya Ràdio informant que la línia de rodalies de Vic estava aturada a l'alçada de Parets per un incendi a la Catenària.
• A les 16:58h, durant el programa 'On vols anar a parar?', han informat a tots els seus oients que un oient havia comunicat que la línia de tren de Vic estava aturada a l'alçada de Parets.
• A les 17:19h el telèfon d'informació de RENFE encara no tenia cap informació sobre aquest incident.
  

Catalunya Ràdio celebra 25 anys aquest divendres que ve.

En aquests 25 anys Catalunya Ràdio ha assolit un clar lideratge a Catalunya gràcies a oferir sempre un servei de qualitat, res més.

És cert que hi ha hagut (i encara hi ha) grans professionals que hi han ajudat molt: Antoni Bassas, Carles Cuní, Joan Barril, Adelina Castillejo, Salvador Alsius, Jordi Basté, Miquel Calçada (Mikimoto), Joaquim Maria Puyal, Àngels Barceló, Jordi Tardà, Xavier Solà, etc.

Però, no tinc cap dubte que a RENFE (i a ADIF) també hi ha grans professionals, a tot arreu n'hi ha, sovint només cal saber motivar correctament...

El problema actual del servei ferroviari de RENFE + ADIF prové del pràcticament nul manteniment de les línies en les darreres dècades.

Prové també de pensar que no tenien competència i, per tant, no calia esforçar-se a donar un bon servei.

Prové també d'uns polítics, d'uns líders, que mai han apostat pel tren convencional.

Però sobretot prové de tots nosaltres, de la pròpia societat; durant molts anys no hem reclamat (i crec que encara no ho fem) un bon servei de tren convencional.

Ens queixem que el tren de gran velocitat havia d'haver arribat el 1992 a Barcelona, enlloc del 2008.

En canvi des de la dècada del 1930 que es reclama desdoblar la línia de Vic, i de moment encara no s'ha fet res.

Després vénen vagues de transport i ens adonem que el 95% de les mercaderies són distribuïdes per carretera, amb el cost econòmic (gasoil pels núbols), el cost mediambiental (els transports públics són clarament menys contaminants), el cost humà (a les carreteres deixem milers i milers de vides) i el cost de col·lapse de les principals vies del país i de les ciutats (perdem hores i hores cada dia fent cues).

Tot i aquests costos, els únics diners que s'inverteixen en el transport ferroviari se'n van pel tren de gran velocitat i per 'tapar forats' en el tren convencional.

Paradoxalment, ara és més ràpid (i més còmode) anar de Barcelona a Madrid en AVE que no pas anar de Barcelona a Puigcerdà, (no cal que us digui que el trajecte fins a Madrid és força més llarg que fins a Puigcerdà).

La meva mare em comentava que quan ella era petita, (finals de la dècada del 1940), el viatge fins a Barcelona durava aproximadament una hora amb tren, en cotxe hi estaves ben bé un parell d'hores ja que encara no s'havien creat les autopistes, a part del 'detall' que la majoria no disposaven de cap cotxe.

60 anys després el trajecte en cotxe ha millorat moltíssim, la majoria disposa d'un cotxe i triga uns 30 - 45 minuts en arribar a Barcelona.

60 anys després el trajecte en tren triga exactament el mateix; en aquest sentit no hem evolucionat gens.

Tornant a Catalunya Ràdio, el passat diumenge El Periódico va fer un reportatge dels 25 anys de l'esmentada cadena radiofònica.

Curiosament Oleguer Sarsanedas, director del Grup d'Emissores Catalunya Ràdio, comentava el següent:

"Jo sempre comparo la ràdio amb un tren: malgrat que quan va néixer no es va creure en les seves possibilitats, s'ha convertit en el mitjà de transport per excel·lència del segle XXI."

Només un comentari: Senyor Sarsanedas, busqui una altra comparació. Per sort per vostè, Catalunya Ràdio està a anys llum de RENFE.

---

Enllaços relacionats:

• 25 anys de Catalunya Ràdio.
  
• Motivació i funcionari: dues paraules antagòniques?.
• 10 vídeos per a 10 idees.
• 25 anys de Catalunya Ràdio, (web especial de Catalunya Ràdio).
  

---

He escric aquest post escoltant el disc 'A Fine Day to Exit' del grup Anathema. No és un disc dolent però sí que costa d'entrar; personalment, m'agrada més un altre disc del mateix grup, el 'Eternity' que us comentava en aquest post anterior.